BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 7 I 8: ESTRUCTURES 1R TRIMESTRE

CEL·LULARS

Estructura Descripció i Funció

Citoplasma Citoplasma: espai interior de la cèl·lula, hi trobem:

 Citosol  Citosol (hialoplasma): Medi aquós en el qual hi

 Citoesquelet ha dissoltes una gran quantitat de molècules com
enzims, proteïnes estructurals, lípids, àcids
nucleics, etc. També hi conté el citoesquelet i els
ribosomes.
Funció:
- Els ribosomes fan la síntesi de proteïnes en el
citosol.
- Es donen nombroses reaccions metabòliques.

 Citoesquelet: El trobem en totes les cèl·lules

eucariotes. El formen una xarxa de filaments
proteics, entre els quals destaquen els
microfilaments, filaments intermedis i els
microtúbuls. A més hi ha un elevat nombre de
petites proteïnes que uneixen els filaments del
citoesquelet entre si.
Funció:
-Mantenir la forma de la cèl·lula.
-Possibilitar el desplaçament de la
cèl·lula(pseudòpodes).
-Transportar i organitzar els orgànuls en el
citoplasma.
Centrosoma Centrosoma: Orgànul exclusiu de les cèl·lules animals. Es
troba proper al nucli, i es considera un COM (centre
organitzador de microtúbuls). A
l’interior hi ha el diplosoma, format per dos centríols
disposats perpendicularment entre si. Cada centríol
consta de 9 grups de 3 microtúbuls o triplets formant un
cilindre. Aquesta estructura es manté gràcies a unes
proteïnes que uneixen els triplets.
El diplosoma està immers en un material dens anomenat
material pericentriolar des d’ on es generen i
s’organitzen els microtúbuls que parteixen radialment i
formen l’àster.

Funció:
-Formar totes les estructures constituïdes per
microtúbuls: cilis i flagels encarregats del
desplaçament cel·lular; el fus acromàtic
encarregat de la separació dels cromosomes
a la divisió cel·lular; microtúbuls del
citoesquelet.

Ribosomes Ribosomes :Estructures globulars sense membrana. Es

poden trobar dispersos al citosol o bé adherits al reticle
endoplasmàtic rugós per mitjà d’unes proteïnes, les
riboforines, que en possibiliten l’ancoratge. Són
corpuscles constituïts per dues subunitats: subunitat
petita i la subunitat gran. Les dues subunitats estan
separades en el citoplasma i només s’uneixen quan han
de fabricar proteïnes.

Cada ribosoma està format per: aigua, proteïnes i

ARNm(Àcid ribonucleic missatger)

Funció:
- Sintetitzar proteïnes: Inicialment una molècula
d’ARNm ,s’uneix a la subunitat petita del
ribosoma i, posteriorment, a la subunitat gran, i
així comença la traducció del missatge de l’ARN m.
Un cop acabada la síntesi de la proteïna, les
subunitats se separen.
Les molècules d’ARNm són llegides, generalment
per una sèrie de 5 a 40 ribosomes. Aquesta
estructura semblant a un collaret, se’n diu
poliribosomes o polisomes.
Reticle endoplasmàtic (RE) Reticle endoplasmàtic (RE): Sistema membranós
 R.E.Rugós (RER) compost per una xarxa de sàculs aplanats, sàculs
 R.E.Llis (REL) globosos i tubs sinuosos, que s’estenen per tot el
citoplasma, i es comunica amb la membrana nuclear
externa. Aquest sistema constitueix un únic
compartiment anomenat lumen. Es distingeixen:

 R.E.Rugós (RER): Es caracteritza perquè presenta

ribosomes a la cara externa.
Comunica amb la membrana nuclear i amb el
REL.
Funció:
-Sintetitzar proteïnes per mitjà dels ribosomes
de la seva membrana, introduir-les al lumen,
produir la glicosilació de les
proteïnes(transformació), i transportar-les cap
als orgànuls, on són utilitzades per construir
membranes.
 R.E.Llis (REL): Es caracteritza perquè no presenta
ribosomes. Està format per túbuls sinuosos i
ramificats units al RER.
Funció:
-Sintetitzar lípids, emmagatzemar i transportar
lípids ( fosfolípids i colesterol) i hormones.

BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 8: ESTRUCTURES CEL·LULARS 1R TRIMESTRE

Aparell de Golgi:

Orgànul membranós situat a prop del nucli de la cèl·lula. Està format per un o diversos dictiosomes;
cada dictiosoma, al seu torn està format per uns sacs discoïdals anomenats cisternes ( de 5 a 10
cisternes, normalment). Aquestes cisternes es troben apilades i voltades per un gran nombre de
vesícules.

Les cisternes tenen dues cares: la cara cis, de forma convexa que està a prop del RE i la cara trans,
de forma còncava, més propera a la membrana plasmàtica. La cara cis rep vesícules procedents del
RE amb lípids i proteïnes, aquestes vesícules es fonen amb la primera cisterna i avança de cisterna
a cisterna per tot el dictiosoma cap a la cara trans, sempre a partir de vesícules.

Durant el transport, el contingut d’aquestes vesícules pot anar variant, ja que els enzims que hi ha
dins les cisternes poden afegir o canviar l’estructura dels lípids i les proteïnes per fer-les
específiques per algun tipus de necessitat ( per exemple les transformen en glicoproteïnes o en
glicolípids per portar-les cap a la membrana plasmàtica).

Finalment, enllestits aquests canvis, el contingut es concentra a l’interior d’altres vesícules:

lisosomes i vesícules de secreció, per ser alliberat als vacúols o a l’exterior de la cèl·lula.
 Micrografia d’ aparell de Golgi
Lisosomes: Són vesícules procedents de l’aparell
de Golgi que contenen enzims digestius
Lisosomes ( hidrolases, que trenquen
substàncies )sintetitzats prèviament al RER,
passen a l’aparell de Golgi, i després s’acumulen a
l’interior dels lisosomes.

 Els lisosomes primaris són els que només

contenen enzims digestius.
 Els lisosomes secundaris són els que s’han
unit a un vacúol amb matèria orgànica.
Poden ser de dues formes:
o Vacúols digestius ( heterofàgia) :
quan la substància ha entrat des
de l’exterior de la cèl·lula per
fagocitosi o pinocitosi.
o Vacúols autofàgics: quan la
substància procedeix de l’interior,
és a dir, molècules o orgànuls
propis.

Funció:

- Digerir la matèria orgànica.

Vacúols: Vacúols: Són vesícules constituïdes per una
membrana plasmàtica i un interior
predominantment aquós.

Es formen a partir del RE, aparell de Golgi o

d’invaginacions de la membrana citoplasmàtica.

Els vacúols de les cèl·lules animals solen ser petits

i actualment se’ls anomena lisosomes secundaris,
mentre que els de les cèl·lules vegetals són molt
grans, es formen per la unió de vesícules
derivades del RE i de l’AG, i si són els veritables
vacúols.

Funció:

- Acumular gran quantitat d’aigua

( sobretot a les cèl·lules vegetals)
- Servir de magatzem de moltes substàncies
de reserva o residuals.
- Servir de mitjà de transport de
substàncies entre els RE i l’AG i l’exterior.

BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 8: ESTRUCTURES CEL·LULARS 1R TRIMESTRE

BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 8: ESTRUCTURES CEL·LULARS 1R TRIMESTRE

 Peroxisomes: Són orgànuls semblants als lisosomes,
però en lloc de contenir enzims hidrolases, contenen
Peroxisomes enzims oxidases com la peroxidasa i la catalasa.

Funció:

-Destoxificar: procés que oxida substàncies tòxiques.

-Descompondre diverses substàncies.

La tasca de les oxidases és oxidar diversos

compostos( àcid úric, àcid làctic...)en presència d’oxigen
i produir peròxid d’hidrogen(H2O2, aigua oxigenada)
aquesta substància resulta tòxica per la cèl·lula per això
les catalases l’utilitzen i el descomponen :
peroxidasa
Substància-H2 +O2 substància +H2O2
catalasa
2H2O2 O2 + 2H2O

BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 8: ESTRUCTURES CEL·LULARS 1R TRIMESTRE

Mitocondri: Orgànul que pot presentar diferents formes, present en grans proporcions a totes les
cèl·lules eucariotes ( de 1000 a 1600 per cèl·lula). Són dispersos pel citoplasma. El conjunt de
mitocondris d’una cèl·lula s’anomena condrioma.

Disposen de dues membranes:

 membrana mitocondrial externa, llisa, que recobreix tot l’orgànul.
 membrana mitocondrial interna, molt replegada ; els plecs que forma s’anomenen
crestes. Aquesta membrana conté les proteïnes que permeten realitzar la respiració
cel·lular ( els citocroms i les ATPsintetases).
L’espai central, limitat per aquesta membrana interna, és la matriu mitocondrial on hi trobem un
medi intern ric en enzims, en ribosomes mitocondrials (una mica diferents als ribosomes cel·lulars)i
unes quantes molècules d’ADN mitocondrial i en el qual es duu a terme un gran nombre de
reaccions bioquímiques , la síntesi de proteïnes i la duplicació del ADN mitocondrial.

L’activitat més important, però, és la respiració cel·lular. Aquest procés compren dues etapes: el
cicle de Krebs, ( cicle tancat de 9 reaccions químiques) que es duu a terme a la matriu mitocondrial
i la cadena respiratòria, que es produeix a la membrana interna.
En aquest procés el mitocondris proporcionen energia a les cèl·lules en forma de molècula d’ATP
gràcies a l’acció de les proteïnes ATPsintetases. L’obtenen oxidant compostos de carboni ( matèria
orgànica que entra al mitocondri ) amb l’oxigen procedent de l’aire que respirem; en aquesta
reacció també s’allibera H2O i residus de CO2.

Micrografia d’un mitocondri

BIOLOGIA 1R BATXILLERAT UNITAT 8: ESTRUCTURES CEL·LULARS 1R TRIMESTRE

Cloroplast: Són uns orgànuls típics de les cèl·lules vegetals que contenen clorofil·la. Per aquest
motiu poden dur a terme la fotosíntesi, procés en el qual es transforma l’energia de la llum en
energia química continguda en la molècula d’ ATP. Per això, igual que els mitocondris, els
cloroplasts són orgànuls productors d’energia.

Els cloroplasts poden presentar diferents formes, però a les plantes superiors, la forma més
habitual és la de disc lenticular; són de color verd a causa de la presència del pigment clorofil·la i
sol haver-hi entre 20 i 40 per cèl·lula.

Presenta una doble membrana:

 membrana plastidial externa

 membrana plastidial interna

A l’interior hi ha una cambra que conté un medi intern, anomenat estroma, on hi trobem ADN
plastidial, ribosomes ( diferents als de la cèl·lula i als del mitocondri), enzims i inclusions de midó i
de lipids.

Immers en l’estroma hi ha nombrosos sàculs aplanats anomenats tilacoides o lamel·les,

caracteritzats per contenir pigments fotosintètics a la membrana.
Els tilacoides es formen a partir de la membrana interna del cloroplast. Poden ser allargats i grans, i
estendre’s per tot l’estroma o bé ser petits, tenir forma de disc i formar piles, els anomenats
tilacoides de grana. A les membranes dels grana s’ubiquen els enzims encarregats de rebre
l’energia lluminosa, efectuar el transport d’electrons i format ATP.

Funció:
-Obtenir energia química en forma de molècula d’ ATP.
- Sintetitzar glúcids i precursors dels lípids a partir de matèria inorgànica i ATP (fase fosca de la
fotosíntesi).
- Síntesi de proteïnes

Micrografia de cloroplast