ELS ORGÀNULS

CEL·LULARS

CEL·LULARS
ELS ORGÀNULS
 Continguts
1. Orgànuls membranosos:
- Reticle endoplasmàtic llis
- Reticle endoplasmàtic rugós
- Aparell de Golgi (vesícules )
- Lisosomes
- Vacúols
2. Orgànuls relacionats amb processos energètics:
- Mitocondris
- Plasts (cloroplasts)
3. Altres orgànuls
- Ribosomes
4. Altres continguts :
- Teoria de l’endosimbiosi
- Apopotosi
1. Orgànuls membranosos:
- Reticle endoplasmàtic llis
- Reticle endoplasmàtic rugós
- Aparell de Golgi (vesícules )
- Lisosomes
- Vacúols
 Reticle endoplasmàtic
s un Écomplex sistema de membranes.
Formen sàculs i túbuls connectats entre
sí que delimiten un espai interior
(lumen).
Estan en relació amb l’aparell de Golgi.

N’hi ha 2 tipus :
RE Rugós : té ribosomes a les
membranes. Està en contacte amb la
membrana nuclear. Sintetitza
proteïnes.
RE Llis : No té ribosomes
Funcions : síntesi, emmagatzematge i
transport de biomolècules,
especialment lípids
 Aparell de Golgi
TRANS

Situat al costat del nucli, entre RER i

la membrana ( en cèl·lules animals)

Format per dictiosomes (són piles de sacs

corbs i aplanats = cisternes).
CIS
Els dictiosomes tenen 2 cares:
cara de formació (cis), més pròxima al nucli
cara de maduració (trans) , més pròxima a la
membrana.

Funcions :
• Modifica les molècules (següent diapositiva)
• Origina vesícules secretores i
d’emmagatzematge.
L’AG rep vesícules formades
en el REL, carregades de
proteïnes o lípids.
L’AG conté enzims capaços
de modificar aquestes
subtàncies.
El pas de les substàncies es
realitza per mitjà de
vesícules que van passant
de sàcul a sàcul.

Hi ha :
• vesícules secretores i
• vesícules
d’emmmagatzematge.
 Lisosomes
Són vesícules que contenen enzims hidrolítics ( HIDROLASES) i que fan
la funció de digestió cel·lular.

Poden ser:
• Lisosomes primaris : només contenen enzims
• Lisosomes secundaris : contenen materials en procés de
digestió.

Lisosoma primari

Lisosoma secundari

Fagosoma: conté
molècules d’aliment
Incís : Què són les hidrolases?

• Són un tipus d’enzims que actuen

en reaccions d’hidròlisi. Polímers Monòmers
(molècules (molècules
grans) petites)
• Concretament catalitzen l’escissió
(trencament) d’un substrat gràcies Proteïnes Aminoàcids
(cadenes
a la intervenció d’una molècula d’aminoàcids)
d’aigua.
Glùcids Glucosa
(cadenes de
glucoses)
• Reaccions d’hidròlisi són aquelles
en que a partir de macromolècules
(polímers) obtenim les molècules
petites (monòmers) que les
formen.

• Exemples en la taula.
 Funció dels lisosomes
Hi ha 2 tipus de digestió
lisosòmica:

• Heterofàgia: digestió de
macromolècules
procedents de l’exterior
per endocitosi.

• Autofàgia : digestió de
parts de la mateixa
cèl·lula ( estructures
velles…).
Així s’eliminen
estructures danyades,
atrofiades...
Resum del procés de digestió
 Es produiex autofàgia en…
L’atròfia de la cua
En la penetració dels
en la metamorfosi
espermatozoides a l’oòcit en el
de les granotes.
moment de la fecundació.

L’espermatozoide té al seu cap

un lisososma “especial” que es
diu ACROSOMA i que conté els
enzims que dissolen la
membrana externa de l’oòcit,
permetent així l’entrada del
nucli de l’espermatozoide.
 I més autofàgia…
L’APOPTOSI : és el procés de “mort
programada” de les cèl·lules.

En un determinat moment
quan la cl·lula es “vella”,
comença a condensar-se i es
fragmenta. Aquests
fragments són digerits per
fagocitosi per altres cèl·lules
del teixit.
 Vacúols
Els vacúols són orgànuls esfèrics envoltats
per una membrana plasmàtica i el seu
interior és aquós.
Els vacúols es formen a partir del reticle
endoplasmàtic, de l'aparell de Golgi o
d'invaginacions de la membrana
citoplasmàtica

En cèl·lules vegetals sol haver-hi pocs i

de mida molt gran, que ocupen una
part important del citoplasma.
Serveixen per a regular la turgència
de la cèl·lula captant o cedint aigua.

La membrana dels vacúols rep el nom de

tonoplast i el conjunt vacuols d'una
celulula vegetal rep el nom de
vacuoma.
Funcions dels vacúols
• Funcions ( en cèl·lules vegetals )
- acumular gran quantitat d’aigua,
per aconseguir turgència cel·lular.
- emmagatzemar substàncies
específiques (proteïnes, reserva
energètica, responsables del color,
verins, rebuig…)
- trasport de substàncies

• Funcions ( en cèl·lules animals )

- Vacúols amb funció nutritiva
(fagocítics) què intervenen en la
digestió cel·lular.
-Vacúols en funció reguladora de la
pressió osmòtica com els vacúols
pulsàtils dels protozous ciliats que
expulsen aigua a l’exterior per
igualar concentracions.
2. Orgànuls relacionats amb processos
energètics:
- Mitocondris
- Plasts (cloroplasts)
 Mitocondris
Funció : Realitzar la respiració cel·lular i per
tant produir energia per a la cèl·lula.

Estructura:
- Membrana exterior
- Membrana interior amb replecs
anomenats cretes.
- Matriu : espai interior ( hi trobem
ADN i ribosomes)

En els mitocondris es produeixen 2

processos molt importants pel
metabolisme cel·lular, són :
- Cicle de Krebs ( a la matriu)
- Cadena respiratòria ( a les cretes,
gràcies a uns enzims ATPases, se
sintetitza ATP) )
Mitrocondris : comparació dibuix fotografia
 Plasts
• Producció i emmagatzematge de nutrients.

• Només els trobem en cèl·lules vegetals.

• Poden ser :
- Cromoplasts : contenen pigments que donen coloració a les
flors, fruits…

- Leucoplasts: contenen sunstàncies de reserva com el mido

( amiloplast).

- Cloroplasts : contenen clorofil·la !!! ( els més importants )

 Cloroplast
Funció : Captar l’energia lluminosa
per permetre fer la fotosíntesi.
Contenen clorofil·la
(molècula capaç de captar
l’energia de la llum !!!!)
Estructura :
- Membrana externa
- Membrana interna organitzada en
tilacoides ( on es troba la clorofil·la)
- Estroma : espai interior amb ADN i Cloroplast
ribosomes. al m.e.

La fotosíntesi té 2 fases :
- fase lluminosa ( es fa als tilacoides)
- fase fosca ( es fa a l’estroma)
Cloroplasts
al m.o.
 Teoria de l’endosimbiosi

Si ens fixem en les

estructura d’un
bacteri, d’un
mitocondri i d’ un
cloroplast…

Trobem algunes
semblances ?
 Teoria de l’emdosimbiosi

Doncs sí.
Molts biòlegs creuen que els
mitocondris i els plasts van
evolucionar a partir
d’organismes procariotes que
vivien en simbiosi a l’interior
de cèl·lules eucariotes.

Els antecessors dels mitocondris haurien

sigut bacteris aerobis i els antecessors
Lynn Margulis dels cloroplast bacteris amb capacitat de
fer la fotosintesi.
Investigadora
clau en l’estudi La cèl·lula hoste ancestral era anaeròbia
de (fermentava) i no feia la fotosíntesi.
l’endosimbiosi.
(pag 137 llibre)
3. Ribosomes (orgànuls sintetitzadors de
proteïnes )
 Ribosomes

• Estructures globulars sense

membrana.

• Formats per : proteïnes +

RNA ribosómic.

• Es poden trobar :
- sols en el citoplasma
- adherits a la
membrana del RER
- formant cadenes
(polisomes o poliribosomes)
 Ribosomes
• Estructura : tenen dues subunitats
- subunitat gran
- subunitat petita
• Funció : són els responsables de fer la
síntesi de proteïnes.

(en el citoplasma les dues subunitats

es troben separades i únicament s’uneixen
en el moment de fer la síntesi de proteïnes)