PREGUNTES TEMA 7

2011

1. Fes un esquema d'un dictiosoma i assenyala els seus components. De quin orgànul
cel·lular forma part? (3 punts).
Els dictiosomes formen part de l’aparell de Golgi. Són un conjunt de cisternes membranoses (sacs
aplanats en forma de disc) que s’hi disposen formant piles, a més de vesícules associades.
Té dues cares, la cara cisi trans. La cara cis, prop del R.E. i cap al nucli, és convexa i a ella arriben les
vesícules de transició procedents de la gemmació RE, de manera que hi ha un transport entre els dos
orgànuls. Des del RE al primer sac de la cara cis.
Les vesícules de transport es formen per gemmació d’una cisterna i se’n fusionen a la següent, realitzant
un trasllat de les molècules d’una cisterna a l’altra sempre en direcció cis-trans.
KLa cara trans està prop de la membrana plasmàtica, és còncava i d’ella es desprenen vesícules per
gemmació que contenen molècules. Unes s’acumulen al citoplasma (lisosomes i altres es dirigirán a la
membrana per abocar el seu contingut a l’exterior. (Secreció, són alliberades per exocitosi)

2. Suposem que en una cèl·lula hi ha una mitocòndria defectuosa, quin procés utilitza la
cèl·lula per a eliminar-la? Descriu el procés i els orgànuls implicats (4 punts).
La cèl·lula eliminaria la mitocòndria defectuosa per autofàgia.
La mitocòndria es rodeja d’una vesícula membranosa que es formaria a partir del RE (vesícula que conté
material endogen). A Aquesta vesícula es fusiona a un lisosoma primari donant lloc a un lisosoma
secundari o autofagolisosoma. S'inicia la digestió i els productes normalment s'expulsen per un procés
d’exocitosi on la vesícula es fusiona amb la membrana. La autofàgia també assegura la nutrició cel·lular en
condicions desfavorables (vivint dels seus propis materials)

3. Cita les funcions del reticle endoplasmàtic llis (REL).

Síntesi de lípids, emmagatzemament i transport, (fosfolípids, colesterol, síntesi d'hormones esteroides,
pigments)
Detoxificació
Degradació de glicogen a glucosa

4. Indica les funcions de vacúols, lisosomes, peroxisomes i glioxisomes.

Vacúols: magatzem de substàncies de reserva, productes de rebuig, pigments no fotosintètics,
substàncies tòxiques com la nicotina. També mantindré la turgència ja que emmagatzemen l’excés
d’aigua en cèl·lules vegetals.
Lisosoma: conté hidrolases àcides que poden hidrolitzar molècules, per tant la digestió cel·lular tant del
material captat de l’exterior de la cèl·lula com digerint els materials propis de la cèl·lula que ja han
complert la seua funció biològica i són inservibles.
Peroxisoma: contenen peroxidases i catalases. Les peroxidases són enzims que oxiden molècules, en
aquest procés es forma peròxid d’hidrogen que és nociu per a la cèl·lula i que serà eliminat per les
catalases. També participen en la beta-oxidació, degradació dels àcids grassos a acetilCoA per alliberar
energia.
Glioxisoma: és un peroxisoma especial present el les llavors en germinació, implicat en la transformació
dels àcids grassos presents en les llavors, en sucres necessaris per a proporcionar energia a la planta
 en els primers moments del desenvolupament.

5. Indicar les funcions dels següents orgànuls

a. Centríols
b. Cilis
c. Lisosomes
d. Cloroplastos
e. Retícul endoplasmàtic llis
f. Peroxisomes
a) Centríols: organització de microtúbuls, formació fus mitòtic durant la divisió cel·lular i origen de
formació de cilis i flagels.
b) Cilis: moure el líquid extracel·lular i locomoció.
c) Lisosomes: digestió cel·lular.
d) Cloroplasts: fotosíntesi.
e) R. E. Llis: síntesi, emmagetzamament i transport de lípids (fosfolípids, colesterol, terpens com
pigments….). Detoxificació i degradació de glicogen a glucosa.
f) Peroxisomes: oxidació molècules, beta-oxidació dels àcids grassos a acetilCoA per l’obtenció
d’energia, un as especial, els glioxisomes transformen els àcids grassos en sucres proporcionant
energía durant la germinació i en fulles intervenen en la fotorespiració.

2012

6. Descriviu l’estructura de cilis, flagels i centríols. Quina funció realitza cadascun en la

cèl·lula?.
ESTRUCTURA:
Estan formats per microtúbuls.
Centríols:
Són cilindres curts formats per 9 triplets de microtúbuls sense cap microtúbul central. Estructura 9+0. Els
triplets estan units per nexina. Generalment hi ha un parell disposats perpendicularment.
Cilis i flagels: encara que els cilis són curts i els flagels són llargs tots dos tenen la mateixa estructura.
Diferenciem el corpuscle basal amb la mateixa estructura que els centríols (9+0) situat a la base del cili o
flagel just per sota de la membrana plasmàtica. Una zona de transició i l’axonema, envoltada per la
membrana plasmàtica amb estructura 9+2, nou doblets més dos centrals
FUNCIÓ
Centríols: organització de microtúbuls, formació fus mitòtic deurant la divisió cel·lular i origen de formació
de cilis i flagels.
Cilis i flagels: locomoció i en el cas dels cilis també moure el líquid extracel·lular.

7. Dibuixeu el reticle endoplasmàtic rugós i l’aparell de Golgi i anomeneu-ne els components.

Expliqueu quina relació funcional hi ha entre aquests orgànuls i el procés de secreció (6
punts).

RER: xarxa de túbuls i sàculs comunicats entre sí i ribosomes adossats. En el RER se sintetitzen
proteïnes de secreció i transmembrana o proteïnes enzimàtiques dels lisosomes que són glicosilades en
l’aparell de Golgi.
Els dictiosomes formen part de l’aparell de Golgi. Són un conjunt de cisternes membranoses (sacs
aplanats en forma de disc) que s’hi disposen formant piles, a més de vesícules associades.
Té dues cares, la cara cisi trans. La cara cis, prop del R.E. i cap al nucli, és convexa i a ella arriben les
vesícules de transició procedents de la gemmació RE, de manera que hi ha un transport entre els dos
orgànuls. Des del RE al primer sac de la cara cis.
Les vesícules de transport es formen per gemmació d’una cisterna i se’n fusionen a la següent, realitzant
un trasllat de les molècules d’una cisterna a l’altra sempre en direcció cis-trans.
La cara trans està prop de la membrana plasmàtica, és còncava i d’ella es desprenen vesícules per
gemmació que contenen molècules. Unes s’acumulen al citoplasma (lisosomes i altres es dirigiran a la
membrana per abocar el seu contingut a l’exterior. (secreció, són alliberades per exocitosi)
2013
8. Citeu una funció de les següents estructures cel·lulars: a) vacúol, b) reticle endoplasmàtic
llis, c) aparell de Golgi, d) membrana tilacoïdal, e) peroxisoma, f) reticle endoplasmàtic
rugós, g) lisosoma, h) centríol, i) matriu mitocondrial, j) cilis, k) membrana mitocondrial
interna i l) ribosomes.
a) Magatzem de substàncies com pigments no fotosintètics, productes de rebuig, substàncies de
reserva o substàncies tòxiques com la nicotina. També l’excés d’aigua el que eprmet mantenir la
turgència.
b) Síntesi emmagatzemar i transportar lípids de membrana (fosfolípids, colesterol), de esteroides com
pigments; glicogenòlisi
c) Modificar, empaquetar transportar proteïnes procedents del RE i glicosilació. També forma
lisosomes.
d) Captació de l’energia lumínica ja que la clorofil·la es situa a aquesta membrana i síntesi d’ATP per a
la fase fosca.
e) Oxidació molècules gràcies a les peroxidases i degradació peròxid format gràcies a les catalases.
També la beta-oxidació d’àcids grassos a acetil CoA.
f) Síntesi i distribució de proteïnes de secreció, de membrana o dels enzims digestius dels lisosomes.
g) Digestió cel·lular gràcies a les hidrolases àcides que conté.
h) Organització de microtúbuls, formació del fus mitòtic durant la divisió cel·lular i origen de cilis i flagels
i) Oxidació de piruvat i cicle de Krebs, fases de la respiració cel·lular on la glucosa és oxidada per
obtindre energia.
j) Moviment cel·lular i moure el líquid extracel·lular.
k) Cadena de transport electrònica mitocondrial i síntesi d’ATP, fase final de la respiració on la glucosa
és oxidada completament per l’obtenció d’energia.
l) Síntesi proteica.

2014
9. En relació amb les cèl·lules eucariotes, esmenta cinc orgànuls citoplasmàtics
membranosos i, almenys, una funció de cadascun d’ells.
REPETIDA
Cloroplasts: fotosíntesi; Mitocondris: respiració cel·lular; lisosomes: digestió cel·lular; aparell de Golgi:
secreció, glicosilació; reticle endoplasmàtic: síntesi de proteïnes i lípids; vacúols: pressió de turgència;
nucli: replicació del DNA; peroxisomes: oxidació molècules

2015

10. Indica els orgànuls cel·lulars en què es realitzen les següents funcions: a) digestió
cel·lular; b) síntesi de lípids; c) síntesi de rRNA; d) cicle de Krebs.
a) Lisosoma o vacúol digestiu o fagolisosoma;
b) Reticle endoplasmàtic llis;
c) nuclèol;
d) mitocondri.

11. Esmenta tres orgànuls cel·lulars delimitats per una doble membrana i tres orgànuls
envoltats per una membrana simple. En cada cas, assenyala’n la funció.
 REPETIDA
Orgànuls de doble membrana: nucli, emmagatzematge del material genètic; cloroplasts, fotosíntesi;
mitocondris, respiració aeròbia, etc.
Orgànuls delimitats per una membrana simple: aparell de Golgi, secreció i modificació química de
molècules; reticle endoplasmàtic, síntesi de proteïnes i lípids; lisosomes, digestió cel·lular; peroxisomes:
destoxicació cel·lular; vacúols, manteniment de turgència, etc.

2016
12. Contesta a les preguntes següents sobre orgànuls i estructures cel·lulars (5 punts):
a) Esmenta les funcions del reticle endoplasmàtic.
b) Què és un dictiosoma?
c) El reticle endoplasmàtic i l’aparell de Golgi són independents entre si? Raona la resposta.
d) Estan els ribosomes presents en tot tipus de cèl·lules? Raona la resposta.
e) Què són els lisosomes?
a) La funció del reticle endoplasmàtic rugós és la síntesi, distribució i la glicosilació de proteïnes de
secreció, de membrana o dels lisosomes. Reticle endoplasmàtic llis està relacionada amb la síntesi,
l’emmagatzematge i el transport de lípids i amb els processos de detoxificació així com la degradació
del glicogen a glucosa.
b) Un dictiosoma és una agrupació de cisternes (sacs membranosos en forma de disc) en piles de 5 a 10
unitats que junt a vesícules associades formen part de l’aparell de Golgi.
c) L’aparell de Golgi es relaciona funcionalment amb el reticle endoplasmàtic i els lisosomes. El RE forma
proteïnes de membrana, de secreció o dels lisosomes que passen a la cara cis de l’aparell de Golgi
mitjançant les vesícules de transició. D’una vesícula a l’altra de l’aparell de Golgi passen per les
vesícules de transport o quan estan totalment modificades i glicosilades poden ser abocades a l’exterior
mitjançant vesícules de secreció (exocitosi), transportades a la membrana o formant part de lisosomes.
d) Els ribosomes estan presents en tot tipus de cèl·lules perquè totes les cèl·lules sintetitzen les seues
pròpies proteïnes. A les cèl·lules procariota són un poc més menuts (70s) mentre que a la cèl·lula
eucariota són 80s
e) Els lisosomes són vesícules procedents de l’aparell de Golgi que contenen enzims hidrolítics i
intervenen en la digestió cel·lular.

13. Indica les funcions de vacúols, lisosomes, peroxisomes i glioxisomes.

REPETIDA

2017

14. Indiqueu les diferències entre RER i REL respecte a l’estructura i la funció. Expliqueu la
relació que tenen amb l’aparell de Golgi i els lisosomes.
Respecte a l’estructura, el RER: té les vesícules aplanades i conté ribosomes units a la part externa de la
membrana. REL: les vesícules són tubulars, no estan unides a ribosomes.
FUNCIÓ: REPETIDA
RELACIÓ RE I APARELL DE GOLGI I LISOSOMES: REPETIDA

2018

15. Observeu la imatge i responeu:

a. Identifiqueu els orgànuls i les estructures assenyalats amb números.
b. Expliqueu la relació funcional que existeix entre els orgànuls i les estructures 1, 3, 7 i
8 (2 punts).
1-RER; 2-Ribosomes; 3-Aparell de Golgi; 4-Dictiosoma; 5- Vesícula de transport; 6-Vesícula de secreció;
7-Lisosoma; 8- Membrana plàsmica.
REPETIDA: En resum, la funció del RER (1) és la síntesi de proteïnes constituents de membrana i
proteïnes per a la secreció i enzims lítics. Les proteïnes són transportades, per mitjà de vesícules, a
l’aparell de Golgi (3) on maduren i es glucosilen. Des de l’aparell de Golgi, ixen les vesícules amb les
proteïnes que seran alliberades a l’exterior per exocitosi o passaran a formar part de la membrana
plàsmica (8). El RER i l’aparell de Golgi també participen en la formació de lisosomes (7).
 16. Expliqueu la relació funcional entre RER, aparell de Golgi i lisosomes.

REPETIDA

17. Relacioneu de forma apropiada els conceptes de les quatre columnes de la següent taula
referits al citosquelet (3 punts):

Filaments intermedis 7 nm Tubulina Fus acromàtic

Microfilaments 10 nm Queratina Mobilitat cel·lular
Microtúbuls 25 nm Actina Força mecànica

Filaments intermedis, 10 nm, queratina, força mecànica.

Microfilaments, 7 nm, actina, mobilitat cel·lular.
Microtúbuls, 25 nm, tubulina, fus acromàtic.

2019

18. Observa la imatge següent i respon:

a. Justifica a quin tipus de cèl·lula correspon;
b. Indica el nom de les estructures numerades i la funció principal de cadascuna
d’elles.

Tipus de cèl·lula: correspon a una cèl·lula eucariota, ja que posseeix nucli, orgànuls cel·lulars i
citoesquelet, i és una cèl·lula animal perquè posseeix centrosoma, però no té paret ni cloroplasts.

1) Citosquelet: Controla els moviments dels orgànuls, permet a la cèl·lula canvis de forma, formen part
de cilis, flagels, fus mitòtic..
2) RER:
3) Aparell de Golgi
4) Mitocondri
5) Centrosoma
6) Lisosoma o peroxisoma.
FUNCIONS REPETIDES
 19. Assenyala les diferències estructurals entre el reticle endoplasmàtic rugós i el llis, i
indica’n les funcions.
REPETIDA

2020

20. Explica la diferència entre heterofagocitosi i autofagocitosi.

En l'heterofagocitosi, els lisosomes digereixen material d'origen exogen que s'incorpora a la cèl·lula per
endocitosi, pinocitosi o fagocitosi. Per exemple, quan una partícula entra per fagocitosi, queda envoltada
per un fragment de membrana formant una vesícula a la qual es fusionarà un lisosoma donant lloc a un
fagolisosoma. Els enzims digestius realitzaran la digestió de la partícula d’origen exogen.
Mentre que en l'autofagocitosi el lisosoma digereix material d'origen endogen perquè es produïsca
recanvi dels components cel·lulars. Per exemple, un mitocondri envellit.

21. Relacioneu el nom de les estructures següents amb les característiques que millor el
defineixen (4 punts):

1. Cilis A. Compartiments membranosos amb enzims hidrolítics.

2. Desmosomes B. Parell d'estructures cilíndriques formades per 9 triplets de
microtúbuls, disposades perpendicularment una de l'altra.
3. Vacúol C. Embolcall extern de la cèl·lula vegetal rica en cel·lulosa.
4. Lisosomes D. Estructures filamentoses formades per la unió de monòmers
d'actina.
5. Microfilaments E. Complex proteic citosòlic amb activitat proteolítica.
6. Proteosoma F. Compartiment membranós que regula la turgència cel·lular.
7. Centríols G. Punts d'unió intercel·lular que formen una placa densa a la qual
s'ancoren filaments proteics.
8. Paret cel·lular H. Prolongació cel·lular amb una estructura interna formada per
triplets de microtúbuls.
1H, 2G, 3F, 4A, 5D, 6E, 7B, 8C.

2021

22. Explica la funció dels centríols en la mitosi (2 punts).

Els centríols organitzen els microtúbuls per a la formació del fus acromàtic en cèl·lules animals, la qual
cosa permetrà la separació correcta de les cromàtides germanes (cada cromàtide del mateix cromosoma
es dirigirà a un dels pols de la cèl·lula).

23. a) Indica el nom i una de les funcions de les estructures de l’esquema assenyalades amb
números (3 punts).
Esmenta les diferències estructurals entre la cèl·lula vegetal i la cèl·lula animal (1 punt).
Explica l’origen evolutiu de mitocondris i cloroplasts (1 punt).
a) 1. Aparell de Golgi, Glucosilació de proteïnes, distribució i
exportació de proteïnes, síntesi de components de la paret
cel·lular, síntesi de glucolípids i d’esfingomielina. 2. Reticle
endoplasmàtic, síntesi de proteïnes, síntesis de lípids,
detoxificació, regulació dels nivells d’ió Ca2+. 3. Cloroplast,
fotosíntesi. 4. Vacúol, emmagatzematge d’aigua, de substàncies,
digestió intracel·lular. 5. Mitocondri, respiració cel·lular. 6. Paret
cel·lular, protecció i suport mecànic.
b) La cèl·lula vegetal presenta paret cel·lular, connexions
intercel·lulars mitjançant plasmodesmes, cloroplasts i un gran
vacúol central i no posseeix centríols, mentre que la cèl·lula
animal no presenta aquestes estructures i sí que posseeix
centríols en el centrosoma.
c) L’origen evolutiu dels mitocondris i els cloroplasts s’explica
 mitjançant la teoria endosimbiòtica que postula que els dos
procedeixen de cèl·lules procariotes (bacteris aerobis i bacteris
fotosintètics) que van ser introduïdes per endocitosi dins d’una
altra
cèl·lula major, establint una relació simbiòtica. Això explicaria que els dos orgànuls tinguen doble
membrana, una molècula de DNA circular pròpia i ribosomes 70S, presents en els bacteris.

24. Relaciona les següents parts de la cèl·lula amb les seues funcions (3 punts):

1. Desmosomes a. Intercanvi de molècules entre cèl·lules

vegetals
2. Peroxisomes b. Mantindre l’adhesió de dues cèl·lules
veïnes
3. Plasmodesmes c. Formació de l’anell contràctil en la
citocinesi
4. Glicocàlix d. Moviment i posicionament dels orgànuls
5. Filaments e. Reconeixement cel·lular
d’actina
6. Microtúbuls f. Eliminació d’H2O2
1b; 2f; 3a; 4e; 5c; 6d

25. Observa la figura i indica el nom de les estructures marcades amb números. Assenyala un
procés que tinga lloc en cadascuna d’aquestes (3 punts).
1-Estroma: Reaccions que fixen el carboni (no dependents de la llum). Cicle de Calvin. 2-Espai
intratilacoidal: Fotòlisi de l’aigua, generació gradient d’H+. 3-Membrana tilacoidal: flux cíclic i no cíclic
d’electrons, fotofosforilació

26. Enuncia la teoria endosimbiòtica. Quines característiques dels orgànuls involucrats avalen
la teoria? (2 punts).
Els mitocondris i els cloroplasts van evolucionar a partir de bacteris que van ser fagocitats per una
cèl·lula ancestral. Les característiques dels orgànuls que avalen aquesta teoria són: la presència de
doble membrana, la presència de ribosomes de la grandària dels de procariotes (70S) i de DNA circular
i el fet que els dos orgànuls (mitocondris i cloroplasts) també es divideixen per bipartició.

27. Descriu breument què són els vacúols i explica dues de les seues funcions (2 punts):
Els vacúols són orgànuls membranosos que acumulen diferents substàncies. Entre les funcions estan:
emmagatzematge de nutrients (sucres, aminoàcids, ions), emmagatzematge de substàncies de
deixalla, digestió intracel·lular (en unir-se als lisosomes), emmagatzematge d’aigua, creixement cel·lular
(gràcies a la turgència que es genera en acumular aigua), regulació homeostàtica (en emmagatzemar
substàncies de l’entorn), defensa de l’organisme (acumulació de compostos tòxics), acumulació de
pigments (color de les flors).

2021
28. a) Descriviu l’estructura del reticle endoplasmàtic i de l’aparell de Golgi. b) Quin paper
tenen tots dos en la síntesi de proteïnes? Descriviu-ho breument (3 punts).
a) L’RE és un sistema de membranes que s’estén per tot el citoplasma en forma de xarxa de sàculs
aplanats i túbuls ramificats interconnectats entre si, i l’aparell de Golgi és un sistema de membranes
constituït per un nombre variable d’apilaments de sàculs aplanats (dictiosomes) i de vesícules que els
envolten; b) L’RE rugós s’encarrega en primer lloc de sintetitzar les proteïnes, a continuació les
glicosila, afegint-hi els primers sucres, i posteriorment ajuda a plegar-les. L’aparell de Golgi s’encarrega
de finalitzar la glicosilació i dirigir la distribució i l’exportació d’aquestes proteïnes.

29. És indispensable el centrosoma en l’organització de microtúbuls durant la mitosi en

cèl·lules animals i en cèl·lules vegetals? Raoneu la resposta (2 punts).
És indispensable en cèl·lules eucariotes animals, però no en vegetals. Les cèl·lules vegetals manquen
de centrosoma i formen el fus mitòtic a partir d’una regió difusa organitzadora de microtúbuls.