You are on page 1of 8

2010

1. Respecte a l’ADN mitocondrial de mamífers: a) Expliqueu les diferències estructurals entre


l’ADN mitocondrial i l’ADN nuclear (2 punts). b) Com s’hereta l’ADN mitocondrial? (1 punt). c)
L’existència de l’ADN mitocondrial, serveix de suport a la teoria endosimbiòtica? Raoneu la
resposta (1 punt).
a. L’ADN mitocondrial és una molècula més xicoteta, amb menor nombre de gens, circular,
covalentment tancada i no està condensat (no va associada a histones) mentre que l’ADN
nuclear és més gran, són varies molècules, porta major quantitat de gens, no és circular i sí
que està condensat (sí que va associat a histones). Existeix un gran paregut entre l’ADN
mitocondrial i l’ADN de les cèl·lules procariotes el que recolza la teoria endosimbiòtica.
b. A través dels mitocondris de l’òvul, és a dir, procedeix de la mare.
c. Sí, pel seu paregut amb l’ADN de les cèl·lules procariotes, ja que la teoria endosimbiòtica
proposa que els mitocondris provenen de procariotes que van entrar en la cèl·lula eucariota
primitiva per mitjà d’endocitosis, i romanen en aquesta en establir una relació de simbiosi
(mutualisme).

TEORIA ENDOSIMBIÒTICA:
Proposada per Lynn Margulis per tal d'explicar la presència d'orgànuls intracel·lulars amb genoma propi
en les cèl·lules eucariotes. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastos (aquests últims exclusius de
les plantes)
Els mitocondris haurien estat en el seu inici bacteris aerobis que s'haurien instal·lat a l'interior d'una
primitiva cèl·lula eucariota de forma simbiòtica.
Els cianobacteris van esdevenir els cloroplasts.
Algunes de les proves que donen suport a aquesta teoria són:
 La presència de ribosomes de tipus bacterià (70s) en l'interior de mitocondris i plastidis.
 El genoma (ADN) d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba
lliure sense cap coberta.
La teoria endosimbiòtica contradiu la selecció natural. D’una banda, la selecció natural defensa que els
canvis evolutius són fruit de mutacions d’efectes mínims i fruits de l’atzar perceptibles amb el pas del
temps. Per tant, un bacteri podria haver anat modificant-se molt a poc a poc per acabar evolucionant en
una cèl·lula eucariota. A contraposició, Lynn Margulis defensa que les cèl·lules complexes no van sorgir
d’aquesta forma, sinó que van aparèixer mitjançant la unió de cèl·lules simples i per tant, Margulis defensa
la simbiosi i la cooperació entre espècies com a motor evolutiu.

2. Identifiqueu les parts del cromosoma metafàsic indicades per les lletres.(JUNY 2010)

a. Cromàtide germana
b. Satèl·lit
c. Constricció secundària
d. Banda
e. Cinetocor
f. Centròmer
g. Telòmer
h. Braços curts de les cromàtides germanes

2011

3. Quin orgànul apareix en la micrografia de microscòpia electrònica? Realitza un dibuix basat en


la micrografia i indica els seus components estructurals i moleculars

Es tracta d’un mitocondri.

2012
4. Feu un dibuix d’un bacteri i anomeneu-ne les estructures. Expliqueu la relació dels bacteris amb
l’origen dels mitocondris i dels cloroplasts (6 punts).

REPETIDA: La teoria de l’endosimbiosi (similitud estructural de mitocondris i plasts amb bacteris,


presència d’ADN circular, ribosomes 70S, etc).

2013
5. Dibuixeu un esquema del mitocondri, localitzeu i identifiqueu-ne els components estructurals.
Indiqueu les funcions associades a cada component (6 punts).
REPETIT
Funcions:
La matriu: síntesi d’algunes proteïnes mitocondrials, oxidació de l’àcid pirúvic, cicle de Krebs.
La membrana interna mitocondrial, cadena de transport d’electrons i síntesi d’ATP.

6. Quin orgànul s’observa en la micrografia de l’esquerra? Anomeneu les estructures d’aquest


orgànul que s’assenyalen amb nombres en l’esquema de la dreta

7
2

34
6

Es tracta d’un cloroplast i que els nombres indiquen: 1-membrana externa, 2-membrana interna, 3-
tilacoides, 4-espai intratilacoïdal, 5-grana, 6-estroma i 7-DNA.

7. Quin orgànul s’observa en la micrografia? Feu-ne un dibuix esquemàtic assenyalant-ne les


parts i indiqueu les funcions que tenen (4 punts).
Es tracta del nucli cel·lular.

Parts: embolcall nuclear, porus nuclears, nucleoplasma, cromatina, nuclèol i làmina nuclear.
 El nucli conté el genoma cel·lular, controla l’expressió gènica i a l’interior té lloc la replicació de
l’ADN i la síntesi d’ARN.
 La membrana nuclear delimita el nucli, separant-ne el contingut del citoplasma. Conté porus
nuclears en els quals s’uneixen la membrana interna i externa a través dels quals passen petites
molècules polars, ions i macromolècules. Intercanvi de substàncies entre el nucleoplasma i el
citoplasma.
 En el nuclèol es sintetitza el ARNr i s’acoblen les proteïnes ribosòmiques a l’ARNr formant les
subunitats ribosòmiques.
 La cromatina és el material genètic en el nucli interfàsic. ADN portador de la informació genètica
que serà transmesa de generació en generació.
 Nucleoplasma: medi intern del nucli de composició semblant al citosol.
 Làmina nuclear: per sota de la membrana nuclear interna, xarxa de fibres proteiques que
proporciona suport al nucli i és el punt d’acoblament a la cromatina.

2014
8. Fes un dibuix d’un bacteri i assenyala’n les estructures. Explica la relació dels bacteris amb
l’origen de mitocondris i cloroplasts (6 punts).

REPETIDA

2015
9. Fes un dibuix d'un cloroplast, assenyala les seues parts i localitza les funcions associades (6
punts).

 La membrana externa delimita el cloroplast i la interna delimita un espai intern anomenat


estroma:
 Els tilacoides, discos aplanats on es realitza la síntesi d'ATP i NADPH, en la membrana tilacoidal
està la clorofil·la que capta l’energia de la llum i la transforma en energia química per tant té lloc
la fase lluminosa de la fotosíntesi. S'apilen formant grana,
 L'estroma on es realitza el cicle de Calvin, fase fosca de la fotosíntesi on el CO2 es reduix per
obtindré glucosa i altres molècules orgàniques utilitzant l’energia produïda en la fase lluminosa
(ATP i NADPH)
 Els ribosomes on se sintetitzen proteïnes pròpies del cloroplast.
 ADN doble i circular que codifica la síntesi d’algunes proteïnes dels cloroplasts.
 Inclusions en forma de grans de midó, polisacàrid de reserva energètica dels vegetals

2016

2017
10. Feu un dibuix del mitocondri, assenyaleu-ne les parts i localitzeu almenys tres de les funcions
associades (6 punts).
DIBUIX REPETIT
FUNICONS:
La membrana externa delimita l’orgànul
La membrana interna conté les proteïnes de la cadena de transport electrònic i la fosforilació oxidativa
(síntesi d’ATP en l’ATP sintetasa)
A la matriu mitocondrial té lloc la β-oxidació d’àcids grassos, la descarboxilació de l’àcid pirúvic i el cicle
de Krebs.
El DNA mitocondrial i ribosomes estan relacionades amb la síntesi de proteïnes mitocondrials.
11. Descriviu l’estructura del nucli cel· lular i indiqueu, almenys, tres funcions que realitza (6 punts).
REPETIT

2018

2019
12. Observa l’orgànul representat en la figura A i respon: a) De quin orgànul es tracta? (0,5 punts);
b) Anomena cada una de les parts que estan indicades amb números (3 punts); c) En què es
diferencien l’eucromatina i l’heterocromatina? (1 punt); d) Indica quina de les fotografies B o C
correspon a una cèl·lula metabòlicament més activa. Explica per què. (0,5 punts)

a) La figura A representa el nucli;


b) 1: Cromatina; 2: Làmina nuclear; 3: Nuclèol; 4: Embolcall nuclear; 5: Porus nuclear; 6: RER;
c) La cromatina és el material genètic del nucli interfàsic. Es presenta en forma de grumolls i fibril·les
dispersos pel nucleoplasma. Formada per ADN i histones principalment. S’hi poden diferenciar dos
tipus:
a. S’anomena heterocromatina ala cromatina interfàsica més compacta, més condensada que
no s’està transcrivint, (transcripcionalment inactiva)
b. L’eucromatina és la cromatina més estesa, menys compacta, que es troba en processos de
transcripció activa (transcripcionalment activa). És la més abundant del nucli interfàsic.
d) El nucli més actiu és el C, ja que conté una major proporció d’eucromatina, no s’aprecien tants
grumolls el que indica que hi ha més quantitat d’eucromatina i per tant cromatina
transcripcionalment activa.

2020
13. Relacioneu els noms de les següents estructures cel·lulars amb les seues funcions (5 punts).

Estructures Funcion
s
1. Cloroplastos a. Protecció i suport mecànic.
2. Centríols b. Formar el fus mitòtic en cèl·lules animals.
3. Aparell de Golgi c. Digestió intracel·lular.
4. Lisosomes d. Realitzar la fotosíntesi.
5. Peroxisomes e. Permeabilitat selectiva i comunicació cel·lular.
6. Ribosomes f. Reaccions oxidatives i destoxicació.
7. Microfilaments g. Síntesi de components de paret cel·lular.
8. Paret cel·lular h. Moviments cel·lulars i manteniment de la forma
cel·lular .
9. Membrana i. Síntesi de proteïnes.
plasmàtica
10. Mitocondris j. Respiració cel·lular aeròbia.
1d, 2b, 3g, 4c, 5f, 6i, 7h, 8a, 9e, 10j

14. Observeu les fotografies següents de microscòpia electrònica i indiqueu a quin orgànul
pertanyen i quina és la seua funció principal (6 punts).

1 2 3 4 5 6

1) Cloroplast, realitza la fotosíntesi.


2) Aparell de Golgi, participa en processos de secreció i reciclatge de la membrana plasmàtica,
glicosilació de proteïnes i lípids i formació de lisosomes i vacúols.
3) Reticle endoplasmàtic rugós, la seua funció és la síntesi i glicosilació de proteïnes.
4) Vacúol (de la cèl·lula vegetal), la seua funció és regular fenòmens osmòtics, acumular substàncies,
etc.
5) Nucli cel·lular, conté la informació genètica i s’hi produeix la replicació del DNA, la transcripció de
l’mRNA i la síntesi d’rRNA i tRNA.
6) Mitocondri, realitza la respiració cel·lular aeròbia per a l'obtenció d'energia.

2020
15. a) Indica el nom i una de les funcions de les estructures de l’esquema assenyalades amb
números (3 punts).
Esmenta les diferències estructurals entre la cèl·lula vegetal i la cèl·lula animal (1 punt).
Explica l’origen evolutiu de mitocondris i cloroplasts (1 punt).
a) 1. Aparell de Golgi, Glucosilació de proteïnes, distribució i
exportació de proteïnes, síntesi de components de la paret
cel·lular, síntesi de glucolípids i d’esfingomielina. 2. Reticle
endoplasmàtic, síntesi de proteïnes, síntesis de lípids,
detoxificació, regulació dels nivells d’ió Ca2+. 3. Cloroplast,
fotosíntesi. 4. Vacúol, emmagatzematge d’aigua, de substàncies,
digestió intracel·lular. 5. Mitocondri, respiració cel·lular. 6. Paret
cel·lular, protecció i suport mecànic.
b) La cèl·lula vegetal presenta paret cel·lular, connexions
intercel·lulars mitjançant plasmodesmes, cloroplasts i un gran
vacúol central i no posseeix centríols, mentre que la cèl·lula
animal no presenta aquestes estructures i sí que posseeix
centríols en el centrosoma.
c) L’origen evolutiu dels mitocondris i els cloroplasts s’explica
mitjançant la teoria endosimbiòtica que postula que els dos
procedeixen de cèl·lules procariotes (bacteris aerobis i bacteris
fotosintètics) que van ser introduïdes per endocitosi dins d’una
altra
cèl·lula major, establint una relació simbiòtica. Això explicaria que els dos orgànuls tinguen doble
membrana, una molècula de DNA circular pròpia i ribosomes 70S, presents en els bacteris.

16. Observa la figura i indica el nom de les estructures marcades amb números. Assenyala un
procés que tinga lloc en cadascuna d’aquestes (3 punts).
1-Estroma: Reaccions que fixen el carboni (no dependents de la llum). Cicle de Calvin. 2-Espai
intratilacoidal: Fotòlisi de l’aigua, generació gradient d’H+. 3-Membrana tilacoidal: flux cíclic i no cíclic
d’electrons, fotofosforilació.
17. Observeu la imatge de l’orgànul cel·lular, vist mitjançant el microscopi electrònic de transmissió
(3 punts). a) Indiqueu el nom de l’orgànul i la seua funció principal tot explicant la importància
biològica d’aquesta funció. b) Observeu els números i indiqueu a quines estructures o parts de
l’orgànul corresponen, tot indicant quines reaccions metabòliques tenen lloc en cadascuna

a) L’orgànul és el mitocondri, la funció principal del qual és dur a terme la respiració aeròbia. És una
funció important per a la vida perquè permet oxidar la matèria orgànica i extraure amb eficiència
l’energia que conté.
1: matriu mitocondrial, en la qual té lloc la descarboxilació oxidativa, el cicle de Krebs, la β-oxidació i la
síntesi de prote-Ines

2: crestes mitocondrials o membrana interna mitocondrial, on es duu a terme la fosforilació oxidativa i


on es troba la cadena respiratòria

18. Definiu el nuclèol, i expliqueu per què les cèl·lules fagocítiques presenten nuclèols molt actius
(2 punts).
El nuclèol és una regió del nucli visible al microscopi format per DNA, rRNA i proteïnes. La seua funció és
la de biosíntesi i l’assemblatge de ribosomes. Els ribosomes estan implicats en la síntesi de proteïnes.
Quan es produeix la fagocitosi, la cèl·lula necessita enzims lítics per a poder digerir els components
fagocitats, per la qual cosa la síntesi de proteïnes en aquestes cèl·lules és molt activa i, per tant, el nuclèol
també ho és, ja que es necessiten els ribosomes

You might also like