ESO

4t
Cincies de la naturalesa
Biologia i geologia

SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE LALUMNE
COLLABORACIONS:
Per al text:
Per al disseny de coberta: Estudi SM

@ 2007 Editorial Crulla. Balmes, 245. 08006 Barcelona.

 1. LA REPRODUCCI CELLULAR
Per comenar
pgina 7
1. Al nucli.
2. S, si formen part dun organisme pluricellular amb
teixits diferenciats.
3. Funci: acci especial dun rgan o aparell dun s- 17. Per mitosi.
ser viu. Funci de nutrici, de relaci, de reproduc-
ci.
1. La cllula. Funcions, tipus i organitzaci
pgines 8-9
1. Les funcions de nutrici, relaci i reproducci.
2. a) S. Els bacteris i els cianobacteris.
b) S, alguns cianobacteris (o cianfits).
c) S (protozous, algues i fongs unicellulars).
d) S. Animals, vegetals i fongs.
3. Paret cellular de cellulosa, cloroplast.
4. No tenen metabolisme propi. Tots sn parsits i
utilitzen les cllules parasitades per reproduir-se.
2. El DNA i els cromosomes
pgines 10-11
5. Que guarda la informaci sobre les caractersti-
ques que es transmeten de pares a fills.
6. La cromatina sn fibres disperses i els cromoso-
mes sn condensacions de cromatina.
7. Durant la divisi cellular.
8. Tenen cromosomes homlegs c i e.
3. La reproducci cellular (I). La mitosi
pgines 12-13
9. La divisi cellular s la reproducci de la cllula en
dues cllules filles. La mitosi s la divisi del nucli.
10. En la cllula vegetal el fus mittic es forma sense
intervenci dels centrols i la citocinesi no t lloc
per estrangulaci del citoplasma sin per formaci
dun mur de cellulosa que separa les dues
cllules filles.
11. No, perqu la molcula de DNA es divideix direc-
tament, sense formar cromosomes.
4. La reproducci cellular (II). La meiosi
pgines 14-15
12. Formar cllules haploides. Que lindividu fill tindria
el doble de DNA que cadascun dels seus pares.
13. En lintercanvi de fragments de DNA entre cromo-
somes homlegs.
14. Perqu la segona divisi meitica no va precedida
de la duplicaci de DNA.
15. n = 23 cromosomes.
5. La clonaci
pgina 16
16. La clonaci natural es produeix sense manipulaci
per part de lhome, per exemple quan un zigot es
divideix en dos zigots independents per gentica-
ment idntics.
Mapa conceptual
pgina 17
18. De dalt a baix i desquerra a dreta: eucariotes, bi-
partici, meiosi, nucli, quatre.
19. En el citoplasma. En el nucli.
20. Sn idntiques.
21. Mitosi i meiosi.
22. En la mitosi soriginen dues cllules filles idnti-
ques, i en la meiosi soriginen quatre cllules filles
diferents i amb la meitat de cromosomes que la
cllula mare.
Cincia pas a pas
pgina 18
23. Una vegada en la mitosi i una vegada en la meiosi.
24. Shauria deliminar lentrecreuament.
Treball prctic
pgina 19
25. Perqu sn cllules que sestan dividint.
26. Profase: DNA en procs de condensaci. Metafa-
se: cromosomes formats per dues cromtides.
Anafase: cromosomes formats per una sola
cromtida. Telofase: cromosomes en procs de
descondensaci.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 20-21
27. a) No, perqu no realitza cap de les tres funcions
que caracteritzen la vida.
b) No, perqu no realitza cap de les tres funcions
que caracteritzen la vida.
c) S, perqu realitza les funcions de nutrici, rela-
ci i reproducci.
d) No, ja que noms realitza la funci de reproduc-
ci.
28. a) Energia emmagatzemada als enllaos qumics
de les molcules orgniques. Funci de nutrici.
b) Molcules que proporcionen matria o energia
als ssers vius. Funci de nutrici.
c) Canvis fsics o qumics del medi que provoquen
una resposta en lorganisme. Funci de relaci.
d) Reproducci cellular. Funci de reproducci.
3
29. a) Eucariota i procariota. divisions cellulars seguides, una de les quals no va
b) Eucariota. precedida de la duplicaci del DNA.
c) Procariota i eucariota. 39. En lintercanvi de fragments del DNA entre cromo-
somes homlegs. T lloc durant la divisi de les
d) Eucariota. cllules eucariotes productores de gmetes i as-
e) Eucariota i procariota. segura que aquests tinguin la meitat del material
f) Eucariota. gentic de les cllules adultes i augmenta la va-
riabilitat.
g) Eucariota.
40. a) Dues cllules.
h) Eucariota.
b) 32 cromosomes cada cllula.
i) Eucariota i procariota.
c) Quatre cllules de 16 cromosomes cadascuna.
j) Eucariota.
41. a) Dotze cromosomes.
k) Eucariota.
b) Sis cromosomes.
l) Eucariota i procariota.
c) Sis cromosomes.
30. Amb les funcions de nutrici i relaci.
d) Vint-i-quatre cromosomes.
31. a) Cllula eucariota. 1: membrana plasmtica; 2:
centrols; 3: lisosoma; 4: mitocondri; 5: vacol; 42. a) A linici de la divisi cellular. Representen cro-
6: citoplasma; 7: aparell de Golgi; 8: reticle en- mosomes, que sn les fibres de cromatina que
doplasmtic; 9: ribosoma; 10: nucli; 11: cromati- shan enrotllat i shan fet ms gruixudes i curtes.
na. b) Durant gran part del procs de divisi cellular.
b) Cllula procariota. 1: flagel; 2: DNA; 3: citoplas- Representen cromosomes duplicats.
ma; 4: ribosoma; 5: membrana plasmtica; 6: b) 1: centrmer; 2: cromtides.
paret cellular.
43. a) Cinc mitosis.
32. Components del DNA: desoxiribosa (sucre de cinc
carbonis), cid fosfric i base nitrogenada. Fun- b) 46 cromosomes cadascuna.
cions del DNA: emmagatzemar la informaci here- c) 23 cromtides.
ditria i transmetre-la de pares a fills. Perqu les
dues cllules filles rebin la mateixa quantitat de d) 23 cromosomes.
DNA que la cllula mare. Que cadascuna de les 44. La duplicaci dels cromosomes. Replicaci. A la
cllules filles tindria la meitat de DNA que la mitosi.
cllula mare.
45. a) S. Que intercanviessin material hereditari o que
33. Molcules de DNA associades a histones i con- experimentessin alguna mutaci.
densades en forma de bastonet. No, les cllules
b) Tres: loriginal i els dos mutants.
sexuals (vuls i espermatozoides) tenen 23 cro-
mosomes, i la resta de cllules, 46. 46. Obtenir productes o cllules que permetin guarir
34. a) Anafase. malalties hereditries o adquirides.
b) Metafase. 47. Resposta oberta. Arguments a favor: guarir malal-
ties hereditries. Arguments en contra: controlar la
c) Profase. poblaci fabricant individus a la carta.
d) Profase.
e) Citocinesi. Activitats daprofundiment
f) Profase. pgina 22

35. a) Meiosi I. 48. a) Tres. La A proporciona el codi gentic; la B la ca-

pacitat de dividir-se i la C actua com a mare de
b) Mitosi i meiosi II.
lloguer.
c) Meiosi I.
b) A partir dun vul no fecundat.
d) Mitosi, meiosi I i meiosi II.
c) A la A, perqu s la que proporciona el codi
36. d, g, a, e, c, b, f. gentic.
37. a) Metafase, perqu els cromosomes ocupen el d) No, perqu aquestes cllules es limiten a apor-
centre de la cllula. tar el genoma.
b) Telofase, perqu shan separat les cromtides,
que es comencen a descondensar. Autoavaluaci
c) Anafase, perqu les cromtides sestan sepa- pgina 22
rant.
1. Nutrici, relaci, reproducci.
d) Profase, perqu shan condensat els cromoso-
mes i sha format el fus mittic. 2. a) Flagel.

38. Possibilita la formaci de gmetes amb la meitat b) Cloroplast.

del contingut de DNA. Perqu es formen per dues c) Centrol.

4
 d) Mitocondri.
e) Membrana plasmtica i ribosomes.
3. 1. Nucli; 2. Vacol; 3. Paret cellular; 4. Cloroplast.
Cllula vegetal, ja que t cloroplasts.
4. a, c, e.
5. En els cromosomes sexuals, que en el cariotip
mascul sn diferents. 46 cromosomes.
6. Certes: c.
Falses: a, b, d.
7. Profase-metafase-anafase-telofase.
8. En la reproducci sexual, la meiosi t com a objec-
tiu produir gmetes haploides per tal que la fusi
dels gmetes femen i mascul no generi un zigot
amb el doble de DNA que els seus progenitors.
9. No, ja que en la reproducci sexual els fills sn una
mescla de gens al 50 % de la mare i del pare.
Revista de cincia
pgina 23
1. Resposta oberta.
2. s el mxim nombre de cops que es poden dividir
les cllules per tal de regenerar-se.
3. Sn cllules que procedeixen duna mostra de
cllules que es van extreure a Henrietta Lacks.
4. Les cllules normals es divideixen un nombre de-
terminat de cops per tal de regenerar-se; en canvi,
les cllules canceroses es divideixen infinitament
mentre es mantinguin en un cultiu adequat, enca-
ra que es mantinguin separades de lorganisme
don provenen.
5. Resposta model: La divisi cellular dna lloc a
dues cllules exactament idntiques a la primera,
i en les cllules HeLa aquestes divisions es poden
fer de manera illimitada. Aix, podem reproduir
grups cellulars de la mateixa soca per tots els la-
boratoris i sense lmit. La reproducci asexual
dalguns organismes, com ara els bacteris, s molt
similar. Es reprodueixen de la mateixa manera:
dun mateix progenitor unicellular en surten dues
cllules exactament iguals que ell i, aix, al cap
dun temps podem tenir, tamb, molts grups
cellulars pertanyents a una mateixa soca.
6. Convindria animar els alumnes a reflexionar sobre
les desigualtats nord-sud. Feu que es fixin en el fet
que aquestes diferncies no tan sols es noten en
qestions econmiques, sin tamb en coses com
ara les principals causes de mort. La manca de me-
dicaments, tractaments i condicions higiniques
als pasos en vies de desenvolupament, aix com
els problemes nutricionals i les guerres, fan que
els causants de la majoria de morts siguin malal-
ties infeccioses, malalties de laparell digestiu i que
afecten, sobretot, els infants. Aquestes malalties,
als pasos rics, solen curar-se fcilment o b tenen
un tractament efica contra els smptomes que
provoquen. En els pasos pobres, en canvi, aques-
tes malalties aviat produeixen la mort de les per-
sones, que consegentment, no tenen temps de
contraure un cncer.
TIC: Lenlla us adrear al portal web Wikipedia. En la
pgina concreta es parla sobre el lmit de Hayflick i
la mortalitat (o immortalitat) de les cllules:
Al principi de la dcada de 1980, el Dr. Leonard
Hayflick va dur a terme una investigaci en el Wis-
tar Institute de Filadlfia, Pensilvnia (Estats
Units), que es va traduir en el descobriment del "L-
mit de Hayflick".
Hayflick va trobar que el teixit provinent dels pul-
mons semblava morir-se desprs que les cllules
shaguessin dividit un cert nombre de vegades (al
voltant de 50). En un segon experiment va deixar
les cllules dividir-se 25 vegades, i les va congelar
durant un temps. En restablir la temperatura a les
cllules, aquestes continuaven dividint-se fins al l-
mit dunes 50 divisions, i desprs es morien. A
mesura que saproximaven a aquest lmit dedat,
presentaven cada vegada ms signes
denvelliment cellular.
Aquest descobriment contradeia el que shavia
cregut des del comenament de segle. El 1985,
com una explicaci de les causes de la vellesa, el
Dr. Hayflick va postular que la quantitat de vegades
que les cllules humanes podien dividir-se era li-
mitada (Hayflick, L., 1965, The limited in vitro ti-
me of human diploid cell strains, Experimental
Cell Research, 37: 614-636). Per primera vegada la
cincia enfocava la seva atenci en el creixement
cellular per explicar la vellesa i els canvis que apa-
reixen amb ledat, i per primera vegada sestablia
una distinci entre cllules mortals i cllules im-
mortals. Aquesta distinci es la base duna quanti-
tat considerable de treballs dinvestigaci sobre el
cncer.
Ara se sap que la vellesa cellular s causada per
lescurament dels telmers (els extrems de les
cadenes de DNA) durant la divisi cellular. Quan
els telmers sn massa curts, la cllula mor: ha
arribat al lmit de Hayflick.
5
 2. LHERNCIA BIOLGICA
Per comenar
pgina 25
1. Patrimoni: conjunt de bns que una persona here-
ta dels seus ascendents. S, perqu els nostres pa-
res ens transmeten els seus gens.
2. No, alguns carcters infantils desapareixen a la ma-
duresa a causa, per exemple, de canvis hormonals.
3. La veu, la quantitat i distribuci del pl, la dentici,
les glndules mamries, lovulaci i lesperma-
tognesi, lalada i el pes, laspecte de la pell, la
quantitat de neurones, etc.
1. Semblances i diferncies
pgines 26-27
1. a) s un carcter adquirit, ja que es deu a la in-
fluncia de les condicions de vida.
b) S, tindran cua, ja que els carcters adquirits no
shereten.
2. Els carcters hereditaris es transmeten de pares a
fills; la seva informaci es transportada pels gme-
tes que intervenen en la fecundaci. Els carcters
adquirits no shereten, ja que els gmetes no con-
tenen la informaci sobre aquests carcters.
3. A la cllula ou no hi ha els carcters hereditaris, si-
n la informaci hereditria aportada per cada un
dels progenitors.
2. Les experincies de Mendel
pgina 28
4. Els individus de raa pura per a un carcter tenen
els factors hereditaris iguals entre ells i, per tant,
els seus descendents sn idntics entre ells i idn-
tics als seus progenitors per a aquest carcter; en
canvi, els individus hbrids tenen factors heredita-
ris diferents entre ells i la seva descendncia no s
homognia.
5. Els colors verd i groc de les llavors. El groc era do-
minant i el verd, recessiu.
3. Conceptes bsics de gentica
pgina 29
6. a) Homozigots.
b) Homozigots.
c) Heterozigots.
7. Els dos allels han de ser dulls clars (homozigot).
4. Les lleis de Mendel
pgines 30-31
8. Homozigot.
9. Lhomozigot dominant porta els dos allels domi-
nants i lhomozigot recessiu porta els dos allels re-
cessius.
10. a) No, perqu els factors dels gens dominants pre-
valen sobre els recessius.
6
b) NN, Nn, nN.
c) Perqu tres dels quatre genotips que sobtenen
determinen lalada normal (NN, Nn, nN).
d) Que els gens n i N fossin codominants, de tal
manera que el genotip Nn determins una ala-
da intermdia.
5. Lherncia dels allels
pgina 32
11. a) No.
b) Sobt aproximadament un 25 %. S.
c) Cap.
6. El funcionament dels gens
pgina 33
12. a) El factor hereditari dominant s llavor llisa i el re-
cessiu, llavor rugosa.
b) Tots eren de llavor llisa.
c) LL, llavor llisa; Ll, llavor rugosa, ja que L domina
sobre l.
7. Casos especials de gentica mendeliana
pgina 34
13. a) MN i mn.
b) MN, mN, nM i mn.
8. Lherncia a lespcie humana
pgina 35
14. No, perqu lallel que determina albinisme s re-
cessiu i aix vol dir que els dos pares sn homozi-
gots per aquest carcter.
15. Anmia falciforme: presncia de glbuls rojos en
forma de mitja lluna, amb poca capacitat de trans-
portar oxigen i tendncia a aglutinar-se i obturar els
capillars a conseqncia de presentar una hemo-
globina anormal. Recessiu.
Diabetis: defecte de producci dinsulina per part
del pncrees. Dominant, per depn de ms dun
gen.
Acondroplsia: manca de creixement dels ossos
llargs. Dominant.
Polidactlia: presncia de ms de cinc dits a les ex-
tremitats. Dominant.
Braquidactlia: dits ms curts del que s normal.
Dominant.
9. Lherncia dels grups sanguinis
pgina 36
16. Una persona que porti anti-A i anti-B no pot portar
cap tipus dantigen daquest grup. Una persona
que noms porti anti-A, portar lantigen B.
17. Pares (genotip): A0 x B0.
 Fills (genotips): 25 % AB, 25 % A0, 25 % B0, 32. s recessiu. Si fos dominant, totes les filles de la
25 % 00. parella haurien estat daltonianes ja que reben un
18. Donant universal: s el que pot donar sang a tot- cromosoma X del pare, que porta el gen.
hom; correspon al grup sanguini 0 (i Rh).
Activitats daplicaci i relaci
Receptor universal: s el que pot rebre sang de
tothom; correspon al grup sanguini AB (i Rh+). pgines 42-43
33. Gen: fragment de DNA que controla lexpressi
10. Lherncia del sexe dun carcter hereditari.
pgina 37 Allel: cadascuna de les alternatives dun gen.
19. El gmeta mascul. Cromosoma: molcula de cromatina condensada
en forma de bastonet.
20. Tots els gmetes femenins porten un cromosoma
X. La meitat dels gmetes masculins porta el cro- Carcter: cadascun dels trets dun individu.
mosoma Y i laltra meitat el cromosoma X. Aix, Homozigot: individu portador de dos allels iguals
aproximadament, en la meitat de les fecundacions dun mateix gen en els dos cromosomes hom-
el zigot portar el parell de cromosomes sexuals legs.
XX (originar una nena) i laltra meitat portar el pa- Heterozigot: individu portador de dos allels dife-
rell de cromosomes sexuals XY (originar un nen). rents dun mateix gen en els dos cromosomes
homlegs.
11. Lherncia lligada al sexe 34. S, si tots dos sn heterozigots.
pgina 38 35. 1: Nn. 2: Nn. 3: nn (blanc). 4: nn. 5: Nn o NN (ne-
21. Que el seu pare sigui daltoni i la seva mare sigui gre). 6: nn.
com a mnim portadora. Descendents de 3 i 4: tots nn. Descendent de 5 i
22. Ha de portar lallel de lhemoflia en els seus dos 6: Nn.
cromosomes X. s a dir, el pare ha de ser hemof- 36. F: fosc (marr) i f: clar (blau o verd).
lic (XhY) i la mare, almenys, portadora del gen (XXh).
a) Genotip: Ff. Fenotip: fosc.
23. Perqu com que moltes depenen dun allel reces-
b) 50 % F i 50 % f.
siu, es poden manifestar en els homes ja que no-
ms tenen un cromosoma X. c) 25 %.
37. a) c.
Mapa conceptual b) El genotip de lindividu problema s NnLl. Els
pgina 39 dos allels per al mateix gen han destar situats
24. De dalt a baix i desquerra a dreta: allels, lleis de en cada un dels cromosomes que formen la pa-
Mendel, cromosomes, allels iguals, heterozigots, rella dhomlegs i en la mateixa posici.
recessius. En A, els dos allels del mateix gen shan collocat
en cromosomes no homlegs.
25. 23 parelles de cromosomes, s a dir 46 cromoso-
mes. En B, les dues parelles dallels shan collocat en
la mateixa parella dhomlegs (lenunciat indica
26. Llei de la uniformitat de la primera generaci filial. que estan en parelles diferents).
Llei dindependncia dels gens.
En D, les parelles dallels ocupen llocs diferents
27. Heterozigots per aquest carcter. en els cromosomes homlegs.
28. Allels recessius. 38. Encreuant-la amb una pesolera nana.
39. a) Certa.
Cincia pas a pas
b) Certa.
pgina 40
c) Falsa.
29. Prediccions genotpiques: 50% Nn i 50% nn.
d) Falsa, excepte si sn de raa pura.
Prediccions fenotpiques: 50% de plantes daltura
normal i 50 % de plantes nanes. 40. a) En el cas de la pesolera es tracta dallels domi-
nants i allels recessius; en el cas de la flor de nit,
es tracta dherncia intermdia.
Treball prctic
b) CBCB CBCV CVCV
pgina 41
c)
30. En Pere s lindividu 2 de la generaci II; la Berta Encreuaments Descendents
s lindividu 4 de la generaci II; la germana gran Dues plantes de flors
den Pere s lindividu 5 de la generaci II. Flors blanques
blanques
31. El daltonisme apareix amb ms freqncia en els Dues plantes de flors
Flors vermelles
homes que en les dones. En algun cas, com en vermelles
lencreuament entre 3 i 4 de la generaci II, es pot Una planta de flors
veure que la mare transmet la malaltia als fills mas- blanques amb una altra Flors roses
cles. de flors vermelles

7
41. LG Lg IG lg b) Genotip: 25 % AA, 50 % A0, 25 % 00. Fenotip:
75 % A, 25 % 0
LG LLGG LLGg LlGG LlGg
c) Pares: 00 AA. Descendncia:
Lg LLGg LLgg LlGg Llgg
c) Genotip: A0. Fenotip: A
lG LlGG LlGg llGG llGg
c) Pares: 00 A0. Descendncia:
lg LlGg Llgg llGg llgg
c) Genotip: 50 % 00, 50 % A0. Fenotip: 50 % 0,
50 % A
Freqncies genotpiques: LLGG: 1/16; LLgg: 1/16;
llGG: 1/16; llgg: 1/16; LLGg: 2/16; LlGG: 2/16; LlGg: d) Pares: AA AB. Descendncia:
4/16; Llgg: 2/16; llGg: 2/16. d) Genotip: 50 % AA, 50 % AB. Fenotip: 50 % A,
Freqncies fenotpiques: 9/16 llisa i groga; 3/16 lli- 50 % AB
sa i verda; 3/16 rugosa i groga; 1/16 rugosa i verda. d) Pares: A0 AB. Descendncia:
La tercera llei de Mendel. d) Genotip: 25 % AA, 25 % A0, 25 % AB, 25 %
42. Genotip de la mosca dulls vermells heterozigota i B0. Fenotip: 50 % A, 25 % AB, 25 % B
ales vestigials: Vvnn; gmetes: Vn i vn.
46. a) No.
Genotip de la mosca dulls color spia heterozigo-
b) No.
ta i ales normals: vvNn; gmetes: vN i vn.
c) S.
Gmetes Vn vn
d) S.
vN VvNn vvNn 47. De dues dones per a cada home.
vn Vvnn vvnn 48. a) Diploide.
b) 48 cromosomes. S, lsser hum en t 46.
Genotips Fenotips
c) Lltima parella de la dreta de la fila inferior.
1 VvNn 1 ulls vermells i ales normals
1 Vvnn 1 ulls vermells i ales vestigials
Activitats daplicaci i relaci
1 vvNn 1 ulls spia i ales normals
pgina 44
1 vvnn 1 ulls spia i ales vestigials
49. a) No, ja que una caracterstica dels carcters lli-
gats al sexe s que apareguin amb ms fre-
43. a) Els allels blanc i negre. qncia en els homes que en les dones. Aix s
b) Codominants. degut al fet que en els homes, en portar un sol
cromosoma X, es manifesten tots els seus gens
c) Un 50 % de gallines blanques i un 50 % de ga- ja siguin dominants o recessius.
llines blaves.
b) La dona 4 de la generaci II, que ha rebut el cro-
44. a) Lallel + s el dominant. Ella s heterozigota per mosoma X del seu pare.
al carcter i lallel dominant s el que es mani-
festa en lheterozigot. c) XhY XHY i XHXh XHY i XhY
b) Porta lallel dues vegades. d) Un dels homes hemoflics hauria de tenir des-
cendncia amb una dona hemoflica o, almenys,
c)
Alcia Joan portadora del gen de lhemoflia.
+ Rh Rh
Autoavaluaci
pgina 44
1. a) Espcie, frtils.
b) Hereditaris.

d) Els vuls de lAlcia poden portar, amb la matei- c) Adquirits, ambient.

xa probabilitat, lallel + o lallel . Els esperma- d) Hereditria, gentica.
tozoides den Joan portaran, tots, lallel . Els 2. b, c.
seus fills podran portar dos allels , i ser Rh ne-
gatiu, o un allel + i un altre , i ser Rh positiu. 3. c
45. a) Genotip: 00. Fenotip: 0 4. a) Homozigot.
b) Pares: AA AA. Descendncia: b) Races pures.
b) Genotip: AA. Fenotip: A c) Dominant.
b) Pares: A0 AA. Descendncia: 5. a) Tercera, independents, lliurement.
b) Genotip: 50 % AA, 50 % A0. Fenotip: A b) Primera, pures, primera, iguals.
b) Pares: A0 A0. Descendncia: b) c) Segona, carcter, gmetes, fecundaci.

8
6. b.
7. a) Tres.
b) A, B, 0.
c) A i B dominants sobre 0.
8. Els homes, ja que en ells es manifesta quan reben
de la seva mare un cromosoma X amb lallel res-
ponsable.
Revista de cincia
pgina 45
1. Resposta oberta.
2. Amb ratolins.
3. El crtex cerebral.
4. Resposta model: Significa que fan la seva funci,
que comencen a transcriures per formar la prote-
na per la qual sintetitzen. Quan un gen no sactiva,
aquest no es transcriu i, per tant, no saplica la
informaci que porta.
5. Resposta model: En el seu experiment amb rato-
lins, Keverne i Surani van modificar els gens que
tenen un paper en el desenvolupament del cervell.
En uns embrions de ratol van eliminar els gens de
la mare i van duplicar els gens procedents del pa-
re. Aquests ratolins van resultar amb el cos gran i
el cervell petit. En uns altres embrions van fer el
contrari: van duplicar els gens de la mare i van eli-
minar els gens procedents del pare i, com a resul-
tat, van obtenir ratolins de cos petit per amb el
cervell molt gran.
6. Podeu encetar un debat entre tota la classe sobre
qu s all que entenem per intelligncia humana.
Expliqueu que el terme intelligncia encara no
ha estat completament definit, ja que hi ha diversi-
tat dopinions entre els experts sobre qu s la in-
telligncia. Dalguna manera podreu relacionar la
intelligncia humana amb la capacitat de raona-
ment i dabstracci dels ssers humans; igualment
podeu fer esment de la capacitat de la parla i de la
comunicaci en general que pot establir lsser
hum entre els altres components de la mateixa
espcie. Podeu explicar que els lmits daquestes
capacitats caracterstiques dels humans estan
molt difuminats quan parlem daltres primats, com
ara el ximpanz o el bonobo, espcies molt prope-
res a la nostra.
TIC: La pgina web enllaada explica les diferents
parts en qu es divideix el crtex cerebral, amb
lajuda dalgunes illustracions. Primer es mostren
les parts del crtex duna manera ms morfolgi-
ca (lbul parietal, lbul occipital, etc.), i desprs es
parla de les diferents funcions (crtex visual, cr-
tex somatosensorial, etc.). Sespecifiquen les dife-
rents rees i funcions del crtex somatosensorial
i finalment es parla dels centres del llenguatge i
les rees del crtex que shi relacionen.
9
 3. GENS I MANIPULACI GENTICA
Per comenar
pgina 47
1. Biotecnologia: conjunt de tcniques que utilitzen
les propietats bioqumiques dels ssers vius per
millorar la producci industrial de diferents tipus de
substncies.
Avantatges: t aplicacions en medicina, farmcia,
veterinria, agricultura, alimentaci, etc.
Inconvenients: contaminaci gentica de pobla-
cions salvatges, reducci de la biodiversitat, apari-
ci de noves allrgies, perill que accidentalment
es propaguin noves varietats vriques o bacteria-
nes experimentals, etc.
2. S, sense comptar alguns virus, que, per altra ban-
da, no sn considerats ssers vius.
3. Per bases nitrogenades complementries A-T i
G-C.
1. Estructura de la molcula de DNA
pgina 48
1. Perqu la molcula de DNA senrotlla sobre si ma-
teixa, es condensa, per originar un bastonet molt
ms curt i gruixut, el cromosoma.
2. Que els nucletids duna cadena suneixen als
seus complementaris de laltra cadena (A-T, G-C).
3. TAAGCTGCAAT.
2. El DNA cont informaci
pgina 49
2
4. 4 = 16 combinacions (AA, AT, AC, AG, TA, TT, TC,
TG, CA, CT, CC, CG, GA, GT, GC, GG). 43 = 64 com-
binacions.
3. El codi gentic
pgina 50
5. Es diferencien pel nombre, el tipus o lordre en qu
es disposen els nucletids que formen aquest seg-
ment de DNA.
6. s el conjunt de correspondncies entre triplets de
nucletids en el DNA i aminocids en les prote-
nes.
7. El gen que porta la informaci per al color de cabell
fosc es copia i es transporta al citoplasma. All, la
informaci s traduda (utilitzant el codi gentic)
pels ribosomes en una protena (seqncia
daminocids). Aquesta protena s la responsable
que es manifesti un carcter determinat; en aquest
cas que es fabriqui el pigment responsable del co-
lor del cabell.
4. La informaci continguda al DNA shereta
pgina 51
8. a) De dalt a baix: TGCAGAGTGCGCAAC.
a) De dalt a baix: ACGTCTCACGCGTTG.
10
b) El resultat pot ser que la protena no porti a ter-
me la seva funci normal, encara que noms si-
gui perqu ha canviat un aminocid.
9. A linici de la mitosi els cromosomes sn dobles,
formats per dues cromtides; cada cromosoma
porta dues molcules idntiques de DNA. Just
desprs de la mitosi els cromosomes sn senzills,
cada un porta una molcula de DNA. La replicaci
del DNA es produeix a la interfase, abans diniciar-
se la divisi cellular.
10. Al finalitzar la mitosi, cada cllula filla rep 46 cro-
mosomes senzills, s a dir, 46 molcules de DNA.
Al finalitzar la meiosi, cada cllula filla rep 23 cro-
mosomes senzills, s a dir 23 molcules de DNA.
5. Canvis en la informaci gentica: mutacions
pgina 52
11. Un nucletid.
12. No, perqu la mutaci no sha produt en les
cllules reproductores.
6. Lenginyeria gentica
pgina 53
13. A lobtenci de cpies de molcules com el DNA.
14. En el fet que si introdum un gen hum en un or-
ganisme tan diferent com un bacteri, aquest pro-
dueix la protena humana com si fos prpia.
7. Organismes transgnics
pgina 54
15. Hormona del creixement humana. Un ver insecti-
cida. Sn protenes.
16. Lenginyeria gentica produeix cllules amb noves
caracterstiques que tenen una utilitat prctica, i
una vegada sha aconseguit una cllula com
aquesta, conv clonar-la per tenir-ne moltes cpies
idntiques.
8. Els projectes Genoma
pgina 55
17. Aconseguir el mapa amb la posici de cada gen
dintre dels cromosomes, aix com la seqncia de
les bases nitrogenades que els formen.
18. La conseqncia de levoluci compartida per tots
els ssers vius.
19. Inserci dun o ms gens en les cllules dun rgan
dun individu per guarir una malaltia hereditria.
9. Aplicacions dels organismes transgnics
pgina 56
20. Avantatges: augmentar la producci, en evitar
lefecte de lorganisme que provoca la plaga i eli-
minar ls del plaguicida.
 Inconvenients: possible contaminaci gentica de
les varietats salvatges i aparici de noves allr-
gies.
21. Estats Units (60 %), Argentina (20 %), Brasil (6 %),
Canad (6 %) i Xina (5 %).
Mapa conceptual
pgina 57
22. De dalt a baix i desquerra a dreta: DNA, genoma,
protena, mutaci, aminocids.
23. Serveix per a sintetitzar una protena.
24. Conjunt de gens duna cllula o organisme.
25. Transgnic: s lorganisme al qual se li ha introdut
un o ms gens aliens.
Mutant: organisme que ha patit un canvi en el
seu material hereditari de forma espontnia o in-
duda.
Cincia pas a pas
pgina 58
26. Resposta oberta.
27. Resposta oberta. Podria ser del tipus: Guariment
per mitj de gens.
28. En guarir o millorar els efectes duna malaltia here-
ditria o adquirida grcies a la implantaci de gens
a les cllules afectades.
29. La malaltia hereditria es pateix des del primer
moment i a ms es transmet a la descendn-
cia.
La malaltia adquirida encara que afecti el DNA es
pateix a partir del moment dassolir-la i no es trans-
met a la descendncia, excepte si afecta els g-
metes.
Treball prctic
pgina 58
30. A-3; B-1; C-2
31. S. Per mitj de reaccions qumiques que demos-
tren la presncia de bases nitrogenades i cid
fosfric.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 60-61
32. a) Els quatre nucletids que formen el DNA (adeni-
na, timina, citosina, guanina).
b) CATTGCCAGT
c) Perqu les dues cadenes complementries que
la formen senrotllen luna al voltant de laltra de
forma helicodal.
33. a) La relaci que sobserva s que la quantitat de T
s similar a la de A, i la quantitat de C s similar
a la de G.
b) Com que les bases sn complementries, s l-
gic que hi hagi una relaci entre la quantitat
duna base i la de la seva complementria.
34. a) De la replicaci dun segment de DNA.
b) Que no shan collocat correctament les bases i,
per tant, sha produt una mutaci en una de les
dues cllules filles.
35. Seran necessaris 3 168 parells de nucletids, ja
que per codificar un aminocid fa falta un triplet de
nucletids.
36. a) Noms shereten les mutacions que afecten les
cllules reproductores.
b) La radiaci ultraviolada del Sol fa augmentar el
nombre de mutacions en les cllules de la pell
i, per tant, pot provocar cncer.
c) Les radiacions nuclears sn agents mutgens.
La presncia de cncer en els nens s ms alta
perqu el nombre de divisions cellulars que es
produeixen en el seu cos s ms gran que en
els adults.
37. a) A una mutaci i aquesta s deguda a latzar.
b) Dun allel recessiu.
c) Lencreuament duna planta homozigota domi-
nant no resistent i una dhomozigota recessiva
resistent origina una primera generaci heterozi-
gota i no resistent. En encreuar dos individus de
F1 el resultat s un 25 % de plantes homozigo-
tes resistents i un 75 % de plantes no resis-
tents.
d) Encreuar plantes resistents per obtenir una raa
pura per a aquest carcter.
e) En la planta que no estava afectada pel fong
shavia produt, a latzar, una mutaci. Aquesta
mutaci era avantatjosa per a la poblaci de pa-
tates. La mutaci ha estat lorigen de la diversi-
tat.
38. a) Mutaci: s laparici sobtada i a latzar de can-
vis en la informaci continguda en el DNA dun
organisme. Mutant: organisme que pateix una
mutaci. Agent mutagen: tot all que estimula la
producci de mutacions.
b) A ms dosi ms nombre de mutacions. Perqu
les radiacions sn agents mutgens i els seus
efectes sn acumulatius.
c) Tamb es produeixen mutacions en condicions
ambientals naturals.
39. a) Si canvia la seqncia daminocids duna pro-
tena, tamb canvia la seva funci. La nova
protena, lhemoglobina anormal, no pot dur a
terme la seva funci.
b) Sha produt una mutaci; en el lloc on hi hauria
dhaver una A hi ha una T.
c) S, perqu el zigot format amb el gmeta porta-
dor de la mutaci la transmetr a totes les
cllules del nou organisme i aquest podr trans-
metre-la a la seva descendncia.
40. a) Organisme transgnic: els maduixots transg-
nics. Donant: peixos rtics. Receptor: els madui-
xots. Gen transferit: resistncia al fred. Nou
carcter: resistncia al fred.
b) Organisme transgnic: soja transgnica. Do-
nant: nou del Brasil. Receptor: soja. Gen trans-
ferit: el que porta informaci per fabricar
11
 laminocid que el fa un aliment ms nutritiu.
Nou carcter: aliment ms nutritiu.
41. a) Es localitza el gen responsable daquesta prote-
na en la cllula humana i es talla. Desprs es ta-
lla el plasmidi dun bacteri i shi insereix el gen
hum. El bacteri i els seus descendents que por-
ten incorporat en el seu DNA el gen hum fabri-
quen lhormona del creixement i laboquen en el
medi en qu es cultiven aquests bacteris.
Sextreu la protena del medi, es purifica i
sutilitza com a medicament.
b) Ara el bacteri transformat s capa de fabricar
una protena que abans no fabricava.
c) Que el codi s el mateix per a qualsevol orga-
nisme, ja que el bacteri s capa de traduir el
missatge del gen de lhormona del creixement
de la mateixa manera que ho fa la cllula hu-
mana.
Activitats daprofundiment
pgina 62
42. a) Perqu es transmeten de pares a fills.
b) Lexistncia duna hemoglobina anormal.
c) El PGH ha perms localitzar el gen en el cromo-
soma corresponent i sobretot perqu ha desco-
bert la seqncia de les bases nitrogenades res-
ponsables de la protena.
d) Substituint la parella anmala de bases comple-
mentries (TA) situada en la posici 17 per la pa-
rella correcta (AT).
Autoavaluaci
pgina 62
1. a.
2. c.
3. b
4. c.
5. c.
6. d.
7. c.
8. c.
9. a.
10. Projecte Genoma Hum.
12
Revista de cincia
pgina 63
1. Resposta oberta.
2. Un 0,1 %.
3. Tcnica PCR o reacci en cadena de la polimerasa.
4. Resposta model: Perqu encara que les mostres
de DNA siguin molt petites, siguin velles o estiguin
malmeses, amb la tcnica de la PCR podem obte-
nir-ne moltes cpies i podem allargar les cadenes,
de manera que, desprs, es poden seqenciar i co-
dificar els fragments de DNA.
5. Resposta model: Els significats de les sigles DNA i
DNI no tenen res a veure (cid desoxiribonucleic i
document nacional didentitat), per s que hi ha si-
milituds entre els dos conceptes. Tant el DNA com
el DNI sn nics per a cadascun de nosaltres, de
manera que ens identifiquen entre la resta dssers
humans i ens diferencien de la resta. Podeu explicar
que el DNI tan sols s un nmero, per el DNA con-
t tot all que som, tot all que ens diferencia de la
resta i que ens fa nics i irrepetibles.
6. Podeu proposar als alumnes de fer un debat entre
tots sobre els avenos tecnolgics que es relacio-
nen amb la identificaci de les persones. Animeu
els alumnes a pensar com seria el mn si el DNA
de cadasc de nosaltres estigus seqenciat i ar-
xivat en bases de dades. Podeu preguntar als
alumnes qu creuen que podrien fer i qu no po-
drien fer sense estar observats o vigilats.
TIC: Lenlla us dur a un article de lenciclopdia lliure
Viquipdia, on sexplica qu s la tcnica de la
PCR i quina utilitat t:
La Reacci en cadena de la polimerasa (PCR de les
sigles en angls de Polymerase Chain Reaction) s
una tcnica de biologia molecular que t per objec-
tiu obtenir un gran nombre de cpies d'un fragment
de DNA particular, partint d'una quantitat mnima.
[...] Aquesta tcnica serveix per amplificar DNA.
Ats que les tcniques d'identificaci i manipulaci
del DNA solen necessitar una gran quantitat de
DNA, desprs de l'amplificaci per PCR, resulta
molt ms senzill identificar amb una molt alta pro-
babilitat virus i bacteris causants d'una malaltia,
identificar persones (cadvers, criminals...) o fer in-
vestigaci cientfica sobre el DNA amplificat.
Aquests usos derivats de l'amplificaci han fet que
es converteixi en una tcnica molt estesa, amb el
consegent abaratiment de l'equip necessari per a
portar-la a terme.
 4. LEVOLUCI DELS SSERS VIUS
Per comenar
pgina 65
1. Evoluci: s qualsevol procs de canvi al llarg del
temps. Levoluci biolgica s el procs de trans-
formaci de les espcies, que queda reflectit en la
variaci de les freqncies gniques de les pobla-
cions.
2. De forma molt negativa, perqu les faria preses f-
cils dels depredadors i probablement provocaria la
seva desaparici.
3. Les condicions imperants a la biosfera afavoreixen
determinats comportaments o caracterstiques i
en perjudiquen daltres.
1. Lorigen de la diversitat biolgica
pgina 66
1. a) Fixista.
b) No. Encara que evolucionin, les espcies poden
extingir-se en qualsevol moment si hi ha una
catstrofe.
2. Levoluci lamarckiana o transformisme
pgina 67
2. El fixisme defensa la immutabilitat de les espcies,
mentre que levolucionisme recolza la idea que les
espcies canvien al llarg del temps.
3. Perqu la informaci hereditria s al DNA del nu-
cli de les cllules, i qualsevol carcter que no sigui
al DNA no pot heretar-se.
3. Levoluci darwinista
pgina 68
4. No. El que canviar ser el nombre de conills de
cada tipus. Augmentaran els conills de pelatge
fosc (ms de cinquanta), i disminuiran els de pelat-
ge clar (menys de cinquanta).
5. La selecci natural. La utilitzaci o no dels rgans.
4. El neodarwinisme o teoria sinttica
de levoluci
pgina 69
6. Dependria del medi en qu viu lindividu que ha pa-
tit la mutaci.
7. Sobre el fenotip.
5. El mecanisme de la selecci natural
pgines 70-71
8. Que en la poblaci apareguin carcters nous i que
aquests siguin heretables.
9. Per mutacions o per combinacions noves de gens.
10. De si confereix un avantatge adaptatiu o b impli-
ca un desavantatge.
11. a) Una espcie que solament viu en una rea ge-
ogrfica reduda.
b) El patr evolutiu de les potes s saltacional, ja
que es van escurar en poc temps. La dentici
va seguir un patr evolutiu variacional, ja que va
trigar cinc milions danys a adoptar la forma de-
finitiva.
c) Que els diversos carcters duna espcie poden
seguir patrons evolutius diferents.
d) Al fet que era una cabra de la mida duna rata.
6. Les proves de levoluci
pgines 72-73
12. Idntics a les formes vives actuals.
13. Perqu estan adaptades a funcions diferents, per
tenen un mateix patr estructural.
14. Amb els ocells, ja que els humans mantenen du-
rant ms temps les semblances amb locell que
amb el peix.
15. Que tots els ssers vius estan formats per les ma-
teixes molcules orgniques bsiques.
7. Ladaptaci biolgica
pgina 74
16. No. Sembla que els bacteris shagin acostumat a la
presncia dels antibitics quan, de fet, ladaptaci
dels bacteris cal explicar-la com una conseqncia
de la selecci natural.
8. Lespeciaci
pgina 75
17. No, ja que en aquestes poblacions es produirien
mutacions que actuarien de forma diferent en ca-
da poblaci.
18. No, ja que si fossin despcies diferents no es po-
drien reproduir entre elles.
9. El concepte de biodiversitat
pgina 76
19. Sobreexplotaci pesquera. Desforestaci. Conta-
minaci. Monocultius extensius. Construcci de
grans obres pbliques. Dessecaci de zones humi-
des. Sobreexplotaci daqfers. Altres causes.
Mapa conceptual
pgina 77
20. De dalt a baix i desquerra a dreta: fixisme, anat-
miques, selecci natural, sinttica, biodiversitat.
21. Per lherncia dels carcters adquirits (lamarckis-
me) i la selecci natural (darwinisme).
22. Que les espcies evolucionen.
23. Que a ms de la selecci natural t en compte les
mutacions i la recombinaci gentica.
13
Cincia pas a pas
pgina 78
24. Probablement perqu no existien. A causa duna
mutaci van aparixer les papallones amb ales fos-
ques.
25. Que hauria pogut desaparixer.
26. S, ja que si lescora dels arbres saclareix, llavors
les papallones dales clares passen desapercebu-
des pels ocells i, aix, deixen ms descendents,
amb la qual cosa la poblaci augmenta.
Treball prctic
pgina 79
27. Sobre la cartolina verda, els escarabats verds no es
veuen gaire b, de manera que el depredador en
captura menys que de bicolors i marrons. En
aquest cas el color verd representa un avantatge.
Els escarabats marrons sn els que es veuen mi-
llor, s a dir, els que menys avantatges tenen.
28. Sobre la cartolina marr els escarabats que ms
avantatges tenen sn els marrons i els que menys
avantatges tenen els verds.
29. S. Un exemple clssic s el de la papallona del be-
doll explicat a la pgina anterior.
Activitats daplicaci i sntesi
pgines 80-81
30. Lamarck. Que la utilitzaci dun determinat rgan
fa que es desenvolupi i canvi.
31. Segons Lamarck, lesfor per arribar a les fulles
ms altes dels arbres va allargar el coll de les gira-
fes, que van transmetre aquest carcter als seus
descendents. Segons Darwin, les girafes de coll
llarg tenien a la seva disposici ms aliment (fulles
altes dels arbres) que les girafes de coll curt. Per
tant, les primeres tenien probabilitats de sobreviu-
re i reproduir-se i, consegentment, de transmetre
els seus carcters (coll llarg) a la descendncia.
32. No, perqu lexposici al sol canvia el color de la
pell, per no els gens que controlen aquest carc-
ter.
33. a) El 6. L1.
b) Les closques sn cada vegada ms grosses i
tamb ho sn les punxes que hi apareixen a so-
bre. Els canvis sn lents i graduals, ja que cada
estrat haur trigat molt de temps a formar-se.
Aquests canvis es produeixen com una respos-
ta adaptativa al seu medi.
34. Que les espcies no sn immutables sin que evo-
lucionen al llarg del temps.
35. Que tots dos provenen dun antecessor com.
Perqu la selecci natural ha actuat de manera di-
ferent en cada un dells.
36. Perqu en el desenvolupament embrionari dels
vertebrats es reflecteixen les relacions evolutives
entre peixos, amfibis, rptils, ocells i mamfers.
37. a) Els negres, perqu de nit no es veuen tan b.
b) Els negres.
14
c) Afavorir els ratolins de color negre davant dels
de color fosc.
38. La guineu a viu a la tundra rtica, la b als boscos de
Catalunya i la c al desert dArbia, cosa que es de-
dueix de lobservaci dels seus trets morfolgics.
En cada ambient la selecci natural ha afavorit el
color del pelatge que camufla ms b lanimal, aix
com la mida curta o llarga de les orelles segons si
s convenient conservar calor corporal o perdren.
39. a) Amb el pas dels anys la quantitat dinsecticida
per matar una mosca ha augmentat.
b) El canvis en la poblaci de mosques sn conse-
qncia de la selecci natural. La diversitat en la
poblaci de mosques, originada per mutaci, ha
fet que les mosques ms resistents al DDT si-
guin les que originin ms descendncia.
40. Resposta oberta. Per adaptar-lo a la teoria sinttica
caldria referir-se a lltim pargraf i explicar que les
variacions succeeixen a latzar per mutaci, i que
aquestes variacions es veurien sotmeses a lacci
de la selecci natural. La selecci natural actuaria
de manera diferent en cada cas i podria originar
espcies diferents a cada illa.
41. a) No actuar la selecci natural. La poblaci no
evolucionar sin que acabar extingint-se.
b) Actua la selecci natural. La poblaci evolucio-
na.
c) No actuar la selecci natural. La poblaci no
evoluciona, es mant estable.
d) Actua la selecci natural per la poblaci no evo-
luciona.
42. No, ja que sutilitzen les idees de Lamarck.
Resposta model: [...] Aix s perqu per a un as-
cendent que es trobava en un ambient determinat,
el fet de tenir les ales ms curtes va suposar un
avantatge adaptatiu. Les gallines dales curtes dei-
xaven ms descendents que heretaven aquesta
caracterstica; aix [...]
43. a) La tortuga de la primera imatge t el col llarg i
una forma de la closca que li permet alar-lo.
Laltra tortuga t el coll curt i la forma de la clos-
ca no li permet alar-lo.
b) La primera procedeix de les illes rides, en qu
salimenta de cactus. El seu cos est adaptat a
aquest ambient, ja que pot aconseguir laliment
situat a una certa altura. Laltra procedeix dilles
humides amb herba abundant; per aix aquesta
tortuga, ben adaptada al seu medi, t el coll
curt.
Activitats daprofundiment
pgina 82
44. a) T ms xit entre les femelles. S, per seria un
gran desavantatge a lhora de passar desaperce-
buts entre la vegetaci quan crien els pollets.
b) La selecci natural actua de manera contrria
sobre la poblaci de mascles i sobre la de fe-
melles. En el primer cas afavoreix un plomatge
vistent per reproducci preferent dels mascles
de plomes acolorides. En el segon cas afavoreix
 la reproducci de les femelles de plomatge ma-
rrons.
c) Els camufla i els protegeix dels depredadors.
d) Els mascles es beneficien dunes banyes grans
quan lluiten entre ells per les femelles. A les fe-
melles, que no han de lluitar per aparellar-se,
unes banyes grans i pesades els fan molta nosa.
e) La selecci sexual s la selecci daquells carc-
ters que proporcionen un avantatge a lhora
datreure una parella i reproduir-se.
Autoavaluaci
pgina 82
1. a.
2. c.
3. c.
4. Certes: b, c. Falsa: a.
5. b.
6. a, b, c.
7. c.
8. a.
9. c.
Revista de cincia
pgina 83
1. Resposta oberta.
2. Tenen dos petits esperons que sn vestigis de les
extremitats posteriors que tenien els seus avant-
passats.
3. Pachyrachis problematicus (Israel) i Najash rione-
grina (Argentina).
4. Resposta model: La teoria de Lee i Caldwell pro-
posa que les serps van perdre les potes quan en-
cara habitaven el medi mar, per les restes troba-
des a lArgentina corresponen a unes serps que
eren terrestres. La troballa de fssils de serps te-
rrestres amb potes posteriors, per tant, invalida la
teoria que les serps van perdre les potes al medi
mar.
5. Resposta model: Es parla de les proves anatmi-
ques o morfolgiques (els vestigis de les extremi-
tats posteriors en boes i pitons) i de proves pale-
ontolgiques (els fssils trobats a lArgentina i a
Israel).
6. Animeu els alumnes a reflexionar i debatre la qes-
ti que es planteja. Es tracta de parlar de la manca
de comunicaci entre els membres de la comuni-
tat cientfica darreu del mn. Si escau, podeu co-
mentar que, de vegades, altres interessos econ-
mics es poden barrejar enmig dels interessos
prpiament cientfics: per exemple, alguns grups
dinvestigaci depenen de grans empreses i, en
qualsevol troballa que es faci, estan obligats a ser
discrets i mantenir en secret all que han desco-
bert per tal dassegurar-se una continutat en la
font que subvenciona les investigacions.
TIC: Lenlla us redirigir al portal web Viquipdia. En
aquesta pgina sexposen les caracterstiques de
lau fssil Archaeopteryx i es mostren fotografies
del fssil o reproduccions:
L'arquepterix (Archaeopteryx [...] s l'ocell fssil
ms antic que es coneix. El seu cos estava recobert
de plomes, per encara conservava trets de rptil.
Va viure en el perode Kimmeridge, en el Jurssic,
fa uns 155-150 milions d'anys. Es considera un ani-
mal emblemtic en l'estudi de l'evoluci per ser una
transici entre rptils i ocells.
Sota el ttol de Morfologia, hi trobarem algun co-
mentari en referncia a les dents daquesta au pri-
mitiva:
L'esquelet s'assembla bsicament al d'un dino-
saure terpode, i presenta trets propis d'aquest
grup: una llarga cua ssia, urpes als dits i dents a
les mandbules. La cua, de tipus reptili, tenia un
nucli ossi prim i llarg, i les ales acabaven en una
gran urpa de tres dits. Tenia petites dents a la vora
de la mandbula, que era llarga i prima.
15
 5. ELS ORGANISMES I EL MEDI
Per comenar
pgina 85
1. El color de les flors serveix per atreure els seus
agents pollinitzadors, que en aquest cas sn in-
sectes. Els insectes, en conseqncia, tenen visi
polcroma.
2. Estalvi en la producci de pollen; si es pollinitzs
pel vent hauria de produir-ne molt ms per garan-
tir que algun gra de pollen arribs a altres flors de
la mateixa espcie.
3. Pollinitzador: agent que actua com a mitj de
transport del pollen; pot ser el vent, laigua o un
animal (insecte, ocell, mamfer...).
1. Ecologia i ecosistema
pgina 86
1. Relacions alimentries, la competncia per a la re-
producci o per a lespai, la cooperaci entre indi-
vidus de la mateixa espcie, etc.
2. El medi ambient
pgina 87
2. Medi: conjunt de condicions ambientals que cons-
titueixen el marc on sesdev lexistncia dun s-
ser viu o duna comunitat.
Ambient: conjunt de factors fsics, qumics i biol-
gics a qu s sotms un sser viu.
Sn termes que signifiquen el mateix, per tant,
lexpressi medi ambient, en si mateixa, no t sentit.
3. ptims: entre 20 i 30 C.
Limitants: de 8 a 12 C i de 34 a 36 C.
Letals: menys de 8 i ms de 38 C.
4. En un oce, la llum. En un desert, la humitat.
5. La llum.
3. La vida en el medi aeri o terrestre
pgina 88
6. S. Perqu la majoria es poden traslladar pels seus
propis mitjans de forma molt rpida.
7. S, ja que les superfcies respiratries han destar
sempre humides per permetre lintercanvi de ga-
sos.
4. La vida en el medi aqutic
pgina 89
8. No, perqu la manca de llum no permet el desen-
volupament dalgues i plantes de les quals
salimenten.
9. Perqu en refredar-se laigua en contacte amb
latmosfera es congela per no senfonsa, ja que el
gel s menys dens que laigua i la mateixa capa de
gel actua com a allant i impedeix que es congeli la
resta.
16
5. Relacions entre organismes
pgines 90-91
10. No. Perqu les dues necessiten el mateix recurs i
el que consumeix o ocupa una espcie deixa
destar disponible per a laltra.
11. Parasitisme (ectoparsits).
6. Qu amenaa les espcies?
pgina 92
12. a) Mosques: generalistes. Pandes: especialistes.
b) Una especialista. Perqu en dependre dun nic re-
curs, qualsevol canvi que afecti el recurs repercu-
teix de forma molt negativa en lespecialista.
13. La proliferaci excessiva dels animals herbvors
que els serveixen daliment.
Mapa conceptual
pgina 93
14. De dalt a baix i desquerra a dreta: abitics, bioce-
nosi, temperatura, llum, simbiosi.
15. La salinitat, la llum i la temperatura.
16. Biocenosi.
17. El mutualisme, el comensalisme, linquilinisme i la
simbiosi.
Cincia pas a pas
pgina 94
18. a) 2 s.
b) Per minimitzar lerror que es comet en realitzar
la mesura.
19. 1 m/s.
Treball prctic
pgina 95
20. pH 6, sls cids.
21. No, ja que cal tenir en compte altres factors com
ara la illuminaci, la temperatura, la velocitat de
laire, etc.
22. Resposta model. Per exemple, pesar una mostra
de sl humida, assecar-la en una estufa i tornar-la
a pesar. La diferncia s laigua que contenia. Tam-
b pot fer-se assecant la mostra i posant-la en un
embut amb un recipient a sota. Amb una proveta
shi aboca aigua i desprs es mesura la que sha
recollit en el recipient. La diferncia entre la que
shi ha abocat i la que sha recollit ser la que ha re-
tingut la mostra.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 96-97
23. a) La temperatura (o la humitat, ja que laigua est
gelada).
 b) La humitat.
c) A linici de la primavera, la temperatura; a lestiu
pot ser la humitat.
d) La disminuci doxigen dissolt en laigua i la
temperatura.
24. a) Entre 25 C i 35 C. Entre 3 C i 35 C.
b) El saltamart.
25. a) La lnia blava, ja que significa que la temperatu-
ra corporal varia amb la temperatura de lentorn.
La sargantana s un animal poiquiloterm.
b) No, perqu la seva temperatura corporal de-
pendr de la temperatura del medi i si la del me-
33. a) Les formigues transporten els pugons cap a la
part de la planta ms rica en svia, els protegei-
xen dels seus enemics, els resguarden a
lhivern, els estimulen perqu expulsin un lquid
ensucrat amb el qual eliminen deixalles.
b) Pugons i plantes: parasitisme.
b) Larves de cotxinilla i pugons: depredaci.
b) Formigues i pugons: mutualisme.
Activitats daprofundiment
pgina 98
34. a)
50

Temperatura (C)
di s alta tamb ho ser la de la sargantana.
40
26. a) La quantitat doxigen dissolt en laigua dismi-
nueix en augmentar la temperatura. 30

b) S, perqu loxigen pot ser un factor limitant per 20

a les truites. 10
Humitat absoluta (g/cm2)
c) Refrigerar laigua o posar-hi un difusor doxigen. 0
10 20 30 40 50
27. a) Espcie A: 20 individus. Espcie B: 70 individus. 10

b) La B. La A. 20

c) S. La xarxa feble no resistiria un corrent rpid. 30

28. a) Per evaporaci, en els excrements i en lorina.

Sn ms grans quan la humitat relativa s 0 %,
s a dir, molt baixa. Perqu la diferncia entre el
contingut en aigua de la rata i el de latmosfera
s ms gran.
b) De loxidaci de laliment ingerit i, si la humitat
relativa s alta, tamb de laigua que ingereixen.
c) Quantitat daigua molt baixa.
d) Quan la humitat s alta, les llavors absorbeixen
aigua i germinen. Aix, les rates ingereixen aigua
amb les llavors de qu salimenten.
29.
Exemple Poblaci Comunitat
Els grills dun prat x pgina 98
b) Termmetre. Higrmetre.
c) 30,4 g/cm3 = 30,4 106 g/m3; 10 g/cm3 = 10 106
g/m3. La resta shaur condensat, s a dir, estar
en forma daigua lquida.
d) Humitat relativa del 50 %. Humitat relativa del
87 %.
e) Tenen fulles petites, a vegades transformades
en espines, acumulen aigua a les tiges o tenen
arrels molt profundes.
Autoavaluaci

Els pins dun bosc x 1. b.

Els ssers vius duna illa x 2. Un ecosistema.
Les plantes dun prat x 3. a.
El plncton dun llac x 4. Homeoterm: b, e. Poiquiloterm: a, c, d.
30. a) Un recurs. Un recurs. Una condici ambiental. 5. Certes: b, d. Falses: a, c.
Una condici ambiental. 6. Intraespecfiques: competncia, cooperaci.
b) Pels organismes fotosinttics que la fan servir Interespecfiques: competncia, depredaci, co-
per fer la fotosntesi. mensalisme, inquilinisme, mutualisme, simbiosi.
31. a) Mutualisme, ja que tots dos en surten benefi- 7. a.
ciats.
8. c.
b) Parasitisme, ja que un en surt beneficiat i laltre
perjudicat. 9. b.
c) Comensalisme, ja que un en surt beneficiat i a 10. b. e.
laltre li s indiferent.
Revista de cincia
32.
Interacci Espcie A Espcie B
pgina 99
Competncia
1. Resposta oberta.
Depredaci +
2. Mimetisme batesi i mimetisme mlleri.
Mutualisme + +
3. Lespcie model s txica o t mal gust. Lespcie
Comensalisme + 0 imitadora t un gust agradable.

17
4. Resposta model: En el mimetisme mlleri
lespcie model i lespcie imitadora tenen, amb-
dues, els colors vius i un gust desagradable o b
sn txiques. Aquest mimetisme beneficia els tres
bndols: el depredador (perqu aprn a no atacar
ni limitador ni el model), lespcie model (el de-
predador no latacar) i lespcie imitadora (el de-
predador tampoc latacar).
5. Resposta model: S. s necessari que les tres
espcies coincideixin geogrficament. Contrria-
ment, no tindria sentit que una espcie imits una
altra espcie que no viu a la mateixa regi, perqu
aleshores lespcie imitada no trauria cap benefici
denganyar un depredador que no la podria con-
fondre amb lespcie model. En ser el mimetisme
una relaci a tres bandes, s necessari, per tant,
que les tres espcies convisquin en un mateix
temps i espai.
6. Podeu proposar als alumnes de fer una reflexi o
un debat tot comparant el mimetisme dalguns ani-
mals amb el comportament dalgunes persones.
Animeu els alumnes a pensar quins casos conei-
xen en qu una persona nimita una altra (en la for-
ma de vestir, en la manera de riure, en lopini,
etc.) o b en quines ocasions han actuat ells duna
18
manera similar. Si escau podreu deduir entre tots,
cas per cas, de quin tipus de mimetisme es podria
tractar, segons si limitador, el model o b les ter-
ceres persones en surten beneficiades o perjudi-
cades.
TIC: Lenlla us adrear a la pgina web del portal Wi-
kipedia sobre el fenomen de la cripsi. En els dos
primers pargrafs en trobareu una petita descrip-
ci:
Cripsi s un fenomen pel qual un animal presen-
ta adaptacions que el fan passar desapercebut als
sentits daltres animals. s un fenomen diferent
del mimetisme, malgrat que freqentment aparei-
xen associats. El fenomen contrari, quan lanimal
presenta trets que destaquen la seva presncia
sanomena aposematisme.
La paraula cripsi prov de la mateixa paraula gre-
ga (kryptos, el que s ocult) que trobem en cripto-
grafia, lart o cincia de xifrar i desxifrar la informa-
ci. Cripsi significa el mateix que camuflatge,
malgrat que en biologia sutilitza en un sentit una
mica ms ampli que el que camuflatge t en el
llenguatge com.
A continuaci sexpliquen alguns tipus de cripsi i
sen mostren fotografies exemplificatives.
 6. LENERGIA EN LECOSISTEMA
Per comenar
pgina 101
1. Clorofilla: pigment proteic caracterstic de les plan-
tes verdes i les algues, contingut habitualment en
els tilacoides, que actua com a receptor de
l'energia lluminosa en la fotosntesi. Les algues.
2. Que els auttrofs obtenen matria orgnica a par-
tir de matria inorgnica. Si utilitzen el Sol com a
font denergia sanomenen fotosinttics i si utilit-
zen els compostos per a obtenir lenergia
sanomenen quimiosinttics. Els hetertrofs sn
els organismes que obtenen la matria orgnica a
partir daltra matria orgnica.
3. Auttrofs: alguns bacteris, les plantes verdes, les
algues i alguns protozous.
Hetertrofs: molts bacteris, els fongs i tots els ani-
mals, invertebrats i vertebrats.
1. Les relacions alimentries
pgina 102
1. En no transformar-se la matria orgnica en inorg-
nica, els productors no disposarien de nutrients
inorgnics.
2. Restes de plantes cuc de terra merla gui-
neu
Fulles de roure eruga de papallona escarabat
musaranya colobra guineu
3. El cuc de terra i leruga de papallona pertanyen al
mateix nivell trfic. Sn herbvors (productors pri-
maris).
La merla i lescarabat pertanyen al mateix nivell tr-
fic. Sn carnvors (consumidors secundaris).
2. Lenergia a la cadena alimentria
pgina 103
4. Que queda a disposici dels descomponedors.
5. En general, un carnvor perqu necessita ms
energia per moures i capturar les seves preses.
Aix significa que necessita cremar ms matria
orgnica en la respiraci i aix alliberar ms energia
til per a la seva activitat.
3. El flux de matria i energia en lecosistema
pgina 104
6. De 3 a 6 baules. Perqu a cada baula, una part de
lenergia continguda a la matria orgnica torna al
medi en forma de calor (respiraci cellular). La res-
ta passa a la baula segent. Cada vegada lenergia
disponible s menor.
4. El flux de matria i energia en lecosistema
pgina 105
7. Perqu els diferents organismes contenen quanti-
tats molt variables daigua.
8. La biomassa dun llac s relativament baixa per
posseeix una taxa de renovaci diria molt alta. La
producci primria neta de biomassa s molt alta i
queda gaireb en la seva totalitat a disposici dels
herbvors.
La biomassa dun bosc de roures s molt alta per
la major part de biomassa que produeixen queda
inutilitzada per als herbvors, ja que forma part de
les arrels, troncs i fulles dels mateixos vegetals. La
taxa de renovaci diria s molt ms baixa si la
comparem amb la dun llac.
9. 2 350 g/m2/any = 2,35 kg/m2/any.
2 350 g/m2/any = 2,35 107 t/ha/any.
5. Pirmides alimentries
pgina 106
10. s difcil situar-los perqu utilitzen matria proce-
dent de tots els nivells trfics.
11. No, perqu la biomassa de productors i consumi-
dors varia al llarg de lany. A lestiu, la biomassa de
productors s molt alta en comparaci amb la de
consumidors; en canvi, a lhivern la pirmide pot
ser invertida.
12.
Consumidors terciaris
Consumidors secundaris
Consumidors primaris
Productors
Oce Bosc temperat
Mapa conceptual
pgina 107
13. De dalt a baix i desquerra a dreta: productors, pir-
mides, cadenes trfiques, xarxes trfiques, bio-
massa.
14. Els descomponedors.
15. Les cadenes trfiques sn relacions lineals entre
organismes i les xarxes trfiques sn relacions en-
tre cadenes trfiques.
16. La quantitat de matria orgnica que hi ha en un ni-
vell trfic determinat o en el conjunt dun ecosis-
tema.
Cincia pas a pas
pgina 108
17. No, noms un nombre aproximat.
18. La distribuci irregular de les T.
19. Augmentant el nombre de mostres.
19
Treball prctic 26. a) Consumidors Consumidors
Productors
pgina 109 herbvors carnvors

20. Resposta oberta. Algues Cargol aqutic Colobra

fotosintetit- Bagra Ditisc (larva)
21. La cobertura s del 50 %.
zadores Polla daigua
Canys Bernat pescaire
Activitats daplicaci i relaci
Espiadimonis
pgines 110-111 (larva)
22. Notonecta
Organismes Nivell trfic Bagra
Blat Productors Perca
Llop Consumidors (carnvor) Granota

Voltor Consumidors (carronyaire)

b) Per exemple:
Xampiny Descomponedors
b) Algues cargol polla daigua
Bacteri de la putrefacci Descomponedors
b) Detritus cuc de terra granota colobra
Pua Consumidors (carnvor) polla daigua
Crvol Consumidors (herbvor) b) Algues bagra perca polla daigua
Conill Consumidors (herbvor) c) Resposta oberta. Recordeu que cada vegada s
Oreneta Consumidors (herbvor) menor lenergia disponible i aix fa que el nom-
bre de baules no sigui illimitat.
23. a) Arrels grills musaranyes guineus d)
Bernat
a) Arrels larves dinsectes musaranyes ali- pescaire
Colobra
gots
a) Arrels grills musaranyes aligots Perca Bagra

b) Ditisc
(larva)
Gra-
nota
Polla
Grills Guineus Cargol daigua Notonecta
aqutic

Cuc de terra
Arrels Musaranyes
Algues Espiadi-
Canys monis Detritus
Larves Aligots
dinsectes
27. a) El nombre dindividus de cada nivell trfic.
24. a) Escarabat picot esparver b) Verd. Groc.
a) Herba ratol esparver c) Perqu en un prat els productors sn, fonamen-
a) Fulles cabirol guineu talment, herbes de mida petita i a lestiu el nom-
b) bre dindividus s molt alt. En un bosc, el que
Consumidors Consumidors predomina sn els arbres i el nombre dindividus
Productors
primaris secundaris s menor.
Pi i pinyes Escarabat Esparver d) Perqu acostumen a ser de mida gran (rapinyai-
Fulles Cabirol Guineu res, grans mamfes, etc.) i aix fa que el seu
darbustos Formiga Picot nombre sigui petit.
Avellanes Esquirol Formiga (moltes 28. a) Camp de cultiu: la PPB s menor, per es con-
Herba Ratol espcies sn sumeix per respiraci, ja que un bosc ha de
omnvores) mantenir els troncs, les branques, les arrels,
etc., que no fan la fotosntesi per s que respi-
ren. El que hi predominen sn els productors, hi
c) Quan estan separats dels productors en la ca- ha pocs consumidors i descomponedors i la co-
dena alimentria pel mateix nombre de baules. llita es retira i no es posa a disposici dels des-
S, la formiga i lescarabat poden ser omnvors i componedors. Per aix la PNE s positiva.
estar tant en el nivell dels consumidors primaris
com en el dels secundaris. b) Bosc equatorial: hi ha consumidors i despompo-
nedors que sn mantinguts pels productors. s
d) S, el nivell dels descomponedors. Els fongs i els un ecosistema en equilibri (malgrat que dinmic)
bacteris descomponedors. i per aix la PNE s zero.
25. Els conills augmentarien de nombre i aix afectaria b) Que els consumidors i els descomponedors
altres herbvors i tamb el nivell dels productors. consumirien ms del que produirien els produc-
tors. Lecosistema en aquestes circumstncies
estaria degradat i no podria mantenir-se durant
molt de temps.

20
29. a) Organismes aqutics, majoritriament microsc-
pics. Larves, petits crustacis...
b) g/m3. En grams, quilograms o tones de matria
orgnica seca per unitat de superfcie o de vo-
lum. Tamb en quilojoules per unitat de superf-
cie o volum.
c) Perqu el fitoplncton creix i es reprodueix molt
de pressa. Si se sums tota la biomassa produ-
da pel plncton al llarg de lany i es compars
amb la produda pels consumidors primaris es
veuria que s molt ms gran.
d) A mesura que ascendim en la pirmide trfica,
la PN descendeix de forma considerable. s l-
gic, ja que una gran part de lenergia que passa
dun nivell trfic al segent s utilitzada per
aquest per realitzar les seves funcions vitals, s
a dir, s tornada al medi en forma de calor. A
ms, una altra part passa directament al nivell
dels descomponedors amb els excrements.
e)
Energia solar Respiraci Respiraci Respiraci
197108 36,6106 710,6103 20 440

30. PPN PN PN
CONSUMI- CONSUMIDORS
Consumidors secundaris 47 g PRODUCTORS
DORS SECUNDARIS 543
107,1106 25,1103
Consumidors primaris 250 g
Excrements Excrements
Productors 1000 g 309,3103 1 087

La biomassa del productors (fitoplncton) s molt Autoavaluaci

ms gran que la dels consumidors primaris (zo-
oplcton herbvor) i aquesta, al seu torn, s s gran
que la dels consumidors secundaris (zooplncton
carnvor, peixos i altres depredadors). Els descom-
ponedors no apareixen a la pirmide i utilitzen
matria morta procedent dels altres nivells.
31. a) Perqu els cavalls salimenten de substncies
vegetals molt ms pobres energticament (com
ara les herbes) que les de les abelles (nctar).
Aquest ltim s una substncia vegetal molt ri-
ca en sucres i, per tant, ms energtica.
b) Perqu la seva alimentaci es basa en restes de
substncies animals, que sn aliments ms rics
que els vegetals des d'un punt de vista energ-
tic.
c) Com que el cavall t una eficincia ms baixa,
quatre cops inferior a la del voltor, cal esperar
que el temps que destini el cavall a cercar ali-
ment i digerir-lo tamb sigui ms gran.
32. a) 16 kg.
b) Pollastre.
c) Que mengem directament vegetals (produc-
tors), ja que aix es redueix el nombre de baules
de la cadena i, per tant, es redueix la quantitat
denergia que es perd.
d) Primer els pollastres i desprs el gra.
33. a) 130 g/m2/any.
b) Per solucionar aquest exercici suposem que la
guineu s un consumidor secundari, de manera
que es troba a la tercera baula de la cadena tr-
fica; per tant, si la guineu pesa 18 kg i en cada
baula solament s'aprofita un 10 % de l'energia,
caldran 1 800 kg d'herba (1 800 kg d'herba x 10 %
180 kg de conills x 10 % 18 kg de guineu).
Activitats daprofundiment
pgina 112
34. a) 1,52 %. 47,9 %.
b) 107,1 106 kJ/ha/any.
c) 25,1 103 kJ/ha/any i 543 kJ/ha/any.
pgina 112
1. Productors: trvol, roure, castanyer.
Herbvors: conill, crvol, esquirol.
Carnvors: llop, trit, mussol, pregadu.
Omnvors: eri.
2. b.
3. a) fitoplncton, zooplncton, truita, bernat pescaire.
b) roure, escarabat, llangardaix, serp, aligot.
c) herba, conill, guineu, guila daurada.
4. b.
5. Perqu moltes vegades els consumidors primaris
no es poden menjar les arrels, les escorces o els
troncs de les plantes i aquesta matria orgnica
passa directament als descomponedors.
6. Matria, cclica, orgnica, fotosntesi, descompo-
nedors, productors.
7. PPN = PPB Respiraci
PSN = Fotosntesi Respiraci Deixalles
PNE = Fotosntesi Respiraci
8. a.
9. En forma piramidal tpica, amb la base ampla (con-
sumidors primaris) i estreta per la part superior
(consumidors secundaris i terciaris).
10. Les pirmides de nombres i de biomassa poden
ser invertides. La pirmide de biomassa d'un
oce, la pirmide de nombres d'un bosc tempe-
rat.
Revista de cincia
pgina 113
1. Resposta oberta.
2. Sn contaminants orgnics persistents (substn-
cies qumiques que sacumulen en els teixits gras-
sos, es biomagnifiquen a travs de la cadena ali-
mentria i afecten negativament la salut i el medi
ambient).
3. 0,014 ppm. 2 500 ppm.

21
4. Resposta model: Els compostos sacumulen al
llarg de les cadenes trfiques per un fenomen ano-
menat bioacumulaci. Una substncia abocada al
medi sovint s absorbida, en primer lloc, pels pro-
ductors primaris, que lacumulen en la seva bio-
massa. Daquesta manera concentren la substn-
cia en el seu cos, fins arribar a un percentatge que
s molt superior al que hi havia al medi. A travs
de la cadena trfica (consumidors primaris, consu-
midors secundaris, depredadors, etc.) la substn-
cia va augmentat la seva concentraci (com ms
amunt es trobi en la cadena alimentria, ms con-
centrada la trobarem).
5. Resposta model: Perqu, en ser molt solubles en
greixos i en dissolvents orgnics, els DDT sn molt
fcilment absorbits pels ssers vius i, per tant, poden
entrar rpidament en les cadenes trfiques fent que
es vagin bioacumulant fins arribar a dosis letals. El
DDT, per tant, s un contaminant orgnic molt per-
sistent i tan perills que est prohibit en molts pasos.
6. Podeu animar els alumnes a elaborar una llista a la
pissarra amb les actituds necessries per disminuir la
presncia de COP al medi natural. Individualment po-
drem, per exemple, fer la neteja de casa nostra amb
productes fets a partir de substncies naturals, dipo-
sitar tots els productes qumics o residus en llocs
adequats per ser tractats, comprar aliments produts
sense plaguicides qumics, fer servir productes de
llarga durada que no contaminin, etc. A nivell ms
global, convindria sempre demanar informaci per
poder comprar productes que no contaminin en el
seu procs de producci (estar informats i informar
els altres) i difondre les alternatives als productes qu-
mics i evitar aix la producci de COP.
22
TIC: Lenlla us adrear a una pgina del Departament
de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en
qu es defineixen els tres conceptes:
Bioconcentraci: s el procs pel qual el produc-
te qumic s'introdueix en un organisme aqutic i/o
passa a sser adsorbit per aquest com a resultat
de l'exposici d'aquest producte qumic a l'aigua,
per no inclou la seva ingesti per un rgim ali-
mentari. La bioconcentraci es refereix a una con-
dici que generalment s'assoleix en condicions de
laboratori en qu el producte qumic s'absorbeix di-
rectament de l'aigua.
[...]
Bioacumulaci: s el procs pel qual el producte
qumic s'introdueix en un organisme aqutic o te-
rrestre com a resultat de l'absorci del producte
qumic a travs de totes les vies d'exposici pos-
sibles (per exemple, absorci a travs del rgim ali-
mentari, absorci a travs de la pell, absorci a tra-
vs de les vies respiratries). La bioacumulaci es
mesura, en general, en situacions de camp o en
condicions experimentals complexes.
[...]
Biomagnificaci: s el procs pel qual les con-
centracions d'un producte qumic augmenten
amb el nivell trfic en una cadena alimentria. Ge-
neralment, en relaci amb les substncies orgni-
ques, les concentracions s'expressen d'acord
amb una base normalitzada pel contingut en l-
pids. La biomagnificaci es produeix per la trans-
ferncia d'un producte qumic d'un nivell trfic in-
ferior a un nivell trfic superior a travs del rgim
alimentari.

Per comenar
1. La tala excessiva dels arbres, ja sigui per fer-hi pas-
tures o per aprofitar la seva fusta.
Un excs de turisme, la qual cosa implica degrada-
ci de lentorn a causa de les persones mateixes o
de les infraestructures corresponents.
Un canvi climtic com el que est succeint a causa
dun consum excessiu de combustibles fssils.
La installaci dalguna central trmica que consu-
meixi carb de mala qualitat i amb la consegent
expulsi de sofre i, a la llarga, la formaci de pluja
cida.
La captura excessiva danimals o plantes per a la
venda a lestranger com a organismes extics.
Lerupci dun volc.
Un canvi en el rgim de pluges, per exemple, per
laparici progressiva duna cadena muntanyosa
relativament propera.
2. Les cinc primeres sn per causes humanes. Les
dues ltimes no.
3. Mutualisme: relaci entre dues espcies en la qual
les dues surten beneficiades daquesta relaci.
Un cas de mutualisme s el dels ocells espluga-
bous, que netegen les espatlles dalguns grans
mamfers com els rinoceronts i els bfals; a canvi,
aquests ltims protegeixen els ocells.
Un altre cas de mutualisme succeeix entre els ve-
getals que produeixen nctar i els insectes
pollinitzadors. Els primers alimenten els insectes i
aquests pollinitzen les plantes.
1. Els canvis en les poblacions
1. Si la pirmide t la base ms ampla, vol dir que
abunden individus en edat prereproductiva, la po-
blaci est en expansi. Si, contrriament, la pir-
mide est invertida, la poblaci estar en regres-
si, ja que els individus capaos de reproduir-se
sn escassos.
2. a) Any 0 1
Nombre dindividus 2 8
b)
500
400
Nre. dindividus
300
200
100
1 2 3 4
3. Que es produiria la mort massiva dindividus.
7. CANVIS EN ELS ECOSISTEMES
2. El control de les poblacions
pgina 115 pgina 118
4. La presncia de competidors o de parsits, o els
canvis en les condicions fsicoqumiques del medi.
3. Quan lequilibri es trenca. Les plagues
pgina 119
5. Perqu la presncia dun depredador sol fer dismi-
nuir el nombre de preses; en aquest cas, la intro-
ducci dun depredador per controlar una plaga sol
eliminar una certa quantitat dels organismes de la
plaga i per tant, permet controlar-la.
6. El DDT s un insecticida que si es fixa al sl triga
entre 2 i 10 anys a degradar-se. Quan es troba en
suspensi, tot i que pot viatjar grans distncies, es
degrada amb molta facilitat (1 o dos dies). Malgrat
que no es dissol fcilment a l'aigua, pot passar en
petites quantitats a les aiges subterrnies. s una
substncia que s'acumula en organismes com ara
les plantes i en els teixits grassos de peixos, ocells
i altres animals. Als humans pot arribar-hi pel con-
sum de carn o vegetals d'organismes prviament
contaminats. Els seus efectes estan relacionats
amb les alteracions del sistema nervis i immuni-
tari. Tamb hi ha estudis que demostren que el
DDT est relacionat amb alguns tipus de cncers
en humans.
4. El canvis peridics
pgina 120
7. Que estan preparats per suportar-los o evitar-los.
8. Cap a la superfcie de laigua. Que rebr la radiaci
solar que necessita per fer la fotosntesi.
pgines 116-117
5. Els canvis desprs dun incendi
pgina 121
9. Que sn canvis cclics; es repeteixen amb el pas
de les estacions i la situaci en lecosistema torna
a ser semblant a la de lany anterior.
10. Que es tornaria a iniciar el procs.
2 3 4 6. La successi ecolgica
32 128 512 pgina 122
11. Sempre es produeixen canvis en un ecosistema
(pluviositat, temperatures, plagues, espcies inva-
sores...).
12. Perqu les condicions ambientals perqu sobre-
visquin i es reprodueixin es donen a les ltimes
etapes de la successi.
7. Lecosistema: un sistema ecolgic
pgina 123
13. Que els seus depredadors disposaran de menys
5 Anys
aliment; augmentar el nombre de les seves pre-
ses (amb la qual cosa disminuir laliment que uti-
23
 litzen); els seus competidors disposaran de ms
aliment i aix afectar altres poblacions, etc.
Un creixement inusual dalgues i vegetaci aquti-
ca comporta un augment de la producci primria
i, per tant, un augment de la biomassa disponible
per als consumidors primaris i, a la llarga, per a la
resta dels nivells trfics. En general, es produeix
un augment de lactivitat biolgica a tots els ni-
vells. Quan aquesta vegetaci mori es pot produir
un efecte contrari, ja que la seva descomposici
redueix els nivells doxigen de laigua i, per tant,
una reducci dels productors primaris i com a con-
seqncia una reducci de la biomassa de la resta
dels nivells.
14. Que la llacuna reduir la seva quantitat daigua
amb la qual cosa augmentar leutrofitzaci de les
seves aiges (excs de matria orgnica en des-
composici i una falta doxigen disponible). Les pri-
meres conseqncies sn una reducci de Activitats daplicaci i relaci
lactivitat dels productors i de certs organismes
que respiren a laigua, com ara peixos i molts in-
vertebrats. De tot plegat sen ressenten els con-
sumidors primaris i secundaris, tant els que viuen
directament com indirectament de la llacuna.
8. Els efectes de lactivitat humana
pgines 124-125
15. Perqu les plantes lincorporen al seu organisme i
de les plantes passa als animals.
16. No, ja que malgrat que no els veiem, els gasos sn
matria.
9. La teoria Gaia
pgina 126
17. Segons la teoria Gaia, els organismes mateixos de
la Terra autoregulen les condicions del planeta per-
qu aquestes siguin favorables a la seva prpia
existncia. Aix, la presncia duna espcie que al-
teri de forma greu aquest estatus i el posi en perill,
s molt perjudicial per a lestabilitat del sistema i,
per tant, els mateixos mecanismes responsables
daquest equilibri sencarregaran de reduir aquesta
activitat perillosa o de fer desaparixer aquesta
espcie perjudicial.
Mapa conceptual
pgina 127
18. De dalt a baix i desquerra a dreta: successi, bi-
tic, sl, nutrients, estacionals.
19. s el nombre de descendents que cada espcie
pot produir en condicions ideals.
20. De la disponibilitat de nutrients, de la depredaci i
de la competncia. Amb ritmes (diaris, estacionals,
segons les marees).
21. La sobreexplotaci agrcola, els residus urbans i in-
dustrials, la crema de residus fssils.
Cincia pas a pas
pgina 128
22. Resposta model. La fullaraca serveix daliment als
24
descomponedors. Els descomponedors transfor-
men la matria orgnica morta en matria inorg-
nica, de la qual es nodreixen els productors. Al-
guns animals, com els espiadimonis, ponen els
ous a les plantes o a les roques on es desenvolu-
pen les seves larves, etc.
23. Perqu est formada per una comunitat
dorganismes i el seu entorn fsic i les interrela-
cions entre ells.
Treball prctic
pgina 129
24. Resposta oberta.
25. Amb el pas dels dies, les condicions en el recipient
canvien i, per tant, desapareixen uns organismes i
napareixen uns altres.
pgines 130-131
26. a) 250 milions de pugons.
b) El mostreig. No, s aproximat. 25 000 pugons/m2.
27. a) Probablement, la manca daliment.
b) Introduir amb ells els seus depredadors naturals.
c) s la poblaci mxima que un hbitat concret
pot sostenir sense degradar-se a llarg termini.
s ms petita, ja que la poblaci prcticament
va desaparixer en sobrepassar aquest lmit.
28. a) En introduir paramecis en el tub, la poblaci va
crixer ja que disposava daliment abundant
(bacteris). En introduir-hi els Didinium, la pobla-
ci de paramecis va descendir a lhora que crei-
xia la de Didinium. Al cap de pocs dies, la pobla-
ci de paramecis es va extingir i, una mica ms
tard, tamb la dels Didinium.
b) Depredador-presa. Els paramecis durant els dos
primers dies creixen en nombre de forma expo-
nencial ja que no tenen cap tipus de depreda-
dor. El fet dintroduir en el seu ecosistema (el
tub dassaig) un depredador seu com el Didi-
nium fa que el nombre de paramecis comenci a
decrixer rpidament. El depredador (Didinium)
fa reduir el nombre de paramecis fins al punt
que aquests desapareixen completament el cin-
qu dia. Com que durant aquests dies (del 2 al
5) els depredadors troben preses abundants, el
seu nombre creix. Una vegada morts tots els
paramecis, els depredadors (Didinium) es queden
sense preses i, com a conseqncia, dismi-
nueix el seu nombre fins a desaparixer com-
pletament. Al cap de 7 dies, aproximadament,
no queden ni preses ni depredadors.
29. a) La poblaci de paramecis assoleix un nivell molt
baix, per quan els Didinium shan extingit, la
poblaci de paramecis torna a crixer. Els para-
mecis no sextingeixen.
b) S, ja que els trossets de cartr haurien pogut
servir damagatall als paramecis.
c) No, ja que hi haurien intervingut altres factors. El
ms probable s que shagus mantingut un
equilibri dinmic entre totes dues poblacions.
30. a)
Nre. de pugons
Dies
Maig Juny
Nre. de marietes
Dies
Maig Juny
b) La poblaci dels pugons creix rpidament fins al
15 de maig; des del 15 fins al 22 de maig, creix
ms lentament. A partir daqu comena a des-
cendir fins al 8 de maig i torna a augmentar.
b) La poblaci de marietes comena a crixer el 8
de maig i ho fa bastant rpidament fins al 29 de
maig; des del 29 de maig fins al 5 de juny, creix
ms lentament. A partir daqu comena a des-
cendir fins al 19 de juny i torna a augmentar una
altra vegada.
c) Els grfics de totes dues poblacions sn simi-
lars, per el de les marietes va retardat respec-
te al dels pugons uns 15 dies. La causa s que
totes dues poblacions mantenen una relaci de-
predador-presa. En augmentar el nombre de
preses (pugons), augmenta el nombre de depre-
dadors (larves de marieta), que fa descendir el
nombre de preses. Aquest descens fa reduir la
poblaci de depredadors.
31. Ho suportar millor un ecosistema madur perqu la
xarxa trfica est formada per ms espcies. Per
exemple, en un bosc mediterrani madur hi ha diver-
ses espcies vegetals responsables de la capa arb-
ria, les quals proporcionen diferents tipus de fruits,
mentre que en un bosc de pins, que s un ecosiste-
ma menys madur, aquests sn gaireb els nics ar-
bres responsables de la capa arbria. Si un accident
fes desaparixer els pins, per exemple a causa dun
parsit o una plaga, els rosegadors com els ratolins o
els esquirols es quedarien sense aliment, mentre
que si aquest mateix accident afects una espcie
dun bosc mediterrani madur, hi hauria altres arbres
que podrien alimentar els rosegadors.
32. a) Sorra bacteris, fongs, molses, lquens sl for-
mat herbes anuals herbes perennes arbus-
tos arbres
b) Bacteris, fongs, molses, lquens.
c) No. Hi ha molts factors que poden influir al llarg
de la successi.
d) A mesura que la successi avana, augmenta la
diversitat despcies.
33. Caracterstica Madur Immadur
Diversitat despcies Alta Baixa
Xarxes trfiques Complexa Senzilla
Relaci entre Barreja dels Molts productors
nivells trfics tres nivells i pocs
descomponedors
34. a) Viuen en llacunes daigua com ara els aigua-
molls.
b) Hi ha una competncia parcial ja que cada esp-
cie d'ocell s'ha especialitzat, tot i que la majoria
d'ells mengen peixos i altres organismes aqu-
tics fora semblants. Tots ells poden viure en un
mateix ecosistema perqu s'alimenten
d'animals aqutics que cacen en diferents pro-
funditats o fins i tot, en moments diferents del
dia. Per exemple, el bernat pescaire menja pei-
xos molt semblants al martinet blanc per en zo-
nes de la llacuna ms profundes, ja que disposa
d'unes potes i un bec ms llarg. En les altres
espcies passa una situaci semblant.
35. a) El fitoplncton sofreix un lleuger augment de la
seva poblaci durant l'estiu a causa de
l'augment de la temperatura de l'aigua del mar.
Les poques de menor quantitat se situen a
l'hivern. La causa n's la temperatura, un dels
factors principals per al desenvolupament del fi-
toplncton. El zooplncton sofreix uns alts i bai-
xos ms accentuats que el fitoplncton: la major
concentraci d'individus es localitza durant la pri-
mavera i la tardor.
b) No es pot considerar una successi perqu, en
aquest cas, els canvis sn precisament estacio-
nals i cclics. Les successions sn variacions no
ccliques que ocorren al llarg del temps (gene-
ralment en perodes llargs) i on es produeixen
canvis en el nombre i en els tipus d'espcies
que s'hi desenvolupen de manera ms comple-
xa que en el cas de l'exemple.
36. a) Les plaques fotovoltaiques, els molins de vent o
aerogeneradors i les centrals hidroelctriques.
b) Les centrals trmiques generen vapor d'aigua,
dixid de carboni, partcules slides en suspen-
si i, en la majoria dels casos, dixid de sofre.
Les centrals nuclears generen molta aigua i va-
por procedent de la refrigeraci. Tamb generen
material radioactiu residual.
37. L's de combustibles fssils fa disminuir la qualitat
general de l'aire. La ra s que la mateixa com-
busti genera substncies residuals i, a ms, n'hi
ha d'altres que provenen, precisament, de la man-
ca d'una combusti completa. En el primer grup hi
trobarem el dixid de carboni i el vapor d'aigua. En
el segon grup hi trobarem els diferents xids de
nitrogen, el monxid de carboni, el dixid de sofre
i les partcules slides en suspensi. A ms, durant
l'extracci, el transport i el refinament d'aquests
combustibles fssils tamb es generen ms resi-
dus, com ara hidrocarburs diversos, gasos i qui-
trans. Les aiges es veuen afectades de manera
ms indirecta per no menys important. Sn es-
pecialment dramtics els vessaments de cru al
25
 mar (procedents dels vaixells que transporten
aquests combustibles fssils). Diverses espcies
en surten mal parades, especialment els ocells
que moren perqu no poden volar amb les ales co-
bertes de petroli i els organismes que viuen sobre
les roques submergides i queden recoberts per ca-
pes de petroli. Tampoc s'hauria d'oblidar l'impacte
negatiu de tipus econmic i paisatgstic que supo-
sa tenir una marea negra d'aquest tipus.
Activitats daprofundiment
pgina 132
38. a) Els primers dies els protozous ms abundants
sn els flagellats, desprs apareixen els para-
mecis, les amebes i, finalment, les vorticelles.
En tots els casos, excepte en les vorticelles, les
poblacions augmenten i acaben desapareixent.
b) Perqu canvien les condicions en el cultiu (quan-
titat daliment, depredadors, oxigen...) i aix fa
que unes poblacions augmentin i unes altres
disminueixin.
c) Successi ecolgica.
Autoavaluaci
pgina 132
1. Taxes de natalitat elevada i alta mortalitat de les
cries: sardina, pua, mosquit, parameci, saltamart,
llenguado.
Taxes de natalitat baixa i baixa mortalitat de les
cries: conill, eri, mussol, crvol, sser hum, ba-
lena.
2. d.
3. a) Densitat.
b) Plaga.
c) Competncia.
4. a) Insecticida.
b) Fungicida.
c) Bactericida.
5. Ritmes estacionals.
6. Primria, colonitzada, duna, volcnica. Successi,
comunitat, incendi, esllavissada.
7. c.
8. Pluja cida: SO2, HNO3.
Efecte dhivernacle: CO2.
Destrucci de la capa doz: CFC, O3.
9. Els adobs i els plaguicides penetren en el sl i, per
filtraci, acaben desembocant als aqfers i als
rius.
10. Levoluci de la Terra est associada a la vida i que
tots dos esdeveniments formen part dun nic pro-
cs evolutiu que t la capacitat dautoregular-se.
Revista de cincia
pgina 133
1. Resposta oberta.
2. El conill europeu.
26
3. La guineu europea i, desprs, el virus causant de
mixomatosi.
4. Resposta model: Els europeus van colonitzar
Austrlia entre els segles XVII i XVIII. Al segle XIX ja
hi havia molts colons europeus i moltes famlies
assentades a lilla. Va ser aleshores quan van de-
cidir alliberar una gran quantitat de conills per po-
der caar-los a mode de diversi. Com que els
marsupials no podien competir amb ells i no hi
havia depredadors, els conills es van convertir en
una gran plaga. Els europeus, aleshores, van in-
troduir una guineu per poder controlar la plaga,
per la guineu va comenar a depredar marsu-
pials en lloc de conills. Finalment van decidir in-
troduir el virus de la mixomatosi, per, tot i que
es va reduir la poblaci de conills a un 1 %, els
pocs conills supervivents i, per tant, resistents al
virus, van tornar a expandir-se fins arribar, altre
cop, a formar una plaga.
5. Resposta model: En un principi els marsupials aus-
tralians van resultar afectats per la introducci del
conill perqu ambds animals sn consumidors
primaris, herbvors. Dalguna manera, doncs, es va
generar una competncia entre marsupials i conills
que va perjudicar els primers. Desprs, en introduir
la guineu europea per tal dacabar amb els conills,
els marsupials encara en van sortir ms perjudi-
cats, ja que la guineu va trobar una presa fcil en
aquests mamfers australians.
6. Convindria fer una reflexi amb els alumnes sobre
les conseqncies de la introducci despcies
extiques en un pas. Podeu explicar que les esp-
cies introdudes amenacen lexistncia de les
espcies autctones perqu poden afectar tot
lecosistema i trencar-ne lequilibri natural. Quan
sintrodueix una nova espcie, si aquesta
salimenta eficament i es reprodueix amb facilitat,
molt probablement ocupar un nnxol ecolgic
duna altra espcie que sigui autctona. Daquesta
manera, la poblaci de lespcie autctona pro-
gressivament trobar menys aliment, i per tant es
reproduir menys eficament. Amb el pas del
temps, si la situaci no canvia, el nombre
dindividus de lespcie autctona anir minvant
fins que lespcie sextingeixi definitivament i que-
di completament substituda per lespcie extica
introduda. Aquesta substituci, finalment, afec-
tar tot lecosistema, ja que les xarxes alimentries
quedaran, a la llarga, lleugerament modificades.
Desprs podeu elaborar una llista amb algunes
mesures de protecci per evitar aquests desas-
tres, per exemple no comprar animals extics (tor-
tugues de Florida, llangardaixos, cocodrils, etc.); si
ja en tenim algun, no abandonar-lo i vigilar que no
sescapi, etc.
TIC: Lenlla us adrear a la pgina web de la revista
digital Eureka. Clica a Articles i a dins
dArticles clica a la pestanya Medi ambient.
Un cop dins, podrs accedir a larticle titulat In-
vasors a casa nostra on sexplica quines sn les
principals espcies invasores de Catalunya. Per a
cadascuna delles es dna una breu explicaci de
com va ser introduda i de quina manera afecta els
ecosistemes autctons. Pel que fa a les espcies
que van ser introdudes expressament hi trobem: tre daltres. Entre les espcies que van arribar per
el castanyer, la figuera de moro, la tortuga de Flo- accident, es parla de lalga Caulerpa taxifolia, el
rida, el vis americ i el cranc de riu americ, en- musclo zebra i el mosquit tigre.

27
 8. LESTRUCTURA DE LA TERRA
Per comenar
pgina 135
1. S, perqu quan la lava se solidifica sencongeix i
provoca tensions que esquerden les roques en for-
ma de prisma.
2. No, perqu no hi ha desplaament; sn diclasis.
3. Magma: massa fluida i molt calenta formada per
minerals fosos. El canvi destat es produeix per re-
fredament sobtat, quan el magma arriba a la su-
perfcie.
1. Linterior de la Terra
pgines 136-137
1. a) Tres.
b) Als 50 km, als 2 900 km i als 5 100 km.
c) Que hi ha hagut un canvi de materials o del seu
estat fsic.
2. Si es reprodueix lestructura de la Terra segons la
composici qumica dels materials, comproveu
que shi indiqui: escora continental, escora oce-
nica, mantell superior, mantell inferior, nucli extern
i nucli intern.
Si es reprodueix lestructura de la Terra segons el
comportament fsic dels materials, comproveu que
shi indiqui: astenosfera, mesosfera, nucli extern i
nucli intern.
2. La litosfera i lastenosfera
pgina 138
3. S, perqu est formada per diferents tipus de ro-
ques: grantiques, basltiques, metamrfiques i
sedimentries.
4. Lastenosfera es troba en estat semifs perqu les
elevades temperatures que hi ha sota lescora fo-
nen les roques. A la mesosfera, les altes pressions
sn capaces de resolidificar els materials malgrat
les temperatures elevades.
5. A lastenosfera. Per diferncies de temperatura i
densitat: els ms profunds sescalfen ms, es di-
laten, es tornen ms lleugers i pugen cap amunt;
all es refreden, sencongeixen i es tornen ms
densos i cauen cap a baix.
3. La transformaci del relleu
pgina 139
6. De les restes de calor que conserva linterior ter-
restre des de la formaci de la Terra i de la calor
que es desprn de la descomposici dels mate-
rials radioactius presents a linterior de la Terra.
7. Que es dipositen al llarg del seu recorregut o a la
desembocadura.
8. Lents: desplaament dels continents, meteoritza-
ci qumica. Rpids: erupci volcnica, terratrmol. 24. Lerosi del terreny.
28
4. Deformacions de lescora
pgines 140-141
9. Anticlinal: t forma convexa o dA, els materials
ms antics estan al nucli. Sinclinal: t forma cn-
cava o dU, els materials ms moderns estan al nu-
cli.
10. Falla inversa. Falla normal.
11. A: Un plec. Sn ondulacions que soriginen en les
roques de naturalesa plstica en ser sotmeses
a esforos de compressi.
B: Diclasis. Sn fractures de les masses rocoses
en qu els blocs no es desplacen lun respecte
a laltre i, si ho fan, s per eixamplar la fractura.
C: Una falla. Sn fractures de les masses rocoses
en qu es formen dos blocs i aquests es des-
placen al llarg del pla de trencament.
5. Els terratrmols
pgines 142-143
12. Perqu noms es transmeten per la superfcie ter-
restre.
13. a) A: IX. B: III. C: VII. D: VI.
b) No es pot saber lenergia alliberada perqu
lescala MSK mesura els efectes destructius,
que depenen de lenergia alliberada, per tamb
de la qualitat dels materials i dels tipus de cons-
truccions.
14. Perqu el trencament de les roques t lloc, sobre-
tot, als lmits entre plaques litosfriques.
6. Els volcans
pgina 144
15. Gasos, lava i piroclasts.
16. La viscositat de la lava i el seu contingut en gasos.
Mapa conceptual
pgina 145
17. De dalt a baix i desquerra a dreta: geolgics, qu-
mica, fsic, litosfera, meteoritzaci.
18. La composici qumica i el comportament fsic.
19. La litosfera, lastenosfera, la mesosfera, el nucli ex-
tern i el nucli intern.
20. Plecs i falles.
21. Meteoritzaci, erosi, transport, sedimentaci.
Cincia pas a pas
pgina 146
22. Cal indicar la direcci de les forces que sapliquen
i la seva intensitat relativa.
23. Comproveu que el plec que es forma s inclinat
cap avall, al contrari que lanticlinal.
25. Una falla.
Treball prctic
pgina 147
26. Cal indicar les diferents parts de la falla: el bloc su-
perior, el bloc inferior, el salt de falla i el pla de fa-
lla.
27. Cal aplicar esforos de cisallament per fer relliscar
els dos blocs en direcci parallela al pla de con-
tacte.
28. A terratrmols.
29. Sovint les falles es presenten en grups de falles
paralleles i disposades de manera escalonada. Po-
den distingir dos casos: la fossa tectnica, que s
una vall envoltada per falles normals, i el masss
tectnic, que s un masss envoltat per falles nor-
mals.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 148-149
30. a) Directe. Avantatges: disposar dels materials ori-
ginals. Inconvenients: sn molt superficials.
b) Directe. Avantatges: fcils daconseguir. Incon-
venients: estan contaminats amb materials
de lescora.
c) Directe. Avantatges: disposar dels materials ori-
ginals. Inconvenients: econmicament sn molt
costoses i encara no permeten accedir a grans
profunditats.
d) Indirecte. Avantatges: fcils daconseguir. Incon-
venients: encara que puguin ser similars no for-
men part de la Terra.
e) Indirecte. Avantatges: ens proporcionen infor-
maci de linterior de la Terra. Inconvenients: no
ens permeten obtenir mostres reals de les ca-
pes internes.
f) Directe. Avantatges: sn mostres originals molt
poc alterades per les roques superficials. Incon-
venients: sn relativament superficials.
31. a) 1. Litosfera. 2. Astenosfera. 3. Mesosfera. 4.
Nucli extern. 5. Nucli intern.
b) La litosfera s la capa ms externa i rgida. In-
clou tant lescora com una mica del mantell su-
perior. La litosfera continental t entre 100 i 200
km de gruix, mentre que la litosfera ocenica os-
cilla entre 50 i 100 km.
b) Lastenosfera s una capa situada sota de la li-
tosfera, i arriba fins als 670 km de profunditat.
Les roques es troben en estat slid encara que
molt properes al seu punt de fusi, per aix s
una capa plstica i deformable.
b) La mesosfera comprn tot el mantell que es tro-
ba sota de lastenosfera. A diferncia de
lastenosfera es comporta amb ms rigidesa
perqu els materials no sn tan plstics, ja que
les altes pressions compensen les temperatu-
res elevades.
b) El nucli extern, situat sota el mantell inferior, arri-
ba fins a la discontinutat de Lehman a 5 100 km.
El nucli extern s fluid a causa de les altes tem-
peratures de la zona, per sobre dels 4 000 C.
Shi produeixen intensos corrents de convecci
originats per les diferncies de temperatura.
Aquests corrents produeixen camps elctrics,
que sn lorigen del magnetisme terrestre.
b) El nucli intern comprn la resta del nucli. Tot i
que les temperatures sn de 6 000 C, les altes
pressions regnants fan que els materials es tro-
bin en estat slid.
32. a) Els materials del nucli intern es troben en estat
slid.
b) El nucli extern est compost fonamentalment
per ferro i nquel. El nucli intern est compost
nicament per ferro.
c) Les plaques tectniques sn les diverses peces
en qu es troba fragmentada la litosfera.
33. Una deformaci elstica.
34. Un plec anticlinal inclinat.
35. a) S, perqu poden haver perforat sobre un plec
ajagut.
b) El B.
36. 1-b; 2-a; 3-c; 4-e; 5-d.
37. El plec ha destar corbat cap avall i cal indicar-ne la
xarnera, leix, els flancs, el pla axial i el nucli.
38. a) No passar res.
b) Es deformar.
c) Es trencar.
39. a) Transformant. Esforos de cisallament.
b) Normal. Esforos de distensi (o extensi).
c) Inversa. Esforos de compressi.
40. a) No. No.
b) Les primries s, les secundries no.
c) Perqu es transmeten per la superfcie.
41. El bloc de la dreta hauria destar 2 cm per damunt
del mateix estrat que est situat a lesquerra.
42. a) S, a totes dues.
b) Sassemblen en el fet que en tots dos casos es
produeix un augment de la distncia entre els
extrems quan els esforos sn de tensi, o dis-
minueix la distncia quan els esforos sn de
compressi. Es diferencien en el fet que les fa-
lles actuen sobre materials no plstics que es
trenquen i es desplacen com a resposta als es-
foros.
43. En la falla normal, la distncia ha augmentat 6 mm.
En la falla inversa, la distncia sha redut 5 mm.
44. En les diclasis no hi ha desplaament dels blocs
fracturats lun respecte a laltre, en les falles s.
45. a-5; b-3; c-4; d-1; e-2; f-6.
Activitats daprofundiment
pgina 150
46. a) A. Anticlinal. B. Sinclinal.
b) Resposta oberta.
29
 c) A. Lestrat de ms a la dreta. 1. Lestrat ms
allunyat del nucli.
Autoavaluaci
pgina 150
1. c.
2. Escora, mantell, nucli.
3. Escora, mantell, litosfera, astenosfera.
4. b.
5. a.
6. a.
7. Ms de 50 Ma i menys de 60 Ma.
8. a) D, C, B, A.
b) Una falla normal.
c) Lestrat B de la dreta sha enfonsat respecte de
lestrat B de lesquerra.
9. a) P, S, L.
b) L.
10. a-3, b-1, c-2.
Revista de cincia
pgina 151
1. Resposta oberta.
2. A 14 km.
3. La seva enorme duresa, que fa que no pateixi tan-
tes alteracions com els altres materials.
4. Resposta model: Sn aquells mtodes que duna
manera allusiva ens poden ajudar a conixer la
composici de linterior de la Terra i que permeten
explicar processos geolgics. A diferncia dels
mtodes directes, els indirectes necessiten un
procs posterior ms inductiu, de raonament cien-
tfic.
5. Resposta model: Els mtodes directes ens apor-
ten mostres i proves en la mateixa extracci, en
all mateix que obtenim. Per lextracci de ro-
ques i minerals no s un procs fcil de dur a ter-
me ni econmic. Els mtodes indirectes, per altra
banda, requereixen menys despesa econmica, en
general, i probablement infraestructures ms sim-
ples. El principal desavantatge dels mtodes indi-
rectes s, segurament, que el temps destudi
sallarga una mica ms i que no sempre podem es-
tar segurs al cent per cent de quins sn tots els
processos que han pogut afectar el material ob-
servat.
6. Podeu convidar els alumnes a realitzar una reflexi
entre tots sobre la problemtica de la comercialit-
zaci dels recursos naturals. Podeu explicar que
aix origina molts conflictes. Podreu comentar
que les guerres esdevenen mecanismes per ex-
plotar els recursos naturals sense cap mena de
control i apropiar-se dels guanys de la venda.
Aquests recursos, com el petroli, els diamants,
l'or, la fusta, el coure, entre d'altres, van a parar als
pasos rics i serveixen per produir telfons mbils,
mobles, joies... Els beneficis de la comercialitzaci
van a mans d'unes elits interessades a mantenir la
guerra per seguir guanyant diners. El gran consum
mundial d'aquests tipus d'articles fa que
l'explotaci de les matries primeres sigui molt lu-
crativa. Podeu comentar que per trencar aquest ci-
cle cal que hi ha hagi una major conscienciaci en
els pasos destinataris i unes actituds ms estric-
tes en el control de l'origen dels recursos.
TIC: Lenlla us dirigir a una pgina web que parla so-
bre les formes del carboni:
Les dues formes ms conegudes del carboni, el
diamant i el grafit, presenten propietats molt dife-
rents, que es poden explicar a partir de la distribu-
ci i uni dels toms de carboni en cada compost.
La tercera forma ms estable del carboni s el
fuller de frmula C60, famosa per tenir una es-
tructura similar a una pilota de futbol.
Pel que fa al diamant, sexplica que en la xarxa del
diamant cada carboni es troba envoltat de quatre
carbonis segons una distribuci tetradrica.
Aquesta distribuci es troba en tot el cristall, de tal
manera que es tracta d'una estructura gegant. El
diamant s un slid dur i ms dens que el grafit.
Sobre el grafit, trobem que s una estructura la-
minar i dins de cada lmina el carboni es troba en-
llaat a tres toms de carboni. Les capes o lmines
poden relliscar fcilment les unes sobre les altres i
aix permet explicar algunes propietats del grafit,
com la seva tovor.

30
 9. EL MOVIMENT DELS CONTINENTS
Per comenar
pgina 153
1. Antagnic: en estat doposici, rivalitat o lluita. En
els sentits que, duna banda, la geodinmica inter-
na aixeca muntanyes, mentre que la geodinmica
externa les erosiona i aplana el relleu, i duna altra
banda, la geodinmica interna salimenta denergia
que prov de la mateixa Terra (del seu interior)
mentre que lexterna depn de lenergia solar.
2. Volcniques. Sedimentries.
3. Columbrets, Siclia, Elies (Lipari, Vulcano, Strom-
boli), Santorini, Milos, etc. La seva presncia es re-
laciona amb la zona de fosses (o de subducci) que
travessa el Mediterrani doest a est.
1. La deriva continental
pgines 154-155
1 . Proves geogrfiques, geolgiques, paleontolgi-
ques i paleoclimtiques.
2. LAntrtida.
3. Pangea.
4. Moviment de separaci. Moviment daproximaci.
2. La tectnica de plaques
pgines 156-157
5. En dotze. A la placa Eurasitica.
6. El moviment horitzontal de cada cllula de con-
vecci arrossega les plaques.
7. Perqu a les fosses abissals es destrueix lescora.
3. Lmits constructius: dorsals oceniques
pgines 158-159
8. Perqu hi aflora material magmtic procedent de
lastenosfera que sincorpora a la litosfera. Shi
construeix nova escora ocenica.
9. Una dorsal ocenica s una serralada submarina.
Es forma per consolidaci del magma procedent
de lastenosfera que puja fins a la litosfera per
lesquerda dun rift.
10. Sha de fer referncia al fet que puntualment a les
dorsals (punts calents) poden sortir quantitats ex-
cepcionals de lava que acaben emergint de la su-
perfcie de laigua.
11. Una fossa tectnica que recorre longitudinalment
una dorsal.
12. La part ms oriental del continent sacabar sepa-
rant dfrica i formar una illa, mentre que loce
ndic envair la zona central.
4. Lmits passius: falles de transformaci
pgina 160
13. Perqu els dos blocs separats per la falla no con-
vergeixen ni divergeixen.
14. Perqu els dos blocs que separen les falles trans-
formants es desplacen lateralment.
15. Aproximadament uns nou milions danys.
16. El desplaament de la placa Pacfica.
5. La deriva continental
pgina 161
17. Les zones de subducci coincideixen amb zones
de xoc frontal de dues plaques oceniques o una
ocenica i laltra continental. A les zones de sub-
ducci les plaques oceniques es destrueixen i
sincorporen a lastenosfera. Les zones dobducci
es produeixen all on xoquen frontalment dues pla-
ques continentals que en ser lleugeres no
senfonsen, sin que es rebreguen i saixequen
formant serralades.
18. Perqu a conseqncia del xoc de plaques els ma-
terials superficials, ms lleugers, es rebreguen i
saixequen formant illes.
6. Lorognesi
pgina 162
19. S, per noms dorigen volcnic.
20. De tipus intercontinental, perqu es va produir en
topar dues masses continentals.
21. Pel desplaament de lndia cap al nord.
22. S. Lerosi.
7. Distribuci de terratrmols i volcans
pgina 163
23. Hi ha una clara coincidncia entre la situaci dels
focus ssmics i les vores de les plaques tectni-
ques.
24. S. Escora ocenica i illes volcniques.
8. El cicle de les roques
pgina 164
25. En plutniques, formades per refredament lent del
magma a linterior de la Terra, i roques volcni-
ques, formades per refredament rpid de la lava en
superfcie.
26. En les roques sedimentries, perqu no han estat
sotmeses a pressions i temperatures prou eleva-
des per eliminar-ne els fssils.
27. Es pot tancar sense alguna daquestes etapes.
Mapa conceptual
pgina 165
28. De dalt a baix i desquerra a dreta: litosfera, tect-
niques, Eurasitica, constructius, astenosfera.
29. Constructius, destructius i passius. Els construc-
tius.
30. En lEurasitica.
31
31. Als corrents de convecci de lastenosfera, la pres- b) Amb arguments geolgics, paleontolgics i pa-
si de la nova litosfera ocenica i larrossegament leoclimtics.
de la litosfera ocenica que es destrueix. c) Perqu lescora continental s ms lleugera
32. La formaci de serralades, volcans i terratrmols. que lescora ocenica i mai senfonsaria sota
daquell.
Cincia pas a pas d) Un continent es pot enfonsar per mai fins a de-
pgina 166 saparixer sota lescora ocenica, com hauria
passat dexistir un continent entre Amrica del
33.
Sud i frica.
Muntanya Altitud (m) Localitzaci
40. Dacord amb la teoria de la deriva continental, anti-
Pico Mulhacn 3 478 Sierra Nevada
gament Amrica del Sud i Austrlia estaven jun-
Aneto 3 404 Pirineus tes.
El Veleta 3 398 Sierra Nevada 41. Wegener va utilitzar algunes roques sedimentries
com a indicadors climtics: tillites (clima glacial),
Pocets 3 375 Pirineus
carbons (clima tropical humit) i guixos (clima rid).
Mont Perdut 3 355 Pirineus
a) La franja nord i nord-oest dfrica i Amrica del
Maladeta 3 308 Pirineus Sud tindrien clima tropical humit. La franja situa-
da al sud de lanterior en tots dos continents tin-
Perdiguero 3 221 Pirineus
dria un clima rid. Mentre que el sud dfrica, el
Pica dEstats 3 143 Pirineus sud-est dAmrica del Sud, la major part de ln-
dia, loest dAustrlia i la meitat est de lAntr-
34. No, noms algunes com per exemple lAconcagua tida tindrien clima glacial.
sn dorigen volcnic. b) Comproveu la correspondncia entre els climes
de cada una de les zones descrites i la situaci
Treball prctic en un mapa actual.
pgina 167 c) S. En traslladar al mapa actual els climes de fa
290 Ma, obtenim una distribuci climtica im-
35. Shan separat: Amrica dfrica; Austrlia, lndia i
lAntrtida dfrica; Grenlndia dEursia. Shan possible, mentre que tot t sentit en desplaar
ajuntat: Amrica del Nord i Amrica del Sud; lndia els continents segons la proposta de Wegener.
i Eursia. 42. Perqu la lnia de costa serosiona i en topar dues
36. Pangea: nom proposat per Alfred Wegener per de- masses continentals saixequen muntanyes.
finir el supercontinent format per la uni de tots els 43. a) Destructiu.
continents actuals. b) Destructiu.
Laursia: fracci septentrional de la desintegraci c) Destructiu.
de Pangea i format per Eursia i Amrica del Nord.
d) Destructiu.
Gondwana: fracci meridional de la desintegraci
de Pangea i format per Amrica del Sud, frica, e) Destructiu.
lndia, Madagascar, Austrlia i lAntrtida. f) Passiu.
Mar de Tetis: massa daigua que separava Laursia g) Destructiu.
de Gondwana.
44. a) Nord: Eurasitica (collisi).
37. Es poden fusionar continents o illes per no pla-
ques si les seves vores continuen actives. Una b) Sud: Antrtica (dorsal).
placa es pot dividir en dues o ms si apareix entre b) Est: Indoaustraliana: (dorsal).
elles una dorsal, com passa, per exemple, a
b) Oest: Nord-americana i Sud-americama (dor-
lfrica oriental.
sal).
38. Resposta model: Si els moviments actuals de les
plaques continuessin igual, daqu a uns 30 milions b) Nord: Nord-americana i Eurasitica (subduc-
danys es preveuen els segents canvis: expansi ci).
de lAtlntic i separaci dAmrica del Nord i del b) Sud: Antrtica (dorsal).
Sud; desplaament de Califrnia cap al nord; des- b) Est: Nazca, Galpagos i Antrtica (dorsal) i
plaament de la pennsula Ibrica cap al nord-oest; Nord-americana (transformant).
separaci dfrica oriental de la resta del continent
per formar una nova illa; desplaament cap al nord b) Oest: Indoaustraliana, Eurasitica i Filipina
dAustrlia i Nova Guinea; expansi de loce ndic (subducci).
i reducci de loce Pacfic. c) Nord: Nord-americana (subducci).
b) Sud: Sud-americama (transformant).
Activitats daplicaci i relaci
b) Est: Nord-americana i Sud-americama (sub-
pgines 168-169
ducci).
39. a) Pangea. b) Oest: Galpagos (dorsal).

32
 d) Nord: Carib (subducci) i Nord-americana (dor-
sal).
d) Sud: Antrtica (dorsal i subducci).
d) Est: Africana (dorsal).
d) Oest: Nazca (subducci).
e) Nord: Nord-americana (lmits indefinits).
d) Sud: Africana, Arbiga i Indoaustraliana
(collisi i subducci).
d) Est: Pacfica (subducci).
d) Oest: Nord-americana (dorsal).
f) Nord: Eurasitica i Pacfica (collisi i subduc-
ci).
d) Sud: Antrtica (dorsal).
d) Est: Pacfica (subducci).
d) Oest: Arbiga i Africana (dorsal).
g) Nord: Galpagos (dorsal).
d) Sud: Antrtica (dorsal).
d) Est: Sud-americana (subducci).
d) Oest: Pacfica (dorsal).
h) Nord: Eurasitica (collisi).
d) Sud: Africana (dorsal).
d) Est: Indoaustraliana (dorsal).
d) Oest: Africana (dorsal).
45. a) Com a conseqncia de la fusi de la capa de
gel que cobria aquesta zona en lltima glaciaci.
Reajustament isosttic.
b) Perqu el desgel no haur estat el mateix en to-
tes les zones.
c) En la zona emmarcada per la corba de 100 cm.
46. 4 125 m
47. a) A la costa pacfica de lAmrica central, la placa
de les Galpagos subdueix sota de la del Carib;
a la costa pacfica de lAmrica del Sud, la placa
Nazca subdueix sota la Sud-americana; als ar-
xiplags de les Filipines i el Jap, la placa Pacfi-
ca subdueix sota lEurasitica.
b) Placa del Carib: sismes i volcans; placa Nazca:
sismes, volcans, orgens; placa Eurasitica: sis-
mes i volcans.
c) Lmit entre la placa Africana i la placa Antrtica,
entre lEurasitica i la Nord-americana i entre la
Nazca i la de les Galpagos.
d) Coincideixen amb dorsals.
48. a) La 3 (dorsal). La 2 i la 4, i la 1 i la 5, que estan
disposades gaireb simtricament respecte de
la banda 3.
b) Ms gran, ja que es tracta de punts simtrics
respecte de la dorsal ocenica.
49. a) La subducci es produeix a la fossa ocenica de
lesquerra. Lescora es crea a la dorsal del cen-
tre.
b) Perqu als lmits destructius (zones de subduc-
ci) es destrueix la mateixa quantitat descora.
c) Ni es crea ni es destrueix.
50. Perqu serosionar.
51. El metamorfisme per augment de la pressi i/o la
temperatura i el magmatisme quan la temperatura
puja tant que provoca la fusi de les roques.
Activitats daprofundiment
pgina 170
52. a) La batisfera la van inventar el zoleg nord-ame-
ric William Beebe i lexplorador ocenic Otis
Barton el 1930, i el batiscaf el fsic sus Auguste
Piccard el 1937.
b) En la batisfera cal indicar lesfera submergible,
els cables i la grua. En el batiscaf cal indicar-hi
els dipsits daire, les bateries, els tancs de pe-
troli, els motors elctrics, el llast, la quilla esta-
bilitzadora, lesfera de compressi, lescotilla
dentrada, els llums i lindicador de velocitat ver-
tical.
c) La batisfera s una esfera metllica que penja
dun cable que permet baixar-la i pujar-la. El ba-
tiscaf consta dunes cambres daire que
sinunden daigua per fer baixar laparell i que es
buiden per fer-lo pujar.
d) Poc ms de 10 000 metres.
53. a) S. Exemples daltres arcs dilles sn les Aleutia-
nes i les Antilles.
b) No, es troba sobre una dorsal, la dorsal Atlnti-
ca.
Autoavaluaci
pgina 170
1. Deriva.
2. a-3, b-1, c-2.
3. Totes les fletxes han dindicar separaci de pla-
ques.
4. Dorsals oceniques. Fosses abissals o oceni-
ques.
5. Moviment isosttic.
6. Certes: b, c, g.
Falses: a, d, e, f.
7. Sedimentries, metamrfiques, magmtiques.
8. a, b.
Revista de cincia
pgina 171
1. Resposta oberta.
2. A tot lhemisferi sud: Austrlia, lAntrtida, lndia,
frica i Amrica del Sud.
3. Gondwana i Laursia.
4. Resposta model: Perqu quan Glossopteris va
existir, lnic supercontinent del planeta estava di-
vidit en dos fragments: un de meridional (Gondwa-
na) i un de septentrional (Laursia). Glossopteris
tan sols va poder estendres pel continent del sud,
Gondwana, perqu les seves llavors eren massa
pesades com per ser traslladades a Laursia. Glos-
33
 sopteris desaparegu i del continent de Gondwana
sen van formar els fragments que coneixem de
lhemisferi sud de lactual planeta (Austrlia,
lAntrtida, lndia, frica i Amrica del Sud). Per
aquest motiu, els fssils de Glossopteris tan sols
els podem trobar en aquests indrets.
5. Resposta model: Nhaurem desperar una distri-
buci ms mplia, i no tan sols restringida a
lhemisferi sud del planeta. Probablement, si les
seves llavors haguessin estat ms lleugeres, Glos-
sopteris hauria colonitzat Laursia i, en aquest cas,
actualment tamb en trobarem alguns fssils als
continents de lhemisferi nord del planeta.
6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre la
inestabilitat o la no-permanncia de les teories
cientfiques. Podeu comentar que la cincia s un
concepte que avana molt rpidament: qualsevol
nou descobriment pot ajudar a fer-ne un altre o b
pot fer trontollar una teoria que ja estava accepta-
da. El coneixement cientfic, per tant, s un procs
que est canviant contnuament, aportant coses
noves, fent-se i desfent-se i, en resum, construint-
se permanentment.
34
TIC: Lenlla us adrear a una pgina web sobre la de-
riva dels continents. En ella sinclouen animacions
molt illustratives que expliquen algunes de les te-
ories de la deriva i algunes de les proves de com
va funcionar aquest procs. Cap al final de la p-
gina hi trobem un pargraf que exposa algunes de
les evidncies que confirmen la teoria de la deri-
va dels continents. Entre elles hi trobarem:
La presncia de fssils danimals i plantes mos-
tren que aquests ssers van existir en temps re-
mots com s el cas del Glossopteris, un tipus de
falguera present a Gondwana que ara es troba en
llocs tan diversos i distants com lAmrica del Sud,
lfrica, Madagascar, lndia, lAntrtida i Austrlia.
Tamb, alguns rptils terrestres com ara el Cygno-
nathus del qual es troben fssils a lAmrica del
Sud i lfrica, el Lystrosaurus a lfrica, Madagas-
car, lndia i lAntrtida respectivament, abonen
aquesta teoria. Els fssils dun rptil daigua dola,
el Mesosaurus, es troba tamb a lAmrica del Sud
i lfrica.
 10. EL MODELAT DEL RELLEU
Per comenar
pgina 173
1. Erosi.
2. Modelat del relleu.
3. Peculiaritats dun indret determinat com el tipus de
material, lorientaci, el pendent, el microclima,
etc.
1. Esculpir el relleu
pgina 174
1. El vent s aire en moviment i es mou perqu laire
fred pesa ms i es desplaa per ocupar el lloc que
deixa buit laire calent que ascendeix en ser ms
lleuger. Lonatge s produt pel vent i aquest depn
de lenergia solar.
2. La influncia del tipus de roca. Relleus
argilosos
pgina 175
2. Resposta oberta.
3. No, ja que la vegetaci ajuda a retenir el sl.
3. Relleus crstics
pgina 176
4. Lerosi es produeix a conseqncia dels cdols 15. No. El vent s capa darrossegar materials de zo-
que arrossega. A ms derosionar tamb actua so-
bre les roques calcries de forma qumica (meteo-
ritzaci qumica) per carbonataci.
5. La imatge correspon a una galeria duna cova en
qu sobserven estalactites, estalagmites i colum-
nes.
4. Relleus grantics
pgina 177
6. Per meteoritzaci i erosi.
7. Humit, perqu laigua de la pluja ataca la super-
fcie de la roca i la transforma en una roca frgil que
sacaba convertint en sorra.
5. Influncia del clima
pgina 178
8. Una zona costanera en qu la lnia de costa s es-
culpida per lacci del mar, mentre que la zona in-
terior pot estar afectada per un riu.
6. Processos gravitacionals
pgina 179
9. No, noms sn processos gravitacionals aquells
en qu el desplaament dels materials es pro-
dueix per acci directa de la gravetat.
10. La gravetat. Laigua afecta afeblint les forces que
mantenen unides les partcules dargila.
7. Modelatge de les aiges superficials
pgines 180-181
11. a) La fosca, ja que est menys erosionada.
b) El dibuix ha de mostrar un gruix ms o menys
uniforme al llarg de la roca.
12. a) La zona A sest erosionant i la B sedimentant,
ja que en la zona A el corrent s ms fort que en
la zona B.
b) El dibuix ha de mostrar lestrangulament dels
meandres fins que acaben desapareixent.
13. Perqu els vessants de la vall sn erosionats per
les aiges salvatges o de xaragall i pel mateix riu
en les crescudes i pels meandres que van canviant
de direcci.
8. Modelatge glacial
pgina 182
14. Perqu durant el seu transport no rodolen sin que
sempre s la mateixa cara la que frega contra les
parets o el fons de la glacera. Les estries sn con-
seqncia del fregament contra les partcules o
arestes ms dures que sobresurten.
9. Modelatge elic
pgina 183
nes ms baixes a zones ms altes.
10. Modelatge litoral
pgines 184-185
16. Plataforma continental: zona marginal dels conti-
nents que sestn en pendent suau fins als 200 m
de profunditat. Est formada per escora continen-
tal.
Tals: escarpament submar de pendent fort que
marca el lmit entre la plataforma continental i el
fons ocenic.
Plana abissal: fons mar situat a ms de 3 000 m
de profunditat. Est format per escora ocenica.
17. Per diferncies locals en la composici o en la dis-
posici del material erosionat i per la major in-
cidncia dun agent erosiu sobre la zona afectada.
18. Que entri en regressi i acabi sent envat per
laigua del mar.
19. Estuari: desembocadura dun riu en mar obert de
manera que el mar penetra en el continent. Repre-
senta lanttesi del delta.
11. Levoluci del relleu
pgina 186
20. Els agents geolgics interns actuen al principi i al
final, en qu sexperimenta un rejoveniment del re-
lleu. Els agents geolgics intervindrien en totes les
fases. No es pot pronosticar.
35
Mapa conceptual
pgina 187
21. De dalt a baix i desquerra a dreta: roca, antiguitat,
estructura, estrats, glaceres.
22. Del tipus de roca, de lagent geolgic extern que el
modela, de lantiguitat dels materials, de la seva
estructura.
23. Les aiges superficials, els rius, les glaceres, el
vent, el mar.
24. Formes derosi ms freqents en els rius: valls
en V, en les zones de muntanya i valls en U, en els
trams baixos. Formes derosi ms freqents en
les glaceres: valls en U, valls penjades i llacunes.
Formes de sedimentaci eliques: dunes i loess.
Formes de sedimentaci litorals: platges, deltes,
barres, fletxes, tmbols, albuferes.
Cincia pas a pas
pgina 188
25. Les aiges salvatges o de xaragall.
26. Gravitacional, per despreniment.
27. Un altipl (relleu tabular).
Treball prctic
pgina 189
28. El material ampliat mesura uns 20 cm, aproxima-
dament; per tant, els materials ms grossos esta-
ran al voltant d1 m.
29. Angulosos.
30. Un sediment glacial.
31. Les fletxes assenyalen estries, senyals evidents
del fregament del material amb les parets o el fons
de la glacera.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 190-191
32. El de flux.
33. Serosionar ms el que no t vegetaci, ja que les 7. Perqu el vent arrossega els materials petits ms
arrels retenen el terra.
34. 1. Dolina. 2. Gorja. 3. Avenc. 4. Columna. 5. Gale-
ria. 6. Engolidor. 7. Estalactita. 8. Estalagmita. 9.
Cova. Exocrstiques: 1 i 2. Endocrstiques: 3, 4, 5,
6, 7, 8, i 9.
35. En un clima humit, ja que la humitat de laigua pro-
vocar la meteoritzaci qumica del granit.
36. 1. Despreniment. 2. Lliscament.
37. De ms gran a ms petita: la zona amb cdols
grans, la de sorres i la de llims. Perqu aquests
materials es van dipositant a mesura que el riu
perd capacitat de transport.
38. Lerosi del fons i el material transportat.
39. a) Per un riu, ja que els cdols sn ben arrodonits.
b) s prou llarg com per arrodonir els cdols.
40. a) Relleu grantic. Caos de boles.
36
b) Les boles residuals i la sorra gruixuda originada
per la meteoritzaci del granit.
41. No, perqu la seva capacitat erosiva depn del fre-
gament (i per tant del desplaament) dels mate-
rials que transporta.
42. a) Laterals i centrals.
b) Com a mnim quatre.
43. a) Per la pressi que provoca la neu que sacumula
al circ.
b) No.
44. Labundncia de materials solts de mida petita i
mitjana, la manca de vegetaci i el vent.
45. a) 1. Volada. 2. Esvoranc. 3. Plataforma dabrasi.
4. Volada dun antic penya- segat. 5. Esvoranc
dun antic penya-segat. 6. Rasa. 7. Volada. 8. Es-
voranc. 9. Plataforma dabrasi.
b) La B, ja que encara no sha format la volada (7)
ni lesvoranc (8).
c) Moviments isosttics o una glaciaci.
46. a) Una platja i una fletxa litoral.
b) s la de la direcci en qu apunta la fletxa.
Activitats daprofundiment
pgina 192
47. a) A les costes demersi.
b) Una vall glacial amb un clar perfil en U.
c) Un fiord.
Autoavaluaci
pgina 192
1. a.
2. c.
3. De despreniment.
4. S.
5. a.
6. b.
lluny que els materials grans, ja que aquests pesen
ms.
8. c.
9. d.
10. c.
Revista de cincia
pgina 193
1. Resposta oberta.
2. A partir de la revoluci industrial i, sobretot, al llarg
del segle XX.
3. Extracci de minerals com ferro, or, diamants i bau-
xita; construcci dedificis per a habitatges, oficines
o serveis pblics; construcci de vies de comunica-
ci: carreteres, ponts, vies de tren...; construcci de
ports i espigons; canalitzaci de rius, transvasa-
ments o construcci de pantans artificials.
4. Resposta model: La resposta a aquesta pregunta
pot ser fora subjectiva. Una de les possibles res-
postes seria que els usos imprescindibles sn
aquells que ens permeten unes condicions de be-
nestar. Malgrat tot, s evident que all imprescin-
dible o all necessari per al benestar de les perso-
nes i del seu context t uns lmits que no estan
gens perfilats, ja que tot depn de la societat de la
qual estiguem parlant. En la nostra, potser els usos
ms importants es resumirien en les vies de co-
municaci, lhabitatge i la canalitzaci de rius o la
construcci de pantans.
5. Resposta model: Significa fer-ne una gesti millor
(en tot el seu procs de disseny, fabricaci i s),
sense malgastar energies ni recursos naturals. Si
es dissenyen els habitatges, els carrers i els mit-
jans de transport duna manera ms ptima, podr-
em aconseguir que aquests fossin ms eficaos,
que amb menys energia i amb menys recursos na-
turals, poguessin realitzar les seves funcions igual
o millor que ara. De la mateixa manera, un bon dis-
seny daquests i de productes de menys enverga-
dura (aliments, roba, ginys tecnolgics...), hauria
dimplicar una previsi de futur: fer que el seu pro-
cs de fabricaci i s generi menys residus, emeti
menys gasos a latmosfera, etc.
6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre tot
all que implica el procs dextracci de minerals: la
tala de boscos de les zones on sestableixen mines,
la posterior perforaci de la terra, lenergia que
sutilitza per extreuren el material, el transport del
material extret (energia que utilitzen els mitjans de
transport i gasos emesos de la combusti dels car-
burants), els residus generats (sovint no saprofita
tot el material geolgic que extreuen), etc.
TIC: Lenlla us adrear a un mapa dels Pasos Cata-
lans. Podeu clicar a qualsevol comarca i aparei-
xer la llista dels minerals que se nextreuen. Si
escau, podeu fer clic a cadascun dels minerals i
ampliar-ne la informaci, aix com visualitzar-ne
una fotografia.
37
 11. LEDAT DE LA TERRA
Per comenar
pgina 195
1. Altipl: elevaci del terreny que presenta una su-
perfcie ms o menys plana. S, a la vegada que un
terreny puja lentament per causes tectniques o
isosttiques, els rius presents a la zona van ero-
sionant els materials. Aix permet als rius traves-
sar zones que desprs de milions danys assoliran
alades considerables.
2. Correspon als estrats formats per diferents mate-
rials i diferents condicions ambientals.
3. Cada estrat ens informa del clima, el tipus de me-
di en qu es va formar i sovint conserva restes
dels ssers vius propis de cada etapa geolgica.
1. Reconstruir el passat
pgines 196-197
1. Els tipus de roques que els formen.
2. a) Horitzontals respecte a la superfcie terrestre.
b) Es compleix la llei de Steno: la superfcie ser
horitzontal.
3. De ms antic a menys antic: A, B, C, D, F. El prin-
cipi de superposici dels estrats.
4. La columna estratigrfica ha de correspondre a la fi-
gura corresponent. Els materials ms moderns es
representen en el sostre i els ms antics en el mur.
2. Reconstruir la histria geolgica
pgina 198
5. Perqu el plegament va afectar els quatre estrats
A, B, C i D, i en canvi no va afectar E, perqu en-
cara no shavia dipositat.
6. Es poden representar unes valls resseguint aproxi-
madament la xarxa fluvial de manera que arribi a
erosionar fins a una part de lestrat B situat per so-
ta del riu.
3. El que expliquen els fssils
pgina 199
7. Perqu daquesta manera es pot precisar molt mi-
llor ledat de lestrat.
8. Entre 10 i 15 milions danys.
4. Dataci absoluta
pgina 200
9. 10 milions danys.
10. 20 milions danys.
5. El temps geolgic
pgina 201
11. Precambri: quasi 4 000 Ma
Fanerozoic: 570 Ma
38
12. Arcaic: 2 050 Ma
Proterozoic: 1 930 Ma
Paleozoic: 320 Ma
Mesozoic: 185 Ma
Cenozoic: 65 Ma
6. Unitats geolgiques de Catalunya
pgina 202
13. Pirineus, serralada Costanera, depressi Central i
depressi Prelitoral o del Valls-Peneds.
14. Pirineus axials: roques plutniques (granits) i me-
tamrfiques (esquists, gneis).
Prepirineus: roques sedimentries (calcries, con-
glomerats, gresos).
15. El cap de Creus i el riu Ebre.
16. Vall dAran i Cerdanya (Pirineu axial), Pallars Juss
(Prepirineus), Segri, Segarra, Osona (depressi
Central), etc.
Mapa conceptual
pgina 203
17. De dalt a baix i desquerra a dreta: fssils, absolu-
ta, radioactius, actualisme, superposici.
18. Els materials que originen, les formes que generen
i les estructures resultants.
19. Lhoritzontalitat original dels estrats, la superposi-
ci dels estrats i les relacions creuades.
20. Dataci absoluta.
Cincia pas a pas
pgina 204
21. Que fa 8 Ma aquesta zona estava coberta per les
aiges i corresponia a un mar poc profund.
22. Actualisme.
23. Comprovar altres aspectes com tipus de ciment o
presncia dondulacions.
Treball prctic
pgina 205
24. 96 milions danys.
25. Un gruix de sediments major, ja que el procs de
diagnesi comporta una prdua de volum.
26. Va sobrevalorar el ritme de sedimentaci i no va
considerar prou les prdues originades per la
diagnesi i lerosi posterior.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 206-207
27. a) Mars tropicals, daiges lluminoses, poc profun-
des i ben oxigenades. Que fa 100 milions danys
era un mar tropical.
 b) Podem suposar que ocuparien un hbitat sem-
blat al dels calamars actuals (des dels 40 m fins
als 100 m de profunditat al llarg de la plataforma
i el tals continental, en aiges amb temperatu-
res entre 8 C i 1 C).
28. Erosi, transport, sedimentaci i diagnesi. Lordre
hauria de ser aquest o, si de cas, el sediment es
pot tornar a erosionar abans de la diagnesi.
29. Permet conixer les zones cobertes de gel du-
rant lltima glaciaci.
Ens informen de ledat de les roques (Paleozoic)
aix com del medi sedimentari en qu es van di-
positar (mar).
Una serralada situada a linterior dun continent
pot ser una empremta de la collisi que es va
produir entre dues masses continentals.
30. a) 0,025 mm.
b) 2 m.
31. Primer es va dipositar el material C, desprs el B,
a continuaci lA i finalment es va produir lerupci
volcnica i lerosi de part dels materials A i B per
un riu.
32. a) C, B, D i A.
b) Sedimentaci.
c) Entre C i B han passat els anys per es mante-
nen les condicions ambientals.
c) D: la situaci canvia, els estrats es pleguen i
lambient deixa de ser mar.
c) A: els materials plegats sn erosionats i ocupen
una posici continental.
33. a) S, la granoselecci de B; el sostre s A i el mur D.
b) D, C, B i A (la columna ha de ser com el dibuix
per vertical i sense larbre, D en posici inferior
i A superior).
c) El principi dhoritzontalitat original dels estrats i
el principi de superposici dels estrats.
34. Entre 170 i 175 milions danys.
35. Fanerozoic, Cenozoic, Terciari i Eoc.
36. Perqu a mesura que augmenta lantiguitat del pe-
rode estudiat augmenten les possibilitats que les
roques daquest perode hagin estat erosionades,
foses o metamorfitzades, i es transformen en al-
tres tipus de roques.
37. Els principis dhoritzontalitat original dels estrats,
superposici i successi desdeveniments, els fs-
sils, esquerdes de dessecaci, granoselecci, etc.
i totes les empremtes que deixen els processos
geolgics (formaci i transformaci de roques,
plecs, falles, etc.).
38. Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Caldes
dEstrac (Caldetes), la Garriga, Montbri del
Camp.
Activitats daprofundiment
pgina 208
39. a) De baix a dalt: A, B, C, D, separat de E per una
lnia ms gruixuda (llacuna estratigrfica), E i F.
b) El plegament s posterior als materials que
afecta (A, B, C i D) i anterior als que no afecta (E
i F). Per tant, el plegament es va produir desprs
del dipsit del material D i abans de lE. El prin-
cipi de successi desdeveniments.
c) Lerosi es va produir desprs del plegament
dels materials A, B, C i D i abans del dipsit dels
materials E.
40.
41. La desintegraci dun element radioactiu s cons-
tant per cada element, per varia moltssim duns
elements a daltres. La dada que sutilitza no s el
temps que triga a desintegrar-se totalment, sin el
temps que triga a desintegrar-sen la meitat o pero-
de de semidesintegraci, que oscilla entre 1012
segons i 1017 anys. Com sempre, hi ha un marge
derror i conv utilitzar diferents elements radioac-
tius segons sestudin estrats molt antics (istops
de vida llarga) o moderns (istops de vida curta).
Autoavaluaci
pgina 208
1. Actualisme.
2. Vertadera: b.
Falses: a, c.
3. Granoselecci, estratificaci graduada.
4. a.
5. Posterior.
6. C, B, A.
7. Fssils caracterstics o fssils guia.
8. En el procs de desintegraci delements radioac-
tius.
9. b, f.
Revista de cincia
pgina 209
1. Resposta oberta.
2. En la seva salinitat.
3. Dels rius, que contenen una petita quantitat de
sals dissoltes que aporten al mar i, all, es van acu-
mulant.
4. Resposta model: Segons Halley laigua del mar pri-
mitiu no era salada perqu era una aigua procedent
de la condensaci del vapor daigua de latmosfera
39
 primitiva. Aquesta aigua condensada, per tant, se-
ria aigua pura i sense sal.
5. Resposta model: La salinitat de laigua dependr
de laportaci de nutrients, o de sals dissoltes, dels
rius i de la taxa devaporaci. Els rius poden passar
per diferents terrenys, enduent-se amb ells part
del material dissolt en laigua. Per tant, segons
quin sigui el curs del riu i per quins materials geo-
lgics travessi, laportaci de sals que faci al mar
ser diferent. La salinitat del mar tamb dependr
de la taxa devaporaci daquest: si laigua per de la nebulosa solar, especialment gasos lleu-
sevapora rpidament, al cap del temps contindr
ms sal que una aigua que no sha evaporat tan r-
pid, ja que la sal continguda en laigua no
sevapora. Aix, per tant, variar segons la tempe-
ratura de laigua i de latmosfera (una major tem-
peratura implicar una major evaporaci de laigua
i, per tant, una concentraci major de sals).
6. Podeu animar els alumnes a reflexionar sobre si s
important o no conixer les dates del nostre pas-
sat geolgic. Podeu comentar que el fet de saber
quina edat t lunivers, el planeta Terra o el mar
Mediterrani pot ser important no tan sols per al
nostre mer coneixement, sin tamb per entendre
quins processos han afectat el planeta i lunivers,
com han estat aquests processos i qu en podem
esperar.
TIC: Lenlla us adrear al portal web Viquipdia. So-
ta el ttol de Le Hade, sexplica com era la
Terra durant aquest perode, a mitjans del qual va
ser quan es van comenar a formar els oceans:
La Terra primitiva, a principis de l'e Hade, era
40
molt diferent del mn actual. No hi havia oceans i
l'atmosfera no tenia oxigen. Rebia l'impacte de pla-
netoides i altres residus de la formaci del sistema
solar. Aquest bombardeig, juntament amb la calor
alliberada pels processos radioactius, la calor resi-
dual, i la calor creada per la pressi de la contrac-
ci, feia que el planeta es trobs completament
fos. Els elements ms pesants s'enfonsaren al
centre mentre que els ms lleugers pujaren a la
superfcie, creant les diverses capes de la Terra.
L'atmosfera primitiva hauria incls el material pro-
gers com ara l'hidrogen o l'heli, per eventualment
hauria estat eliminada pel vent solar i la prpia ca-
lor terrestre.
Aix canvi quan la Terra tenia un radi d'un 40 %
de l'actual, i l'atracci gravitatria permet la re-
tenci d'una atmosfera amb aigua. Les temperatu-
res s'enfonsaren i l'escora del planeta s'acumul
sobre una superfcie slida, amb zones foses per
grans impactes. Els impactes a gran escala haurien
causat una fusi regional i una diferenciaci parcial,
portant alguns dels elements ms lleugers a la su-
perfcie o a l'atmosfera. La superfcie es refred r-
pidament, formant l'escora terrestre en 150 mi-
lions d'anys [...]. Entre fa 4 000 i 3 800 milions
d'anys la Terra sofr un perode de bombardeig me-
teric. El vapor d'aigua s'escapava de l'escora
mentre que els volcans alliberaven ms gasos, for-
mant la segona atmosfera terrestre. Els impactes
meterics, provinents sobretot del cintur
d'asteroides, aportaren ms aigua. El planeta es
refred i es formaren els primers nvols. La pluja
origin els oceans fa 3 800 milions d'anys.
 12. HISTRIA DE LA TERRA I DE LA VIDA

Per comenar 14. Molluscs cefalpodes.

pgina 211 15. Els rptils.
1. Dinosaure significa: Llangardaix terrible. Perqu
alguns eren carnvors de dimensions molt grans 6. El Cenozoic
(per menors que les espcies herbvores). pgines 218-219
2. La dentici. La capacitat cranial. 16.
3. Perqu shan trobat ous fossilitzats. Sorgeix fa... Sextingeix fa...
Espcie
(anys) (anys)
1. Lorigen de lunivers i del sistema solar Homo sapiens 160 000
Homo neanderthalensis 350 000 30 000
pgines 212-213
Homo antecessor 1 000 000 400 000
1. El vulcanisme.
Homo erectus 1 500 000 50 000
2. Latmosfera terrestre cont oxigen (21 %), molt Homo ergaster 1 700 000 1300 000
menys dixid de carboni (0,03 %) i mot ms nitro-
Homo habilis 2 400 000 1 600 000
gen (78 %) que les atmosferes de Venus i Mart; en
canvi, les atmosferes de Venus i Mart no tenen Homo africanus 3 600 000 2 300 000
oxigen. S. Homo anamensis 4 100 000 3 700 000

2. Lorigen de la vida 7. El procs dhominitzaci

pgina 214 pgina 220

3. Es va reconstruir latmosfera de la Terra primitiva i 17. El bipedisme, laugment de la capacitat cranial i

shi van fer saltar guspires elctriques per simular els laparici del llenguatge i la cultura.
llamps. Desprs es va comprovar que havien apare- 18. Canvis en la disposici de la columna vertebral, la
gut aminocids i altres molcules orgniques. pelvis i lorifici occipital.
4. Perqu les condicions que es donaven a la Terra
primitiva, sobretot labsncia doxigen lliure a la se- 8. Grans canvis ambientals
va atmosfera, eren diferents de les que es donen pgina 221
en la Terra actual.
19. Lalliberament doxigen a latmosfera.
3. El Precambri
9. Extincions en massa
pgina 215
pgina 222
5. Laparici de la vida.
20. La que marca el final del Paleozoic fa 250 Ma.
6. Els estromatlits (formats per cianobacteris).
21. Desforestaci i consum de combustibles fssils.
7. La fotosntesi.
22. Sisena extinci.
8. Dixid de carboni (CO2).
Mapa conceptual
4. El Paleozoic
pgina 223
pgina 216
23. De dalt a baix i desquerra a dreta: nebulosa, eons,
9. No. En laparici de prcticament tots els grans eres, oxigen, homnids.
grups danimals coneguts.
24. Sorigina la vida, es comencen a diversificar els or-
10. Que tenen el cos dividit en tres lbuls longitudi- ganismes, els cianobacteris fotosintetitzadors can-
nals. vien la composici de latmosfera (aparici de
11. Les plantes. Perqu els animals sn consumidors i loxigen).
necessiten la presncia de productors per poder 25. El Paleozoic, el Mesozoic, el Cenozoic.
alimentar-se. 26. Els peixos.
12. Canvi climtic, activitat volcnica intensa i
limpacte dun meteorit. Cincia pas a pas
pgina 224
5. El Mesozoic
27. Un dia equivaldria a 12 328 767 anys.
pgina 217
28. El 15 de novembre. L11 de desembre.
13. Tenir una mplia distribuci geogrfica, ser abun-
dants i tenir un esquelet dur que facilita la fossilit-
zaci.

41
Treball prctic
pgina 225
29. Dicalymene: trilobits; Terebratula: braquipodes;
Hildoceras: ammonits; Clypeaster: equinoderms;
Turritella: gasterpodes; Venus: bivalves.
30. Per la posici de les valves, dorsal i ventral en els
braquipodes i laterals en els bivalves, i la presn-
cia dun peduncle que fixa el braquipode al subs-
trat.
Activitats daplicaci i relaci
pgines 226-227
31. a) 100 milions danys.
b) Arcaic ocupar els primers 20 cm; Proterozoic
els 19,3 cm segents; Paleozoic els 3,2 cm se-
gents; Mesozoic 1,85 cm segents i Cenozoic
ltims 0,65 cm.
c) Dintre de larcaic als 9 cm indicar: aparici dels
primers fssils.
32. A: tots els continents estan units formant Pangea.
B: Desintegraci de Pangea en Laursia al nord i
Gondwana al sud, que al seu torn ja ha co-
menat a disgregar-se. El mar de Tetis separa
Laursia dfrica i Amrica del Sud. Es reconei- Activitats daprofundiment
xen les dorsals que separen les plaques.
C: Amrica del Nord encara est parcialment con-
nectada amb Eursia. Amrica del Sud i frica
shan separat a causa del creixement de
lAtlntic; Madagascar sha separat dfrica i
lndia saproxima a sia. LAntrtida i Austrlia
encara estan unides.
33. a) Cefalpodes.
b) Nautilus pompilius: conquilla espiral dividida in-
ternament en cambres encara que el cos de
lanimal noms ocupa lltima. El dimetre de la
conquilla oscilla entre 20 i 30 cm. Viu als oceans
ndic i Pacfic, a poca fondria i salimenta de
crustacis i peixos petits a ms de carronya. Sn
unisexuals, la fecundaci s interna i sn ov-
pars, ponen entre 200 i 500 ous una vegada a
lany.
34. La dentici.
35. Els mamfers es van originar abans. Peixos, amfi-
bis, rptils, mamfers i ocells.
36. La coexistncia de pterosaures i arqueoptrixs si-
tua el paisatge entre el Jurssic i el Cretaci, apro-
ximadament entre 200 i 65 milions danys enrere.
37. Ordenades: temps en milions danys dividit en pe-
rodes de 500 000 anys. Abscisses: capacitat cra-
nial en cm3 i comenant en 400 cm3.
38. El crani B.
39. a) Augmentant de forma contnua.
b) Al principi lincrement era lent, desprs molt
ms rpid (creixement exponencial).
c) Variacional.
d) Beneficis. Perqu li ha perms ser lespcie
dominant grcies al desenvolupament cultural.
42
La selecci natural ha afavorit els individus amb
ms capacitat cranial.
e) Probablement ja ha assolit el mxim desenvolu-
pament en relaci a la mida de la pelvis.
40. Una poca freda durant la qual una regi extensa
roman coberta pel gel i es produeix un descens del
nivell del mar.
Durant el Quaternari quan hi va haver diverses
poques glacials (Donau, Gnz, Mindel, Riss,
Wrm i Dryas).
Perqu van provocar canvis en la distribuci de la
flora i la fauna.
41. a) S. Les baixes temperatures afavoreixen
lacumulaci de gel en els continents i, per tant,
la disminuci daigua que torna a loce, la qual
cosa provoca el descens del nivell del mar.
b) Duna banda, el descens del nivell de mar per-
met unir zones emergides que es trobaven se-
parades per mars poc profunds; duna altra ban-
da, els mars gelats es converteixen en ponts
intercontinentals que permeten transitar sobre
dells.
42. Al final del Paleozoic i al final del Mesozoic.
pgina 228
43. a) Lesquelet.
b) S, els cocodrils.
c) Les petjades (a part de lesquelet).
d) Pell: presncia descates.
d) Gastrlits: tipus dalimentaci.
d) Petjades: mida, pes i tipus de locomoci.
d) Restes fecals (o coprlits): tipus dalimentaci.
d) Ous: tipus de reproducci.
Autoavaluaci
pgina 228
1. b
2. d, c, b, e, a.
3. La primera no tenia oxigen i tenia molt ms dixid
de carboni. Tampoc no existia la capa doz.
4. Brou primordial.
5. c.
6. Bacteris.
7. Vertaderes: c, d.
Falses: a, b
8. a.
9. a-2; b-2; c-1; d-3.
10. c.
Revista de cincia
pgina 229
1. Resposta oberta.
2. Les dues espcies tenien ms o menys la mateixa
capacitat cranial, per els neandertals eren ms ro-
bustos i presentaven adaptacions fsiques i cultu-
rals clares per sobreviure en climes freds.
3. Els neandertals van incorporar, de lHomo sapiens,
collarets i altres ornaments per al cos.
4. Resposta model: Perqu com que aquesta espcie
va desaparixer ja fa trenta mil anys i fins fa poc no
shavien desenvolupat noves tcniques que per-
metessin treballar amb ADN tan antic, i probable-
ment malms, es creia tcnicament impossible el
fet de poder desxifrar el que pertany a lHomo ne-
anderthalensis.
5. Resposta model: Un cop seqenciat el genoma de
lHomo neanderthalensis, aquest es podr compa-
rar amb el de lHomo sapiens, de manera que es
podran veure quines semblances i diferncies te-
nen. Com que ja shan localitzat alguns dels gens
que participen en diversos aspectes del desenvo-
lupament del cos hum, probablement podrem lo-
calitzar tamb aquest gen essencial per al desen-
volupament del cervell i comparar-lo amb el del
genoma hum.
6. Podeu encetar una reflexi o un debat amb els
alumnes sobre la importncia de conixer els nos-
tres avantpassats, ja sigui coneixent les seves ca-
racterstiques o la seva manera de viure. Podeu co-
mentar que la nostra cultura no s sin el resultat
dun procs molt llarg, que, probablement, va co-
menar amb lhome de Neandertal o alguna esp-
cie dhomnid anterior. Tots nosaltres som el resul-
tat duna evoluci, tan fsica com cultural, i si
coneixem millor els nostres avantpassats podrem,
dalguna manera, conixer-nos millor nosaltres ma-
teixos.
TIC: Lenlla us adrear al format digital dun nmero
de la revista Presncia. Tot larticle s molt inte-
ressant i seria bo animar els alumnes a llegir-lo.
Per respondre a la pregunta que es realitza en
lapartat TIC, per, us heu de dirigir a lltima p-
gina, on es mostra, entre daltres, un mapa amb
els jaciments on shan trobat restes de neander-
tals dels Pasos Catalans. Podreu comprovar que
a les illes Balears no nhi ha, ja que aquests no
van arribar-hi. A la pgina 6 del document
sexpliquen detalladament les troballes fetes a
lAbric Roman, a Capellades (Anoia).
43
 PROJECTE 1. LES MIGRACIONS HUMANES

VOCABULARI desconeixement de l'idioma, el rebuig social, la fal-

ta de qualificaci o de reconeixement dels seus es-
pgina 232
tudis, etc.
A l'est d'frica.
Resposta oberta.
El Prxim Orient. Uns 100 000 anys, aproximada-
ment. DOCUMENTS
Una migraci es va dirigir cap a Europa. Una altra pgina 234
va anar cap a sia i d'all es va dispersar per Austr-
lia i una altra pel continent americ. L'ltim conti- 1. Resposta oberta.
nent que es va colonitzar va ser Amrica. 2. Els diferents grups d'una espcie tendeixen a di-
No. S'han produt moltes vegades al llarg de la ferenciar-se si es troben allats durant milers
histria de la humanitat. d'anys.
Migraci: acci d'anar d'un lloc a un altre, espe- Perqu una espcie de mamfer es diferenci
cialment d'una regi o pas a una altra per residir- d'una altra es necessita com a mnim un mili
hi. d'anys.
Sedentarisme: sistema de vida de molts grups hu- V.
mans que, en oposici als nmades, fixen llur re- V.
sidncia en un lloc, si no per sempre, almenys du-
La migraci s un fet molt antic que s'ha repetit
rant llargues temporades.
moltes vegades en la histria de la humanitat.
Humanitzaci: acci humana que altera un paisat-
3. La cerca de parella, les guerres, la fam, els desas-
ge o un ecosistema, correntment en el sentit de
tres naturals o la superpoblaci.
degradar-lo.
4. La migraci individual sol reduir la diferncia gen-
Paleoltic: poca que correspon a la primera cultu-
tica entre les poblacions afectades. La migraci de
ra humana coneguda. El nom va ser creat per J.
grups ms o menys nombrosos i cap a llocs re-
Lubbock per a designar l'poca que hom anome-
mots sol fer augmentar la diferenciaci, especial-
nava edat de la pedra tallada. ment si aquesta poblaci resta ms o menys alla-
Homnid: primat de la famlia dels homnids for- da.
mats pel grup dels catarins que actualment inclou 5. Resposta oberta.
un sol gnere vivent, Homo, amb una sola esp-
cie, H. sapiens, i una sola subespcie, H. sapiens 6. Resposta oberta.
sapiens home.
Raa: divisi de l'espcie humana, dels animals i PROPOSTA DE TREBALL
de les plantes, caracteritzada per certs trets co- pgina 235
muns constants i transmissibles als descendents. 1.
tnia: agrupaci natural d'individus amb unes ca- Llenges Paraules
racterstiques prpies. rab Albergnia, arrs, carxofa, sndria
Emigraci: acci de deixar el propi pas o regi per Alemany Sab, esquella, crossa
anar viure en un altre. Francs Pantalons, sof, carro, cremallera
Immigrant: persona dun pas que s'estableix en Itali Espagueti, escopeta, partitura
un altre.
Angls Golf, bistec, jersei, pijama
El grau de pigmentaci va anar disminuint a causa Castell Monyo, coco, cotorra, tomquet
de la progressiva reducci de la insolaci que so-
frien les poblacions que emigraven cap al nord.
Les poblacions africanes tenien una forta pigmen- 2.
taci, les mediterrnies menys i les nrdiques en- Paraules manllevades Mots genuns
cara molt menys. Hardware maquinari
Software programari
LENTORN
e-mail correu electrnic
pgina 233
Browser navegador
Les feines menys qualificades tcnicament i so-
xit sortida
cialment o aquelles en qu el component fsic s
important, com per exemple dones de fer feina a Hacker pirata informtic
les llars, assistentes, paletes, feines de re- Key clau
collecci del camp, etc.
Password contrasenya
Resposta model: Els alumnes poden esmentar ca-
sos com ara la manca del perms de residncia, el Stop aturada

44
3. Resposta oberta. Per exemple:

Nom del plat Ingredients principals Pas o regi dorigen

Smola de blat de moro o d'arrs amb

Cuscs diversos vegetals (albergnia, tomquet...) i frica del Nord
petits bocins de carn o peix

Col vermella, vi negre, cansalada viada

Amanida de col vermella Alemanya
fumada

Carn de vedella per estofar, ceba, com

Sopa de gulasch mlt, pebre negre, pebre vermell (paprika), Hongria
tomquet concentrat

Carn picada de xai, pasta brick, patates,

Burek (Rotlles de xai) ceba, julivert, ous, com mlt, oli d'oliva, Algria
pebre negre, pebre vermell

Oli d'oliva, vinagre, xili mlt, orenga, ceba,

Salsa chimichurri Argentina
all

Fesols negres, peus de porc, costella de

porc, orella de porc, cua de porc, alls, arrs,
Feijoada Brasil
salsitxes de porc, farina de mandioca, ous,
bledes

Ous, pltans madurs, farina, llevat, sucre,

Bunyols de pltan Cap Verd
llet

Pltans mascles madurs, oli de gira-sol,

Patacones dulces (Pltan mascle dol) Colmbia
sucre

Iuca amb salsa Iuques mitjanes, llimones, alls, oli i sal Cuba

Fetge d'nec, pebre blanc o negre, nou

Foie gras d'nec moscada, sal, barreja de quatre espcies, Frana
sucre, whisky, xers

Albergnies, patates, carn picada, pebrot

vermell, pastanaga, tomquet, porro, ceba,
Mussaca Grcia
api, ous, vi blanc, canyella en pols,
formatge ratllat, oli i sal

Iogurt, alls, cogombre, cullerades d'oli,

Salsa de iogurt Grcia
cullerades de suc de llimona, sal i pebre

Patates, ceba, albergnia, carbass,

tomquet, pebrot vermell, psols, col
blanca, xampinyons, mongeta tendra,
Curri de verdures crema de llet, gingebre fresc, coriandre ndia
fresc, salsa de tomquet, mantega,
espcies: pebre vermell dol, garam
masala, tamari, chunky chat masala, rai

Tomquets, mozzarella, alfbrega fresca,

Amanida de tomquets amb mozzarella Itlia
pebre, orenga, oli i sal

Melindros, caf, licor (marsala, moscatell...),

Tiramis panses, formatge mascarpone, ous, sucre i Itlia
xocolata negra
Arrs per a sushi, vinagre, sucre, wasabi
(mostassa picant japonesa), shoyu (salsa de
Sushi Jap
soja), nap confitat amb vinagre, llenguado,
salm, tonyina, llagostins
Peix fresqussim (llenguado, tonyina,
llobarro, spia, calamar...), shoyu (salsa de
Sashimi (peix cru) Jap
soja), rave japons (wasabi) (mostassa
picant japonesa)

Guacamol Alvocat, ceba, tomquet, tabasc Mxic

Farina de blat de moro, aigua, formatge

Quesadillas Mxic
ratllat, sal i oli

45
 Nom del plat Ingredients principals Pas o regi dorigen

Tortillas, julivert, carns (xorio, porc i

Tacos cansalada viada fumada), ceba, sal, Mxic
alvocat, salsa de xili, llimona
Tortillas de blat de moro, aigua, pit de
Enchilada de mole Poblano pollastre, xocolata negra, salsa de Mxic
tomquet, xilis, formatge ratllat, sal i oli

Tabule Brgul, tomquet, ceba, julivert, menta Prxim orient

Broquetes de brgul, xai amb espcies,

Kebab Prxim orient
ceba i pinyons
Pilota o mandonguilla de cigrons cuits,
cebes tendres, alls, julivert, menta fresca,
Falfel Prxim Orient
coriandre fresc, pebre de Caiena, com
mlt, coriandre mlt, llevat en pols, oli

Pilota o mandonguilla de cigrons, suc de

Hummus llimona, salsa tahina (de ssam), alls, sal, Prxim Orient
aigua, oli d'oliva, pebre vermell dol

Pastanaga, carbass, col xinesa, pebrots

verds fins, soja fresca, bamb, ceba tendra,
Chop suey de verdures Xina
gingebre, all, oli de gira-sol, salsa de soja,
sal

Vedella (crost), bolets xinesos, ceba

Vedella amb bamb i bolets tendra, ou, fcula de patata, gingebre, all, Xina
salsa de soja, oli de gira-sol, brou d'au, sal

nec, ans estrellat, vi blanc, oli de ssam,

nec fregit Xangai salsa de soja, vinagre, sucre, gingebre, Xina
ceba tendra, coriandre
Arrs, aigua, gambes, psols, pernil dol,
Arrs tres delcies pastanaga, ceba tendra, Xina
ous, oli de gira-sol, sal

46
 PROJECTE 2. LSSER HUM COM A MODIFICADOR DE LECOSISTEMA
VOCABULARI
pgina 236
Fotografia superior esquerra: tala abusiva d'arbres.
L'erosi.
Fotografia superior dreta: contaminaci atmosfri-
ca per part de la indstria. Pluja cida, contamina-
ci amb metalls pesants, problemes respiratoris a
la poblaci.
Fotografia central: contaminaci a causa de les dei-
xalles humanes. Contaminaci de les aiges freti-
ques, problemes de pudors i de plagues de rose-
gadors, insectes o altres animals.
Fotografia inferior esquerra: contaminaci acstica
i atmosfrica a causa de la presncia excessiva de
vehicles. Problemes respiratoris, nerviosisme, in-
somni.
Fotografia inferior dreta: contaminaci de l'aigua.
Manca d'aigua potable, la mort de la fauna i la flo-
ra autctona.
Resposta oberta.
Ecosistema: sistema dinmic relativament aut-
nom format per una comunitat natural conjunta-
ment amb el medi ambient que l'envolta. Est for-
mat per nombrosos animals, plantes, bacteris,
algues, fongs i entre els quals existeixen comple-
xes interaccions a travs del que s'anomena xarxa
trfica.
Clmax: etapa final estable vers la qual tendeixen a
evolucionar la vegetaci i el sl sotmesos a uns de-
terminats factors ambientals, sobretot climtics.
Impacte ambiental: impacte que els canvis econ-
mics i socials tenen sobre el medi ambient.
Xaragall: reguer que forma l'aigua de la pluja en
escrrer-se per un terreny inclinat.
Erosi: depressi produda a la superfcie d'un cos 4. Els indis nord-americans van patir una forta dava-
pel fregads d'un altre com ara l'aigua o l'aire.
Residu: producte o substncia de carcter secun-
dari que es genera a causa d'alguna activitat gene-
ralment humana.
Marea negra: capa errtica d'olis pesants que co-
breix la superfcie del mar o d'aiges continentals
a causa d'abocaments de petroli brut o de gas-oil,
generalment per accident d'un vaixell transporta-
dor o b per l'erupci de pous petrolfers mar en-
dins.
Contaminant: substncia estranya que es troba en
excs, per que s tolerada per un organisme.
Diversitat: parmetre ecolgic que assenyala la ri-
quesa relativa en espcies o altres elements d'un
ecosistema o d'un conjunt d'organismes.
Pluja cida: precipitaci aquosa que cont en dis-
soluci els cids sulfrics i ntrics produts per la
combinaci dels xids de sofre i nitrogen, despre-
sos en els processos industrials, amb el vapor
d'aigua atmosfric.
LENTORN
pgina 237
Mesures per dur a terme:
Controlar les poques i les hores en qu es fan les
cremes de rostolls i de pastures per part dels pa-
gesos.
Netejar el sotabosc en zones sensibles i perilloses
com ara:
la zona de la lnia d'alta tensi.
els vorals de la via del tren i de les carreteres.
les zones ms properes a la urbanitzaci.
Fer pbliques i notries les multes que hi ha en vi-
gor ja sigui per als infractors d'aquestes normes
com per als qui per alguna imprudncia causen un
incendi (pirmans, persones que llencen cigarretes
per la finestra del cotxe, persones que llancen co-
ets a prop d'una zona boscosa, persones que en-
cenen foc al bosc, etc.).
Resposta oberta.
DOCUMENTS
pgina 238
1. Resposta oberta.
2. El cap indi Seattle de la tribu Suwamish; una de les
tribus sioux. La causa va ser l'intent del president
dels EUA Franklin Pierce de comprar una gran ex-
tensi del territori que ocupaven els indis ameri-
cans.
3. No n'esperava un bon tracte. Perqu els indis sa-
bien que l'home blanc pren de la terra el que ne-
cessita i una vegada conquerida desprs
l'abandona. Tracta la seva mare, la terra, com a ob-
jectes que compra i deixa darrere un desert.
llada de poblaci durant les guerres de conquesta,
en les quals van morir milers d'indis i molts grups
van desaparixer. Les tribus que van sobreviure
van haver d'adaptar la seva manera de viure al nou
model de societat: van limitar l'espai de caa (les
reserves), amb la qual cosa van disminuir el nom-
bre de captures i es va fer impossible seguir amb
el seu estil de vida nmada, tamb pressionats
pels pobles grangers que els envoltaven. Tot i que
a partir de l'any 1964 es va reconixer el dret de di-
rigir els seus programes econmics i es van desti-
nar recursos econmics per potenciar l'educaci i
reactivar la seva manera de viure tradicional, el po-
ble indgena continua sent un dels ms pobres i
deprimits de tots els EUA. Molts indis han aban-
donat les tribus i s'han integrat a la vida de ciutat
per aconseguir feina; en l'actualitat, per, s'ha op-
tat per considerar el turisme com una font
d'ingressos vlida per millorar la situaci d'aquest
grup de persones sense perdre la seva identitat.
5. Els valors humans dels indis consideren que els
animals i les plantes que hi viuen sn els seus
47
 germans. Els penya-segats, els prats humits, els
animals i l'home, tots pertanyen a la mateixa fam-
lia. La terra que trepitgen els nostres fills sn les
cendres dels nostres avis; s a dir, la terra s la
nostra mare. L'home blanc considera la terra
com una possessi de la qual en pot treure tot el
que vulgui, esprmer-la i deixar-la finalment deser-
ta de vida.
PROPOSTA DE TREBALL
pgina 239
1. Activitat de pastura al sud-est de Kenya: hi ha po-
ques alteracions del medi perqu l'activitat huma-
na s poc agressiva i poc massificada. Tot i aix, la
pastura provoca una reducci en la capacitat de re-
generaci de la massa forestal perqu els animals
es mengen els brots verds; de vegades fins i tot
poden matar l'arbre jove, de manera que es veu di-
ficultada la regeneraci de la vegetaci.
Activitat a la ciutat de Barcelona: les alteracions del
medi sn totals. No resta prcticament res del que
inicialment, i de forma natural, hi havia en aquest
indret. No hi queda prcticament cap arbre ni plan-
ta autcton, si no s que shan plantat poste-
riorment o es troben en algun jard. Hi viuen molt
poques espcies d'ocells i altres animals autc-
tons; les excepcions sn els pardals, falciots, ore-
netes, coloms, gavines i bastants insectes (mos-
ques, mosquits, formigues, aranyes, paneroles,
etc.). L'aire no t la mateixa composici que en un
altre entorn no alterat, ja que hi ha molts compos-
tos procedents de l'activitat humana (cotxes, in-
dstries, etc.). L'aigua no sol provenir de les fonts
ni dels rius propers, sin que surt de l'aixeta o de
les fonts artificials; aquesta aigua pot provenir
d'rees llunyanes, de manera que arriba a la ciutat
mitjanant canalitzacions. La terra mateixa ha de-
saparegut dels nostres peus i, prcticament, no-
ms trepitgem materials fabricats per l'home: as-
falt, rajoles, formig, etc. El nivell de soroll s molt
alt.
Els recursos energtics:
Activitat de pastura al sud-est de Knia: energies
renovables com ara el Sol i l'energia procedent
dels mateixos ssers vius.
Activitat a la ciutat de Barcelona: energia elctri-
ca procedent de centrals hidroelctriques, nucle-
ars i d'altres. Molt poca energia prov de fonts
renovables: algunes de fotovoltaiques i solars
procedents d'edificis particulars i pblics.
La situaci ms respectuosa amb el medi ambient
s l'activitat de pastura al sud-est de Knia, ja que
altera l'entorn d'una manera molt ms reduda que
l'activitat a una ciutat com Barcelona.
2. Els sami:
On viuen?
Al nord de la pennsula escandinava. s una rea
que va des del nord de Noruega fins a la pennsu-
la de Kola, a Rssia. s la regi coneguda com a
Lapnia.
48
Caracterstiques:
Sn nmades.
25 000 sami viuen a Noruega, 17 000 a Sucia,
4 000 a Finlndia i 2 000 a Rssia.
La seva economia es basa en la cria del ren, la
pesca, la caa i l'artesania.
El seu idioma s el sami amb unes deu variants,
per tamb parlen les llenges prpies dels seus
pasos. Posseeixen quatre-centes paraules per
dir ren i una paraula d'aquesta llengua s'ha
ests per tot el mn: tundra.
La seva religi s animista: tot element de la na-
turalesa, animals, minerals, plantes, etc., t ni-
ma.
Els ainuid:
On viuen?
El poble ainuid sn els antics habitants de
l'arxiplag japons, tot i que posteriorment foren
desplaats en direcci nord en ocupar els malais
les illes japoneses. En l'actualitat el poble ainuid
ocupa les illes nord de l'arxiplag: Hokkaido, les
illes Kurils i el sud de Sakhalin, ja en territori rus.
Caracterstiques
En l'actualitat, solament unes 50 000 persones
tenen com a mnim un progenitor ainuid; 150 000
japonesos sn descendents directes d'aquest
grup.
La llengua, l'ainuid, solament s parlada per un
5 % de la poblaci ainuida, tot i que un 10 %
l'entn; es considera que no hi ha cap ainuid que
no sigui bilinge: parlen i entenen el japons, i
els que viuen ms al nord, el rus.
El poble ainuid s bsicament animista: tots els
ents de la natura tenen un esperit (kamui) en el
seu interior. Hi ha una jerarquia d'esperits, i s el
de l'via Terra el ms important i el que corres-
pon al foc. Desprs hi ha els esperits de les mun-
tanyes, que corresponen als animals de la terra,
i els esperits de l'aigua, que corresponen als ani-
mals aqutics. No hi ha persones que de manera
exclusiva siguin xamans o sacerdots. El cap del
poble s qui dirigeix les cerimnies. Hi ha alguns
ainuid que sn ortodoxos.
La cultura ainuid s diferent de la japonesa. La
casa tradicional s de canya; el terra es cobreix
de catifes i un foc central escalfa l'estana. Els
homes, en arribar a una certa edat, es deixen
crixer el cabell i el bigoti. Tots, tant homes com
dones, porten el cabell llarg i els agrada anar
guarnits amb arracades i collarets.
S'alimenten de la caa, que capturen amb l'arc;
les seves preses principals sn el llop, el cavall,
l's i el bestiar. Tamb recullen ostres, crancs,
arrels i verdures. No mengen mai carn ni peix
crus.
Els aborgens australians:
On viuen?
Sn els primitius habitants d'Austrlia i viuen, a
ms, a moltes illes del continent australi.
Caracterstiques:
Actualment aquest poble el conformen aproxima-
dament unes 350 000 persones, repartides en
centenars de petites famlies tniques.
Parlen ms de 250 llenges diferents, totes rela-
cionades entre elles i amb la mateixa arrel lin-
gstica.
Els aborgens creuen que tot va aparixer a partir
del caos i del desordre, el que ells anomenen
temps dels somnis. Els espectres, en sortir, va-
ren recrrer el pas i sembraren les linies de la
can, deixant msica i nom a tot el que els en-
volta.
En la seva mitologia, hi ha ents com el liru, la
serp verinosa, el kurpanyungu, el dingo dolent, la
mala, la llebre ualab, la kuniya, la serp pit que va
arribar al mont urulu, portant el seus ous, entre
d'altres.
Sn un poble amb unes capacitats artstiques in-
nates; han practicat la pintura, l'escultura i el gra-
vat sobre terra, la fusta, la fibra, les pells i el cos
hum.
La majoria d'ells viuen als suburbis urbans i en
pobles ms o menys petits. Molt pocs d'ells en-
cara conserven els costums, la vida tradicional i
les seves llenges.
Els massai:
On viuen?
A les planures obertes del sud-est de Knia i a
Tanznia.
Caracterstiques:
Els massai sn un grup format per uns 883 000
individus.
La primera llengua s el massai, una llengua nil-
tica, tot i que molts d'ells sn capaos de parlar
suahili, francs o angls.
La majoria mantenen la seva religi tradicional,
tot i que alguns han adoptat alguna forma de cris-
tianisme. Consideren les vaques sagrades i tot
all ntimament relacionat amb els massai: la llet,
la sang i la terra.
La seva vida gira al voltant dels ramats de bestiar,
la quantitat dels quals s la mesura de la seva ri-
quesa. Tamb cacen ocasionalment i recollecten
algunes plantes de la zona. No es dediquen a
l'agricultura.
Els poblats, anomenats bomas, estan formats
per barraques fetes de branques i maons
d'excrements d'animals, palla i fang. Els poblats
estan rodejats per una tanca vegetal per evitar la
dispersi del bestiar a les nits.
Arran de la colonitzaci del anglesos i la creaci
de les corresponents fronteres, els massai va-
ren reduir els seus territoris.
La seva cultura dna molta importncia als nai-
xements i als casaments. Els grups d'edat dels
massai consten d'infants, guerrers menors, gue-
rrers majors, adult menor i adult major. Els gue-
rrers massai estan obligats a portar arreu la seva
arma; un garrot o espasa de seixanta centme-
tres de llargada que est feta de metall o fusta.
Sn polgams i practiquen l'ablaci del cltoris a
les dones.
Tant les dones com els homes porten dilatacions
a les orelles.
L'artesania s molt important, especialment pel
que fa a les talles de fusta i els guarniments fets
amb hematites.
La roba s sempre feta amb teles de colors vius,
i hi predomina el vermell.
Un dels aliments ms tpics dels massai s un io-
gurt fermentat de sang i llet animal.
Els tuaregs:
On viuen?
Habiten la zona nord i occidental del Shara i el
nord de la regi del Sahel.
Caracterstiques:
s un poble que viu en unitats familiars exten-
ses, de forma nmada segons les necessitats
del bestiar. En el seu periple anual poden rec-
rrer ms de 1 500 quilmetres.
Tenen la seva prpia escriptura, anomenada tifinagh.
El color especial de la seva pell el causa un colo-
rant vegetal que es desprn de la seva roba i que
els cobreix la pell. Aquest colorant contribueix a
reduir molt la sudoraci i fa que la prdua d'aigua
per transpiraci sigui quasi nulla.
Actualment queden menys de 300 000 tuaregs
disseminats pel territori, d'un mili de quilme-
tres quadrats.
Tradicionalment la seva societat estava dividida
entre agricultors i comerciants. Els primers es
dedicaven a la ramaderia. El comerciants solien
dedicar-se al transport d'articles de luxe i esclaus
entre les ciutats del sud de la Mediterrnia i les
del sud del Shara.
La seva societat estava dividida en diverses clas-
ses socials. A les classes baixes hi pertanyien els
esclaus: els iklan eren els ramaders i els que
feien feines de la llar; els inaden eren artesans i
ferrers, i els harratin eren els agricultors.
La seva religi s majoritriament la musulmana,
tot i que la practiquen d'una manera menys estric-
ta que la resta. Per exemple, sn fidels a les ora-
cions diries per en canvi no practiquen el dejuni
del mes del ramad. Parallelament, creuen en
l'existncia de diferents esperits, els dijnns.
Els homes duen vel i mai se'l treuen a partir dels vint-
i-cinc anys, mentre que les dones no en porten mai.
Els boiximans o san:
On viuen?
S'estenen pel desert del Kalahari, a Botswana.
Caracterstiques:
s un dels pobles ms primitius de la Terra i ac-
tualment en sn uns 65 000. El seu nom s san
(boiximans s un mot holands).
49
 Tenen una constituci delicada, de petita estatu-
ra i de pell molt morena. Els homes no passen
del metre i mig i les dones encara sn una mica
ms petites.
Viuen en un entorn de clima molt dur. El desert
que els envolta no els permet practicar ni
l'agricultura ni la ramaderia. Viuen exclusivament
de recollir baies, arrels i de la caa; s a dir, sn
un dels pocs pobles de la Terra que encara sn
recollectors-caadors. La seva presa preferida
s l'antlop, el qual cacen amb llances enverina-
des amb un tipus de ver procedent d'un cuc.
No forgen metall, sin que canvien les eines
metlliques amb les tnies venes per altres bns.
Els boiximans autntics vesteixen amb pells, te-
nen el cabell arrissat, solen portar un collaret fet
amb closques d'ou d'estru i viuen en petites ca-
banes (les scherms) fetes amb herbes; el con-
junt de diverses cabanes en forma de petit po-
blat s'anomena werf.
El seu llenguatge, el clic, s extraordinari i molt
difcil d'aprendre, ja que moltes de les seves pa-
raules es pronuncien a base de cops forts i aguts
fets amb la llengua i la boca.
La seva societat no t reis, ni lders visibles i no
hi ha divisi entre rics i pobres. Viatgen en grups
familiars d'uns vint individus. Els homes sn po-
lgams i poden tenir tantes dones com puguin
mantenir, tot i que el ms habitual s que no en
tinguin ms de dues.
El seu territori s'ha restringit a causa de les fron-
teres poltiques entre els pasos i actualment ca-
da poblat es mou en un territori de pocs cente-
nars de quilmetres. All, tots els turonets,
pedres, arbusts, etc. tenen el seu nom.
Tenen molt pocs bns materials, noms all que
poden portar quan canvien de lloc.
Tenen una cultura oral molt rica i un gran conei-
xement del seu entorn; tot plegat fa que tinguin
un nivell de vida raonable.
Els qutxues:
On viuen?
S'estenen al llarg de les muntanyes dels Andes,
des del nord de Xile i Argentina fins a l'Equador, un
territori de ms de 3 000 quilmetres de llargria.
Actualment, la majoria viu a Per i Bolvia.
Caracterstiques:
La varietat de climes i regions en les quals habi-
ten fa que els productes cultivats i el tipus de
bestiar que posseeixen siguin molt variat. s un
poble completament independent de l'economia
mundial, ja que obtenen de la natura tot el que
necessiten per a la seva supervivncia. Cultiven
especialment la patata i altres tubercles.
s el grup tnic ms important d'Amrica.
El seu sistema poltic s l'Ayllu o grup de famlies
que comparteixen la terra.
L'alcalde n's el cap visible, tot i que la seva au-
toritat s molt simblica, ja que es tracta d'una
societat amb una gran igualtat social.
50
La principal problemtica d'aquest poble s la
forta emigraci cap a les grans ciutats sud-ame-
ricanes, llocs on solen viure en unes condicions
infrahumanes.
Els aimara:
On viuen?
A l'altipl dels Andes des de temps precolom-
bins. La seva poblaci es reparteix per Bolvia,
Per i el nord de Xile.
Caracterstiques:
El seu idioma s l'aimara, tot i que molts parlen
el castell, que s l'idioma dominant al seu pas.
Actualment tenen una bandera que els represen-
ta: la wiphala, que consta de set colors en forma
de quadradets units diagonalment.
La seva economia es basa en la sembra de la co-
ca, que ells mateixos consumeixen mastegant-la
contnuament. Les raons d'aquest comporta-
ment es remunten a la colonitzaci dels espan-
yols, que en van estimular el consum perqu
augmentava el rendiment dels esclaus i dels tre-
balladors.
La fulla de la coca t una gran importncia en la
religi dels aimara; els dus que es veneren sn
el Pachamama, l'Amaru i el Mallku.
Els lakota:
On viuen?
Sn originaris de les planures nord-americanes.
Conjuntament amb els dakota i els nakota inte-
gren el gran grup dels sioux. Els lakota ocupen
les terres ms occidentals, a l'estat de Dakota
del Nord i del Sud.
Caracterstiques:
En l'actualitat, la poblaci estimada dels tres
grups que integren els sioux s d'unes 50 000
persones, la majoria de les quals viuen a les ciu-
tats. Una minoria viu a les reserves, sense con-
servar l'estil de vida nmada que era el propi del
poble sioux. s un poble desfavorit i en moltes
reserves treuen benefici econmic del turisme.
La llengua que parlen s el lakota.
L'estructura social s igualitria, tot i que
l'autoritat dels grans caps ve donada pel respec-
te que el grup els diposita.
Les tendes tradicionals en les quals vivien
s'anomenen tipis; estan formades per un conjunt
de cinc o sis pals que actuen de pilars; tot el con-
junt es recobreix d'una tela de cuir cosit. A
l'interior, el terra es cobreix de branquetes i a so-
bre, pells; a la part central hi ha el foc, el fum del
qual surt per la part superior de la tenda.
El bis era l'animal que cobria moltes de les se-
ves necessitats: la pell l'utilitzaven per fer-ne
abrics, el cuir per vestir-se, calar-se o cobrir els
tipis; dels ossos en feien estris; de les tripes, re-
cipients, i dels pls, cordes.
El seu mn espiritual estava format per un Gran
Esperit i altres esperits de jerarquies inferiors.
Els xamans es connectaven espiritualment amb
 el mn dels esperits mitjanant el dejuni i el ta-
bac barrejat amb altres herbes.
El poble lakota s molt ric en rituals: en destaca
la dansa del Sol, la dansa dels esperits o la de la
pluja.
Els ianomami:
On viuen?
Els ianomami viuen a la selva tropical d'Amrica
del Sud, en terres que pertanyen a Veneuela (un
70 % de la poblaci) i al Brasil (el 30 % restant).
Caracterstiques:
El grup dels ianomami est integrat per uns
20 000 individus.
Tot i que hi ha gran quantitat de llenges o dia-
lectes, tots els ianomami s'entenen entre ells.
El poble ianomami viu en harmonia amb el medi
que l'envolta: s autosuficient, no genera residus
(per tant, no contamina), respecta la natura i
s'alimenta d'ella. De tota manera, la seva mane-
ra de viure es veu amenaada per diverses raons,
entre les quals es destaca la destrucci del seu
medi natural, el bosc amaznic.
Viuen en petites societats, que poden oscillar
entre les 40 persones i les 300. El poblat t una
forma circular i les cases sn obertes completa-
ment.
Les famlies poden compartir els productes com
la caa, la pesca o la collita.
s un poble nmada perqu canvien de territori
quan el sl que cultiven ja s'ha empobrit. Planten
pltan, batata i nyam. Per caar s'ajuden d'un ve-
r anomenat curare que unten a les fletxes.
L'organitzaci de la societat s tribal, en la qual
els caps mantenen l'ordre i estableixen relacions
amb altres poblats.
Els maies
On viuen?
Els maies sn un grup de pobles indgenes me-
soamericans que tenen una arrel comuna amb la
cultura maia antiga i que viuen al sud-oest de
Mxic (als estats de Yucatn, Quintana Roo,
Campeche, Chiapas i Tabasco), a Guatemala,
Hondures i Belize. Cadascun d'aquests grups t
un nom particular, que es correspon amb la llen-
gua que parlen o a la regi on viuen. De tota ma-
nera, en l'actualitat i de forma restrictiva, el nom
de maia s'utilitza per identificar el poble maia que
ocupa la pennsula de Yucatn.
Caracterstiques:
La seva llengua s el maia.
Solament a la pennsula del Yucatn, el nombre
de maies s'apropa al mili i mig de persones.
La poblaci maia pateix una greu desigualtat so-
cial, de manera que s la comunitat ms pobre
de Mxic: l'analfabetisme s molt alt, no hi ha
sistemes de sanejament a les llars, ni aigua cor-
rent o electricitat. En l'actualitat, un ter de la po-
blaci indgena abandona les zones rurals per ac-
cedir a les grans ciutats o a les zones turstiques
buscant millors condicions de vida.
El poble maia conserva tradicions ancestrals,
com un conjunt de tcniques curatives, cerim-
nies, costums i creences que transmeten de ma-
nera oral.
Pel que fa a les seves tcniques curatives, es
destaca una beguda anomenada Pozol que es d-
na als nens entre dos i sis anys i que els ajuda a
desenvolupar el sistema immunolgic.
El poble maia considera que les persones estan
dotades de tres principis vitals: el Pixan, que s
la fora que dna energia al cos durant tota la vi-
da de l'individu; aquesta fora equival a l'nima, i
en morir la persona, l'nima retorna al mn dels
morts. Aquesta fora es localitza al cap. L'Ool s
la fora que la persona obt en cada respiraci:
l'energia entra pels pulmons i va al cor, on es dis-
tribueix per tot el cos a travs de la sang. La ter-
cera fora s'anomena Kinam, i correspon al fluid
que emana de les persones amb vida; aquesta
s la fora que et permet nixer.
51