ORALPHA Guia Didactica

ORALPHA
Mètode d’alfabetització
i comunicació oral en català
Guia didàctica
© Generalitat de Catalunya, 2018
Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania
Carrer de Calàbria, 147 · 08015 Barcelona
1a edició electrònica: octubre de 2018
Elaboració de continguts i redacció a cura de

l’Associació Comissió de Formació:
Marta Vilar (coordinadora)
Magalí Serra
Eva Herranz
Guiomar Gude
Alfons Formariz
Disseny i maquetació: Roser Corbera

Il·lustracions: Xevi Felip i Roser Corbera
Fotografies: Pep Caballé, Roser Corbera, Marta Vilar
i bancs d’imatges lliures de drets
Avís legal:
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement
—No Comercial— Sense Obres Derivades 3.0 de Creative
Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i
comunicació pública sempre que es reconegui la Generalitat
de Catalunya com a institució editora i no se’n faci un ús
comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per
generar una nova obra derivada.
La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre
catàleg de publicacions: http://treballiaferssocials.gencat.cat/
ca/el_departament/publicacions/
ORALPHA Mètode d’alfabetització
i comunicació oral en català
Guia didàctica
Salutació
Apoderar persones i garantir-ne la qualificació amb El material didàctic ORALPHA és un mètode

l’objectiu que puguin aconseguir la seva integració d’alfabetització i comunicació oral en català fruit
plena en la societat i decidir el seu projecte personal de la col·laboració entre l’Associació de Comissió
i vital, forma part de les nostres preocupacions. Per de Formació de la Coordinadora de la Llengua
treballar en feines qualificades, per poder ajudar de Barcelona i la Secretaria d’Igualtat, Migracions
els fills a l’escola, per poder participar en la vida i Ciutadania del Departament de Treball, Afers
pública, per poder-nos valdre com a consumidor o Socials i Famílies. Aquest material didàctic parteix
usuari, en definitiva, per poder exercir la ciutadania, de la Guia per als cercles de conversa: Pla local de
és indispensable comunicar-se i interactuar amb formació d’adults de Salt: Fem un salt Solidari
altres persones des d’una relació d’igualtat. (Girona), publicada el 2004, i del treball dut a terme
Ser analfabet en la nostra societat comporta una pels responsables del Centre de Formació d’Adults
limitació de drets inacceptable, una vulnerabilitat Les Bernardes de Salt. És en aquests treballs que
que hem de combatre. Pot voler dir sentir-se els autors d’ORALPHA s’han inspirat per crear el
menystingut, sentir-se incomunicat, tenir un cert material que presentem avui i que volem posar a
aïllament personal o fins i tot una sensació de no l’abast de tothom.
pertànyer plenament a la societat. Per contra,
Des del Departament de Treball, Afers Socials
coneixem molts casos de persones que, malgrat que
i Famílies agraïm a totes les persones implicades en
les estadístiques les qualifiquen d’analfabetes, en
l’elaboració d’aquests materials la seva dedicació
realitat tenen un gran potencial i disposen d’habilitats
i tenim la voluntat que aquest mètode esdevingui una
i experiències personals molt riques. Totes elles,
eina útil per erradicar l’analfabetisme a Catalunya.
segur, tenen una gran disposició per aprendre a
llegir i a escriure.
És per això, perquè creiem que la nostra obligació és
posar a l’abast de la ciutadania eines que li permetin
Chakir El Homrani Lesfar
millorar la seva situació personal i familiar, que volem
presentar-vos aquests materials pedagògics. Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
5
Presentació
Des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania didàctica i el Llibre d’activitats. L’Associació

volem contribuir a eradicar l’analfabetisme de la Comissió de Formació de la Coordinadora de la
nostra societat, treballem perquè tothom tingui Llengua de Barcelona ha creat el mètode i els
accés a la societat del coneixement. materials que ara us presentem i que volem fer
arribar a tothom.
Per a les persones que no saben llegir i escriure i, a
més, tampoc coneixen la llengua catalana, la feina Ens agradaria que ORALPHA sigui molt útil
és doble. ORALPHA vol ser una eina pedagògica i estimulant per als professionals i per a l’alumnat.
per respondre a aquestes dificultats. El procés d’adquisició de coneixements i habilitats
lingüístiques i lectoescriptores enriqueix tant qui
A Catalunya, segons dades de l’lNE del segon
ensenya com qui aprèn. De fet, al llarg de les nostres
trimestre de 2018, prop de 78.000 persones majors
vides tots aprenem els uns dels altres, en un procés
de 16 anys són analfabetes : 53.000 dones i 24.700
continu. La llengua, llegir, escriure, comunicar... la
homes. En termes relatius, es tracta d’un 1,3%
de la població catalana de més de 16 anys, i el cultura, en definitiva, ens fa lliures.
percentatge és més elevat en dones (1,7%) que Volem recolzar l’esforç que fan cada dia moltes
en homes (0,8%). persones adultes (que potser parlen diverses
Malgrat que l’analfabetisme es redueix (l’any 2011 llengües, malgrat que les estadístiques les considerin
teníem 106.217 persones de més de 16 anys que analfabetes) per aprendre a llegir i a escriure.
no sabien ni llegir ni escriure), hi ha encara camí a I valorem el treball de professionals i voluntaris per
recórrer si ens comparem amb països com Finlàndia, portar les lletres a tothom.
Dinamarca i Suïssa, on la població que no sap ni
llegir ni escriure no arriba a l’1%.
És per això que hem impulsat el material didàctic
Oriol Amorós i March
ORALPHA, mètode d’alfabetització i comunicació
oral en català, que consta de dos volums: la Guia Secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania
7
La Comissió de Formació de la Coordinadora
de la Llengua de Barcelona, el marc
Durant molts anys, en el si de la Coordinadora Aquest material didàctic té un referent directe en la

de la Llengua de l’Ajuntament de Barcelona es Guia per als cercles de conversa del Pla local
va anar posant de manifest la necessitat d’una de formació d’adults de Salt (Girona) “Fem un
formació específica que orientés els facilitadors Salt Solidari”, publicada el 2004.
i facilitadores que ensenyaven les nostres llengües
d’acollida i acostaven l’entorn sociocultural en què L’equip ORALPHA l’ha repensat i refet de nou com
vivim a les persones immigrades (encara que no a mètode d’alfabetització. Però les afinitats amb els
exclusivament). responsables dels cercles de conversa i el fet de
Quatre entitats de Barcelona, l’Espai d’Inclusió compartir la metodologia i tants altres aspectes, fan
i Formació Casc Antic, PROBENS i les fundacions que els considerem coautors. Per això, agraïm a la
Servei Solidari i Migra Studium van decidir Mònica Molina, el Xevi Felip i el Pep Caballé, i als
agrupar-se per elaborar aquesta formació. La responsables del Centre de Formació d’Adults Les
formació resultant del treball conjunt fa ja vuit cursos Bernardes de Salt les facilitats que ens han donat
que s’està duent a terme i està acreditada per
per inspirar-nos en el seu material.
l’Institut de Ciències de l’Educació.
Moltes gràcies a tots.
En el marc d’aquesta Comissió de Formació va
néixer també la idea de respondre a la necessitat
d’un material didàctic que facilités alhora l’apre-
nentatge oral de la llengua d’acollida, la lectura
i l’escriptura. I aquest material, produït amb el Alfons Formariz
suport i la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat,
Migracions i Ciutadania, és el mètode ORALPHA Membre de la Comissió de Formació
que teniu a les mans i que ara us presentem. de la Coordinadora de la Llengua de Barcelona
9
Avís per als usuaris del mètode
d’alfabetització ORALPHA
Des que en els anys setanta va arribar a les nostres la llengua en què es volen alfabetitzar i persones que
mans el llibre de Paulo Freire L’educació com a la ignoren en major o menor grau. Al mateix temps,
pràctica de la llibertat, el mètode de les paraules a les classes d’aprenentatge oral de la nova llengua
generadores ha estat el que ha inspirat de forma hi ha persones que dominen la lectoescriptura en
directa o indirecta tots els mètodes d’alfabetització alguna llengua amb caràcters romànics, i persones
de persones adultes en català o en espanyol. Les amb dificultats lectoescriptores en qualsevol
paraules generadores, segons el mateix Freire, són llengua. Aquesta situació paral·lela ha engendrat
“aquelles paraules que descompostes en els seus un cercle viciós entre els educadors i educadores
elements sil·làbics, propicien, per la combinació (i institucions) que creuen que no es pot ensenyar
d’aquests elements, la creació de noves paraules”. català oral si primer no se sap llegir i escriure en
una llengua de caràcters romànics, i els que, per
Aquest mètode ha estat eficaç mentre les persones contra, opinen que no es pot alfabetitzar si primer
que aprenien a llegir i a escriure tenien com a llengua no es té un coneixement de la llengua oral relatiu.
materna la mateixa en què s’alfabetitzaven.
La realitat és que, tant les persones que desitgen
Però en el moment en què van començar a ser alfabetitzar-se i tenen poc domini de l’ús oral de
majoria les persones amb dificultats lectoescriptores la llengua com les que volen aprendre la llengua
la llengua materna de les quals era diferent d’aquella oral i tenen dificultats lectoescriptores, necessiten
en què eren alfabetitzades, les paraules generadores simultàniament obtenir un domini suficient de
van deixar de complir l’objectiu proposat: no eren la llengua oral i de la lectoescriptura per poder
significatives, ja que sovint se’n desconeixia el interactuar en la societat: poder comunicar-se
significat, i no generaven llenguatge a través oralment i per escrit, saber llegir i comprendre el
de la descomposició i combinació sil·làbica per que està escrit.
desconeixement de l’idioma en què s’estaven
Per tot això, el mètode ORALPHA, en la mateixa
alfabetitzant. Els educadors i educadores de
línia que molts altres esforços pedagògics, parteix
persones adultes aviat van intentar adaptar els
de les situacions quotidianes més significatives
mètodes antics a la nova situació: van reduir
(la salut, l’escola, els aliments, la feina...) per
fonamentalment les paraules generades i els van
treballar oralment les funcions comunicatives
afegir una imatge o dibuix.
principals, l’univers lèxic d’aquestes situacions
A més, a les classes d’alfabetització es barrejaven i les estructures comunicatives. L’aprenentatge
i es barregen persones amb un relatiu domini oral de oral d’una llengua sempre permet expressions
11
i vocabulari molt més ampli que l’alfabetització. fet totes les activitats, pot ser un factor d’avorriment
Per aquesta raó, com a mètode d’alfabetització i desconnexió de l’aprenentatge.
se centra en les paraules que són més usuals
La diversitat de l’alumnat requereix que el material
a la situació significativa que es treballa i, quan
permeti un grau suficient d’autonomia. L’ús d’icones
cal, proposa alguna estructura sintàctica molt
per expressar què s’ha de fer en cada activitat
elemental per llegir i escriure. Pretén, a través de
facilita que l’alumnat avanci al seu ritme. Alguna
dinàmiques diverses, simultaniejar l’aprenentatge
de les activitats és de tipus més manual (retallar i
del llenguatge oral i de l’escrit.
enganxar) i algunes són de dibuixar. Volem que es
puguin practicar habilitats múltiples diferents, però
A cada tema hem separat la didàctica de la també entenem els possibles rebutjos a aquest
part oral de la de l’alfabetització. Però en fun- tipus d’activitats.
ció del grup i del tema podem començar per
una o per l’altra i, normalment, creiem que cal
simultaniejar-les.
No cal obligar ningú a fer el que no vol fer, sinó
simplement animar-lo a provar de fer allò que
Les situacions quotidianes comunicatives no tenen creu que no sap fer.
el mateix grau de significativitat en un grup en
què la majoria són mares de família, que en un El coneixement d’aquesta diversitat també ens ha
grup format majoritàriament per treballadors del portat a proposar possibles activitats de cal·ligrafia,
camp, per exemple. Per aquesta raó, els materials, de resseguir i copiar una o dues de les paraules clau.
especialment els primers temes, estan pensats des Els hem situat en els annexos del llibre del formador
d’una lògica progressiva no estricta. o formadora,2 no en el de l’alumnat, perquè creiem
que no s’han de proposar com a activitat per a tot
És possible triar l’ordre dels temes en funció dels el grup, sinó només per a les persones que tenen
interessos del grup i d’acord amb els interessos més dificultats i a les quals els podrem oferir com
personals i socials. a activitat pensada per a elles de manera especial.
No s’ha de pretendre que tothom faci totes les El material està estructurat en dos llibres: el del
activitats, sinó que cadascú vagi al seu ritme, i professorat, que proposa una manera possible
quan el tema estigui prou treballat (normalment de desenvolupar el tema, i el de l’alumnat, és a
d’una a quatre sessions), es pot passar al tema dir, imatges per facilitar el diàleg i activitats per
següent. a l’alfabetització.
De totes maneres, pel que fa a les activitats que

no s’hagin realitzat a classe, sempre queda la ORALPHA és un mètode d’alfabetització híbrid.
possibilitat que, qui vulgui i pugui, se les emporti
Partim de les paraules clau de cada tema, però
a casa per completar-les.
afegim activitats d’agrupar lletres per construir
paraules, treballem amb les síl·labes inicials
Els grups d’alfabetització sempre són molt diversos més repetides en les paraules clau i subratllem
a l’inici del curs i acostumen a continuar sent-ho amb gestos els sons consonàntics. Com hem
a mesura que va avançant, a la qual cosa, a més, dit al començament, el mètode de les paraules
s’afegeixen els diferents ritmes d’aprenentatge. Per generadores pur està pensat per als grups que
donar resposta a aquesta diversitat, a les pàgines s’estan alfabetitzant en la seva pròpia llengua,
de l’alumnat1 hem graduat la complexitat de les però, a més, l’experiència ens diu que difícilment
activitats de menys a més dificultat. Els darrers una persona adulta no ha intentat aprendre a
podríem considerar-los de comprensió lectora llegir i escriure més d’una vegada amb una veïna,
inicial. Superen el nivell de l’alfabetització pura. Per amb un familiar, o ha passat alguns anys, pocs,
aquesta raó i per raons de monotonia, parlar del a l’escola. Sovint els mètodes que recorden són
mateix tema durant molts dies fins que tothom hagi els que s’articulen a través del reconeixement dels
1 Hem fet servir les paraules alumnat i formador o formadora perquè creiem que són les més entenedores per a tothom. Certament
l’alumnat no és un ésser passiu en el procés d’aprenentatge, sinó que hi participa. El professorat també hi participa i tots dos,
interactuant, aprenen mútuament.
2 Fem servir les paraules formador o formadora, en aquestes notes, o professorat, tant si es tracta d’una persona contractada per
l’Administració o per una entitat com si es tracta d’una col·laboració voluntària.
12
grafemes aïlladament. Per tant, agraeixen retrobar- alumnes, en un altre moment de la seva vida, han
se en alguns moments amb el que per a ells i elles començat el procés d’alfabetització amb un altre
és la manera d’aprendre a llegir i escriure. tipus de lletra que els és més familiar. El que queda
clar és que, finalment, tothom ha de saber llegir en
Cada llengua té els seus fonemes propis que
els tres tipus de lletres.
s’aprenen a discriminar i reproduir en la primera
infància. Quan aprenem una nova llengua passada
l’edat infantil, és possible que no siguem capaços ORALPHA ha optat per fer servir els tres tipus
de diferenciar immediatament amb l’oïda els de lletres (de pal, lligada i d’impremta) des del
matisos d’algun fonema nou. La discriminació primer tema. Amb la lletra de pal, cal estar molt
fonètica en l’edat adulta i, per tant, la transcripció atents a la separació de paraules.
escrita del fonema corresponent, és una qüestió
de temps.
I el càlcul? Les persones adultes normalment saben
fer càlculs senzills. El problema que ens podem
Ni cridar més ens fa entendre millor, ni la repe- trobar és que no saben el nom dels números en la
tició insistent d’un fonema aconseguirà que la nostra llengua. Quan parlem de l’edat, del calendari o
persona el discrimini correctament de manera dels preus, introduïm la numeració i podem avançar
immediata. Cal donar-los temps.
i fer alguna operació senzilla. També es pot practicar
amb el grup el càlcul mental de sumes i restes amb
Convé que quan ens preguntin com s’escriu un xifres que no superin els dos dígits, o fer la sèrie
fonema responguem sempre amb una mateixa numèrica ascendent o descendent a partir de cert
paraula que comenci pel fonema que demanen. Així número. A més, aquesta pràctica, entre d’altres, és
s’estableix una relació entre el fonema, la imatge útil per centrar l’atenció en moments de dispersió
mental de la paraula i el grafema o lletra escrita, del grup.
que ajuda a la memorització. A l’annex posem un
possible exemple de relació entre els fonemes, les
Qualsevol mètode o material d’aprenentatge de
paraules i possibles gestos. la llengua oral o escrita s’ha d’adaptar al grup
de la classe i a la seva diversitat. Per tant, en la
Aprendre una nova llengua de manera oral, a llegir-la
preparació creiem que seria convenient llegir les
i a escriure-la, no només activa i modifica els circuits pautes que hem preparat en el llibre del formador
neuronals, sinó que afecta la percepció del món. o formadora, per després seguir-les, totes o en
Estem convençuts que el professorat que treballa part, ressituar-les o afegir-ne d’altres.
amb persones immigrades és sensible als valors
i costums diferents de cada cultura. No totes les
Per acabar, hi ha dos aspectes concrets més que
cultures, per exemple, donen el mateix valor als
cal tenir en compte fruit de la nostra experiència,
aniversaris o a l’edat. Per això, en molts temes
que s’enriqueix constantment i es modifica amb
hem introduït un apartat de coneixement social
noves aportacions:
i cultural, que ens recorda les possibles diferències
de percepció. • Ateses les dificultats en la discriminació d’algunes
vocals o del valor diferent que tenen en la
Una qüestió que apareix sempre quan parlem
construcció de les síl·labes en algunes llengües,
d’alfabetització és amb quina lletra alfabetitzem: la
podem tenir-les escrites com a referent permanent
lletra de pal (la majúscula) o la lligada? Quan s’ha
en el racó dret o esquerre de la pissarra en format
d’introduir la lletra d’impremta? La lletra lligada
vertical.
afavoreix més els espais entre paraules, que en
el fons ens acosta inductivament a l’estructura • És important insistir en l’ordre en la llibreta i en
sintàctica de la llengua. Però la dificultat de l’organització dels folis que donem. A cada grup hi
reproducció d’algunes lletres fa tendir l’alumnat hem de trobar la millor manera. Es pot començar,
i el professorat a començar treballant amb lletra de per exemple, amb la data i en una pàgina nova,
pal. D’altra banda, també ens trobem que alguns per practicar-lo.
13
Funcionament de la Guia didàctica
El llibre del professor o professora consta de quatre En un primer bloc, dedicat a la llengua oral, conté
apartats: Què aprendrem?, Què necessitarem?, informació sobre el coneixement social i cultural
Com ho farem? Seqüència d’activitats i annexos. del tema que presentem, activitats per activar el
vocabulari i activitats de comprensió i expressió.
QUÈ APRENDREM? En un segon bloc, dedicat a l’escriptura, s’hi poden

trobar els subapartats següents:
La part ombrejada d’aquest apartat són les paraules
clau del tema. L’alumnat hauria de saber-ne llegir A) Presentació de les paraules clau. Les escrivim
i escriure la majoria en acabar el tema. Sovint, per o les fem escriure a la pissarra amb l’article, o
contextualitzar aquestes paraules, necessitem una sense article i demanem que el posin a continuació.
mínima estructura gramatical que les acompanyi. Les Subratllem les síl·labes o les marquem picant de
assenyalem al subapartat “Reconèixer les paraules i mans. Esborrem les paraules i les tornem a escriure
estructures”. No es tracta que les sàpiguen escriure, amb algun petit error i, immediatament, que ens
sinó que les sàpiguen reconèixer o llegir en una ajudin a corregir-lo. Esborrem les vocals i les han
frase. Un altre objectiu són les síl·labes concretes de tornar a posar, o alguna consonant i preguntem
que treballarem en aquell tema i que normalment quina lletra falta.
són presents en les paraules clau. B) Activitats d’ajuda a la memorització. De-
manem que copiïn les paraules clau a la llibreta
amb l’article. Escrivim o fem escriure a la pissarra
QUÈ NECESSITAREM?
les paraules clau en una quadrícula, preguntem a
En aquest apartat presentem els materials o objectes algun alumne què hi posa i després l’esborrem,
que necessitarem per desenvolupar el tema: cal i així successivament amb diferents alumnes i totes
preparar al màxim les classes d’alfabetització, les paraules, de manera que al final només quedi
perquè presenten molta dificultat. Després de la quadrícula. Després demanem a l’alumne co-
rresponent què posa en el quadre buit —pissarra
invisible— i ha de sortir a escriure-ho. Com hem dit,
COM HO FAREM? gairebé tots els temes als annexos hi tenen targetes
Seqüència d’activitats. Aquí hi ha la proposta amb les paraules clau que permeten fer diferents
de desenvolupament del tema. La detallem a activitats. Per exemple, un cop retallades permeten
continuació. fer jocs de memòria (si es retallen horitzontalment
15
i verticalment) o dòminos (si només es retallen en E) Dictat. Proposem fer-lo a dos nivells si les di-
sentit horitzontal). O bé les podem repartir i fer que ferències entre l’alumnat són notables.
les llegeixin. Amb lletres soltes poden compondre
F) Tasca final. Ja que a cada tema partim de
paraules amb article o sense, individualment o per
situacions quotidianes, volem acabar-los amb una
parelles. Cal tenir diversos jocs de lletres perquè tot
tasca final que permeti veure l’aplicabilitat del que
l’alumnat pugui treballar simultàniament.
hem treballat en la vida quotidiana, per exemple, en
un imprès o en un anunci. No pretenem que s’en-
tengui tot, sinó tan sols que l’alumnat descobreixi
Quan un alumne agafa la llibreta per copiar la on poden trobar les paraules apreses en la realitat.
paraula a la pissarra, és convenient que la tingui
a una certa distància i vagi i vingui de la llibreta
a la pissarra perquè facilita la memorització.
ANNEXOS
C) Treball sil·làbic. A partir d’alguna síl·laba inicial En primer lloc hi ha les vinyetes amb la llegenda
repetida a les paraules clau (no sempre en trobem d’interpretació per facilitar el llenguatge oral. Per
una de repetida), construïm a la pissarra la tira sil·là- aquest motiu, aquestes mateixes vinyetes es
bica, per exemple SA, SE, SI, SO, SU. Les escrivim repeteixen sovint en el llibre de l’alumnat com a
en vertical, les fem llegir individualment seguides Activitat 1, però sense la llegenda d’interpretació.
i després saltejades i, a continuació, demanem A continuació, hi ha material per desenvolupar el
paraules que comencin per cadascuna de les síl·la- tema. Normalment són paraules que cal retallar
bes. Han de sortir les paraules clau corresponents, prèviament. És convenient plastificar-les o enganxar-
però la resta seran les que proposi l’alumnat: dues les en una cartolina perquè no s’arruguin i formin
o tres per cada síl·laba. Els exemples que posem part d’un material acumulable que es pugui usar
en el llibre del formador o formadora només són a en diverses ocasions. Finalment, hi ha un full de
exemples per no quedar-nos en blanc. cal·ligrafia que, com s’ha dit, proposem donar-lo
només a l’alumnat que ho necessiti o ho demani.
D) Activitats de pràctica. A partir d’aquest mo-
ment treballem les nombroses activitats pràctiques
autònomes que hi ha al llibre de l’alumne, cadascú
al seu ritme, com hem dit. La primera activitat acos-
tuma a ser copiar les paraules clau. Estan escrites
amb lletra de pal i lletra lligada. No aconsellem que
es copiïn totes dues, sinó que cada alumne esculli
la lletra amb què se sent més còmode. La nostra
experiència ens diu que, fins i tot a les persones que
tenen més nivell lectoescriptor, els va bé començar
copiant les paraules per fixar bé totes les grafies.
També els podem suggerir que les copiïn amb la
lletra que no acostumen a fer servir. Com hem dit,
no tothom ha de fer totes les activitats. Les últimes
activitats plantegen més dificultat i serveixen per
practicar una comprensió lectora inicial.
Al llibre de l’alumnat i als annexos de la guia

didàctica, hi trobareu força pàgines en blanc.
La raó és que, si s’opta per fotocopiar a doble
cara, el revers de les targetes o les activitats que
s’hagin de retallar quedin en blanc.
16
Llista de paraules de referència
Quan se’ns pregunta com s’escriu un so, convé G goma

establir una relació entre grafia, so i gest, per ajudar
la memorització. Per exemple, davant la pregunta GUE - GUI guix
“Com s’escriu pare”?, podem respondre “Amb la GE - GI [j] genoll
de pit”, mentre ens assenyalem el pit. H hospital
A continuació, tenim un possible abecedari que I illa
combina sons idèntics amb grafies diferents i grafies
J jersei
idèntiques amb sons diferents. Els criteris de la tria
de les paraules de referència han estat que siguin K kiwi
una part del cos, que fàcilment podem assenyalar, L línia
o un estri de l’aula que podem mostrar. No sempre
LL llapis
és possible trobar la paraula que segueixi aquests
criteris. Llavors hem optat per una paraula que es M mà
pugui representar amb un gest o un dibuix fàcil. Per N nas
exemple, si ens pregunten “Com s’escriu faldilla”?,
NY [ñ] nyanyo
podem contestar “Amb la de foto”, mentre fem el
gest de fer-nos una foto. En qualsevol cas, és im- O orella
portant convenir una paraula per a cada grafia-so P pit
i un gest idèntic que anirem repetint.
Q quadern
QUE - QUI queixal
A avió R raig
B boca S sopa
C [k] cap T tele
CE - CI [s] cella U ull
D dit V vas
E esquena X xarop
F foto Z zero
17
Llista d’icones del Llibre d’activitats
En cada proposta d’exercici del Llibre d’activitats,

apareix una icona a tall d’instrucció per a l’alumne. Fer una creu a la casella
A través d’aquesta instrucció gràfica, l’alumne pot
copsar què se li demana en cada activitat sense
necessitat d’esperar les indicacions del formador, Encerclar
la qual cosa li proporciona certa autonomia a l’hora
de treballar. Omplir el buit
A continuació apareix la llegenda de les icones amb
el significat corresponent.
Ratllar
Resoldre mots encreuats

Parlar
i sopa de lletres
Observar Relacionar
Escoltar Ordenar
Llegir Pintar
Escriure Retallar
Copiar Enganxar
19
Unitat 1
Ens coneixem
Tema 1.1 BON DIA!
Tema 1.2 QUANTS ANYS TENS?
Tema 1.3 D’ON ETS?
Tema 1.4 ON VIUS?
Tema 1.5 REPÀS
Tema 1.6 LA FAMÍLIA
Tema 1.7 COM ETS?
Tema 1.8 COM ESTÀS?
Tema 1.9 QUÈ ET PASSA?
Tema 1.10 EL DIA A DIA

Tema 1.1 BON DIA!
Tema 1.1 BON DIA!
CONVERSA ALFABETITZACIÓ
Què aprendrem?
• Demanar i expressar el nom de cadascú. • Llegir i escriure les paraules clau.

• Comprendre els conceptes de nom • Reconèixer tots els noms propis del grup.
i cognom. • Escriure i lletrejar el propi nom.
• Saludar i acomiadar-se en situacions • Localitzar on es demana el nom i el cognom
informals. en un document i omplir-lo.
• El vocabulari i les expressions: • Reconèixer les paraules en castellà:
—Jo, tu, ell, ella... nombre, apellido, DNI, NIE.
—Com et dius? / Em dic; et dius; es diu. • Treballar les vocals: a, e, i, o, u.
—Bon dia, bona tarda, bona nit.
—Hola! Què tal? Com estàs?
—Bé, i tu?
—Ei! Quant de temps! Paraules i estructures clau
—Adéu. Fins…
NOM, COGNOM
—Demà passat.
—Quin dia venim aquí, a classe? EM DIC, ES DIU
—Quin dia és avui? I demà? I ahir?
Què necessitarem?
• Pilota o bola de paper. • Paper i llapis per escriure els noms.

• Annex 1: imatges de salutacions. Imprimir-les • Targetes amb els noms dels participants
a mida DIN A3 per al formador o formadora, escrits en majúscules i en minúscules.
o projectar-les a la paret. • Targetes amb els cognoms dels
participants escrits en majúscules
i en minúscules.
• Etiquetes adhesives per enganxar
a la llibreta.
• Lletres de cartró per compondre el nom
i el cognom.
• Annex 2: full de cal·ligrafia.
23
Com ho farem? Seqüència d’activitats
A) ENS PRESENTEM B) SALUDEM I ENS ACOMIADEM

• Activem el vocabulari: Joc de la pilota. Ens • Coneixement social i cultural: Pensem que la
passem una pilota o una bola de paper i diem seva forma de saludar-se i acomiadar-se pot ser
el nostre nom: Em dic Maria, i passem la pilota molt diferent de la nostra.
perquè els altres repeteixin cada cop l’estructura
• Activem vocabulari: Observem i comentem tots
Em dic...
junts les imatges de l’Activitat 1 (Annex 1) de les
Es tracta que tothom conegui una mica més els diferents parts del dia i expressem les salutacions
membres del grup i no només els seus noms. (bon dia, bona tarda, bona nit...) i les expressions
I, d’altra banda, això ens permetrà observar el nivell de comiat (fins dimarts, fins demà...), especialment
de comprensió i expressió per part de cadascú. al final de la classe. Podem demanar-los els dies
que ens reunim a classe (Quin dia venim aquí, a
• Comprensió i expressió: Ens passem de nou
classe?). També podem introduir les paraules avui,
la bola de paper i demanem Com et dius?; aquell
demà i ahir (Quin dia és avui? I demà? I ahir?).
al qual han passat la bola diu el seu nom, i torna
a demanar el nom a algú altre i li passa la bola. • Comprensió i expressió: Podem representar
A continuació, per parelles, presentem el company: amb el nostre company o la nostra companya
Ell / ella es diu... Podem escriure els noms de tots diàlegs de salutacions i comiats:
i totes en un paper.
—Hola, què tal? Com estàs?
• Preguntem a un participant Quin és el teu cognom?
—Bé, i tu?
I li proposem que faci aquesta pregunta al com-
pany o companya del seu costat, i així succes- —Ei! Quant de temps!
sivament. —Vaja, com estàs?
—Adéu!
—Fins dimarts / Fins demà / Fins ara / Fins...
Finalment, els podem demanar similituds i diferèn-
cies a l’hora de saludar i acomiadar-se als seus
països d’origen.
24
Tema 1.1 BON DIA!
A) PRESENTACIÓ DE LES PARAULES CLAU: • Tornem a observar els noms propis escrits a la
NOM, COGNOM, EM DIC, ES DIU pissarra i subratllem les síl·labes de cada nom
amb un retolador de color diferent.
• Escrivim a la pissarra:
EM DIC... • Demanem a cada participant que llegeixi un dels
ES DIU... noms escrits a la pissarra.
NOM COGNOM
• També es poden numerar els noms i demanar
a cada participant a quina persona correspon
el nom número 1; o al revés, dir a quin número
Ho llegim entre tots i, després, individualment
correspon el nom d’un participant en concret.
començant pels que tenen més facilitat.
• E sborrem els noms (deixem els cognoms).
La separació de les paraules en cops de veu Demanem a un participant que escrigui el nom
(síl·labes) ens permetrà explicar la importància corresponent a un cognom que assenyala el
de les vocals. És convenient tenir-les escrites de formador a la pissarra i que no sigui el seu.
forma permanent a un costat de la pissarra, per Com que és fàcil que no hagin memoritzat els
fer-ne referència constantment. cognoms, els companys poden dir-li qui és.
• Demanem si en nom i cognom hi ha una lletra que Després van sortint altres companys.
es repeteix tres vegades, i dues que repeteixen • Treball amb les targes de cartró: Col·loquem
dues vegades. I un cop de veu (síl·laba) que es les targetes amb els noms dels participants en
repeteix també dues vegades. majúscules a sobre de la taula i demanem que
• Demanem a un participant Com et dius? i l’invitem cadascú triï la seva. Tornem a deixar les targetes
a escriure el seu nom i el seu cognom a la pissarra. sobre la taula i demanem a cada participant que
Així successivament amb la resta d’alumnes. agafi la d’algun company en concret.
• Un cop escrits tots els noms i cognoms a la També podem repartir una targeta a cada
pissarra, demanem a un participant que surti i que participant perquè aquest digui a qui pertany.
busqui el seu nom o cognom. Li preguntem com es • Treball amb les targes de cartró: Col·loquem les
diu, per exemple, la segona lletra, i si està repetida targes del noms dels participants en majúscules
en altres noms o cognoms. Així successivament i en minúscules a sobre de la taula i demanem
amb els altres participants i altres lletres. que cadascú triï les seves.
• Variant: Que escriguin el nom del company del Observem similituds i diferències entre ambdós
costat després d’haver-li preguntat Com et dius? tipus de lletres.
RECORDEM RECORDEM
És possible que els participants puguin lletrejar Si no saben escriure el seu nom o cognom, cal que
el seu propi nom i cognom o, almenys, sàpi- els copiïn del NIE o del passaport. Per afavorir
guen escriure’l perquè l’han observat i assajat la memorització, poden deixar-lo sobre la taula
diverses vegades. mentre escriuen a la pissarra, no tenir-lo a la mà,
i haver-se d’aproximar a mirar cada vegada que
Si no és així, haurem de comprovar l’escriptura tinguin dubtes.
dels seus noms en les fitxes d’inscripció o en
els documents d’identitat. Una bona manera de practicar sovint la lectura
dels noms propis dels companys, és que a
És molt important mantenir la transcripció del cada sessió un participant diferent passi llista
nom i cognom que apareix al passaport i als o reparteixi les llibretes a cadascú, en cas que
documents oficials. no se les emportin a casa.
• Observem similituds i diferències entre els noms B) ACTIVITATS D’AJUDA A LA MEMORITZACIÓ

escrits a la pissarra, i fem preguntes concretes
• Cadascú escriu el propi nom en una etiqueta per
com ara quin és el nom més llarg, quin el més
enganxar a la llibreta.
curt, quines lletres es repeteixen més, quines
apareixen molt poc, etc. • Cada participant escriu a la seva llibreta la paraula
25
NOM i COGNOM i a sota, en forma de columna, • Activitat 6: Després de la lectura individual, o de
el seu nom i el dels altres companys. la lectura oral dialogada si hi ha dos facilitadors,
posar una creu a la resposta correcta.
• Treball amb les lletres cartró: Cada participant
compon el seu nom i cognom amb les lletres de • Activitat 7: Activitat optativa de relacionar les
cartró. dues columnes.
• Activitat 2: Mostrem els documents d’identitat
del llibre de l’alumne i preguntem als participants
E) DICTAT
si saben què són, per a què serveixen i quines
dades hi apareixen.
Em dic (cadascú escriu el seu nom). El meu
• Ens centrem en el document d’identitat espanyol nom és... i el meu cognom és...
i demanem als participants on són el nom i el
cognom de la persona.

Com que no hem treballat el meu, si cal ho escrivim
• Observem les següents dades personals: primer a la pissarra.
apellido / primer cognom i segundo apellido /
segon cognom.
F) TASCA FINAL
• Ens centrem en la targeta de permís de residèn-
cia (NIE) i demanem als participants que localit- • Activitat 8: Els alumnes han de buscar les parau-
zin la paraula NOMBRE i la paraula APELLIDO. les nom, cognom, DNI / NIE dins del formulari de
Observem que en el cas dels espanyols apareixen la biblioteca. Un cop hagin trobat aquests ítems,
normalment dos cognoms, mentre que en el cas han d’omplir el buit amb les seves dades. No han
de les persones estrangeres no sempre és així. d’omplir res més del formulari.
A més a més, en el cas del NIE la paraula NOM-
BRE engloba el nom i el cognom.
G) ALTRES POSSIBLES ACTIVITATS PER
PRACTICAR EL NOM I EL COGNOM
C) TREBALL SIL·LÀBIC
Es poden fer en diferents dies de classe:
E
scrivim a la pissarra les vocals A, E, I, O, U
• Deixar les targes amb els noms dels alumnes fora
i demanem paraules que comencin per aquestes
de la classe. Cada estudiant, abans d’entrar, ha
vocals. A continuació les fem escriure a la pissarra
de buscar el seu, agafar-lo i posar-lo damunt la
a qui les diu, amb el nostre ajut, si cal. Proposem
les paraules següents a tall d’exemple: seva taula.
A avió, arbre • Escriure el nom de l’alumnat a la pissarra per tre-

ballar sons: Quins tenen el so ema? Quins noms
E escala, escola
tenen la a? Quina lletra es repeteix a més noms?
I illa, igual
• Buscar en un alfabet les lletres del seu nom.
O ou, ocell
U ungla, 1 • Escriure els noms de persones de la família (fills
i filles, marit...).
• Escriure el nom de l’alumnat a la pissarra i mirar
D) ACTIVITATS DE PRÀCTICA
quin és el nom més curt, el més llarg, etc.
• Activitat de cal·ligrafia (Annex 2): Activitat
optativa de cal·ligrafia per a l’alumnat que ho
necessiti, amb les paraules nom i cognom.
• Activitat 3: Relacionar la mateixa paraula en
diferents tipus de lletra.
• Activitat 4: Escriure la lletra corresponent als
espais en blanc.
• Activitat 5: Omplir amb el nom i cognom propi,
i el nom i cognom del company/a de la dreta
i de l’esquerra. Per fer-ho, hauran de preguntar
al company, i potser necessitaran la seva ajuda
per escriure’ls.
26
Annex 1. BON DIA!
BON DIA BONA TARDA
BONA NIT
HOLA, COM ESTÀS? COM ESTÀS?
BÉ, GRÀCIES
COM ESTÀS? BÉ, I TU? HOLA!
ADÉU!
27
Annex 2. BON DIA!
NOM
NOM NOM NOM NOM NOM NOM
nom
nom nom nom nom nom nom
COGNOM
COGNOM COGNOM COGNOM COGNOM
cognom
cognom cognom cognom cognom
28
Què aprendrem?
• Comprendre, demanar i expressar l’edat • Llegir i escriure les paraules i estructures

i la data de naixement. clau.
• Comprendre i expressar els números de • Conèixer l’ordre en les dates de naixement:
l’1 al 100. dia, mes i any.
• El vocabulari i les expressions: • Conèixer la relació entre el número i el nom
—Quants anys tens? de cada mes.
—Tinc; tens; té... • Llegir i escriure dates, especialment la del
seu naixement.
—Data de naixement?
—10 de maig de 1979. • Localitzar on es demana la data de
naixement, l’edat, la data, el DNI / NIE /
—Quin és el teu DNI / NIE / passaport? passaport en un document i omplir-ho.
—Números de l’1 al 100.
• Treballar les sil·labes: da, de, di, do, du.
Paraules i estructures clau

EDAT, DATA DE NAIXEMENT
DNI / NIE / PASSAPORT, TELÈFON
Què necessitarem?
• Annex 1: joc de bingo (números i cartrons). • Annex 2: targetes per relacionar dades
• Calendari. personals (edat, data de naixement, DNI, NIE,
nom, cognom i telèfon).
• Lletres de cartró.
• Annex 3: full de cal·ligrafia.
• Annex 4: targetes dels mesos de l’any, amb
lletra majúscula i minúscula.
29
A) ELS NOMBRES • Activem vocabulari: Mostrem un calendari

i demanem als participants si saben què és, com
• Coneixement social i cultural: Segurament no
es diu i per a què serveix. També demanem que
tothom aprendrà els números de l’1 al 100 en un
assenyalin quin dia es avui amb la pregunta Quin
sol dia, o sigui que els anirem repassant sempre
que puguem. dia és avui?
• Activem vocabulari: Ens fixem tots junts en • Escrivim la paraula DATA a la pissarra i demanem
l’Activitat 1 del dossier de l’alumne. Anem dient als participants que ens diguin quin dia és avui,
els nombres un per un perquè els participants els per escriure la data a la pissarra amb números,
repeteixin. Després es pot fer una ronda de lectura 27-09-2018.
dels números on cada alumne digui un número. • Observant el calendari, podem formular aquestes
• Comprensió i expressió: Es pot jugar al bingo preguntes: Quants dies té normalment un mes?
(Annex 1), on cada participant omple el seu cartró Quants mesos té un any?
amb diferents números de l’1 al 100, i fent que • Comprensió i expressió: Anem passant pàgines
cada cop un participant diferent digui el número del calendari i anem dient el nom dels mesos
que ha sortit en veu alta. Caldrà fer tantes còpies de l’any repetint-los diverses vegades. Després
de l’Annex 1 com alumnes tinguem i en els espais podem preguntar En quin mes estem? i que
en blanc posar aleatòriament números de l’1 al responguin només amb el nom del mes.
100 sense repetir-los. En cas que no coneguin
tants números, es pot fer un bingo de l’1 al 30, per Mostrem al calendari el mes del nostre aniversari
exemple. Si no tenim el joc, podem fer paperets dient El meu aniversari és a l’abril i preguntem a
amb números i posar-los en una capsa perquè un participant En quin mes és el teu aniversari?
cada participant n’agafi un i el pronunciï en veu alta, per començar amb una roda de preguntes. Els
mentre els companys el ratllen al cartró de bingo. alumnes hauran d’anar preguntant als companys
el seu mes d’aniversari.
Una altra possible activitat per practicar els números
és que el formador dicti números i els alumnes els Per acabar podem preguntar Qui fa anys al gener?
encerclin a l’Activitat 1 del seu dossier. O bé que I al febrer? i que els participants que són d’aquest
dictem números perquè els participants els escriguin mes aixequin la mà.
a la seva llibreta, cada vegada un a sota de l’altre. En aquest apartat no cal que els participants
• Si els alumnes tenen el nivell apropiat, es pot fer aprenguin tots els mesos de l’any, es tracta de fer
una ronda de dir nombres parells, per exemple, una petita presentació per poder realitzar l’apartat
on cada alumne diu en veu alta un nombre parell C sense dificultat.
consecutiu a l’anterior (2, 4, 6...).
C) L’EDAT
B) EL CALENDARI • Activem vocabulari: Ens presentem i escrivim
• Coneixement social i cultural: Cal que pensem a la pissarra el nostre nom i la nostra data de
que al món hi ha 5 tipus de calendaris (xinès, naixement en format 00/00/000 i diem la nostra
hindú, musulmà, hebreu i gregorià) i que ens edat. Expliquem que les dues primeres xifres
podem trobar amb persones que no coneixen corresponen al dia, les següents dues xifres al
bé el nostre. mes, i les darreres a l’any de naixement.
30
Ens mirem de nou la xifra del mes i expliquem • Ara realitzem les següents preguntes a cada
que a cada mes li correspon una xifra. participant: Com et dius? Data de naixement?
Quants anys tens? i les anem escrivint a la
Anem a l’Activitat 2 del dossier de l’alumne. Els pissarra, ajudant, si convé, a expressar els anys
demanem que cadascú encercli el seu mes. de naixement.
• Escrivim a la pissarra els números de l’1 al 12 Després d’això, podem fer preguntes com Qui
i al costat el nom de cada mes. Esborrem els té 24 anys?
mesos de la pissarra (els número de l’1 al 12 els
• Comprensió i expressió: Ens passem una pilota
deixem), i demanem que un per un surtin a la
de paper i demanem Quants anys tens?; aquell al
pissarra i, al costat del número que correspon, qual han passat la bola diu la seva edat i torna a
escriguin el nom del seu mes. En cas que algun demanar l’edat a algú altre tot llençant-li la pilota
alumne es trobi que el seu mes ja ha estat escrit, fins que es finalitzi la ronda. A continuació, per
el formador l’esborrarà perquè el pugui escriure parelles, presentem el company: Ell/ella es diu...
de nou. i té... anys.
A) PRESENTACIÓ DE LES PARAULES CLAU: • Demanem als participants que vagin a l’Activi-
EDAT, DATA DE NAIXEMENT, DNI, NIE, tat 9 del llibre de l’alumne i que descobreixin al
PASSAPORT, TELÈFON formulari les paraules que acabem de treballar.
• Demanem als participants que mirin l’Activitat 2 del
Tema 1.1 del dossier de l’alumne per la pàgina on B) ACTIVITATS D’AJUDA A LA MEMORITZACIÓ
són els documents d’identitat i els fem observar
on són les dades numèriques: a la part de davant • Dividim la pissarra en tres columnes i escrivim
del document estranger, válido hasta, fecha de els termes NOM, EDAT, DATA DE NAIXEMENT,
expedición i el número de NIE; a la part de davant NIE / DNI / PASSAPORT i TELÈFON, i a sota de
del document espanyol: fecha de nacimiento / data cadascuna el facilitador escriu les seves mateixes
de naixement, validez / validesa i el número de dades.
DNI (la data de naixement al document d’identitat
estranger apareix al darrere).
• Demanem que treguin el seu document d’identitat, NOM EDAT DATA DE DNI / NIE / TELÈFON
NAIXEMENT PASSAPORT
qui el tingui, i que vegin on es troben les paraules
que hem treballat. MARIA 35 30-01-1974 14268711L 932851819
• Escrivim a la pissarra les sigles DNI i NIE i ex-
pliquem a quina paraula correspon cada lletra
(Document Nacional d’Identitat i Número d’Iden-
tificació d’Estrangers).
A continuació, escrivim EL PASSAPORT, i llegim • Demanem a cada participant que surti a la pissar
la paraula ente tots, fixant-nos que té dues esses, ra a escriure les seves dades a sota de cada
columna.
i com sonen.
• Quan tothom hagi escrit el seu nom, edat i data
• Escrivim també a la pissarra la paraula DATA
de naixement a la pissarra, podem fer pregun-
i demanem als participants quines dates apareixen
tes als participants del tipus Quants anys té la
als documents d’identitat.
Fàtima? Qui té 35 anys? Quina és la data de
• Escrivim també DATA DE NAIXEMENT i parlem naixement del Mimoun? o Qui va nàixer el 4 del
del concepte. 10 de 1971?
31
• A continuació els demanem que escriguin les dreta i de l’esquerra. Per fer-ho, hauran de fer-los
paraules clau a la llibreta, acompanyades de preguntes, i potser necessitaran la seva ajuda per
les seves dades personals (nom, edat, data de escriure’ls.
naixement...) perquè puguin consultar-les en cas • Activitat amb targes (Annex 4): Relacionar
que ho necessitin. els mesos en majúscula amb els mesos en
• Activitat amb targes (Annex 2): Es tracta de minúscula.
relacionar cada ítem amb la seva dada corres- • Activitat 6: Transformar les dates escrites amb
ponent. lletres en dates amb l’estructura 00/00/0000.
Col·loquem les targetes amb aquestes paraules • Activitat 7: Trobar i encerclar les paraules que
a sobre de la taula i demanem a cada participant apareixen emmarcades al quadre superior.
que n’agafi una en concret i que expliqui a quina
dada correspon. També ho podem fer repartint • Activitat 8: Després de la lectura individual, o de
una targeta a cada participant. la lectura oral dialogada si hi ha dos facilitadors,
posar una creu a la resposta correcta.
Tornem a observar les paraules escrites a la
pissarra i subratllem les síl·labes amb un retolador
de color diferent. E) DICTAT
• Treball amb les lletres de cartró: Demanem
La meva data de naixement és (cadascú escriu
a cada participant que construeixi una de les
la seva data de naixement).
paraules de la pissarra amb les lletres de cartró.
El meu telèfon és...
Demanem a alguns participants que surtin a es- El meu NIE és...
criure a la pissarra una de les paraules treballades.

Com que no hem treballat el meu/la meva, si cal
ho escrivim a la pissarra.
C) TREBALL SIL·LÀBIC
Escrivim a la pissarra la paraula EDAT i encerclem
la vocal E, i després demanem paraules que co- F) TASCA FINAL
mencin així, i les fem escriure a la pissarra a qui • Activitat 9: Demanem als participants que bus-
les diu, amb el nostre ajut, si cal. quin dins del formulari d’inscripció del curs de
Fem el mateix amb la paraula DATA, i les síl·labes castellà els ítems nom, cognom, edat, data, data
DA, DE, DI, DO, DU. de naixement, DNI / NIE, passaport i telèfon i que
omplin els buits amb les seves dades personals.
Proposem aquestes paraules a tall d’exemple: És important que ells mateixos trobin els ítems,
E EDAT, escola, escala sense la nostra ajuda.
DA DATA, davant, dalt

DE demà, desembre, dent
DI dit, diari, dia
DO dolç, document, dona
DU dutxa, dur
D) ACTIVITATS DE PRÀCTICA
• Activitat de cal·ligrafia (Annex 3): Activitat opta-
tiva de cal·ligrafia per a l’alumnat que ho necessiti,
amb les paraules edat i data de naixement.
• Activitat 3: Relacionar la mateixa paraula en
diferents tipus de lletra.
espais en blanc.
• Activitat 5: Omplir els buits amb l’edat i el telèfon
propis, i l’edat i el telèfon dels companys de la
32
Annex 1. QUANTS ANYS TENS?
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
41 42 43 44 45 46 47 48 49 50
51 52 53 54 55 56 57 58 59 60
61 62 63 64 65 66 67 68 69 70
71 72 73 74 75 76 77 78 79 80
81 82 83 84 85 86 87 88 89 90
91 92 93 94 95 96 97 98 99 100
33
N A N S E Q A ? N ? N Q A N U S S A S ? E U N Q S • A A
N ? N U N • S Q S N A Q
TE
N • TS N A S? TS TE
A S? TS N S? N
Q A S? YS
• A A A
TE
U YS • TS U S? N U A N N YS N U N • Q
U N
TS
Q N S? N YS Q N N A Q
TE A YS TE
A N TS TE Q A S? • A A A
TE
U YS • TS
A • A
TE
U • U N U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A
• U N U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A N N • TS
N YS
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
U • U N U A N N • TS
N
S?
N U N
TS
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N N S? TS N S? N YS Q N
34
Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N U A N • TS
N YS N U N • Q U N
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A
S?
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
N
YS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A N •
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N U A N N • TS
N YS
S?
N U
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A N TS TE Q A S? • A A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
U N U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A N N •
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A N TS TE Q A S? • A
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
N U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A N
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
T
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U A N N
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N TE U
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S? •
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
S N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
YS TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
TE N U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
• U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
Q A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
U N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A U N U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
TS N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
Y T Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S?
T
TE
A N S T TE Q A S T
YS
• A S A Y • A
TE
U Y • T T U Y S
35
TE
A S? TS N S? N
Q A S? YS
• A A A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A • A
TE
S?
N U N
TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
36
Q A S? YS
• A A • A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A
S?
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
N
YS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
T
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
S N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
YS TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
• U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
Q A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
U N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
TS N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
YS
Q
TS TE A YS S?
T
TE
A N S T TE Q A S T
YS
• A S A Y • A
TE
U Y • T T U Y S
DNI 28 ANYS
DATA DE 93 285 19 11
NAIXEMENT
NIE 13/02/1979
TELÈFON MARIA
EDAT VILAR
NOM 14268711-R
COGNOM X2430755-W
37
TE
A S? TS N S? N
Q A S? YS
• A A A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A • A
TE
S?
N U N
TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
38
Q A S? YS
• A A • A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A
S?
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
N
YS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
T
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
S N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
YS TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
• U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
Q A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
U N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
TS N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
YS
Q
TS TE A YS S?
T
TE
A N S T TE Q A S T
YS
• A S A Y • A
TE
U Y • T T U Y S
EDAT
EDAT EDAT EDAT EDAT EDAT EDAT
edat
edat edat edat edat edat edat
DATA DE NAIXEMENT
DATA DE NAIXEMENT
data de naixement
data de naixement
39
40
GENER FEBRER
MARÇ ABRIL
MAIG JUNY
JULIOL AGOST
SETEMBRE OCTUBRE
NOVEMBRE DESEMBRE
gener febrer
març abril
maig juny
juliol agost
setembre octubre
novembre desembre
41
TE
A S? TS N S? N
Q A S? YS
• A A A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A • A
TE
S?
N U N
TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
42
Q A S? YS
• A A • A
TE
U N
TS
TE A YS TE
TE
U YS • TS
A
S?
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
N
YS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
U A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
T
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q
N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS •
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S? N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A •
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q
TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE
Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S?
N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
N U N
S?
N U N
TS
TE A YS TE
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS
TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N
N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS TE Q A S?
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
U A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N
S N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U
A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A
N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
• A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
TS TE A YS S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A N N • TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N TE Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
YS TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
S?
N U N
TS
TE A YS
N
S? TE
A N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
• TS N N
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
Q A
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
• U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
U YS • TS U S?
Q A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
U N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
TE A YS
N A N TS
N
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N YS
S?
A N N • TS N N
S?
N U N
TS
TE A YS
TS N TE Q A
YS
• A A • A
TE
N
S?
N U N
TS
A
S? TS
N U N
S? TS
Q N S? N YS Q N N A
YS
Q
TS TE A YS S? TE
A N TS TE Q A S? YS
• A A • A
TE
N
YS
• A A • A
TE
S?
N U N
TS
Q N S? N YS Q N N
YS
Q
TS TE A YS S?
T
TE
A N S T TE Q A S T
YS
• A S A Y • A
TE
U Y • T T U Y S
Què aprendrem?
• Comprendre, demanar i expressar el país • Llegir i escriure les paraules i estructures

d’origen. clau.
• Comprendre, demanar i expressar el temps • Reconèixer els noms habituals de països
d’estada al país. d’origen i el nom del propi país d’origen.
• Comprendre, demanar i expressar les • Localitzar on es demana el nom del país
llengües que parla cadascú. d’origen i la nacionalitat en un document
• El vocabulari i les expressions: i omplir-los.
—D’on ets? D’on és la / el...? • Treballar les sil·labes: na, ne, ni, no, nu, lla,
lle, lli, llo, llu.
—Soc de...; és de...
—És marroquí / marroquina; senegalès /
senegalesa; pakistanès / pakistanesa...
—Quant temps fa que estàs aquí?
—Fa... mesos, un any, mig any.
—Un any són 12 mesos.
—Mig any són 6 mesos. Paraules i estructures clau
—Quantes llengües parles?
NACIONALITAT, LLOC DE NAIXEMENT
—Parlo, parla...
SOC DE..., ÉS DE...
—Català, castellà, àrab, bereber...
Què necessitarem?
• Annex 1: mapa del món. Imprimir-lo a mida • Lletres de cartró.

DIN A3 per al formador o formadora, • Annex 2: targetes dels noms dels països
o projectar-lo a la paret. d’origen dels participants, en majúscula
• Calendari. i minúscula (el formador o formadora haurà de
• Targetes amb el nom de cada participant. preparar els que es necessitin).
• Fletxes de cartolina. • Annex 3: full de cal·ligrafia.

• Annex 4: targetes amb les síl·labes de lloc de
naixement i nacionalitat; i amb les síl·labes dels
noms dels països.
•D
ocument d’inscripció al curs de llengua:
Activitat 9 del Tema 1.1 del llibre de l’alumne.
43
A) D’ON ETS? Quant temps fa que estàs aquí?, i mostrem el

• Coneixement social i cultural: Pensem que calendari per donar el model de resposta: Fa un
hi pot haver moltes persones no habituades a mes, dos mesos...
interpretar mapes. Per tant, l’objectiu de l’activitat • Comprensió i expressió: Li demanem a un
que proposem a continuació no és aquest, sinó dels participants Quant temps fa que estàs aquí?
simplement assenyalar la procedència dels
i aquest repeteix la pregunta a un altre fins que es
membres del grup. Així doncs, mirarem de fer
finalitzi la ronda. Podem anar comptant i apuntant
les explicacions clares i concretes, adaptades a
les possibilitats de cada participant. a la pissarra el nom de cada alumne i el temps
d’estada i entre tots construir frases com La Fàtima
• Activem vocabulari: Col·loquem el mapamundi
fa 3 mesos que és aquí; L’Aziz porta... Després
sobre la taula i demanem si saben què és, què
podem fer preguntes com ara Quant temps fa
representa. Seguidament diem: Jo soc de
Catalunya, soc catalana. Jo soc d’Espanya, soc que... és aquí?
espanyola, i ho assenyalem al mapa.
• Comprensió i expressió: A continuació li dema C) QUINES LLENGÜES PARLES?
nem a un dels participants D’on ets?, i aquest
a un altre fins que es finalitzi la ronda. Cadascú • Coneixement social i cultural: És molt im-
pot assenyalar al mapamundi, si vol, el país de portant valorar els coneixements que els par-
procedència i dibuixar una fletxa que ho assenyali. ticipants tenen d’altres llengües i mostrar una
Després fem preguntes al grup del tipus D’on actitud positiva envers el seu ús a classe per
és la Fàtima? i donem com a model aquestes mirar de connectar-hi. Recordem que establir la
frases: La Fàtima és de Marroc, és marroquina. comunicació és el primer objectiu d’aquest curs.
A continuació col·loquem el nom al costat de la
fletxa que marca el pais corresponent. Al final • Activem vocabulari: Posem el mapa del món
quedaran fletxes que marcaran l’origen de cada sobre la taula i demanem si saben què és, què
participant amb el nom de tots ells. Pensem que representa. Expliquem que al món es parlen
poden aprendre i utilitzar l’estructura que els sigui moltes llengües diferents, i els preguntem quines
més fàcil, però que l’han de construir bé (és a dir, coneixen ells. També els podem explicar que a
si diuen Soc de... han d’utilitzar a continuació Espanya també es parlen diferents llengües (català,
el nom d’un país, no un gentilici, per exemple castellà, euskera, gallec, etc.)
Pakistan, no pakistanès.
• Comprensió i expressió: Nosaltres podem fer
de models dient Jo parlo dues llengües: català
B) QUANT TEMPS FA QUE ESTÀS AQUÍ? i castellà. Entenc l’anglès però no el parlo. A
• Coneixement social i cultural: És important continuació, demanem a cada participant quines
l’explicació dels conceptes mes / any / mig any. llengües parla i quines llengües comprèn. Nosaltres
• A ctivem vocabulari: Mostrem el calendari podem fer les frases completes (La Fàtima parla
i demanem si saben què és. Assenyalem el que àrab i amazic, entén el francès però no el parla...).
representa cada mes i els comptem i anomenem. Cada participant pot explicar a la resta dels
Podem dir frases com un any són 12 mesos / companys i les companyes quines llengües es
mig any són 6 mesos... A continuació, demanem parlen al seu país, i quines parla i comprèn.
44
A) P
RESENTACIÓ DE LES PARAULES CLAU: a cada participant que llegeixi una de les paraules
LLOC DE NAIXEMENT, NACIONALITAT escrites a la pissarra.
• Escrivim a la pissarra les paraules NACIONALITAT • Col·loquem les targes dels noms dels països
i LLOC DE NAIXEMENT. Llegim les paraules d’origen de l’alumnat (Annex 2) a sobre de la
conjuntament; primer, separant-les per síl·labes, taula, només en majúscules, i en donem una a
i després de forma seguida. cada participant. A continuació, cada participant
Ens fixem en les grafies i sons que puguin com- ha de llegir la seva i assenyalar un company que
portar més dificultats (com les grafies ci, ll, aix, o tingui aquell mateix origen: l’Abdul és del Pakistan.
la t final que no sona). Aquesta activitat es pot repetir diverses vegades
• Anem al document d’inscripció al curs de català intercanviant les targetes.
(Activitat 9 del Tema 1.2 del llibre de l’alumne) • Repartim totes les targetes de l’Annex 2, tant
i demanem als participants que localitzin les les que estan escrites en majúscules com en
paraules NACIONALITAT i LLOC DE NAIXEMENT. minúscules, i els demanem que les aparellin.
Es tracta només de localitzar aquestes dues
paraules, no han d’escriure res. • Cada participant escriu a la seva llibreta les
paraules LLOC DE NAIXEMENT i NACIONALITAT,
• Demanem a un participant D’on ets? i el convidem i a continuació, el seu lloc de naixement (el seu
a fer aquesta mateixa pregunta al company del país) i la seva nacionalitat (el gentilici), amb l’ajuda
costat i així successivament. A mesura que van del formador o formadora.
responent escrivim a la pissarra els noms dels
diferents països en lletra majúscula i els lletregem
amb l’ajuda dels participants. C) TREBALL SIL·LÀBIC
Un cop el país està escrit a la pissarra, practiquem • Tornem a escriure a la pissarra lloc de naixement
els gentilicis, dient: La Fàtima és marroquina; en i nacionalitat i subratllem la síl·laba NA. Escrivim
Mamadou és senegalès, etc. Recordem, si cal,
en una columna les síl·labes NA, NE, NI, NO i NU
que amb el nom del país expressem el nostre
i demanem paraules que comencin per aquestes
país de procedència, mentre que els gentilicis
síl·labes. A continuació les fem escriure a la
els utilitzem per expressar la nacionalitat.
pissarra a qui les diu, amb el nostre ajut, si cal.
• Observem similituds i diferències entre els noms Després, fem el mateix amb les síl·labes LLA,
escrits a la pissarra, posant especial atenció en LLE, LLI, LLO, LLU.
les lletres noves que puguin aparèixer.
NA NAIXEMENT, NACIONALITAT, nas
• El formador llegeix els noms dels països escrits NE
negre, nen, nevera, net, neta
a la pissarra marcant els cops de veu i subratlla
NI nina, nicotina, nit, nigerià
les síl·labes de cada paraula amb un retolador.
A continuació demana a cada participant que NO no, nom, novembre, nombre, nou
llegeixi el nom del seu país marcant els cops NU núvol, nuvi, núvia
de veu.
LLA llapis, llavi, llaminadura
LLE llet, lletra, llengua
B) ACTIVITATS D’AJUDA A LA MEMORITZACIÓ LLI llit, llimona
• Treball amb les lletres de cartró: demanem LLO LLOC, llom, llop
a cada participant que construeixi una de les LLU llum, lluna
paraules escrites a la pissarra amb les lletres de
cartró en majúscules, la lletregi i la divideixi en
cops de veu (síl·labes). D) ACTIVITATS DE PRÀCTICA
Demanem a alguns participants que surtin a • Activitat de cal·ligrafia (Annex 3): Activitat
escriure a la pissarra una de les paraules treballades optativa de cal·ligrafia per a l’alumnat que ho
amb les lletres de cartró. Observem si hi ha errors necessiti, amb les paraules nacionalitat i lloc de
i els corregim conjuntament. Després, demanem naixement.
45
El full de cal·ligrafia en blanc és per a qui vulgui
practicar l’escriptura del país de naixement i del
seu gentilici.
• Activitat amb targes (Annex 4): Repartim targes
amb síl·labes per construir les paraules nacionalitat
i lloc de naixement, i els noms dels seus països
perquè les ordenin, com a recordatori.
S’ha de pensar d’imprimir tants jocs de targes com
alumnes, a fi que ho puguin realitzar individualment
o en parelles de nivell similar. I també cal pensar
si fa falta afegir el nom d’altres països, a part dels
que es proposen en aquest material.
• Activitat 2: Copiar la mateixa paraula amb
l’article i el mateix tipus de lletra.
espais en blanc.
• Activitat 4: Trobar i encerclar les paraules que
apareixen emmarcades al quadre superior.
• Activitat 5: Omplir amb el nom del propi país
(Soc de...) i nacionalitat (Soc... ), i amb el nom del
país del company (És de...) i la seva nacionalitat
(És...). Per omplir amb les dades del company,
l’alumne els hi haurà de preguntar, i potser ne-
cessitarà la seva ajuda per escriure’ls.
• Activitat 6: Després de la lectura individual,
o lectura oral dialogada si hi ha dos facilitadors,
cal posar una creu a la resposta correcta.
E) DICTAT
Em dic (cadascú escriu el seu nom).

i soc de (cadascú escriu el seu país d’origen).
Soc (cadascú escriu la seva nacionalitat).
F) TASCA FINAL
Demanem als participants que busquin l’Activitat 9
del Tema 1.2 del llibre de l’alumnat (el formulari
d’inscripció a un curs de llengua). Proposem als
participants que omplin els buits amb les dades
corresponents treballades en aquest tema:
nacionalitat i lloc de naixement.
És important que busquin sols aquests buits, ja
que una part de l’activitat és precisament trobar
aquestes paraules en un formulari.
46
Anex 1. D’ON ETS?
47
48
Annex 2. D’ON ETS?
Pakistan PAKISTAN
Marroc MARROC
Senegal SENEGAL
49
O E O ? E O D ? E N D ? N D N • O • E O E O D ? E D
E N D
S?
N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D
S? E N D
S?
N D
S?
N N
TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E D ? E N D ? N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N
’O N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? E
N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
D
TS
?
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N
D TS N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O •
E ’O • ? E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D
N D N D N • TS ’O • TS
E ’O E ’O
? E D ? N D ? N • TS
50
TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E ’O
? E ’O D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E
’O • TS
E N • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ?
E N D ? D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
TS • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
? E ’O
D ? N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O •
’O • TS
E ’O • ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O
TS • TS ’O D
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
? E ’O
D ? E N ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS N
N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
• TS
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
• TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N D
D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • T
? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? TS N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’
N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E D ? E N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O •
N • TS • TS ’O D
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E • TS
E ’O
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
E ’O
? E ’O
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O TS
E ’O • TS
E ’O
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
S? E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS ’O
E ’O
?
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? TS N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O D ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
S? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D TS N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E N ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
S?
E ’O • TS
E ’O
? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O D ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
O ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O
D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E • ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N D • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? T
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O ? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O TS E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O •
TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E ’O D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? E N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
TS
N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N ? TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O • ? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D T
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? ’O D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS N ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
? E ’O
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
? E D ? E N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E • ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O ? E D ? N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? D N • TS ’O • TS ’O • TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS N ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O TS E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D ? N • TS ’O • TS ’O • TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O •
TS
E ’O
? E D ? E N D ?
’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E ’O D ? N D ? N D N
E N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
? E D ? E N D ?
TS
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? E N D N • TS ’O •
? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • E ’O • TS
E ’O
? E
• • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
TS
N D ? N D N
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N ? TS ’O • TS ’O • TS
D ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O • ? E D ? E N D ?
’O N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? ’O D ? N D N
E T N ’ • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? T N D ? T N D T N ’ • TS N ’O • TS
E ’O • TS
• TS ’O E ? ’ •
NACIONALITAT
NACIONALITAT NACIONALITAT NACIONALITAT
nacionalitat
nacionalitat nacionalitat nacionalitat
LLOC DE NAIXEMENT
LLOC DE NAIXEMENT LLOC DE NAIXEMENT
lloc de naixement
lloc de naixement lloc de naixement
51
52
LLOC DE NAI
XE MENT NA
CIO NA LI
TAT PA KIS
TAN MAR ROC
SE NE GAL
53
O E O ? E O D ? E N D ? N D N • O • E O E O D ? E D
E N D
S?
N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D
S? E N D
S?
N D
S?
N N
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E D ? E N D ? N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N
’O N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? E
N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
D
TS
?
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N
D TS N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O •
E ’O • ? E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D
N D N D N • TS ’O • TS
E ’O E ’O
? E D ? N D ? N • TS
54
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E ’O
? E ’O D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E
’O • TS
E N • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ?
E N D ? D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
TS • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
? E ’O
D ? N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O •
’O • TS
E ’O • ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O
TS • TS ’O D
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
? E ’O
D ? E N ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS N
N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
• TS
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N D
D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • T
? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’
N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E D ? E N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O •
N • TS • TS ’O D
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O
? E ’O
D ? E N ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E • TS
E ’O
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N TS
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
E ’O
? E ’O
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O TS
E ’O • TS
E ’O
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
S? E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E N D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N E • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS ’O
E ’O
?
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N
’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O D ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
S? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
• TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E ’O
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E N ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N •
TS
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D • N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O D
TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
S?
E ’O • TS
E ’O
? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • ? E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
?
TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O D ? E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O •
• TS • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N ’O N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D
O ? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS
N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS E ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D
E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ?
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • ? E ’O
? E D ? N D ? N D N • TS ’O
D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D • N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E
’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E • ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? T
? E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O ? E D ? N D ? N D N • TS ’O •
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D
• TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N
D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D N • TS ’O • TS ’O • TS
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O TS E D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ?
TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O •
TS
E ’O
? E D ? N D ? N D N •
? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
E ’O
• TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS • TS
E ’O • TS
E ’O
? E D ? E N D ? N D
D ? E N D ? N D ? N • TS ’O • TS
E ’O • TS
E ’O
? E ’O D ? N D ? N D N • TS ’O • TS ’
E ’O • TS
E ’O
D ? E N D ? N D ? N D N • TS ’O • TS
E ’O •

ORALPHA Guia Didactica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ORALPHA Guia Didactica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ORALPHA

1a edició electrònica: octubre de 2018

Elaboració de continguts i redacció a cura de

Disseny i maquetació: Roser Corbera

Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el

Apoderar persones i garantir-ne la qualificació amb El material didàctic ORALPHA és un mètode

Des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania didàctica i el Llibre d’activitats. L’Associació

Durant molts anys, en el si de la Coordinadora Aquest material didàctic té un referent directe en la

De totes maneres, pel que fa a les activitats que

QUÈ APRENDREM? En un segon bloc, dedicat a l’escriptura, s’hi poden

Al llibre de l’alumnat i als annexos de la guia

Quan se’ns pregunta com s’escriu un so, convé G goma

En cada proposta d’exercici del Llibre d’activitats,

Resoldre mots encreuats

Tema 1.1 BON DIA!

Tema 1.2 QUANTS ANYS TENS?

Tema 1.3 D’ON ETS?

Tema 1.4 ON VIUS?

Tema 1.5 REPÀS

Tema 1.6 LA FAMÍLIA

Tema 1.7 COM ETS?

Tema 1.8 COM ESTÀS?

Tema 1.9 QUÈ ET PASSA?

Tema 1.10 EL DIA A DIA

Tema 1.1 BON DIA!

• Demanar i expressar el nom de cadascú. • Llegir i escriure les paraules clau.

• Pilota o bola de paper. • Paper i llapis per escriure els noms.

A) ENS PRESENTEM B) SALUDEM I ENS ACOMIADEM

• Observem similituds i diferències entre els noms B) ACTIVITATS D’AJUDA A LA MEMORITZACIÓ

A avió, arbre • Escriure el nom de l’alumnat a la pissarra per tre-

BON DIA BONA TARDA

HOLA, COM ESTÀS? COM ESTÀS?

COM ESTÀS? BÉ, I TU? HOLA!

• Comprendre, demanar i expressar l’edat • Llegir i escriure les paraules i estructures

Paraules i estructures clau

A) ELS NOMBRES • Activem vocabulari: Mostrem un calendari

DA DATA, davant, dalt

• Comprendre, demanar i expressar el país • Llegir i escriure les paraules i estructures

• Annex 1: mapa del món. Imprimir-lo a mida • Lletres de cartró.

• Fletxes de cartolina. • Annex 3: full de cal·ligrafia.

A) D’ON ETS? Quant temps fa que estàs aquí?, i mostrem el

Em dic (cadascú escriu el seu nom).

You might also like

• Demanar i expressar el nom de cadascú. • Llegir i escriure les paraules clau.

• Observem similituds i diferències entre els noms B) ACTIVITATS D’AJUDA A LA MEMORITZACIÓ

A avió, arbre • Escriure el nom de l’alumnat a la pissarra per tre-

• Comprendre, demanar i expressar l’edat • Llegir i escriure les paraules i estructures

A) ELS NOMBRES • Activem vocabulari: Mostrem un calendari

• Comprendre, demanar i expressar el país • Llegir i escriure les paraules i estructures

• Annex 1: mapa del món. Imprimir-lo a mida • Lletres de cartró.

A) D’ON ETS? Quant temps fa que estàs aquí?, i mostrem el

Em dic (cadascú escriu el seu nom).