continguts

clau
P RO J E C T
ET
RA
M

5
2.
0

Matemàtiques
cicle superior
Continguts clau
de cada programa
que t’ajudaran
a resoldre
les activitats
del quadern
NUMERACIÓ I CÀLCUL

MESURA

ESPAI I FORMA
Sistema de numeració decimal. u. unitats
Els nombres naturals d. desenes
Els nombres que fem servir per a comptar c. centenes
s’anomenen NOMBRES NATURALS.
u. m. unitats de miler
1, 2, 3, 4, 5...
d. m. desenes de miler
El nostre sistema de numeració és un c. m. centenes de miler
SISTEMA DE NUMERACIÓ DECIMAL:
10 unitats d’un ordre formen una unitat u. M. unitats de milió
d’un ordre immediatament superior. d. M. desenes de milió
10 unitats = 1 desena c. M. centenes de milió
10 desenes = 1 centena u. m. M unitats de miler de milió
10 centenes = 1 miler d. m. M. desenes de miler de milió
10 milers = 1 desena de miler c. m. M. centenes de miler de milió
I així successivament...

Descomposició, comparació i ordenació de nombres naturals

Segons el lloc que ocupa una xifra en un nombre, el seu valor és diferent.

De dreta a esquerra, seguint la graella d’ordenació,

el valor de cada xifra és 10 vegades el de l’anterior:

c. m. M. d. m. M. u. m. M. c. M. d. M u. M. c. m. d. m. u. m. c. d. u.
2 3 4 5 6 7 2 9 1 8 4 5
x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10

Per a COMPARAR DOS O MÉS NOMBRES
amb el mateix nombre de xifres, has
de començar fixant-te en les xifres que
queden més a l’esquerra. Si aquestes
xifres coincideixen, has de comparar les
de la seva dreta, i així successivament.
Per a ORDENAR ELS NOMBRES, es fan
servir els símbols <, > i =,
Tots els nombres es poden DESCOM-
PONDRE en forma de suma.
S’escriu cada xifra i el valor que ocupa
en la graella d’ordenació.
730.000.000 = 7 c. M. + 3 d. M.
Els nombres també es poden des-
compondre en forma de la suma de
l’equivalència en unitats de cada xifra.
3.567 = 3 u. m. + 5 c. + 6 d. + 7 u.

3.567 = 3.000 + 500 + 60 + 7

La RECTA NUMÈRICA serveix per a representar

els nombres ordenats.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

NUMERACIÓ I CÀLCUL 3
 Operacions amb nombres naturals. Propietats
Per a fer una SUMA qualsevol, es col·loquen
Per a multiplicar un nombre per la uni-
els sumands l’un sota l’altre, en columnes,
tat seguida de zeros s’han d’afegir a la
alineant les xifres del mateix ordre. Després,
dreta d’aquest nombre tants zeros com
se suma cada columna.
porti al darrere la unitat.
Per a fer una RESTA, també es col·loquen
7 x 10 = 70 7 x 100 = 700
els nombres en columna. Després, es resta
cada columna. No oblidis que el nombre
més gran sempre va a dalt. Per a RESOLDRE OPERACIONS COMBINADES
cal tenir en compte l’ordre com es resolen:
Per a fer una MULTIPLICACIÓ, es comencen
– Primer s’han de calcular les operacions
multiplicant les unitats pel nombre de dalt,
de dins dels parèntesis, si n’hi ha:
després les desenes, les centenes... i, final-
(12 – 2) x 10 – (6 x 2) = 10 x 10 – 12 = 100 – 12 = 88
ment, se suma tot.
–U n cop s’han resolt els parèntesis,
Per a fer una DIVISIÓ, el dividend es reparteix
s’han de resoldre les multiplicacions i
entre el divisor per a obtenir un quocient.
les divisions. Després, s’han de fer les
La quantitat que sobra s’anomena residu.
sumes i les restes.
Si el residu és 0, la divisió és EXACTA; si el
Quan no hi ha parèntesis i només hi ha
residu és diferent de 0, és ENTERA.
multiplicacions i divisions, es resolen
dividend divisor Repartim 52 entre 24: 2 x 4 = 8, d’esquerra a dreta.
fins a 12 en falten 4 i en portem 1.
52 8 24
2 x 2 = 4, i 1 que en portem, 5,
04 2 fins a 5 no en falta cap.
52,8 24 Baixem el 8 i repartim 48 entre
04 8 22 24: 2 x 4 = 8 fins a 8...

0 0 quocient
residu

PROPIETAT COMMUTATIVA
Suma: L’ordre dels sumands no altera el resultat de la suma.
Multiplicació: L’ordre dels factors no altera el resultat de la multiplicació.

PROPIETAT ASSOCIATIVA
Suma: Els sumands es poden agrupar de diferent manera i el resultat no varia.
Multiplicació: Els factors es poden agrupar de diferent manera i el resultat no varia.
Propietats
La PROPIETATde les operacions
DISTRIBUTIVA de la multiplicació respecte de la suma permet arribar
a la mateixa solució de dues maneres diferents:
Fent primer la suma de dos nombres i, després, multiplicant 2 x (45 + 19) = (45 x 2) + (19 x 2)
pel factor, o bé, multiplicant els dos nombres pel mateix 2 x 64 = 90 + 38
128 = 128
factor i sumant els resultats.
element neutre
Suma: El 0 és l’element neutre. Quan se suma 0 a un nombre, aquest nombre no varia.
Multiplicació: L’1 és l’element neutre. Quan es multiplica un nombre per 1, aquest
nombre no varia.

4 NUMERACIÓ I CÀLCUL
Multiples i divisors d’un nombre
Els MÚLTIPLES d’un nombre són els nombres que obtenim
Els nombres que tenen
quan multipliquem aquest nombre pels nombres naturals.
com a divisors només el
Els DIVISORS d’un nombre són aquells nombres pels quals
nombre 1 i el mateix nom-
el podem dividir i en fer-ho obtenim una divisió exacta.
bre es diuen NOMBRES
Per a trobar tots els divisors d’un nombre determinat, el di-
PRIMERS.
vidim per nombres naturals més petits o iguals que aquest
Els nombres 2, 3, 5, 7,
nombre. Els que donen una divisió exacta són els divisors
etc. són nombres primers.
d’aquest nombre.
El nombre 2, el nombre 3 i el nombre 4 són divisors
de 12.

Potències
Una multiplicació de factors iguals s’anomena POTÈNCIA.
El factor que es repeteix es diu BASE, i és el nombre que exponent
s’escriu a baix.
24 base

El nombre de vegades que el factor es multiplica per si mateix es diu EXPONENT, i

s’escriu en petit i elevat.

Les potències d’exponent 2 s’anomenen QUADRATS d’un nombre.

92 = 9 x 9 = 81 El quadrat de 9 és 81.

Les potències d’exponent 3 s’anomenen CUBS d’un nombre.

33 = 3 x 3 x 3 = 27 El cub de 3 és 27.

Els nombres elevats al quadrat es poden representar com un quadrat.

Aquest quadrat està dividit en quadradets o unitats.
El nombre d’unitats de cada costat és el mateix,
i és el nombre que correspon a la base de la potència.

Nombres romans
42

NUMERACIÓ ROMANA I V X L C D M

NUMERACIÓ DECIMAL 1 5 10 50 100 500 1.000

Per a LLEGIR I ESCRIURE NOMBRES ROMANS, cal tenir en compte aquestes normes:
- Els símbols I, X, C i M es poden escriure fins a tres vegades seguides (XXX = 30).
- Els símbols V, L i D no es poden repetir (L = 50).
- Si un símbol es col·loca a la dreta d’un altre de més valor, se suma (LX = 60).
- Si un símbol es col·loca a l’esquerra d’un altre de més valor, es resta (XL = 40).

NUMERACIÓ I CÀLCUL 5
 Nombres decimals
Els nombres decimals tenen una PART ENTERA
i una PART DECIMAL, separades per la coma. 1/10 1/100 1/1.000
La part decimal representa una fracció de la unitat.

Una DÈCIMA és una desena part d’una unitat: 10 d = 1 u

Una CENTÈSIMA és una centèsima part d’una unitat: 100 c = 1 u
Una MIL·LÈSIMA és una mil·lèsima part d’una unitat: 1.000 m = 1 u

Comparació i ordenació de nombres decimals

Els nombres decimals es poden descompondre en una graella d’ordenació i es
poden representar en la recta numèrica:
MILER CENTENA DESENA UNITAT , DÈCIMA CENTÈSIMA MIL·LÈSIMA
3 , 5 2 8
3 , 4 2 8

En aquesta recta numèrica hi ha representades les

1 2 3
unitats i les dècimes, però poden fer-se divisions
1,6 1,9 2,4 2,8
diferents segons convingui.

Per a COMPARAR NOM- Els nombres decimals es poden ARRODONIR.

BRES DECIMALS, primer
es compara la part en-
tera. Si aquesta és
igual, després es com-
paren les dècimes, les
centè­simes i, finalment,
les mil·lèsimes.
Per a fer-ho A LES UNITATS , cal fixar-se en la xifra de les
dècimes. Entre una unitat i la següent hi ha 10 dècimes.
4,3 x 3 < 5, aleshores 4,3 x 4
4,8 x 8 > o = 5, aleshores 4,8 x 5
Per a fer-ho A LES dècimes i a les centèsimes, cal fixar-se
en la xifra de les centèsimes i les mil·lèsimes respecti-
vament i seguir el mateix procés anterior.

Operacions amb nombres decimals

Per a SUMAR O RESTAR NOMBRES DECIMALS s’han de col·locar l’un a sota
de l’altre, de manera que totes les xifres de les unitats i la coma quedin alineades.
Després, es fa la suma o la resta com si es tractés de nombres enters.
En el resultat, s’escriu la coma en la mateixa posició, darrere de les unitats.

Per a MULTIPLICAR UN NOMBRE DECIMAL PER UN NOMBRE NATURAL

O per multiplicar DOS NOMBRES DECIMALS, es fa la multiplicació com si
no hi hagués decimals. Un cop obtingut el producte, es col·loca la coma,
que separa tantes xifres com decimals hi ha entre els dos factors.

6 NUMERACIÓ I CÀLCUL
 Per a MULTIPLICAR UN NOMBRE DECIMAL PER LA UNITAT Per a DIVIDIR UN NOM-
SEGUIDA DE ZEROS (10, 100, 1.000...), es desplaça la coma BRE AMB DECIMALS PER
cap a la dreta tants llocs com zeros hi ha darrere de l’1. UN NOMBRE NATURAL es fa
1,765 x 10 = 17,65 la divisió normalment fins
1,765 x 100 = 176,5 que es baixa la primera
1,765 x 1.000 = 1.765 xifra decimal del dividend.
Si no hi ha prou decimals, s’afegeixen zeros a la dreta En aquest moment, es
del nombre. posa una coma en el quo-
2,6 x 100 = 260 cient per a assenyalar
2,6 x 1.000 = 2.600 que la xifra que es divi-
deix a continuació corres-
Per a DIVIDIR UN NOMBRE DECIMAL PER LA UNITAT SEGUIDA
pon a les dècimes, i es
DE ZEROS es desplaça la coma cap a l’esquerra tants
continua dividint.
llocs com zeros hi ha darrere de l’1. :
Si ens falten espais per a poder desplaçar la coma, es
completen amb zeros.
32,9 : 1.000 = 0,0 3 2 9

Divisió: aproximació amb decimals

Quan una DIVISIÓ NO és EXACTA, és a dir,
Aquesta és la divisió sense aproximar el
quan el residu és diferent de 0, es pot obte-
resultat.
nir el resultat de dues maneres: 27 6
– Fent la divisió entera i donant com a resul- residu 3 4 quocient
tat el quocient i el residu.
– Continuant dividint el residu i donant el re- Per a calcular el resultat exacte, cal fer
sultat amb decimals. D’aquesta manera, el servir nombres decimals.
resultat és més precís. 27 6 S’afegeix un 0 en
Per a continuar dividint el residu, afegim 30 4,5 el dividend, es posa

zeros en el dividend i posem una coma en 0 una coma en el quocient

i es continua dividint.
el quocient.

QUAN S’APROXIMA EL RESULTAT D’UNA DIVISIÓ AMB NOMBRES

DECIMALS en el quocient es poden obtenir una, dues, tres...
xifres decimals. Per tant, es pot aproximar amb dècimes,
centèsimes, mil·lèsimes...
No sempre, però, es pot arribar a obtenir un residu 0.

NUMERACIÓ I CÀLCUL 7
 Fraccions
Una fracció serveix per a expressar les parts d’una unitat o per a
expressar la part dels elements d’un grup que compleixen una condició.
3 numerador: nombre de parts que triem
5 denominador: nombre de parts que tenim

Podem reconèixer tres tipus de fraccions diferents, segons com són el numerador i el
denominador:
– Fraccions MÉS PETITES QUE LA UNITAT, si el numerador és més petit que el denomi-
nador. 2/8
– Fraccions IGUALS QUE LA UNITAT, si el numerador i el denominador són iguals. 8/8
– Fraccions MÉS GRANS QUE LA UNITAT, si el numerador és més gran que el denomina-
dor. 10/8

Comparació i ordenació
Per a COMPARAR FRACCIONS i decidir si una fracció és més petita que la unitat, igual
que la unitat o més gran que la unitat, el primer que cal fer és fixar-se en el numerador
i en el denominador.
En una sèrie de FRACCIONS AMB EL MATEIX DENOMINADOR és més gran la que té el
numerador més gran. 3/4 > 1/4
En una sèrie de FRACCIONS AMB EL MATEIX NUMERADOR és més gran la que té el deno-
minador més petit. 3/4 > 3/6

Per a SITUAR FRACCIONS EN LA RECTA NUMÈRICA cal fixar-se en el

denominador, que indica quantes parts ha de tenir la recta, i en 0 1
1/4
el numerador, que indica quantes parts s’agafen.

Fraccions equivalents
Les fraccions que representen la mateixa quantitat s’anomenen
FRACCIONS EQUIVALENTS.
1 2
=
4 8
Per a OBTENIR FRACCIONS EQUIVALENTS d’una frac-
ció, cal multiplicar o dividir el numerador i el deno-
minador d’aquesta fracció per un mateix nombre.
x2 :2
1 2 2 1
= =
4 8 8 4
x2 :2

8 NUMERACIÓ I CÀLCUL
Operacions amb fraccions
Per a SUMAR FRACCIONS AMB EL Per a RESTAR FRACCIONS AMB EL MATEIx DENOMI-
MATEIX DENOMINADOR, se sumen NADOR, es resten els numeradors i es manté el
els numeradors i es manté el de- denominador comú.
nominador comú. La primera fracció sempre ha de ser més gran
que la segona.
4 3 7 12 3 9
+ = – =
9 9 9 7 7 7

Per a SUMAR O RESTAR FRACCIONS AMB UN DENOMINADOR DIFERENT, es busquen fraccions

equivalents per a cadascuna fins a trobar la que té el denominador comú més petit. Des-
prés, se sumen o es resten els numeradors de les fraccions amb el denominador comú
i es manté el denominador.

Fraccions equivalents
7 14 21 28 35 42 49 ...
= = = = = =
7 3 35 9 44 3 6 9 12 15 18 21
+ = + =
3 5 15 15 15 3 6 9 12 15 18 21 ...
= = = = = =
5 10 15 20 25 30 35

Els percentatges. Descomptes

Les fraccions decimals el denominador de les quals és 100 sovint s’expressen en forma
de PERCENTATGE o TANT PER CENT. El símbol del percentatge és % i es llegeix “per cent”.
60 x 60% x seixanta per cent De cada 100 parts, se n’agafen 60.
100 

Per a CALCULAR EL PERCENTATGE d’un valor, es multiplica aquest valor pel nombre que
indica el percentatge i el resultat es divideix per 100.
25% de 40 x 25 x 40 : 100 = 1.000 : 100 = 10

Per a saber el DESCOMPTE que s’aplica a un producte, cal calcular el percentatge i després
restar-lo del preu inicial.

Tingues en compte que per a obtenir percentatges

podem fer servir la calcu­ladora. Cal utilitzar la tecla %
15 % de 3.400 x Premem les tecles:
3 4 0 0 x 1 5 %

NUMERACIÓ I CÀLCUL 9
 Unitats de mesura del sistema decimal.
Longitud, massa i capacitat
Per a mesurar llargàries, és a dir, LONGITUDS, fem servir el metre i les unitats més grans
i més petites que se’n deriven. El METRE és la unitat principal de longitud.
Quan “pesem”, mesurem la MASSA dels cossos. Per a fer-ho, utilitzem UNITATS DE MASSA
com el quilogram i el gram.
La CAPACITAT d’un recipient, és a dir, el que hi cap, es correspon amb el seu volum.
El LITRE és la unitat que es fa servir per a mesurar capacitats.
MÚLTIPLES UNITAT SUBMÚLTIPLES
1.000 100 10 1 0,1 0,01 0,001
quilòmetre hectòmetre decàmetre metre decímetre centímetre mil·límetre
LONGITUD (km) (hm) (dam) (m) (dm) (cm) (mm)
quilogram hectogram decagram decigram centigram mil·ligram
MASSA (kg) (hg) (dag) gram (g) (dg) (cg) (mg)
quilolitre hectol itre decalitre litre decilitre centilitre mil·lilitre
CAPACITAT (kl) (hl) (dal) (l) (dl) (cl) (ml)

Conversió d’unitats
Per a poder comparar o fer operacions amb mesures expressades en unitats diferents,
primer cal convertir-les a una mateixa unitat.

Per a poder EXPRESSAR UNA MESURA EN UNA UNITAT MÉS PETITA,

cal multiplicar per 10 tantes vegades com espais hi ha entre x 10, 100, 1.000...
les dues unitats.
Per a poder EXPRESSAR UNA MESURA EN UNA UNITAT MÉS GRAN,
cal dividir per 10 tantes vegades com espais hi ha entre les dues : 10, 100, 1.000...

unitats.

x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10
Longitud

km hm dam m dm cm mm

: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

x 1.000 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10
Massa

t* kg hg dag g dg cg mg

: 1.000 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

x 10 x 10 x 10 x 10 x 10 x 10
Capacitat

kl hl dal l dl cl ml

: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
*tona (t) = 1.000 kg

10 MESURA
Unitats de superfície i de volum
La SUPERFÍCIE d’una figura és l’espai que ocupa.
1m
La mesura d’una superfície s’anomena ÀREA.
1m
La unitat principal de superfície és el METRE QUADRAT (m2),
que equival a la superfície d’un quadrat d’1 metre de costat.
Per a mesurar superfícies molt grans, es fan servir MÚLTIPLES DEL METRE QUADRAT i per
a mesurar superfícies molt petites, es fan servir SUBMÚLTIPLES DEL METRE QUADRAT.

x 100 x 100 x 100 x 100 x 100 x 100

km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2

: 100 : 100 : 100 : 100 : 100 : 100

Per a mesurar superfícies grans, camps

Per a mesurar un VOLUM, de la mateixa mane-
de conreu, camps de futbol..., molt so-
ra que per a mesurar qualsevol altra magni-
vint es fa servir l’HECTÀREA (ha).
tud, cal definir la unitat.
Una hectàrea equival a un hectòmetre
El CENTÍMETRE CÚBIC (cm3), que
quadrat, és a dir, a un quadrat amb
és l’espai que ocupa un cub
un costat d’1 hec­tòmetre de longitud
1 cm
les arestes del qual fan 1 cm,
(100 m). 1 ha = 1 hm2
és una unitat de volum.

UNITATS DE VOLUM: metre cúbic (m3)

quilòmetre cúbic (km3) hectòmetre cúbic (hm3) decàmetre cúbic (dam3)
decímetre cúbic (dm3) centímetre cúbic (cm3) mil·límetre cúbic (mm3)

Unitats de temps
Un ANY té exactament 365 dies i gairebé 6
hores. Per això en el nostre calendaries comp-
ten tres anys de 365 dies i el quart de 366.

Un ANY DE TRASPÀS té 366 dies. En l’any de

traspàs el mes de febrer té 29 dies en lloc – 12 – 11 – 10 –9 –8 –7 –6 –5 –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

de 28. Per a organitzar EL SISTEMA HORARI MUN-

10 anys són una DÈCADA, 100 anys són un DIAL, la superfície del planeta es divideix

SEGLE i 1.000 anys són un MIL·LENNI.

Un DIA són 24 HORES, que és el temps que
triga la Terra a fer una volta completa sobre
sí mateixa.
en 24 fusos horaris.
Cada país té una HORA SOLAR segons
la posició que ocupa en el fus horari.
De vegades l’HORA OFICIAl d’un país no
coincideix amb l’hora solar.

MESURA 11
 El pla i la recta. Tipus de rectes
Un PLA és una superfície que conté qualsevol recta que passi per dos dels seus punts.

Una RECTA és una línia sense cap corba. És la distància més curta entre
dos punts. Una recta es pot allargar tant com es vulgui pels extrems.

Un PUNT és el lloc on s’encreuen dues o més rectes.

Una SEMIRECTA és una recta que només es pot allargar per una banda.

Un SEGMENT és una part d’una recta que està limitada per les dues
bandes.

Dues rectes són PARAL·LELES si pertanyen al mateix pla, no compar-

teixen cap punt i tenen la mateixa direcció. Sempre mantenen la
mateixa distància entre si. Dues rectes paral·leles no s’ajunten mai.

Dues rectes són SECANTS si tenen un punt en comú. Dues rectes

secants s’encreuen en un punt.
Dues rectes són PERPENDICULARS si són secants i formen angles
rectes l’una amb l’altra en el punt d’encreuament.

Els angles
L’espai comprès entre dues semirectes que s’encreuen vèrtex

en un punt s’anomena ANGLE o REGIÓ ANGULAR. angle

L’angle està delimitat per dues semirectes, els cos- costat

tats, que tenen un mateix punt d’origen, el vèrtex.

La unitat per a mesurar els angles és el GRAU.
L’instrument que es fa servir per a mesurar angles és
el TRANSPORTADOR, que és un semicercle dividit en
180 parts iguals, els graus.

Segons la seva obertura, els angles poden ser de diferents tipus:

rectes: aguts: obtusos: plans: complets:
mesuren 90º mesuren menys mesuren més mesuren 180º mesuren 360º
i els seus cos- de 90º, és a de 90º, és a i els seus cos- i els seus
tats són per- dir, són més dir, són més tats formen costats coinci-
pendiculars. petits que els grans que els part d’una deixen després
rectes. rectes. mateixa recta. de fer una volta
sencera.

12 ESPAI I FORMA
Els polígons vèrtex costat
UN POLÍGON és una zona de l’espai delimitada
per una sèrie de segments units en forma
de línia poligonal tancada.
Un POLÍGON REGULAR és un polígon que té tots angle
els costats i tots els angles iguals. diagonal

ELEMENTS DEL POLÍGON: Classificació segons els nombre

de costats:
Els costats: són cadascun dels segments
que formen el polígon.
Els vèrtexs: són els punts on s’uneixen els Triangle Quadrilàter
costats.
Els angles: són les regions que es formen
en la unió de dos costats. Pentàgon Hexàgon Heptàgon

Les diagonals: són els segments que unei-

xen dos vèrtexs que no són consecutius.
Octàgon Enneàgon Decàgon

Triangles
SEGONS ELS COSTATS, SEGONS ELS ANGLES,
un triangle pot ser: un triangle pot ser:
Equilàter, si té tots Acutangle, si té tots
hi
els costats iguals. els angles aguts. po
te
catet

nu
Isòsceles, si té dos costats Recte, si té un angle sa

iguals i un de diferent. recte. catet

Escalè, si tots els Obtusangle, si té

costats són diferents. un angle obtús.

Quadrilàters
SEGONS ELS COSTATS, els quadrilàters, polígons que tenen 4 costats,
es classifiquen en aquests grups:
Paral·lelograms, si tenen dos parells de costats oposats paral·lels:
quadrat, rectangle, rombe i romboide.
Trapezis, si tenen un parell de costats oposats paral·lels.
Trapezoides, si no tenen cap costat paral·lel.

ESPAI I FORMA 13
 El perímetre
El PERÍMETRE d’una figura és la longitud de la línia que l’envolta, és a dir, la suma de les
longituds de tots els seus costats.
A
El PERÍMETRE D’UN RECTANGLE es pot calcular a partir de la fórmula
P = 2 x A + 2 x B, en què A i B són dos costats diferents. B

El PERÍMETRE D’UN POLÍGON REGULAR, és a dir, que té tots els costats i els angles
iguals, es pot calcular mesurant un costat i multiplicant aquesta xifra pel nombre de
costats del polígon.
Perímetre del quadrat = costat x 4
Perímetre del pentàgon = costat x 5
Perímetre de l’hexàgon = costat x 6

El PERÍMETRE D’UN POLÍGON IRREGULAR es calcula mesurant cada costat i, després,

fent la suma de totes les mesures.

La superfície i el volum
L’ÀREA DEL QUADRAT es calcula
La SUPERFÍCIE D’UNA FIGURA és l’espai que ocupa.
multiplicant un costat per l’altre,
També s’anomena àrea i es mesura en metres
que és el mateix que elevar-lo al
quadrats i els seus múltiples i submúltiples.
quadrat. A = c x c = c2
Els costats de la figura delimiten la superfície.
L’ÀREA DEL RECTANGLE es calcula
El VOLUM és la quantitat d’espai que ocupa un multiplicant la base per l’altura.
cos. Tots els objectes tenen volum. A=bxa

Per a CALCULAR EL VOLUM Volum = 2 cm x 2 cm x 2 cm =

D’UN COS, necessitem tenir alçada = 23 cm3 = 8 cm3
2 cm
3 mesures: l’alçada, Les unitats de volum
gruix 2 cm
l’amplada i el gruix. amplada 2 cm s’expressen elevades al cub.

Poliedres i cossos rodons Poliedres

Els POLIEDRES són cossos geomètrics limi-
tats per superfícies planes que s’anomenen
CARES. Cada cara del poliedre és un polígon Prisma Piràmide
(2 bases) (1 base)
i els segments que limiten dues cares con-
tigües s’anomenen ARESTES. Els punts on Cossos rodons
s’uneixen tres o més arestes són els VÈRTEXS.
Els COSSOS RODONS són cossos geomètrics Cilindre Con Esfera
que tenen les superfícies laterals corbes. (2 bases) (1 base) (única superfície)

14 ESPAI I FORMA
 014
.824-2
Consulta DL:
B-3

i estudia
els continguts
clau de cinquè
ww

curs.
w.
te

t-l
x

ag
ale
ra.c at