2 Comprensió

lectora
Comprensió lectora és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A.,
dirigit per Antonio Brandi Fernández i Immaculada Gregori Soldevila.

Il·lustració: Eduardo Fuentes i Jorge Galán.

Edició: Ana María Sánchez Ramal, Josefa Belmonte Carmona i Empar Tortosa Sanz.

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.

Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.

Confecció i muntatge: Luis González Prieto i Hilario Simón Macías.
Correcció: Toni Soriano i Josep Lluís Navarro Peiró.

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

© 2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
C/ València, 44. estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
46210 Picanya (València) prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 474043 lla que tinga finalitats comercials.
Índex
Comprensió lectora

FITXA 1. Mart, la pròxima frontera ........................................................... 4

FITXA 2. Les piràmides ........................................................................... 6

FITXA 3. Els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord .............................. 8

FITXA 4. L’or, un metall preciós .............................................................. 10

FITXA 5. L’alquímia i la pedra filosofal .................................................... 12

FITXA 6. Choja, el Piadós ...................................................................... 14

FITXA 7. El turisme, indústria nacional ................................................... 16

FITXA 8. Éssers fantàstics ..................................................................... 18

FITXA 9. Flora i fauna del desert ............................................................. 20

FITXA 10. Els inicis del cinema ................................................................. 22

FITXA 11. Els avantpassats dels ocells ..................................................... 24

FITXA 12. Informàtica i comunicacions ..................................................... 26

FITXA 13. Teseu i el Minotaure ................................................................. 28

FITXA 14. Catàleg de ferramentes ............................................................ 30

FITXA 15. El mercat dels dijous................................................................. 32

FITXA 16. L’exploració de l’Amazones ...................................................... 34

FITXA 17. Un orfenat molt especial ........................................................... 36

FITXA 18. El meu oncle Carles .................................................................. 38

FITXA 19. La meua classe ........................................................................ 40

FITXA 20. La cosa a la finestra .................................................................. 42

 Fitxa 1

Nom Data

Mart, la pròxima frontera

Un dels objectius de la carrera espacial és el planeta Mart, el qual és considerat
la pròxima frontera de la humanitat, ja que podria tractar-se del lloc següent
a què s’envie una missió tripulada. Mart és el quart planeta del sistema solar
i se’l coneix amb el nom de «planeta roig» pel seu color.
L’atmosfera del planeta Mart és irrespirable: està formada principalment
per diòxid de carboni, que dóna lloc a capes de gel als pols. El planeta es troba
sotmés a vents forts i tempestes de pols i arena que n’erosionen la superfície.
Encara que a Mart hi ha aigua, només és en quantitats ínfimes i en forma de gel
i de vapor, raó per la qual no es formen rius ni mars a la superfície del planeta.
Ara bé, Mart va tindre en el passat una atmosfera diferent. Les antigues precipitacions
han deixat sobre la superfície llits i barrancs que indiquen l’existència de rius.
Actualment, l’aspecte que presenta Mart es correspon amb el d’un vast desert
de color rogenc.
Mart té dos satèl·lits o llunes, Fobos i Deimos. Són menuts –tenen 27 i 15 km
de diàmetre, respectivament– i giren ràpid prop del planeta. Fobos gira al voltant
de Mart en tan sols set hores i mitja i, curiosament, ho fa en direcció contrària
a la resta dels satèl·lits i planetes del sistema solar. Deimos tarda 35 hores a recórrer
la seua òrbita.
En l’actualitat, dos robots exploren la superfície de Mart: Spirit i Opportunity.
Cada un d’aquests robots és dirigit per quatre conductors que estableixen un pla de
treball cada nit i envien les indicacions al seu ordinador. Com que funcionen amb
l’energia solar que capten, disposen de quatre o cinc hores cada dia per a complir
el pla enviat des de la Terra i retornar-hi els resultats. L’observació sobre el sòl marcià
es completa amb la tasca de les naus orbitals Mars Express, Mars Global Surveyor
i Mars Odissey, que giren entorn del planeta i n’obtenen imatges.

1.  Explica el significat de les paraules del text següents amb l’ajuda d’un diccionari.
•  erosionen:
•  vast:
•  òrbita:

2.  Explica de què tracta el text.

4 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3. Contesta.
•  Per què es considera que Mart és la pròxima frontera de la humanitat?

•  Com és l’atmosfera de Mart? De què està formada fonamentalment?

•  Com és el sòl de Mart? Hi ha vestigis d’aigua en aquest planeta?

•  Quin aspecte té Mart en l’actualitat?

•  S’està explorant Mart? Quins mitjans es fan servir en l’exploració?

4.  Descriu de quina manera es dirigeix l’activitat dels robots que exploren Mart.

5. Explica quina importància té, segons la teua opinió, l’exploració de planetes

com Mart per al progrés de la humanitat.

6. Proposa un pla imaginari que permeta colonitzar el planeta Mart. Pot ajudar-te
saber que, a la seua superfície, hi ha també oxigen, encara que en menor quantitat
que al nostre planeta.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 5

 Fitxa 2
1

Nom Data

Les piràmides
Moltes són les teories sobre la funció de les
antigues piràmides d’Egipte i sobre la raó per
què es van alçar aquests fantàstics monuments.
Els sarcòfags que aquestes construccions alberguen
van fer que els arqueòlegs, durant molts anys,
vincularen les piràmides únicament amb ritus
funeraris, però hi ha moltes altres teories. En
l’actualitat, quasi tots els experts coincideixen
en el fet que havien de tindre més d’una funció.
A més del seu ús com a lloc de repòs d’alguns faraons, les piràmides
també van constituir un punt de reunió místic, religiós o destinat
a l’observació astronòmica. I fins i tot hi ha qui afirma que eren enormes
antenes destinades a comunicar-se amb els extraterrestres!

1.  Elabora un resum del text.

2. Contesta.
•  En quin país i en quin continent es troben les piràmides?

•  Quina han cregut els arqueòlegs que era la seua finalitat principal?

•  Qui podien ser soterrats a les piràmides?

3.  Ordena aquestes paraules per a construir enunciats.

•  eren / de / piràmides / punt / un / reunió / observació / i / Les / d’

•  piràmides / Les / d’ / considerades / han / enterrament / llocs / sigut

•  de / construcció / faraons / Els / piràmides / la / subvencionaven / les

•  desconeix / com / hui / van / construir / es / piràmides / Encara / es / les

6 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

4.  Defineix, amb l’ajuda d’un diccionari, aquestes paraules del text.
•  faraó:

•  sarcòfag:

•  místic:

5.  Escriu una oració amb cada una de les paraules de l’activitat anterior.

6.  Numera ordenadament aquests fragments perquè formen un text.

La misteriosa civilització egípcia
 
Una tercera hipòtesi, encara més arriscada, és la que planteja la possibilitat que aquests
blocs es construïren amb una massa especial, fàcil de treballar que, una vegada seca,
resultava molt similar a la pedra calcària.

 
Una altra teoria afirma que els egipcis van emprar palanques amb què pujaven les
pedres d’una grada a l’altra. El dubte que suscita aquesta teoria és com aconseguien
els egipcis col·locar amb tanta precisió blocs de pedra tan pesants.

 
Així doncs, el misteri de les piràmides continua encara sense resoldre’s.
 
Aquesta tercera teoria solucionaria el problema del trasllat i col·locació dels grans
blocs, però el descobriment de les pedreres d’on obtenien les pedres va fer descartar
la possibilitat que es tractara d’un material artificial.

 
La manera en què es van construir les piràmides en una època tan primerenca és
encara hui un interrogant que els estudiosos han tractat d’explicar de diverses formes.
Les teories més freqüents són aquestes:

 
Alguns investigadors han defés l’existència de rampes per les quals milers d’esclaus
egipcis pujaven els enormes blocs de pedra. Tanmateix, aquesta hipòtesi no seria vàlida
en el cas de les piràmides més grans, perquè la construcció de la rampa seria
més complicada, fins i tot, que la construcció de la piràmide.
 
Cap al 2600 aC, mentre que els egipcis construïen piràmides impressionants, a Europa
es vivia en cabanyes de joncs.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 7

 Fitxa 3
1

Nom Data

Els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord

Quan els colons blancs van arribar a l’Amèrica del Nord, ja hi havia una població nadiua
en els diversos territoris que es proposaven conquerir: els indis. Però no es tractava d’una sola
cultura, sinó de nombroses nacions índies, més de cent, cada una de les quals se subdividia, al
seu torn, en diverses tribus. L’avanç dels colons en l’afany per trobar or, caça i terres verges,
vulnerà moltes vegades els acords territorials a què el govern arribava amb les nacions índies,
fet que delmà la població indígena i va confinar les diverses tribus a viure en territoris cada
vegada més reduïts. Actualment viuen a les reserves creades pel govern estatunidenc.
Dels centenars de nacions índies de l’Amèrica del Nord,
les més conegudes, gràcies a les pel·lícules de l’Oest,
són els apatxes i els sioux.
Els apatxes estaven formats per un grup de sis tribus
indígenes, situades entorn de Nou Mèxic i Arizona:
els kiowa-apatxes, els lipans, els jicarillas, els mescaleros, els
chiricahues i els apatxes occidentals. Eren pobles dedicats
a la pesca, a la caça de búfals i a l’agricultura. Però també
van ser guerrers valerosos, i van estar en conflicte continu
amb els colons. Alguns dels seus líders, com Gerónimo
i Cochise, encara són recordats per la seua ferocitat
i per la seua habilitat estratègica en la lluita per a defendre
els seus territoris. En els nostres dies, els apatxes viuen
en reserves dedicats al pasturatge, l’agricultura
i les activitats turístiques.
Els sioux eren anomenats així pels colons blancs, per bé que ells s’autoanomenaven dakotes,
que significa ‘amics’ o ‘aliats’. Originàriament, els dakotes estaven formats per set tribus, que es
van convertir en tres amb el pas del temps: els santes i els dakotes, pobles sedentaris que vivien
de l’agricultura i la ramaderia, i els lakotes, nòmades, guerrers i caçadors de búfals.

1.  Explica, amb l’ajuda del diccionari, el significat d’aquestes paraules del text.
•  colons:

•  vulnerà:

•  delmà:

•  indígena:

8 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  Explica breument de què tracta el text.

3.  Contesta a les preguntes següents.

•  Què va fer que els pobles indígenes de l’Amèrica del Nord foren delmats?

•  On viuen en l’actualitat els pobles indis?

•  Quants pobles indígenes hi havia a l’Amèrica del Nord?

Quins són els més coneguts?

4.  Busca informació sobre reserves índies i explica què són.

5.  Completa amb dades extretes del text.

SIOUX
Tribus:
Forma de vida:

Activitats:

APATXES
Tribus:
Forma de vida:

Activitats:

6. Explica quins ensenyaments creus que podríem rebre dels pobles indígenes
les persones que vivim en les societats desenvolupades.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 9

 Fitxa 4
Nom
L’or, un metall preciós
L’or és un dels primers metalls que
utilitzaren els éssers humans. Sens dubte,
els nostres avantpassats ja es van sentir
atrets pel color i la brillantor de l’or que,
a més a més, és bastant fàcil de treballar.
Des de l’antiguitat, l’or es féu servir
sobretot per a fabricar adorns i monedes.
Així, ens han arribat gran quantitat de
peces dels egipcis, els grecs i els romans,
per exemple.
L’or en la natura
L’or es troba distribuït per quasi tot el
planeta, però en quantitats molt menudes,
per això és tan valuós. Aquest metall es
presenta en la natura de moltes maneres.
Entre les més freqüents hi ha els filons
de les roques, on es troba juntament
amb altres minerals; i les palletes, que
es troben en depòsits d’arena, als fons
d’alguns rius.
La recerca de l’or
La humanitat sempre ha tingut l’afany
de descobrir jaciments d’or.
Un dels intents més cèlebres va ser la
recerca d’El Dorado, un regne imaginari
1. Respon.
•  Quines civilitzacions de l’antiguitat s’esmenten en el text?
•  Quin tipus de peces d’or d’aquestes civilitzacions han arribat fins als nostres dies?
•  Per què és tan valuós l’or?
10 Comprensió lectora
Data
farcit d’or que els espanyols van buscar
sense èxit a Amèrica, pocs anys després
del descobriment d’aquest continent.
També, en el segle XIX es
desencadenà l’anomenada febre de l’or.
Començà a Califòrnia i, d’allí s’estengué
a altres zones dels Estats Units,
i a Austràlia, l’Argentina, Xile
o el Canadà. Onades massives de
buscadors d’or arribaren a totes aquelles
terres per rastrejar, pam a pam, amb
el garbell i el tamís l’arena dels rius
en cerca d’aquest metall valuós.
Aquell important fenomen ha sigut
immortalitzat pel cine en nombroses
pel·lícules de l’Oest.
PROPIETATS DE L’OR
 Color: groc. És un metall noble, com
la plata i el platí. No
 Brillantor: molt
intensa. l’afecta la humitat, no
s’oxida i, pràcticament, és
  Pes: molt pesant.
inalterable a la major part
  Duresa: molt tou. de substàncies químiques.
Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
2.  Descriu-ne les característiques principals. Com és l’or?

3.  Relaciona amb números. Com es presenta l’or en la natura?

1. filó s. f. Tros xicotet i arredonit s. m. Massa de mineral que hi ha

d’or o d’un altre metall. entre les escletxes de les roques.
2. palleta

4.  Explica. Què era El Dorado?

5. Respon.
•  Quan i on va començar la febre de l’or? On es va estendre després?

•  En què va consistir?

•  Quin tipus de pel·lícules han immortalitzat aquest fenomen?

6. Imagina que ets un buscador d’or en un riu de l’Oest i escriu un text en què contes com
és un dia de treball allí.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 11

 Fitxa 5

Nom Data

L’alquímia i la pedra filosofal

L’alquímia és una pràctica tan antiga com la mateixa humanitat. Les seues primeres
empremtes apareixen a Mesopotàmia i Egipte, i també hi ha referències a aquesta pràctica a la
Xina, l’Índia i Grècia. A través dels àrabs, l’alquímia pren la forma definitiva: el terme prové
del vocable àrab al-kimia, que significa ‘l’art’. Introduïda a Europa pels àrabs, va tindre una gran
vigència entre els segles XII i XVII, fins a l’aparició de la química.
L’alquímia perseguia dos objectius: trobar la pedra filosofal i l’elixir de llarga vida. Partia del
principi que els metalls podien transformar-se en uns altres mitjançant processos com la unió amb
un altre metall, el tractament amb determinades substàncies, l’aplicació de calor… Però la seua
màxima aspiració era transformar altres metalls en or. Els alquimistes suposaven que de qualsevol
metall es podia obtindre or, però només si es disposava d’un element de característiques màgiques,
que van denominar pedra filosofal. Els alquimistes, per tant, van dedicar esforços a fabricar la
pedra filosofal, a la qual atribuïen, a més de la capacitat d’obtindre or, la d’atorgar moltes altres
habilitats màgiques: l’endevinació, la capacitat de volar, la invisibilitat. A més, dissolta en
mercuri, es convertia en elixir de llarga vida, capaç de retornar la joventut a qui en beguera.
El llegat que l’alquímia ha deixat en la nostra cultura és innegable: encara que moltes de
les seues idees i receptes ens farien riure hui en dia, gran part dels instruments dels laboratoris
químics actuals, com el matràs, i alguns procediments, com la destil·lació, van sorgir amb
l’alquímia i van ser heretats per la química. De tal manera que es pot considerar que, tot i que
les seues idees foren absurdes, l’alquímia va ser l’origen de la química.

1. Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda d’un diccionari.
•  vigència:

•  elixir:

•  atorgar:

2. Contesta.
•  Quina antiguitat té l’alquímia?

•  D’on prové el terme?

•  En què consisteix l’alquímia? En quin principi es basava?

12 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 •  Per què s’afirma en el text que l’alquímia és l’origen de la química?

•  Què perseguien els alquimistes?

•  Què anomenaven els alquimistes pedra filosofal? I elixir de llarga vida?

3. Explica de manera raonada què opines sobre l’alquímia.

4. Completa el quadre amb dades extretes del text.

L’alquímia

Origen Objectius Llegat

5.  Elabora un resum del contingut del text a partir del quadre anterior.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 13

 Fitxa 6

Nom Data

Choja, el Piadós
Conten els antics llibres que fa molt, molt de temps a la ciutat del Caire vivia un home
honrat a qui tots deien Choja, el Piadós. Cada dia, Choja acostumava a eixir al llindar de la
porta i allí entonava en veu alta les seues pregàries. Un matí, va fer un prec molt especial:
–Oh, Al·là, el Gran, el Misericordiós!
Necessite cent dinars d’or. Si la teua infinita
generositat consentira a enviar-me’ls…
Tu saps, Senyor, que no és cobdícia, solament
els vull per a atendre aquesta necessitat
que m’ha sobrevingut. Et demane cent dinars
justos, ni un més ni un menys.
Al costat de Choja vivia Ibrahim. Tots els
dies, Ibrahim sentia els resos de Choja i va
decidir comprovar si de deveres el seu veí era tan
piadós i honrat com tots deien. Per a saber-ho, va posar en marxa un pla. De primer,
va preparar una bossa de cuir, va ficar-hi noranta-nou monedes i la va lligar amb un cordó.
Després va esperar pacientment que Choja es posara a resar, i llavors va llançar la bossa des
de la finestra. La bossa va caure, com baixada del cel, als peus del seu veí. Choja es va
sobresaltar. Després, va agafar la bossa, la va deslligar amb cura i va abocar el contingut sobre
la seua túnica.
–Al·là ha sentit el meu prec! –va exclamar admirat en vore totes aquelles monedes.
De seguida, Choja es va posar a comptar-les… Hi havia noranta-nou dinars!
–Lloat sigues per aquest present que no meresc, Senyor! –va dir amb les mans esteses,
mirant al cel–. Però jo et vaig demanar cent dinars i ací n’hi ha noranta-nou. Així que estic
segur que aquesta bossa no és per a mi. La donaré al meu veí. Ell té una família enorme que ha
de mantindre.
I Choja se’n va anar amb la bossa a casa del seu veí i li va contar el que havia passat.
–Tin, Ibrahim! De segur que aquesta bossa era per a tu.
–Gràcies, Choja.
«Sembla que Choja és sincer», va pensar llavors Ibrahim. «Sincer i molt ingenu.»
Però encara quedava la segona part de la prova.
L’endemà al matí, va agafar la bossa i va ficar-hi cent un dinars. Després, va esperar
pacientment que arribara l’hora del rés i llavors va llançar de nou la bossa des de la seua
finestra als peus de Choja. En vore-la, Choja la va reconéixer: era la mateixa bossa del dia
abans! Llavors va comprendre el que estava passant i va decidir donar un escarment merescut
al seu veí Ibrahim. Choja va comptar les monedes: cent una! I mirant al cel va dir:

14 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 –Generós Al·là, no meresc aquest regal. No sols m’has donat el que et demanava, sinó que em
dones una moneda de més… No puc consentir-ho.
Ibrahim no podia donar crèdit al que sentia. El seu veí pensava rebutjar les monedes altra
vegada! Mentrestant, Choja seguia parlant:
–Però… no voldria ofendre’t rebutjant de nou el que m’ofereixes. Així que agafaré cent
monedes i donaré a Ibrahim, el meu veí, la moneda que m’has donat de més. Quan Ibrahim es
va adonar que Choja pensava quedar-se les monedes, es va afanyar a dir:
–Choja, torna’m la bossa!
–Quina bossa? –va preguntar Choja fingint-se estranyat–. Et refereixes a aquesta que
m’ha enviat Al·là? És que et pareix poc la bossa de monedes que et vaig donar ahir? Va,
Ibrahim, conforma’t amb la teua moneda, no sigues avar. I que Al·là t’acompanye.
Basat en Les mil i una nits

1. Contesta a aquestes preguntes sobre les monedes del conte:

•  Com s’anomenaven aquestes monedes? Quantes li’n demanava Choja a Al·là?

•  Quantes n’hi havia en la primera bossa? Quantes n’hi havia en la segona bossa?

2.  Busca en el text tres adjectius que servisquen per a descriure Choja.

3. Contesta.
•  Què va fer Choja amb les monedes de la primera bossa?

•  Què va fer amb les de la segona bossa?

•  Per què va llançar Ibrahim les bosses al seu veí Choja?

•  Per què va comprendre Choja que Ibrahim el posava a prova?

4.  Pensa i escriu per a què creus que devia necessitar Choja els cent dinars.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 15

 Fitxa 7

Nom Data

El turisme, indústria nacional

A partir de 1960, el turisme va començar a ser una de les activitats fonamentals per
a l’economia espanyola. En aquell temps s’havia superat ja la xifra de cinc milions de turistes.
Des de llavors aquest nombre no ha deixat d’incrementar-se, amb l’excepció dels anys
compresos entre 1973 i 1976, en què es van notar directament els efectes de la crisi econòmica
general produïda com a conseqüència de l’anomenada «guerra del petroli».
El pes econòmic del sector, així com els efectes que produeix sobre altres indústries
(construcció, fonamentalment) i activitats de serveis, fa que molts el consideren la «primera
indústria nacional». Fins fa poc de temps es tractava d’un turisme barat, ja que hi ha una sèrie
de països, amb suficient infraestructura turística i amb característiques climàtiques
i geogràfiques semblants a les espanyoles, que podien oferir preus més competitius.
Els països mediterranis, els d’ambdues ribes, compleixen aquestes premisses. La indústria
turística espanyola ha hagut de millorar la seua oferta en qualitat i en preus per a seguir
comptant amb la riquesa generada pel turisme.
La preocupació per assolir «banderes blaves», és a dir, per disposar de platges netes que
complisquen els requisits internacionals de salubritat i de qualitat, n’és un bon símptoma. El
mateix ocorre amb la tendència a diversificar els punts d’atracció turística amb la intenció que
ja no siga un turisme exclusivament de «sol i platja». La riquesa patrimonial espanyola s’ha
convertit en un nou motiu d’atracció turística, que, encara que siga menor en el nombre de
visitants que el practiquen, pot ser econòmicament molt més rendible, atés que està comprovat
que el turisme urbà gasta més diners en desplaçaments.
Un altre problema és el relacionat amb el control exercit pels operadors turístics:
la indústria turística espanyola haurà de coordinar-se i generar noves formes
d’organització per a intentar evitar que gran part dels beneficis vagen a mans estrangeres.

1.  Explica quin és el tema principal del text.

2.  Marca quina d’aquestes idees és la principal del text.

 A partir de 1960 el turisme va començar a ser una de les activitats fonamentals
per a l’economia espanyola.
 En 1960, el turisme havia superat la xifra de cinc milions de turistes.
 Des de 1960, el nombre de turistes no ha deixat d’incrementar-se.
 El pes econòmic del sector fa que molts el consideren la «primera indústria
nacional».

16 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3.  Identifica la idea principal de cada paràgraf del text i explica-la amb paraules teues.
• 

• 

• 

• 

4.  Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda d’un diccionari.
•  infraestructura:

•  salubritat:

•  rendible:

5. Explica amb paraules teues com repercuteix el turisme en altres indústries nacionals.

6.  Busca en la sopa de lletres huit paraules relacionades amb el món del turisme.

A T B A X A I V M A
X U R Z S R E I A P
A R U R A L H A C L
A I N D Ç S O T I A
A S A U B A A G A T
V T A O C I G E U J
T A M I S A A C A A
V A C A N C E S G D
E X C U R S I Ó B A
A U R B À S O S A Z

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 17

 Fitxa 8

Nom Data

Éssers fantàstics
En totes les èpoques i cultures, l’ésser humà ha somiat l’existència d’éssers fantàstics, amb
animals de característiques màgiques i d’aspecte sorprenent. Molts d’aquests éssers imaginaris
ixen en els contes i els mites de tots els temps i alguns, com els dracs, ens fan preguntar-nos si
són simplement fruit de la imaginació.
Una d’aquestes criatures màgiques és el fènix. El fènix era un ocell
de cos roig amb cua, bec i arpes de color d’or. Vivia més de cinc-cents
anys i, al final dels seus dies, construïa un niu en el qual es consumia
en cendres. De les cendres sorgia un pollet que creixia fins a convertir-se
de nou en un fènix adult. L’ocell fènix podia aparéixer i desaparéixer
a voluntat i el seu cant era màgic: infonia ànim i fortalesa als honestos
i temor als deshonestos. A més, les seues llàgrimes tenien la capacitat
de curar.

Un altre ésser fantàstic és l’hipogrif. Posseïa el cos d’un

cavall i el cap i les ales d’àguila. Les potes posteriors eren
de cavall i les anteriors d’àguila. Els hipogrifs eren realment
veloços en el vol. Els agradava viure en bandades i en llocs
plans i amb molta pastura, ja que podien menjar tant carn
com herba.

També el misteriós basilisc va sorgir de la imaginació de l’ésser humà.

Fruit d’un ou de gall fecundat per una serp i incubat per un gripau,
el basilisc era un animal amb cos de gall, coll de serp, ales membranoses
semblants a les de la rata penada i cap d’ocell. Si l’ou, grisenc i més menut
que els altres, no era destruït, portava la desgràcia i la mort als habitants
de la casa on apareixia. Es tractava d’un animal de costums nocturns
que s’ocultava de les persones; però pobre de qui s’encreuara amb ell
i aconseguira vore’l!, perquè en tenia prou amb una mirada per a matar
les seues víctimes, i el seu alé pansia i descomponia tot allò que fregava.

1. Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda del diccionari.
•  fantàstics:

•  infonia:

•  membranoses:

18 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  Resumeix breument de què tracta el text.

3.  Contesta a les preguntes següents.

•  Què són els éssers fantàstics?

• Quins exemples d’éssers fantàstics ixen en el text?

•  Quants anys vivia el fènix?

•  On vivien els hipogrifs?

•  De quin animal és l’ou del basilisc?

•  Quines conseqüències podia tindre la trobada amb un basilisc?

4.  Completa amb dades extretes del text.

FÈNIX
Aspecte:
Qualitats:

HIPOGRIF
Aspecte:
Qualitats:

BASILISC
Aspecte:
Qualitats:

5. Inventa un ésser fantàstic mesclant altres animals o éssers

imaginaris. Descriu-lo i acompanya’l d’un dibuix.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 19

 Fitxa 9

Nom Data

Flora i fauna del desert

Encara que els deserts poden semblar similars entre si, la seua flora és molt diferent. Per
exemple, als deserts americans les plantes més abundants són els cactus. Als deserts de la resta
del món hi ha altres plantes, com els àloes i les palmeres dels deserts africans.
Els animals també són diferents als distints deserts. Per exemple, als deserts de l’Amèrica del
Nord viuen serps de cascavell, òbiles del desert i pumes. A Àfrica i Àsia viuen altres serps, com
les cobres, i mamífers com la rata del desert i el dromedari. Als deserts australians habiten grans
fardatxos i estranys mamífers, com el talp marsupial.
La majoria de les plantes del desert emmagatzemen aigua a les tiges, com els cactus, i solen
tindre arrels molt extenses i profundes per a captar l’escassa humitat. Hi ha plantes que tenen
un sistema d’arrels tan extens que arrepleguen fins a l’última gota d’aigua del sòl: per exemple,
la creosota és una planta que viu a la vall de la Mort, a Califòrnia (EUA), i capta la humitat
del sòl amb tanta eficàcia que impedeix que cap altra planta cresca a prop.
Els animals han de recórrer també a diferents estratègies per a obtindre aigua. Algunes
mones del desert del Kalahari, a Àfrica, coneixen perfectament el seu entorn i saben on hi ha
pous en els quals s’emmagatzemen escasses quantitats d’aigua. A la zona costanera del desert de
Namíbia pràcticament no plou, però tots els matins hi ha boires degudes a la humitat del mar.
Alguns escarabats que viuen en aquest desert pugen a la part alta de les dunes quan hi ha boira
i esperen fins que es condensen sobre ells una o dues gotes d’aigua. L’aigua rellisca fins a la boca
de l’escarabat i així aquest en beu prou per a sobreviure.

1.  Subratlla el text de la manera següent.

–  Amb un traç continu (___), les idees fonamentals.
–  Amb un traç discontinu (_ _ _), les idees secundàries.
–  Amb una línia vertical al marge, les dades importants.

20 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  Resumeix breument el contingut del text.

3.  Defineix les paraules següents utilitzant el diccionari.

•  flora:

•  fauna:

•  marsupial:

•  condensen:

4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Si algunes de les
dades no estan en el text, busca-les en els llibres o en Internet. Després, reescriu
correctament les que siguen falses.

 La flora i la fauna dels deserts és semblant en tots.

 Els deserts ocupen el 40% de la superfície dels continents.

 Als deserts, les temperatures són molt baixes durant la nit.

 Als deserts nord-americans viuen animals com els dromedaris.

 Les plantes del desert solen tindre arrels gruixudes i curtes.

5.  Explica les estratègies de supervivència de les plantes que creixen al desert.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 21

 Fitxa 10

Nom Data

Els inicis del cinema

El cinema és la modalitat artística més jove. En els seus inicis, era difícil presumir que
arribaria a l’èxit actual.
Molt abans de l’arribada del cinema, hi havia dues màquines per a projectar imatges
sense moviment: al segle XVI la cambra fosca i, al XVII, la llanterna màgica. No obstant
això, els orígens del cinema no van tindre lloc fins que, a la fi del segle XIX, van aparéixer
dues invencions de Thomas Alva Edison: el kinetògraf, que permetia projectar imatges, i el
cinetoscopi, que permetia vore les diferents fases
d’un moviment de forma individual. Edison va
preferir aquest últim, sense advertir les possibilitats
econòmiques de projectar les imatges en una pantalla.
En 1894, dos germans, Louis i Auguste Lumière,
van perfeccionar la tècnica creant el cinematògraf.
Un any després, al soterrani d’un café de París, van
estrenar la primera pel·lícula comercial: es tractava
d’una breu gravació d’una colla d’obrers eixint d’una
fàbrica. L’èxit va ser radical i el cinematògraf
es va estendre a altres països d’Europa.
A la primeria del segle XX, la indústria del cinema va sorgir amb especial força a Europa,
i en 1902 es va produir el primer llargmetratge. Als Estats Units, malgrat que Edison impedia
legalment l’entrada del cinema al·legant que el cinematògraf era una còpia del seu invent,
es va filmar en 1903 la primera pel·lícula amb argument. La Primera Guerra Mundial
(1914-1918) va suposar un estancament del cinema a Europa, mentre que el
desenvolupament als Estats Units va continuar i va originar l’«star system», un sistema
consistent en el llançament de grans estreles, entre les quals destacaven Charles Chaplin
(cèlebre gràcies al personatge de Charlot) i Mary Pickford, que eren autèntics ídols de masses.
Dos grans canvis van tindre lloc en el cinema clàssic. El primer va ser la irrupció del cinema
sonor, introduït per la productora Warner en 1927 amb El cantor de jazz. Poc després, les altres
productores, que no havien cregut en el nou invent, van començar a fer pel·lícules sonores.
El segon gran canvi va ser la introducció del color, que es va produir entre 1922 i 1941 amb
l’evolució del sistema Technicolor. Més tard, la visió panoràmica que proporcionava el sistema
cinemascop, sorgit en 1953, va facilitar la creació de les grans produccions històriques.

1.  Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda del diccionari.
•  ídols:

•  irrupció:

22 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 •  panoràmica:

2.  Contesta a les preguntes següents.

•  Quins dos invents antics projectaven imatges en moviment?

•  Per què volia Edison impedir l’entrada del cinema als EUA?

• Quins fets van provocar un estancament de la indústria cinematogràfica europea?

•  En què consistia l’«star system»?

•  Quins dos grans canvis tècnics van transformar el cinema?

3.  Completa el quadre amb les dades més significatives de cada període.

HISTÒRIA DEL CINEMA

PRIMERS INVENTS INDÚSTRIA DEL CINEMA CANVIS TÈCNICS

S. XVI i XVII: 1902: 1927:

S. XIX: 1903: 1922-41:

1894: 1914-18: 1953:

4. Investiga i escriu un text en què expliques l’evolució de la televisió. Pots documentar-te

sobre el tema amb l’ajuda d’una enciclopèdia o d’Internet.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 23

 Fitxa 11

Nom Data

Els avantpassats dels ocells

L’existència dels pterodàctils, que eren rèptils voladors, ha fet pensar als paleontòlegs que
l’origen dels ocells es troba en aquests saures prehistòrics. Aquesta hipòtesi s’ha vist confirmada
per la descoberta de les restes fòssils de dos saures voladors, l’arqueoptèrix i el microraptor gui.
El primer d’aquests, l’arqueòpterix, és conegut
des de la descoberta del primer fòssil en 1861
a Alemanya, país on se n’han trobat més
exemplars. L’arqueòpterix va viure durant
el període juràssic superior, fa uns 170 milions
d’anys. El nom arqueòpterix significa ‘ala antiga’.
Aquesta criatura era meitat dinosaure
i meitat ocell. Així, d’una banda, presentava
diverses característiques exclusives dels ocells,
com les plomes, les ales i alguns elements
de la seua estructura òssia; i de l’altra,
presentava trets propis dels saures: una llarga
cua amb ossos, unes mandíbules allargades amb
dents menudes, tres dits amb arpes en cada ala,
un coll esvelt i flexible, potes llargues pròpies
d’un saure corredor i un cos curt (35 centímetres).
El fet que tinguera característiques pròpies d’ocell
i de rèptil es considera una prova de la teoria
de l’evolució de les espècies.
El segon d’aquests rèptils, el microraptor gui, és conegut gràcies a les restes fòssils trobades
a la Xina recentment, on va viure fa uns 130 milions d’anys. El microraptor gui presentava les
característiques pròpies d’un dinosaure, però proveït de quatre ales. La seua longitud era de 77
centímetres de llarg. Es creu que es desplaçava d’arbre en arbre de manera similar als esquirols
voladors. Aquesta troballa ha fet pensar als científics que alguns dels ancestres dels ocells
potser van estar proveïts de quatre ales, com el microraptor gui, i que les ales posteriors s’haurien
perdut amb l’evolució.

1.  Explica el significat d’aquestes paraules del text amb l’ajuda del diccionari.
•  hipòtesi:

•  juràssic:

•  ancestres:

24 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  Contesta a les preguntes següents.
•  De quina espècie creuen els paleontòlegs que procedeixen els ocells?

•  Quines dues troballes han reforçat aquesta hipòtesi?

•  Què significa arqueòpterix?

•  Quin valor té el fet que l’arqueòpterix siga meitat ocell i meitat rèptil?

•  On va ser trobat el microraptor gui ?

•  Com es desplaçava el microraptor gui ?

•  Què pensen els científics a partir de la descoberta del microraptor gui ?

3.  Completa el quadre amb dades extretes del text.

AVANTPASSATS DELS OCELLS

ARQUEÒPTERIX MICRORAPTOR GUI

Lloc: Lloc:
Antiguitat: Antiguitat:

Característiques: Característiques:

4. Escriu un text sobre l’espècie animal en perill d’extinció que preferisques.

Explica com és, quina és la seua forma de vida i per què es troba amenaçada.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 25

 Fitxa 12

Nom Data

Informàtica i comunicacions
El correu electrònic
El correu electrònic permet enviar informació entre diversos ordinadors connectats entre si
per mitjà d’una xarxa telefònica. Si, a més, es disposa d’un mòdem, la informació pot arribar a
qualsevol ordinador del món que també hi estiga connectat.
Cada usuari disposa d’una adreça o bústia electrònica a què poden accedir els altres usuaris
de la xarxa.
Els ordinadors portàtils
L’ús dels ordinadors portàtils fa possible transportar
la informació necessària a qualsevol lloc. Els ordinadors
portàtils van equipats amb una o diverses bateries que
proporcionen l’energia necessària a l’equip. Un sensor
de radiació infraroja permet, fins i tot, «connectar»
el portàtil a una impressora o un altre perifèric
equipat, al seu torn, amb un sensor sense necessitat
de cap cable.
Els portàtils moderns disposen de connexions per a acoblar-hi un telèfon mòbil, cosa que
permet que puguen accedir a la xarxa des de qualsevol lloc.
Les xarxes informàtiques: Internet
Les xarxes informàtiques estan formades per diversos ordinadors connectats. Al seu torn,
les xarxes poden connectar-se entre si. Això ocorre en la xarxa Internet, ja que agrupa més
de 50 000 xarxes informàtiques de tot el món. Qualsevol ordinador personal equipat amb
mòdem pot connectar-se a Internet. Per a això necessita, a més, algun programa per a moure’s
(«navegar») per la xarxa, enviar i rebre correu electrònic, etc.

1.  Subratlla les idees principals del text.

2.  Elabora un resum de continguts a partir de les idees principals del text.

Informàtica i comunicacions
1. 
1.1 

26 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3. Escriu un text expositiu sobre la informàtica i les comunicacions de manera que
distribuïsques la informació en tres paràgrafs. Cada paràgraf ha de tractar una
d’aquestes idees.
–  Finalitats pràctiques de la informàtica.
–  Últims invents.
–  Futur de la informàtica en relació amb les comunicacions.

4. Escriu una notícia breu per a una revista especialitzada en informàtica

en què informes d’una descoberta sorprenent.

5.  Defineix aquestes paraules del text. Si ho necessites, pots servir-te d’un diccionari.
•  bateria:

•  infraroja:

•  mòdem:

•  electrònic:

6. La paraula navegar és polisèmica. Escriu dues oracions en què la faces servir
amb dos significats diferents.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 27

 Fitxa 13

Nom Data

Teseu i el Minotaure
Totes les expedicions de joves grecs que havien intentat donar mort al Minotaure havien
fracassat. Any rere any, aquell monstre amb cos d’home i cap de bou havia causat nombroses
víctimes. Se sentia fora de perill a l’illa de Creta reclòs al seu laberint, una mansió d’intricats
passadissos, sales recòndites i tortuosos corredors, on molts s’havien atrevit a entrar, però d’on
ningú no havia aconseguit eixir.
Un dia, Teseu, príncep d’Atenes, va decidir encapçalar una nova expedició contra
el Minotaure.
Va arribar el dia de la partida i, amb les primeres llums de l’alba, Teseu i els seus valents
joves es van fer a la mar. Després d’una llarga travessia, van arribar a les costes de l’illa i allí van
ser càlidament rebuts pel rei cretenc i la seua família.
–Senyor, venim decidits a donar mort al Minotaure. Jo seré el primer que entraré
al laberint –va afirmar Teseu.
–Pensa-t’ho bé, xicot, abans que siga massa tard –li va aconsellar el rei–. Ningú fins hui,
i són molts els qui ho han intentat, ha aconseguit matar aquest monstre. I encara que ho
aconseguires, com podries eixir del seu refugi?
–Us agraïsc les vostres paraules. Però no hi ha marxa arrere –li va respondre el jove.
Entre els presents, hi havia Ariadna, una de les filles del monarca. A la xica la va
impressionar la gosadia i la valentia de Teseu i va decidir ajudar-lo a aconseguir l’objectiu.
–Tin aquest cabdell de fil –li va dir la jove en un lloc apartat– i lliga’n l’extrem a la porta
del laberint. Després, has d’anar desenrotllant el cabdell a mesura que t’endinses fins als últims
racons del palau. Per a eixir-ne, només hauràs d’arreplegar el fil que has anat estenent.
–Gràcies, Ariadna. És una magnífica idea i molt senzilla de posar en pràctica…
No hi ha dubte que ets una dona molt intel·ligent.
Teseu va dedicar un somriure de gratitud a la seua benefactora, li va besar les mans i amb
pas ferm es va dirigir a l’entrada del laberint. Els seus companys, sense poder contindre les
llàgrimes, van vore que desapareixia en la foscor i van sentir els seus passos allunyant-se.
A l’interior, en la més absoluta foscor, Teseu anava recorrent passadissos i estances.
Es guiava per l’oïda per seguir en la direcció de què procedien uns forts esbufecs, palpava
els murs per no ensopegar i avançava cautelós, ben atent per no perdre el cabdell de fil de
què depenia la seua salvació. De colp i volta, va sentir els esbufecs molt propers. El jove es
va quedar immòbil uns pocs segons i va dreçar les orelles fins a confirmar que el monstre
estava completament adormit. Llavors, amb un gran impuls, es va abalançar sobre el temible
Minotaure i li va donar mort.
El temps semblava haver-se detingut per als qui esperaven a l’exterior del laberint.
L’angoixa anava creixent en tots ells a mesura que percebien sorolls confusos i distants.
Després d’una estona d’absolut silenci, uns forts brams els van gelar la sang a les venes.
Resultava evident que la fera i Teseu s’havien trobat.

28 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 Ningú sabia què pensar. Tots es mantingueren callats, contenint la ràbia… Van ser uns
minuts eterns fins que, de sobte, Teseu va traspassar l’eixida del laberint i va aparéixer davant
els companys fent un crit triomfal. Per fi, el malson havia acabat!

1.  Explica qui era Teseu.

2.  Com era Teseu? Marca.

 orgullós    temerari    fort    agraït    dèbil    valent

3.  Escriu tot el que hages aprés sobre el Minotaure llegint el text.

4.  Quina actitud va mostrar amb Teseu?

EL REI DE CRETA:

ARIADNA:

5.  Llig i escriu V (verdader) o F (fals), segons corresponga.

 Teseu va ser el primer que va anar a Creta per donar mort al Minotaure.
 L’expedició de Teseu es va fer a la mar a l’alba.
 El Minotaure era un monstre sanguinari amb cap d’home i cos de bou.
  Ariadna es va negar a col·laborar amb Teseu.

6.  Contesta sobre el laberint.

•  En quina illa estava ubicat?

•  Per què era un lloc perillós?

•  Com va aconseguir eixir-ne Teseu?

•  De qui va ser aquesta idea?

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 29

 Fitxa 14

Nom Data

Catàleg de ferramentes
Espàtula:
Xicoteta i còmoda espàtula. Té un mànec
▶
de fusta i una làmina de metall. Serveix
per a raspar, estendre algeps…

Serra:
Serra fàcilment manejable. Té una fulla
▶ d’acer amb dents i un mànec de fusta. Està
especialment dissenyada per a tallar fusta
i altres materials durs.

Descaragolador:
Aquest descaragolador és molt manejable.
Té una barra de ferro amb la punta ▶
xafada i un mànec de plàstic.
Serveix per a caragolar i descaragolar.

Martell:
El nostre martell és molt resistent.
▶ Té un mànec llarg de fusta i un cap de
metall. Serveix per a clavar claus
i colpejar.

1. Seguint l’exemple de les descripcions anteriors juga amb els companys i companyes.
Descriu l’objecte que vulgues sense dir-ne el nom. Ells han d’endevinar de quin objecte
es tracta.

2. Elabora una descripció d’algun objecte que tingues a casa. Imagina que vols vendre’l o
baratar-lo per alguna altra cosa i que decideixes fer un anunci perquè se n’assabenten
els companys i companyes.

30 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3. Ensenya la teua descripció a un company o companya i pregunta-li què en pensa. Fes-li
preguntes com les següents.
•  Et pareix que la descripció és prou clara?
•  Creus que hi falta alguna dada important?
•  S’entén bé tot el que he escrit?
•  Què suprimiries del text o què hi afegiries?

4.  Fes un anunci amb el teu objecte. Fes-lo d’acord amb aquestes pautes.
–  Fes una fotografia o un dibuix de l’objecte que has descrit.
–  Apega la foto o el dibuix en la part inferior de la pàgina.
– Passa-hi la teua descripció en net mirant d’escriure recte i que es puga llegir
de manera clara.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 31

 Fitxa 15

Nom Data

El mercat dels dijous

Com cada dijous, l’activitat comença de bon matí al mercat ambulant del poble.
Els agranadors acaben de netejar i arruixar el carrer abans que es faça de dia.
A trenc d’alba, els venedors comencen a
instal·lar les parades, altres persones descarreguen
enormes caixes i els més matiners ja han col·locat
les mercaderies i esperen que la gent comence
a recórrer els estrets carrerons entre les parades.
Alguns clients desocupats arriben també
a primera hora del matí. Passegen entre
les parades i xarren amb els venedors a la caça
de gangues i d’objectes curiosos o, simplement,
gaudeixen de la tranquil·litat que hi ha abans
que el mercat s’òmpliga de gom a gom de gent.
Hui, com sempre, s’hi pot vore algun xiquet
recorrent les parades i regirant les piles
de trastos antics.
D’ací a poc més d’una hora, el mercat
s’omplirà de gent i les veus que pregonen
la mercaderia se sentiran en totes direccions.

1. Contesta.
•  En quin lloc es desenvolupa l’escena?

•  En quin moment del dia passa el que descriu el text?

•  Quines persones ixen en el text?

2.  Defineix aquestes paraules que ixen en el text.

•  ganga:

•  de gom a gom:

•  trastos:

32 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3.  Descriu breument el que es veu en la foto que hi ha al costat del text.

4.  Observa aquestes dues escenes. Fixa-t’hi bé i tria’n una per descriure-la.

1 2

■  Observa la imatge que has triat i recorda incloure en la descripció aquestes dades.
•  Lloc i moment del dia en què es desenvolupa l’escena.
•  Persones que hi ha (com van vestides, edats, etc.).
•  Accions que porten a cap.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 33

 Fitxa 16

Nom Data

L’exploració de l’Amazones
En l’època dels conqueridors, la canella era una substància tan preada com l’or. Corria el
rumor que més enllà de la serralada dels Andes hi havia grans planes d’arbres de canella. En 1541
va partir de la ciutat de Quito una expedició amb l’objectiu de trobar la cobejada espècia. La
caravana estava molt ben equipada: centenars de cavallers amb armadures, portadors carregats
d’armes i provisions, ramats de llames, milers de porcs… Malgrat tot, la duresa del terreny, les
condicions climàtiques i l’exuberant vegetació van convertir el viatge en una autèntica aventura.
Passades unes quantes setmanes, els membres de l’expedició es van rendir a l’evidència: no
hi havia aquelles planes somiades. No obstant això, havien trobat un immens riu del qual no
havien sentit parlar mai. Un grup reduït d’expedicionaris, capitanejat per Orellana, va optar
per seguir el curs d’aquell fabulós riu.
–Com podíem ni arribar a imaginar que existira un riu així? –comentaven tots meravellats.
Les aigües discorrien entre frondosos arbres de gran alçària, plantes gegants… A més,
hi havia centenars d’espècies que els espanyols no podien identificar i animals que mai no
havien vist enlloc. Però els dies van anar passant i les provisions van començar a esgotar-se.
–No podem seguir així! –es lamentaven–. Només ens queda menjar per a dos dies
i aquest riu pareix que no acaba mai.
–I a on ens durà el corrent? –es preguntaven ansiosos.
–Tranquils, hem d’estar prop del mar. El llit és cada volta més ample –responia Orellana.
Un dia, quan estaven a punt de perdre l’esperança, van sentir el so d’alguns tambors.
–Heu sentit això? –va preguntar alleujat un dels exploradors–. Hi ha un poble a prop!
El capità va ordenar dirigir les naus cap a la riba. Allí els esperava una tribu d’indígenes
que els van rebre amablement i van ballar danses en el seu honor. Després d’un banquet, van
omplir de queviures les embarcacions i els van acomiadar càlidament. Orellana i els seus van
continuar el viatge pel riu.
Un dia, un dels espanyols va vore unes canoes a la vora, però aquelles embarcacions
repletes d’indis armats es van precipitar cap a ells i van intentar tancar-los el pas. Els
exploradors es van preparar per a la lluita quan, de sobte, un detall va cridar l’atenció de tots.
–Hi ha dones! –va cridar un d’ells–. Dones guerreres!
Els indígenes estaven capitanejats per aguerrides dones d’indescriptible bellesa, les
amazones. Molts van recordar una llegenda que parlava de l’existència de dones de gran valor,
que sotmetien pobles sencers.
Després de diverses hores de combat, Orellana i els seus van aconseguir deslliurar-se dels
atacants i continuar riu avall, però mai no van poder oblidar aquella trobada amb les dones
guerreres. El 26 d’agost de 1542, les embarcacions van entrar per fi a l’oceà Atlàntic. El riu va
rebre el nom d’Amazones en memòria d’aquelles guerreres.

34 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

1. Explica amb dates a quina conquesta creus que es refereixen aquestes paraules:
En l’època dels conqueridors…

2. Contesta.
•  En quin continent es desenvolupa la història?

•  Quins personatges ixen en el text?

•  Quin personatge real trobes que és el personatge principal del relat?

•  Busca en una enciclopèdia més informació sobre el personatge principal.

•  Amb quin objectiu va partir de Quito l’expedició?

•  Quina proesa va aconseguir realment l’expedició?

3.  Llig aquestes afirmacions i digues si són verdaderes (V) o falses (F).
 En 1541 va partir de Quito una expedició en cerca de canella.
  L’expedició va trobar extenses planes repletes d’arbres de canella.
  El grup d’Orellana va arribar a la desembocadura del riu Amazones.
  El riu va rebre el nom d’Amazones en memòria d’una tribu de camperoles.

4.  Marca les afirmacions amb què estàs d’acord.

  Els relats històrics serveixen també per a aprendre.
  Els relats històrics són més difícils d’entendre que els contes.
  Els relats històrics són més interessants que els contes.

■  Argumenta l’elecció.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 35

 Fitxa 17

Nom Data

Un orfenat molt especial

Alguns éssers humans dediquen tota la vida a la creació de centres d’ajuda i de protecció
d’animals. A Kenya, un país africà, un grup de persones s’esforça diàriament per mantindre un
orfenat per a cries d’elefant que han perdut les mares. Les persones que hi treballen s’enfronten
amb una dura tasca, perquè… saps tot el que cal fer cada dia per a atendre aquests menuts?
De primer, se’ls dóna el biberó, perquè no són capaços d’absorbir la llet amb la trompa. Cada
cria ha de beure, en cada presa, prop de deu litres de llet. I no sempre estan disposats a fer-ho!
Després, cal traure els elefants a passejar. Totes les cries ixen juntes a recórrer els voltants
del centre acompanyades dels cuidadors. Com que les cries tenen la pell molt sensible, els
cuidadors han de protegir-les amb un para-sol per evitar que els toque el sol en excés,
o tapar-les amb una espècie de flassada quan fa molt de fred.
A continuació, arriba l’hora del bany. La neteja dels elefants és fonamental per a la seua
salut. Els cuidadors han de banyar-los perquè se senten frescos i cobrir-los de fang perquè se’ls
endurisca la pell.
En acabant, després d’un altre biberó, és
el moment de jugar. Llavors, les cries es diverteixen
amb els seus joguets preferits: grans pals, enormes
pedres, rodes de goma… Això sí, de tant en tant
cal canviar els joguets, perquè els elefants
s’avorreixen prompte de tot.
Finalment, quan arriba la nit, un nou biberó
i a dormir! Però el treball dels cuidadors no acaba
encara, perquè sabies que les cries d’elefant no
poden dormir soles? Encara que semble mentida,
necessiten sempre algú al seu costat.

1.  Escriu V (verdader) o F (fals) al costat de cada afirmació.

 Els elefants han de beure en cada presa vint litres de llet.
 Cal cobrir de fang la pell dels elefants perquè se’ls endurisca.
 Als elefants no els agrada jugar.
 Els elefants passegen a la nit.
 Els elefants no poden dormir sols.

■  Escriu una afirmació verdadera i una altra de falsa sobre el text.

VERDADERA:

FALSA:

36 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  De què tracta el text? Copia.
•  De per què són bons els orfenats dels elefants.
•  De què cal fer cada dia per a tindre cura de les cries dels elefants.
•  De com cal banyar les cries dels elefants.

3.  Inventa i escriu dos títols més per al text que recullen de què tracta.

4. Copia les paraules del text que servisquen per a ordenar els passos que cal seguir
cada dia en les atencions que reben els elefants.
De primer     
  

5.  Numera els paràgrafs del text i escriu. Què cal fer cada dia amb els elefants?
Exemple: Paràgraf 2 ▶  Donar-los el biberó.
▶ 
▶ 
▶ 
▶ 

6. Seguint l’estructura i la forma d’organitzar la informació d’aquest text, redacta

les coses que fas al matí des que t’alces fins que ixes de casa per anar a l’escola.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 37

 Fitxa 18

Nom Data

El meu oncle Carles

El meu oncle Carles té 28 anys i és el germà menut
de ma mare. És alt i bastant fort o almenys a mi m’ho
sembla, ja que és capaç d’alçar-nos a mi i al meu germà Blai
a la vegada.
Té els cabells de color castany. Els porta curts i una
miqueta rulls, però he vist fotos velles en l’àlbum en què
els duia llargs i semblava un lleó. Té els ulls clars, i tot el món
diu que s’assemblen als meus, sobretot quan riu. Els dos
pareixem xinesos quan riem perquè tanquem els ulls fins
que sols es veuen dues ratlletes enmig de la cara.
El meu oncle és alegre i molt divertit. Li agrada practicar
molts esports diferents, però l’esport en què destaca és el futbol.
Totes les setmanes juga un partit; a vegades em deixa
acompanyar-lo i en els partits importants anem tota la família a vore’l i a animar-lo des de
la graderia. També li agrada molt la música i sap tocar la guitarra, encara que canta prou
malament. Sempre està envoltat de gent perquè és una persona molt simpàtica.
El meu oncle té un gos que es diu Feroç, però que en realitat és molt tranquil. Quan ve
a casa de visita, Feroç i jo passem molta estona junts jugant al jardí.

1.  Contesta sobre de la descripció de Carles.

•  Com és?

•  Com és el seu caràcter?

•  Com té els cabells?

• I els ulls?

•  Què li agrada fer?

2.  Inventa i afig un altre tret físic i un altre tret de caràcter a l’oncle Carles.

38 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

3.  Copia al costat de cada substantiu els adjectius que poden acompanyar-lo.

ametlats ixents grans sedosos marrons verds

solts curts llisos rossos rulls abundants
llargs redons suaus menuts castanys blaus

ULLS:

CABELLS:

4. A vegades, per a descriure algú se’l compara amb una altra persona. Explica en què
s’assemblen i en què es diferencien dos amics teus. Recorda que en pots descriure tant
l’aspecte físic com el caràcter.

5.  Fes la descripció del membre de la teua família que preferisques, en què inclogues:
– Trets físics: estatura, complexió, ulls, nas, boca, cabells, color de pell…
–  Trets de caràcter: forma de ser, gustos i aficions, manies…
– Peculiaritats o trets característics, forma de vestir, de caminar, to de veu…
– Les teues pròpies opinions sobre aquesta persona.
Recorda que has de redactar-la de manera ordenada i sense mesclar els trets físics amb
els de caràcter en un mateix paràgraf. Pots servir-te d’una fotografia d’aquesta persona.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 39

 Fitxa 19

Nom Data

La meua classe
La meua classe està a la tercera planta de l’escola
i és molt àmplia i lluminosa. Té quatre finestres grans
en una de les parets, amb testos que a la primavera
tenen flors. Els meus companys i jo ens encarreguem
de regar-les una vegada per setmana i, a vegades,
també plantem llavors noves per comprovar com
creixen. Just a la paret de davant hi ha una perxa
de metall. Allí pengem els abrics a l’hivern. Al costat
de la perxa hi ha dues prestatgeries grans amb contes,
diccionaris i una enciclopèdia que formen la nostra
biblioteca. Alguns dels contes els hem llegit
a classe, però també ens en podem endur a casa
per llegir-los allí si ens abelleix. A la paret del fons
hi ha una pissarra on el professor explica les lliçons.
I davant, a l’esquerra, la seua taula, amb el globus
terraqüi damunt.
Les nostres taules són més menudes que la del professor i totes estan pintades de verd. Estan
repartides per tota la classe, normalment col·locades en files, però a vegades estan agrupades de
quatre en quatre o formant una O. En classe de Música, per exemple, les posem totes en rogle
per poder seguir les indicacions de la mestra amb més facilitat. En total som trenta-dos alumnes
i tenim trenta-dos pupitres.
Al sostre de l’aula hi ha tubs fluorescents, encara que no sempre estan encesos perquè l’aula
és molt lluminosa i rep molta llum del sol durant el dia. Prop de les finestres hi ha algunes
plantes penjades i un mòbil amb els planetes del sistema solar. A mi m’agrada la nostra classe,
sobretot quan està plena de murals i de dibuixos que hem fet nosaltres.

1.  Llig el primer paràgraf del text i marca el que s’hi diu de la classe.
 Com és.
 On se situa la perxa.
 Què hi ha al sostre.
 Com és el terra de l’aula.
 Què hi ha al costat de la perxa.
 Quantes finestres té.
 On estan els llums.
 Com són les taules que hi ha.

40 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2.  Llig la resta del text i explica que més s’hi diu sobre la classe.

3. Busca en el text i copia totes les paraules i expressions que serveixen per a situar
els elements a la classe.
Davant,

4. Torna a descriure la classe, però explicant tot el que veus de dreta a esquerra. Procura
incloure-hi tots els detalls que pugues.

5. Imagina que has d’explicar a un amic teu com és l’interior d’un lloc real o imaginari.
Tria el lloc que vulgues i fes-ne una descripció seguint aquestes pautes.
– Inventa un títol adequat per al teu text.
– Mira de fer servir paraules i expressions com ara: davant hi ha…; a la part de dalt es
troba…; al centre està…; al fons es troba…; a banda i banda hi ha…; al costat hi ha…
– Selecciona els elements o els objectes d’aquest lloc que et pareguen més
importants abans de començar-ne la descripció.
– Decideix en quin ordre faràs la descripció: de davant cap arrere, de dins cap a fora,
d’esquerra a dreta…
Títol:

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 41

 Fitxa 20

Nom Data

La cosa a la finestra
Aquella nit Antoni s’havia quedat tot sol a casa. Abans de ficar-se al llit va anar a la
cuina a prendre un suc. Quan va tornar a l’habitació, va notar una estranya olor de floridura,
semblant a l’olor del soterrani, i també va sentir com si s’haguera cremat alguna cosa.
En això, Antoni va sentir un estrany cruixit que semblava vindre de la finestra i cregué vore
darrere de les cortines una ombra que es perfilava en la clara llum de la lluna. Molt lentament,
tremolant-li els genolls, s’hi va acostar de puntetes. De colp i volta, es va quedar parat: damunt
l’ampit, davant de les cortinetes que suraven amb el corrent d’aire, hi havia una cosa asseguda
i el mirava de fit a fit. Antoni es va aborronar i la sang se li va gelar a les venes. La cosa de la
finestra era pitjor que King Kong, pitjor que Frankenstein i pitjor que Dràcula! Era l’ésser més
espantós que Antoni havia vist mai! Semblava que la cosa es divertia veient tremolar Antoni,
perquè va fer amb la boca gegantina que tenia un gest esgarrifós que va deixar completament al
descobert uns claus punxeguts.
–Un vampir! –va cridar Antoni. I la cosa va contestar amb una veu d’ultratomba:
–Sí, senyor, un vampir! Tens por?
I d’un salt va entrar al dormitori i es va col·locar davant de la porta. Antoni
no podia articular paraula.
–Et veig bastant fluix! Crec que no podré traure profit de tu –va dir el vampir mentre
l’examinava–. Com tu segurament saps, nosaltres ens alimentem de sang!
–Jo tinc una sang molt ro… ïna –va dir tartamudejant Antoni–.
Sempre estic prenent pa… pa… pastilles.
–Asseu-te! –va ordenar bruscament el vampir.
Antoni va obeir i el vampir va començar a caminar d’una banda
a l’altra de l’habitació, dient:
–I què en faig jo ara, de tu?
–Doncs podríem escoltar música –va dir Antoni per intentar tranquil·litzar el vampir.
–No! –va cridar el vampir.
–O jugar a «Serps i escales».
–No!
–Vols vore les meues postals?
–No, no i altra vegada no!
–Aleshores no se m’ocorre res –va dir molt desconcertat Antoni.
Mentrestant, el vampir havia descobert els llibres de King Kong a la prestatgeria i va
començar a arrancar-ne les pàgines i a llançar-les cap al llit. De sobte, es va detindre i va
somriure tot entusiasmat.
–Dràcula! –va llegir a mitja veu–. El meu llibre preferit! Me’l puc endur prestat?
–Per mi… Però me l’has de tornar.

42 Comprensió lectora Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

 El vampir, tot satisfet, es va posar el llibre davall de la capa.
–Per cert, com et dius? –li va preguntar a continuació.
–Antoni. I tu?
–Rüdiger –va respondre el vampir.
–Doncs és un nom bonic –va dir Antoni. El vampir pareixia afalagat.
–Doncs Antoni també és un nom bonic –va dir–. I digues, no et fa por quedar-te tot sol
a casa?
–Sí.
–A mi també. Sobretot en la foscor –va declarar el vampir–. Mon pare diu sempre:
«Rüdiger, tu no ets un vampir, ets un gallina!».
Els dos es van mirar i van esclafir a riure. Just en aquell mateix instant van sentir el soroll
d’un cotxe que s’acostava i s’aturava a la porta de la casa.
–Els meus pares! –va exclamar tot esglaiat Antoni.
D’un salt, el vampir va fugir per la finestra. Ràpidament, Antoni va córrer les cortinetes
i es va gitar al llit. En acabant va sentir que el pare deia en entrar a casa:
–Ja ho veus, Helga. Tot en calma.
Angela Sommer-Bodenburg
El vampiret. Alfaguara/Voramar (Adaptació)

1.  Recorda l’inici del conte i contesta.

•  Quina olor va percebre Antoni?

•  Quin so va sentir?

2.  Digues si són verdaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions sobre el vampir.
 Es deia Antoni.
 Tenia uns claus curts.
 S’alimentava de sang.
 El seu llibre preferit era Frankenstein.

3. Marca quines activitats va proposar Antoni a Rüdiger.

 Mirar la televisió.
 Escoltar música.
 Jugar a «Serps i escales».
 Una guerra de coixins.
 Contar acudits.
 Mirar postals.

Material fotocopiable © 2014 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Comprensió lectora 43