Reforç Medi 3

914056 _ 0001-0088.
qxd 2/9/08 13:15 Pgina 1
3 PRIMRIA REFOR I AMPLIACI
Coneixement
del medi
Fitxes de refor
1 El cos hum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 32 La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
2 Ossos, msculs i articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 33 Lagricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
3 Creixem i canviam. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 34 La ramaderia i la pesca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
4 La vista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 35 La indstria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5 Loda. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 36 Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
6 Lolfacte, el gust i el tacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 37 El comer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
7 La nutrici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 38 Els transports i els mitjans de comunicaci . . . . . . . . . . . 40
8 La relaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 39 Lajuntament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
9 La reproducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 40 Els serveis municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
10 Els mamfers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 41 El pas del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
11 Els rptils i les aus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 42 Els records del passat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
12 Els peixos i els amfibis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 43 La localitat a travs del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
13 Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
14 Els insectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Fitxes dampliaci
15 La Terra, el Sol i la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
1 ................................................ 46
16 Els moviments de la Terra i de la Lluna. . . . . . . . . . . . . . . 18
2 ................................................ 48
17 La representaci de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
3 ................................................ 50
18 Els estats de laigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
4 ................................................ 52
19 Laigua en la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
5 ................................................ 54
20 El cicle de laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
6 ................................................ 56
21 Les mquines. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
7 ................................................ 58
22 Tipus de mquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
8 ................................................ 60
23 Laire . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
9 ................................................ 62
24 El temps i el clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
10 ................................................ 64
25 El temps i les estacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
11 ................................................ 66
26 Els paisatges de muntanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
12 ................................................ 68
27 Els paisatges de plana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
13 ................................................ 70
28 Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
14 ................................................ 72
29 Els rius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
15 ................................................ 74
30 Els pobles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
31 Les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Illes Balears
Santillana
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 2
Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva,

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria
Illes Balears/Santillana Educacin, S. L., sota la direcci dEnric Juan Redal,
Jos Toms Henao i Miquel Vives Madrigal.
Illustraci: El ojo del huracn
Correcci: Gabriel Colom
Edici: Miquel Vives Madrigal
2008 by Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 914056
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seva propietat
intellectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legtims da-
quest quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per usar-les com a
material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos per-
mesos, especialment aquella que tengui finalitats comercials.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 3
Refor
1 El cos hum
Nom Data
Recorda
Les parts del cos hum sn cap, tronc i extremitats.
En linterior del nostre cos es troben els rgans
que el fan funcionar.
1. Escriu el nom de cada part del cos en el lloc corresponent.
cap tronc extremitats
2. Observa el dibuix i escriu un exemple

en cada cas.
cervell
pulm
cor
bra
estmac
cama
Un rgan que es troba en el cap. F
Un rgan que es troba en el tronc. F
Una extremitat inferior. F

2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L. 3
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 4
Refor
2 Ossos, msculs i articulacions

Nom Data
Recorda
Els ossos sn els rgans rgids i resistents que formen
lesquelet.
Les articulacions sn els llocs en qu suneixen els ossos.
Els msculs sn elstics i fan que es moguin els ossos.
1. Acoloreix segons la clau.
groc ossos
vermell msculs
2. Completa amb les paraules segents.
Lesquelet est format pels .

msculs
articulacions
Els ossos suneixen entre si en les .
ossos Els sn uns rgans elstics
que suneixen als ossos i fan que aquests es moguin.
3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.
c
e
c
g
t
4 2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 5
Refor
3 Creixem i canviam
Nom Data
Recorda
Al llarg de la vida, les persones canviam molt i passam
per diferents etapes: la infncia, ladolescncia, ledat adulta
i lancianitat.
1. Relaciona.
adolescncia ancianitat infncia edat adulta
I Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte.
1a 3a
2a 4a
2. Encercla la caracterstica que correspon a cada etapa de la vida.
Cauen les dents de llet i en surten les definitives.

infncia
Els nins tenen la veu ms greu.
s la primera etapa de la vida.

adolescncia
El nostre cos es prepara per ser adult.
El nostre cos canvia rpidament.

edat adulta
El nostre cos est preparat per tenir fills.
El nostre cos s ms frgil i tenim menys fora.

ancianitat
En aquesta etapa es creix molt.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 6
Refor
4 La vista
Nom Data
Recorda
El sentit de la vista ens permet conixer el que ens envolta
per mitj de la llum. El seu rgan sn els ulls.
Lull capta la informaci i lenvia al cervell a travs del nirvi ptic.
En el cervell es crea la imatge que veim.
1. Relaciona.
pestanyes
crnia parpella
pupilla iris
2. Completa les frases.
Les p , les c i les p
protegeixen els ulls.
La llum entra en lull a travs de la p .
Li s un anell de color que envolta la pupilla.
El c s una lent transparent situada en linterior de lull.
La r s la part de lull que capta la llum.
El n porta la informaci
captada per lull al cervell.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 7
Refor
5 Loda
Nom Data
Recorda
El sentit de loda ens permet captar els sons.
Les orelles sn els rgans del sentit de loda.
Lorella capta la informaci i lenvia al cervell pel nirvi auditiu.
1. Acoloreix les paraules que estan relacionades amb el sentit de loda.
cristall retina timp ulleres
llum sons vibraci orelles
2. Escriu cada nom en el seu lloc.

ossets de
timp orella caragol
lorella mitjana
3. Relaciona.
timp vibra quan hi arriben els sons.
caragol du la informaci dels sons al cervell.
ossets de lorella
capta els sons.
mitjana
nirvi auditiu es mouen quan vibra el timp.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 8
Refor
6 Lolfacte, el gust i el tacte

Nom Data
Recorda
El sentit de lolfacte ens permet captar les olors.
El seu rgan s el nas.
El sentit del gust ens permet captar els sabors.
El seu rgan s la llengua.
El sentit del tacte ens permet conixer com sn les coses
que tocam. El seu rgan s la pell.
1. Completa el quadre.
Olfacte Gust Tacte

El seu rgan
s
Ens permet
captar o conixer
2. Relaciona les tres columnes.
papilla gustativa pell percep els sabors
pitutria llengua nota la calor o el fred
rgan del tacte nas capta les olors
3. Retxa en cada cas els sentits amb els quals no es poden percebre
els objectes segents.
vista oda olfacte gust tacte

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 9
Refor
7 La nutrici
Nom Data
Recorda
La nutrici consisteix a aconseguir energia i materials
per al cos.
Els animals salimenten daltres ssers vius. Poden
ser carnvors, herbvors o omnvors.
Les plantes fabriquen els seus aliments.
1. Acoloreix lopci correcta. Desprs, copia loraci.
electricitat
La nutrici consisteix a aconseguir energia i per al cos.
materials
2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.
Llum
Qu necessiten les plantes per fabricar
els seus aliments?
Dixid
de carboni Per on prenen les plantes laigua
i les sals minerals?
Sals Per on prenen les plantes el dixid
Aigua minerals
de carboni?
3. Relaciona.
carnvors Q Q salimenten danimals i plantes.
herbvors Q Q salimenten danimals.
omnvors Q Q salimenten de plantes.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 10
Refor
8 La relaci
Nom Data
Recorda
La funci de relaci consisteix en el fet que els ssers vius capten
informaci de lexterior i actuen en conseqncia.
Per realitzar la funci de relaci, els animals utilitzen els rgans dels
sentits, el sistema nirvis i els msculs.
1. Escriu s o no segons correspongui.
Els animals Les plantes

Tenen sentits?
Es desplacen?
Realitzen la funci de relaci?
2. Completa lesquema.
La funci de relaci en els animals
utilitzen
els rgans els el

dels sentits
la part ms
que sn
important del qual s
la vista el cervell

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 11
Refor
9 La reproducci
Nom Data
Recorda
La funci de reproducci consisteix en el fet que els ssers vius
tenen descendents parescuts a ells.
La reproducci pot ser sexual o no sexual.
1. Explica de quines dues maneres poden reproduir-se les plantes.
2. Escriu davall cada dibuix ovpar o vivpar segons correspongui.
3. De quina funci es tracta? Escriu relaci o reproducci

segons correspongui.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 12
Refor
10 Els mamfers
Nom Data
Recorda
Els mamfers sn animals vertebrats. Respiren per pulmons,
sn vivpars, alimenten les cries amb llet i tenen la pell coberta
amb pl. La majoria t quatre potes.
1. Encercla en la sopa de lletres les paraules segents relacionades

amb els mamfers. Desprs, completa el text amb elles.
V E R T E B R A T S O
pl vivpars
I W Q Y A S D B I M A
V A Q P U L M O N S E
potes L A O I S A P N X C pulmons
P L T B A L E M A A
aletes A T A E U P O S Z W L llet
R A S S L L E T E M E
S S R D S L K J B A S
vertebrats ales
O A L E T E S X S Z I
Els mamfers
Els mamfers sn animals , ja que tenen
columna vertebral.
Respiren per , tenen la pell coberta

de i sn , perqu les cries
es formen i creixen en linterior del cos de sa mare fins el dia del seu
naixement. Les mares alimenten les seves cries amb .
La majoria es desplaa amb quatre , encara que

nhi ha que neden amb , com ara les balenes, o volen
amb , com les ratapinyades.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 13
Refor
11 Els rptils i les aus

Nom Data
Recorda
Els rptils respiren pels pulmons, neixen dous, tenen la pell
coberta descates i la majoria t quatre potes.
Les aus respiren pels pulmons, neixen dous, tenen dues potes
i dues ales i tenen la pell coberta de plomes.
1. Completa la taula.
Respiren El seu cos Es desplacen Neixen

per est cobert de amb de
Rptils escates
Aus pulmons
2. Contesta.
Els rptils sn ovpars? Per qu?
Les aus sn animals vertebrats? Per qu?
Tenen escates les aus? On?
Com tenen cura les aus de les seves cries? I els rptils?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 14
Refor
12 Els peixos i els amfibis

Nom Data
Recorda
Els peixos sn animals aqutics que respiren per brnquies,
neixen dous, tenen la pell coberta descates i es desplacen
amb aletes.
Els amfibis neixen dous, tenen la pell nua i posseeixen
quatre potes. Quan neixen viuen en laigua i respiren per brnquies.
Quan sn adults poden viure en la terra i respiren per pulmons.
1. On viuen? Respon.
peixos
amfibis
2. Completa les fitxes.
Grup:
Pell:
Desplaament:
Respiraci:
Reproducci:
Grup:
Pell:
Desplaament:
Respiraci:
Reproducci:

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 15
Refor
13 Els animals invertebrats

Nom Data
Recorda
Els animals invertebrats sn els que no tenen ossos
ni columna vertebral.
Nhi ha molts de grups diferents, com ara les meduses, els cucs,
els molluscs i els artrpodes.
1. En qu sassemblen tots els animals invertebrats? Explica-ho.
2. Retxa la paraula falsa. Desprs, copia loraci correcta.

Els cucs tenen el cos dur/tou i de forma allargada/esfrica.
Les aranyes tenen vuit/sis potes.
Els molluscs tenen el cos dur/tou i cobert

amb una closca/escates.
Les meduses tenen tentacles/peus i el seu cos s gelatins/dur.
3. Quins grups danimals invertebrats coneixes? Escriu-ne els noms.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 16
Refor
14 Els insectes
Nom Data
Recorda
Els insectes sn el grup ms nombrs dinvertebrats.
Sn ovpars i tenen dues antenes i sis potes. La majoria posseeix
quatre ales. El seu cos t tres parts: cap, trax i abdomen.
1. Completa el dibuix amb les paraules dels requadres.
cap trax abdomen ala
pota antena
2. Contesta.
Com sanomenen les parts en qu es divideix el cos dels insectes?
Quantes potes tenen els insectes?
Quantes ales solen tenir els insectes?
Com neixen els insectes?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 17
Refor
15 La Terra, el Sol i la Lluna

Nom Data
Recorda
La Terra s un planeta i en la seva superfcie hi ha oceans i continents.
El Sol s lestrella ms propera a la Terra. Emet llum i calor sense parar.
La Lluna s lnic satllit de la Terra i gira al seu voltant.
1. Escriu-ne els noms.
2. Observa els dibuixos i escriu davall cada un planeta,

estrella o satllit segons correspongui.
3. Acoloreix segons la clau.
blau clar latmosfera
blau fosc els oceans
marr els continents

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 18
Refor
16 Els moviments de la Terra i de la Lluna

Nom Data
Recorda
La Terra t un moviment de rotaci, que origina el dia i la nit;
i un moviment de translaci, que origina les estacions.
La Lluna t quatre fases: lluna plena, lluna minvant, lluna nova
i lluna creixent.
1. Escriu translaci o rotaci segons correspongui.
2. Relaciona.
lluna plena lluna minvant lluna creixent lluna nova
3. Uneix.
El moviment de rotaci de la Terra dna origen a les estacions.
La Terra tarda a girar sobre si mateixa 365 dies.
El moviment de translaci de la Terra dna origen a el dia i la nit.
La Terra tarda a girar al voltant del Sol 24 hores.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 19
Refor
17 La representaci de la Terra
Nom Data
Recorda
Un globus terraqi s una representaci esfrica de la Terra.
Un mapa s una representaci plana de la superfcie de la Terra
o duna part della. Quan representa tota la Terra
sanomena planisferi o mapamundi.
1. Relaciona.
Pol Nord
Pol Sud
equador
hemisferi nord
hemisferi sud
2. Escriu el nom dels oceans i dels continents.
Continents

A
A Oceans

A
E
G
O
G

P

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 20
Refor
18 Els estats de laigua

Nom Data
Recorda
Laigua es pot trobar en tres estats: slid, lquid i gass.
Quan laigua es gela o sencalenteix passa dun estat a un altre.
Els canvis destat de laigua sn: fusi, solidificaci,
evaporaci i condensaci.
1. Completa les oracions amb les paraules segents.
slid lquid gass
El vapor daigua s aigua en estat .
La neu s aigua en estat .
Laigua dels rius s aigua en estat .
2. Relaciona.
evaporaci
solidificaci
fusi
3. Qu faries? Tria i escriu.
encalentir aigua congelar aigua fondre gel
Per fer vapor daigua. F
Per fer gel. F
Per aconseguir amb gel aigua lquida. F

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 21
Refor
19 Laigua en la naturalesa
Nom Data
Recorda
En la Terra hi ha aigua en molts de llocs diferents. Per exemple:
En els oceans o en les mars, en els rius, torrents, rierols i llacs.
Davall la superfcie terrestre, formant-hi rius subterranis o aqfers.
En les muntanyes altes i en les zones properes als pols,
on laigua es troba en estat slid.
En els niguls, en forma de gotetes daigua.
1. Observa el dibuix i acoloreix de blau els llocs en qu hi ha aigua.
I Ara, completa el dibuix amb les paraules del requadre.
neu aqfer mar riu llac
2. Observa el dibuix de lactivitat anterior i escriu un lloc en qu laigua estigui

en estat lquid i un lloc en qu estigui en estat slid.
aigua en estat lquid
aigua en estat slid

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 22
Refor
20 El cicle de laigua
Nom Data
Recorda
El cicle de laigua s el recorregut que realitza laigua per la naturalesa
canviant dun estat a un altre.
1. Observa el dibuix. Desprs, ordena les fases del cicle de laigua.
3
2
4
5
Els torrents i els rius duen laigua fins a la mar de nou.
1 Laigua de la mar sevapora.

Laigua dels niguls cau a la terra en forma de pluja, neu o pedra.
El vapor daigua es condensa i forma els niguls.
Part de laigua penetra en el terreny i forma les aiges subterrnies.
I Ara, copia en ordre les fases del cicle de laigua.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 23
Refor
21 Les mquines
Nom Data
Recorda
Les mquines sn objectes que serveixen per realitzar les nostres
activitats duna manera ms fcil, i ens estalvien temps o esfor.
Les mquines funcionen amb energia.
1. Encercla segons la clau.
vermell funcionen amb electricitat blau les impulsen les persones
2. Tria dues mquines de lactivitat 1 i explica per a qu susen.
susa per
susa per

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 24
Refor
22 Tipus de mquines
Nom Data
Recorda
Les mquines poden ser simples o compostes.
Les mquines simples sn les que estan formades
per una o molt poques peces.
Les mquines compostes sn les que estan formades
per moltes peces.
1. Completa lesquema amb les paraules dels requadres.
compostes poques moltes
Estan formades
simples
per peces.
Tipus
de mquines
Estan formades
per peces.
2. Observa el dibuix i encercla amb vermell les mquines simples

i amb blau les mquines compostes.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 25
Refor
23 Laire
Nom Data
Recorda
Laire s una mescla de gasos que encercla la Terra i forma
latmosfera. Els gasos ms abundants en laire sn: nitrogen,
oxigen, dixid de carboni i vapor daigua.
Encara que laire s invisible i no t forma prpia, ocupa un lloc,
t pes i es mou.
1. Encercla el que necessita aire per viure o per funcionar.
2. Relaciona.
laire no t forma laire ocupa

laire pesa
prpia un espai
3. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals.
Laire s un lquid.
Amb absncia daire es perceben millor els sons.
En les capes baixes de latmosfera hi ha aire per respirar.
En laire hi ha nitrogen.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 26
Refor
24 El temps i el clima
Nom Data
Recorda
La temperatura, les precipitacions i el vent ens indiquen com
s el temps atmosfric.
El clima s el temps que sol fer en un lloc al llarg
de diversos anys.
1. Completa lesquema amb les paraules segents.
vent temperatura pluvimetre
Els elements
del temps sn
precipitacions
que es mesura amb que es mesuren amb que es mesura amb
el termmetre el lanemmetre
i el penell
2. Retxa la paraula que no correspongui en cada cas.

El clima en les zones de muntanya t
temperatures elevades/baixes, sobretot
a lhivern, i precipitacions
freqents/escasses en forma de neu.
El clima en les zones de costa

t temperatures suaus/baixes
tot lany.
El clima en les zones dinterior

t temperatures molt baixes/altes
a lhivern i baixes/altes a lestiu.
Les precipitacions sn
escasses/abundants.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 27
Refor
25 El temps i les estacions

Nom Data
Recorda
El temps s diferent en cada estaci de lany.
A lhivern fa fred i les precipitacions poden ser en forma
de neu.
A la primavera les temperatures sn suaus i les pluges freqents.
A lestiu fa molta calor i quasi no plou.
A la tardor les temperatures sn moderades i les pluges freqents.
1. Observa els dibuixos i escriu el nom de lestaci de lany que hi est

representada.
2. Completa la taula amb les caracterstiques de cada estaci.
Precipitacions Temperatures
Hivern
Primavera
Estiu
Tardor

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 28
Refor
26 Els paisatges de muntanya

Nom Data
Recorda
En els paisatges de muntanya hi ha muntanyes i valls.
Les muntanyes sn terrenys elevats i en pendent.
Les valls sn els terrenys plans que estan situats
entre les muntanyes.
1. Observa el dibuix i escriu els noms segents en el lloc corresponent.
serra muntanya cim vessant peu vall
2. Completa amb les paraules del requadre.
muntanyes serra valls
Els paisatges de muntanya estan formats per i per valls.
Les sn terrenys plans situats entre muntanyes.
Diverses muntanyes alineades formen una .

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 29
Refor
27 Els paisatges de plana

Nom Data
Recorda
En els paisatges de plana hi ha extensos terrenys plans.
1. Observa el dibuix i marca amb una X les oracions vertaderes. Desprs, contesta.
Hi ha carreteres. Hi ha camps de cultiu.

Passa el tren. Un riu recorre terres planes.
Hi ha muntanyes. Hi ha una ciutat.
Quin tipus de paisatge s: de muntanya o de plana? Per qu?
2. Qu pots veure en cada paisatge? Encercla A o B segons correspongui.
A B
Un paisatge de muntanya. F A B Una vall. F A B

Un paisatge de plana. F A B Camps de cultiu. F A B
Una serra. F A B Un cim nevat. F A B
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 30
Refor
28 Els paisatges de costa

Nom Data
Recorda
Els paisatges de costa sn els terrenys situats prop de la mar.
La costa pot tenir platges o penya-segats.
1. Escriu cada nom en el lloc corresponent.
cap badia illa platja penya-segat
2. Relaciona.
Terreny que est envoltat daigua

per totes parts tret duna.
Porci de terra envoltada daigua per

illa totes parts. badia
Entrada de la mar en la terra.
Part de terra que entra

en la mar.
cap pennsula
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 31
Refor
29 Els rius
Nom Data
Recorda
Un riu s un corrent continu daigua que neix en les muntanyes.
El llit s el terreny enfonsat pel qual corren les aiges dun riu.
El cabal s la quantitat daigua que du un riu.
El curs s el recorregut del riu des del seu naixement fins a la seva
desembocadura. Shi diferencien tres zones: curs alt, curs mitj
i curs baix.
1. Observa el dibuix i escriu els noms segents on corresponguin.
curs alt curs mitj curs baix
2. Completa amb les paraules segents.
llit cabal curs
El terreny enfonsat pel qual discorren les aiges dun riu

s el .
El recorregut que fa un riu des del seu naixement fins a

la seva desembocadura s el .
La quantitat daigua que du un riu s el .

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 32
Refor
30 Els pobles
Nom Data
Recorda
Els pobles sn localitats petites en qu viuen poques
persones.
Les cases sn baixes i els carrers sn curts i estrets.
Els pobles poden ser de muntanya, de plana o de costa.
1. Escriu muntanya, plana o costa segons correspongui.
2. Llegeix, pensa i marca amb una X.
Poble Poble Poble

de muntanya de plana de costa
Les cases tenen teulades inclinades
perqu la neu hi llenegui.
Els habitants poden dedicar-se
al turisme i a la pesca.
Moltes persones treballen
en la ramaderia i en la cura
dels boscs.
Les carreteres sn estretes
i amb molts de revolts.
Els carrers i les carreteres sn rectes.
Molts dels habitants es dediquen
a lagricultura.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 33
Refor
31 Les ciutats
Nom Data
Recorda
Les ciutats sn grans localitats en qu viuen
moltes persones.
Els edificis sn alts i els carrers sn llargs i amples.
Les ciutats es divideixen en barris: el centre, leixample
i la perifria.
1. Llegeix, pensa i marca amb una X.

Ciutat Poble
s una localitat petita.
T carrers amples i llargs.
Hi viuen moltes persones.
Els carrers sn curts i es distribueixen
al voltant duna plaa.
2. Marca lopci correcta.

El barri antic o centre:
els carrers sn estrets i t edificis histrics.
els carrers sn amples i els edificis sn alts i moderns.
Els barris moderns o eixample:
els carrers sn amples i els edificis tenen unes sis plantes.
els carrers sn amples i els edificis tenen poca altura.
Els barris de la perifria:
conformen la part ms antiga de la ciutat.
hi ha zones residencials, centres comercials, polgons industrials
3. s un barri antic o modern? Observa el dibuix i explical.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 34
Refor
32 La poblaci
Nom Data
Recorda
Les persones que viuen en una localitat sn els seus habitants
i formen la seva poblaci.
La poblaci, segons la localitat en qu visqui, pot ser rural o urbana.
La poblaci, segons ledat, pot classificar-se en poblaci jove,
adulta o anciana.
1. Llegeix el que diu cada personatge. Desprs, completa la taula posant

una X on correspongui.
El meu nom s Adri.
Tenc 78 anys i visc
en la ciutat lleidatana
de Balaguer.
Nom Iolanda.
Tenc 48 anys i visc
en un poble
dAlacant.
Som en Carles.
Visc a Palma i ahir vaig
fer 15 anys.
GRUPS DE POBLACI
Per edat Per localitat
Jove Adulta Anciana Rural Urbana
Iolanda
Carles
Adri
2. Relaciona.
Nombre de persones que neixen en un any. mortalitat
Nombre de persones que moren en un any. natalitat

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 35
Refor
33 Lagricultura
Nom Data
Recorda
Lagricultura s el treball de la terra per obtenir aliments i altres
productes. Lagricultura pot ser de sec o de regadiu.
Els cultius de sec sn els que creixen noms amb laigua de pluja.
Els cultius de regadiu sn els que necessiten aigua abundant
per crixer i es reguen amb aigua de squies i canals.
1. Escriu davall cada dibuix sec o regadiu segons correspongui.
2. Completa lesquema amb les paraules segents.
regadiu la que no es rega la que es rega
Lagricultura
pot ser de
sec
que s que s

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 36
Refor
34 La ramaderia i la pesca
Nom Data
Recorda
La ramaderia s la cria danimals per obtenir aliments i altres produc-
tes. Pot ser intensiva o extensiva.
Hi ha diferents tipus de ramat, per exemple: bov, ov o porc.
La pesca s la captura de peixos i mariscs en els rius i en la mar.
La pesca martima pot ser daltura o de litoral.
1. Retxa la paraula incorrecta en cada cas.
Captura de peixos i mariscs en els rius

o en la mar. F pesca ramaderia
Tipus de ramat format per ovelles. F bov ov

Cria danimals per obtenir aliments
i uns altres productes. F ramaderia agricultura
Tipus de pesca que es realitza en alta mar. F altura litoral

Tipus de ramaderia que es realitza
en granges o estables. F extensiva intensiva
2. Observa els dibuixos. Desprs, respon.
Quins dos tipus de pesca martima hi ha?
En qu es diferencien?
Amb quina creus que es capturen ms peixos? Per qu?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 37
Refor
35 La indstria
Nom Data
Recorda
La indstria transforma les matries primeres en productes elaborats.
Segons les matries primeres que utilitzen i els productes que fabri-
quen, les indstries poden ser bsiques, de consum o tecnolgiques.
1. Relaciona cada matria primera amb el producte elaborat corresponent.
2. Ordena aquest procs industrial amb 1, 2, 3 i 4.
3. Retxa el producte elaborat que no correspon en cada cas.

Indstria bsica. F ciment plstic medecines
Indstria de consum. F conserves vidre sabates
Indstria tecnolgica. F corbates ordinadors telfons
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 38
Refor
36 Els serveis
Nom Data
Recorda
Els serveis sn els treballs dedicats a atendre les necessitats
de les persones. Segons qui ofereix els serveis, aquests poden
ser pblics o privats.
1. Observa els dibuixos i encercla les persones que presten serveis.
2. Retxa lopci incorrecta en cada cas.
Na Betlem s conductora dautobs a lajuntament.

Treballa en lagricultura/el sector serveis.
Realitza un servei pblic/privat, perqu
s gestionat pel govern
dun territori/per una empresa privada.
El trasllat de persones s un servei
doci/de transport.
3. Completa la taula amb les professions del requadre.
infermer msic electricista actor enginyer

periodista cirurgi locutor
Tipus de servei
Empresarial Sanitari De comunicaci Cultural

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 39
Refor
37 El comer
Nom Data
Recorda
El comer s lintercanvi de productes i serveis per doblers.
En lactivitat comercial intervenen els productors,
els comerciants i els consumidors.
El comer pot ser a lengrs o al detall.
1. Respon.
En qu consisteix el comer?
Quines persones intervenen en el procs comercial?
Quins tipus de comer hi ha?
Quines modalitats de pagament hi ha?
2. Completa lesquema del procs comercial amb les paraules dels requadres.
detallista productor transportista majorista
El procs comercial
Elabora Ven Fa arribar Ven

el producte el producte el producte el producte
i el ven al detallista. al detallista. al comprador
al majorista. o al consumidor.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 40
Refor
38 Els transports i els mitjans de comunicaci

Nom Data
Recorda
El transport s el trasllat de persones i mercaderies dun lloc
a un altre. El transport pot ser pblic o privat.
Els mitjans de comunicaci serveixen per intercanviar informaci
entre les persones. Poden ser individuals o socials.
1. Escriu el nom del mitj de transport al qual es refereix cada oraci.
s privat i circula per les carreteres. F
s pblic, circula per les vies frries

F
i surt i arriba a les estacions.
s pblic i circula per les rutes aries. F
s pblic i surt i arriba als ports. F
2. Uneix les peces i escriu dues oracions.
Els mitjans duen informaci com la premsa,

de comunicaci duna persona la televisi
individuals, a una altra. o Internet,
transmeten com el telfon, Els mitjans

informaci a la carta o el de comunicaci
moltes persones. correu electrnic, social,

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 41
Refor
39 Lajuntament
Nom Data
Recorda
Lajuntament s la instituci que sencarrega de governar
la localitat i dorganitzar els serveis municipals.
Lajuntament est format pel batle i els regidors.
Lajuntament selegeix cada quatre anys en les eleccions
municipals.
1. Encercla lopci correcta. Desprs, copia loraci.

Lajuntament/municipi sencarrega del govern de la localitat.
Els vens/batles elegeixen els regidors en les eleccions municipals.
El batle/regidor presideix lajuntament.
2. Observa lesquema i explica com es tria el govern municipal.
En les eleccions municipals, que se

celebren cada quatre anys, els
Batlessa
Regidors
Vens
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 42
Refor
40 Els serveis municipals

Nom Data
Recorda
Els serveis municipals sn les activitats que organitza i dirigeix
lajuntament per tal que les persones visquin amb major comoditat
en les seves localitats.
Els serveis municipals poden ser de provisi,
de protecci, de sanejament, durbanisme i trnsit
i de cultura i oci.
1. Respon.
Qu sn els serveis municipals?
Quins tipus de serveis municipals hi ha?
2. Observa el dibuix i encercla tres problemes que hi ha en aquesta localitat.
I Ara, marca la resposta correcta.

El servei municipal encarregat de resoldre el problema del trnsit s el
servei durbanisme i trnsit. servei de cultura i oci.
El servei encarregat de recollir els fems s el
servei de neteja. servei de provisi.
El servei encarregat darreglar la vorera s el
servei denllumenat. servei durbanisme.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:15 Pgina 43
Refor
41 El pas del temps

Nom Data
Recorda
El temps es divideix en passat, present i futur. Per mesurar
perodes curts de temps, utilitzam els dies, les setmanes,
els mesos o els anys. Per mesurar perodes llargs, utilitzam
la dcada, el segle o el millenni.
Coneixem el passat a travs de documents escrits, grfics
o materials.
1. Recorda i escriu dues coses que vares fer en els perodes de temps segents.

Fa una setmana

Fa un mes

Fa un any

2. Escriu de quin tipus de document es tracta.
grfic escrit material

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 44
Refor
42 Els records del passat

Nom Data
Recorda
Les tradicions, les festes, els smbols i els monuments
ens ajuden a recordar el passat de la localitat en qu vivim.
1. Observa els dibuixos i escriu les paraules segents en el lloc

corresponent.
En lactualitat Fa centenars danys Fa milers danys
2. Relaciona.
castell bandera ball tpic esttua
tradici monument smbol
3. Pensa en la teva localitat i completa.
Una tradici. F
Un monument. F
Una festa. F
Un smbol. F
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 45
Refor
43 La localitat a travs del temps

Nom Data
Recorda
La localitat canvia amb el pas del temps. Podem conixer
com va ser a travs de les seves construccions i de la forma de vida
de les persones que lhabitaven.
vermell Fa milers danys. blau Fa centenars danys.
verd En lactualitat.
ON VIVIEN?
COM ES DESPLAAVEN?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 46
Ampliaci
1
Nom Data
El nostre esquelet
Lesquelet s una caracterstica de tots els animals vertebrats.
Lesquelet hum est format per 206 ossos i t funcions
molt importants:
1. Donar forma al nostre cos i sostenir-lo.
2. Protegir nombrosos rgans vitals, com ara el cor o el cervell.
3. Servir de suport a la majoria dels nostres msculs.
Els ossos del nostre esquelet tenen grandries i formes molt variades.
Hi ha ossos llargs, ossos curts, ossos plans
El ms llarg s el fmur, los de la cuixa. Alguns dels ms petits
sn el martell, lenclusa i lestrep, que es troben en lorella interna.
1. Escriu els segents noms dossos en el lloc corresponent.

fmur tbia frontal costelles
hmer nasal cbit peron
maxillar
clavcula
estern
columna
radi vertebral
pelvis
rtula

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 47
2. Classifica els ossos segents segons pertanyin al cap, al tronc

o a les extremitats.
frontal estern pelvis
rtula clavcula tbia
nasal radi maxillar
Cap Tronc Extremitats
3. Completa el text segent.
El nostre esquelet est format per 206

i t funcions molt importants.
Lesquelet sost el nostre

i li dna forma.
Les protegeixen rgans com ara

el cor i els pulmons; el
protegeix el cervell, i la
protegeix la medulla espinal.
Els ossos tenen distintes formes i grandries. El

s los ms llarg, i el ,
l i l ,
situats en lorella, sn els ossos ms menuts.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 48
Ampliaci
2
Nom Data
Com hi veim
La informaci que rep lrgan de la vista s processada
pel nostre cervell. Aquest sentit funciona de la manera
segent:
Primer, els ulls capten un estmul de lexterior.
Desprs, els ulls converteixen aqueixa informaci en
impulsos nirviosos. Els impulsos nirviosos sn petits
corrents elctrics que recorren els nostres nirvis.
A continuaci, els nirvis duen la informaci fins al
cervell.
Finalment, el cervell rep la informaci, lanalitza
i s, llavors, quan hi veim.
Tanmateix, hi ha ocasions en qu el cervell interpreta
de manera distinta la informaci que rep dels ulls;
es produeixen llavors les illusions ptiques.
1. Llegeix el text, observa els dibuixos i ordena el procs de funcionament

del sentit de la vista.
I Ara, explica amb les teves prpies paraules com funciona el sentit de la vista.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 49
2. Observa els dibuixos i marca la resposta correcta.
A B
A
Quina lnia s ms llarga? A B

Quin cercle s ms gran? A B
3. Mira atentament els dibuixos. Desprs, explica qu veus en cada un.
4. Acosta, a poc a poc, la cara al paper, fins que toquis la lnia vertical
amb la punta del nas. Desprs, contesta.
On s lespelma?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 50
Ampliaci
3
Nom Data
De pressa, de pressa
Encara que hi ha animals que no es desplacen, com les esponges i els percebes,
que viuen sempre enganxats a les roques, la majoria es desplaa dun lloc a laltre
i ho fa de diferents maneres:
Volant, com les aus, les ratapinyades i els insectes.
Nedant, com els peixos, les balenes o les tortugues marines.
Arrossegant-se per terra, com les serps.
Caminant, com els ssers humans, lestru o el ratol.
Per no tots els animals es desplacen a la mateixa velocitat. Alguns animals
recorren en una hora el que altres en un any. Vegem-ne alguns exemples:
ANIMALS
VELOCITAT
En terra En laire En laigua
Els ms lents El peress Una petita La perca
recorre 12 m mosca recorre recorre
per hora. 35 m per hora. 2,10 km
per hora.
Els ms rpids El guepard pot El falc arriba El peix vela
recrrer 100 a volar fins es trasllada
km per hora. als 300 km a 110 km
per hora. per hora.
Perqu ten facis una idea, lsser hum, caminant a pas normal, recorre en una
hora entre 5 i 6 quilmetres.
1. Uneix cada animal amb la seva manera de desplaar-se.
vola neda camina

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 51
2. Dibuixa aquests animals.
musclo cangur serp
I Escriu davall cada un com es desplaa.
3. Respon.
Amb quina funci vital dels ssers vius relacionaries el desplaament

dels animals? Per qu?
Quins ssers vius no poden desplaar-se? Com realitzen la funci

de relaci?
4. Completa amb dos noms dssers vius que puguis trobar en el pati
del collegi o en un jard. Desprs, explica com realitzen la funci de relaci.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 52
Ampliaci
4
Nom Data
Els animals combaten el fred

Quan arriba lhivern i les temperatures baixen, molts danimals
es veuen en la necessitat de cercar la manera de combatre
el fred.
Una manera de fer-ho s hibernant.
La hibernaci no s ms que lestat dendormiscament
en el qual entren alguns animals els mesos ms freds de lany.
Per exemple, els lirons, els ssos, les tortugues, les ratapinyades
i els granots hibernen i romanen adormits tot lhivern.
Per combatre el fred, altres animals migren, la qual cosa
significa que recorren llargues distncies per localitzar llocs
amb un clima ms clid. Les cigonyes, els antlops, les balenes,
les oronelles o les oques sn alguns exemples danimals
migratoris.
1. Llegeix el text i explica qu signifiquen aquestes paraules.

Migrar:
Hibernar:
blau migraci vermell hibernaci

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 53
3. Observa i escriu tres caracterstiques de cada un daquests animals.
I Quina caracterstica tenen en com aquests tres animals? Pensa i respon.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 54
Ampliaci
5
Nom Data
Peus al cap
Els cefalpodes sn animals que viuen en la mar.
El seu nom significa peus al cap, i es refereix
al fet que els peus daquests animals en realitat sn
els seus tentacles, que parteixen del cap, tot envoltant
la boca.
Sn exemples de cefalpodes els calamars, les spies
i els pops.
Per cert, el pop est considerat com un dels animals
invertebrats ms intelligents del mn mar.
El seu cos tou sassembla a una enorme bossa, t vuit
tentacles i els seus moviments els realitza reptant,
nedant o per propulsi.
Es defensa dels enemics de dues maneres: cegant-los
amb la tinta que els llana o canviant el color de la pell
per confondres amb el lloc on est i aix ocultar-se.
1. Contesta.
Qu significa la paraula cefalpode?
Els cefalpodes, sn vertebrats o invertebrats? Per qu?
Tots els animals marins sn invertebrats? Per qu?
Quins altres animals coneixes que es desplacin nedant? Escriu-ne tres exemples.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 55
2. Classifica aquests animals invertebrats.
abella clossa medusa eruga arna
cuc de terra calamar libllula escorp
Animals invertebrats
Daire Daigua De terra
3. Completa amb dades danimals invertebrats que coneguis.
Animal Aix es desplaa Lloc on viu
F F
F F
F F
F F
4. Troba tres pops en aquest dibuix i acoloreix-los.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 56
Ampliaci
6
Nom Data
Redona o plana?
Avui, tothom sap que la Terra t forma
desfera. Tanmateix, aquesta idea no sempre
va estar en la ment dels ssers humans i va ser
acceptada universalment fa uns cinc-cents anys.
Si es mira cap a lhoritz s fcil imaginar que
el nostre planeta s pla i que el Sol, les altres
estrelles i la resta dels planetes giren al voltant
de la Terra. Per aix, aquesta creena es va
mantenir durant tant de temps.
Tanmateix, grcies als navegants del segle XVI,
especialment al portugus Ferno Magalhes
i a lespanyol Juan Sebastin Elcano, que varen
aconseguir donar la primera volta al mn
en vaixell, avui sabem, sense cap mena de dubte,
que la Terra s esfrica.
1. Quina s la principal idea del text? Decideix i marca amb X.

La Terra s plana.
El Sol, les estrelles i els planetes giren al voltant de la Terra.
Grcies als navegants del segle XVI, avui sabem que la Terra s redona.
s impossible saber quina s la forma del planeta Terra.
2. Imagina com es veu la Terra des de lespai i descriu-la.

Pensa en la forma del planeta, en el color dels continents i dels oceans

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 57
3. Si la Terra fos plana, podrem fer la volta al mn en vaixell?

Qu succeiria? Pensa i explica-ho.
4. Esbrina a qu es refereixen les definicions segents i encercla-les

en la sopa de lletres.
Satllit que es mou al voltant de la Terra. F
Moviment de la Terra sobre el seu eix. F
Moviment de la Terra al voltant del Sol. F
Estrella del Sistema Solar molt important

per a la vida en la Terra. F
Tercer planeta del Sistema Solar. F
Capa daire que envolta la Terra. F
Planeta ms gran del Sistema Solar. F
T R A N S L A C I
Q O W R T Y U P J K
A T M O S F E R A L
D A H K M N B S X L
Z C V M T R Y S H U
T I T E R R A O P N
M X S F R W L Q A
A P E J P I T E R
5. Escriu els noms dels planetes del Sistema Solar.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 58
Ampliaci
7
Nom Data
Com arriba laigua fins a les nostres cases?

Laigua dels rius semmagatzema als embassaments.
En aquests embassaments laigua cont substncies
perjudicials per a la nostra salut i, per tant, no es
pot beure.
Laigua es tracta i es fa apta per al consum
en les plantes potabilitzadores.
Laigua potable es canalitza a travs de canonades
subterrnies que arriben fins a les nostres llars.
Laigua usada a les cases es transporta a travs
dunes canonades anomenades desguassos a les clavegueres
i, dall, fins a les depuradores, on es torna a tractar.
1. Respon.
On semmagatzema laigua dels rius?
Per on arriba laigua a les cases?
On es fa laigua apta per al consum?
On va a parar laigua bruta?
2. Explica qu s laigua potable i on podem obtenir-la.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 59
3. Encercla segons la clau. Desprs, contesta.
vermell Les canonades que duen aigua neta.
blau Les canonades que duen aigua bruta.
Quines habitacions sn les que tenen entrada i sortida daigua?
4. Laigua s un b necessari i escs. Qu faries per estalviar aigua?

Escriu-hi tres idees.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 60
Ampliaci
8
Nom Data
La roda a travs del temps
Un dels invents que varen revolucionar la histria
del transport va ser, sense cap mena de dubte,
el de la roda.
La roda, que s una pea redona que gira entorn
dun eix, aparegu fa uns 5000 anys. Les primeres
rodes eren de fusta massissa. Amb el pas del temps,
se li varen afegir radis.
Desprs, es varen fabricar rodes metlliques, cosa que
va facilitar el transport de grans pesos.
Posteriorment, les rodes metlliques es varen recobrir
amb una cambra de goma o cautx. Aquestes rodes
sn les que sutilitzen en lactualitat, ja que sn ms
lleugeres i resistents.
1. Observa els dibuixos i encercla la roda ms antiga.
Explica per qu creus que la roda que has encerclat s la ms antiga.
2. Com creus que es transportaven els objectes pesats

abans de la invenci de la roda? Pensa i respon.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 61
3. Localitza en la sopa de lletres cinc mitjans de transport que utilitzen rodes.
R B I C I C L E T A
W A P I P A Z F G W
S A U T O M B I L
C U E P L I X D O I
G Y L M K A I J Q
T R E N O V B M L
S H B A R D M I Y X
F U R G O N E T A P
I Coneixes algun tipus de transport que no utilitzi rodes? En cas afirmatiu, escriu-ne
el nom i explica com es desplaa.
4. Completa el dibuix de la roda amb les paraules segents.
llanda cambra pneumtic radi

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 62
Ampliaci
9
Nom Data
El mapa del temps

En un mapa del temps es representa, mitjanant smbols, el
temps que es preveu que far al llarg dun dia en un lloc
determinat.
En la llegenda sexplica el significat dels smbols
que apareixen en el mapa.
Per exemple, el smbol significa que el cel estar
clar i lluir el sol.
El smbol vol dir que al llarg del dia hi haur
moments en qu lluir el sol i daltres en qu el cel estigui
ennigulat.
1. Observa els mapes. Desprs, respon.
6 dagost 6 de gener
Niguls Clar Vent Pluges Cobert Boires Neu

i clars
En quina data ha plogut ms?
En quina data ha nevat?
En quina data fa un temps ms assolellat?
En quina data el temps ha estat ms calors? Per qu ho saps?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 63
2. Observa els mapes, llegeix el que diu cada personatge i dibuixa el smbol
en el cercle corresponent.
assolellat boira pluges
neu vent tempesta
Avui sespera neu

N en el nord, que estigui
O E assolellat en loest, que
hi hagi boira en el sud
S
i que en lest plogui.
N Dem sesperen
tempestes en el nord, vent fort
O E
en lest, boires en loest
S i en el sud estar
assolellat.
3. Pensa en la teva localitat i explica quin temps va fer ahir.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 64
Ampliaci
10
Nom Data
Islndia
Al nord dEuropa es troba un pas que
s una gran illa, per aix sanomena Islndia.
Els vkings hi varen arribar fa uns quants de
Islndia
centenars danys.
Lilla va nixer duna erupci volcnica. De fet,
a Islndia hi ha ms de trenta volcans actius.
s normal trobar-shi glaceres, brolladors daigua
calenta i guisers, que sn dolls daigua i vapor
molt calents que surten de linterior de la Terra
i que pugen a gran altura.
El paisatge dIslndia s sorprenent. Diuen
els astronautes que sassembla al paisatge de la Lluna
pels crters, els deserts de lava i les planures cobertes
de cendra que hi ha. Per a Islndia hi ha rius, Espanya
cascades i camps de molsa verda, i a la Lluna no.
Els islandesos viuen sobretot de la pesca,
ja que les terres no sn bones per al conreu.
1. Respon.
Per qu Islndia sanomena aix?
On s Islndia?
Qu sn els guisers?
Com s el paisatge dIslndia?
Per qu lagricultura no t importncia a Islndia?

914056 _ 0001-0088.qxd 10/9/08 09:16 Pgina 65
2. En qu sassemblen i en qu es diferencien els paisatges dIslndia

i de la Lluna? Explica-ho.
Sassemblen en
Es diferencien en
3. Encercla en la sopa de lletres tres illes de larxiplag de les Balears

i tres illes de larxiplag de les Canries.
Illes Balears Canries L A N Z A R O T E
A F Q W P X S E M
Menorca
G H V I M S A N V
Lanzarote
La Palma O C T Q B S L E
Tenerife
Eivissa
Mallorca M E N O R C A R S
Cabrera La Gomera Fuerteventura E I V I S S A I R
El Hierro Gran Canria
Formentera
R A R E V I S F U
A F O X Q R O E L
D M A L L O R C A
4. En cada fila retxa la paraula que sobra i explica per qu.
A cap golf cim pennsula
Sobra , perqu
B cim bermudes falda peu
Sobra , perqu

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 66
Ampliaci
11
Nom Data
Pobles i ciutats
Moltes localitats espanyoles existeixen
des de fa milers danys. Tanmateix,
no totes han crescut igual.
Algunes han crescut rpidament i shan
convertit en prsperes ciutats, amb amples
avingudes i grans edificis que acullen
milers de persones procedents de distints
llocs.
Altres han canviat molt poc al llarg del
temps i fins i tot hi ha pobles que shan
quedat quasi buits ja que la majoria dels
seus habitants els han abandonat a la
recerca de millors oportunitats.
1. Contesta.
Per qu augmenta la poblaci dun lloc?
Per qu hi ha ms poblaci en les ciutats que en els pobles?
2. Qu hi ha en les ciutats que no hi ha en els pobles? Acoloreix.
aparcaments hospitals collegis cinemes
universitats parcs platges horts

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 67
3. Observa el plnol.
Biblioteca Estadi
Ajuntament Catedral
D
Universitat Estaci
1 2 3 4 5 6 7 8 9
I Ara, escriu el nmero i la lletra on estan localitzats

els llocs segents.
Catedral F C-4 Estaci F
Estadi F Ajuntament F
Universitat F Biblioteca F
4. Fixat en el plnol i marca les segents rutes segons la clau.
vermell De la biblioteca a lajuntament.
blau De lestaci a lestadi.
verd De la universitat a lajuntament.
5. Don creus que s aquest plnol: dun poble o duna ciutat? Per qu?

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 68
Ampliaci
12
Nom Data
Un producte americ
La patata s un dels aliments que ms es consumeixen en el mn. s molt
saborosa i pot ser deliciosa, fregida, cuita o torrada. Per aquesta planta,
tan habitual i tan til avui en dia, era desconeguda a Europa fa 600 anys.
La patata s originria dAmrica i foren els primers exploradors espanyols
que arribaren a aquell continent els qui la introduren al nostre pas.
Per conrear-la s necessari realitzar de manera ordenada les tasques segents:
Preparar la terra. Consisteix a deixar el terreny net dherbes i pedres.
Es fa al final de lhivern i sol utilitzar-shi una aixada.
Adobar. Es tracta de llanar fertilitzants, fems, a la terra per tal que les
plantes cresquin ms i millor. Es fa al principi de la primavera.
Llaurar. Consisteix a remoure la terra i fer-hi solcs. Es fa al principi
de la primavera.
Sembrar. Consisteix a depositar la llavor en els solcs. Es fa a la primavera.
Recollectar. Una vegada que les plantes han crescut i les patates tenen
la grandria adequada, amb lajuda duna aixada, es desenterren i es recullen.
Aquesta tasca es fa a lestiu.
1. Marca amb X la resposta correcta.
La patata s originria de
Espanya.
Europa.
Amrica.
La patata se sembra
a la primavera.
a lhivern.
a la tardor.
La patata es recollecta
a lestiu.
a la tardor.
quan plou.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 69
2. Observa el dibuix.
On creix la patata?
Quin tipus de tija t aquest tipus de planta:

herbcia o llenyosa? Per qu?
3. Observa els dibuixos i escriu davall cada un el nom de la tasca

que representa.
preparar la terra adobar sembrar recollectar
4. Per qu no es menjaven patates a Europa fa 600 anys? Pensa i explica-ho.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 70
Ampliaci
13
Nom Data
Ciutats Patrimoni de la Humanitat

LOrganitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia
i la Cultura (Unesco) s lorganisme dependent de les Nacions Unides
encarregat de promoure la pau, la solidaritat, el desenvolupament
i el progrs a travs de leducaci, la cincia, la cultura i les comunicacions.
La Unesco sencarrega, entre altres coses, de concedir el ttol de ciutat
Patrimoni de la Humanitat als llocs del mn que tenen un especial
inters i que es volen preservar per a futures generacions. A Espanya,
13 ciutats han rebut aquest ttol.
Ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat
GALCIA ASTRIES RIA

TB PAS
Santiago CAN BASC
de NAVARRA
CASTELLA
Compostella LA RIOJA
I LLE
CATALUNYA
ARAG
Segvia Tarragona
Salamanca
Alcal de Henares
vila
MADRID
Cceres Conca
Toledo C. VALENCIANA ILLES
Mrida CASTELLA- BALEARS
LA MANXA Eivissa
EXTREMADURA
R. DE
Crdova MRCIA
ANDALUSIA
Ceuta
CANRIES Melilla Ciutats espanyoles
San Cristbal Patrimoni de la Humanitat
de la Laguna
1. Observa el mapa i escriu el nom de les ciutats espanyoles

que sn Patrimoni de la Humanitat.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 71
2. Imagina que has de viatjar a una de les ciutats espanyoles Patrimoni

de la Humanitat i completa la fitxa segent.
Nom de la ciutat.
Comunitat Autnoma a la qual pertany.
Marca el mitj de transport que utilitzaries per anar-hi.

cotxe vaixell
tren avi
On cercaries informaci sobre aqueixa ciutat? Marca dues opcions.

Internet televisi
guies de viatge enciclopdies
On tallotjaries? Marca una opci.

hotel cmping apartament
Marca dos llocs que tagradaria visitar.

museus monuments
parcs datraccions zoo
3. Ara, explica per qu has triat aqueixa ciutat i qu tagradaria fer-hi.
4. El turisme s un servei? Per qu? Respon.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 72
Ampliaci
14
Nom Data
Els ajuntaments
Tots els municipis espanyols tenen
un ajuntament.
En els ajuntaments treballen les persones
que fan que el municipi funcioni.
La mxima autoritat ns el batle,
que representa el municipi i coordina
el treball que realitzen els regidors.
Els regidors sn elegits pel conjunt
de la poblaci del municipi cada Reg
idor
a
Batle
Regidor
Reg
idor
quatre anys mitjanant unes eleccions
municipals.
Per votar en les eleccions municipals, els ciutadans han destar registrats
en el padr municipal i ser majors dedat, s a dir, tenir ms de devuit anys.
1. Respon.
On hi ha ajuntaments?
Qu sn les eleccions municipals?
Qu significa ser major dedat?
2. Qu s el padr municipal? Investiga i explica.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 73
3. Observa quin s el procs de les eleccions municipals.
Campanya electoral
Recompte
Votaci
I Ara, relaciona cada paraula amb el seu significat.
persona que es presenta a unes eleccions.

urna electoral
papereta en qu apareixen els noms de les per-

vot sones que es presenten a unes eleccions.
collegi electoral caixa en qu els ciutadans introdueixen

els seus vots.
candidat
lloc al qual els ciutadans van a votar.
4. Per qu les urnes sn transparents? Pensa-ho i respon.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 74
Ampliaci
15
Nom Data
Una pinacoteca
Una pinacoteca s un museu dedicat
a exposar pintures.
Normalment, les grans pinacoteques
del mn es troben en les grans ciutats.
Per exemple, el museu del Prado s a
Madrid; el Louvre, a Pars; el British
Museum, a Londres, i el Museum
of Modern Art, a Nova York.
En els museus de pintura es guarden,
es protegeixen i sexposen quadres
dinters histric o cultural.
En aquests grans centres de lart solen
treballar moltes persones que realitzen
diferents tasques, per exemple:
El director, que s el mxim
responsable del museu i s lencarregat de coordinar els altres professionals
que hi treballen.
Els conservadors, que sn les persones que tenen cura que les pintures
del museu es trobin en perfecte estat.
Els restauradors, que sencarreguen de reparar els quadres del museu.
Els vigilants, que sn els responsables de protegir les pintures exposades
en les sales del museu.
1. Investiga i completa les preguntes per a les respostes segents.
Qu es una ?
s un museu de pintura.
Qu s una b ?
s un lloc on es guarden i conserven llibres.
Qu s una h ?
s un lloc on es guarden i conserven revistes i peridics.
Qu s una d ?
s un lloc on es guarden i conserven discs.
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 75
2. Cerca en la sopa de lletres el nom de quatre professionals

que treballen en un museu.
V I G I L A N T G N N
Q O W R T Y U P J K K
C O N S E R V A D O R
D A H K M N B S X L L
Z C B M T R Y S H U U
R E S T A U R A D O R
M O X S F R W L Q A A
A N E D I R E C T O R
3. Observa aquest edifici i llegeix el text.
El museu Guggenheim
El museu Guggenheim es troba
a Bilbao i el va dissenyar Frank O.
Gehry. Es va comenar a construir el
1998 i en la seva construcci es va
utilitzar acer, titani, pedra, aigua
En aquest museu es realitzen
exposicions de pintura, escultura,
fotografia, vestits
I Ara, informat sobre un museu de la teva Comunitat Autnoma

i completa la fitxa segent.
Nom del museu: .
Lloc en qu es troba: .
Data de construcci: .
Autor de ledifici: .
Per a qu sutilitza:
.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 76
Lesquelet
76 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 77
La musculatura

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 78
Laparell digestiu

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 79
Solucions
Refor 1: El cos hum Refor 5: Loda

1. Resposta grfica (R. G.). 1. Timp, sons, vibraci, orelles.
2. Resposta model (R. M.): 2. R. G.
Un rgan que es troba 3. Timp: vibra quan hi arriben els sons.
en el cap: el cervell. Caragol: capta els sons.
Un rgan que es troba Ossets de lorella mitjana: es mouen
en el tronc: el cor. quan vibra el timp.
Una extremitat inferior: la cama. Nirvi auditiu: du la informaci
Refor 2: Ossos, msculs dels sons al cervell.
i articulacions Refor 6: Lolfacte, el gust i el tacte
1. R. G. 1.
2. Ossos. Olfacte Gust Tacte
Articulacions. El seu rgan

el nas la llengua la pell
s
Msculs.
Ens permet com sn
3. Colze. captar o les olors els sabors les coses
Espatla. conixer que tocam
Canell.
Genoll. 2. Papilla gustativa llengua percep
Turmell. els sabors.
Pitutria nas capta les olors.
Refor 3: Creixem i canviem rgan del tacte pell nota la calor
1. R. G. o el fred.
Infncia. 3. Tomtiga oda.
Adolescncia. Pilota olfacte, gust.
Edat adulta. Radiador oda, olfacte, gust.
Ancianitat.
Refor 7: La nutrici
2. Infncia: cauen les dents de llet
i en surten les definitives. 1. La nutrici consisteix a aconseguir energia
Adolescncia: el nostre cos es prepara per i materials per al cos.
ser adult. 2. Necessiten aigua, sals minerals, dixid
Edat adulta: el nostre cos est preparat per de carboni i llum del sol.
tenir fills. Per larrel.
Ancianitat: el nostre cos s ms frgil Per les fulles.
i tenim menys fora. 3. Carnvors salimenten danimals.
Refor 4: La vista Herbvors salimenten de plantes.
Omnvors salimenten danimals
1. R. G.
i plantes.
2. Pestanyes, celles, parpelles.
Pupilla.
Iris.
Cristall.
Retina.
Nirvi ptic.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 80
Refor 8: La relaci Grup: peix.

1. Pell: amb escates.
Els animals Les plantes Desplaament: nada.
Tenen sentits? s no Respiraci: per brnquies.
Es desplacen? s no Reproducci: ovpara.
Realitzen la funci s s
de relaci? Refor 13: Els animals invertebrats
1. Tots els animals invertebrats sassemblen
2. Els msculs el sistema nirvis. en el fet que no tenen ossos
La vista, loda, lolfacte, el gust, el tacte. ni columna vertebral.
Refor 9: La reproducci 2. Els cucs tenen el cos tou i de forma
allargada.
1. Les plantes poden reproduir-se de manera
Les aranyes tenen vuit potes.
sexual, quan intervenen la part femenina i la
Els molluscs tenen el cos dur
masculina de la flor, o no sexual, quan no
i cobert amb una closca.
intervenen les flors ni les llavors, com els
Les meduses tenen tentacles
ocorre a les oliveres que es planten
i el seu cos s gelatins.
mitjanant esqueixos.
3. Les meduses, els cucs, els molluscs
2. Vivpar, ovpar.
i els artrpodes sn grups
3. Reproducci, relaci, relaci. dinvertebrats.
Refor 10: Els mamfers Refor 14: Els insectes
1. R. G. 1. R. G.
Vertebrats, pulmons, pl, vivpars, llet,
2. Cap, trax i abdomen.
potes, aletes, ales.
Tenen sis potes.
Refor 11: Els rptils i les aus Quatre ales.
1. El seu cos Neixen dous.
Respiren Es desplacen Neixen
est cobert
per... amb... de... Refor 15: La Terra, el Sol i la Lluna
de...
Rptils pulmons escates potes ous 1. R. G.
Aus pulmons plomes potes i ales ous 2. Estrella, satllit, planeta.

3. R. G.
2. S, perqu neixen dous. Refor 16: Els moviments de la Terra
S, perqu tenen esquelet. i de la Lluna
S, en les potes.
1. Translaci, rotaci.
Les aus alimenten les seves cries fins que
aquestes es poder valer per si mateixes. 2. R. G.
Els rptils no solen tenir cura de les cries. 3. El moviment de rotaci de la Terra dna
origen a el dia i la nit.
Refor 12: Els peixos i els amfibis
La Terra tarda a girar sobre si mateixa
1. Els peixos viuen en laigua. 24 hores.
Els amfibis viuen en laigua quan El moviment de translaci de la Terra
neixen i quan sn adults poden viure dna origen a les estacions.
en la terra. La Terra tarda a girar al voltant del Sol
2. Grup: amfibi. 365 dies.
Pell: nua.
Desplaament: neda i salta.
Respiraci: pulmonar.
Reproducci: ovpara.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 81
Refor 17: La representaci Refor 22: Tipus de mquines

de la Terra 1. Estan formades
simples per poques
1. R. G.
Tipus peces.
2. Continents: frica, Amrica, Antrtida, sia, de
Europa, Oceania. mquines Estan formades
compostes per moltes
Oceans: Atlntic, Glacial Antrtic, Glacial peces.
rtic, ndic, Pacfic.
Refor 18: Els estats de laigua
2. Amb vermell: filaberqu, pala, tirabuix
1. Gass. i martell.
Slid. Amb blau: bicicleta, despertador i telfon
Lquid. mbil.
2. Plat evaporaci.
Refor 23: Laire
Gel fusi.
Glaonera solidificaci. 1. Gall, beb, globus, rodes de la bicicleta,
planta.
3. Encalentir aigua.
Congelar aigua. 2. Roda laire no t forma prpia,
Fondre gel. laire ocupa un espai.
Globus laire no t forma prpia,
Refor 19: Laigua en la naturalesa laire ocupa un espai, laire pesa.
1. R. G.
3. F, F, V, V.
2. R. M.: Aigua en estat lquid: riu, mar,
aqfer, llac. Refor 24: El temps i el clima
Aigua en estat slid: en les muntanyes. 1.
Els elements
Refor 20: El cicle de laigua del temps sn
1. 4, 1, 3, 2, 5.
1. Laigua de la mar sevapora.
temperatura precipitacions vent
2. El vapor daigua es condensa
i forma els niguls. que es mesura amb que es mesuren amb que es mesura amb
3. Laigua dels niguls cau a la terra
en forma de pluja, neu o pedra. el termmetre el pluvimetre lanemmetre
4. Els rierols i els rius duen laigua i el penell
fins a la mar de nou.
5. Part de laigua penetra en el terreny 2. El clima en les zones de muntanya t
i forma les aiges subterrnies. temperatures baixes, sobretot a lhivern,
i precipitacions freqents en forma
Refor 21: Les mquines
de neu.
1. Funcionen amb electricitat: lordinador, El clima en les zones de costa t
lequip de msica i el ventilador. temperatures suaus tot lany.
Les impulsen les persones: les tisores, El clima en les zones dinterior t
la grapadora i la maquineta de fer punta. temperatures molt baixes a lhivern i altes
2. Resposta lliure (R. L.). a lestiu. Les precipitacions sn escasses.
Refor 25: El temps

i les estacions
1. Tardor, primavera,
hivern, estiu.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 82
2. Les carreteres sn estretes i amb molts de

Precipitacions Temperatures
revolts poble de muntanya.
Poden ser en Baixes
Hivern
forma de neu
Els carrers i les carreteres sn
rectes poble de plana.
Primavera Freqents Suaus
Molts dels seus habitants es dediquen
Estiu Escasses Elevades a lagricultura poble de plana.
Tardor Freqents Moderades Refor 31: Les ciutats
1. s una localitat petita poble.
Refor 26: Els paisatges de muntanya T carrers amples i llargs ciutat.
1. R. G. Hi viuen moltes persones ciutat.
2. Muntanyes. Els carrers sn curts i es distribueixen
Valls. al voltant duna plaa poble.
Serra. 2. Els carrers sn estrets i t edificis histrics.
Els carrers sn amples i els edificis tenen
Refor 27: Els paisatges de planura unes sis plantes.
1. Hi ha carreteres. Hi ha zones residencials, centres
Hi ha camps de cultiu. comercials, polgons industrials
Passa el tren. 3. s un barri modern, perqu els edificis
Un riu recorre terres planes. sn alts i actuals.
Hi ha una ciutat.
s un paisatge de plana, perqu Refor 32: La poblaci
s un extens terreny pla. 1. Iolanda: adulta, rural.
2. A, A, B, B, A, A. Carles: jove, urbana.
Adri: anciana, urbana.
Refor 28: Els paisatges de costa
2. Nombre de persones que neixen
1. R. G. en un any natalitat.
2. Illa: porci de terra envoltada daigua Nombre de persones que moren
per totes parts. en un any mortalitat.
Cap: part de terra que entra en la mar.
Badia: entrada de la mar en la terra. Refor 33: Lagricultura
Pennsula: terreny que est envoltat daigua 1. Regadiu, sec.
per totes les parts tret duna. 2.
Refor 29: Els rius Lagricultura
1. R. G. pot ser de
2. Llit.
Curs. sec regadiu
Cabal.
que s que s
Refor 30: Els pobles la que no es rega la que es rega
1. Costa, muntanya, planura.
2. Les cases tenen teulades inclinades perqu Refor 34: La ramaderia i la pesca
la neu hi llenegui poble de muntanya. 1. Sha de retxar: ramaderia, bov, agricultura,
Els habitants poden dedicar-se al turisme litoral, extensiva.
i a la pesca poble de costa. 2. La pesca daltura i la pesca de litoral.
Moltes persones treballen en la ramaderia La pesca daltura es fa en alta mar amb
i en la cura dels boscs poble grans vaixells i la de litoral, prop de la costa
de muntanya. amb embarcacions petites.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 83
Amb la daltura, perqu les embarcacions Refor 39: Lajuntament

sn ms grans i es passen molt de temps 1. Lajuntament sencarrega del govern
pescant. de la localitat.
Els vens elegeixen els regidors en
Refor 35: La indstria les eleccions municipals.
1. Peix llauna de conserva de peix. El batle presideix lajuntament.
Flor de cot tela. 2. En les eleccions municipals, que
Llet formatge. se celebren cada quatre anys, els vens
2. 3, 1, 4 i 2. duna localitat trien els regidors. Desprs
3. Sha de retxar medecines, vidre, corbates. de les eleccions, els regidors es reuneixen
i nomenen un dells com a batle.
Refor 36: Els serveis Refor 40: Els serveis municipals
1. Sha dencerclar el professor de 1. Els serveis municipals sn les activitats
matemtiques, el metge, el bomber que organitza i dirigeix un ajuntament
i el msic. per tal que les persones visquin amb
2. Sha de retxar: lagricultura, privat, per una ms comoditat en les seves localitats.
empresa privada, doci. Els serveis municipals poden ser
3. de provisi, de protecci, de sanejament,
durbanisme i trnsit, de cultura i oci
Tipus de servei
2. Servei durbanisme i trnsit.
Empresarial Sanitari De comunicaci Cultural
Servei de neteja.
electricista infermer periodista msic Servei durbanisme.
enginyer cirurgi locutor actor
Refor 41: El pas del temps
1. R. L.
Refor 37: El comer
2. Postal escrit.
1. El comer s lintercanvi de productes
Escultura eqestre material.
i serveis per doblers.
Pintura grfic.
En el procs comercial intervenen
els productors, els comerciants Refor 42: Els records del passat
i els consumidors.
1. Fa milers danys.
El comer pot ser a lengrs o al detall.
En lactualitat.
Hi ha dues formes de pagament: amb
Fa centenars danys.
bitllets i monedes i amb targetes de crdit.
2. Castell monument.
2. Productor, majorista, transportista,
Bandera smbol.
minorista.
Ball tpic tradici.
Esttua monument.
Refor 38: Els transports i els mitjans
de comunicaci 3. R. L.
1. Autombil, tren, avi, vaixell. Refor 43: La localitat a travs
2. Les dues oracions sn: del temps
Els mitjans de comunicaci individuals, 1. Sha dencerclar de vermell la cabana
com el telfon, la carta o el correu i el grup de persones desplaant-se
electrnic, duen informaci a peu.
duna persona a una altra. Sha dencerclar de blau el castell
Els mitjans de comunicaci social, i la caravella.
com la premsa, la televisi o Internet, Sha dencerclar de verd lavinguda
transmeten informaci a moltes persones. amb edificis moderns i lavi.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 84
Ampliaci 1 Granot: T la pell nua. Quan neix respira per

1. R. G. brnquies i dadulta respira per pulmons. Es
ovpara.
2. Cap: frontal, nasal, maxillar. Tortuga: Respira per pulmons. Es ovpara.
Tronc: estern, pelvis, clavcula. T quatre potes.
Extremitats: rtula, tbia, radi. Aquests animals tenen en com que
3. Ossos, cos, costelles, crani, columna sn vertebrats, s a dir, que tenen
vertebral, fmur, martell, enclusa, estrep. un esquelet format per ossos.
Ampliaci 2 Ampliaci 5
1. 3, 1, 2. 1. Cefalpode significa peus al cap.
R. M.: La informaci que recullen els Els cefalpodes sn invertebrats perqu
nostres ulls arriba al cervell a travs no tenen un esquelet format per ossos.
del nirvi ptic. Desprs, el cervell rep No, perqu els peixos i els mamfers marins
la informaci i la interpreta. sn vertebrats.
2. Les dues lnies sn iguals. R. L.
Els dos cercles sn iguals. 2. Daire: abella, arna, libllula.
3. R. L. Daigua: clossa, medusa, calamar.
De terra: eruga, cuc de terra, escorp.
4. R. L.
3. R. L.
Ampliaci 3
4. R. G.
1. El peix i el dof neden, la papallona vola
i el tigre camina. Ampliaci 6
2. R. G. 1. Grcies als navegants del segle XVI, avui
3. Amb la funci de relaci, perqu per sabem que la Terra s redona.
a desplaar-se els animals utilitzen 2. R. L.
els rgans dels sentits, que envien 3. R. M.: Si la Terra fos plana, no podrem
informaci al cervell. El cervell desprs donar la volta al mn en vaixell, perqu
danalitzar la informaci, decideix qu fer quan el vaixell arribs a un dels seus
i envia ordres als msculs de les potes extrems, cauria.
perqu lanimal es desplaci.
Els ssers vius que no poden desplaar-se 4. Lluna.
sn les plantes, que realitzen la funci Rotaci.
de relaci de distintes maneres; per Translaci.
exemple, creixen cap a la llum, les arrels Sol.
creixen cap on hi ha aigua, etc. Terra.
Atmosfera.
4. R. L. Jpiter.
Ampliaci 4 5. Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn,
1. Migrar: recrrer els animals llargues Ur i Nept.
distncies per localitzar llocs Ampliaci 7
amb un clima ms clid.
Hibernar: passar lhivern alguns animals 1. Laigua dels rius semmagatzema
com si estiguessin adormits. en els embassaments.
Laigua arriba a les nostres cases a travs
2. Blau: cigonya, balena.
de canonades subterrnies.
Vermell: granot, s. Laigua es fa apta per al consum
3. R. M. Ratapinyada: T un esquelet format en les plantes potabilitzadores.
per ossos. Respira amb pulmons. T el cos Laigua bruta va a parar a les depuradores,
cobert de pl. on es torna a tractar.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 85
2. Laigua potable s laigua que es pot beure. Es diferencien en: Islndia posseeix rius,
Laigua potable es troba en els rius, llacs, cascades i camps de molsa verda
rierols i aqfers. i la Lluna no.
3. R. G. 3. Sha dencerclar Lanzarote, Tenerife,
La cuina i el bany. La Gomera, Mallorca, Menorca i Eivissa.
4. R. L. 4. Sobra cim, perqu aquesta paraula
indica la part ms elevada
Ampliaci 8 duna muntanya.
1. Sha dencerclar la tercera roda.
Sobra bermudes, perqu aquesta paraula
Perqu aquesta roda est construda
no t res a veure amb les parts
en fusta, s massissa i no posseeix radis.
duna muntanya.
2. Abans de la invenci de la roda,
els objectes pesats es transportaven Ampliaci 11
arrossegant-los. 1. La poblaci dun lloc augmenta
3. Bicicleta, autombil, furgoneta, tren, cami. per la immigraci i la natalitat.
R. M.: Trineu, es desplaa relliscant Perqu en les ciutats hi ha ms
per la neu o el gel. oportunitats, per exemple, per estudiar, per
treballar, per rebre assistncia mdica, per
Vaixell, es desplaa surant per laigua
realitzar activitats doci
impulsat pel vent, si s un vaixell
de vela, o per un motor. 2. Cal acolorir: aparcaments, hospitals,
Naus espacials, es desplacen cinemes, universitats.
per propulsi. 3. Catedral: C-4.
4. R. G. Estaci: A-9.
Estadi: C-8.
Ampliaci 9 Ajuntament: A-5.
Universitat: B-7.
1. 6 de gener.
Biblioteca: C-2.
6 de gener.
6 dagost. 4. R. G.
6 dagost, perqu hi ha pocs niguls 5. R. M.: Aquest plnol s duna ciutat, perqu
i els rajos del sol hi arriben directament. t edificis que sn propis de les ciutats,
2. R. G. com ara lestaci, lestadi o la universitat.
3. R. L.
Ampliaci 12
Ampliaci 10 1. Amrica.
1. Perqu s una illa. A la primavera.
En el nord dEuropa. A lestiu.
Els guisers sn dolls daigua i vapor 2. La patata creix per davall de la terra.
molt calents que surten de linterior Herbcia, perqu la planta de la patata
de la Terra i que pugen a gran altura. s una herba.
Hi ha crters, deserts de lava, planures 3. Adobar; preparar la terra; recollectar,
cobertes de cendra i, tamb, hi ha rius, sembrar.
cascades i camps de molsa verda. 4. No es menjaven patates a Europa
Perqu les terres no sn bones per al fa 600 anys perqu no es coneixia
conreu. aquesta planta, que s originria dAmrica.
2. Sassemblen en: a la Lluna i a Islndia Varen ser els primers exploradors espanyols
hi ha crters, deserts de lava i planures que arribaren al continent americ els
cobertes de cendra. que varen introduir la patata a Europa.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 86
Ampliaci 13 3. Urna electoral: caixa en qu els ciutadans

1. Alcal de Henares, vila, Cceres, introdueixen els seus vots.
Crdova, Conca, Eivissa, Mrida, Vot: papereta en qu apareixen els noms
Salamanca, San Cristbal de la Laguna, de les persones que es presenten a unes
Santiago de Compostella, Segvia, eleccions.
Tarragona i Toledo. Collegi electoral: lloc al qual els ciutadans
van a votar.
2. R. L. Candidat: persona que es presenta
3. R. L. a unes eleccions.
4. El turisme s un servei perqu atn 4. Sn transparents perqu es una manera
les necessitats de les persones que dassegurar-se que les eleccions sn
es desplacen a un lloc per conixer-lo, netes i que a cada persona li correspon
descansar o divertir-se. nicament un vot.
Ampliaci 14 Ampliaci 15
1. Hi ha ajuntaments en tots els municipis 1. Qu s una pinacoteca?
espanyols. Qu s una biblioteca?
Les eleccions municipals sn les eleccions Qu s una hemeroteca?
en qu selegeixen els representants dun Qu s una discoteca?
ajuntament. 2. Sha dencerclar vigilant, director,
Ser major dedat significa ser major conservador, restaurador.
de 18 anys. 3. R. L.
2. El padr municipal s el registre on
apareixen tots els vens dun municipi.

914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 87
914056 _ 0001-0088.qxd 2/9/08 13:16 Pgina 88

Reforç Medi 3

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforç Medi 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

914056 _ 0001-0088.

qxd 2/9/08 13:15 Pgina 1

3 PRIMRIA REFOR I AMPLIACI

Refor i ampliaci Coneixement del medi 3 s una obra collectiva,

Illustraci: El ojo del huracn

Correcci: Gabriel Colom

Edici: Miquel Vives Madrigal

2008 by Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

1. Escriu el nom de cada part del cos en el lloc corresponent.

cap tronc extremitats

2. Observa el dibuix i escriu un exemple

Un rgan que es troba en el cap. F

Un rgan que es troba en el tronc. F

Una extremitat inferior. F

2 Ossos, msculs i articulacions

1. Acoloreix segons la clau.

2. Completa amb les paraules segents.

Lesquelet est format pels .

ossos Els sn uns rgans elstics

que suneixen als ossos i fan que aquests es moguin.

3. Completa els noms de les articulacions assenyalades en el dibuix.

4 2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

adolescncia ancianitat infncia edat adulta

I Ara, escriu les etapes de la vida en lordre correcte.

2. Encercla la caracterstica que correspon a cada etapa de la vida.

Cauen les dents de llet i en surten les definitives.

s la primera etapa de la vida.

El nostre cos canvia rpidament.

El nostre cos s ms frgil i tenim menys fora.

2. Completa les frases.

Les p , les c i les p

protegeixen els ulls.

La llum entra en lull a travs de la p .

Li s un anell de color que envolta la pupilla.

El c s una lent transparent situada en linterior de lull.

La r s la part de lull que capta la llum.

captada per lull al cervell.

6 2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

1. Acoloreix les paraules que estan relacionades amb el sentit de loda.

cristall retina timp ulleres

llum sons vibraci orelles

2. Escriu cada nom en el seu lloc.

timp vibra quan hi arriben els sons.

caragol du la informaci dels sons al cervell.

nirvi auditiu es mouen quan vibra el timp.

2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L. 7

6 Lolfacte, el gust i el tacte

Olfacte Gust Tacte

2. Relaciona les tres columnes.

papilla gustativa pell percep els sabors

pitutria llengua nota la calor o el fred

rgan del tacte nas capta les olors

vista oda olfacte gust tacte

vista oda olfacte gust tacte

vista oda olfacte gust tacte

8 2008 Illes Balears/Santillana Educacin, S. L.

1. Acoloreix lopci correcta. Desprs, copia loraci.

2. Observa lesquema de la nutrici de les plantes. Desprs, contesta.

herbvors Q Q salimenten danimals.

omnvors Q Q salimenten de plantes.

1. Escriu s o no segons correspongui.

Els animals Les plantes

La funci de relaci en els animals

els rgans els el