844860931X

www.mheducation.
es
MATEMÀTIQUES
2n ESO
www.mheducation.es
Fran Arrébola
Teresa Capella
Alba Escolà
BARCELONA · MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA · LISBOA · MÈXIC

NOVA YORK · PANAMÀ · SAN JUAN · BOGOTÀ · SÃO PAULO · AUCKLAND · HAMBURG
LONDRES · MILÀ · MONT-REAL · NOVA DELHI · PARÍS · SAN FRANCISCO · SYDNEY
SINGAPUR · SAINT LOUIS · TÒQUIO · TORONTO
TAULA DE CONTINGUTS
www.mheducation.es
UNITAT 1 6
Nombres racionals Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Posem fil a l’agulla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1. Els nombres enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
2. Operacions amb nombres enters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
3. Les fraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
4. Els nombres racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
5. Operacions amb nombres racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Mira al teu voltant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
UNITAT 2 32
Proporcionalitat Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
1. Raó i proporció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
2. Proporcionalitat directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
3. Percentatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
4. Augments i descomptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
5. Repartiments directament proporcionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
6. Proporcionalitat inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
7. Repartiments inversament proporcionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
UNITAT 3 58
Àlgebra Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
1. Expressions algèbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2. Operacions amb expressions algèbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
3. Igualtats algèbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
4. Les identitats notables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
UNITAT 4 86
Equacions Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
de primer grau Posem fil a l’agulla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
1. Equacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
2. Propietats de les igualtats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
3. Resolució d’equacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
4. Equacions amb parèntesis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
5. Equacions amb denominadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
UNITAT 5 112
Proporcionalitat Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
geomètrica 1. Segments proporcionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
2. El teorema de Tales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
3. Divisió d’un segment en parts iguals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
4. Semblança de triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
5. Polígons semblants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
6. Escales geomètriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
www.mheducation.es

Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
UNITAT 6 138
Triangles Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
rectangles 1. Triangles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
2. Teorema de Pitàgores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
3. Projeccions ortogonals en un triangle rectangle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
4. Teorema de l’altura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
5. Teorema del catet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
UNITAT 7 160
Cossos geomètrics, Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
àrees i volums 1. Els cossos geomètrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
2. Classificació dels cossos geomètrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
3. Políedres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169
4. Cossos de revolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
5. Àrea de les figures planes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
6. Volum dels cossos geomètrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
UNITAT 8 190
Funcions Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
1. Relacions entre magnituds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
2. Expressió d’una funció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
3. Anàlisi de la gràfica d’una funció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
4. Funcions de proporcionalitat directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
5. Funcions de proporcionalitat inversa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207
UNITAT 9 214
Estadística Comencem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
i probabilitat 1. Estudi estadístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 220
2. Freqüències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
3. Gràfics estadístics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
4. Mesures estadístiques centrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
5. Mesures estadístiques de dispersió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
6. La probabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231
Què hem après? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233
Presentació de la unitat
COM
S’UTILITZA Activitats d’escalfament . Es presenten els contin-
COMENCEM!
AQUEST guts a partir d’una situació real . Pot incloure foto-

grafies, preguntes, activitats resoltes, semiresoltes
LLIBRE o proposades . Conté un recordatori de conceptes
i els objectius de la unitat .
www.mheducation.es
• ω
3 ÀLGEBRA COMENCEM!
En el manual d’àlgebra Aritmètica universal, Isaac
Newton, l’autor, diu que per resoldre un problema cal
primer traduir-lo al llenguatge algèbric. Però en el
nostre dia a dia constantment fem servir expressions
que es poden identificar fàcilment amb l’àlgebra.
1. Relaciona a la teva llibreta les expressions escri-
Un text introductori ens per-

tes amb les expressions algèbriques:
Expressions escrites Expressions algèbriques
met fer una petita incursió

El doble d’una quantitat 3x
La meitat d’una quantitat a−b
El triple d’un nombre p2
en els continguts de la unitat

b
El quadrat d’un nombre
a
La diferència
2 (x + y)
de dos nombres
a partir d’alguna història o

El quocient b
Llista dels
de dos nombres 2
El doble de la suma
2x
de dos nombres
situació real que hi estigui 2. Com llegiries les expressions algèbriques se-
güents?
continguts
relacionada .
a) a + 2 b c) 4 x e) p3
de la unitat .
Expressions algèbriques
x b
b) 3 (x − y)
y d) f) 4 a −
3 2
expressions algèbriques
3. Calcula el valor numèric de m en l’expressió
m = 4 · a − 3 per a:
Les identitats notables a) a = 4 c) a = 1
b) a = 0 d) a = −1
POSEM FIL A L’AGULLA
POSEM FIL A L’AGULLA ALAN, DE PROFESSIÓ: ESPIA MATEMÀTIC 3. Una de les primeres contrasenyes que va encriptar l’Alan va ser a partir dels coefi-
cients i dels graus de les expressions algèbriques. Observa les expressions algèbri-
L’Alan és un noi de tretze anys apassionat pels espies, pels ques següents i indica el coeficient i el grau dels termes que les formen:
investigadors i per les matemàtiques. Li agraden tant, a) 2 x3 − 3 x2 + 5 b) −4 x5 + x c) 4 x3 − x2 + 2 x − 3
Activitat sobre un tema que et pugui interessar

que gairebé viu el dia a dia com si fos un espia de veritat. L’espionatge sempre ha
A casa seva, els seus pares i els seus dos germans es di- estat lligat a les matemà- 4. Reduir els termes semblants d’una expressió algèbrica pot servir per encriptar
verteixen amb les històries i jocs que l’Alan els planteja tiques. Des dels primers claus. Redueix primer les expressions algèbriques següents i busca’n el valor nu-
constantment. codis encriptats fins als mèric per a m = −1 i n = 2:
actuals hackers, sempre
i que formi part de la vida quotidiana . Entre 5 i

a) 7 m − 9 m + 3 + 6 m + 1 c) 3 n + m − m (3 + n)
2
han fet falta grans conei-
xements matemàtics. b) 2 m2 + 3 m − m (3 m + 2) − 5 m d) (m + n)2 − 2 n (m + n + 1)
ACTIVITATS 5. Un dels codis practicats per l’Alan es basa a obtenir les claus a partir d’extreure el
10 activitats concretes, numerades, que giren

factor comú de les expressions algèbriques. Extreu el factor comú de les expressions
1. Quan un amic de l’Alan arriba a casa seva i li demana la contrasenya Wi-Fi, sempre
algèbriques següents (en alguna hauràs d’operar primer):
li dóna el text següent:
a) 4 x + 2 y b) 3 (x − 1) + 6 y c) 4 p + 6 q d) 9 x y − 2 x (y + 7)
• La contrasenya té tants caràcters com la meitat de la meva edat menys 1. 6. Per desbloquejar la seva tauleta, l’Alan també ha preparat un codi. Ha de relacionar
al voltant d’aquest tema i que integren tots els

• El primer caràcter és el doble menys 3 de la quantitat de persones que el desenvolupament d’una identitat notable amb la identitat mateixa. Observa i rela-
viuen en aquesta casa. ciona a la teva llibreta els elements de la columna A amb els de la B i la C:
• El segon caràcter és la diferència dels quadrats de 3 i de 2. Columna A Columna B Columna C
continguts de la unitat . Es basen en gràfics, si-

• Un terç de la suma dels dos primers caràcters és el tercer caràcter. (x − 4) (x + 4) (x − 4)2 x2 + 8 x + 16
• El quart caràcter és el doble de la diferència entre el primer i el tercer (x + 4) (x + 4) (x + 4)2 x2 − 16
caràcter. (x − 4) (x − 4) x2 − 4 2 x2 − 8 x + 16
• La resta de caràcters s’obtenen de la mateixa manera: a la diferència del
tuacions reals, manipulació de programari infor-

primer caràcter entre el doble del segon s’hi afegeix la meitat de la suma 7. Per parelles, busqueu informació sobre Alan
del tercer i quart. Turing: qui va ser?, què és la màquina Enigma?,
quin lligam tenia amb la informàtica?
a) Quants caràcters té la contrasenya Wi-Fi de l’Alan? Elaboreu un pòster sobre Turing i escolliu en-
màtic, etc . Sempre inclou alguna activitat perquè b) Tradueix els enunciats que presenta l’Alan en llenguatge algèbric. tre tots els que més us agradin. Podeu fer-los
servir per decorar les parets de l’aula!
c) Quina és la contrasenya Wi-Fi de casa de l’Alan?
2. Prova d’encriptar la teva data de naixement d’una manera similar a l’encriptació
treballeu en grup .
que ha fet l’Alan amb la contrasenya Wi-Fi. Fes-la arribar al teu professor. Quan
les tingui totes, repartirà l’encriptació d’un company a cadascun de vosaltres. Quina
és la data de naixement del teu company desconegut?
60 UNITAT 3 UNITAT 3 61
Els continguts del currí-

culum de matemàtiques Desenvolupament dels continguts
es presenten de manera
ordenada, amb explica-
cions clares i amb el ri-
gor necessari per ajudar 1
Les activitats resoltes pro-
SEGMENTS PROPORCIONALS ACTIVITATS RESOLTES
AB EF
a aconseguir-ne la com-
Fixa’t en aquestes dues parelles de segments. Les lletres majúscules indiquen 1. Dues parelles deAB AB sónEFproporcionals, de manera que CD = GH .
segments
EF
els extrems de cada segment: = =
Si AB = 28EFcm, CD = 12 cm i GH = 30 cm, quina és la longitud del seg-
CD
GH
posen models de càlculs i

B =
3 cm 6 cm
N ment
AB CD EF ?GH
=
A M CD
Si lesGH
dues parelles de segments són proporcionals, les raons entre les
prensió i assimilació .
C 4 cm Q 8 cm seves longituds formen una proporció. Les unitats de les longituds estan
D P totes expressades en centímetres i, per tant, no fem cap conversió:
Es pot escriure el quocient indicat entre els valors de les dues longituds de
cada parella de segments i obtenir una raó:
longitud del segment AB →3 3cm
=
cm 3
=
longitud del segment CD →4 4cm
=
cm 4
=
AB
CD GH
=
EF
28 ⋅ 30
Per buscar la longitud EF , =calculem =
12
→
el 70
28 EF
=
12 30
quart proporcional:
problemes, amb els procedi-
ments bàsics per a l’aprenen-
4 cm 4
AB 3 cm CD3 CD 4 cm AB4 3 cm 3 28 ⋅ 30
= = o = = EF = = 70
CD 4 cm 4 AB 3 cm 3 12
28 ⋅ 30 B
longitud del segment MN →6 6cm
cm 6 longitud del segment QP →8 8cm
cm 8 La longitud del segment EF és = 70 cm. Fixa’t
= 70 que la unitat és la mateixa que D
= = = = la de les longituds amb què forma12proporció.
tatge dels continguts .

6 8 cm 8 6 cm 6
MN 6 cm QP o QP 8 cmMN8
= = = = 3
QP 8 cm 8 MN 6 cm 6 2. La raó entre les longituds de dos segments és . Si el més llarg fa 6,4 cm,
Fixa’t en les petites peces

5 C
En una raó, si les unitats de les magnituds dels seus termes són les mateixes, quina és la longitud de l’altre?
A
no cal escriure-les. Plantegem la proporció corresponent a l’enunciat i calculem el terme que
hi manca. Fixa’t que la mesura del segment llarg, en la proporció, s’ha de F
H
La raó entre dos segments és el quocient entre els valors de les seves posar corresponent al terme més gran, que és el del denominador:
d’informació del marge

longituds, expressades en la mateixa unitat. 3 l 3 ⋅ 6, 4
= → l= = 3,84 cm G
3 cm 3banda, 5 6, 4 5 E
Es pot comprovar que la raó dels segments AB i CD 4 cm
, d’una 6 cm
4 i MN i QP , 8 cm6 8
= = = = = = = = La longitud de l’altre segment és 3,84 cm. AB 5 EF
FIXA-T’HI BÉ! de l’altra, és la mateixa: CD AB 4 cm 3 cm4 3 QP MN 8 cm 6 cm
8 6 = =
que t’ajudaran a recor-

AB 3 MN 6 3 CD 3 GH
= = =
La raó entre dos segments CD 4 QP 8 4
permet obtenir un dels ACTIVITATS
Per tant, les dues raons són iguals i formen una proporció:
segments com a fracció
dar continguts i a fixar Les activitats són propostes

de l’altre: 3 6 AB MN AB EF
= → = 1. Dues parelles de segments són proporcionals, = . Determina el
3 4 8 CD QP AB EF AB CDEF GH
AB 3 = =
= → AB = CD GH= 50
valor del segment CD si AB EFcm, EF = 60
AB CDcm i GH = 90 cm.
CD 4 4 Semblantment: = =AB EF AB EF
GH GH= =
de treball per practicar els

3 tres CD 4 QP 8 4 CD CD
l’atenció en aspectes clau

El segment AB és les = = = 2. A partir dels segments AB = 12EF
cm, CD =AB cm, EF = 20
8GH CDcm i GH = 30 cm,
3 = seg-
AB parts
quartes AB 3 MN 6 3 = =
= CD del4 volem saber: CD GH CD GH
ment CD . 4 4 8 CD QP AB EF
= → = a) Si són proporcionals de manera que = . Justifica-ho.
3 6 AB MN CD GH
per millorar l’aprenen- continguts que s’expliquen a

Les parelles de segments AB , CD3 icmMN4 cm3 6 són
, QP 4 8 segments
cm cm6 8 proporcionals. CD EF
= = == = = = = b) Si són proporcionals de manera que = . Justifica-ho.
CD AB4 cm QP3 cm4 8 cm
MN 3 6 cm8 6 AB GH
Una parella de segments és proporcional a una altra quan la raó entre les 1
longituds dels dos primers és igual a la raó entre les longituds dels al- 3. La raó entre dos segments proporcionals és . Si el segment petit fa 6 cm,
l’apartat .
tres dos. La igualtat entre les dues raons forma una proporció. quant fa el gran? 2
tatge . 118 UNITAT 5

UNITAT 5 119
Final de la unitat QUÈ HEM APRÈS?
Semblants
Es poden col·locar
en posició de Tales
A
A′
C
C′
B B′
c b
h
Projeccions ortogonals
n m
B D C
a
QUÈ HEM APRÈS? TRIANGLES

RECTANGLES Teorema
de Pitàgores
a 2 = b 2 + c2
a2 a
Al final de cada unitat, trobaràs una pàgina amb

c b2
c2
b
un resum dels conceptes més importants que cal Teorema
recordar . A més, et proposem que facis un mapa

Teoremes h2 = m · n
de l’altura
mental de cada unitat per facilitar-te l’estudi .

b2 = a · m
Teorema
del catet
c2 = a · n
www.mheducation.es
Repassa les idees principals de la unitat. Si creus

que no entens bé alguna part, demana ajuda al teu
professor. Després, fes un mapa mental d’aquesta
unitat. Recorda’t de fer servir colors, línies corbes
i imatges, de començar del centre cap a fora i, so-
bretot, d’evitar frases llargues!
UNITAT 6 153
MIRA AL TEU VOLTANT
LA PILOTA DE FUTBOL LES SECCIONS CÒNIQUES
Una pilota de futbol, és una esfera? Si tallem un con per un pla que no passi pel vèrtex, s’ob-
Les pilotes de futbol es consideren esfèriques, però no ho són. tenen les anomenades seccions còniques.
No és possible construir una esfera de cuir perquè no és possi- Les seccions còniques són trossos de pla limitats per
ble aconseguir el desenvolupament pla d’aquest cos geomètric. línies corbes diferents, la forma de les quals depèn de la
Les pilotes de futbol són icosàedres truncats, que són uns cos- inclinació del pla que talla, respecte a l’eix del con: cir-
sos geomètrics formats per 32 cares: 12 pentàgons regulars cumferència, el·lipse, hipèrbole i paràbola.
i 20 hexàgons regulars. Les cares són lleugerament corbes. • La circumferència es forma quan el pla de tall és per-
pendicular a l’eix del con.
• L’el·lipse es forma quan el pla de tall no és perpendicular
a l’eix del con ni paral·lel a la generatriu.
• La hipèrbole es forma quan el pla de tall és paral·lel
a l’eix o altura del con.
MIRA AL TEU VOLTANT

• La paràbola es forma quan el pla és paral·lel a la gene-
ratriu del con.
Circumferència
Aquest cos ocupa el 87,74 % de l’esfera que el tancaria. La res-
Les activitats que es proposen en aquest apar-

ta del volum que completa l’esfera s’aconsegueix per l’inflament
de les peces de cuir, que es poden deformar lleugerament. El·lipse
Actualment es fabriquen pilotes de futbol amb 12 pentàgons,

30 quadrats i 20 triangles que s’acosten fins a un 94,32 % a
l’esfera.
ACTIVITATS
1. Agafeu una pilota de futbol desinflada i observeu les peces que la formen. Dibui-
Paràbola
Hipèrbole tat intenten acostar els continguts de matemàti-

ques que s’han treballat en la unitat a aspectes
xeu-les i compteu quantes n’hi ha de cada tipus.
2. Preneu les mides que necessiteu per calcular l’àrea de la superfície d’aquesta pilota. ACTIVITATS
3. Si una pilota de futbol inflada té un diàmetre de 22 cm, quin és el volum que ocupa 1. Construïu un con de plastilina. Agafeu una super-
aquesta esfera? fície petita de fusta prima i feu-la servir de pla per
de la realitat quotidiana, la ciència, l’esport . . . Són

4. Del volum que heu calculat a l’apartat anterior, quants centímetres cúbics corres- tallar el con en diferents direccions i obtenir les
pondrien al volum de la pilota si no estigués inflada amb aire? seccions còniques.
184 UNITAT 7 UNITAT 7 185 activitats per fer en grup .
ACTIVITATS FINALS
1. Digues quantes cares, arestes i vèrtexs tenen 4. Digues quantes cares tenen els políedres re- 40. Per preparar una festa, en Pol ha calculat 43. El radi d’una esfera és el doble que el d’una
els cossos geomètrics següents: gulars següents i la forma d’aquestes cares: que necessitarà 0,75 L de beguda per cada altra. Com serà la relació entre els seus vo-
convidat. En total ha convidat 25 persones lums?
a) Un hexàedre Nombre Forma
Políedre i ha comprat 30 llaunes de 33 cL, 2 ampolles
b) Un ortòedre de cares de les cares de 2 L i 25 brics de 220 cm3 . Contesta: 44. A un municipi de Lleida, s’han recollit 300 L/m2
Tetràedre de precipitacions al llarg de l’últim any. Fa 5 anys,
c) Una piràmide triangular regular a) Quants litres ha calculat que necessitarà?
Octàedre van recollir una mitjana diària de 750 cm3. Con-
d) Una piràmide quadrangular regular b) Quants litres de beguda ha comprat?
Icosàedre testa:
e) Un prisma hexagonal regular c) Sobrarà o faltarà beguda segons les pre-
Hexàedre visions? a) Quina és la precipitació diària mitjana de
f) Un prisma pentagonal regular Dodecàedre l’últim any?
41. Calcula el volum d’un prisma hexagonal de
costat 0,8 dm i altura 1,2 m. b) Quant va ploure i nevar en total fa 5 anys?
2. Indica si les afirmacions següents són certes
Al final, trobaràs uns exer-

5. Dibuixa el desenvolupament pla d’un prisma
o falses. Justifica les respostes. triangular. Quantes cares, vèrtexs i arestes té? c) En quin any les precipitacions han estat
42. Calcula la relació entre els volums de dos
més escasses?
Exercicis per poder repas-

a) Un cos geomètric és una figura bidimen- cubs d’aresta 2 cm l’un i 4 cm l’altre. Compara-
sional. 6. Completa la taula següent a la teva llibreta: la amb la relació entre les arestes.
cicis per poder identificar

b) Els segments que uneixen les diferents ca- Cos Cares Arestes Vèrtexs
res d’un cos geomètric s’anomenen arestes. Cub
sar, assolir i ampliar tots els

c) Tots els cossos geomètrics tenen desen- Ortòedre AUTOAVALUACIÓ
volupament pla. Prisma quadrangular Ara que arribem al final de la unitat, contesta les activitats d’autoavaluació següents per saber si has
fàcilment els objectius de

d) Podem distingir dos tipus de cossos geo- Prisma hexagonal assolit els objectius de la unitat.
mètrics: políedres i cossos de revolució. Piràmide triangular
continguts de la unitat .
1. Dibuixa un cub de costat 3 cm. Pinta les cares 4. L’Aina ha de folrar un cilindre de radi de la
e) Els cossos geomètrics es generen girant Piràmide hexagonal de color groc, les arestes de color verd i els base 5 cm i d’altura 15 cm. Quina superfície de
360° una figura plana. Dodecàedre vèrtexs de color vermell. Comprova que se- folre necessita?
la unitat que ja has adquirit .

f) Els políedres tenen com a mínim 4 cares. gueix la relació d’Euler. Dibuixa’n també el
7. Dibuixa el desenvolupament pla d’un prisma desenvolupament pla. 5. Volem passar el contingut d’un envàs de di-
g) Els políedres han de tenir totes les cares
hexagonal. Quantes cares, vèrtexs i arestes té? mensions 6 cm × 9 cm × 15 cm a un altre
iguals. 2. Transforma les unitats següents en les indi-
cades: d’esfèric de radi 6 cm. Hi cabrà tot el con-
h) Només existeixen 5 políedres. 8. Fes una llista d’objectes polièdrics i cossos tingut?
de revolució que tinguis per casa. Fes una fo- a) 10 m → cm
3. Quin desenvolupament pla correspon al cub tografia de cadascun d’ells. Podeu fer una b) 50 mm → hm
selecció dels exemples més macos a classe 6. Les arestes de dos cubs són 4 cm i 6 cm. Qui-
següent?
i decorar alguna de les parets de l’aula. c) 3 m2 → dm2 na és la relació entre els seus volums?
5 6
d) 5 000 m2 → km2
3 1 4 5 1 4
e) 135 cm3 → dm3 Ara compara els teus resultats amb els que sur-
2 2 f) 1 dm3 → L ten a la fitxa d’autoavaluació. Quins exercicis no
5 has fet bé? Contesta també els ítems d’auto-
6 3 3. Calcula l’àrea d’un ortòedre de 5 cm d’am- avaluació que trobaràs a la fitxa i fes-la arribar al
1 4
plada, 6 cm de llargada i 2 cm d’altura. Quin teu professor. Així podrà ajudar-te amb aquells
n’és el volum? punts de la unitat que no acabes de dominar.
186 UNITAT 7 UNITAT 7 189
Els videotutorials i les animacions són peces audio-

visuals curtes que presenten continguts del cur-
rículum de matemàtiques . Estan del tot lligades a
explicacions o activitats de la unitat . L’objectiu que
persegueix el seu visionament és ajudar-te a cen-
trar l’atenció i a facilitar-te els aprenentatges . Et
proporcionen una eina senzilla, però potent .
Pots trobar aquests recursos a la secció multimè-
dia del teu Centre d’Ensenyament Online (CEO),
www.mhe.es .
1 NOMBRES RACIONALS
www.mheducation.es
Hipàs de Metapont va ser un matemàtic de l’antiga Grècia, membre de l’escola del

gran Pitàgores. Va néixer cap a l’any 500 aC. Fins a aquella època, es pensava que tots
els nombres es podien expressar com a quocient de dos nombres més. Aquests nom-
bres són racionals.
Su
Segons diu la llegenda, Hipàs va ser capaç de demostrar, a partir del nombre 2 , que hi 1
havia nombres que no eren racionals i va fer-ho públic. Aquest acte va ser pres pels 2
seus companys pitagòrics com una ofensa, de manera que el van expulsar de l’es-
cola. Fins i tot van posar una làpida als afores amb el seu nom, per evidenciar així
que per a ells era mort.
3
El final de la història és incert. Uns diuen que es va suïcidar, altres, que va morir en un
4
naufragi. Fins i tot alguns diuen que el mateix Pitàgores el va matar. Massa exagerat 5
per demostrar que no tot eren fraccions?
COMENCEM!
Després d’un llarg estiu, en Marc està una mica ro
vellat. És cert que ha fet deures, però hi ha cosetes
que hauria de repassar abans de començar. El seu
www.mheducation.es
pare, a partir dels apunts del curs anterior, li ha pro

posat unes activitats per repassar junts alguns con
tinguts bàsics. Dóna-li un cop de mà!
1. Ajuda’l a relacionar, a la teva llibreta, cada nom

bre racional amb la seva fracció equivalent:

1 0,6 0 0,75 0,25 0, 3 0,4 2
1 6 6 2 1 5 0 6
4 3 10 5 3 5 2 8
2. I ara caldria endreçar els nombres següents…

Classifica’ls segons que siguin decimals exactes,
purs o mixtos:
 
0,4 1, 3 1 1,23 4,01 0,143
3. Busca una fracció equivalent a la representada

a cada figura:
Sumari
1 Els nombres enters
2 Operacions
amb nombres enters
3 Les fraccions
4 Els nombres racionals 4. En Marc decideix acabar el seu repàs fent algu
nes operacions amb potències. Resol les opera
5 Operacions amb cions següents:
nombres racionals 34
a) 23 · 25 b) 28 : 26 c) 2
3
JUGUEM A FER MEMÒRIA

www.mheducation.es
Recordeu aquells jocs de quan

érem petits en què havíem de
trobar dues imatges que fossin
iguals? Fins i tot, hi havia versions
del joc en què es buscaven rela
cions entre dues imatges.
Ara construirem el joc de la me-
mòria dels nombres racionals!
ACTIVITATS
1. Feu grups de quatre o cinc companys. Per començar, cadascun de vosaltres heu de
fer una llista amb un exemple de les operacions amb nombres enters següents: una
suma, una resta, una multiplicació, una divisió, una potenciació.
Calculeu el resultat de cadascuna de les vostres propostes i comproveu que les dels
vostres companys són correctes. Si en cal rectificar alguna, comenteu-ho al com
pany i, en cas de no estar-hi d’acord, consulteu-ho al professor.
2. Un cop validades les vostres operacions, heu de dissenyar les targetes per poder jugar.
Podeu retallar quadrats de 5 cm × 5 cm o de qualsevol altra mida. Però assegureu-
vos que tot el grup treballa amb el mateix format perquè si no serà ben fàcil tro-
bar les parelles! És recomanable treballar amb cartolina per evitar que la tinta la
traspassi.
3. Ja teniu les targetes preparades? Ara és moment d’omplir-les!

Que cadascú agafi dues targetes. En una d’aquestes targetes escriviu-hi una de les
operacions validades, i en l’altra, el resultat. Repetiu el procés fins a omplir les deu
targetes que necessiteu per a les cinc operacions i els cinc resultats.
7-3 4
8 UNITAT 1
4. Sabeu jugar al joc de memòria? Heu de posar totes les targetes del grup cap per avall,
barrejar-les bé i, per torns, aixecar dues targetes. Si trobeu una parella, us la quedeu
i en torneu a aixecar dues més. En cas de no trobar parella, el torn passa al jugador
www.mheducation.es
de l’esquerra. El guanyador del joc és aquell que aconsegueix més parelles al final.
Feu una partida!
5. I ara… per què no compliquem una mica més el joc? Podeu rescatar les vostres targe
tes i així cadascú tindrà un joc propi. Tornem a repetir el procés però amb opera
cions combinades. Feu un parell o tres d’exemples, calculeu el resultat i comproveu
que és correcte. Podeu tornar a validar els resultats entre els membres del grup i en
cas de dubte consultar-ho. Un cop validades, ompliu les targetes corresponents:
en una poseu-hi l’operació combinada, i en l’altra, el resultat.
6. Però això no acaba mai… Podeu fer el vostre joc tan llarg i complex com vulgueu. Fins
i tot, podeu pintar un punt de color per diferenciar el nivell, i així jugar amb unes
targetes o unes altres segons qui participi. Per què no hi incloem alguna fracció?
Escriviu un parell de fraccions i el nombre que representen. Torneu a crear les targe
tes, un cop valideu els exemples.
7. A partir de les fraccions podem crear noves targetes. Creeu almenys una targeta per
a cadascuna d’aquestes propostes:
—— Dues fraccions equivalents.
—— Una fracció i la seva representació gràfica. 2 1
—— Una suma de fraccions i el seu resultat.
—— ——
—— Una resta de fraccions i el seu resultat.
8 4
—— Una multiplicació de fraccions i el seu re-
sultat.
1
—— Una divisió de fraccions i el seu resultat.
——
—— Una fracció amb potències i el seu resultat. 2
8. Podeu fer tantes targetes com vulgueu. Fins
i tot, targetes diferents poden estar relaciona
des pel mateix resultat. No passa res. Feu algu
na partida en grups de quatre o cinc companys. 2 2 1
Podeu jugar amb les targetes d’un de vosaltres —— —— · ——
o amb totes; la dificultat augmentarà si jugueu 10 5 2
amb moltes!
UNITAT 1 9
COMUNITAT DE PROPIETARIS
www.mheducation.es
Poseu-vos en grups de quatre o cinc i imagineu-vos que viviu

tots en un mateix bloc de pisos, cadascun de vosaltres en
un pis diferent, i que formeu una comunitat de propietaris.
El vostre bloc de pisos està format pels immobles següents,
i cadascun de vosaltres n’és el propietari d’un:
Pis o local m2 útils Interior/exterior Pàrquing

Local 156 Exterior No
Baixos 205 Exterior Sí (11 m2)
1r 1a 96 Exterior Sí (18 m2)
1r 2a 102 Interior No
Àtic 117 Exterior Sí (15 m2)
ACTIVITATS
1. Calculeu la superfície total de l’edifici amb els pàrquings inclosos.
2. Avui, a la reunió de veïns, heu de determinar la quota de la comunitat que ha de pagar
cada veí. Heu acordat que cada veí pagarà, només, en funció de la fracció de l’edifici
que representa el seu pis i pàrquing, sense tenir en compte la ubicació de l’immoble.
a) Calculeu quina fracció representa cada pis més pàrquing respecte a l’edifici.
b) Busqueu la fracció irreductible de les fraccions anteriors.
c) Expresseu les fraccions anteriors en forma decimal i indiqueu en cada cas de
quin tipus de decimal es tracta.
d) L’administrador de finques us ha comunicat que us cobrarà 3 900 € l’any per co
brir totes les despeses de la comunitat. Quina quantitat o quota haureu de pagar
cadascun de vosaltres a l’administrador cada mes?
3. El vostre administrador de finques, per a aquest any, us mostra la proposta de
despeses anuals.
a) Calculeu quina fracció representen els imprevistos respecte a la meitat del
pressupost.
b) Quina fracció representa cada partida respecte al total?
c) Quants diners es destinen a cada partida?
10 UNITAT 1
Detall de les despeses anuals de l’edifici situat al carrer Baixador, número 13, de Manresa
A continuació es detallen les despeses previstes 1 1 • 1 per 1
a l’empresa que fa la neteja de l’edi-
2 3 5 4
www.mheducation.es
per a enguany:
1 1 1 1 fici.
— del pressupost per a l’elaboració del pro
2 3 5 4 1 1 1 1
jecte per a la instal·lació d’un ascensor. • per pagar l’assegurança de l’edifici.
2 3 5 4
— La meitat restant del pressupost es repartirà • La resta per a imprevistos.
com es detalla:
1 1 1 1 El pressupost d’aquest any per a la finca esmen
• per a despeses de manteniment de l’edifici.
2 3 5 4 tada és de 9 540 €.
4. L’any passat vau fer obres a la teulada de l’edifici. Per les obres d’aquesta reparació,
3
la comunitat de veïns ja heu pagat del cost de la reparació, però encara us que-
5
den per pagar 2 883,5 €. Quin és el cost total de reparar la teulada?
5. Al terrat del vostre l’edifici hi ha una petita estació meteorològica que registra, entre
altres dades, la temperatura mínima i màxima. La vostra comunitat, cada setmana,
envia un petit informe de les dades al Servei Meteorològic de Catalunya per tal que
ells puguin ampliar la seva base de dades. Les dades registrades la primera setmana
de gener són les següents:
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
T. màx. 9,1 °C 7,2 °C 7,3 °C 7,1 °C 6,8 °C 7,4 °C 5,7 °C
T. mín. 1,8 °C -0,2 °C 1,3 °C -0,5 °C -2,3 °C -2,1 °C -1,7 °C
Elaboreu l’informe per al Servei Meteorològic de Catalunya. Penseu que en l’infor

me hi ha de constar:
—— La identificació del vostre edifici.
—— La setmana a què es refereixen les dades.
—— La taula de dades anterior.
—— La diferència entre la temperatura màxima i mínima de cada dia.
—— Les temperatures endreçades de la més petita a la més gran.
—— De la temperatura màxima, la diferència entre la temperatura entre dies (entre
dilluns i dimarts, dimarts i dimecres…) en valor absolut.
—— De la temperatura mínima, la diferència entre la temperatura entre dies (entre
dilluns i dimarts, dimarts i dimecres…) en valor absolut.
UNITAT 1 11
1 ELS NOMBRES ENTERS
RECORDA Els nombres naturals són els que ens permeten comptar els elements
d’una col·lecció: 1, 2, 3, 4, …, 18, 19, 20, …, 100, …, 1 050…
El conjunt dels nombres naturals és infinit perquè sempre és possible trobar

un nombre més gran que l’anterior, afegint-hi una unitat:
www.mheducation.es
1, 2, 3, 4, 5, 6
+1 +1 +1 +1 +1
Amb els nombres naturals es poden fer operacions: sumar, restar, multipli-
car, dividir, calcular potències i extreure arrels. En tots els casos, el resultat
d’una operació amb nombres naturals ha de donar com a resultat un altre
nombre natural:
4+5=9 25 - 7 = 18 8 · 6 = 48 38 : 2 = 19 33 = 27 49 = 7
El nostre sistema de nu Fixa’t que si s’ha de calcular una resta en què el subtrahend és més gran que
meració és posicional el minuend, el resultat no és un nombre natural:
i decimal.
15 - 20 = ? → no és possible treure 20 unitats d’una col·lecció de 15
Per poder donar el resultat d’aquest tipus de restes, el conjunt dels nombres
naturals s’amplia amb el zero i els nombres negatius i es construeix el conjunt
dels nombres enters:
15 - 20 = -5
Nombres enters = {Naturals + Zero + Enters negatius}
Els nombres enters positius són els naturals i s’escriuen sense signe. Els enters
negatius s’escriuen amb un signe menys al davant. El zero no és ni positiu
ni negatiu.
Valor absolut d’un nombre enter

El valor absolut d’un nombre enter és el nombre natural que en resulta
quan se’n suprimeix el signe.
Valor absolut de -7 → 7 Valor absolut de 15 → 15

Recorda els criteris d’ordenació dels nombres enters:
—— Els nombres positius sempre són més grans que el zero i els nombres
Els nombres enters ajuden en situa- negatius.
cions en què cal determinar una po
sició respecte a una referència. —— Els nombres negatius sempre són més petits que el zero i els nombres
positius.
—— Entre dos nombres positius, és més gran el que té el valor absolut més gran.
—— Entre dos nombres negatius, és més gran el que té el valor absolut més petit.
12 UNITAT 1
ACTIVITATS RESOLTES
1. Indica una situació de la c) 18 - 24 = n

vida quotidiana en què n és la diferència d’aquesta resta: n = -6
s’utilitzin els nombres en-
ters. d) n - 10 = 4
Moltes situacions quoti n és el minuend d’aquesta resta: n = 14
www.mheducation.es
dianes distingeixen valors e) 20 - 20 = n

numèrics a partir d’una
posició de referència que n és la diferència d’aquesta resta: n = 0
la majoria de vegades és
el zero. Per exemple, les 3. Representa en una recta numèrica els nombres
temperatures que s’ex enters 3, -6, 0 i -5 i ordena aquests nombres del
pressen en graus Celsius més gran al més petit.
(°C). Les temperatures més altes que 0 °C són Recorda que per representar nombres enters en
temperatures positives i s’escriuen sense signe, una recta numèrica, s’hi senyala un punt origen
i les inferiors a 0 °C són negatives i s’escriuen amb i es fa correspondre amb el zero. A dreta i esquer-
el signe menys al davant. ra s’hi senyalen més punts, sempre a la mateixa
distància els uns dels altres. A la dreta del zero s’hi
2. Quin és el nombre enter n que verifica les igual- representen els nombres positius i a l’esquerra,
tats següents? els negatius:
a) n + 8 = 15 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6
n és el sumand que falta en aquesta suma:

n=7 Per ordenar aquests nombres, pots tenir en comp
te els criteris d’ordenació dels nombres enters
b) 9 - n = -3 o fixar-te en la seva posició a la recta numèrica:
n és el subtrahend d’aquesta resta: n = 12 3 > 0 > -5 > -6
ACTIVITATS
1. Per poder accedir a una pàgina web, ens demanen que ordenem uns
quants nombres enters del més petit al més gran. Ordena’ls:
2; -3, 0, 1; -2
2. Busca el valor absolut dels nombres següents:

a) 3 b) -2 c) -5 d) 7
3. Calcula el nombre que verifica les igualtats següents:

a) 5 + 3 = n c) n - 4 = 2 e) 6 + n = 2
b) 7 - n = 6 d) n - 5 = -4 f) 8 + n = -1
UNITAT 1 13
2 OPERACIONS
AMB NOMBRES ENTERS
Recorda com efectuar operacions amb els nombres enters.
RECORDA
No es poden escriure Suma, resta, multiplicació i divisió

www.mheducation.es
dos signes seguits sense Per sumar nombres enters, has de tenir en compte el valor absolut i el signe
separar-los amb un pa- dels sumands:
rèntesi.
—— Per sumar dos nombres enters positius, se sumen els valors absoluts dels
sumands i la suma és un nombre enter positiu.
5 + 6 = 11
—— Per sumar dos nombres enters negatius, se sumen els valors absoluts i la
suma és un nombre enter negatiu.
-8 + (-4) = -12
—— Per sumar dos nombres enters de signe diferent, es resten els valors abso
luts i la suma té el signe del sumand que té el valor absolut més gran.
-14 + 6 = -8
La resta de nombres enters és l’operació inversa de la suma.

Per restar dos nombres enters, se suma al minuend l’oposat del subtrahend.
Dos nombres enters són oposats si tenen el mateix valor absolut, però signe
diferent:
5 - 3 = 5 + (-3) = 2 → 5 - 3 = 2
10 - 12 = 10 + (-12) = -2 → 10 - 12 = -2
-8 -6 = -8 + (-6) = -14 → -8 -6 = -14
Per multiplicar dos nombres enters, es multipliquen els valors absoluts dels
factors. El signe del producte es troba segons la regla dels signes de la
multiplicació:
RECORDA
En el conjunt dels nom -6 · 5 = -30 -10 · (-7) = 70

4 · 9 = 36 12 · (-2) = -24
bres enters només es pot
definir la divisió exacta,
és a dir, si el residu d’a- La divisió de nombres enters és l’operació inversa de la multiplicació.
questa divisió és zero.
Per dividir dos nombres enters, es divideix el valor absolut del dividend entre
Dividend Divisor el del divisor. El signe del quocient es troba segons la regla dels signes de la
multiplicació:
0 Quocient
24 : 8 = 3 16 : (-2) = -8 -14 : 7 = -2 -54 : (-9) = 6
14 UNITAT 1
Potència i arrel
Una potència és una multiplicació de factors iguals. Per tant, per calcular una
potència s’ha de considerar que s’està efectuant una multiplicació: base exponent
(-2)3 = -8
3 = 3 · 3 · 3 · 3 = 81 → Una potència de base positiva és positiva.
4
potència
(-4) = -4 · (-4) = 16 → Una potència de base negativa i exponent

2 La base negativa d’una
www.mheducation.es
parell és positiva. potència sempre s’escriu

entre parèntesis.
(-2)3 = -2 · (-2) · (-2) = -8 → Una potència de base negativa i ex
ponent imparell és negativa.
Les operacions amb potències verifiquen aquestes propietats:
Multiplicació i divisió de potències de la mateixa base:
an · am = an + m → 42 · 43 = 45 = 1 024
a n : am = a n - m → (-2)5 : (-2)3 = (-2)2 = 4
Potència d’una potència:
(a n )m = a n ⋅ m → (33)2 = 36
Potència d’una multiplicació o d’una divisió:
(a · b)n = an · bn → (2 · 4)3 = 23 · 43
(a : b)n = a n : bn → (5 : 4)2 = 52 : 42
Una arrel és l’operació inversa de la potència: es coneixen la potència i l’expo-

índex radicand
nent i es calcula la base.
3
-27 = -3
Per calcular una arrel es busca un nombre enter que elevat a l’índex resulti el arrel
radicand. Per exemple:
En el conjunt dels nom
bres enters només es
3
8 = 2 → L’arrel cúbica de 8 és 2 perquè 23 = 8. poden definir les arrels
exactes, és a dir, les ar
25 = 5; 25 = − 5 → L’arrel quadrada de 25 és 5 i també -5 rels que siguin nombres
perquè 52 = 25, i (-5)2 = 25. enters.
3
−8 = − 2 → L’arrel cúbica de -8 és -2 perquè (-2)3 = -8.
−4 = / → L’arrel quadrada de -4 no existeix perquè -4 no és

cap potència d’exponent 2.
UNITAT 1 15
Operacions combinades
Recorda l’ordre de prioritats de les operacions combinades:
VIDEOTUTORIAL
1r Es calculen les operacions entre parèntesis, començant pels parèntesis
més interiors.
amb nombres enters 2n Es calculen les potències.
Practica les operacions 3r Es calculen les multiplicacions i les divisions en l’ordre en què apareixen.
www.mheducation.es
combinades amb nom 4t Es calculen les sumes i les restes en l’ordre en què apareixen.
bres enters. 1
(-4)2 · [-2 - (5 - 1) · (-3)] - 6 + 33 = (-4)2 · [-2 - 4 · (-3)] - 6 + 33 =
= (-4)2 · [-2 + 12] - 6 + 33 = (-4)2 · 10 - 6 + 33 =
= 16 · 10 - 6 + 27 = 160 - 6 + 27 = 181
ACTIVITATS RESOLTES
4. En Marc té 850 € estalviats. Ha de fer sis pagaments de 24 € cadascun.

Quants euros tindrà al final?
Podem expressar els càlculs mitjançant operacions combinades i calcular:
850 - 6 · 24 = 850 - 144 = 706
Al final, en Marc tindrà 706 €.
ACTIVITATS
4. Calcula les arrels següents. Justifica, fent servir les potències, els teus
resultats.
a) 4 b) 100 c) 3
-8 d) 36 e) 3
27 f) 3
64
5. La Marta ha anat estalviant 5 € a la setmana durant les últimes 32 set

manes. A més, el seu avi li ha donat avui 35 €. Quants euros té estalviats?
6. En Jan ha perdut unes fotos que havia imprès per fer un àlbum. Cercant,
ha trobat dos sobres amb set fotos cadascun i ha trobat dues capsetes
amb dotze fotos cadascuna. La seva mare havia agafat un paquet de disset
fotos, però n’ha regalat quatre a l’àvia. Expressa l’enunciat com una opera
ció combinada i calcula quantes fotos tenia, inicialment, en Jan.
7. Calcula:
a) (5 - 2) - 32 c) (4 - 6) · (3 + 2)
b) -2 · (3 + 1) + (-2)2 d) [(2 + 1) - (32 - 5)] · (4 - 7)
16 UNITAT 1
3 LES FRACCIONS
Recorda que les fraccions són nombres que representen valors referits a parts a numerador
d’una unitat que s’ha dividit en parts iguals. --
—— El denominador indica les parts iguals en què es divideix la unitat.
b denominador
—— El numerador indica les parts iguals que es tenen d’una unitat.
Una fracció expressa una divisió indicada, és a dir, el quocient d’una divisió
www.mheducation.es
que encara no s’ha calculat:

-2 4 -2
→ -2 : 5 → 4:7 → 2:3
5 7 -3
Les fraccions que tenen el numerador i el denominador del mateix signe són
fraccions positives: VIDEOTUTORIAL
Quins significats té una

Les fraccions que tenen el numerador i el denominador de signe diferent fracció? 2
són fraccions negatives:
Les fraccions que expressen una divisió indicada exacta representen un nom
18
bre enter: → 18 : (-3) = -6.
-3
Les fraccions són raons que tenen un nombre enter al numerador i al

denominador.
Per calcular la fracció d’un nombre enter es divideix el nombre pel denomina
dor de la fracció i aquest quocient es multiplica pel numerador:
2
de 50 = 50 : 5 · 2 = 10 · 2 = 20
5
Fraccions equivalents
1 2 3 4
= = = =…
Dues fraccions que representen la mateixa part de la unitat són equiva- 3 6 9 12
lents.
Per buscar fraccions equivalents a una altra, cal multiplicar o dividir els seus 1 2 3 4
3 6 9 12
numeradors i denominadors pel mateix nombre:
×2 :2
→ ×2 →: 2
1 2 4 2
= =
3 6 12 6
→ ×2 →: 2
×2 :2
UNITAT 1 17
És convenient que calcu Simplificació de fraccions
lis mentalment el m. c. d.
de dos nombres.
Simplificar fraccions és el procediment que permet calcular una fracció
També pots descom equivalent a una de donada que sigui irreductible, és a dir, que no es pu
pondre els dos nombres gui simplificar més.
en factors primers, triar
els factors comuns elevats
: 30
a l’exponent més petit
www.mheducation.es
→ : 30
i calcular-ne el producte: 150 5
= → m. c. d. (150, 60) = 30
150 2 60 2 60 2
75 3 30 2 → : 30
: 30
25 5 15 3
5 5 5 5 Si es divideix el numerador i el denominador d’una fracció pel seu màxim
1 1 comú divisor, els nombres que en resulten són primers entre ells i la fracció
150 = 2 · 3 · 52 60 = 22 · 3 · 5 és irreductible.
m. c. d. (150, 60) =
= 2 · 3 · 5 = 30
ACTIVITATS RESOLTES
5 5 3 3
5. Escriu tres fraccions equivalents a cadascuna de les fraccions següents: a) b) - -
9 9 4 4
Les dues fraccions són irreductibles. Per buscar-ne d’equivalents, hem de multiplicar numerador i denomi
nador pel mateix nombre:
×2 ×3 ×4 ×2 ×3 ×4
5 10 30 120 3 6 18 72
a) = = = b) − =− =− =−
9 18 54 216 4 8 24 96
×2 ×3 ×4 ×2 ×3 ×4
5 5 3 3
Fixa’t que la fracció és positiva i totes les se -
Fixa’t que la fracció - és negativa i totes les
9 9 4 4
ves equivalents també ho són. seves equivalents també ho són.
28 72
6. Simplifica les fraccions següents: a) b) -
98 180
Dividim el numerador i el denominador de cada fracció pel seu m. c. d. i calculem, en cada cas, la fracció
irreductible: : 14 : 36
28 2 28 2 72 2 72 2
a) =→ m. c. d. (28, 98) = 14 → = b) − =→− m. c. d. (72, 180) = 36 → − =−
98 7 98 7 180 5 180 5
: 14 : 36
28 2 72 2
Fixa’t que tant la fracció = la seva irreduc
com Fixa’t que tant la fracció − = − la seva irre
com
tible són positives. 98 7 ductible són negatives. 180 5
18 UNITAT 1
ACTIVITATS RESOLTES
4 12 12
7. La setmana passada vas llegir les parts d’un Calculem les de 640: de 640 = 640 : 15 · 12 =
5 15 15
llibre de 640 pàgines. Quantes pàgines vas lle- = 512 pàgines.
12
gir? Si la fracció hagués estat , quantes pàgi- En els dos casos, hauries llegit el mateix nombre
nes hauries llegit? 15
4 12
4 4 de pàgines, 512. Fixa’t que les fraccions i són
Calculem les de 640: de 640 = 640 : 5 · 4 = 5 15
www.mheducation.es
5 5 equivalents i quan es calcula la fracció del mateix

= 128 · 4 = 512 pàgines. nombre resulta el mateix valor.
ACTIVITATS
8. Proposa tres fraccions equivalents per a cadascuna de les següents:

2 -2 10 6 -1
a) c) e) g) i)
3 6 4 10 4
1 4 5 -2 5
b) d) - f) h) j)
5 9 -3 7 9
9. Busca la fracció irreductible de les fraccions següents:

21 40 12 75
a) b) c) d)
14 64 16 150
1
10. Un jugador de futbol ha marcat 30 gols l’última temporada. del total els
1 3
ha marcat amb la cama esquerra, amb la cama dreta i la resta amb el cap.
2
Quants gols ha marcat amb cada cama i amb el cap?
11. Calcula:
2 2 6
a) de 45 c) de 30 e) de 72
3 4 8
4 2 3
b) de 60 d) de 49 f) de 150
5 7 10
12. La Irene i la Laia estan llegint un mateix llibre que té 320 pàgines. La Irene
3 14
ha llegit parts del llibre mentre que la Laia n’ha llegit . Quina ha llegit
4 16
més pàgines? Quantes pàgines els queden pendents a cadascuna?
1
13. En Pol té marcades al seu navegador 35 adreces d’interès. D’aquestes,
2 7
són adreces relacionades amb les matemàtiques, són adreces relacio
5
nades amb altres matèries i la resta són pàgines dels seus grups de música
favorits. Quantes adreces té guardades de cada tipus?
UNITAT 1 19
RECORDA 4 ELS NOMBRES RACIONALS
Una fracció que té el nu L’ús de les fraccions permet ampliar el conjunt dels nombres enters amb el
merador múltiple del de resultats de les divisions indicades entre dos nombres enters que no són exac
nominador és un nombre tes. S’obté així el conjunt dels nombres racionals:
enter:
−15 {Nombres Enters + Fraccions} → Nombres Racionals
= −5
www.mheducation.es
3
Un nombre racional es pot expressar en forma de fracció.
Fixa’t que les fraccions equivalents entre elles són el mateix nombre racional:
CALCULADORA
36 18 9
− =− =−
La calculadora científica 32 16 8
té una tecla que permet
introduir els nombres ra Quan es divideix el numerador entre el denominador d’un nombre racional
cionals expressats en for- poden resultar diferents expressions decimals:
ma de fracció de mane- 6
ra directa. Aquesta tecla − = − 1, 2 → decimal exacte
5
és a b/c .
2 2 
Per introduir - a la = 0,666… = 0,6 → decimal periòdic pur
5 3
calculadora, es tecleja:
-2 a b/c 5. 5 
− = − 0,833 3… = − 0,83 → decimal periòdic mixt
Si es prem la tecla a b/c 6
una altra vegada, s’obté
el nombre racional ex
pressat en forma deci Representació de nombres racionals
mal. En aquest cas, 0,4. a la recta numèrica
Els nombres racionals es poden representar a la recta numèrica. Es tracta
d’ampliar la representació dels nombres enters amb les fraccions:
-5 -4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5
Pots utilitzar el GeoGe
bra per representar nom
bres racionals a la recta Les fraccions positives es representen a la dreta del zero i les negatives, a l’es
numèrica. querra. Els punts que representen les fraccions estan situats entre els punts que
representen els nombres enters:
-2 -1 0 1 2 3 4
3 1 4 3 1 4 3 1 4
- - - - - -
4 2 3 4 2 3 4 2 3
A B Fixa’t que, tal com succeeix amb els nombres enters, els nombres racionals
són més grans com més a la dreta estan representats a la recta numèrica.
20 UNITAT 1
ACTIVITATS RESOLTES
RECORDA
8. Ordena de gran a petit els nombres racionals següents:
3 1 4
, - 2, - , 0, - Per reduir a comú deno
4 2 3
minador se substitueixen
Per ordenar aquests nombres, pots representar-los a la recta numèrica. els diferents denomina
Però també pots aplicar dos procediments de càlcul diferents: dors pel seu mínim comú
www.mheducation.es
—— Buscar l’expressió decimal de cada nombre i comparar-les. múltiple i s’arreglen els

numeradors perquè la
Recorda que -2 i 0, tot i ser nombres enters, també són racionals:
fracció que en resulti si
3 1 4 
= 0,75 -2 − = − 0,5 0 − = − 1,13 gui equivalent a la frac
4 2 3 ció inicial.
4  3 1 4 
0,75 > 0 > -0,5
− = > − 1,13 > -2 → >= 00,>75− = > − 0,5
> − 1,13
= -2
3 4 2 3
—— Reduir a comú denominador tots els nombres i comparar els numeradors:
3 9 24 1 6 4 16 VIDEOTUTORIAL
m. c. m. (4, 1, 2, 3) = 12 → = ; −2 = − ; − = − ; − = −
4 12 12 2 12 3 12
3 9 1 46 16 Recorda com es simpli
9 > 0 > -6 > -16 > -24 → =
> 0 > − >= − > = -2
− fiquen i es redueixen
4 12 2 312 12
a comú denominador les
fraccions. 3
ACTIVITATS
14. Digues si les fraccions següents representen un nombre enter o decimal.

En cas de ser decimal, digues si són exactes, periòdics purs o periòdics
mixtos.
2 4 10 8 4 2 1 5
a) b) c) d) e) f) g) h)
5 3 5 10 15 8 6 25
15. Situa sobre una recta numèrica els nombres racionals següents:
- 1 2 --1 4 2 - 1-4 2 - 1 -42 -4 RECORDA

0,5; -0,3; ; ; ; ; ;0, 29; ; ;0,;29 ; ; 0, 29; 0, 29
3 5 33 5 3 3 5 3 35 3 a −a a
− = =
16. Redueix a denominador comú els parells de fraccions següents: b b −b
2 1 8 6 8 1 5 6
a) i b) i c) i d) i
5 6 10 4 32 2 12 36
17. Completa amb <, > o = a la teva llibreta:
33 22 1 1 44
a) ...................... d) 0,0,
...................... 22 g) 0,0,
2525......................
55 33 66 12 12
- 1- 1 4 4 -3-3 1 1
b) ...................... e) - 0,5
...................... - 0,5 h) -0,12
-0, 12......................- -
4 4 -16 -16 44 1010
55 33 1010 1 1
c) ...................... f) - 3- 3
...................... i) 0 0......................
44 22 44 88
UNITAT 1 21
5 OPERACIONS
AMB NOMBRES RACIONALS
Efectuar operacions amb nombres racionals és el mateix que fer-ho amb nom
bres enters o amb fraccions.
Suma i resta
www.mheducation.es
Per sumar i restar nombres racionals és necessari que tinguin el mateix deno-
minador. La resta és l’operació inversa de la suma.
La suma o la resta de nombres racionals és un altre nombre racional amb el

mateix denominador que els termes de la suma o la resta. El numerador és la
suma o la resta dels numeradors dels nombres racionals que es calculen:
2 3 4 12 9 40 − 19
+ − = + − =
5 10 3 30 30 30 30
La suma de nombres racionals verifica les propietats commutativa, asso

ciativa i existència d’element neutre.
a c a+c c+a c a
Commutativa: + = = = +
b b b b b b
a c d  a c d a  c d
FIXA-T’HI BÉ! Associativa: + + =  +  + = +  + 
b b b  b b b b  b b 
a a 0 a+0 0+a a
Dos nombres racionals Existència d’element neutre: + 0 = + = = =
b b b b b b
oposats tenen el mateix
valor absolut, però signe Fixa’t que si la suma de dos nombres racionals és l’element neutre, el zero, els
contrari: dos nombres són oposats:
a a 4  4 4 4  4 4 
i - +  −  = 0 → + i+− −són
=0 =dos
0 nombres racionals oposats
b b 7  7 7 7   7 7 
Multiplicació i divisió
La multiplicació de nombres racionals és un altre nombre racional el numera
RECORDA dor del qual és el producte dels numeradors i el denominador, el producte
dels denominadors: 3  4 12 4
Simplifica el resultat de ⋅ −  = − =−
les operacions amb nom 7  9 63 21
bres racionals expres La divisió de nombres racionals és l’operació inversa de la multiplicació. Per
sant-lo amb una fracció dividir dos nombres racionals, es multiplica el primer per l’invers del segon.
irreductible. Recorda que dues fraccions són inverses si els seus termes estan invertits:
1 4 1 3 3 3 4 3 4
− : =− ⋅ =− ; és l’invers de perquè ⋅ = 1.
8 3 8 4 32 4 3 4 3
22 UNITAT 1
La multiplicació de nombres racionals verifica les propietats commutativa, RECORDA
associativa i existència d’element neutre.
La regla dels signes de la
a c a⋅c c ⋅a c a multiplicació explica els
Commutativa: ⋅ = = = ⋅
b d b⋅d d ⋅b d b casos de potències de
nombres racionals amb
a c e a c e a  c e
Associativa: ⋅ ⋅ = ⋅ ⋅ = ⋅ ⋅  base negativa:
b d f  b d  f b d f
www.mheducation.es
a a⋅1 1⋅a a
Existència d’element neutre: ⋅1= = =
b b b b
Fixa’t que si el producte de dos nombres racionals és l’element neutre, l’1, els
dos nombres són inversos:
8  9  72 88   99  7272
− ⋅ −  = = 1 →−− ⋅ i⋅ −− són
== dos==nombres
11 racionals inversos
9  8  72 99   88  7272
Hi ha una propietat de les operacions de nombres racionals que relaciona la
multiplicació i la suma, la propietat distributiva de la multiplicació respecte
a la suma:
a  c e a c a e
⋅ + = ⋅ + ⋅
b  d f  b d b f
El procés invers d’aplicar la propietat distributiva s’anomena extreure factor
comú:
a c a e a  c e
⋅ + ⋅ = ⋅ +
b d b f b  d f 
Potència
La potència d’un nombre racional d’exponent un nombre natural n és un altre
nombre racional, el numerador i el denominador del qual són la potència
FIXA-T’HI BÉ!
d’exponent n del numerador i el denominador de la base:
2
 4 42 16 m n m+n
 7  = =  a  a  a
7 2
49 ⋅
 b   b  =  b 
El càlcul amb potències presenta tres situacions: m n m−n
 3
3
27  a  a  a
—— La base és positiva: la potència és positiva →   =  b  :  b  =  b 
 2 8
n
—— La base és negativa i l’exponent és parell: la potència és positiva →  a  m   a
m·n
 3
2
9    =  
→ −  =  b    b
 2 4
n n n
—— La base és negativa i l’exponent és imparell: la potència és negativa → a c  a  c 
3  b ⋅ d  =  b  ⋅  d 
 3 27
→ −  = −
 2 8 n n n
a c  a  c 
Les propietats de les operacions amb potències de nombres racionals veri  b : d  =  b  :  d 
fiquen les mateixes propietats que amb els nombres enters.
UNITAT 1 23
Per calcular operacions combinades amb nombres racionals has de respectar
VIDEOTUTORIAL el mateix ordre de prioritats que amb els nombres enters:
1r Es calculen les operacions entre parèntesis, començant pels parèntesis
Practica les operacions més interiors.
combinades amb frac-
cions. 4 2n Es calculen les potències.
www.mheducation.es
3r Es calculen les multiplicacions i les divisions en l’ordre en què apareixen.

4t Es calculen les sumes i les restes en l’ordre en què apareixen.
ACTIVITATS RESOLTES
9. Busca l’element oposat i l’element invers dels 10. Extreu el factor comú de les sumes i restes se-
nombres racionals següents: güents:
3 2 1 a) 25 + 15 b) 18 - 42 c) 14 - 7 d) 12 - 5
a) b) - c) - d) 10
4 5 6 El factor comú que extraurem d’una suma o d’una
Recorda que l’element oposat és un nombre que resta és el m. c. d. dels seus termes perquè és el
té el mateix valor absolut, però el signe diferent: seu divisor més gran:
3 2 1 a) m. c. d. (25, 15) = 5 → 25 + 15 = 5 · 5 + 3 · 5 =
a) - b) c) d) -10 = 5 (5 + 3)
4 5 6
b) m. c. d. (18, 42) = 6 → 18 - 42 = 6 · 3 - 6 · 7 =
Per buscar l’element invers, canviem els nume = 6 (3 - 7)
radors pels denominadors. Fixa’t que l’element
invers d’un nombre racional té el seu mateix sig- c) m. c. d. (14, 7) = 7 → 14 - 7 = 7 · 2 - 7 · 1 =
ne. L’element invers d’un nombre enter té un 1 = 7 (2 - 1)
al numerador i el mateix nombre enter al denomi- d) m. c. d. (12, 5) = 1 → 12 i 5 són primers entre
nador: ells: no se’n pot extreure el factor comú.
4 5 1 Pots extreure el factor comú efectuant els càlculs
a) b) - c) -6 d)
3 2 10 mentalment.
ACTIVITATS
18. Calcula i simplifica els resultats: 19. Simplifica tant com puguis les expressions se-
4 2 5 2 6 8 güents:
a) + d) : g) ⋅
7 5 8 10 7 6 a3 ⋅ a2 a 7 ⋅ b2 ⋅ a 3
a) b)
5 4 −5 3 3 6
(b )
2
: a5 2
⋅ a5
b) - e) + h)
6 10 10 4 5 7 4 3
 b  b ⋅ a  b ⋅ c
2 5
−2 4 8 1 4  6 c)   ·  :
c) ⋅ f) - i) − : −  c   c  a2
3 −5 12 3 3  10 
24 UNITAT 1
QUÈ HEM APRÈS?
Nombres naturals: 1, 2, 3…
Zero
Enters
Nombres negatius: -1, -2, -3…
Valor absolut
www.mheducation.es
Conjunt format 0,3; -1,5

Decimals exactes
per…
 
Decimals periòdics 2,86; 1,3
4
Positives
5
Es poden
representar Negatives 3
-
com a fraccions 8
1 2 3
Equivalents Irreductible = = =…
2 4 6
NOMBRES
RACIONALS Propietat commutativa sumands
a+b=c
Suma Propietat associativa
signe de suma
la suma o total
Element neutre
minuend subtrahend
Resta a-b=c
signe de la resta diferència
Operacions Commutativa
factors
Associativa
Multiplicació
a⋅b=c
Element unitat signe de producte
la multiplicació
Distributiva
dividend
Repassa les idees principals Divisió D d divisor
de la unitat. Si creus que no residu r q quocient
entens bé alguna part, de
mana ajuda al teu professor.
Després, fes un mapa mental base exponent
d’aquesta unitat. Recorda’t Només és negativa
de fer servir colors, línies cor- quan la base és
Potència
negativa i ab = c
bes i imatges, de començar l’exponent imparell
del centre cap a fora i, sobre potència
tot, d’evitar frases llargues!
UNITAT 1 25
MIRA AL TEU VOLTANT
LES FRACCIONS EN L’EGIPTE DE L’ÈPOCA DELS FARAONS: L’ULL D’HORUS

www.mheducation.es
Explica la llegenda que, en l’antic Egip

te, Seth va trencar en diferents trossos
l’ull d’Horus en una batalla. Thot, que
era el déu de la saviesa, va trobar l’ull,
va ajuntar totes les peces i el va tornar
a Horus.
Els egipcis representaven el símbol de

la unitat de capacitat amb l’ull d’Horus.
Aquesta unitat s’anomenava heqat i

s’utilitzava en la mesura del blat i la ci
vada. L’heqat equivalia a uns 4,8 L.
Cadascun dels símbols que es poden identificar en les parts de l’ull d’Horus representa-
va una fracció de la unitat, de manera que s’identificaven, gràficament, les equivalències
següents:
1
La part a l’esquerra de la nineta:
2
1
La nineta:
4
1
La cella:
8
1
La part a la dreta de la nineta:
16
1
La part inferior diagonal, sota l’ull:
32
1
La part inferior vertical:
64
Les sumes de fraccions apareixien amb les diferents combinacions dels símbols de les
parts de l’ull.
5 5 1 1
Així, la fracció s’escriu: perquè = + .
8 8 2 8
26 UNITAT 1
Aquesta és la representació dels valors de les fraccions de l’ull d’Horus en un quadrat:
www.mheducation.es
1/16
1/8
1/32
1/2
1/4
Fixa’t en la progressió que es representa: cada part és la meitat de l’anterior.

Si continuéssim la progressió… obtindríem la unitat completa!
ACTIVITATS
1. En grups de tres o quatre companys dibuixeu un ull d’Horus en una cartolina

i anoteu-hi les fraccions representades a cada part.
2. Escriviu les quatre fraccions que continuarien la progressió de la representació

de fraccions a l’ull d’Horus.
3. Cerqueu a Internet informació sobre la vida dels egipcis en l’antiguitat i la impor

tància per a ells del riu Nil. Quina relació creieu que pot tenir l’activitat agrícola
en aquest riu i l’inici de l’ús de fraccions?
4. Als inicis de l’edat mitjana, van ser molt importants les matemàtiques que es van
desenvolupar a l’Índia. Quines són les principals aportacions que van fer els hindús
a aquesta matèria?
UNITAT 1 27
ACTIVITATS FINALS
1. Ordena del més petit al més gran els nombres

següents: 1, -2, 4, -1, -3.
2. Ordena del més gran al més petit els nombres

www.mheducation.es
següents: 2, -3, 1, -4, 3.
3. Quin és el valor absolut dels nombres se

güents? 3, -2, 5, -5, -1.
4. Escriu un nombre enter més petit de 0 que

tingui un valor absolut més gran de 2.
5. Calcula el nombre enter que verifica les igual

tats següents:
a) 3 + n = 5 d) n + 4 = 7
11. La Paula vol saber si l’afirmació següent és
b) 7 + n = 12 e) n + 2 = 8 certa. Què en penses tu? Justifica la res-
c) 6 + n = 9 f) n + 1 = 4 posta.
−2 3 = ( −2 )
3
6. Busca el nombre enter que verifica les igual

12. En Martí ara dubta si l’afirmació següent és
tats següents. Recorda que els enters poden
correcta. Justifica la resposta.
ser negatius!
−2 2 = ( −2 )
2
a) 4 - 5 = n d) 5 + n = -2
b) 2 - 6 = n e) 3 + n = -1 13. Expressa com a única potència:
c) 1 - 4 = n f) 2 + n = 0 a) 34 · 32 d) 72 : 74 · 73
7. Calcula les potències següents:

b) 57 : 53 e) 5 2 ( ) 3
a) 2 3
b) 5 3
c) ( −2 )
3
d) ( −5 )
2 c) 27 : 210 f) (7 : 7 ) ⋅ 7
3 5 2 4
14. Observa les igualtats i afirmacions següents.

8. Un ascensor ha començat a baixar des del pis
Són certes? Justifica les respostes.
7 d’un edifici fins a arribar al pis 3. Quants pi
sos ha baixat? a) 3
125 = 5
9. Un líquid ha passat d’una temperatura de b) No podem calcular cap arrel dels nombres
35 °C a una de 54 °C. Quants graus Celsius negatius.
ha variat la seva temperatura?
c) 3
−27 = 3
10. El pare de la Mercè ha deixat el cotxe al pis -2 d) 5
32 = 2
d’un centre comercial. Si volen anar al cine-
ma, que és al pis 3, quants pisos hauran de e) Les arrels quadrades sempre tenen dues
pujar? solucions.
28 UNITAT 1
15. Calcula les operacions combinades següents: 22. Un terç de les ovelles d’un ramat són negres.
Quantes n’hi ha, de negres, si en total al ra-
a) 2 ⋅ ( 7 − 2 ) ⋅ 3  + 4 3
2
mat hi ha 330 ovelles?
( )
2
b) 36 − 2 ⋅ 5 − 2 3 + 1 
www.mheducation.es
c) (33 - 15) : 22
d) 3
4 2 - 23
16. L’Helena ha organitzat una recollida solidària

de taps de plàstic. Set amics li han portat
35 taps cadascun i entre els seus veïns n’ha
recollit 345. Quants taps ha recollit en total?
17. Què vol dir que una fracció és irreductible? 3

23. Dels 25 companys de classe d’en Juli, parts
18. Busca la fracció irreductible de les fraccions 5
són nois. Quants nois i noies hi ha a la classe?
següents:
12 21 -20 24. Una tauleta té una autonomia de 18 hores
a) c) - e)
15 28 30 quan està totalment carregada. Quantes ho
20 16 8 res de bateria queden a la tauleta de la Clàu
b) d) f) 2
48 18 -24 dia si n’ha consumit parts?
3
19. Què vol dir que dues fraccions són equi-
valents? 25. A una obra de teatre hi han assistit 800 per
sones entre adolescents, adults d’entre 18 i 65
20. Busca dues fraccions equivalents per a cadas 1
i majors de 65 anys. D’aquestes,- part eren
cuna de les següents: 8
5 -3 21 adolescents i de la resta, la meitat eren majors
a) c) e) de 65 anys. Quantes persones de cada tipus
6 8 24
hi van assistir?
1 10 35
b) d) - f)
7 12 50 26. Un terç de la meitat d’un dipòsit de 240 litres
s’ha perdut per una fuita. Quants litres s’han
21. Calcula: perdut?
2 5
a) de 200 d) de 1 200 27. Proposa un enunciat per a un problema que
3 10
es pot resoldre a partir de l’expressió se
4 3 güent. Resol-lo, també.
b) de 40 e) de 72
5 8
4 1 2
c) de 36 f) de 15 parts de 1 000
9 3 5
UNITAT 1 29
ACTIVITATS FINALS
28. Redueix a comú denominador les fraccions 32. Quin nombre racional representen les frac
següents: cions següents? Si són decimals, digues-ne
1 5 -8 17 també el tipus:
a) i c) i 2 4
4 6 22 33
www.mheducation.es
a) d) -
6 6 3 12
5 14
b) i d) i -4 10
8 5 39 26 b) e)
5 5
29. Digues si els nombres racionals següents són 6 1
c) f) -
enters o decimals: 12 8
a) 3 c) 0,2 33. Ordena els nombres racionals següents sobre
una recta numèrica:
b) -2 d) -1,5 
3; -1,4; -2; -1, 3 ; 1
30. Digues si els nombres decimals següents són
exactes, periòdics purs o periòdics mixtos: 34. Ordena els nombres racionals següents del
 més gran al més petit:
a) 4,12 d) 4,14 22  --22 11
-- ;; --0,5;
0,5; ;; --0, 45; --
0,45;
b) 4,01 e) -4,01 44 55 33
 
c) 4, 4 f) -4,3 35. Completa amb <, > o = a la teva llibreta:
1 1 22 1 1
31. L’Andrea està provant una nova app que gene a) ...................... 0,15
d) ...................... 0,15
4 4 12 12 88
ra contrasenyes a partir d’uns condicionants.
L’Andrea ha demanat a l’app una contrasenya 55 7 7 -4-4  
b) ...................... e) - 0,3
...................... - 0,3
de quatre xifres que representin un nombre 44 66 1010
racional amb dos decimals i que sigui periòdic -5-5 1 1 -4-4
mixt. Proposa-li tu dues opcions que acomplei c) ...................... f) - 3- 3
......................
8 8 -2-2 2 2
xin aquestes instruccions.
36. Quin és l’element invers als nombres racionals
següents?
4 10
a) c) -
5 4
-2 3
b) d)
3 8
37. Quin és l’oposat dels nombres racionals se-

güents?

a) 0,3 c) 0,2 1
3
b) - d) 5
5
30 UNITAT 1
38. Són certes les afirmacions següents? Justifica 2 1 2 3  1 3
les respostes i posa’n un exemple. c) + − d) : − 
4 5 4 5  5 8
a) Dos elements oposats tenen el mateix va  2 3 5 1
lor absolut. e)  +  : − 
www.mheducation.es
 5 4  6 4
b) Dos elements inversos tenen el mateix
 4 2  2 3
valor absolut. f)  −  ⋅  + 
 7 6  4 8
39. Extreu el factor comú de les sumes i restes
41. Simplifica tant com puguis les expressions
següents:
següents:
a) 3 + 9 c) 25 + 20 2 3 ⋅ 2 −5
a)
b) 12 - 8 d) 30 - 20 2 4 ⋅ 2 −6
34 ⋅ 22 ⋅ 92
40. Calcula i simplifica els resultats tant com b)
puguis: (2 ⋅ 4)
2 2
4 −3
 b ⋅ a  b ⋅ a  b ⋅ c5
2
4 1 5 2
a) - b) + c)  : ⋅
6 3 8 6  c   c  a5
AUTOAVALUACIÓ
Ara que arribem al final de la unitat, contesta les activitats d’autoavaluació següents per saber si has
assolit els objectius de la unitat.
3
1. Busca el valor absolut dels nombres racionals 5. Busca l’invers i l’oposat de .
següents: 5; -3; 2; -1,25 11
6. Calcula i simplifica:
2. Ordena els nombres racionals següents del
més petit al més gran:  3 2  6 2
1 1 1 21 2 1 2 1 2 1 21 1 1 a)  +  :  − 
- -; -; -0,3;
- ;0,3;
-- 0,3;
; -0,3;
-; 0,3;
; - 0,
;0,3; 0,3;
3;
; 0, 3;
; 0, 3;  6 3  8 4
3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 33 3 3
4 5
 2  2
3. Busca el nombre racional que representa b)   ⋅  
cada fracció. Digues també quin tipus de deci  3  3
mal representen.
-1 8 8 Ara compara els teus resultats amb els que surten
a) b) c) a la fitxa d’autoavaluació. Quins exercicis no has
9 10 3
fet bé? Contesta també els ítems d’autoavaluació
4. Busca dues fraccions equivalents per a cadas que trobaràs a la fitxa i fes-la arribar al teu profes
1 2 sor. Així podrà ajudar-te amb aquells punts de la
cuna de les següents: a) b)
4 5 unitat que no acabes de dominar.
UNITAT 1 31
Publicaciones personalizadas a tu medida
www.mheducation.es
¡Elige el contenido y crea el manual que mejor se adapta

a tus necesidades!
Create permite crear una obra personalizad a través de un proceso fácil e intuitivo seleccionando
material del catálogo de McGraw-Hill. Además, se puede adaptar a las necesidades de cada
docente ¡añadiendo material propio!
El deseo de todos los profesores ha sido siempre tener el libro que refleje fielmente los temas
del curso y con el que los alumnos dispongan de todo el material que necesitan para seguir la
clase y superar la asignatura. McGraw-Hill Education fiel a su misión de ayudar a los docentes
y enseñar a los estudiantes, pone a disposición de cualquier profesor su oferta editorial y la
diversidad de las soluciones de aprendizaje de las que dispone para lograr este objetivo.
Entra en nuestra web:

http://create.mheducation.com
¡Accede a todo el catálogo!

y crea tu libro a medida en 3 sencillos pasos
www.mheducation.es
El Centre d’Ensenyament Online (CEO) és un espai Organitzat en tres parts:

on trobareu informació pràctica i tots els recursos
Centre d’informació
didàctics necessaris per al desenvolupament de El centre d’informació ofereix
cada disciplina. Aquest espai és de gran utilitat per informació pràctica del contingut
a alumnes i professors, i una eina imprescindible per de l’obra: presentació, taula de
afrontar els reptes que exigeix el mercat laboral, cada continguts, etc. Consulteu els
diversos apartats depenent de la
cop més competitiu i especialitzat. informació que necessiteu.
Centre de l’estudiant
El centre de l’estudiant està
especialment creat perquè els
alumnes accedeixin a informació
pràctica que puguin utilitzar
per consolidar coneixement
i autoavaluar-se dins de cada
disciplina.
Centre del professor/a

El centre del professor/a posa a
la vostra disposició material de
suport que podeu utilitzar en
les vostres classes. Empleneu el
formulari de registre i sol·liciteu la
clau d’accés per poder consultar
tots els apartats.
I
PREM
SIMO N
ACIÓ
ED C
U
2015
el
ador d
®, guany
Book ión a l
Smart IMO Educac
S
premi ITAL
RS DIG IAL
Una nova forma de llegir... L O R RECU IT O R

MIL ED
EACIÓ
DE CR logies
a li ta t Tecno .
d
en la m
o a l’aula
Una nova forma d’aprendre ir e c u r s os per
SmartBook® és la primera
i única experiència de
lectura i aprenentatge
adaptatiu dissenyada
per canviar la forma amb
la qual els estudiants
llegeixen i aprenen,
trencant el camí lineal dels
llibres de text tradicionals
T’imagines un llibre de text adaptat i adaptant-se a les
necessitats i el ritme de
a les necessitats individuals de cada cada estudiant.
estudiant?
SmartBook®
Què és?
SmartBook® és una eina d’aprenentatge adaptatiu que combina una
revolucionària tecnologia desenvolupada per McGraw-Hill Education amb
un llibre digital interactiu. SmartBook® analitza la manera en la que llegeix
i aprèn l’estudiant i, en funció de les seves respostes a preguntes sobre el
que ha estudiat i la seguretat sobre els seus coneixements, el va guiant a
través dels continguts del llibre, d’una manera personalitzada i adaptada al
seu propi ritme d’aprenentatge, per a que cada minut que passa l’alumne
estudiant sigui el més efectiu possible.
Com funciona?
SmartBook® consta de vàries fases:
Llegeix
A la fase de lectura, l’estudiant
és guiat a través del text per
a que llegeixi d’una manera
adaptada a les seves necessitats.
A SmartBook® l’estudiant té
accés al text complet, però
se li mostraran unes àrees
ressaltades en groc que indiquen
el contingut en el que hauria de
centrar el seu estudi en aquell
moment concret. Les àrees
ressaltades del text van variant
en funció de les seves respostes
a la part pràctica, subratllant
nous temes i conceptes de més
nivell, un cop que l’estudiant
ha demostrat el domini dels
conceptes essencials del tema.
2
Pràctica
A la fase de pràctica, els estudiants refermen
el que han après fins el moment realitzant una
sèrie d’activitats de tipologia diversa. Abans de
respondre, es demanarà a l’estudiant que avaluï el
grau de seguretat sobre els seus coneixements:
Sí la sé Crec que sí No la sé segur Cap idea
En funció de les respostes a aquelles preguntes, el grau de seguretat que estableixin i altres dades que va
recollint el sistema mentre els estudiants treballen, SmartBook® anirà ajustant el camí d’aprenentatge de
cada estudiant adaptant-lo al seu ritme i necessitats i determinant quina serà la següent pregunta.
Llegeix Pràctica
De tornada a la fase Llegeix, l’estudiant es trobarà amb noves parts del text ressaltades en
groc, que indiquen el nou contingut a estudiar, i d’altres ressaltades en verd, que són els
temes o conceptes que l’estudiant ha demostrat que domina en respondre correctament a
les preguntes a la fase de pràctica.
Subratllat groc: mostra el contingut que és important per a l’estudiant en aquell moment.
Subratllat verd: mostra el contingut que l’estudiant ha demostrat que domina en realitzar
les preguntes a la fase de pràctica.
La millor manera d’estudiar amb SmartBook® és anar passant d’una fase a l’altra fins
completar la unitat. La mateixa eina ajudarà l’estudiant a identificar quan ha arribat el
moment de canviar de fase.
Repàs
Per assegurar el domini dels temes
i la retenció a llarg termini dels
conceptes apresos, en aquesta
fase l’estudiant repassa en forma
d’activitats el contingut important
que el sistema ha identificat que és
més probable que oblidi.
Informes
Informes complets
sobre el progrés del curs
Professor
Els informes del professor permeten a aquest conèixer en temps real els punts forts i les febleses dels seus alumnes de
manera individual i a nivell global, podent adaptar així les seves classes i tutories.
Estudiant
Els informes de l’estudiant proporcionen detalls sobre el seu progrés, sobre els temes que domina i sobre els que necessita
estudiar més, per tal que pugui treure el màxim profit del seu temps d’estudi.
Beneficis
Tot són avantatges

Per al professor: Per a l’estudiant:
• Millora la qualitat i la productivitat de les classes. • Ofereix el contingut adequat per a cada estudiant en el
moment precís per a treure el màxim profit del temps
• Facilita l’adaptació de les classes al nivell i necessitats dels d’estudi.
alumnes.
• Excel·lent preparació per a la classe i per als exàmens.
• Ajuda a prevenir el possible fracàs escolar i a posar-li
remei abans que es doni. • Ajuda a retenir els conceptes clau a llarg termini.
• Millora el rendiment dels alumnes i el seu nivell de notes. • Ajuda a aconseguir millors notes.
• Eina online: sense descàrregues, sense necessitat de
gravar el progrés.
• Accés en qualsevol moment mitjançant una connexió a

Internet i des de diversos dispositius.
• Interfície intuïtiva i atractiva.

• És divertit, perquè permet competir amb d’altres usuaris.
Integra SmartBook® al teu curs
La millor manera de treure el màxim profit de les avantatges d’ SmartBook® és crear una classe a
la que s’hi apuntaran els teus alumnes. Els estudiants poden treballar independentment o associats
a la teva classe, però l’experiència és molt més positiva i productiva si s’integra SmartBook® com
una part més de l’assignatura. Et proporcionem algunes opcions o idees:
...
... abans d’anar a classe

Pots dir als teus alumnes que estudiïn amb SmartBook® abans d’anar a classe. Així podràs basar les teves
classes en les dades que obtinguis amb aquesta eina.
... com a deures

Pots presentar el contingut a classe i després, com a deures, dir-los que estudiïn el tema amb
SmartBook®. Després, en funció de les dades que obtinguis sobre el progrés, els punts forts i les febleses
dels teus alumnes, podràs reforçar determinats continguts i fer un seguiment general i individual del que
realment s’ha après.
... abans de l’examen

Pots donar la unitat completa i recomanar als teus alumnes que utilitzin SmartBook® per preparar
l’examen. Si tenen examen final de curs, recorda als teus alumnes que utilitzin la fase Repàs per estar
preparats quan arribi el gran dia.
Si els teus alumnes tenen dificultats per accedir a Internet, una bona solució pot ser
dedicar periòdicament el temps de classe a SmartBook® a l’aula d’informàtica.
McGraw-Hill Education
una editorial global al teu servei
FORMACIÓ
PROFESSIONAL
www.mheducation.es
CERTIFICATS
CICLES
FORMATIUS
BATXILLERAT UNIVERSITAT
SECUNDÀRIA MEDICINA
PRIMÀRIA
PROFESSIONAL
Per a més informació: 902 289 888

educador@mheducation.com
www.mheducation.es / www.mhe.es
La tienda de
McGraw-Hill Education
te ofrece las
mejores ventajas
Envío GRATIS
Tus libros de texto
con un
5% de descuento
en todo nuestro
a partir 20% de fondo
de 25€ descuento editorial
Consigue tus Gastos ¡Ahórrate un 20% 5% de descuento en todo

de Envío GRATIS en los libros de nuestro fondo editorial
tus hijos cada curso! Todos los productos
Ahora en McGraw-Hill Education
McGraw-Hill Education más
te regalamos los gastos de envío. Compra cualquiera de nuestros económicos en nuestra tienda
Si el importe de tu pedido es títulos para Primaria y ESO y online. Selecciona tu producto
superior a 25€, los gastos de disfruta de un descuento inmediato y benefíciate de un 5% de
envío valorados en 5€ serán del 20% en el precio de tus libros. descuento comprando
descontados de tu compra.
cualquiera de nuestros títulos.
Nuestro proceso de compra es muy sencillo
1 Localiza todos nuestros productos en el apartado TIENDA en el menú principal.
2 Encuentra tu producto navegando por nuestro catálogo o en el buscador.
3 Añade a la CESTA lo que quieres adquirir e inicia el proceso de compra,

pinchando en REALIZAR PEDIDO.
Regístrate como cliente y visualiza siempre que quieras el contenido de tu cesta o las compras realizadas
¡Todo el fondo de McGraw-Hill Education

en papel o formato digital ahora más fácil y económico!
www.mheducation.es
Porque el aprendizaje lo cambia todo

Because learning changes everything.
Descobreix-ho tot sobre SmartBook® a:

www.smartbookmhe.es
Accés i registre, vídeos tutorials i tota la informació.
Descarrega’t l’app
d’SmartBook®
gratuïtament a la
teva App Store o
Play Store.
Per a més informació:

educador@mheducation.com
901 450 050 • 902 289 888
Aconsegueix SmartBook® a: www.mheducation.es
® SmartBook és una marca registrada de McGraw-Hill Education.

844860931X

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

844860931X

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.mheducation.

BARCELONA · MADRID · BUENOS AIRES · CARACAS · GUATEMALA · LISBOA · MÈXIC

Mira al teu voltant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

AQUEST guts a partir d’una situació real . Pot incloure foto-

1. Relaciona a la teva llibreta les expressions escri-

Un text introductori ens per-

Expressions escrites Expressions algèbriques

met fer una petita incursió

La meitat d’una quantitat a−b

El triple d’un nombre p2

en els continguts de la unitat

a partir d’alguna història o

POSEM FIL A L’AGULLA

Activitat sobre un tema que et pugui interessar

i que formi part de la vida quotidiana . Entre 5 i

10 activitats concretes, numerades, que giren

al voltant d’aquest tema i que integren tots els

continguts de la unitat . Es basen en gràfics, si-

tuacions reals, manipulació de programari infor-

2. Prova d’encriptar la teva data de naixement d’una manera similar a l’encriptació

Els continguts del currí-

posen models de càlculs i

tatge dels continguts .

Fixa’t en les petites peces

d’informació del marge

que t’ajudaran a recor-

dar continguts i a fixar Les activitats són propostes

de treball per practicar els

l’atenció en aspectes clau

per millorar l’aprenen- continguts que s’expliquen a

tatge . 118 UNITAT 5

QUÈ HEM APRÈS? TRIANGLES

Al final de cada unitat, trobaràs una pàgina amb

un resum dels conceptes més importants que cal Teorema

recordar . A més, et proposem que facis un mapa

mental de cada unitat per facilitar-te l’estudi .

Repassa les idees principals de la unitat. Si creus

MIRA AL TEU VOLTANT

LA PILOTA DE FUTBOL LES SECCIONS CÒNIQUES

MIRA AL TEU VOLTANT

Aquest cos ocupa el 87,74 % de l’esfera que el tancaria. La res-

Les activitats que es proposen en aquest apar-

Actualment es fabriquen pilotes de futbol amb 12 pentàgons,

Hipèrbole tat intenten acostar els continguts de matemàti-

de la realitat quotidiana, la ciència, l’esport . . . Són

184 UNITAT 7 UNITAT 7 185 activitats per fer en grup .

Al final, trobaràs uns exer-

Exercicis per poder repas-

cicis per poder identificar

sar, assolir i ampliar tots els

fàcilment els objectius de

la unitat que ja has adquirit .

186 UNITAT 7 UNITAT 7 189

Els videotutorials i les animacions són peces audio-

Hipàs de Metapont va ser un matemàtic de l’antiga Grècia, membre de l’escola del

pare, a partir dels apunts del curs anterior, li ha pro­

1. Ajuda’l a relacionar, a la teva llibreta, cada nom­

2. I ara caldria endreçar els nombres següents…

3. Busca una fracció equivalent a la representada

JUGUEM A FER MEMÒRIA

Recordeu aquells jocs de quan

3. Ja teniu les targetes preparades? Ara és moment d’omplir-les!

Poseu-vos en grups de quatre o cinc i imagineu-vos que viviu

Pis o local m2 útils Interior/exterior Pàrquing

pare, a partir dels apunts del curs anterior, li ha pro

1. Ajuda’l a relacionar, a la teva llibreta, cada nom

Elaboreu l’informe per al Servei Meteorològic de Catalunya. Penseu que en l’infor

En el conjunt dels nom -6 · 5 = -30 -10 · (-7) = 70

(-4) = -4 · (-4) = 16 → Una potència de base negativa i exponent

5. La Marta ha anat estalviant 5 € a la setmana durant les últimes 32 set

La suma de nombres racionals verifica les propietats commutativa, asso

Explica la llegenda que, en l’antic Egip

3. Cerqueu a Internet informació sobre la vida dels egipcis en l’antiguitat i la impor

3. Quin és el valor absolut dels nombres se

5. Calcula el nombre enter que verifica les igual

6. Busca el nombre enter que verifica les igual

• Accés en qualsevol moment mitjançant una connexió a

• Interfície intuïtiva i atractiva.