La Moda Com A Signe D'identitat

INS VILABLAREIX
CURS 2018-2019
LA MODA COM A SIGNE

D’IDENTITAT
TREBALL DE RECERCA
CURS I GRUP: 2n BAT B

ALUMNE: Maria Garrigolas Ledo
PROFESSOR TUTOR Irene Jordan
DATA DE LLIUREMENT: 15 de Gener
2
“...la sociedad habla. Habla diariamente en
sus vestidos, en sus ropas, en sus trajes. Quien
no sabe escucharla hablar en estos síntomas
del habla, la atraviesa a ciegas. No la conoce.
No la modifica…”
Umberto Eco
3
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................... 6
1.1 JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT ............................................................................... 6

1.2 OBJECTIUS I HIPÒTESIS PLANTEJADES ......................................................................... 6
1.3 DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA EMPRADA ............................................................ 7
MARC TEÒRIC................................................................................................................................ 8
2. PER QUÈ PORTEM ROBA? ..................................................................................................... 8
3. QUÈ ÉS LA MODA.............................................................................................................. 9
3.1 DEFINICIÓ DEL CONCEPTE ............................................................................................ 9

3.2 LES TENDÈNCIES .......................................................................................................... 11
3.2.1 QUI MARCA LES TENDÈNCIES? ................................................................................ 12
3.2.2 COOLHUNTING ........................................................................................................ 14
4. HISTÒRIA DE LA MODA ................................................................................................. 17
5. LA INDÚSTRIA DE LA MODA ......................................................................................... 22
5.1 CONTEXT HISTÒRIC ..................................................................................................... 22

5.2 SEGMENTS DE MERCAT .............................................................................................. 23
5.2.1 ALTA COSTURA ........................................................................................................ 23
5.2.2 PRÊT-À-PORTER ....................................................................................................... 24
5.2.3 MODA DE MASSES................................................................................................... 24
5.3 LES TEMPORADES ....................................................................................................... 25
5.4 EL COLOR ..................................................................................................................... 25
5.4.1 ELECCIÓ DE COLORS ................................................................................................ 26
5.5 LA INFLUÈNCIA DE LA MODA EN LA SOCIETAT .......................................................... 27
1. DISSENYADORS MÉS DESTACATS DE LA MODA .................................................................. 28
1.1 COCO CHANEL ............................................................................................................. 28
1.2 CHRISTIAN DIOR ......................................................................................................... 29
1.3 YVES SAINT LAURENT ................................................................................................. 30
1.4 CAROLINA HERRERA ................................................................................................... 32
1.5 GIORGIO ARMANI ....................................................................................................... 33
1.6 RALPH LAUREN ........................................................................................................... 34
4
MARC PRÀCTIC............................................................................................................................ 36
1. CREACIÓ D’UNA EMPRESA DE MODA A TRAVÉS D’UNA PÀGINA WEB .............. 36
1.1 QUÈ ÉS UNA PÀGINA WEB?........................................................................................ 36

2. RECERCA I ESTUDI PREVI ..................................................................................................... 36
2.1 PÀGINES WEB DE MODA MÉS DESTACADES ............................................................. 36
2.1.1 WOMEN’S WEAR DAILY ........................................................................................... 36
2.1.2 LOVELY PEPA ........................................................................................................... 37
2.1.3 TRENDENCIAS .......................................................................................................... 37
2.2 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ............................................................................................. 37
3. ELECCIÓ DEL TIPUS D’EMPRESA .......................................................................................... 39
3.1 EMPRESA INDIVIDUAL ................................................................................................ 39
3.1.1 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS ............................................................................. 39
3.1.2 AVANTATGES I DESAVANTATGES ............................................................................ 40
4. ANÀLISI DAFO ...................................................................................................................... 40
4.1 DEBILITATS .................................................................................................................. 41
4.2 AMENACES .................................................................................................................. 41
4.3 FORTALESES ................................................................................................................ 41
4.4 OPORTUNITATS .......................................................................................................... 42
5. PÀGINA WEB ....................................................................................................................... 42
5.1 FUNCIONAMENT ......................................................................................................... 42
5.2 LOGOTIP ...................................................................................................................... 46
5.2.1 JUSTIFICACIÓ DEL LOGOTIP ..................................................................................... 46
5.3 DISSENY ....................................................................................................................... 47
6. CONCLUSIÓ....................................................................................................................... 51
FONTS DE CONSULTA .................................................................................................................. 53

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 53
WEBGRAFIA ............................................................................................................................ 53
FILMOGRAFIA ......................................................................................................................... 54
ANNEXOS ..................................................................................................................................... 56
1. ANNEX I ........................................................................................................................... 56
5
1. INTRODUCCIÓ
1.1 JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT
Des del moment en què vaig deixar de vestir-me amb la roba que em compraven
els meus pares i familiars, vaig anar construint la meva pròpia imatge. Una
imatge amb la roba que jo escollia i que per tant, era una roba amb la que em
sentia còmode. Però aquesta imatge no agradava a tothom, i amb tothom em
refereixo als meus pares, qui sempre han trobat molt important una bona imatge
i causar una bona impressió.
La veritat és que no m’agrada vestir elegant, arreglada o femenina. No

m’agraden els vestits ni les faldilles. No m’identifico amb res d’això. És per aquest
mateix motiu que els meus pares sempre han criticat el meu estil, un estil més
aviat informal, còmode i despreocupat. Gaudeixo vestint xandall, roba còmode i
fins i tot, sovint vesteixo una o dos talles més grosses de les habituals. Aquest
és el meu estil i em representa totalment, és la imatge que m’agrada projectar de
mi mateixa. Una imatge amb la que em sento jo i ningú més.
Personalment, admiro i dono molta importància a la moda i amb això no em

refereixo al luxe i a les grans firmes. Et dona seguretat, la pots modificar al teu
gust, augmenta la teva autoestima, t’ajuda a renovar-te, a ser tu mateixa. És una
gran forma d’expressió. Considero que ha sigut, és i serà un factor molt important
en la societat. És per aquest motiu pel qual he decidit enfocar el meu treball de
recerca al voltant d’aquest àmbit.
Amb la realització d’aquest treball de recerca, doncs, pretenc trobar resposta a

tots els meus dubtes sobre el món de la moda (els meus objectius en el treball)
I així, un cop resolts tinc la intenció que aquest treball serveixi també a altres
persones que estiguin interessades en aquesta activitat.
1.2 OBJECTIUS I HIPÒTESIS PLANTEJADES

Amb aquest treball pretenc recollir i analitzar el concepte de moda. Per tant, el
tema principal és l’estudi sobre el món de la moda: passada, present i futura.
6
Dit això, el que realment vull aconseguir amb la realització d’aquest treball és:
1. Saber quins han sigut els antecedents històrics que han fet que la moda
evolucionés fins al punt d’arribar a ser com és en aquest moment.
2. Veure com influeix la moda en la societat.
3. Conèixer la relació que hi te la gent amb la moda.
4. Crear una pàgina web relacionada amb el món de la moda.
Per altra banda, m’he plantejat una sèrie d’hipòtesis que m’agradaria poder
enllestir i resoldre al final d’aquest treball:
1. La gent prefereix anar a comprar a una botiga física i no pas online.

2. Els joves veuen més la moda com un art mitjançant el qual expressar-se
mentre els adults ho creuen un negoci.
3. Els adolescents acostumen a vestir semblant degut a influències de la
gent popular.
4. La moda actualment és més assequible.
1.3 DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA EMPRADA

Amb la intenció de facilitar el procés de recerca i creació de l’empresa de moda,
així com d’establir el model d’empresa i el tipus de negoci que la precedirà
s’establirà un mètode de treball:
El treball està estructurat en dues parts: un marc teòric, on es plasmen tots els
conceptes relacionats amb la moda; i un marc pràctic, el pla d’empresa, que
constitueix una fase més ambiciosa del treball que, segons el meu parer,
m’ajudarà a entendre millor el mon empresarial i de l’emprenedoria.
De manera programada, també realitzaré una sèrie d’enquestes i anàlisi de

tendències urbanes que dotaran al projecte de més veracitat i proximitat a la
realitat del món de la moda, i afegiran matisos i color al resultat del treball de
recerca. I, anant un pas més enllà; intentaré que serveixin per validar les
hipòtesis plantejades.
Tota la informació tractada en aquest treball ha estat extreta de diferents fonts

bibliogràfiques, del documental The secret world of haute couture (2007) i
definicions extretes de l’enciclopèdia catalana en línia.
7
MARC TEÒRIC
2. PER QUÈ PORTEM ROBA?

És un fet que tots portem roba i això sembla ser suficient, per tant, trobar-li una
resposta a aquesta pregunta podria ser d'allò més absurd. Podríem pensar que
portar roba és massa habitual com per què sigui necessari plantejar-se una raó,
motiu o explicació.
Els éssers humans som els únics que hem portat i portem roba i, en realitat, són
diverses les raons i els motius per els quals la portem i quina és la funció que
exerceixen. A més a més d'abrigar-nos, aquesta serveix per mostrar-nos i
exposar-nos com a individus que som.
Segons García Moriyón (2013), la primera resposta que se'ns ve al cap quan ho
pensem és: portem roba per suplir les insuficiències de la nostra pròpia
naturalesa. Els humans no tenim pèl com altres essers vius que pugui protegir-
nos de les condicions climatològiques. Amb la nostra pell no podem cobrir-nos
del fred, calor o pluja per tant, aquesta roba ens serveix de segona pell i és
necessària per viure. No obstant, també és cert que no sempre portem la roba
que el clima exigiria. Sabem que els esquimals vesteixen gruixudes pells i que a
l'Amazones porten unes mínimes peces de roba. Però també és un fet que amb
freqüència observem persones i cultures que han portat robes poc adequades,
en algunes ocasions excessivament incòmodes.
Per tant aquesta resposta no ens serviria com a única resposta. La roba serveix
per a alguna cosa més. Principalment, serveix per a expressar-nos:
Expressem que som éssers socials i amb la roba, el que volem és mostrar
precisament que estem per sobre de la natura, que som diferents, éssers vius
que viuen per i per als símbols. I doncs, la roba n’és un de símbol. Un símbol de
poder social on, a través d’aquest, el ric pot marcar clarament les diferències que
li separen del pobre, exhibint uns luxosos i innecessaris abillaments.
8
Però la roba és també un símbol de la nostra pròpia creativitat. Ens vestim i al
vestir-nos volem mostrar una imatge diferent, no aquella que posseïm pel fet
d'haver nascut, sinó la que ens agradaria posseir. La vestidura ens ajuda a
presentar-nos als altres com ens veiem a nosaltres mateixos, ens permet donar
curs a la nostra capacitat creativa, aportant un alguna cosa més que oculta el
que no ens agrada dels nostres cossos i ofereix el millor aspecte de nosaltres
mateixos. I el fet que siguin després les persones que creen la moda les que ens
fan vestir a tots per igual, no contradiu el que acabo de afirmar. Ells són, en tot
cas, els que millor saben fer allò que a nosaltres ens agradaria fer i per això vam
acabar seguint, encara que amb això perdem part de la nostra personalitat.
I finalment la roba és un element fonamental en les relacions interpersonals. Hi

ha tot un llenguatge de la roba, imbuït d'altres llenguatges socials més amplis,
que forma part dels múltiples jocs en què ens veiem embarcats els éssers
humans. Hi ha una roba per a cada ocasió: per treballar o per fer esport, per
passar desapercebut o per seduir. I si no poguéssim vestir-nos, la breu nuesa
dels nostres cossos perdria gran part de les possibilitats de comunicació i creació
que la roba ens ofereix, ens sentiríem una mica més indefensos i una mica
menys humans.
Per tant, no és suficient respondre la pregunta afirmant que la roba únicament

ens ajuda a protegir-nos de les condicions climàtiques, siguin aquestes fred o
calor. La roba ens serveix per mostrar qui som, quins són els nostres signes
d'identitat i amb quins grups ens identifiquem.
3. QUÈ ÉS LA MODA
3.1 DEFINICIÓ DEL CONCEPTE
L’enciclopèdia catalana defineix el terme moda de la següent manera: “ús social
que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien
d'acord amb l'època i la civilització”. Però quines són aquestes normes i qui es
suposa que les dicta?
9
La moda tradicionalment és vista com la indústria encarregada d'idear,
materialitzar i comercialitzar peces de vestir amb un significat cultural acceptat.
Representa tots els corrents que impliquen patrons de comportament populars
dins d'un grup social específic, que poden aconseguir una diferenciació
significativa en comparació amb els costums d'altres conjunt de persones. No
obstant això, la conducta i raonament de certs individus pot estar lligada a les
que van ser establertes en èpoques anteriors o, països que conserven una
cultura amb peculiaritats úniques. L'origen etimològic la paraula moda es troba
en el vocable francès "mode", que la seva vegada s'origina del llatí "modus"
(mesura).
L'impacte que la moda té en un individu sol ser temporal, ja que la naturalesa

d'aquesta fa que de tant en tant es renovi, imposant noves conductes, forma de
vestir i pensar. Un exemple clar d'això són els canvis significatius que es van
donar durant la dècada del 60, al segle XX; un cop acabades les revolucions
socials i la reinserció dels hippies a la societat convencional, gairebé tot va tornar
a la normalitat, es van generar noves claus de vestimentes, nous herois van
aparèixer i els Beatles1 ja no eren els ídols de les adolescents.
En poques paraules, la moda es defineix en: corrent, imitació i diferenciació.
Diversos experts afirmen que la moda és només un intent de la humanitat per fer
molt més fàcil la integració a nous grups, ja que a través de l'aparença és
possible definir una identitat sense que impliqui molt de la personalitat veritable.
Això vol dir un avantatge, ja que així un individu pot sentir-se una mica més segur
al moment d'entrar en un nou cercle social, tractant de lluir com els seus iguals
ho fan.
No obstant això, la moda, per si sola, parla molt més de com hauria de ser
utilitzada la roba, encara que d'això es desprenen altres elements que res tinguin
a veure. Al llarg de la història, les dones de classe alta es preocupaven de
manera considerable per lluir impecables i, és clar, per ressaltar la seva silueta.
Per això, acudien a modistes, els que sabien quin tipus de peça aniria bé amb el
1
Els Beatles foren un grup de música procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul
McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Són el grup de música pop amb més èxits i vendes de discs de
la història de la música popular, i, a més, han aconseguit el reconeixement dels crítics
10
seu cos; poc a poc es formaven "petites modes" dins dels grups socials, que
incloïen maquillatge, accessoris i comportament, variant tot això
esporàdicament. Avui dia, la moda és una mica més accessible, per la qual cosa
no necessàriament s'ha d'adaptar de manera considerable a les possibilitats
econòmiques
3.2 LES TENDÈNCIES

La paraula tendència prové del llatí tendens, del verb tendo; i el seu significar és:
estirar, estendre, tensar i dirigir-se a. Per tant en el nostre concepte, és allò que
tendeix a. Així doncs, la tendència és un corrent o preferència cap a uns
determinats objectius. I com tots sabem aquesta paraula sol associar-se sovint
amb la moda. Una tendència dins del món de la moda és allò més nou i allò més
innovador del mercat. Per tant, podem dir que una tendència és un estil o un
costum que deixa una gran marca en un període temporal a un lloc determinat.
Normalment aquestes tendències les marquen els propis consumidors, però el
negoci de la moda ens ha posat tot això a les nostres mans i gairebé és una
obligació haver d’anar a “la moda”. Els dissenyadors són els encarregats de fer
la moda, però són els consumidors els que acaben decidint.
Podem posar com a exemple una tendència molt famosa durant la dècada dels
80 a les muscleres (Fig. 1). Amb l'afany de donar una imatge d’andrògina a les
dones, es van començar a veure bruses, vestits, suèters i blazers amb grans
muscleres. És més, si la musclera no era prou gran hi havia qui la portava doble.
Les venien pràcticament com a accessori.
Fig. 1 Muscleres en els anys 80 (Font: Blog Online Retroboga)
11
Les tendències de moda estableixen un mecanisme que obliga a la gent que les
segueix a deixar una peça de vestir, molt abans que aquesta es faci malbé o es
trenqui, i a reemplaçar-la per una altra que estigui de moda. No obstant, existeix
un ofici encarregat de manipular aquests fenòmens i inclús predir el futur de la
moda: es tracta dels coolhunter (caçadors de tendències) que s’encarreguen
d’analitzar l’estat cultural, sociològic i econòmic del món, i predir quins canvis es
donaran en el futur i com afectaran el comportament dels clients o consumidors;
però en realitat és molt difícil comprendre i encara més, influir sobre les
tendències. Tot i així, és cert que aquestes persones que treballen per agències
especialitzades, poden influir en certa mesura a portar el ritme de la moda, però
per sobre de tot la moda es regeix per si mateixa. Paul Poiret2 , a principis del
segle XX, va formular una llei amb la qual volia demostrar que la psicologia
d’aquests individus està sotmesa a uns principis. Aquesta deia el següent: “Tot
excés en matèria de moda és signe de final”, és a dir, el fet que la moda es
popularitzi de manera tan ràpida, fa que aquesta, en certa manera, es “desgasti”
abans i hagi de sorgir una contra-tendència viable per satisfer la creixent
demanda. Aquest és el mecanisme pel qual, generalment, canvien les
tendències.
Avui en dia les tendències es modifiquen i evolucionen amb molta més rapidesa
que abans. Som a un món molt més globalitzat i per tant és molt més fàcil que
les tendències d’altres llocs remots del món acabin arribant al nostre país. Però,
és cert que tothom està d’acord en seguir les tendències? Tot i que no és habitual
ni massiu, hi ha persones que no en segueixen cap de moda ni tendència, ja que
no tothom comparteix els mateixos gustos.
3.2.1 QUI MARCA LES TENDÈNCIES?

Els dissenyadors són els encarregats de crear les peces que estaran de moda.
S’inspiren en la gent del carrer, en el cinema, en els llibres, en l’art, en
personatges reals o de ficció, etc. Fins i tot arriben a viatjar a llocs ben llunyans
2
Paul Poiret (20 d’abril de 1879, París, França – 30 d’abril de 1944, París, França) va ser un important
modista francès.
12
per observar els colors, les textures i la vestimenta d’aquells països tan exòtics.
També s’inspiren en actrius i cantants que desprenen el seu propi estil. Però els
dissenyadors no només miren el present, sinó que també acostumen a mirar el
passat.
Molts dels dissenyadors d’avui en dia presenten col·leccions inspirades en el

passat o la història i que avui resulten joves i diferents (Fig. 2 i 3).
Fig 2. Pantalons High waisted (A la cintura) (Font: Blog Online Pamallier)
Fig 3. Botes tipus “combat” (Font: Blog Online Pamallier)
13
Els dissenyadors, estilistes, editors de revistes fotògrafs i els fabricants de moda
es retroben a les mateixes festes, presentacions, congressos, esdeveniment,
sopars, etc. Això fa que entre ells hi hagi comunicació i que allà parlin dels teixits
i estils de les seves properes col·leccions. No és per casualitat que molts
dissenyadors i marques diferents presentin estils, teixits i colors similars a les
seves col·leccions.
Però com tots ja sabem, la moda és un negoci i per tant ha de funcionar i obtenir
beneficis econòmics. Les marques, per tal d’assegurar-se que no perdran diners
amb les noves tendències, contracten a companyies que es dediquen a la
investigació, predicció i a l’anàlisi de les tendències de moda. Aquestes
empreses solen comptar amb experts i realitzen estudis molt detallats sobre el
cicle de la vida de la roba i les tendències.
Però, ho vulguem o no, els qui portem la moda som nosaltres, les persones, els
consumidors. I tot i que no tothom segueix les tendències, gran part de nosaltres
sí que ho fem i de manera inconscient podem arribar a ser esclaus de la moda.
3.2.2 COOLHUNTING
Segur que has sentit la paraula Coolhunting i fins i tot l'hauràs utilitzat alguna
vegada. No obstant això a causa de la tendència d'encunyar terminologia
anglesa en converses col·loquials, s'acaba distorsionant el significat de les
paraules i se'ls acaba donant un ús massa generalitzat que pot dificultar la
comprensió del que realment significa el terme.
Actualment vivim en una societat on els nostres valors i preferències canvien

contínuament. Estem acostumats a viure amb canvis i fluctuacions en el nostre
àmbit de la vida quotidiana. Hem adoptat un estil de vida i de consum en el qual
estem tan acostumats als canvis que quan no succeeixen al nostre voltant aquest
ens avorreix. Podem concloure que el mercat actual és inacabat, immediat,
convenient i fragmentat.
En aquest context, la metodologia Coolhunting mitjançant la discriminació del

que és rellevant i el que no per a la població en cada moment et permet detectar
noves oportunitats de negoci i amenaces alhora que detectar nous nínxols de
14
mercat en auge. Treballar amb aquesta perspectiva de futur ens atorga la
possibilitat de ser innovadors i llançar nous productes que ens permetin
diferenciant-se de la competència i que s'adeqüin a les veritables necessitats
dels consumidors i fins i tot respondre a demandes que han de venir.
Així doncs direm que la principal diferència entre la investigació sobre tendències
i la investigació de mercats tradicional és que mentre aquesta última serveix per
a l'anàlisi en temps present, la investigació de tendències et permetrà com a
professional dur a terme una escolta proactiva del mercat i anticipar-la al futur i
veure insights3 sobre allò que està per arribar.
Però per poder entendre el seu veritable significat no n'hi ha prou amb conèixer
les seves funcions; sinó que també cal tenir en compte el seu principal terme
associat.
Hi ha diferents etapes dins el fenomen del coolhunting:
En una primera etapa trobem els Innovadors. Aquests personatges són aquells
que sempre es desmarquen del mercat i busquen crear idees, conceptes o
productes diferents. Un exemple podria ser Adidas, marca mundialment
coneguda creada per Adolf Dassler4 (Fig. 4).
Fig.4 Adolf Dassler, fundador de la marca Adidas (Font: Botiga online Sooco)
3
El terme Insight fa referència a una essència que ens permet trobar la solució a un problema
4
Adolf Dassler (Herzogenaurach, Alemanya, 3 de novembre de 1900 - íbidem, 6 setembre de 1978),
més conegut com Adi Dassler, va ser el fundador de l'empresa alemanya d'equipament esportiu Adidas.
15
La segona etapa ve de la mà dels Early adopters (usuaris pioners), aquests que
sempre estan expectants a allò que creen els innovadors, se l'apropien i es
converteixen en autèntics prescriptors de marca pel fet que tenen major
influència que aquells qui creen el producte i / o servei. La causa que sempre
estiguin alerta de les tendències és a causa que els agrada diferenciar-se de la
gran massa. Avui dia anomenats influencers (Fig. 5).
Fig.5 Fotografia de la influencer Jessica Goicoechea (Font: Blog online Beauty

of the day)
En la tercera etapa intervenen els mainstream (gran massa). D'una manera

tardana la gran massa de consumidors influïts pels influencers acaben adoptant
la tendència i aquesta es torna viral. Aquesta és la fase més rendible per a les
empreses que comercialitzen les novetats pel fet que les vendes s'incrementen
substancialment.
És un greu error apostar tot a un sol producte o servei que creï tendència, ja que
has de tenir en la rereguarda sempre una altra novetat per treure a la llum en el
moment oportú. Per què? Això és degut a una quarta etapa en la qual els Early
Adopters abandonen la tendència perquè aquesta ja no els permet ser "diferents
de la gran massa", ja que ara aquesta també segueix la tendència.
Llavors és quan els Innovadors tornen a crear tendència que és adquirida pels
Early Adopters i així segueixen les etapa successivament.
16
4. HISTÒRIA DE LA MODA
Segons Navarro Muñoz (2013), vestir-se era un luxe exclusivament domèstic
abans del sorgiment de les firmes de moda a finals del segle XIX. Es compraven
els estampats per correu i les costureres treballaven segons les especificacions
de les seves clientes, mentre que les masses vestien roba confeccionada per
ells mateixos o bé comprada en botigues. La roba era un símbol que delimitava
el rang social, i contínuament s’aprovaven lleis que impedien que les classes
baixes poguessin assumir el rang que no els tocava mitjançant la vestimenta.
Fins la revolució industrial i l’adveniment de les noves tecnologies fabrils, que
sorgirien poc després, la moda va canviar molt lentament.
Quan Charles Frederick Worth5 va fundar la seva botiga a París a finals del segle
XIX, estava creant un nou concepte: el d’un individu capaç de dictar la moda de
les elits mitjançant entregues per temporades (Fig. 6). La moda passava a ser
un assumpte d’experts. Amb el canvi de segle, no obstant, les coses van
començar a canviar i
persones com Paul Poiret i Marià Fortuny6 desafiaven la imposició social de la

cotilla influïts pel moviment sufragista. Els seus dissenys l’eliminaven, així com
l’ideal curvilini, i captivaven al públic amb les seves exòtiques influències
asiàtiques (Fig. 7), en un moment en que els europeus començaven a viatjar
cada cop més. Aquesta alliberació i l’augment de la independència femenina va
donar lloc a siluetes més soltes, la qual cosa al seu torn va portar a un renovat
interès per les activitats esportives.
5
Charles Frederick Worth (13 d’octubre de 1826, Bourne, Anglaterra – 10 de març de 1895, París,
França) va ser un dissenyador de moda del Regne Unit
6
Marià Fortuny (11 de maig de 1871, Granada, Espanya – 3 de maig de 1949, Venècia, Itàlia) va ser un
important pintor, gravador, fotògraf, dissenyador, tèxtil, dissenyador de moda i escenògraf.
17
Fig.6 Vestits de Charles Frederick Worth (Font: Met Museum)
Fig. 7 Vestits de Paul Poiret (Font: Met Museum)
L’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar els focus de la moda en la gent

jove i en les dones, ressituades socialment i moltes portaven el cabell curt,
aplanaven els seus busts i a més adoptaven un aire androgin a la garçonne7 (Fig.
8). Les masses volien distanciar-se dels durs anys de la guerra, i la moda es va
7
Garçonne és una paraula francesa nascuda als anys 1920 a París per referir-se a un nou tipus de dones
que reivindicant els drets de la dona i la igualtat de gènere, van adoptar una figura andrògina, rebel·lant-
se contra els conceptes tradicionals i estrictes de la feminitat imposada de l’època.
18
tornar frívola i divertida en paral·lel a l’estil de vida, centrat en les festes, el
charleston o el contraban de licor. Coco Chanel8 va propiciar molts d’aquests
canvis, fent servir, per exemple, el jersei de llana tradicionalment exclusiu de la
roba interior masculina: era còmode, fàcil de portar i accentuava la figura de
garçonne. Els mons de l’art i del disseny també van exercir una notable influència
en la moda, que va escometre innovadores síntesis fent servir motius i colors del
cubisme9 i l’Art Déco10.
Durant els anys 40, després de la Gran Depressió, la gent buscava un refugi de
les penalitats, i Hollywood oferia això exactament. Les estrelles de les pel·lícules
i els mitjans de comunicació creaven llegendes, i els dissenyadors que les
vestien buscaven el màxim impacte i glamur. La imatge era tan important que els
estudis de cinema llogaven dissenyadores per vestir a les seves estrelles tant
dins com fora de la pantalla. El fàcil accés al cinema sonor i la nova casta de les
estrelles van portar a les dones a intentar emular als seus ídols preferits de la
pantalla, com Greta Garbo11 , Marlene Dietrich12 (Fig. 8) o Joan Crawford13. Les
innovadores túniques tallades al biaix 14 transmetien glamur i deixaven enrere
l’actitud més frívola dels anys 20. Les creacions de Elsa Schiaparelli15, plenes de
sentit de l’humor i influïdes pel surrealisme de Salvador Dalí16 i altres artistes,
van ser distintius de l’època.
8
Coco Chanel (19 d’agost de 1833, Saumur, França – 10 de gener de 1971, París, França) va ser una
dissenyadora de moda francesa. És una de les figures mítiques de la història de la moda ja que va
revolucionar la moda i el món de l’alta costura dels anys d’entreguerres, creant una línea marcada per la
senzillesa i la comoditat
9
El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l’art modern, present principalment en la
pintura i l’escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914.
10
L’Art Déco va ser un moviment de disseny popular a partir de 1920 fins a 1939, afectant les arts
decoratives com ara l’arquitectura, el disseny interior, i disseny gràfic i industrial, també a les arts visuals
com ara la indumentària, pintura, gravat, escultura i cinematografia.
11
Greta Garbo (18 de setembre de 1905, Estocolm, Suècia – 15 d’abril de 1990, Nova York, Estats Units)
va ser una actriu sueca de cinema.
12
Marlene Dietrich (27 de desembre de 1901, Berlín, Alemanya – 6 de maig 1992, París, França) va ser
una actriu i cantant alemanya que va adoptar la nacionalitat nord-americana.
13
Joan Crawford (23 de març de 1905, Texas, Estats Units – 10 de maig de 1977, Nova York, Estats
Units) va ser un actriu nord-americana.
14
Biaix es defineix com tros de tela tallat en diagonal respecte el fil.
15
Elsa Schiaparelli (10 de setembre de 1890, Roma, Itàlia – 13 de novembre de 1973, París, França) va
ser una dissenyadora de moda italiana
16
Salvador Dalí (11 de maig de 1904, Catalunya, Espanya – 23 de gener de 1989, Catalunya, Espanya) va
ser un pintor, escultor, gravador, escenògraf i escriptor espanyol, considerat un dels màxims
representants del surrealisme.
19
Fig. 8 Marlene Dietrich a la garçonne (Font: Wikipedia)
El racionalisme de la Segona Guerra Mundial va restringir l’ús i la disponibilitat

de teles, la qual cosa va resultar en faldilles més curtes i siluetes més estilitzades.
Claire McCardell 17 va explotar la idea d’utilitzar peces soltes per ampliar la
varietat de l’armari i va utilitzar el denim, el teixit de punt i les peces de cotó
lleugeres per crear formes senzilles, elegants i pràctiques (Fig. 9). No obstant,
durant els anys 50 la moda va reaccionar contra les restriccions imposades i
contra la moda “pràctica”. Les dones sospiraven per una nova silueta romàntica,
i les voluminoses faldilles de Christian Dior18, amb fins a 23 metres de tela, van
definir aquesta actitud (Fig. 10).
17
Claire McCardell (24 de maig de 1905, Maryland, Estats Units – 22 de març de 1958, Maryland, Estats
Units) va ser una dissenyadora de moda nord-americana.
18
Christian Dior (21 de gener de 1905, Granville, França – 24 d’octubre de 1957, Montecatini Terme,
Itàlia) va ser un influent dissenyador de moda i fundador de la firma que porta el seu nom, Dior, una de
les marques de luxe més representatives dels últims setanta anys.
20
Fig.9 Vestits de Claire McCardell (Font: Met Museum)
Fig.10 Vestits de Christian Dior (Font: Met Museum)
Els anys 60, van presenciar l’auge de la cultura juvenil, que va definir a tota una
generació. Els dissenyadors es dirigien als joves, que no es vestien com els seus
pares i tenien noves idees sorgides de la cultura pop i els esdeveniments
mediàtics. Transmetre l’estatus va deixar de ser tan important, i els instigadors
del nou estil responien a una societat més democràtica. Les generacions
següents veurien un món cada vegada més accelerat, que proposava
oportunitats noves a cada temporada, mitjançant una gran diversitat d’estil. Els
viatges, la tecnologia, els mitjans de comunicació i les noves tècniques de
manufactura permetien als dissenyadors llençar els seus missatges de forma
global i a un ritme més ràpid.
21
5. LA INDÚSTRIA DE LA MODA
5.1 CONTEXT HISTÒRIC
A l’any 1829 van aparèixer les maquines de cosir i degut a això va començar la
producció massiva de vestits. Les primeres peces creades foren únicament per
als homes: primer de tot van confeccionar els uniformes militars i més tard els
vestits d’home. El 1850, Levi Strauss19 va fabricar els pantalons texans per als
buscadors d’or americans. El material es tallava, s’empaquetava i s’enviava a les
cases dels costurers que els cosien. Més tard, a fi d’estalviar temps, costos
d’enviament i recollida i per assegurar la continuïtat de la qualitat, els costurers
van accedir a treballar fora de les seves cases i es van desplaçar a les fàbriques.
No obstant, va ser amb la introducció de la màquina a pedal (Fig.11) al 1859,
creada i elaborada per l’inventor americà Isaac Singer20, quan la màquina de
cosir va començar a exercir un paper important tant en les llars com a la feina.
La revolució industrial a Gran Bretanya i Europa havia fonamentat la velocitat i

l’eficàcia en el treball, especialment en producció de teixits i ceràmica. Ambdues
industries van emprar un nombrós personal femení. Els directors de les fàbriques
van observar de seguida que si se li ensenyava a un treballador a fer només una
o dues parts d’una peça, aquesta es podia fabricar molt ràpidament per passar-
la a les següents etapes de producció. Això és el que s’anomena ‘treball a preu
fet’ o ‘treball de secció’ i encara avui és el sistema de treball per excel·lència.
19
Levi Strauss (26 de febrer de 1829, Buttenheim, Alemanya-Defunció: 26 de setembre de 1902, San
Francisco, Califòrnia) va ser un empresari jueu fundador de Levi Strauss & Co., un dels majors fabricants
de peces de vestits del món.
20
Isaac Merritt Singer va ser un inventor nord-americà, actor i empresari. Va realitzar importants millores
en el disseny de la màquina de cosir i va ser el fundador de la Singer Sewing Machine Company.
22
Fig. 11 Màquina a pedal Singer (Font: Blog online: tectonicablog)
Les màquines de cosir elèctriques van aparèixer el 1921. Això va incrementar

enormement la producció de vestits de dona i va permetre a les principals
botigues emmagatzemar les mateixes línies en tot el país. La uniformitat i la
perfecció d’acabats va ser tal novetat que per primera vegada es va entendre el
terme ‘fet a casa’ com una cosa despectiva. Als Estats Units, la majoria de la
roba produïda en massa es va vendre a través de catàlegs i per correu. Durant
la segona guerra mundial, el comerç va quedar interromput a Europa i totes les
fabriques es van utilitzar per produir material relacionat amb la guerra. Les
fàbriques més grans van ser subvencionades i organitzades pels governs per
produir de forma més racional. Després de la guerra, aquestes van quedar en
una posició més forta per continuar produint en grans volums. Les fàbriques més
petites van tancar.
5.2 SEGMENTS DE MERCAT

5.2.1 ALTA COSTURA
El concepte d'alta costura forma part del món de la moda en la versió més
sofisticada. Els professionals de l'alta costura (terme que prové del francès haute
couture) són els dissenyadors de moda que creen una peça de vestir a partir de
l'encàrrec d'un client. El vestit encarregat es realitza en un taller especialitzat i el
23
client s'ha de sotmetre a tot un seguit de proves (mesures anatòmiques,
combinació de colors o preparació d'esbossos a partir de les seves
característiques físiques). Així, el resultat final ha de combinar diversos aspectes:
el valor estètic de la vestimenta, l'estil personal del client i el lloc on va a lluir-se
la peça.
5.2.2 PRÊT-À-PORTER
El prêt-à-porter va passar a ser l'alternativa viable a l'alta costura a la dècada de
1960, quan les cases de moda van començar a mostrar els seus productes en
una sèrie de talles estàndards que podrien adquirir-se directament en una
boutique. En no haver de dependre de llargues i costoses sessions de preses de
mesures, el prêt-à-porter va passar a ser més econòmic i, en conseqüència, va
resultar accessible a un públic més ampli. La majoria de la moda de dissenyadors
que es pot adquirir avui dia es considera prêt-à-porter. Així, mentre l'alta costura
compta amb dues cites anuals a les passarel·les de París, el prêt-à-porter té
desfilades arreu del món, així com les diverses setmanes de la moda, entre les
que destaquen les de Nova York, Londres, París i Milà.
5.2.3 MODA DE MASSES

Avui en dia, la majoria de la gent vesteix d’acord amb la moda pensada pel gran
públic, que arriba a un sector més ampli que el prêt-à-porter21. Les peces de roba
es produeixen en quantitats industrials i presenten una diversitat considerable de
talles estàndard, la qual cosa abarateix el seu cost. Els dissenyadors acostumen
a inspirar-se en els grans noms de la moda, examinen les desfilades per conèixer
les tendències, i així, per la menor qualitat dels teixits, de la producció, etc., són
capaços de dissenyar i confeccionar més ràpidament que els dissenyadors de
prêt-à-porter (el procés de producció pot durar setmanes en comptes de mesos).
Aquestes cadenes no formen part de les setmanes de la moda 22 ni tampoc
mostren les seves col·leccions a les passarel·les.
21
El prêt-à-porter és un tipus d'indumentària o roba confeccionada de manera seriada.
22
Una Setmana de la Moda (en anglès, Fashion Week) és un esdeveniment que es realitza a les capitals
més importants. Són esdeveniments anuals, de gener a març, on els dissenyadors mostren les seves
col·leccions tardor-hivern i primavera-estiu.
24
5.3 LES TEMPORADES
Segons Navarro Muñoz (2013), convencionalment, les temporades de la moda
es defineixen d’acord amb les estacions de l’any i les seves condicions
meteorològiques. Així, els dissenyadors treballen seguint un calendari de dos
temporades a l’any: primavera/estiu i tardor/hivern. No obstant, es bastant
habitual que aquesta única divisió en dues temporades no es compleixi, ja que
hi ha períodes especials que fan que es creïn col·leccions a part, per exemple
amb les anomenades pre-col·leccions. Molts dissenyadors i botigues de roba de
gran prestigi han començat a donar importància a la producció de pre-
col·leccions, amb les que presenten algunes de les seves produccions dos
mesos abans. Així doncs, podem trobar, normalment, dos temporades i dos pre-
temporades:
TEMPORADES MESOS
Pre-temporada tardor/hivern Agost – Setembre
Temporada tardor/hivern Setembre – Gener
Pre-temporada primavera/estiu Gener – Febrer
Temporada primavera/estiu Febrer - Agost
5.4 EL COLOR
A la moda, la característica que més destaca i que per tant, abans veu el
consumidor és el color. El color pot provocar fortes associacions i reaccions
emotives, per la qual cosa és capaç d’afectar al nostre estat d’ànim i augmentar
la intensitat de les experiències que vivim. Els diferents colors, aporten unes
sensacions diferents:
Blanc: puresa, bondat, netedat
Groc: felicitat, curiositat, optimisme, espontaneïtat
Taronja: dinamisme, exuberància, sociabilitat, simpatia
25
Vermell: amor, entusiasme, còlera, passió, força
Rosa: atenció, amabilitat, sensibilitat, tendresa
Violeta: mort, misticisme, secret, espiritualitat
Blau: calma, confiança, fiabilitat, ordre
Verd: naturalesa, esperança, generositat, harmonia
Marró: benestar, confiança, pragmatisme
Gris: contemplació, avorriment, sobrietat
Negre: mort, misteri, sofisticació
5.4.1 ELECCIÓ DE COLORS

Els cercles cromàtics són l’eina bàsica empleada en l’anàlisi del color. És una
representació visual dels colors primaris i la seva combinació per crear tots els
altres colors visibles.
Al cercle cromàtic tradicional format per 12 tons, els primaris són el vermell, el
blau i el groc; els secundaris, el taronja, el verd i el violeta; i els terciaris, la barreja
dels primaris i secundaris contigus.
26
Fig. 12 Cercle cromàtic (Font: Blog online Dsigno)
5.5 LA INFLUÈNCIA DE LA MODA EN LA SOCIETAT

La primera pregunta que se’ns planteja quan parlem sobre la influència de la
moda en la societat és: ¿S’ha d’estar a favor o en contra de la moda? És difícil
decidir ja que la moda afecta a una qüestió essencial: la identitat. Per això la
moda no es pot considerar un signe de materialisme. Una persona se situa tant
respecte a les altres persones com a si mateix en funció de la seva aparença. És
a dir, la moda és un mitjà que s’utilitza per convertir-se en el que hom és. Ja que
al món en el qual vivim disposem de la llibertat de viure de la manera que un
desitgi, tenim dret però també el deure d’escollir-nos a nosaltres mateixos.
La importància que ha adquirit la moda avui en dia demostra que hi ha una

voluntat general de singularitzar-se, escapant del conformisme i de la
homogeneïtat. Segons les enquestes realitzades a una mostra total de 100
persones (50 de sexe femení i 50 més de sexe masculí) creuen que la moda és
realment quelcom important en el nostre dia a dia.
Una de les raons per les quals la moda s’ha convertit en una cosa tant important
actualment és la influència de les persones. X influeix sobre Y de la mateixa
manera que Y ho fa sobre X. El poder d'aquesta influència emana d'una
característica fonamental en comú: som companys d'espècie. I cap estem
27
exempts. La influència és mútua perquè naixem configurats perquè l'opinió que
els altres tenen sobre nosaltres ens importi i perquè la seva influència ens abasti.
Podem dir que sucumbir a les modes no és pas cosa de ximples, sinó d’humans.
Seguir una determinada moda és una manifestació més del principi de
conformitat que regeix les nostres conductes socials i les nostres relacions amb
els altres.
1. DISSENYADORS MÉS DESTACATS DE LA MODA

1.1 COCO CHANEL
Gabrielle Bonheur va néixer a l'orfenat de Saumur 23 el 19 d'agost de 1883. El
seu gran somni sempre va ser convertir-se en una reconeguda modista, però els
seus problemes econòmics li eren un impediment, de manera que al 1905 va
decidir treballar com a cantant d'un cabaret amb la idea d'obtenir diners. Al 1910,
Coco Chanel amb el suport econòmic del seu amant, Boy Capel24, va obrir el seu
propi negoci "Modes Chanel" i al 1921 va llançar al mercat el perfum Chanel nº
5, un dels perfums més luxosos i famosos del món. La seva moda sempre va
estar caracteritzada per la senzillesa, comoditat i elegància, però sempre amb
un toc personal d'alta distinció. Així, va vestir a grans muses de tots els temps
com Katharine Hepburn (Fig. 13), Grace Kelly, Elizabeth Taylor i Glòria Swanson.
Fig.13 Katharine Hepburn vestida per Coco Chanel
23
Saumur és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira
24
El capità Arthur Edward Capel (desembre de 1881 - 22 de desembre de 1919) va ser un jugador
polonès anglès, possiblement millor recordat per ser amant i musa de la dissenyadora de moda Coco
Chanel.
28
Coco Chanel va morir d'un atac cardíac en la seva suite privada de l'Hotel Ritz
de París, el 10 de gener de 1971, als 87 anys.
Fig. 14 Coco Chanel (Font: The style guide by Andares)
“Per ser insubstituïble, una sempre ha de ser diferent.”
1.2 CHRISTIAN DIOR
Christian Dior va néixer a Normandia l’any 1905. A l’inici del 1935 va començar
a guanyar-se la vida a París venent als diaris dibuixos de figurins de moda.
Va ser tal el seu èxit, que el 1938 va entrar a treballar amb el dissenyador Robert
Piguet 25 . El 1942 va passar a fer-ho amb Lucien Lelong 26 , fins que el 1946
l'empresari tèxtil Marcel Boussac27 li va brindar l'oportunitat d'obrir la seva pròpia
casa de costura.
El 1947 va presentar la seva primera col·lecció, anomenada "Línia Corol·la" i

coneguda en el món sencer com la New Look (Nova Imatge). Tal va ser l'impacte
causat amb ella, que Dior va ser reconegut de seguida com un geni de l'agulla
gràcies a la creació d’una imatge de dona molt femenina i coqueta; amb faldilles
25
Robert Piguet (1898-1953) va ser un dissenyador de moda nascut a Suïssa i parisenc conegut
principalment per la formació de Christian Dior.
26
Lucien Lelong (11 d'octubre de 1889 - 11 de maig de 1958) va ser un costurer francès que va ser
destacat entre els anys 1920 i la dècada de 1940.
27
Marcel Boussac (17 d'abril de 1889 - 21 de març de 1980) va ser un empresari francès més conegut
per la propietat de la Maison Dior i una de les granges de cria de cavalls de pura sang més reeixides de la
història europea.
29
de vol, cintura molt cenyida i espatlles arrodonides, que contrastava
poderosament amb els foscos anys de postguerra que es vivien a França.
Christian Dior va morir l’any 1957. La seva agulla va ser substituïda per un
joveníssim Yves Saint Laurent, que treballava a les ordres del gran mestre des
de 1953. El 1960 Saint Laurent va ser substituït per Marc Bohan 28 , que va
romandre al capdavant de la casa fins a 1989, any en que Gianfranco Ferré29 va
ser nomenat director creatiu. L'italià va treballar en Dior fins a 1996. Actualment
la marca és dissenyada pel britànic John Galliano30.
Fig.15 Christian Dior, dissenyador de somnis (Font: La Vanguardia)
“La simplicitat, el bon gust i la preparació són els tres fonaments per
vestir bé i, aquests, no costen diners.”
1.3 YVES SAINT LAURENT

Yves Henri Donat Matthieu Saint Laurent (nascut l'1 d'agost de 1936, Oran,
Algèria-mort l'1 de juny de 2008, París, França) va ser un dissenyador de moda
algerià-francès i una de les icones més grans i més celebrades de la indústria de
la moda. Conegut mundialment des dels 21 anys, quan va aconseguir la fama
com a salvador de Christian Dior, se li atribueix haver introduït el model
d’esmòquing per a dones (Fig 16).
28
Marc Roger Maurice Louis Bohan (nascut el 22 d'agost de 1926) va ser un dissenyador de moda francès,
més conegut per la seva trajectòria de 30 anys a la casa de Dior.
29
Gianfranco Ferré (nascut el 15 d’agost de 1944, Legnano, Itàlia-mort 17 de juny de 2007, San Raffaele
Hospital) va ser un dissenyador de moda italià també conegut com "l'arquitecte de moda" pel seu fons i
la seva actitud original en la creació del disseny de moda.
30
John Galliano (28 de novembre de 1960 Gibraltar) és un dissenyador de moda hispano-britànic.
30
Fig 16. Un esmòquing per a elles (Font: Luster Maganize)
Va obrir la seva pròpia casa de moda i va tenir èxit ràpidament i, en

conseqüència, va ser nomenat com un dels dissenyadors més influents de París.
La seva empresa va dominar la moda al llarg dels anys 1960-70, fent-lo
increïblement ric. Però les pressions de la fama i les restriccions comercials de
la moda van enfonsar-lo en la misèria. El jove carismàtic va caure pres de
l'addicció i la depressió i es va retirar del món per viure com a reclús. Quan es
va retirar, els seus assumptes financers van quedar sota escrutini, que va
culminar amb la venda del seu imperi a una empresa controlada per l'estat.
Fig.17 Yves Saint Laurent (Font: Luster Magazine)
"Amb els anys he après que el més important d'un vestit és la dona que el porta posat"
31
1.4 CAROLINA HERRERA
Carolina Herrera (nascuda el 8 de gener de 1939, Caracas, Veneçuela) és una
dissenyadora de moda veneçolana-americana, coneguda per la seva elegància
i classe per vestir a celebritats d’arreu del món.
Durant els anys setanta i vuitanta, era molt coneguda a Veneçuela a causa del
fet que es considerava una de les millors dones vestides del país. Més tard, la
família es va traslladar a Nova York on va decidir convertir-se en dissenyadora
de moda. Malgrat no tenir cap coneixement com a dissenyadora va tenir molt
d’èxit i, aviat, va vestir algunes de les dones més famoses del món que van
provocar un gran auge en la popularitat de la seva roba (Fig. 18).
Fig. 18 Caroline Kennedy vestint un vestit de núvia dissenyat per Carolina

Herrera 1986 (Font: Pinterest)
Des de llavors, ha seguit expandint la seva línia de productes de luxe al llarg dels
anys per incloure-hi perfums, colònies, vestits de núvia, bufandes, bosses i altres
accessoris. La seva empresa ha sorgit com una de les cases de moda més
reeixides de Nova York.
32
Fig 19. Carolina Herrera de jove (Font: Pinterest)
“És important trobar el que més s'adapti a qui ets, perquè l'estil no és
només el que portes, sinó el que projectes.”
1.5 GIORGIO ARMANI

Giorgio Armani(11 de juliol de 1934, Piacenza, Itàlia) és un dissenyador de moda
italià molt reconegut mundialment per la seva elegància masculina.
Va començar a dissenyar roba d'home i va aportar els seus dissenys a diverses

cases de moda. Formà el seu propi segell, 'Armani', que aviat es va convertir en
un dels principals noms de la moda internacional.
L'èxit creixent de la seva roba de dissenyador li va impulsar a expandir el seu

negoci per incloure roba interior, roba de bany i accessoris. Ha dissenyat
disfresses per a més de 100 pel·lícules com 'American Gigolo' i 'Los intocables',
que també va establir la seva popularitat a Hollywood.
El seu gran interès pels esports el va portar a dissenyar el vestuari de l'equip de

futbol nacional d'Anglaterra. Avui en dia Giorgio Armani és considerat un dels
millors dissenyadors de moda que el món ha vist mai.
33
Fig. 20 Giorgio Armani treballant a la seva botiga a l’avinguda Madison,Nova
York, 1984. Foto de Thomas Iannaccone (Font: The Rake)
“Tot és compatible. La elegància, el divertiment, la comoditat, la

sofisticació ... Una cosa no eximeix l’altre. Però l'elegància no és el vestit
i la corbata, o el vestit impecable. A mi em costa explicar-ho,
sincerament, perquè transcendeix l’hàbit. Un pot ser elegant amb
bermudes, encara que sembli mentida.”
1.6 RALPH LAUREN

El nom de Ralph Lauren (nascut el 14 d’octubre de 1939 al Bronx, Noxa York)
s'ha marcat com un dels noms més classistes del món de la moda. La seva
famosa marca, 'Polo Ralph Lauren' actualment és una empresa de 10.000
milions de dòlars i segueix fent-se un lloc al mercat per la seva roba d'home i
roba semi formal. A part de la roba i els accessoris, aquest afable empresari i
dissenyador de moda és conegut per la seva rara col·lecció d'automòbils, alguns
dels quals han estat exhibits en exposicions del museu.
Ell sol va fer un lloc per ell mateix en el mercat i, malgrat els seus èxits, va seguir
enfrontant-se a una forta competència de cases de moda ja establertes com per
exemple la casa de Giorgio Armani. No obstant això, amb la seva ambiciosa
personalitat, va agafar el proper mercat de la moda divergint-se en la roba, el
mobiliari, els llençols i les tovalloles de dona. Aviat va establir la seva empresa
com a empresa pública i, des d'aleshores, el nom de la casa de moda no ha parat
de créixer en popularitat.
34
Fig. 21 Ralph Lauren (Font: Blog online Catwalkyourself)
“No dissenyo roba, dissenyo somnis.”
35
MARC PRÀCTIC
1. CREACIÓ D’UNA EMPRESA DE MODA A TRAVÉS

D’UNA PÀGINA WEB
1.1 QUÈ ÉS UNA PÀGINA WEB?
Una pàgina web és coneguda com un document de tipus electrònic, el qual conté
informació digital, la qual pot venir donada per dades visuals i / o sonores, o una
barreja de tots dos, a través de textos, imatges, gràfics, àudio o vídeos i altres
tants materials dinàmics o estàtics. Tota aquesta informació s'ha configurat per
adaptar-se a la xarxa informàtica mundial, també coneguda com World Wide
Web.
Les pàgines web o com també són conegudes les web page pel seu nom en
anglès es troben contingudes dins dels llocs web o websites, que són millor
coneguts pels desenvolupadors amb el nom de dominis, que emmagatzemen o
allotgen el contingut que es desenvolupen per ser visualitzats o usats per l'usuari.
2. RECERCA I ESTUDI PREVI

2.1 PÀGINES WEB DE MODA MÉS DESTACADES
Primerament vaig voler fer una recerca de les pàgines web o blogs més populars
i coneguts actualment en el món de la moda i, d’aquesta manera, poder inspirar-
me a l’hora de fer la meva pròpia pàgina web.
2.1.1 WOMEN’S WEAR DAILY

WWD és una pagina web pertanyent a la industria de la moda i que sovint
l’anomenen “la bíblia de la moda” ja que aquesta publica cada dia informació de
noves tendències i novetats tant per homes com per dones.
Es va fundar el 13 de juliol de 1910 a l’estranger i des de llavors, aquesta

empresa ha anat adquirint gran popularitat any rere any.
Aquesta pàgina web m’ha servit sobretot en l’obtenció de les tendències que
actualment estan causant furor i que per tant, farien de la meva empresa un èxit.
36
2.1.2 LOVELY PEPA
Vaig escollir aquesta pàgina web perquè pertany a una influencer de moda
espanyola, Alexandra Pereira, qui després d’adquirir fama en la plataforma
youtube va decidir començar un nou projecte: Una botiga online.
És una pàgina molt semblant a la que jo tenia pensat elaborar i el que m’emporto
sobretot és el disseny tant agradable i peculiar i la seva gran motivació per la
moda, la qual ha fet que Lovely Pepa es posicionés en la cúspide de pàgines de
moda a Espanya.
2.1.3 TRENDENCIAS
Aquesta pàgina web és molt semblant a WWD, però es diferencia per ser una
pàgina espanyola (a diferència de l’altre que és americana) i també per la seva
simplicitat.
En aquesta pàgina podem trobar informació de tendències a nivell nacional i

també internacional. També hi trobem articles relacionats amb models i
influencers i fotografies varies.
De la mateixa manera que WWD m’ajuda a conèixer les tendències que més es
porten, aquesta m’ajudarà a conèixer les tendències que més es porten a
Espanya.
2.2 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

Abans de començar amb la creació d’una pàgina web sobre la moda necessitava
abans coneixement sobre què es el que pensa la gent en referència a la moda.
I no només del que pensen sobre aquesta sinó, com es sent cadascú quan porta
una peça de roba o una altre. D’aquesta manera podria fer una pàgina web
adaptant-la als gustos de la gran majoria, sempre tenint en compte uns factors
molt importants com poden ser l’edat i el sexe.
Per això vaig decidir recopilar informació a través d’un qüestionari o enquesta
amb l’eina de google formularis (Veure Annex 1).
Segons aquesta enquesta, les persones de sexe femení entre 15 i 60 anys

creuen que la roba és un dels 3 bens de consum que més aprecien (amb un
37
63,8%) , juntament amb la tecnologia (73,9%) i la música (60,9%). Pensen que
la moda no només és un negoci, sinó que a més a més és un art (56%).
Dos dels factors més importants que ha de tenir un producte són el preu i la
comoditat i un 54% ha afirmat que li donen molta importància a aquesta ( mentre
que un 46% ha afirmat que li donen poca importància, i un 0% cap importància).
La gran majoria dels participants en l’enquesta li dona alguna mena de valor i

rellevància a les marques, ja sigui molta (24%) o poca (59%) mentre que un 17%
no li’n dona cap.
Respecte les tendències actuals, la meitat ha afirmat no estar-ne al corrent i que

vesteixen amb un estil més aviat còmode i femení que compren majoritàriament
en botiga física (92%).
Finalment per acabar l’enquesta la població ha respòs que sovint compren en

botigues de gama mitja com ara Zara, Bershka, H&M,... (94%).
Per altra banda, les persones de sexe masculí entre 15 i 60 anys no creuen que
la roba sigui un dels bens de consum que més aprecien (amb un 46%). Sinó que
ho son la tecnologia(92%), els cotxes/motos(54%) i la música (76%).
Més de la meitat pensa que la moda es tracta d’un negoci i, a més a més, d’un
art.
Dos dels factors més importants que ha de tenir un producte són el preu i la
comoditat i un 36% ha afirmat que li donen molta importància a aquesta ( mentre
que un 60% ha afirmat que li donen poca importància, i un 4% cap importància).
La gran majoria dels participants en l’enquesta li dona alguna mena de valor i

rellevància a les marques, ja sigui molta (18%) o poca 64%) mentre que un 18%
no li’n dona cap.
Respecte les tendències actuals el 68% ha afirmat no estar-ne al corrent i que

vesteixen amb un estil més aviat urbà, còmode, informal i masculí que compren
majoritàriament en botiga física (86%).
Finalment per acabar l’enquesta la població ha respòs que sovint compren en

botigues de gama mitja com ara Zara, Bershka, H&M,... (76%).
38
3. ELECCIÓ DEL TIPUS D’EMPRESA
3.1 EMPRESA INDIVIDUAL
Per a la meva empresa he decidit escollir l’empresa individual ja que aquesta em
pot beneficiar molt positivament amb aspectes que veurem més endavant. El
concepte d'empresari individual, també conegut com a autònom o empresa
individual és una persona física que es dedica per compte propi a una activitat
econòmica o professional.
3.1.1 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

ADMINISTRACIÓ
Poden ser empresaris individuals, els coneguts com a autònoms, aquelles persones majors d'edat,
amb plena disponibilitat dels seus béns (també els menors a través dels seus representants legals)
que exerceixen habitualment una activitat empresarial.
RESPONSABILITAT
No hi ha diferència entre el patrimoni de l'empresa o mercantil i el patrimoni del seu amo o
patrimoni civil (béns personals de l'empresari), per la qual cosa aquest ha de respondre amb
tot el seu patrimoni present i futur, és a dir, la seva responsabilitat és il·limitada.
CAPITAL
No necessita capital mínim per crear l'empresa, ni precisa procés previ de constitució. Els
tràmits s'inicien al començament de l'activitat empresarial i la inscripció en el Registre
Mercantil serà lliure.
DENOMINACIÓ
La raó social, és a dir, el nom legal de l'empresa, serà el nom del titular.
IMPOST
Per obtenir benefici, l'empresari individual tributa en Impost sobre la renda de les persones físiques
(IRPF).
39
3.1.2 AVANTATGES I DESAVANTATGES
AVANTATGES DESAVANTATGES
• Actuar amb plena autonomia per • Risc que assumeix l'empresari, ja
dirigir i gestionar l'empresa, és a que és una forma jurídica amb
dir, control total de l'empresa per responsabilitat il·limitada, és a dir,
part del seu amo. respon amb tots els seus béns dels
deutes de la seva empresa.
• Pocs requisits legals per a iniciar
l'activitat. No requereix capital • Dificultats per créixer i obtenir
inicial mínim i la burocràcia prèvia préstecs, aquestes possibilitats
per constituir l'empresa és molt depenen molt del patrimoni
senzilla. Per això, és la forma personal que tingui l'empresari.
jurídica més estesa al nostre país
(al voltant del 50% de les • Quan el benefici és alt el tipus
empreses que existeixen ho son) impositiu de l'IRPF és més alt que
l'impost de societats (fins a un
• Obtenció total dels beneficis 43%, mentre que en l'impost de
generats. societats és màxim un 30%).
4. ANÀLISI DAFO
La tècnica DAFO s’ha introduït des de la planificació estratègica i actualment és
utilitzada, amb múltiples variants, en un ampli ventall d’àmbits. Permet identificar,
per cadascuna de les temàtiques tractades, els punts dèbils (Debilitats a corregir
i Amenaces a afrontar) i forts (Fortaleses a mantenir i Oportunitats a explotar), i
plasmar-les en un quadre que considera factors interns i presents (autodiagnosi
de la situació o comunitat) i factors externs de l’entorn (condicionants i situacions
que pressionen i poden afectar en un futur).
PUNTS DÈBILS PUNTS FORTS

FACTORS INTERNS I Debilitats Fortaleses
PRESENTS
FACTORS EXTERNS Amenaces Oportunitats
DE L’ENTORN
40
4.1 DEBILITATS
No trobar lloc al mercat

No clientela fidelitzada
Inversió en publicitat
Capital limitat
Falta d'experiència en el mercat
4.2 AMENACES
Competència online
Crisi econòmica
Competència ben posicionada
Entrada de nous competidors potencials
Canvis de gusts o modes dels clients
Augment del poder de negociació dels proveedors
4.3 FORTALESES
Preus competitius
Inversió alta en campanyes publicitàries
Originalitat
Habilitats i recursos superiors
Innovació en el servei
Exclusivitat
41
4.4 OPORTUNITATS
Augmentar l'us de les reds socials
Sistema innovador
Tecnologia digital
Facilitat de comunicació
Proximitat amb el client
5. PÀGINA WEB
5.1 FUNCIONAMENT
La pàgina web creada imita una botiga de roba online, no obstant, els productes
dins aquesta no son propis, sinó que son peces de roba extretes d’altres marques
ja conegudes. A través de l’enquesta realitzada he pogut treure-hi conclusions
de quin tipus d’estil agrada i predomina més en la actualitat i què és el que més
valoren en una peça de roba. Així doncs, he pogut elaborar la pàgina web amb
els productes que he trobat més adients.
El funcionament és molt senzill: atès que la botiga està enfocada en un tipus

d’estil on el client hi podrà trobar tota mena de conjunts, samarretes, pantalons,
faldilles o accessoris, aquesta servirà d’inspiració a l’hora de vestir-se i, a més a
més, si el client vol anar un pas més enllà i comprar-lo, la pròpia pàgina web el
redreçarà a la pàgina oficial on es durà a terme la compra.
Aquí és on es beneficia la empresa, ja que per cada venta aquesta rep un tan
per cent del preu total; la comissió serà del 7% per cada venta confirmada però
es podrà incrementar fins al 15% si els resultats milloren. Per tant, com més
ventes aconsegueixi, major serà el benefici obtingut.
42
La duració de les cookies31 és de 30 dies, cosa que significa que si la persona
que en un moment determinat va donar clic a l’enllaç del producte des de la
pàgina web i un mes més tard hi torna i ho compra, seguiré reben igualment la
comissió.
Basant-me en l’enquesta i en la recerca feta sobre les pàgines de tendències

actuals, les peces populars i que han tingut més èxit aquest hivern per a les
dones han estat els jerseis crop top de color neutre (Fig. 22), els pixis amb
estampat a quadres o ratlles (Fig. 23), els tops de festa amb lluentons (Fig.24),
els pantalons amples de color negre (Fig.25), i finalment els pantalons d’estil
culotte prisats a ratlles (Fig.26).
Fig.22 Jersei crop top negre d’Asos Fig.23 Pixi a quadres d’Asos
31
Una cookie és un fragment d'informació enviat des d'un servidor de pàgines web a un navegador que
pot ésser retornada pel navegador en posteriors accessos a aquest servidor.
43
Fig.24 Top de lluentons d’Asos Fig.25 Pantalons amples d’Asos
Fig.26 Pantalons prisats d’Asos
44
Per altra banda, les peces populars i que han tingut més èxit aquest hivern per
als homes han estat els paravents (Fig. 27), els jerseis de més d’un color (Fig.
28), els conjunts de xandall (Fig.29) i finalment els pantalons de tub bàsics texans
(Fig. 30).
Fig.27 Paravent d’Asos Fig.28 Jersei de colors d’Asos
Fig.29 Conjunt de xandall d’Asos Fig.30 Pantalons bàsics texans d’Asos

45
Cal remarcar que tota aquesta roba és de la temporada d’hivern i que
generalment és l’època on la gent compra més degut a les festes de nadal i, al
gener, les rebaixes. Per això podem dir que les ventes poden incrementar
exponencialment degut a aquests esdeveniments.
En definitiva, estar al dia de les noves tendències i anar renovant els productes
setmanalment pot beneficiar molt a l’empresa. Com més activitat hi hagi a la
pàgina més benefici s’obtindrà i, el fet que la pàgina es trobi en època de rebaixes
també serà molt positiu.
5.2 LOGOTIP
El logotip és la representació gràfica més important i d'una marca. És la cara
visible del teu projecte i representa la seva identitat i els seus valors,
proporcionant informació essencial als teus clients potencials. El nostre logotip
és el que aconsegueix que algú identifiqui la nostra marca en qualsevol material
publicitari, des d'una simple factura que enviem a un client, fins a una tanca
publicitària.
Un logotip ben dissenyat i atractiu:
Ajuda a construir la identitat de la marca

Construeix una imatge de marca que transmet confiança
Ens ajuda a distingir-nos de la competència
Ens fa fàcilment identificables
Connecta amb el nostre públic objectiu
5.2.1 JUSTIFICACIÓ DEL LOGOTIP

Els logotips que he escollit per a l’empresa són bastant senzills i simples. El
primer, creat a partir d’un símbol i una tipografia amb una suma de catorze
caràcters “Garrigolas Ledo” està format principalment per dos colors: Negre i
violeta (tonalitats diferents) i per un grafisme que representa un maniquí de
costura amb una agulla dins un cabdell de llana. És un disseny força senzill i clar
46
on es veu clarament el producte que ofereix la marca però no per això sense
encant.
D’altra banda el segon logotip creat a partir d’una tipografia de caràcter refinat
forma dos lletres: la G i la L (Garrigolas Ledo), ambdues de color negra i que
pretenen crear una atmosfera de modernitat i exclusivitat.
Fig. 31 i 32 LOGOTIPS DE L’EMPRESA
5.3 DISSENY
Per al disseny de l’empresa vaig decidir que fos un disseny molt semblant al de
Lovely Pepa, com he dit anteriorment. Predominen els colors càlids, com ara el
rosa pastel i el color blanc.
La capçalera està formada per el logotip (Fig. 33), el nom de la marca i el lema.
Fig.33 Capçalera 1
47
A la dreta de la capçalera hi trobem els productes ordenats per categories, les
xarxes socials i finalment una icona de contacte.
Fig.34 Capçalera 2
L’inici de la pàgina web està compost per una fotografia d’una model pèl-roja
vestint roba d’hivern-tardor i, a sota d’aquesta, hi apareix la frase “Descobreix les
novetats” que et redirigeix a les ultimes peces afegides a la col·lecció.
Fig.35 Inici
Cada categoria té el seu propi enllaç, format pels articles pertanyents a aquesta.
Per exemple, a la secció de samarretes (tops) visualitzem la pàgina de la següent
manera:
48
Fig.36 Producte 1 Fig.37 Producte 2
1
Fig.38 Producte 3 Fig.39 Producte 4
49
Finalment la pàgina web té una secció d’ajuda per contactar amb l’empresa
sempre que es necessiti (Fig.29) i també un xat per a preguntes i dubtes (Fig.
30).
Fig.40 Pàgina de contacte
Fig.41 Xat d’ajuda al client
50
6. CONCLUSIÓ
OBJECTIUS
 Saber quins han sigut els antecedents històrics que han fet que la moda
evolucionés fins al punt d’arribar a ser com és en aquest moment. 
Gràcies a la recerca feta he pogut conèixer gran part de la història de la moda

durant el S.XIX, el segle culminant per a la moda.
 Veure com influeix la moda en la societat.

En el treball també ha quedat plasmada de manera detallada i per mitjà d’unes
enquestes, la influència de la moda a la societat. La societat actualment està
clarament influenciada per la moda.
 Conèixer la relació que hi te la gent amb la moda.

Gràcies a l’enquesta realitzada he pogut veure com la gent li dona importància a
la moda i no només pensa en ella com un negoci, sinó com un art mitjançant el
qual poden expressar-se.
 Crear una pàgina web relacionada amb el món de la moda.

En el marc pràctic podem veure la realització de l’empresa mitjançant una pàgina
web. En concret, una botiga online.
HIPOTESIS
La gent prefereix anar a comprar a una botiga física i no pas online.
Gràcies a l’enquesta realitzada, un 92% per part de les dones i un 86% per part
dels homes prefereixen comprar a una botiga física abans que comprar online.
 Els joves veuen més la moda com un art mitjançant el qual expressar-se
mentre els adults ho creuen un negoci.
Realment en les enquestes hi ha hagut gent jove que pensava que la moda era
un negoci (de la mateixa manera que hi ha hagut joves que ho creien un art), i
51
adults que creien que la moda era un art (de la mateixa que hi ha hagut adults
que ho creien un negoci). Per tant no podem afirmar que els joves ho creuen un
art i els adults un negoci.
 Els adolescents acostumen a vestir semblant degut a influències de la gent
popular.
Gràcies a l’enquesta realitzada em pogut veure que la gran majoria no n’està al

corrent de les tendències actuals, i que per tant, no vesteixen d’una manera o
d’una altre degut a les influències de la gent popular.
 La moda actualment és més assequible.

Clarament avui dia la moda és més assequible. Com hem pogut veure en el marc
teòric, fa dos segles la moda era un bé de consum molt costós i actualment,
tothom té a l’abast botigues de gamma mitja-baixa on hi poden comprar roba de
molts estils diferents.
Gràcies a aquest treball he adquirit molts coneixements pel que fa el món de la

moda. No només en la part pràctica, que m’ha servit per saber quin és el
procediment emprat en la creació d’una empresa de moda, sinó també en la part
teòrica. La indústria de la moda és una de les indústries amb més èxit, molta gent
afirma conèixer-la, però realment és un negoci molt misteriós i complex.
En definitiva, estic molt orgullosa i satisfeta del resultat del meu treball. He gaudit
molt fent-lo, no s’ha m’ha fet feixuga la seva realització, i m’ha permès ocupar el
meu temps lliure en una cosa que m’agrada molt. Així la meva valoració del
treball de recerca és molt positiva.
52
FONTS DE CONSULTA
BIBLIOGRAFIA
BAUDOT, François. La moda del siglo XX, ed. Gustavo Gili Paris, 2008.
MÜLLER i DESLANDRES, Florence i Yvonne, Historie de la mode au siècle XX,

ed. Smogy éditions d’art, Paris.1986.
ERNER, Guillaume. Víctimas de la moda: como se crea, por qué la seguimos.

Barcelona: Ed. Gustavo Gil, 2005.
GERVAL, Olivier. Estudio y productos. Barcelona: Ed. Acanto, 2007
JENKYN JONES, Sue. Diseño de moda. Barcelona: Ed. Blume, 2005.
MEADOWS, Toby. Crear y gestionar una marca de moda. Barcelona: Ed. Blume,
2009.
MICÓ, Josep Lluís; VÁZQUEZ Andrea. Moda, tendències i negoci. Vic: Ed.
Eumo, Barcelona, 2009.
RENFREW, Elinor; RENFREW, Colin. Creación de una colección de moda.

Barcelona: Ed. Gustavo Gil, 2010.
MUÑOZ NAVARRO. La moda [En línia]. Barcelona 2013 (Consultat 03 de

desembre de 2018)
WEBGRAFIA
Enciclopèdia Catalana (Consulta: 03 de desembre de 2018)
Issu.com (Consulta 08 de desembre 2018)
Garcia Moriyón (2013) https://es.scribd.com/ (Consulta 03 de desembre 2018)

53
LovelyPepa https://lovely-pepa.com/ (Consulta: 10 de gener de 2019)
Blog de moda: http://historia-de-la-moda.blogspot.com/ (Consulta: 03 de

desembre de 2018)
Women’s wear daily https://wwd.com/ (Consulta: 10 de gener de 2019)
Trendencias https://www.trendencias.com/ (Consulta: 10 de gener de 2019)
FILMOGRAFIA
EL MÓN SECRET DE L’ALTA COSTURA
- Títol original: The secret world of haute couture
- Producció: BBC
- Argument: Aquest documental ens introdueix en un món ocult a través dels

principals protagonistes de l’alta costura, un món que no viu la crisi, i que pot
semblar anacrònic, però continua formant part de les persones més riques del
planeta, encantades d’estrenar peces de roba úniques a preus desorbitats.
La periodista Margy Kinmonth ens ensenya, des de París a Los Àngeles, els
dissenyadors i els clients i la manera de treballar i de gastar de la indústria de la
moda. També ens permet reflexionar sobre el fet que als Estats Units, una part
dels clients s’han anat fent grans i sorgeixen noves estratègies per fer que clients
joves comencin a formar part d’aquests clubs exclusius i això permeti la
supervivència d’una indústria dedicada a un món exclusiu.
54
55
ANNEXOS
1. ANNEX I
SEXE:
□ HOME
□ DONA
EDAT: __________
MARCA ELS 3 BENS DE CONSUM QUE MÉS APRECIÏS:

□ TECNOLOGIA
□ LLIBRES
□ ROBA
□ COTXES/MOTOS
□ MÚSICA
□ ALTRES...
QUÈ ÉS PER TU LA MODA?
□ UN ART
□ UN NEGOCI
□ AMBDÓS
QUÈ PRIORITZES A L’HORA DE COMPRAR LA TEVA ROBA?
□ PREU
□ QUALITAT
□ COMODITAT
□ EXCLUSIVITAT
□ ORIGINALITAT
□ MARCA
□ ALTRES
QUINA IMPORTÀNCIA LI DONES A LA VESTIMENTA?
□ MOLTA IMPORTÀNCIA
□ POCA IMPORTÀNCIA
□ CAP IMPORTÀNCIA
56
QUIN VALOR LI DONES A LES MARQUES A L’HORA DE COMPRAR ROBA?
□ MOLT VALOR
□ POC VALOR
□ CAP VALOR
COM ET DEFINIRIES EN RELACIÓ AMB LES TENDÈNCIES DE MODA?
□ CREADOR DE TENDÈNCIES
□ SEGUIDOR DE TENDÈNCIES
□ NO ESTIC AL CORRENT DE LES ÚLTIMES TENDÈNCIES DE MODA
□ ESTIC EN CONTRA DE LES TENDÈNCIES DE MODA
COM DEFINIRIES EL TEU ESTIL?
□ INFORMAL
□ FEMENÍ
□ A LA MODA
□ CÒMODE
□ MASCULÍ
□ ORIGINAL
□ PIJO
□ ELEGANT
□ URBÀ
□ FORMAL
□ ALTRES
COM PREFEREIXES COMPRAR?
□ BOTIGA FÍSICA
□ ONLINE
FINALMENT, ON VAS SOVINT A COMPRAR ROBA?
□ ZARA, BERSHKA, STRADIVARIUS, H&M, PULL&BEAR, SPRINGFIELD, JACK&JONES,
C&A, PRIMARK.
□ NIKE, ADIDAS, PUMA, BILLABONG, ROXY, QUICKSILVER.
□ CORTEFIEL, MASSIMO DUTTI, DESIGUAL, ADOLFO DOMINGUEZ, BIMBA Y LOLA.
□ TOMMY HILFIGER, RALPH LAUREN, BURBERRY, CALVIN KLEIN, DIESEL, GANT,
LACOSTE, LEVIS, PEPE JEANS.
□ CHANEL, PRADA, DIOR, ARMANI, GUCCI, MARC JACOBS, LOUIS VUITTON, FENDI,
VERSACE.
57
PERSONES DE SEXE FEMENÍ I MASCULÍ ENTRE 15 I 60 ANYS.
De 40 a 60
17%
De 29 a 39
5%
De 15 a 18
46%
De 19 a 28
32%
De 15 a 18 De 19 a 28 De 29 a 39 De 40 a 60
PRIMERA PREGUNTA
Marca els 3 bens de consum que més apreciïs.
OBJECTIU: Saber si la roba està entre els 3 bens de consum més apreciats.
VALORS: Tecnologia, llibres, roba, cotxes o motos, música i altres.
POBLACIÓ: Persones de sexe femení entre 15 i 60 anys.
MOSTRA: 50 persones
TAULA DE FREQÜÈNCIA:
VALOR FREQÜÈNCIA FREQÜÈNCIA PERCENTATGE

ABSOLUTA RELATIVA
Tecnologia 30 30/50 60%
Llibres 24 24/50 48%
Roba 40 40/50 80%
Cotxes o motos 12 12/50 24%
Música 32 32/50 64%
Altres 12 12/50 24%
OBSERVACIÓ: A la opció altres la població ha contestat sobretot amb el

següent: Alimentació i Viatjar.
58
REPRESENTACIÓ GRÀFICA:
12/50
30/50
32/50
24/50
12/50
40/50
Tecnologia Llibres Roba Cotxes o motos Música Altres
Marca els 3 bens de consum que més apreciïs.
OBJECTIU: Saber si la roba està entre els 3 bens de consum més apreciats.
VALORS: Tecnologia, llibres, roba, cotxes o motos, música i altres.
POBLACIÓ: Persones de sexe masculí entre 15 i 60 anys.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Tecnologia 46 46/50 92%
Llibres 13 13/50 26%
Roba 23 23/50 46%
Cotxes o motos 27 27/50 54%
Música 38 38/50 76%
Altres 3 3/50 6%

següent: Alimentació.
59
3/50
37/50 46/50
13/50
27/50
23/50
Tecnologia Llibres Roba Cotxes o motos Música Altres
SEGONA PREGUNTA
Què és per tu la moda?
OBJECTIU: Conèixer la influència de la moda en la societat.
VALORS: Un art, un negoci, ambdós.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Un art 4 4/50 8%
Un negoci 18 18/50 36%
Ambdós 28 28/50 56%
60
Un art
8%
Un negoci
Ambdós 36%
56%
Què és per tu la moda?
OBJECTIU: Conèixer la influència de la moda en la societat.
VALORS: Un art, un negoci, ambdós.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Un art 4 4/50 8%
Un negoci 20 20/50 40%
Ambdós 26 26/50 52%
61
Un art
8%
Ambdós
52% Un negoci
40%
TERCERA PREGUNTA
Què prioritzes a l'hora de comprar la teva roba?
OBJECTIU: Conèixer els aspectes més importants a l’hora de comprar una peça
de roba.
VALORS: Preu, qualitat, comoditat, exclusivitat, originalitat, marca, altres.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Preu 34 34/50 68%
Qualitat 25 25/50 51%
Comoditat 32 32/50 65%
Exclusivitat 3 3/50 7%
Originalitat 14 14/50 29%
62
Marca 6 6/50 12%
Altres 2 2/50 5%

següent: Que m’agradi i sigui del meu estil.
6/50 2/50
14/50
34/50
3/50
32/50
25/50
Preu Qualitat Comoditat Exclusivitat Originalitat Marca Altres
Què prioritzes a l'hora de comprar la teva roba?
OBJECTIU: Conèixer els aspectes més importants a l’hora de comprar una peça
de roba.
VALORS: Preu, qualitat, comoditat, exclusivitat, originalitat, marca, altres.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Preu 25 25/50 50%
Qualitat 21 21/50 42%
63
Comoditat 23 23/50 46%
Exclusivitat 5 5/50 10%
Originalitat 15 15/50 30%
Marca 10 10/50 20%
Altres 1 1/50 3%
següent: Qui la promociona.
1/50
10/50
25/50
15/50
5/50
21/50
23/50
Preu Qualitat Comoditat Exclusivitat Originalitat Marca Altres
QUARTA PREGUNTA
Quina importància li dones a la vestimenta?
OBJECTIU: Conèixer la importància que li dona a la roba cada individu.
VALORS: Molta importància, poca importància, cap importància.
MOSTRA: 50 persones
64

ABSOLUTA RELATIVA
Molta 27 26/50 54%
importància
Poca 23 23/50 46%
importància
Cap importància 0 0/50 0%
0%
46%
54%
Molta importància Poca importància Cap importància
Quina importància li dones a la vestimenta?
OBJECTIU: Conèixer la importància que li dona a la roba cada individu.
VALORS: Molta importància, poca importància, cap importància.
MOSTRA: 50 persones
65

ABSOLUTA RELATIVA
Molta 18 18/50 36%
importància
Poca 30 30/50 60%
importància
Cap importància 2 2/50 4%
4%
36%
60%
Molta importància Poca importància Cap importància
CINQUENA PREGUNTA
Quin valor li dones a les marques a l'hora de comprar roba?
OBJECTIU: Conèixer la importància que li dona a les marques cada individu.
VALORS: Molt valor, poc valor, cap valor.
MOSTRA: 50 persones
66

ABSOLUTA RELATIVA
Molt valor 12 12/50 24%
Poc valor 29 29/50 59%
Cap valor 9 9/50 17%
17%
24%
59%
Molt valor Poc valor Cap valor
Quin valor li dones a les marques a l'hora de comprar roba?
OBJECTIU: Conèixer la importància que li dona a les marques cada individu.
VALORS: Molt valor, poc valor, cap valor.
MOSTRA: 50 persones
67

ABSOLUTA RELATIVA
Molt valor 9 9/50 18%
Poc valor 32 32/50 64%
Cap valor 9 9/50 18%
18% 18%
64%
Molt valor Poc valor Cap valor
SISENA PREGUNTA
Com et definiries en relació amb les tendències de moda?
OBJECTIU: Saber la relació que té la gent amb les tendències actuals.
VALORS: Creador de tendències, seguidor de tendències, no estic al corrent de

les últimes tendències de moda, estic en contra de les tendències de moda.
MOSTRA: 50 persones
68

ABSOLUTA RELATIVA
Creador de 1 1/50 2%
tendències
Seguidor de 17 17/50 34%
tendències
No estic al corrent
de les últimes 25 25/50 50%
tendències de moda
Estic en contra de les 7 7/50 14%
tendències de moda
2%
14%
Creador de tendències
34%
Seguidor de tendències
No estic al corrent de les últimes

tendències de moda
Estic en contra de les tendències
de moda
50%
Com et definiries en relació amb les tendències de moda?
OBJECTIU: Saber la relació que té la gent amb les tendències actuals.
VALORS: Creador de tendències, seguidor de tendències, no estic al corrent de

les últimes tendències de moda, estic en contra de les tendències de moda.
69
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Creador de 5 5/50 10%
tendències
Seguidor de 11 11/50 22%
tendències
No estic al corrent
de les últimes 34 34/50 68%
tendències de moda
Estic en contra de 0 0/50 0%
les tendències de
moda
10%
Creador de tendències
22% Seguidor de tendències
No estic al corrent de les últimes

tendències de moda
Estic en contra de les tendències
de moda
68%
70
SETENA PREGUNTA
Com definiries el teu estil?
OBJECTIU: Conèixer els estil que més vesteix la gent avui en dia.
VALORS: Informal, femení, a la moda, còmode, masculí, original, pijo, elegant,

urbà, formal, altres.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Informal 14 14/50 28%
Femení 19 19/50 38%
A la moda 5 5/50 10%
Còmode 27 27/50 54%
Masculí 1 1/50 2%
Original 8 8/50 16%
Pijo 2 2/50 4%
Elegant 6 6/50 12%
Urbà 9 9/50 18%
Formal 10 10/50 20%
Altres 6 6/50 12%

següent: Estil propi.
71
6/50
14/50 Informal
10/50
Femeni
A la moda
9/50 Còmode
19/50 Masculí
Original
6/50
Pijo
2/50 Elegant
5/50 Urbà
8/50
Formal
1/50
Altres
27/50
Com definiries el teu estil?
OBJECTIU: Conèixer els estil que més vesteix la gent avui en dia.
VALORS: Informal, femení, a la moda, còmode, masculí, original, pijo, elegant,

urbà, formal, altres.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Informal 18 18/50 36%
Femení 2 2/50 4%
A la moda 5 5/50 10%
Còmode 18 18/50 36%
Masculí 16 16/50 32%
Original 4 4/50 8%
Pijo 4 4/50 8%
Elegant 8 8/50 16%
Urbà 20 20/50 40%
72
Formal 7 7/50 14%
Altres 3 3/50 6%

següent: Estil exclusiu.
3/50
7/50
18/50
Informal
Femeni
A la moda
2/50
20/50
Còmode
5/50
Masculí
Original
Pijo
Elegant
8/50 18/50 Urbà
Formal
4/50 Altres
4/50
16/50
VUITENA PREGUNTA
Com prefereixes comprar?
OBJECTIU: Saber si la gent prefereix comprar en botiga física o online.
VALORS: Botiga física,online.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Botiga física 46 46/50 92%
Online 4 4/50 8%
73
8%
92%
Botiga física Online
Com prefereixes comprar?
OBJECTIU: Saber si la gent prefereix comprar en botiga física o online.
VALORS: Botiga física,online.
MOSTRA: 50 persones

ABSOLUTA RELATIVA
Botiga física 43 43/50 86%
Online 7 7/50 14%
74
14%
86%
Botiga física Online
NOVENA PREGUNTA
Finalment, on vas sovint a comprar roba?
OBJECTIU: Conèixer a quina classe de botigues va a comprar la gent (botigues

de gamma diferent).
VALORS: Zara, Bershka, Stradivarius, H&M, Pull&Bear, Springfield,

Jack&Jones, C&A, Primark. Nike, Adidas, Puma, Billabong, Roxy, Quiksilver.
Cortefiel, Massimo Dutti,, Desigual, Adolfo Dominguez, Bimba y Lola, Tommy
Hilfiger, Ralph Lauren, Burberry, Calvin Klein, Diesel, Gant, Lacoste, Levis, Pepe
Jeans, Chanel, Prada, Dior, Armani, Gucci, Marc Jacobs, Louis Vuitton, Fendi,
Versace.
MOSTRA: 50 persones
75

ABSOLUTA RELATIVA
Zara, Bershka,
Stradivarius, H&M,
Pull&Bear, 47 47/50 94%
Springfield,
Jack&Jones, C&A,
Primark.
Nike, Adidas, Puma,
Billabong, Roxy, 10 10/50 20%
Quiksilver.
Cortefiel, Massimo
Dutti,, Desigual, 4 4/50 8%
Adolfo Dominguez,
Bimba y Lola.
Tommy Hilfiger,
Ralph Lauren,
Burberry, Calvin 3 3/50 6%
Klein, Diesel, Gant,
Lacoste, Levis, Pepe
Jeans.
Chanel, Prada, Dior,
Armani, Gucci, Marc 2 2/50 4%
Jacobs, Louis
Vuitton, Fendi,
Versace.
76
2/50
3/50
4/50 Zara, Bershka, Stradivarius, H&M,
Pull&Bear, Springfield,
Jack&Jones, C&A, Primark.
Nike, Adidas, Puma, Billabong,
Roxy, Quiksilver.
10/50
Cortefiel, Massimo Dutti,,
Desigual, Adolfo Dominguez,
Bimba y Lola.
Tommy Hilfiger, Ralph Lauren,
Burberry, Calvin Klein, Diesel,
Gant, Lacoste, Levis, Pepe Jeans.
47/50 Chanel, Prada, Dior, Armani,

Gucci, Marc Jacobs, Louis Vuitton,
Fendi, Versace.
Finalment, on vas sovint a comprar roba?
OBJECTIU: Conèixer a quina classe de botigues va a comprar la gent (botigues

de gamma diferent).
VALORS: Zara, Bershka, Stradivarius, H&M, Pull&Bear, Springfield,

Jack&Jones, C&A, Primark. Nike, Adidas, Puma, Billabong, Roxy, Quiksilver.
Cortefiel, Massimo Dutti,, Desigual, Adolfo Dominguez, Bimba y Lola, Tommy
Hilfiger, Ralph Lauren, Burberry, Calvin Klein, Diesel, Gant, Lacoste, Levis, Pepe
Jeans, Chanel, Prada, Dior, Armani, Gucci, Marc Jacobs, Louis Vuitton, Fendi,
Versace.
MOSTRA: 50 persones
77

ABSOLUTA RELATIVA
Zara, Bershka,
Stradivarius, H&M,
Pull&Bear, 38 38/50 76%
Springfield,
Jack&Jones, C&A,
Primark.
Nike, Adidas, Puma,
Billabong, Roxy, 22 22/50 44%
Quiksilver.
Cortefiel, Massimo
Dutti,, Desigual, 7 7/50 14%
Adolfo Dominguez,
Bimba y Lola.
Tommy Hilfiger,
Ralph Lauren,
Burberry, Calvin 16 16/50 32%
Klein, Diesel, Gant,
Lacoste, Levis, Pepe
Jeans.
Chanel, Prada, Dior,
Armani, Gucci, Marc 4 4/50 8%
Jacobs, Louis
Vuitton, Fendi,
Versace.
78
4/50
Zara, Bershka, Stradivarius, H&M,

Pull&Bear, Springfield, Jack&Jones,
16/50
C&A, Primark.
Nike, Adidas, Puma, Billabong,
Roxy, Quiksilver.
38/50
Cortefiel, Massimo Dutti,, Desigual,
Adolfo Dominguez, Bimba y Lola.
7/50
Tommy Hilfiger, Ralph Lauren,
Burberry, Calvin Klein, Diesel, Gant,
Lacoste, Levis, Pepe Jeans.
Chanel, Prada, Dior, Armani, Gucci,
Marc Jacobs, Louis Vuitton, Fendi,
Versace.
22/50
79

La Moda Com A Signe D'identitat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

La Moda Com A Signe D'identitat

Uploaded by

Copyright:

INS VILABLAREIX

LA MODA COM A SIGNE

CURS I GRUP: 2n BAT B

1.1 JUSTIFICACIÓ DEL TEMA ESCOLLIT ............................................................................... 6

3.1 DEFINICIÓ DEL CONCEPTE ............................................................................................ 9

4. HISTÒRIA DE LA MODA ................................................................................................. 17

5. LA INDÚSTRIA DE LA MODA ......................................................................................... 22

5.1 CONTEXT HISTÒRIC ..................................................................................................... 22

1. CREACIÓ D’UNA EMPRESA DE MODA A TRAVÉS D’UNA PÀGINA WEB .............. 36

1.1 QUÈ ÉS UNA PÀGINA WEB?........................................................................................ 36

FONTS DE CONSULTA .................................................................................................................. 53

La veritat és que no m’agrada vestir elegant, arreglada o femenina. No

Personalment, admiro i dono molta importància a la moda i amb això no em

Amb la realització d’aquest treball de recerca, doncs, pretenc trobar resposta a

1.2 OBJECTIUS I HIPÒTESIS PLANTEJADES

1. La gent prefereix anar a comprar a una botiga física i no pas online.

1.3 DESCRIPCIÓ DE LA METODOLOGIA EMPRADA

De manera programada, també realitzaré una sèrie d’enquestes i anàlisi de

Tota la informació tractada en aquest treball ha estat extreta de diferents fonts

2. PER QUÈ PORTEM ROBA?

I finalment la roba és un element fonamental en les relacions interpersonals. Hi

Per tant, no és suficient respondre la pregunta afirmant que la roba únicament

L'impacte que la moda té en un individu sol ser temporal, ja que la naturalesa

En poques paraules, la moda es defineix en: corrent, imitació i diferenciació.

3.2 LES TENDÈNCIES

Fig. 1 Muscleres en els anys 80 (Font: Blog Online Retroboga)

3.2.1 QUI MARCA LES TENDÈNCIES?

Molts dels dissenyadors d’avui en dia presenten col·leccions inspirades en el

Fig 2. Pantalons High waisted (A la cintura) (Font: Blog Online Pamallier)

Fig 3. Botes tipus “combat” (Font: Blog Online Pamallier)

Actualment vivim en una societat on els nostres valors i preferències canvien

En aquest context, la metodologia Coolhunting mitjançant la discriminació del

Hi ha diferents etapes dins el fenomen del coolhunting:

Fig.5 Fotografia de la influencer Jessica Goicoechea (Font: Blog online Beauty

En la tercera etapa intervenen els mainstream (gran massa). D'una manera

persones com Paul Poiret i Marià Fortuny6 desafiaven la imposició social de la

Fig. 7 Vestits de Paul Poiret (Font: Met Museum)

L’esclat de la Primera Guerra Mundial va situar els focus de la moda en la gent

El racionalisme de la Segona Guerra Mundial va restringir l’ús i la disponibilitat

Fig.10 Vestits de Christian Dior (Font: Met Museum)

La revolució industrial a Gran Bretanya i Europa havia fonamentat la velocitat i

Les màquines de cosir elèctriques van aparèixer el 1921. Això va incrementar

5.2 SEGMENTS DE MERCAT

5.2.3 MODA DE MASSES

Blanc: puresa, bondat, netedat

Groc: felicitat, curiositat, optimisme, espontaneïtat

Taronja: dinamisme, exuberància, sociabilitat, simpatia

Rosa: atenció, amabilitat, sensibilitat, tendresa

Violeta: mort, misticisme, secret, espiritualitat

Blau: calma, confiança, fiabilitat, ordre

Verd: naturalesa, esperança, generositat, harmonia

Marró: benestar, confiança, pragmatisme

Gris: contemplació, avorriment, sobrietat

Negre: mort, misteri, sofisticació

5.4.1 ELECCIÓ DE COLORS

5.5 LA INFLUÈNCIA DE LA MODA EN LA SOCIETAT

La importància que ha adquirit la moda avui en dia demostra que hi ha una

1. DISSENYADORS MÉS DESTACATS DE LA MODA

Fig.13 Katharine Hepburn vestida per Coco Chanel

Fig. 14 Coco Chanel (Font: The style guide by Andares)

“Per ser insubstituïble, una sempre ha de ser diferent.”

1.2 CHRISTIAN DIOR

El 1947 va presentar la seva primera col·lecció, anomenada "Línia Corol·la" i

Fig.15 Christian Dior, dissenyador de somnis (Font: La Vanguardia)

1.3 YVES SAINT LAURENT

Va obrir la seva pròpia casa de moda i va tenir èxit ràpidament i, en