Aproximació A La Comunitat Hondurenya de Girona

APROXIMACIÓ A LA
COMUNITAT
HONDURENYA DE
GIRONA
Janira Quintana Massana

2n BAT A
Tutor: Toni Rico
Promoció: 2018-2019
Data de lliurament: 15/01/2019
ÍNDEX:
1. Introducció: ..................................................................................................... 3
2. Agraïments: .................................................................................................... 5
3. Hondures: ....................................................................................................... 6
3.1 Introducció: ............................................................................................... 6
3.2 Política: ..................................................................................................... 7
3.3 Economia: ................................................................................................. 8
4. Per què emigren els hondurenys?: ................................................................. 9
4.1 Desplaçament forçat de població per l'expropiació i explotació de terres

per a la realització de macro projectes:......................................................... 10
4.2 Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels governs: .................. 11
4.3 Increment de la desigualtat econòmica i l'exclusió social:...................... 13
4.4 Múltiples formes de violència amb l'accions de crim organitzat i violació

dels drets humans: ........................................................................................ 15
4.5 Droga: ..................................................................................................... 18
4.6 Altres: ...................................................................................................... 19
5. Conseqüències dels punts 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4: ............................................... 20
6. Característiques de la immigració: ............................................................... 22
6.1 Qui emigra: ............................................................................................. 22
6.2 Evolució: ................................................................................................. 22
7. Els països on van més els immigrants hondurenys: ..................................... 23
7.1 Immigració Hondurenya a Espanya: ....................................................... 24
7.2 Immigració Hondurenya a Girona i Salt: ................................................. 25
8. Coneixement sobre l’actualitat a Hondures a Catalunya: ............................. 28
9. Conclusions: ................................................................................................. 30
10. Valoració personal: ..................................................................................... 32
11. Fonts d’informació: ..................................................................................... 33
1
11.1 Bibliogràfiques:...................................................................................... 33
11.2 Webgrafía: ............................................................................................ 33
11.3 Documents: ........................................................................................... 35
11.4 Articles de premsa: ............................................................................... 35
11.5 Vídeos: .................................................................................................. 39
12. Annexos: .................................................................................................... 40
12.1 Annex I: Quadre de recompte de vots de les eleccions generals

d’Honures 2017: ............................................................................................ 40
12.2 Annex II: Preguntes de les entrevistes: ................................................. 41
12.3 Annex III: Alex Omar: ............................................................................ 42
12.4 Annex IV: Eva Marina: .......................................................................... 43
12.5 Annex V: Eva Ruth: ............................................................................... 44
12.6 Annex VI: Gerardo Alfredo: ................................................................... 47
12.7 Annex VII: Loida Flores: ........................................................................ 48
12.8 Annex VIII: Mersi Daniela: ..................................................................... 50
12.9 Annex IX: Saady Suazo: ....................................................................... 51
12.10 Annex X: Sandra Jeanneth: ................................................................ 54
12.11 Annex XI: Mapa de la distribució de les colles a la capital: ................. 56
12.12 Annex XII: Enquestes: Edat: ............................................................... 56
12.13 Annex XIII: Busqueda a Google de hondurenys/marroquins a Girona

delinqüents: ................................................................................................... 57
12.14 Annex XIV: Destins espanyols dels immigrants hondurenys: ............. 57
2
1. Introducció:
Quan vaig començar a buscar idees per fer el meu treball de recerca tenia molt
clar que volia fer alguna cosa que tingués a veure amb la societat o la cultura. La
veritat m'interessava bastant el tema dels refugiats però crec que, actualment,
és un tema que està molt sobreexplotat i se'n parla constantment. Llavors em
vaig plantejar de fer l’estudi sobre una altra societat i vaig veure que tenia molta
relació amb la cultura hondurenya, ja que els meus pares treballen amb dues
noies immigrants hondurenyes i gràcies a això m’he pogut endinsar en la seva
cultura.
Al principi vaig trobar una mica complicat saber exactament quin tema volia
tractar, ja que m'interessaven molts temes d'Hondures com la cultura, la societat,
les idees, les religions... Però finalment he decidit endinsar-me en els motius de
la immigració perquè crec que és un tema molt actual, relativament desconegut
i del que podia aconseguir informació.
L'objectiu d'aquest treball és saber quin és l'estat actual d'Hondures, conèixer

perquè les persones volen emigrar d'allà i intentar que la gent del meu voltant
sàpiga una mica més sobre el tema. M’agradaria donar especial èmfasi en els
motius que tenen els hondurenys per emigrar cap aquí.
He tret la informació d'internet, llibres, articles i de les entrevistes. A l'hora de

buscar informació he trobat a faltar llibres que parlin sobre aquests temes, crec
que hi ha molt poca informació bibliogràfica, almenys aquí. Les entrevistes són
una font molt important però alhora pot ser perillós treure conclusions definitives
a partir d’aquestes, ja que cada persona t'explica les seves experiències
individuals que només responen a una vida concreta. He entrevistat a aquestes
persones i no a unes altres perquè amb molts d’ells hi tenia contacte i perquè
sabia que era gent que tenia ganes de fer l’entrevista i que, per tant, creia que
em podien donar informació el màxim de vàlida possible. Amb els que mai hi
havia tingut contacte els hi vaig poder fer l’entrevista gràcies a l'Eva Ruth que em
va donar contactes fiables per poder-ne realitzar més. A més a més ella em va
donar l'oportunitat de realitzar les entrevista a homes i dones de diferents edats
i que en alguns casos feia molts anys que vivien aquí i en altres només pocs
3
mesos. Això em va donar una visió molt més amplia i variada de la situació actual
del país.
Finalment també he tret informació d’enquestes, aquestes les he utilitzat per

saber una mica el coneixement de la gent del meu entorn sobre els temes tractats
dins el treball. Les vaig fer a través d’un Drive que vaig passar per Whats-App,
el vaig publicar al Facebook i a l’Instagram, juntament amb un missatge que deia
que si us plau tothom que veiés el missatge que l'enviés a altres persones per
aconseguir el màxim de respostes possibles. Vaig rebre més de 100 respostes
de les quals vaig poder agafar molta informació.
4
2. Agraïments:
Dono les gràcies a totes aquelles persones que m'han ajudat a realitzar aquest
treball.
Gràcies a tots els hondurenys que m'han deixat que els entrevisti i m'han explicat
totes les seves vivències personals. En especial vull remarcar a l'Eva Ruth
Gonzàlez i a la Loida Eunice Flores, ja que sense elles res de tot això hagués
estat possible.
Dono gràcies també als meus pares, Sofia Massana i Jaume Quintana, per
ajudar-me a fer possible aquest treball.
Gràcies a la Sandra Molina per traginar-me d’un lloc a un altre buscant llibres i
diferents tipus d’informació.
Gràcies també a la meva germana, la Judit Quintana, per ensenyar-me tots els
aspectes informàtics sobre el Word i coses sobre el treball de recerca que
desconeixia.
Per últim, gràcies en Toni Rico, el meu tutor del treball de recerca, per ajudar-me
i solucionar-me les diferents preguntes que he tingut.
5
3. Hondures:
3.1 Introducció:
La República d’Hondures és un país situat
al centre-nord d'Amèrica Central, està
situat entre els 12º 58 '00 "i els 16º 02' 00"
latitud nord i els 83º 10 '00 "i 89º 22' 00"
longitud oest. La capital és el Districte
Central que està format per dues ciutats:
Tegucigalpa i Comayagüela. El nord i l'est
es limiten amb el mar Carib, el sud-est amb
Nicaragua, el sud amb el golf de Fonseca i Imatge 1: Mapa d’Hondures de
Geology.com.
El Salvador, i l'oest amb Guatemala.
L'extensió territorial d'Hondures, juntament amb les seves illes és de 112 492
km². És la segona nació més gran de Centreamèrica.1
Hondures divideix el país en 18 departaments, cada departament té un

governador que ha estat designat pel president. Aquests departaments es
divideixen en 298 municipis, alhora dividits en pobles i poblacions petites.2
Dins d'aquest país podem trobar més de 9 milions d'habitants. La població

treballa en la seva majoria en activitats agropecuàries, comerç, manufactures,
finances, serveis, etc. Hondures és un país multiètnic que consta de quatre
grans famílies ètniques:
- Els blancs o mestissos: Són els que formen la gran majoria, fill de pare i
mare pertanyents a ètnies diferents.
-Indígenes: Poden ser lencas, misquitos, tolupanes, chortis, pech, tawahkas...
-Garífunes: Grup ètnic de l'Amèrica Central i el Carib sorgit de la barreja de la
població ameríndia arawak i carib amb afroamericans que es van resistir a la
colonització i a l'esclavitud.
1
Honduras: Libro de la Defensa Nacional: Secretaria de Defensa Nacional Honduras: 2006
2
http://www.oratlas.com/libro-mundial/honduras/geografia[Consulta: 10 d’agost del 2018].
https://es.wikipedia.org/wiki/Honduras[Consulta: 10 d’agost del 2018].
6
-Criolls de parla anglesa: Persones que a l'Amèrica colonial hispana van tenir
un fill de mare o pare europeu nascut a Amèrica.3
El territori d'Hondures és desnivellat, el formen altes files de muntanyes,

elevades planures, valls profundes en les quals es troben camps extensos i rius.
Això permet que hi hagi molta diversitat, tant de fauna com de flora. Més d’un
65% del país està cobert de bosc.4 S'estima que hi ha unes 8000 espècies de
plantes, 250 de rèptils i amfibis, més de 700 espècies d'aus i 110 espècies de
mamífers, distribuïts en les diferents regions del país. Aquí teniu uns exemples
d'espècies autòctones d'Hondures: Boa constrictora (Boa constrictor) ,tucà
(Ramphastidae), agave (Asparagaceae)...5
3.2 Política:
Hondures, actualment, és un Estat unitari i s'autodefineix com a lliure, sobirà i
independent, indivisible, i part integrant de la Gran Nació Centreamericana.
Hondures s’autodefinex com una forma de govern republicana, democràtica i

representativa. S'exerceixen tres poders: legislatiu, executiu i judicial, que es
complementen entre ells i són independents.
-El Poder Legislatiu: L’exerceix el Congrés Nacional a través de 128 diputats

que són elegits per sufragi per un període de quatre anys amb possibilitat de
reelecció continua. La representació és proporcional al nombre de vots obtinguts.
El Congrés Nacional es reuneix a la capital de la república. Entre les seves
atribucions es troben: crear, decretar, interpretar, reformar i derogar les lleis.
-El Poder Executiu: L’exerceix el President de la República, que és tant el cap

d'Estat com el cap del govern. El President de la República és elegit per vot
popular per un període de quatre anys.
-El Poder Judicial: L’exerceix la Cort Suprema de Justícia situada a

Tegucigalpa. Està formada per quinze magistrats titulars i set suplents elegits per
3
https://ca.wikipedia.org/wiki/Crioll [Consulta: 10 d’agost del 2018].
4
És la segona nació més gran de Centreamèrica.
5
https://es.wikipedia.org/wiki/Flora_y_fauna_de_Honduras [Consulta: 20 d’agost del 2018].
7
un període de 7 anys pel Congrés Nacional. La seva funció és impartir justícia
de forma gratuïta en nom de l'Estat.6
3.3 Economia:
L'agricultura es va convertir a finals del segle XIX i a principis del XX en l’element
més important de l'economia d'Hondures i actualment segueix sent el principal
sector econòmic, seguit per la mineria, les indústries manufactureres, la pesca,
la fusta, la ramaderia de boví, el sucre, el tabac, el cotó... Les bananes són els
productes que més s'exporten, ja que formen la meitat de les exportacions, el
50.1%. Els altres productes en el qual es centren les exportacions d'Hondures
són els metalls preciosos i el cafè. Aquests productes s’exporten majoritàriament
als Estats Units.7
Actualment, el govern d'Hondures està realitzant projectes per promoure i

expandir el sector industrial,
diversificar l'agricultura, millorar els
mitjans de transport i desenvolupar
projectes hidroelèctrics. La
desocupació és de 7,4%, però el la
subocupació és de 60%.8
Imatge 2: La producció de bananes a Hondures

de Blogger.
6
https://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtica_de_Honduras [Consulta: 20 d’agost del 2018].
7
GARCÍA MARÍN, Jesús. Centroamérica : Guatemala, Belice, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Costa
Rica y Panamá. Madrid : GAESA, cop. 2003. Guía Azul.
8
https://datosmacro.expansion.com/paises/honduras [Consulta: 11 novembre del 2018]
https://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Honduras [Consulta: 29 d’agost del 2018].
8
4. Per què emigren els hondurenys?:
El desplaçament forçat és aquell que obliga a una persona a sortir de la seva

regió a causa d'haver patit o estar en risc de patir una persecució, una violació
greu i/o sistemàtica dels drets humans i una falta de protecció per part de l'Estat.
9 Els entrevistats estan d’acord que van venir a viure aquí per poder tenir una
vida millor ja que la situació econòmica, social i política del país no els ho
permetia. Ells volien tirar endavant a la família, sortir de la pobresa, sentir-se més
segurs, millorar les seves condicions de salut i que es respectessin els drets
humans i les lleis. Molts d’ells coincideixen en la idea de que no s’han respectat
els seus drets humans.
Degut a diversos factors la població d’Hondures es veu obligada a emigrar

forçadament i han de buscar ajuda internacional i refugi. La migració forçada d’
Hondures és deguda a diferents causes:
- Desplaçament forçat de població per l'expropiació i explotació de terres per a

la realització de macro projectes. (4.1)
- Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels Governs. (4.2)
- Increment de la desigualtat econòmica i de l'exclusió social. (4.3)
- Múltiples formes de violència amb accions de crim organitzat i violació dels

drets humans. (4.4)
- Drogues (4.5)
- Altres (4.6) 10
9
A. OLEAGA José, FERNÁNDEZ Iraide, FOUASSIER Maite y SHERSHNEVA Julia La migración
colombiana en Euskadi ¿Voluntaria o forzada? Bilbao <https://www.cear-euskadi.org/wp
content/uploads/colombia_cear_caste_final.pdf> [Consulta: 29 de desembre del 2018].
10
https://es.wikipedia.org/wiki/Migraci%C3%B3n_forzosa [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
https://www.youtube.com/watch?v=XZudbrtLxjA&t=186s [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
9
4.1 Desplaçament forçat de població per l'expropiació i explotació de
terres per a la realització de macro projectes:
Els hondurenys no tenen Registre de la Propietat, allà la població viu en terrenys
però no tenen cap document que demostri que en són els verdaders propietaris.
Els grans terratinents, empresaris i mafiosos, per poder construir, fer mines,
passar droga i fer plantacions han obligat a la població autòctona a anar-se’n de
les seves terres i aquesta manca de regularització ha propiciat que un 50% de la
terra estigui en mans del 15% de la població. Per aquest motiu hi ha grans
desplaçaments de població, tant interns, dins el territori hondureny, com externs,
emigració- La gent fuig de la violència i de les persecucions a les que es veuen
sotmeses.
Considerant aquesta delicada situació, el Govern Hondureny, en part forçat per
organitzacions internacionals, s'ha vist obligat a realitzar diferents reformes per
evitar el desplaçament forçat. Amb aquest objectiu es va dictar el
Decret Executiu número PCM-053-2013 amb el que es va crear
La Comisión para la Protección de Personas Desplazadas por la Violència,
que té com a objectiu polítiques de prevenció de desplaçament, protecció i
atenció de les persones afectades.11
Dins de les entrevistes, Mersi Daniela (annex VIII), ens explica que en el lloc on
vivia ella abans es veien bastants casos d’aquets. Deia que ha moltes persones
del seu poble se li havien tret terrenys. Saady Suazo (annex IX) explica que
coneix a persones que han tingut aquest problema. Explica que això passa
sobretot a les comunitats d’indígenes degut a que el Govern vol construir petites
ciutats que les anomena “ciudades modelo”. Aquestes es poden catalogar com
una mena de país dins del propi país d’Hondures, que te la finalitat a ser un lloc
11
CARLOS BETANCUR, Juan Informe sobre tierras, viviendas y desplazamiento forzado en
Honduras ACNUR (2017) <http://www.acnur.org/5b96a9434.pdf> [Consulta: 11 d’octubre del
2018].
Decreto Ejecutivo número PCM-053-2013: Cra la Comisión Interinstitucional para la protección

de las personas desplazadas por la violéncia (2013)
<http://extwprlegs1.fao.org/docs/pdf/hon132079.pdf> [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
10
orientat al joc. En canvi les entrevistades Loida Flores (annex VII) i Eva Ruth
(annex V) no van tenir cap cas d’expropiació de terrenys en gent propera a elles.
4.2 Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels governs:

Eleccions generals a Hondures 2017:
Ja fa quasi un any que Hondures atravessa una crisi institucional, política i social.
Però els organismes internacionals i els mitjans de comunicació d'Amèrica
Llatina, EUA i Europa han parlat poc sobre el tema.
Per entendre els fets actuals haurem de retrocedir fins l’any 2009 quan es va
cometre un cop d’estat contra el president Manuel Zelaya en motiu de la reforma
de la Constitució de 1982 per permetre la reelecció del President, la qual cosa
estava prohibida.
Fet aquest incís, cal explicar que el diumenge 26 de novembre del 2017 el poble
hondureny va anar a les urnes per elegir el nou president, 128 diputats i 128
suplents al Congrés, 298 alcaldes i 298 vicealcaldes i 2.092 regidors. Els
principals candidats a ser elegits presidents eren Juan Orlando Hernández del
Partido Nacional de Honduras (actual president i sospitós de estar secretament
aliat amb els golpistes del 2009) i Salvador Nasralla del Partido Alianza de
Oposición contra la Dictadura (recolzat pel Partido Libertad y Refundación de
l’expresident Manuel Zelaya destituit pel cop d’estat del 2009).
Fins aquell moment el recompte de vots s’havia fet en poques hores a partir del
tancament dels col·legis electorals i els resultats es donaven a conèixer aquella
mateixa nit. En aquest cas no es va saber el resultat definitiu de les eleccions
fins 21 dies després de la votació, concretament el 4 de desembre de 2017. Els
primers resultats que es van donar a la mateixa nit de les eleccions donaven la
presidència al Salvador Nasralla però el degoteig de resultats que es van anar
donant al llarg dels 21 dies següents van girar l’intenció de vot cap al candidat
Juan Orlando Hernández. Finalment aquest últim va obtenir la presidència amb
un 42,95% dels vots en front d’un 41,42% del candidat Salvador Nasralla.
Trobem el recompte final de vots a l’annex 12.1.
11
Aquesta situació va provocar una greu crisi postelectoral a Hondures que es va
materialitzar amb protestes massives que van començar el 29 de novembre a tot
el país. L’objectiu de les protestes era denunciar la manca de transparència de
les eleccions presidencials però van ser brutalment reprimides per les forces de
seguretat de l’Estat. Centenars de persones van ser arrestades o detingudes i el
desembre es va imposar un toc de queda de deu dies. Les forces de seguretat
van utilitzar una força excessiva contra els que protestaven que va incloure l'ús
d'armes letals. Almenys 31 persones van resultar mortes, i també es van
denunciar múltiples casos de persones ferides per arma de foc o brutalment
colpejades, també van sortir a la llum que hi havia hagut casos de tortura i altres
tractes cruels, inhumans i degradants.12
Diferents organitzacions internacionals van analitzar el procediment electoral i el

recompte de vots de les esmentades eleccions i van coincidir en què el
procediment va patir nombroses irregularitats, tant en les votacions en sí com en
els col·legis electorals, en les llistes electorals, en el recompte de vots i en la
nova empresa que va ser contractada per fer el recompte de vots (el sistema
informàtic va caure tres vegades durant la primera nit). Aquestes sospites prenen
més força encara pel fet que el president guanyador es va negar a fer un nou
recompte de vots i a fer unes noves elecions com demanava l’oposició amb el
clar objectiu de quedar-se al poder.
Malgrat les evidències, molts països

han reconegut com a president a
Juan Orlando Hernández, no així
Venezuela, Cuba i Bolívia que el
comdemnen per frau.13
Imatge 3: Protestes pel presumpte frau
electoral a Hondures de El País.
12
BENENSON HOUSE, Peter “Honduras” Informe 2017/2018 Amnistía Internaciona: La
situación de los derechos humanos en el mundo. Londres: Amnistía Internacional 2018.
Pàgina 231 – 232.
13
https://actualidad.rt.com/actualidad/256789-silencio-internacional-crisis-honduras
[Consulta: 15 de setembre del 2018].
https://www.huffingtonpost.es/2017/12/03/que-esta-pasando-en-honduras_a_23295596/
https://www.lainformacion.com/mundo/la-vida-en-honduras-el-pais-mas-peligroso-del-mundo-un-
muerto-cada-90-minutos_jgj4hjicelq1yadvsmsjp/%C3%A7 [Consulta: 15 de setembre del 2018].
12
Sobre aquest tema les persones entrevistades creuen que va ser un frau
totalment. Diuen que l'únic que els interessa als polítics és obtenir poder (Sandra
Jeanneth, annex X i Gerardo Alfredo, annex VI) i que s'hauria de respectar la
Constitució i els drets humans (Saady Suazo, annex IX). Tenim dos casos a les
entrevistades que asseguren que es va falsificar la votació amb vots de persones
mortes com el pare d’Eva Ruth, annex V i el marit d'Eva Marina, annex IV. Ells
creuen que els polítics haurien de preocupar-se pel poble i no per la seva
butxaca. Alguns d'ells creuen que s'hauria de canviar el cap principal (Alex Omar,
annex III) i fins i tot canviar tot allò que tingui relació amb la política, per exemple
la policia nacional, ja que diuen també esta involucrada en la corrupció (Eva
Ruth V).
4.3 Increment de la desigualtat econòmica i l'exclusió social:

Dins d'Amèrica Central, en els últims anys, s’ha experimentat un gran creixement
demogràfic, la població a crescur per sobre del 3%, però la pobresa continua
representa un aspecte fonamental de la realitat social i política14. Trobem un alt
índex de pobresa i d'extrema pobresa, es calcula que el 70% sofreix pobresa
però dins d'aquest índex trobem el 48% que viu en extrema pobresa. Aquestes
xifres augmenten dins l'àrea
rural amb un 80% de pobresa
que dins d'aquest i trobem un
60% d'extrema pobresa. Al
marge de les xifres, les
desigualtats s'accentuen en els
grups socials més vulnerables:
des dels indígenes, les mares Imatge 4: Gent pobre d’Hondures de Radio Maria.
https://www.laprensa.hn/Especiales/EleccionesGenerales/inicio/428021-255/27000-se-
disputan-2988-cargos-de-eleccion-de-honduras [Consulta: 9 de setembre del 2018].
https://www.laprensa.hn/honduras/elecciones2017/1135879-410/joh-reelecion-honduras-
presidente-tse-elecciones-candidato_ganador- [Consulta: 9 de setembre del 2018].
https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_generales_de_Honduras_de_2017 [Consulta: 9 de
setembre del 2018].
14
GARCÍA MARÍN, Jesús. Centroamérica : Guatemala, Belice, Honduras, El Salvador, Nicaragua,
Costa Rica y Panamá. Madrid : GAESA, cop. 2003. Guía Azul.
13
solteres i els nens i joves en desemparament i exclusió social. Això és per culpa
de la insuficiència de recursos econòmics que afecten la població, sobretot tenint
en compte que el salari és, majoritàriament, l'ingrés principal o únic d'una llar on
conviuen diverses persones, a causa de la manca de llocs de treball que afecta
al pais.
Hondures, tot i que les perspectives econòmiques són positives, s’enfronta als
nivells més alts de desigualtat econòmica de Llatinoamèrica. Aquesta situació
s'atribueix a un creixement econòmic sense suficient generació d'ocupació
productiva, a una institucionalitat fràgil en tots els ordres (jurídic, econòmic, social
i polític), i nivells altíssims de corrupció.
El fenomen de la pobresa està lligat amb la insuficient inversió social en àmbits

de primera necessitat i això desemboca en alts índexs d'analfabetisme i de
deserció escolar. La desigualtat és tan gran que, els nens més pobres només
poden accedir a quatre anys de d'educació de mitjana, mentre que els més rics
tenen deu anys o més. Això provoca que es tanquin vies d'accés a la formació i
al perfeccionament professional, limitant-se les oportunitats de tenir mà d'obra
qualificada. La pobresa conforma un cercle viciós en el qual intervenen la baixa
productivitat, els baixos salaris, la baixa qualitat de la mà d'obra i la insuficiència
del mercat intern.
L'informe de l'organisme financer, ens explica que Hondures és un país d'ingrés

mitjà-baix que s'enfronta a desafiaments significatius, però el país desprès de la
crisi econòmica de 2008-2009 ha experimentat una recuperació moderada. Això
ha estat possible gràcies a diverses inversions públiques, exportacions i alts
ingressos per remeses. Això es veu en el creixements del PIB del 3.7% el 2011,
el 3.3% el 2012, 3.5% el 2015.
Els reptes que ha d'afrontar la regió a curt i a llarg termini són molts, entre ells
tenim: qualitat democràtica, l'equitat social, les oportunitats per a nens/es i joves,
la integració econòmica, desenvolupament de l'economia... 15
15
https://criterio.hn/2015/10/07/honduras-con-las-mayores-desigualdades-sociales-en-
latinoamericana/[Consulta: 13 d’octubre del 2018].
-Plataforma Sindical Común Centroamericana (Nicaràgua, Guatemala, Costa Rica, Hondures,
Panamà i El Salvador). Barcelona: Avalua, 2010.
14
Els grups més vulnerables són les dones, les nenes i les
persones LGBTI segueixen afrontant alts nivells de violència de gènere. El
Centre de Drets de les Dones va registrar 236 morts violentes de dones. Segons
la Xarxa Lèsbica Cattrachas, també van augmentar els homicidis de
persones LGBTI, amb un total de 35 morts. La impunitat en aquests casos
segueix sent alta, ja que les autoritats no tenen capacitat ni recursos per
investigar, jutjar i castigar . També manca protecció dels drets de les dones i
les nenes a qui no es garanteix l'accés a un avortament segur i legal en cap
circumstància. Malgrat les reformes legislatives formulades, encara persisteix la
prohibició de l’avortament en totes les circumstàncies. 16
Molts dels entrevistats coincideixen en que la pobresa del país va ser un fet molt
important a l'hora de decidir marxar i un dels problemes més grans del país.
Eva Ruth (annex V) ens explica que va ser el fet principal pel qual ella va venir
cap aquí, ens diu que ella tenia problemes de subsistència quan vivia a
Hondures, que no podia arribar a estudiar i mantenir a la seva filla
alhora. L'única sortida que li quedava enfront això era emigrar als Estats Units o
Espanya. Una alta entrevistada, Loida Flores (annex VII), ens explica que ella
també es considerava una persona amb problemes de subsistència ens explica
que aquest fet s'incrementava pel fet que eren nou germans amb una mare
soltera. També coincideixen en el fet que la gent que vivia al seu voltant tenia
problemes de subsistència.
4.4 Múltiples formes de violència amb l'accions de crim organitzat i

violació dels drets humans:
Hondures, actualment, és un dels països més perillosos del món. S’ha estimat
que hi ha un mort cada 90 minuts, viure a Hondures significa arriscar la vida. El
http://volsenhonduras.blogspot.com/2012/10/la-exclusion-social-y-la-pobreza.html [Consulta:
13 d’octubre del 2018].
https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_Honduras[Consulta: 27 de setembre del 2018].
https://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Honduras [Consulta: 29 d’agost del 2018].
16
BENENSON HOUSE, Peter “Honduras” Informe 2017/2018 Amnistía Internaciona: La
situación de los derechos humanos en el mundo. Londres: Amnistía Internacional 2018.
Pàgina 231 – 232.
15
territori està considerat com el país, sense guerra, amb més homicidis de tot el
món i més del 90% dels crims queden en la impunitat. Però malgrat aquesta
situació, actualment, el govern de Juan Orlando Hernández ha reforçat la policia
i ha desplegat als militars en el combat contra la criminalitat.
La ciutat hondurenya s'ha convertit en un lloc pont del pas de droga entre
Amèrica Llatina i els Estats Units, que segueix representant el major mercat,
principalment de cocaïna, amb un consum calculat de 157 tones, és a dir, el 36%
del consum mundial. La pobresa, la inseguretat i les lluites entre bàndols han
provocat que hi hagi una mitjana
de 4 homicidis diaris i més de
300 denúncies de conductes
delictives, segons l'Observatori
de la Violència de la Universitat
Nacional Autònoma de Imatge 5: Violència a Tegucigalpa de El Tiempo Latino.

Honduras.17
En els últims anys Hondures ha patit un gran increment en la quantitat de

persones afiliades a grups criminals i a colles, per tant, també ha augmentat
l'activitat delictiva i la violència que es deriva d'aquestes agrupacions.
S’enfronten contra rivals, civils, membres de les forces de seguretat, supòsits
transgressors dins de les seves pròpies files... Algunes ciutats es veuen molt
afectades per l'onada de criminalitat fins al punt de condicionar la vida de la gent.
El perill és tant rellevant que, fins i tot, s’han creat mapes per poder saber on està
cada colla, trobareu un exemple a l’annex 12.11. Es creu que San Pedro Sula
és la ciutat més violenta del món, l’any 2013 hi havia una taxa de 290 d'homicidis
per cada 100.000 habitants, en el 2017 va patir un gran desnivell en què es van
registrar 54 d'homicidis per cada 100.000 habitants. La capital, Tegucigalpa, es
17
https://www.nytimes.com/es/2016/08/13/honduras-el-lugar-mas-peligroso-del-mundo-es-
ahora-un-poco-mas-seguro/ [Consulta: 27 de setembredel 2018].
https://upachalupa.org/2015/04/29/honduras-el-pais-mas-peligroso-del-mundo/ [Consulta: 27
de setembre del 2018].
16
calcula que té una taxa d'homicidis de 81 per cada 100.000 habitants.18 Aquestes
ciutats són els llocs on trobem més presència de colles, els dos grups més
importants són la Mara Salvatrucha (MS13) i la colla Barri 18, ja que tenen gran
nombre d’afiliats i una gran influència en el país.
A la capital Tegucigalpa, les colles exigeixen un “impost de guerra” a canvi de no

arrasar els negocis de la gent, als qui no paguen els maten.
El Govern va respondre aprovant una llei de "Mà Dura" i va arrestar a milers de

sospitosos de ser membres de les mares i colles. Això en comptes de reduir el
creixement de les maras i colles, els va permetre consolidar el seu lideratge dins
el sistema penitenciari, des d'on van expandir les seves carteres econòmiques i
van establir relacions amb altres organitzacions delictives.
Davant d'aquesta perspectiva, hi ha gent que prefereix abandonar la ciutat.

Decideixen anar-se'n abans de morir.19
Dins de les entrevistes no hi ha ningú que opini que Hondures és un país segur,
ells creuen que hi ha molta inseguretat, assalts, criminalitat, grups armats... En
Saady Suazo (annex IX), ens explica que, en un mes el van arribar a atracar tres
cops. Ell creu que el país és molt perillós, ens explica que avui dia 11 de gener
del 2019 ja han succeit cinc masacres i en cada masacre, com a mínim, han mort
cinc persones. Un total de 25 persones assesinades en menys de dos setmanes.
L’Eva Ruth ens explica que, a partir de les 8 del vespre, era millor no sortir de
casa perquè et podien arribar a matar fàcilment. Ella diu que aquest punt,
juntament amb l’economia, són els dos motius més rellevants per explicar
l’immigració hondurenya. Ens explica que la delinqüència és un dels motius pels
18
Perquè pugueu comparar a Catalunya l’any 2016 es van registrar 0,57 homicidis per cada
100.000 habitants.
https://www.facebook.com/mossoscat/posts/catalunya-t%C3%A9-la-2a-taxa-dhomicidis-per-
cada-100000-habitants-m%C3%A9s-baixa-de-la-uni/10153966392489437/ [Consulta: 2 de
gener del 2019].
19
https://es.insightcrime.org/investigaciones/informe-especial-pandillas-en-honduras/
[Consulta: 11 d’octubre del 2018].
https://www.elheraldo.hn/pais/954317-466/mapa-c%C3%B3mo-est%C3%A1n-distribuidas-las-
maras-y-pandillas-en-honduras [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44093818 [Consulta: 2 de gener del
2019].
17
quals ella no torna a Hondures. Pero a part de Saady Suazo cap dels altres
entrevistat ha dit que hagi patit algun acte de violència o de crim organitzat.
4.5 Droga:
El 85% de la cocaïna que es consumeix als Estats Units passa per Hondures, es
calcula en un mínim de tres tones al mes.20 Hondures és un passadís de
centenars de tones de cocaïna que és
transportada cap als Estats Units, hi ha
un petit percentatge de la droga que es
queda per consum intern, i els més
grans clients potencials d'aquest
mercat pertanyen a estrats socials molt
alts. S’han trobat grans cultius de
marihuana dedicats a cultivar-la i a
treure-la del país.21 Imatge 6: Drogues a Hondures de Webcindario.
Durant el 2013 es va registrar que a Hondures el 63.6% dels hondurenys entre

12 i 20 anys són consumidors actius d'alcohol, el 58% de tabac, 16.8% de
marihuana, 10% de cocaïna i 14.8% de tranquil·litzants o drogues prescrites per
mèdics. El 29% dels estudiants del país, 174.000 joves, consumeixen drogues i
aquestes xifres van en augment. Hi ha ajudes, com processos de rehabilitació al
consum de drogues pels joves, però l'Estat, actualment, no esta en la situació
econòmica necessària per atendre totes les persones que arriben a la recerca
d'ajuda. 22
El cànnabis, millor conegut com la "marihuana", és la droga il·legal més utilitzada

pels hondurenys, segons investigacions de l'Institut Hondureny per a la
20
https://www.lavanguardia.com/internacional/20180705/45655874871/transito-droga-eeuu-
honduras-muskitia.html [Consulta: 03 desembre del 2018].
21
GARCÍA MARÍN, Jesús. Centroamérica : Guatemala, Belice, Honduras, El Salvador, Nicaragua,
Costa Rica y Panamá. Madrid : GAESA, cop. 2003. Guía Azul.
22
https://hondudiario.com/2018/04/18/unos-174-mil-estudiantes-consumen-drogas-en
escuelas-y-colegios-de-honduras/ [Consulta: 03 desembre del 2018].
18
Prevenció de l'Alcoholisme, Drogoaddicció i Farmacodependència (IHADFA).
Això ha provocat inseguretat als carrers i conflictes entre persones i grups.23
Respecte a aquests temes els entrevistats ens expliquen que saben que
dins de Hondures hi ha tràfic de droga, ja sigui a través de comentaris dins dels
amics o familiars, com ens ha explicat Eva Ruth (annex V) o pel fet de veure el
propi tràfic als carrers, com ens ha explicat Loida Flores (annex VII)
o Merci Daniela (annex VIII). Saady Suazo (annex IX) ens ha explicat que el
tràfic és de marihuana, normalment, però també n'hi ha d'altres substàncies
derivades de productes químics o fins i tot derivades del ciment.
4.6 Altres:
El país també és vulnerable davant els xocs externs, per exemple en el sector
agrícola, a causa de la disminució de preus en els cultius d’exportació,
especialment bananers i cafè, ha perdut prop d'un terç del seu poder adquisitiu
en les dues últimes dècades.
També és susceptible a fenòmens naturals adversos com huracans i sequeres.

Algunes mesures per mitigar l'impacte d'aquests xocs s'enfoquen a enfortir la
capacitat de les llars per adaptar-se, estendre mecanismes de gestió de risc
basats en el mercat i desenvolupar xarxes efectives de protecció social. 24
23
https://presencia.unah.edu.hn/noticias/el-consumo-de-drogas-en-los-jovenes-hondurenos
[Consulta: 03 desembre del 2018].
24
https://www.youtube.com/watch?v=XZudbrtLxjA&t=186s[Consulta: 11 d’octubre del2018].
19
5. Conseqüències dels punts 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4:
A causa de les males condicions del pais, un grup de migrants, molts d'ells
hondurenys, el dissabte 12 d'octubre de 2018 va sortir des de San Pedro Sula
amb la intenció d'arribar a la frontera nord de Mèxic. Els seus integrants van
sol·licitar asil als Estats Units. Segons organitzacions civils són unes 2.000
persones, entre elles: homes i dones adults, així com adolescents i nens, tot i
que les xifres varien segons la font.
El President dels Estats Units,

Donald Trump, va amenaçar amb
tallar immediatament l'ajuda exterior
que concedeix a Hondures si no
s'aturava la caravana de migrants
hondurenys que avança cap al seu

país. Alhora va pressionar a Imatge 7: 4.000 hondurenys aconsegueixen
travessar la frontera entre Guatemala i Mèxic
Guatemala i Mèxic perquè posin fre de El Mundo.
a la comitiva immediatament. Els
governs de Guatemala i Mèxic van advertir que no permetran el pas per les seves
fronteres als que no comptin amb documents migratoris. Mentrestant, el Govern
de Mèxic va enviar centenars de policies a la seva frontera sud.
Es va realitzar a Washington la segona Conferència per a la Prosperitat i la

Seguretat a Centreamèrica. El vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, que
va encapçalar la trobada, va demanar als governs de Centreamèrica i Mèxic que
reforcin la seva estratègia per contenir la migració irregular. A la Conferència van
assistir el President d'Hondures, Juan Orlando Hernández, i de Guatemala,
Jimmy Morales. La reunió es va celebrar l’11 d'octubre.
Uns dies més tard uns 300 hondurenys més van iniciar una altra caravana per
arribar als Estats Units.
Mèxic no permetrà l'ingrés al territori a les persones que no comptin amb un visat
vigent. Un missatge similar va ser emès pel Govern de Guatemala.
20
Els Presidents de Guatemala i Hondures van demanar una investigació per
identificar els organitzadors de la caravana de migrants que s'acostava a la
capital mexicana en una travessia que, esperen, els porti als Estats Units. Tots
dos països han actuat sota la pressió del President dels Estats Units per a
restringir les caravanes. Fins i tot s’ha parlat de les conseqüències legals que
tindran les persones que promouen i participen en la caravana.
L'oficina del Govern mexicà va precisar que 2.793 migrants han sol·licitat refugi
a Mèxic en les últimes setmanes i mig miler ha demanat ajuda per tornar al seu
país d'origen.25
Els entrevistats estan d'acord que aquestes persones tenen tota la raó a realitzar
aquest desplaçaments amb massa per poder marxar de la situació actual del
país. Merci Daniela, annex VIII, ens diu que l'actual Hondures la majoria de joves
no tenen oportunitats, han de fugir per poder tenir alguna cosa millor a què poder
agafar-se. Saady Suazo (annex IX) explica que tenen motius de sobra per voler
marxar per la delinquència, les pocas oportunitats de treball, per la falta de
llibertat d’expresió... En diu que troba normal que la gent vulgui aspirar a alguna
cosa millor i marxi del país.
25
https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-45883701 [Consulta: 11 novembre del
2018].
https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-46092777 [Consulta: 11 novembre del
2018].
https://www.elnuevoherald.com/noticias/estados-unidos/article221136305.html[Consulta: 11
novembre del 2018].
https://www.publico.es/internacional/eeuu/migracion-trump-amenaza-cortar-ayuda-
honduras-no-detiene-caravana-migrantes.html[Consulta: 11 novembre del 2018].
21
6. Característiques de la immigració:
6.1 Qui emigra: Número de persones immigrants:
Homes
Dones Número de persones:
Total
Gràfic extret de elnuevodiario.com
Això és degut a que les dones tenen més possibilitats de trobar feina que els
homes. Els treballs més comuns són: Servei de llar domèstica (cuina, servei de
neteja, cuidadors de gent gran i de criatures etc) construcció, (paleteria,
fontaneria, pintura, etc.), hosteleria i restauració, (cambrers, cuiner, etc). També
en trobem en treballs de camp (agricultors, recollidors de fruites, etc.) i altres com
netejadors de piscines, jardiners, passejadors de gossos...
6.2 Evolució:
Número de persones immigrants
al llarg del temps:
Número de persones:
Anys:
La població immigrant hondurenya ha augmentat molt en els darrers anys.La

deportació d'hondurenys va augmentar un 59,2 per cent de gener a agost de
2018. Entre gener i agost d'aquest any van ser deportats 50.286 hondurenys
enfront dels 31.593 del 2017.26
26
https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/centroamerica/474011-deportacion-
inmigrantes-hondurenos-aumento-59-2-oc/ [Consulta: 05 desembre del 2018].
22
7. Els països on van més els immigrants hondurenys:
Immigrants d’Hondures segons el país de destí (2017):

Països: Immigrants:
Estats Units 597.647
Espanya 41.725
Mèxic 15.417
Nicaragua 12.716
El Salvador 11.753
Belice 9.762
Guatemala 8.726
Canada 6.748
Costa Rica 3.947
Itàlia 2.363
Panamà 1.553
Alemanya 1.444
França 594
Suïza 580
Regne Unit 559
Holanda 520
Equador 482
República Dominicana 433
Colòmbia 376
Suècia 365
Venezuela 298
Guinea 289
Austràlia 287
Chile 249
Bolívia 240
27
27
-“Honduras – Emigrantes totales” Expansión
<https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/emigracion/honduras> [Consulta:
11 novembre del 2018].
23
7.1 Immigració Hondurenya a Espanya:
El segon país on més hondurenys emigren és Espanya. Aquests,
majoritàriament van a Barcelona (26.78%) amb un total de 8.275 persones. En
segon lloc, van a Girona, (23.09%) amb un total de 7.134 hondurenys. En tercer
lloc, a Madrid (19.28%), amb un total de 5.957 immigrants. A Catalunya hi ha un
gran nombre de negocis i iniciatives culturals promogudes pel poble hondureny
que busca adaptar-se al nou pais, i a la vegada, preservar les seves arrels
perquè no morin malgrat el pas del temps i la distància. També és cert que veuren
a Catalunya la possibilitat de trobar nous camins vitals i professionals. La gran
majoria van a un lloc o a un altre segons on viuen els seus familiars. Podeu
veure els altres llocs d’Espanya on van els immigrants hondurenys a l’annex
12.12. 28
L'any 2001 la població hondurenya resident a Espanya era de només 2.407

ciutadans. Durant el Govern de José María Aznar s'emet un Decret amb el qual
es legalitza a molts estrangers, els més beneficiats dels quals van ser els
argentins, bolivians, brasilers, colombians, dominicans, equatorians,
hondurenys, marroquins, peruans, portuguesos, romanesos, xilens. La finalitat
del Decret era obtenir mà d’obra per treballar en la construcció que es trobava
en apogeu. Igualment succeeix durant el Govern de Zapatero. Això va permetre
que molts hondurenys vinguessin a viure aquí.
Els hondurenys que arriben a Espanya no poden treballar directament, només

ho poden fer quan posseixen un precontracte de treball . Podran treballar
legalment aquells immigrants que hagin aconseguit el permís de treball o,
posteriorment, la nacionalitat.
El tràmit per sol·licitar un permís de treball comença el dia d'empadronament en

un Ajuntament fins a complir tres anys. Durant aquest període no es pot
abandonar el país. Després s'ha de presentar la sol·licitud i un contracte de
treball a l’Administració competent la qual, si la documentació és correcte,
legalitza la situació de l’immigrant. Passat un any s’ha de tornar a formalitzar la
sol·licitud i presentar documentació i després de dos anys, ja amb permís de
28
https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/09/02/comunitat-hondurenya-girona-ofereix-
tast/932937.html [Consulta: 02 de gener del 2019].
24
treball, es pot sol·licitar la nacionalitat. El tràmit "d‘Asil Polític" ha d'estar
degudament comprovat.
A Espanya els hondurenys treballen majoritàriament com a cuidadors de

persones grans, un 40%, com a empleats domèstics, un 27%, en construcció, un
14%, i en altres feines, un 13%.29
7.2 Immigració Hondurenya a Girona i Salt:

La Petita Talanga és el nom que donen a Girona i a la veïna Salt els hondurenys
que s'hi han instal·lat. Van venir-hi per buscar un futur millor que el que els oferia
el seu país, on vivien en l'absoluta pobresa i atemorits per la delinqüència. Ha
rebut aquest nom perquè la majoria provenen d'aquesta ciutat situada a poc més
de 50 quilòmetres de Tegucigalpa. Molts hondurenys s'ajuden a la Petita Talanga
i crean llaços entre ells perquè tots es sentin ben acollits.
Als primers que van venir els han seguit familiars directes, parents llunyans,
veïns, coneguts... Aquest fet el podem veure reflectit a les entrevistes, ja que la
gran majoria van escollir aquest lloc perquè ja hi havia part dels seus familiars.
Veiem que també la majoria viuen amb altres persones immigrants. Així ha anat
creixent la població hondurenya instal·lada a Girona fins a convertir-se en el
col·lectiu immigrant més nombrós (3.594 persones), per davant dels marroquins.
Segons l'Institut Català d'Estadística, al Gironès hi viuen gairebé 8.200
hondurenys però les xifres reals són molt més elevades, ja que
aquestes estadístiques no inclouen els no empadronats. A Girona hi viuen
gairebé la meitat (el 45,7%) dels hondurenys que hi ha a tot Catalunya.
Aquest col·lectiu ha anat creixent de forma discreta, tant que gairebé ningú a la
ciutat hauria assegurat que aquest és el grup immigrant més nombrós, com diuen
les estadístiques. Aquest procés va començar els anys 90.
Dins d'aquesta immigració hi trobem moltes més dones que homes, com s’ha
explicat en el punt 6.1. Això és degut a que és molt més senzill, per elles,
29
https://www.elheraldo.hn/minisitios/hondurenosenelmundo/1149446- [Consulta: 05
desembre del 2018]
https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_hondure%C3%B1a_en_Espa%C3%B1a
25
aconseguir una feina tant amb papers com, especialment, sense. Als homes
hondurenys els és molt més difícil trobar feina a prop de Girona, ja que ells
traballen en llocs com l’escorxador Friselva, on hi han trobat feina quasi un
centenar d'hondurenys, tots ells homes30. Per això l’immigració hondurenya
d'aquesta ciutat és essencialment femenina. Pels l'homes és millor anar als
Estats Units, allà tenen moltes més oportunitats de feina.31
Totes les persones entrevistades creuen que han creat una comunitat
d’immigrants hondurenys dins la Petita Talanga i que aquesta està creixent.
A les enquestes que vaig realitzar volia descobrir, entre altres coses, quin
percentatge de la població sabia que el grup majoritari d’immigrants a Girona i
Salt era l’hondureny. Crec que és un fet molt rellevant i que, probablement, molt
poca gent sap. Vaig rebre més de 100 respostes, majoritàriament la gent que la
va contestar van ser persones de 16 a 60 anys (90,9%). La gran majoria, 49,1%,
era de 16 a 30 anys i el 41,8% era de 30 a 60 anys. Només una petita minoria
(2,6%) tenia més de 60 anys i el restant (6,9%) tenia menys de 16 anys.32
30
Com per exemple Gerardo Alfredo (l’annex 12.6).
31
https://www.ara.cat/comarquesgironines/Girona-Petita-Talanga-Dels-
Friselva_0_1219078088.html [Consulta: 03 desembre del 2018].
https://www.elheraldo.hn/minisitios/hondurenosenelmundo/hondurenosenespana/961712-
471/gerona-la-ciudad-espa%C3%B1ola-preferida-de-los-hondure%C3%B1os[Consulta: 05
desembre del 2018].
http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/10895/mas-de-2000-hondurenos-se-instalaron-
en-girona-el-ano-pasado/ [Consulta: 05 desembre del 2018].
32
La gràfica sobre les edats la podem trobar a l’annex 12.11.
26
Aquestes dades ens fan arribar a diverses conclusions: la gran majoria (83,8%)
no sap quin és el col·lectiu majoritari d’immigrants del seu territori i no només
això, sinó que més de la meitat de la gent pensa que el grup majoritari és el
marroquí. Això pot ser degut a que en els últims anys hi ha hagut molts més actes
de delinqüència per part de persones marroquines que no pas per part de
persones hondurenyes. Per tenir una prova fiable d’això només cal buscar a
Google “hondurenys/marroquins a Girona delinqüents”. En el cas dels
marroquins surten aproximadament 11.700 resultats (0,28 segons) i la majoria
de resultats són concordants. En canvi en el cas dels hondurenys surten
aproximadament 710 resultats (0,33 segons) i la majoria de resultats no són
coincidents, no parlen sobre això. Podeu trobar el resultat de la recerca a Google
a l’annex 12.13. A causa d’aquests fets pot ser que molta gent senti a parlar molt
més d’aquest grup ètnic i pensi que la gran majoria d’immigrants que viuen a
Girona i a Salt són marroquins.
Els entrevistats sobre aquest tema o bé no saben el perquè la gent no s'ho pensa
o creuen, com Eva Ruth (annex V), que des del punt de vista de la gent d'aquí
no sentim a parlar gaire d'ells, ja que no són persones molt problemàtiques. A
més a més diu que la majoria són persones que deixen bona marca allà on van,
en canvi, els marroquins com que alguns d'ells cometen actes
de delinqüència sempre els tenim senyalats. Trobem altres opinions com la d’en
Saady Suazo (annex IX) que creu que és degut a que la majoria de persones
immigrants treballen en l'economia submergida i a això s’hi suma el tema de la
precarietat laboral on hi ha força explotació del col.lectiu immigrant. També cal
remarcar que moltes de les persones no tenen dret a vot, aleshores, quan no hi
ha la plenitud dels drets civils l'immigrant passa totalment desapercebut.
27
8. Coneixement sobre l’actualitat a Hondures a Catalunya:
Com he explicat en l’apartat 7.2 vaig realitzar unes enquestes per poder conèixer
què sabia la gent sobre aquests temes, en les quals vaig rebre més de 100
respostes, majoritàriament la gent que la va contestar van ser persones de 16 a
60 anys (90,9%).
La primera pregunta que vaig fer era:
En aquest resultat podem veure que la majoria de gent (68,2%) sí sap que les
condicions actuals d'Hondures són pèssimes però malgrat això hi ha un 31,8%
que creu que les condicions d'Hondures no són dolentes o fins i tot un petit
percentatge de les persones creuen que viuen bé o correctament (4,5%).
La segona pregunta va ser:
Aquestes dades ja són més alarmants, nomès un 17,3% sap el que va passar a
les eleccions d’Hondures del 2017 i el 82,7% no ho sap. Aquestes dades són
encara més alertants un cop passem a la 3ra pregunta:
28
Amb la 3ra pregunta podem descobrir qui verdaderament coneixia el que va
passar a aquelles eleccions. Va resultar que només el 9% dels enquestats ho
sabia de veritat ja que, de totes les persones que van dir que sí, en realitat nomès
ho sabien el 46,9%.
La 4rta pregunta explica aquest fenòmen:
El 63,6% no ha vist ni sentit notícies relacionades amb el tema, tant sols el 5,5%
diu haver-ne sentit o vist.
Amb totes aquestes dades podem veure que la majoria de gent no sap o no
l’interessa saber què passa actualment a Hondures, un fet curiós, ja que molts
de nosaltres vivim rodejats d’aquestes persones i ni tan sols ens crea curiositat
ni cap mena d’interès saber perquè són aquí. Probablement si preguntéssim, la
majoria de gent podria explicar moltes més coses sobre els refugiats que no pas
sobre l'actualitat d’Hondures. Crec que en aquest darrer punt els noticiaris hi
influeix molt, com hem pogut veure en l'última pregunta.
29
9. Conclusions:
Abans de realitzar aquest treball sentia curiositat per saber quines eren les raons
per què totes aquelles persones, no tan sols les hondurenyes, emigraven. Volia
conèixer una mica més de la seva cultura i la seva manera de viure allà, els
diferents fets de per què no es trobaven en bones condicions en el seu país i el
per què marxaven.
Amb aquest treball he arribat a la conclusió que hi ha països arreu del món, no
només Hondures, on la població es veu forçada a emigrar a causa de les
condicions de vida. No és un acte voluntari sinó l'única manera de poder fugir de
la inseguretat, la corrupció i la pobresa que flagel·la el país. Es troben en un país
perillós, molts sense feina on, en qualsevol moment, els ho poden prendre tot i
en el qual sortir al carrer pot comportar que et violin o et matin. No veuen possible
aconseguir viure en el territori amb mínima dignitat. D’altra banda els arriben
notícies de que tenen la possibilitat de canviar la seva vida i viure millor a altres
països. Els hondurenys intenten buscar un lloc on puguin aconseguir una vida
digna, però malgrat tot, no tots tenen la possibilitat de fugir.
En el cas de Girona i Salt, en qüestió de pocs anys, la comunitat hondurenya ha

crescut molt, ja que han anat arribant amics i familiars dels primers que van venir
al territori, s’hi van assentar, van trobar feina i s’hi van sentir bé. Malgrat que la
majoria van començar amb feines precàries, amb el temps i donat que, en
general, són gent treballadora, han anat aconseguint un espai reconegut dins la
nostra societat que els ha anat integrant. Actualment ocupen molts llocs de treball
en el sector dels serveis, fabril, càrniques, construcció, obres públiques... Aquest
col·lectiu, com hem vist, ha anat i va en augment, ja que, d’una banda la gent
del país d’origen en té noticies favorables de la vida al Gironés que inciten a
venir-hi a probar sort. D'altra banda els que són aquí s’hi ha assentat i no volen
marxar i a més, fan el possible per portar cap aquí i legalitzar els seus amics i
familiars més directes.
Com hem vist, no trobem molta informació periodística sobre tots aquests temes,
no és un dels països en el qual els mitjans de comunicació hi tinguin interès. Si
últimament s’ha n’ha parlat, (referent a la caravana hondurenya), és més perquè
30
afectava també a altres països, en especial als Estats Units, que no per propi
interés periodístic per Hondures.
Aquest és un fet important, ja que en més o menys mesura vivim rodejats

d'aquestes persones.
Aquí comprens una mica més com s'han pogut sentir d'insegures aquestes
persones i la raó per la qual cap dels entrevistats vol tornar cap allà.
31
10. Valoració personal:
En aquest treball he après les hores de dedicació i esforç que es necessiten per
la realització d’un treball de recerca, tant en portar a terme les entrevistes, com
en la recerca d'informació com en l'organització del treball.
Un cop acabat aquest treball em sento bastant afortunada, ja que no m'imagino

el patiment que pot provocar haver de passar per les condicions que han sofert
aquestes persones dia a dia. Crec que ha d'arribar un punt que no t'has de sentir
segur enlloc, ni a la teva pròpia casa. Estic segura que la majoria de gent de
Catalunya viu molt més tranquil·la que la que viu a Hondures. Per totes aquestes
raons crec que tinc molta sort.
La veritat considero que són molt fortes totes aquelles persones que han agafat
la seva família en un moment així i han marxat del país en busca d'un lloc millor
per viure. No crec que sigui gens fàcil començar de zero la teva vida en un lloc
estranger.
Si ara hagués de tornar a començar el treball hi ha coses que faria diferents: al

principi del treball tenia la idea en què volia basar-lo però a mesura que va passar
el temps aquesta va anar evolucionant i al final vaig canviar una mica la temàtica.
El problema va ser en la realització de les entrevistes, al principi vaig fer unes
preguntes però quan vaig tenir el cos teòric del treball no m'acabaven de quadrar
amb el tema. Així, doncs em vaig veure obligada a refer moltes de les entrevistes
que ja tenia fetes i això em va ocupar un temps adicional molt important.
Crec que el meu treball hauria de ser útil per totes aquelles persones que
desconeguin sobre el tema. El fet de conèixer què els hi ha passat a la majoria
d'immigrants del teu país o territori és un aspecte important.
32
11. Fonts d’informació:
11.1 Bibliogràfiques:
-BENENSON HOUSE, Peter “Honduras” Informe 2017/2018 Amnistía
Internaciona: La situación de los derechos humanos en el mundo. Londres:
Amnistía Internacional 2018. Pàgina 231 – 232.
-GARCÍA MARÍN, Jesús. Centroamérica : Guatemala, Belice, Honduras, El

Salvador, Nicaragua, Costa Rica y Panamá. Madrid : GAESA, cop. 2003.
(Guía Azul).
 Autoria desconeguda:
-Honduras: Libro de la defensa Nacional: Secretara de Defensa Nacional

Honduras: 2006.
-Plataforma Sindical Común Centroamericana (Nicaràgua, Guatemala, Costa

Rica, Hondures, Panamà i El Salvador). Barcelona: Avalua, 2010.
Falta d’informació bibliogràfica
11.2 Webgrafía:
-Cultura de Honduras [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada per
últim moment (19 de juliol del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_Honduras > [Consulta: 27 de setembre
del 2018].
-Crioll [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada per últim moment (13
de juny del 2018) <https://ca.wikipedia.org/wiki/Crioll> [Consulta: 10 d’agost del
2018].
-Economía de Honduras [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada per
últim moment (4 d’agost del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Honduras> [Consulta: 29
d’agost del 2018].
33
-Elecciones generales de Honduras de 2017 [En línea] Wikipedia, the free
encyclopedia. Editada per últim moment (30 de juny del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_generales_de_Honduras_de_2017 >
-Facebook [En línea] Mossos d'Esquadra. Generalitat de Catalunya. Publicació

feta (17 de març del 2016)
<https://www.facebook.com/mossoscat/posts/catalunya-t%C3%A9-la-2a-taxa-
dhomicidis-per-cada-100000-habitants-m%C3%A9s-baixa-de-la-
uni/10153966392489437/> [Consulta: 02 de gener del 2019].
-Flora y fauna de Honduras [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada
per últim moment (18 de juliol del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Flora_y_fauna_de_Honduras> [Consulta: 20
-Honduras [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada per últim moment
(30 de juliol del 2018) <https://es.wikipedia.org/wiki/Honduras> [Consulta: 10
-Honduras “El país más peligroso del mundo” [En línea] Upachalupa! (febrer
2015)<https://upachalupa.org/2015/04/29/honduras-el-pais-mas-peligroso-del-
mundo/>[Consulta: 27 de setembre del 2018].
-Inmigración hondureña en España [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia.

Editada per últim moment (02 de novembre del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_hondure%C3%B1a_en_Esp
a%C3%B1a>[Consulta: 05 desembre 2018].
-La exclusión social y la pobreza, bloquean democracia hondureña [En línea]

Blogger (13 d’octubre del 2012)<http://volsenhonduras.blogspot.com/2012/10/la-
exclusion-social-y-la-pobreza.html> [Consulta: 13 d’octubre del 2018].
-Migración forzosa [En línea] Wikipedia, the free encyclopedia. Editada per últim
moment (23 de setembre del 2018)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Migraci%C3%B3n_forzosa> [Consulta: 11
d’octubre del 2018].
34
-Oratlas [En línea] Libro Mundial de Hechos <http://www.oratlas.com/libro-
mundial/honduras/geografia> [Consulta: 10 d’agost del 2018].
11.3 Documents:
-CARLOS BETANCUR, Juan Informe sobre tierras, viviendas y desplazamiento
forzado en Honduras ACNUR (2017) <http://www.acnur.org/5b96a9434.pdf>
-Decreto Ejecutivo número PCM-053-2013: Cra la Comisión Interinstitucional

para la protección de las personas desplazadas por la violéncia (2013)
<http://extwprlegs1.fao.org/docs/pdf/hon132079.pdf> [Consulta: 11 d’octubre
del 2018].
- A. OLEAGA José, FERNÁNDEZ Iraide, FOUASSIER Maite y SHERSHNEVA
Julia La migración colombiana en Euskadi ¿Voluntaria o forzada? Bilbao
<https://www.cear-euskadi.org/wp
content/uploads/colombia_cear_caste_final.pdf> [Consulta: 29 de desembre del
2018].
11.4 Articles de premsa:

 Ara:
- COSTA-PAU, Marta “Girona, la Petita Talanga dels immigrants hondurenys”

Ara (29 de setembre del 2014)
<https://www.ara.cat/comarquesgironines/Girona-Petita-Talanga-Dels-
Friselva_0_1219078088.html> [Consulta: 03 desembre del 2018].
 BBC:
- GABRIELA ROJAS, Ana “Caravana de migrantes: primer grupo llega a

Ciudad de México, un punto "crucial" en su viaje” BBC (05 de novembre del
2018) <https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-46092777>
[Consulta: 11 novembre del 2018].
-“Caravana de migrantes: Trump amenaza a Honduras, Guatemala y El

Salvador por el grupo de 2.000 personas que se dirige a Estados Unidos” BBC
(17 d’octubre del 2018) <https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-
45883701> [Consulta: 11 novembre del 2018].
35
-GONZÁLEZ DÍAZ, Marcos “Honduras ¿Cómo se vive realmente en San Pedro
Sula des de que no es la ciudad más violenta del mundo?” BBC (30 de maig
del 2018) <https://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-44093818>
[Consulta: 02 de gener del 2019].
 Criterio.hn:
-“Honduras con las mayores desigualdades sociales en Latinoamericana”

Criterio.hn (07 d’octubre del 2015) <https://criterio.hn/2015/10/07/honduras-
con-las-mayores-desigualdades-sociales-en-latinoamericana/> [Consulta: 13
d’octubre del 2018].
 Diari de Girona:
- CUGAT, Laura “La comunitat hondurenya de Girona ofereix un tast de la

seves pròpies tradicions” Diari de Girona (01 de setembre del 2018)
<https://www.diaridegirona.cat/girona/2018/09/02/comunitat-hondurenya-
girona-ofereix-tast/932937.html>
 El Herado:
-“Gerona: la ciudad española preferida de los hondureños” El Herado (19 de

maig del 2016)
<https://www.elheraldo.hn/minisitios/hondurenosenelmundo/hondurenosenespa
na/961712-471/gerona-la-ciudad-espa%C3%B1ola-preferida-de-los-
hondure%C3%B1os> [Consulta: 05 desembre del2018].
-“Mapa: ¿Cómo están distribuidas las maras y pandillas en Honduras?” El
Herado (28 d’abril del 2016) <https://www.elheraldo.hn/pais/954317-466/mapa-
c%C3%B3mo-est%C3%A1n-distribuidas-las-maras-y-pandillas-en-honduras>
-“Migración de mujeres hondureñas a España aumenta en un 80 por ciento en

un año” El herado (06 de febrer de 2018)
<https://www.elheraldo.hn/minisitios/hondurenosenelmundo/1149446-
471/migraci%C3%B3n-de-mujeres-hondure%C3%B1as-a-espa%C3%B1a-
aumenta-en-un-80-por-ciento> [Consulta: 05 desembre del 2018].
 El Nuevo Diario:
36
-“Deportación de inmigrantes hondureños aumentó un 59,2% en ocho meses de
2018” El Nuevo Diario, Tegucigalpa (06 de Setembre del 2018)
<https://www.elnuevodiario.com.ni/internacionales/centroamerica/474011-
deportacion-inmigrantes-hondurenos-aumento-59-2-oc/> [Consulta: 05
desembre del 2018].
 El Nuevo Herald:
-“Noticias Estados Unidos” El Nuevo Herald (31 de octubre del 2018)

<https://www.elnuevoherald.com/noticias/estados-
unidos/article221136305.html> [Consulta: 11 novembre del 2018].
 Expansión:
-“Honduras – Emigrantes totales” Expansión

<https://datosmacro.expansion.com/demografia/migracion/emigracion/honduras
> [Consulta: 11 novembre del 2018].
 Hondudiario:
-“Unos 174 mil estudiantes consumen drogas en escuelas y colegios de

Honduras“ Hondudiario (18 d’abril del 2018)
<https://hondudiario.com/2018/04/18/unos-174-mil-estudiantes-consumen-
drogas-en-escuelas-y-colegios-de-honduras/> [Consulta: 03 desembre del
2018].
 Huffpost:
-“¿Qué está pasando en Honduras?” Huffpost (03 de desembre del 2017)

https://www.huffingtonpost.es/2017/12/03/que-esta-pasando-en-
honduras_a_23295596/ [Consulta: 9 de setembre del 2018].
 In Sight Crime:
-“Informe especial: Pandillas en Honduras” In Sight Crime (9 de desembre del

2015)<https://es.insightcrime.org/investigaciones/informe-especial-pandillas-en-
honduras/> [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
 La Actualidad:
37
-“Silencio internacional: Lo que no te han contado sobre la crisis en Honduras”
La Actualidad (06 de desembre del 2017)
<https://actualidad.rt.com/actualidad/256789-silencio-internacional-crisis-
honduras> [Consulta: 15 de setembre del 2018].
 La Gante:
“Más de 2,000 hondureños se instalaron en Girona el año pasado” La Gente (11

de maig del 2017) <http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/10895/mas-de-
2000-hondurenos-se-instalaron-en-girona-el-ano-pasado/> [Consulta: 05
desembre del 2018].
 La Información:
“La vida en Honduras el país más peligroso del mundo: un muerto cada 90
minutos” La información (05 del gener del 2017)
<https://www.lainformacion.com/mundo/la-vida-en-honduras-el-pais-mas-
peligroso-del-mundo-un-muerto-cada-90-minutos_jgj4hjicelq1yadvsmsjp/ç>
 La Prensa:
-“El TSE declara a Juan Orlando Hernández ganador de las elecciones 2017 ”
La Prensa (18 de desembre del 2017)
”<https://www.laprensa.hn/honduras/elecciones2017/1135879-410/joh-
reelecion-honduras-presidente-tse-elecciones-candidato_ganador-> [Consulta:
9 de setembre del 2018].
-TATIANA PAZ “27,000 se disputan 2,988 cargos de elección de Honduras” La

Prensa (26 de novembre del 2013)
<https://www.laprensa.hn/Especiales/EleccionesGenerales/inicio/428021-
255/27000-se-disputan-2988-cargos-de-eleccion-de-honduras> [Consulta: 9 de
setembre del 2018].
 La Vanguardia:
-XAVIER MAS DE XAXÀS “El tránsito de la droga hacia EE.UU. deja un rastro de
violencia y muerte en Honduras” La Vanguardia (05 de juliol del 2018)
38
<https://www.lavanguardia.com/internacional/20180705/45655874871/transito-
droga-eeuu-honduras-muskitia.html> [Consulta: 03 desembre del 2018].
 Presencia Universitaria:
-Lizbeth Guerrero “el consumo de drogas en los jóvenes hondureños ”

Presencia Universitaria (19 de maig del 2014)
<https://presencia.unah.edu.hn/noticias/el-consumo-de-drogas-en-los-jovenes-
hondurenos> [Consulta: 03 desembre del 2018].
 Público:
-“Trump amenaza con cortar la ayuda a Honduras si no se detiene la caravana

de migrantes” Público (17 d’octubre del 2018)
<https://www.publico.es/internacional/eeuu/migracion-trump-amenaza-cortar-
ayuda-honduras-no-detiene-caravana-migrantes.html> [Consulta: 11 novembre
del 2018].
 The New York Times:
-SONIA NAZARIO “Honduras: el lugar más peligroso del mundo es ahora un

poco más seguro” The New York Times (13 d’agost del 2016)
<https://www.nytimes.com/es/2016/08/13/honduras-el-lugar-mas-peligroso-del-
mundo-es-ahora-un-poco-mas-seguro/> [Consulta: 27 de setembredel 2018].
11.5 Vídeos:
-PSC [Vídeo] Crisis Humanitaria: Causas de la migración forzada en Honduras
(07 de juny del 2016)
<https://www.youtube.com/watch?v=XZudbrtLxjA&t=186s> [Consulta: 11
d’octubre del2018].
39
12. Annexos:
12.1 Annex I: Quadre de recompte de vots de les eleccions generals

d’Honures 2017:
33
Informació treta de Wikipedia.
33
https://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_generales_de_Honduras_de_2017
40
12.2 Annex II: Preguntes de les entrevistes:
FITXA TÈCNICA:
-Nom i cognoms:
-Localitat:
-Edat:
-Sexe:
-Fills:
-Estat civil:
-Feina:
ENTREVISTA:
-Quant de temps fa que vius aquí?
-Perquè vas venir cap aquí?
-Tens pensat marxar definitivament?
-Vas marxar tu sol o amb família/amics?
-Perquè vas triar Girona/Salt/... ?
-Aquí ja hi havia part de la teva família/amics?
-Amb qui vius? Són immigrants?
-Teniu algun amic/familiar que tingui pensat venir?
-Et senties segur a Hondures?
-Et sents segur aquí?
- A Hondures vas patir algun acte de violència o de crim organitzat?
-Has vist indicis o has tingut experiències que demostren que hi ha tràfic de
droga a Hondures? Quines/quins?
-Has patit o coneixes algú proper que li hagin expropiat la casa/terrenys a

Hondures?
-Creus que la majoria de la gent del teu voltant tenia problemes de

subsistència? Perquè? Tu mateix et consideraves una persona amb dificultats
econòmiques?
41
-Què opines sobre les eleccions generals d'Hondures el 2017?
-Què canviaries dins el Govern?
-Creus que tenien motius les persones que van formar la caravana
d’immigrants per anar a la frontera de Mèxic i els Estats Units?
-Perquè creus que la gent no es pensa que sou el grup d’immigrants majoritari
al Gironès?
-Creus que tu i els altres hondurenys immigrants heu creat una comunitat?
12.3 Annex III: Alex Omar:

-Nombre y apellidos: Alex Omar Suazo Galindo.
-Localidad: En Salt.
-Edad: 31.
-Sexo: Hombre.
-Hijos: Una hija.
-Estado civil: Soltero.
-Trabajo:Actualmente informático.
-¿Cuánto tiempo hace que vives aquí?: Hace 9 años.
-¿Por qué viniste aquí?: Buscar mejores posibilidades de vida.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: De momento no.
-¿Viniste hacia aquí tú solo o con familia / amigos?: Con un familiar.
-¿Por qué elegiste Salt?: Bueno, al llegar aquí vine a Gerona porque aquí
estaba mi familia, la que me iba a acoger.
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?:Si.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi madre y mis hermanos. ¿Son
inmigrantes?: Sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?:Sí, dos o tres.
42
-¿Te sentías seguro en Honduras?: No, por la delincuencia.
-¿Te sientes seguro aquí?: Mucho más seguro aquí que en Honduras.
-¿En Honduras sufriste algún acto de violencia o de crimen organizado?
-¿Qué opinas sobre las elecciones generales de Honduras en 2017?:

Directamente un fraude, nos han visto la cara. Es inaceptable lo que ha pasado
por parte del Gobierno.
-¿Qué cambiarías dentro del gobierno?: La cabeza principal.
-¿Crees que tú y los otros hondureños inmigrantes habéis creado una

comunidad?: Sí la verdad es que sí, más que una comunidad, un pueblo.
12.4 Annex IV: Eva Marina:

-Nombre y apellidos:Eva Marina Galindo González.
-Localidad: En Girona.
-Edad: 57.
-Sexo: Mujer.
-Hijos: Sí, tengo tres hijos.
-Estado civil: Casada.
-Trabajo: Trabajo en cosas domésticas: fregando, planchando, cuidando a mis

hijos...
-¿Cuánto tiempo hace que vives aquí?: 5 años.
-¿Por qué viniste aquí?: Vine aquí porque me enfermé en Honduras y bueno,
estaba muy mal allá, pero gracias a Dios mis hijas me dijeron para venirme.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: Yo le digo al Señor que sea él

quien conduzca mi vida porque aquí tengo mis hijos.
-¿Viniste hacia aquí tú sola o con familia / amigos? Me vine sola.
-¿Por qué elegiste Girona?: Porque aquí estaban mis hijos.
43
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Sí.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi hija, mi nieta y con el esposo de mi hija.
¿Son inmigrantes?: Sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: Seriosamente

ahoritita no.
-¿Te sentías segura en Honduras?: No, no por la delincuencia.
-¿Te sientes segura aquí?: Sí.
-¿Qué opinas sobre elecciones generales de Honduras en 2017?: Que fue un

fraude y que no, no votaron las personas que tenían que votar porque hasta los
muertos votaron allí.
-¿Qué cambiarías dentro del Gobierno?: El Presidente, que pueda sacar la

Nación bien y que pueda escuchar la voz del pueblo.
-¿Crees que tú y los otros hondureñas inmigrantes habéis creado una

comunidad?: Sí, sí la han creado y yo formo parte de ella.
12.5 Annex V: Eva Ruth:

-Nombre y apellidos: Eva Ruth González Galindo.
-Edad: 34.
-Sexo: Mujer.
-Hijos: Sí, tengo una hija.
-Trabajo: Trabajo en una charcutería.
-¿Por qué viniste aquí?: Pues aquí vine por la situación económica que me
encontraba en el momento hace 12 años atrás.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente? No.
44
-¿Viniste hacia aquí tú sola o con familia / amigos? Vine sola, pero vine a casa
de un familiar.
-¿Por qué elegiste Girona?: Girona pues porque aquí vivía el familiar que me
trajo en este país.
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Sí, aquí tenía mi tío.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi esposo, mi madre y mi hija.
-¿Son inmigrantes?: Mi esposo no pero mi madre y mi hija sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: De paseo sí.
-¿Te sentías sagura en Honduras?: No, bueno, la verdad aún cuando yo me

vine la inseguridad ya era muy peligrosa. Pero ahora en la actualidad es por lo
que no volveré más a Honduras. Iré a ver a mis familiares porque obvio que los
tengo allá pero la situación en Honduras en cuanto a la seguridad está muy
mal. Hay mucha delincuencia, hay muchas personas que por sí por nada te
matan, no puedes andar como aquí por las calles a eso de las ocho de la
noche. Tú ya no puedes salir de tu casa porque si sales sabes que sales pero
seguro no sabes si volverás, en cambio aquí sales y pues, no pasa nada.
-¿Te sientes segura aquí?: Sí, la verdad que sí.
- ¿En Honduras sufriste algún acto de violencia o de crimen organizado? No.
-¿Has visto indicios o has tenido experiencias que demuestran que hay tráfico
de droga a Honduras? Cuales? Sí, bueno en el vecindario siempre se
escuchan rumores de que fulanito/menganito vende droga.
-¿Has sufrido o conoces a alguien cercano que le hayan expropiado la casa /

terrenos en Honduras? No.
-¿Crees que la mayoría de la gente de tu alrededor tenía problemas de

subsistencia? ¿Por qué? Tu mismo te considerabas una persona con
dificultades económicas? Sí la verdad que sí, mucho. La causa de haber venido
a este país precisamente es esta. Es una de las primeras causas, por la
economía, porque a parte de ser estudiante tenia una hija que mantener i no
podía convinar las dos cosas a la vez i además tenía que ayudar a mi madre
45
entonces la única salida que tenia era Estados Unidos o España. La otra gente
también, los vecinos igual, la mayoría de gente es por la economía.
-¿Qué opinas sobre las elecciones generales de Honduras en 2017?: Pues

opino que fue un verdadero robo. Fue un verdadero robo porque para empezar
se estuvieron un mes para poder dar el total final de las votaciones, lo cual en
esas votaciones había un 50% de las personas que ya están muertas y hacía
constar de que habían votado. Por ejemplo, uno de ellos es mi padre. Mi padre
murió cuando yo tenía ocho años y nosotros lo buscamos con su
documentación y resulta que el votó. Entonces, a parte del robo que hubo
totalmente es una desgracia, es una desgracia y yo creo que eso ha provocado
que el país vaya más a peor.
-¿Qué cambiarías dentro del gobierno?: Yo todo, cambiaría desde arriba,

desde el Presidente, todo porque incluso lo que es la policía nacional está
involucrada con lo que es el Gobierno y son todos unos ladrones. Son todos
unos sinvergüenzas o sea que los razaría a todos.
-¿Crees que tenían motivos las personas que formaron la caravana de

inmigrantes para ir a la frontera de México y Estados Unidos? Sí, yo creo que
ahora mismo hay dos puntos muy importantes uno que es la economía y el
segundo punto que es la seguridad. Porque en Honduras la seguridad esta
bastante mal, osea la gente va sale a trabajar pero no saben si regresaran
entonces...
-¿Por qué crees que la gente no cree que sois el grupo de inmigrantes
mayoritario del Gironès? Yo creo que des del punto de vista de la gente de
aquí, no lo notan mucho porque somos personas que no somos muy
problemáticos en cuanto a andar en bandas y en cosas. Otra es que donde
vamos, la mayoría, dejamos buena huella entonces eso creo que disminuye un
poco que la gente diga bueno. En canvio, los marroquís, como se portan mal
pues siempre los tienen señalados pero la verdad que sí somos muchísimos.

comunidad?: Sí, la verdad que sí. Ahora somos una comunidad bastante fuerte
en Girona.
46
12.6 Annex VI: Gerardo Alfredo:
-Nombre y apellidos: Gerardo Alfredo Moncada Torres.
-Edad: 49.
-Sexo: Hombre.
-Hijos: Dos.
-Estado civil: Casado.
-Trabajo: Soy carpintero pero ahora estoy trabajando en un matadero.
-¿Por qué viniste aquí?: Por un cambio de vida, por trabajo, por darle mejores
estudios a mis hijos y por esa razón emigramos, porque no había allá.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: De momento no.
-¿Viniste hacia aquí tú solo o con familia / amigos?: Mi esposa se vino primero
y después me vine yo y mis hijos.
-¿Por qué elegiste Girona?: Bueno es el lugar donde ya estaba mi esposa y es

el lugar donde le habían abierto puertas de trabajo, documentación y por esa
misma línea seguimos todos.
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Mi esposa y después se había

venido la hermana de ella para que ella no estuviese sola.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi esposa y mis hijos. ¿Son inmigrantes?:
Sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: Mucha gente se
quiere venir para acá pero no todos pueden entrar, no todos pueden venir.
-¿Te sentías seguro en Honduras?: No, había inseguridad porque primero no

había trabajo. Hay inseguridad en todas partes pero allí sobrepasa la situación
de la criminalidad, asaltos y todo eso.
47
-¿Te sientes seguro aquí?: Aquí me siento seguro.
-¿Qué opinas sobre las elecciones generales de Honduras en 2017?: En

nuestro país hay una situación en que todos quieren estar en el poder por un
motivo que ya se sabe: dinero, pudiencia y todo eso. Entoces ellos se pelean.
-¿Qué cambiarías dentro del gobierno?: Se tendría que cambiar primero por los
de arriba, es decir, ser diferentes. Porque los pobres siempre vamos a estar
pobres pero los ricos siempre van a querer estar ricos. Tendría que tener un
cambio de actitud el Gobierno hacia la gente que necesita. Que miraran más
para el pueblo y no para su bolsillo.

comunidad?: Bueno hay una asociación de hondureños en el cual queremos
colaborar y ayudarnos mutuamente.
12.7 Annex VII: Loida Flores:

-Nombre y apellidos:Loida Eunice Flores Turcio.
-Edad: 35.
-Sexo: Mujer.
-Hijos: Sí, tengo una hija.
-Estado civil: Soltera.
-Trabajo: Trabajo en una charcutería.
-¿Por qué viniste aquí?: Por motivos de la situación del país, la delincencia...
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: Sinceramente no.
-¿Viniste hacia aquí tú sola o con familia / amigos? Sola.
-¿Porque elegiste Girona?: No lo elegí, es que llegué directamente aquí, no

sabía ni donde venía, yo no tenía familia aquí.
48
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Sí, tenía dos hermanas y una
sobrina.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi niña. ¿Son inmigrantes?: No.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: De momento no.
-¿Te sentías sagura en Honduras?: No, hay muchas pandillas, no tienes

seguridad...
-¿Te sientes segura aquí?: Sí, totalmente.
- ¿En Honduras sufriste algún acto de violencia o de crimen organizado?
No.
de droga a Honduras? Qué / qué? Sí, bueno lo que tu ves por la calle, lo que
venden, todo

terrenos en Honduras? No.

dificultades económicas? Sí por la falta de trabajo a parte eramos nueve
hermanos con una madre soltera. La otra gente también mucho.
-¿Qué opinas sobre elecciones generales de Honduras en 2017?: En Honduras

siempre se hace esto, no hay muy buena política allá.
-¿Qué cambiarías dentro del Gobierno?: Todo, absolutamente todo.

inmigrantes para ir a la frontera de México y Estados Unidos? No estoy muy
informada al respecto.
mayoritario en el Gironès? No lo se.
-¿Crees que tú y los otros hondureñas inmigrantes habeis creado una

comunidad?: Sí.
49
12.8 Annex VIII: Mersi Daniela:
-Nombre y apellidos: Mersi Daniela Pineda.
-Localidad: Sí en Girona, Salt digamos.
-Edad: 18 años.
-Sexo: Mujer.
-Hijos: No.
-Estado civil: Soltera.
-Trabajo: No por ahora no pero ya empezaré a ver algo.
-¿Cuánto tiempo hace que vives aquí?: 4 meses.
-¿Por qué viniste aquí?: Todos los hondureños venimos para sacar adelante a
nuestra familia. Para hacer algo más, tener algo. Porque en Honduras hay un
poco de pobreza, entonces uno se viene a estos paises a emigrar para tener
algo más de donde agarrarse, sacar adelante a su familia y a sus hermanos.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: No, porque no sé que iría a hacer

a Honduras estando bien donde estoy ahora.
-¿Viniste hacia aquí tú sola o con familia / amigos? Me vine sola.
-¿Por qué elegiste Girona?: Porque aquí está la familia más conocida, los
conozco y me pueden apoyar.
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Sí
-¿Con quién vives?: Vivo con una prima.
-¿Son inmigrantes?: Sí, ella ya tiene papeles aquí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: Sí, hay muchos que
quisieran venir.
-¿Te sentías sagura en Honduras?: No tanto, hay mucha delincuencia. Donde

yo vivía había un ambiente... como decimos nosotros caliente, entonces no.
-¿Te sientes segura aquí?: Claro.
50
- ¿En Honduras sufriste algún acto de violencia o de crimen organizado? No,
nunca e sufrido.
de droga a Honduras? Cuales? Sí, donde yo vivo se mira mucho todo eso.

terrenos en Honduras? Sí, donde yo vivia se veia bastante de esto y se le han
quitado terrenos casi a todo el puebo.

dificultades económicas? Sí, claro que sí todos.
-¿Qué opinas sobre las elecciones generales de Honduras en 2017?: Ahora no

me acuerdo.
-¿Qué cambiarías dentro del Gobierno?: ...

inmigrantes para ir a la frontera de México y Estados Unidos? Sí, claro que sí,
por el Govierno que tenemos en Honduras la mayoria de jovenes ya casi no
tenemos oportunidades de estar en Honduras, nos matan. Tenemos que huir
para conseguir algo mejor.
mayoritario en el Gironès? No lo se.

comunidad?: No sé, supongo, me imagino que sí.
12.9 Annex IX: Saady Suazo:

-Nombre y apellidos: Saady Suazo Galindo.
-Edad: 32.
-Sexo: Hombre.
51
-Hijos: No.
-Estado civil: Soltero.
-Trabajo: De momento no trabajo pero en su momento trabajé en una tienda de

móviles.
-¿Por qué viniste aquí?: Porque casi toda mi familia estaba aquí y la situación
política y social de Honduras no es la mejor. Entonces llegó un momento que
en un mes me asaltaban tres veces al mes. Estaba bien dentro de lo que cabe,
tenía mi trabajo y mis estudios pero la sensación de inseguridad no era la mejor
y me tube que venir para aquí.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: No.
-¿Viniste hacia aquí tú solo o con familia / amigos?: Solo.
-¿Por qué elegiste Salt?: Bueno llegué primero a Girona y luego fue porque
somos 3 hermanos. Claro donde estábamos habían justamente 3 habitaciones
y juntamente con mi madre ya no cabíamos los cuatro. Entonces teníamos que
buscar un piso y era la opción que apareció, no fue que decidimos Salt solo fue
la opción que surgió.
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: Básicamente mi familia materna.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi madre y mis hermanos.
-¿Son inmigrantes?: Sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: Creo que muchos
por la situación del país, no mejora.
-¿Te sentías seguro en Honduras?: No, tanto por la delincuencia de la calle

como la persecución política por parte del Estado.
-¿Te sientes seguro aquí?: Un poco más, sí.
- ¿En Honduras sufriste algún acto de violencia o de crimen organizado? Sí,

varias veces me asaltaron.
52
de droga a Honduras? Cuales? Sí, hay tràfico de marihuana comunmente y
otras substancias derivadas del químico o incluso del cemento.

terrenos en Honduras? Sí, conozco persona que sí se lo han hecho, sobretodo
a las comunidades negras o indigenas en Honduras. Eso es lo que estan
haciendo para dar paso a lo que son las ciudades modelos. El Govierno
expropia los terrenos de las personas que han vivido toda su vida allí para
empezar a construir ciudades que van a ser como un país dentro del propio
país de Honduras.

dificultades económicas? Sí, la mayoria de la gente mira por las oportunidades
que nuestro país no ofrece y también el tema de la seguridad. Pero creo que es
más por el tema de la seguridad que nos obligó o me obligó a venir aquí.
-¿Qué opinas sobre elecciones generales de Honduras en 2017?: Que es un

fraude electoral y que lamentablemente España, que se llena la boca hablando
de democraci, está acuerpando este fraude.Todos quieren perpetuarse en el
poder y se ha violado a la Constitución tres veces.
-¿Qué cambiarías dentro del Gobierno?: Bueno por empezar que se respetase
la Constitución y sobre todo el respeto a los derechos humanos.

inmigrantes para ir a la frontera de México y Estados Unidos? Sí motivos hay
de sobras a estas alturas. Hoy es dia 11 y este año ya han ocurido cinco
masacres, donde por lo menos cinco personas han sido assesinadas por cada
masacre. ¿Entonces qué se puede hacer en un país en que las muertes són a
diario? No hay oportunidadeas de trabajo, si te manifiestas te reprimen ademas
de criminalizar-te. Donde no existe un estado de derecho, entonces, la gente
aunque exponga su vida, tiene que buscar algo que sea un poco mejor de lo
que esta viviendo en Honduras.
53
-¿Por qué crees que la gente no cree que sios el grupo de inmigrantes
mayoritario en el Gironès? Porque la mayoria de personas estan sumergidas
en la economia y como todos los imigrantes son invisivilizados.
Lamentablemente hace falta mucho trabajo en este sistema y se suma el tema
de la precariedad laboral donde hay bastante explotación para el col.lectivo
immigrante. También hace falta remarcar que muchas de las personas no
tienen derecho a voto. Entonces, cuando no se tienen la plenitud de los
derechos civiles el immigrante passa totalmente desapercibido porque no
interesas, ya que no eres un voto y eso suma tambien a la invisibilitzación del
colectivo immigrante.

comunidad?: Sí, se esta haciendo.
12.10 Annex X: Sandra Jeanneth:

-Nombre y apellidos: Sandra Jeanneth Martínez Durón.
-Edad: 45.
-Sexo: Mujer.
-Hijos: Sí, tengo dos hijos.
-Trabajo: Trabajo de auxiliar de geriatría en un centro de dia.
-¿Por qué viniste aquí?: Vine como todo inmigrante, a hacer euros pero en ese
momento de hacer euros también me vine a encontrar con Dios cara a cara.
-¿Tienes pensado marchar definitivamente?: No.
-¿Viniste hacia aquí tú sola o con familia / amigos? Yo me vine sola.
-¿Por qué elegiste Girona?: Porque aquí me abrieron las puertas de trabajo y
de documentación.
54
-¿Aquí ya había parte de tu familia / amigos?: No, al principio no, luego se vino
mi esposo y mis hijos.
-¿Con quién vives?: Ahora vivo con mi esposo y mis hijos.
-¿Son inmigrantes?: Sí.
-¿Tienes algún amigo / familiar que tenga pensado venir?: Sí.
-¿Te sentías sagura en Honduras?: No, no por la delincuencia.
-¿Te sientes segura aquí?: Sí.
-¿Qué opinas sobre las elecciones generales de Honduras en 2017?: Sí,

también me parece que es algo tremendo lo que pasa en Honduras, de saber
que unos quieren más y más poder pero ven siempre hacia dentro, hacia para
ellos. Ellos no ven al pueblo realmente porque si la verdad que un Gobierno
que viera la necesidad del pueblo fuera diferente.
-¿Qué cambiarías dentro del Gobierno?: Que el pueblo pudiera opinar pues yo
quiero un Presidente aquí así que diera estas características y pues la verdad
no lo es.

comunidad?: Bueno sí, ya la hay como decía Gerardo, ya la hay pero nosotros
en sí no colaboramos mucho.
55
12.11 Annex XI: Mapa de la distribució de les colles a la capital:
34
12.12 Annex XII: Enquestes: Edat:
34
https://www.elheraldo.hn/pais/954317-466/mapa-c%C3%B3mo-est%C3%A1n-distribuidas-
las-maras-y-pandillas-en-honduras [Consulta: 11 d’octubre del 2018].
56
12.13 Annex XIII: Busqueda a Google de hondurenys/marroquins a
Girona delinqüents:
Hondurenys: Marroquins:
12.14 Annex XIV: Destins espanyols dels immigrants hondurenys:

 26.78% d'hondurenys a Catalunya. Barcelona amb un total de 8,275
hondurenys. (26.78%)
 23.09% d'hondurenys a Girona. Girona amb un total de 7,134
 19.28% d'hondurenys a Madrid. Madrid amb un total de 5,957
 5.39% d'hondurenys a València. València amb un total de 1,665
hondurenys. (5.39%)
 3.9% d'hondurenys a Guipúscoa. Guipúscoa amb un total de 1,206
hondurenys. (3.9%)
 2.14% d'hondurenys a Saragossa. Saragossa amb un total de 661
hondurenys. (2.14%)
 1.62% d'hondurenys a Segòvia. Segòvia amb un total de 500
hondurenys. (1.62%)
57
 1.38% d'hondurenys a Múrcia. Múrcia amb un total de 425 hondurenys.
(1.38%)
 1.33% d'hondurenys a Las Palmas. Las Palmas amb un total de 412
hondurenys. (1.33%)
 1.27% d'hondurenys a Biscaia. Biscaia amb un total de 392 hondurenys.
(1.27%)
 1.12% d'hondurenys a Tarragona. Tarragona amb un total de 346
hondurenys. (1.12%)
 1.08% d'hondurenys a Alacant. Alacant amb un total de 334 hondurenys.
(1.08%)
 1.08% d'hondurenys a Burgos. Burgos amb un total de 334 hondurenys.
(1.08%)
 0,85% d'hondurenys a Salamanca. Salamanca amb un total de 264
hondurenys. (0,85%)
 0,73% d'hondurenys a Toledo. Toledo amb un total de 225 hondurenys.
(0,73%)
 0,61% d'hondurenys a Sevilla. Sevilla amb un total de 189 hondurenys.
(0.61%)
 0.6% d'hondurenys a Navarra. Navarra amb un total de 186 hondurenys.
(0.6%)
 0,59% d'hondurenys a Càceres. Cáceres amb un total de 183
hondurenys. (0,59%)
 0,55% d'hondurenys a Màlaga. Màlaga amb un total de 171 hondurenys.
(0,55%)
 0.5% d'hondurenys en Illes Balears. Illes Balears amb un total de 156
hondurenys. (0.5%)
58

Aproximació A La Comunitat Hondurenya de Girona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Aproximació A La Comunitat Hondurenya de Girona

Uploaded by

Copyright:

APROXIMACIÓ A LA

Janira Quintana Massana

3.1 Introducció: ............................................................................................... 6

3.2 Política: ..................................................................................................... 7

3.3 Economia: ................................................................................................. 8

4. Per què emigren els hondurenys?: ................................................................. 9

4.1 Desplaçament forçat de població per l'expropiació i explotació de terres

4.2 Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels governs: .................. 11

4.3 Increment de la desigualtat econòmica i l'exclusió social:...................... 13

4.4 Múltiples formes de violència amb l'accions de crim organitzat i violació

4.5 Droga: ..................................................................................................... 18

4.6 Altres: ...................................................................................................... 19

5. Conseqüències dels punts 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4: ............................................... 20

6. Característiques de la immigració: ............................................................... 22

6.1 Qui emigra: ............................................................................................. 22

6.2 Evolució: ................................................................................................. 22

7. Els països on van més els immigrants hondurenys: ..................................... 23

7.1 Immigració Hondurenya a Espanya: ....................................................... 24

7.2 Immigració Hondurenya a Girona i Salt: ................................................. 25

8. Coneixement sobre l’actualitat a Hondures a Catalunya: ............................. 28

10. Valoració personal: ..................................................................................... 32

11. Fonts d’informació: ..................................................................................... 33

11.2 Webgrafía: ............................................................................................ 33

11.3 Documents: ........................................................................................... 35

11.4 Articles de premsa: ............................................................................... 35

11.5 Vídeos: .................................................................................................. 39

12. Annexos: .................................................................................................... 40

12.1 Annex I: Quadre de recompte de vots de les eleccions generals

12.2 Annex II: Preguntes de les entrevistes: ................................................. 41

12.3 Annex III: Alex Omar: ............................................................................ 42

12.4 Annex IV: Eva Marina: .......................................................................... 43

12.5 Annex V: Eva Ruth: ............................................................................... 44

12.6 Annex VI: Gerardo Alfredo: ................................................................... 47

12.7 Annex VII: Loida Flores: ........................................................................ 48

12.8 Annex VIII: Mersi Daniela: ..................................................................... 50

12.9 Annex IX: Saady Suazo: ....................................................................... 51

12.10 Annex X: Sandra Jeanneth: ................................................................ 54

12.11 Annex XI: Mapa de la distribució de les colles a la capital: ................. 56

12.12 Annex XII: Enquestes: Edat: ............................................................... 56

12.13 Annex XIII: Busqueda a Google de hondurenys/marroquins a Girona

12.14 Annex XIV: Destins espanyols dels immigrants hondurenys: ............. 57

L'objectiu d'aquest treball és saber quin és l'estat actual d'Hondures, conèixer

He tret la informació d'internet, llibres, articles i de les entrevistes. A l'hora de

Finalment també he tret informació d’enquestes, aquestes les he utilitzat per

Hondures divideix el país en 18 departaments, cada departament té un

Dins d'aquest país podem trobar més de 9 milions d'habitants. La població

El territori d'Hondures és desnivellat, el formen altes files de muntanyes,

Hondures s’autodefinex com una forma de govern republicana, democràtica i

-El Poder Legislatiu: L’exerceix el Congrés Nacional a través de 128 diputats

-El Poder Executiu: L’exerceix el President de la República, que és tant el cap

-El Poder Judicial: L’exerceix la Cort Suprema de Justícia situada a

Actualment, el govern d'Hondures està realitzant projectes per promoure i

Imatge 2: La producció de bananes a Hondures

El desplaçament forçat és aquell que obliga a una persona a sortir de la seva

Degut a diversos factors la població d’Hondures es veu obligada a emigrar

- Desplaçament forçat de població per l'expropiació i explotació de terres per a

- Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels Governs. (4.2)

- Increment de la desigualtat econòmica i de l'exclusió social. (4.3)

- Múltiples formes de violència amb accions de crim organitzat i violació dels

https://www.youtube.com/watch?v=XZudbrtLxjA&t=186s [Consulta: 11 d’octubre del 2018].

Decreto Ejecutivo número PCM-053-2013: Cra la Comisión Interinstitucional para la protección

4.2 Polítiques d’enriquiment, impunitat i corrupció dels governs:

Diferents organitzacions internacionals van analitzar el procediment electoral i el

Malgrat les evidències, molts països

4.3 Increment de la desigualtat econòmica i l'exclusió social:

El fenomen de la pobresa està lligat amb la insuficient inversió social en àmbits