Índex

1. Introducció ................................................................................. 3

1.1. Objectius, hipòtesis i problemes que sorgeixen pel camí ........................ 3

1.2. Explicació ................................................................................................. 5

2. Part teòrica................................................................................. 6

2.1. Feminisme ............................................................................................... 6

2.2. Cinema dels anys 90 ............................................................................... 9

2.3. La dona al cinema: una mica d’història .................................................. 11

3. Part pràctica ............................................................................. 14

3.1. Pel·lícules a analitzar ............................................................................. 14

3.2. Evolució de la representació femenina .................................................. 26

4. Conclusions ............................................................................. 29

5. Referències bibliogràfiques .................................................... 31

2
Introducció

Objectius, hipòtesis i problemes que sorgeixen durant el camí

Des de petita i fins a dia d’avui, el cinema, les series de televisió i la literatura
sempre han sigut unes coses que m’han apassionat i motivat, tant els gèneres
d’animació com els d’acció o ciència ficció. Llavors, aquest fet i el de que vull
cursar el grau d’audiovisuals i multimèdia després del batxillerat, han sigut les
principals raons per les quals he tingut clar que el tema principal del meu treball
seria la ficció, en qualsevol de les seves representacions o manifestacions.
A part d’escollir el tema principal també havia de trobar la manera a partir de la
qual volia enfocar el treball i vaig estar buscant temes importants tant a dia
d’avui com al llarg de la seva representació. Finalment, em vaig acabar
decantant per enfocar-lo des d’una visió feminista, un tema que m’interessa i
m’afecta directament pel fet de ser dona.

A l’inici d’aquest treball els objectius que em plantejo són els següents:

o Prendre contacte amb el cinema dels anys 90.

o Conèixer el moviment feminista fora i dins del cinema.

o Avaluar si hi ha evolució del feminisme a les pel•lícules de l’època.

o Analitzar-hi el paper de la dona.

Tanmateix les meves hipòtesis són:

Des dels inicis dels 90 fins al final es podrà apreciar una evolució en la
importància dels papers de les dona, però no pel fet de ser respectades sinó
pel fet de que més dones tindran papers de pes dins dels llargmetratges.

3
Pel que fa a conèixer i prendre contacte amb els temes principals de treball, és
a dir, el cinema dels 90 i el feminisme, crec que serà d’allò més interessant
perquè hi ha moltes coses que no sé les quals podré treballar e investigar.

A continuació, recolliré tots els problemes que me trobat durant l’elaboració del
meu treball de recerca.

El primer problema que em vaig trobar només començar el treball va ser la

dificultat a l’hora d’acotar el treball i reduir-lo a unes dates específiques i a una
cultura o zona d’influència. Per tal de realitzar aquesta acotació i poder iniciar el
treball vaig portar a terme la lectura del llibre Història del Cine Mundial de
Georges Sadoul, el qual me’l van facilitar a la biblioteca de la Universitat de
Girona.
Finalment, vaig decidir escollir el anys 90 com a període a estudiar ja que és un
temps de canvi gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies, per tant,
hi ha una època que podríem dir d’or pel cinema i també pel fet de que la
majoria de pel·lícules que em van recomanar eren d’aquesta època.
Un cop acotat el treball, al cinema dels anys noranta em vaig trobar amb el
problema d’escollir les pel·lícules que millor s’adeqüessin al que volia reflectir
amb la recerca al meu treball. Això vaig poder aconseguir-ho enviant correus a
revistes i pàgines d’internet les quals ja coneixia per les xarxes socials, i al
museu del cinema de Girona i a la ludoteca de Barcelona que tenen un
departament centrat en facilitar ajuda als alumnes que realitzen el treball de
recerca. Aquestes em van facilitar llargues llistes de pel·lícules, de diferents
èpoques, per tant, a continuació vaig fer la selecció de llargmetratges basant-
me bàsicament en que fossin de l’època en la qual havia acotat el treball.
Tanmateix, cal destacar que la meva idea inicial del treball era tocar una mica
tots els períodes del cinema des del seu inici fins a dia d’avui i analitzar
l’evolució global del moviment feminista a la gran pantalla. Però desprès de
consultar-ho amb la tutora i amb terceres persones expertes en aquest món
vàrem arribar a la conclusió de que no era adequat, per aquesta raó vaig haver
de decidir uns anys determinats aplicant tots els criteris explicats anteriorment.

4
Explicació

El treball que realitzaré tractarà sobre el paper de la dona en el cinema dels

anys 90, un període de temps en el qual varen tenir inici els efectes especials i
el sexe i la violència es van veure potenciats. Aquest canvi va ser el resultat de
les noves tecnologies que feren que la gent deixés d’anar al cinema, com ara el
DVD i la televisió per cable. La finalitat d’aquesta reestructuració en el món del
cinema no va ser destinada a altra cosa que a atrapar de nou l’atenció de la
gent, sobretot del públic jove.

He escollit analitzar el paper de la dona per, a través del meu treball, poder
aportar alguna cosa al moviment com és intentar reivindicar la seva
invisibilització en un medi de difusió cultural tan important com el cinema.

També he escollit aquest treball perquè el cinema i el feminisme són dos dels
temes que més m’interessen i amb els quals em trobo còmode parlant i, a part,
el masclisme i feminisme que m’afecten directament.

Tanmateix, vaig escollir la gran pantalla ja que la carrera que m’agradaria fer és
la d’audiovisuals i multimèdia i crec que és una cosa positiva que el meu treball
de recerca tingui alguna cosa a veure amb aquest món que tant m’apassiona.

Seguidament, començaré la part teòrica del treball amb una introducció al

feminisme, la qual anirà precedida d’una pinzellada al cinema dels noranta,
d’una mica d’història sobre la dona al cinema en general i llavors concretaré el
paper de la dona en el cinema dels anys 90.

5
Part Teòrica

Feminisme

El feminisme, a nivell teòric, es defineix com el moviment político-social que

lluita i defensa la igualtat dels drets entre dones i homes i vol erradicar la
superioritat dels homes sobre les dones, és a dir, busca la igualtat de gènere.

Tanmateix el feminisme és un conjunt divers de moviments, tant polítics com

econòmics, socials i culturals, els quals, amb la seva influència han arribat a
aconseguir canvis com el dret de les dones d’estudiar, el dret a vot d’aquestes,
el dret a treballar remuneradament, és a dir, rebent un sou a canvi o altres com
la igualtat davant la llei.

Segons Amelia Valcárcel1, una filòsofa espanyola, el feminisme va tenir inici a

la Il·lustració i és el resultat que va sorgir del conflicte que es va plantejar sobre
la igualtat i la diferència entre sexes, tot i això Valcárcel també recorda que no
s’ha de deduir que la Il·lustració sigui un moviment feminista, pensaments que
va detallar al seu llibre Feminismo en el mundo global (2008).

La Revolució Francesa (1789) va plantejar un debat sobre la igualtat jurídica,

les llibertats i el drets polítics però com a tot debat va surgir una contradicció
que va donar com a resultat la primera lluita feminista ja que els grans avenços
que s’aconseguiren amb aquesta revolució no van afectar a les dones. L’any
1789, la veu de les dones va prendre forma de col·lectiu.

Dins els il·lustrats francesos podem destacar Condorcet, el qual a la seva obra
Bosquejo de una tabla histórica de los progresos dels Espiritu Humano (1743)
va reclamar el paper de la dona en la societat.

1
informació extreta de: http://www.iessantanyi.cat/filosofia/Etica/05feminisme.pdf (citada a la bibliografia)

6
L’any 1792, a Anglaterra, Mary Wollstonecraft va escriure la Vindicación de los
Derechos de la Mujer, un al·legat contra la falta de béns i drets de la dona dins
la societat que la teoria política de Rosseau planteja. Aquesta obra, a dia
d’avui, és considerada el primer clàssic del feminisme. En l’obra, Wollstonecraft
diu que la clau per a superar la subordinació social que pateix la dona era
l’educació perquè les dones educades podrien accedir a activitats remunerades
i, per tant, desenvolupar una independència econòmica. Encara que a l’obra de
Wollstonecraft es troben a faltar les reivindicacions polítiques com el dret a vot
femení. Per mala sort, la Vindicación només va arribar a petits cercles
intel·lectuals, a l’igual que la Declaración de los derechos de la mujer y de la
Ciudadania (1791) d’Olimpia de Gouges, on l’autora reivindicava la deixada de
banda de les dones en la revolució, centrant-se en el dret a vot d’aquestes.
Tot i l’esforç de les dones per a què els seus drets fossin reconeguts, el codi
civil napoleònic de 1804, on s’inclogueren els avanços de la revolució, va negar
aquest a les dones i, per tant, les lleis discriminatòries es varen tornar a
impulsar i es varen establir de noves, com la definició de la llar com espai de
dones, el dret civil homogeni en el qual les dones eren considerades menors
d’edat i els homes de la família tenien el poder sobre elles, aquestes no podien
estudiar i l’adulteri i l’avortament es fixaren com a delictes.
En definitiva, la Revolució Francesa va suposar una derrota pel feminisme ja
que les dones continuaren sent un col·lectiu oprimit i les que no ho acceptaren i
s’alçaren acabaren a la guillotina o exiliades del seu país.

Durant els anys 80 del segle XX va aparèixer un grup conservador que va

intentar tornar a impulsar el moviment feminista però depenent del país va tenir
diferents repercussions; en alguns es van intentar crear organismes d’igualtat
per construir un model femení conservador, en altres, el petit feminisme ja
present als poders públics va reivindicar la visibilitat amb quotes i paritat per la
discriminació. Tot i això, el poder, l’autoritat i prestigi va seguir en mans
d’homes i també va seguir l’existència de l’anomenat ―sostre de vidre‖ en quan
a les escales jeràrquiques i d’organització social.
Com a resultat, el nou objectiu va passar a ser la visibilitat i la seva eina eren
les quotes que permetrien a les dones assegurar presència i visibilitat en tots
els trams públics.

7
Apareixeran molts grups petits i informals en què es reunien les dones,
intercanviaven experiències i promovien l’auto-conscienciació, entre d’altres,
els quals han acabat transformant-se en associacions que donen suport a les
dones, en molts casos subvencionades per l’Estat.
Tot i els grans avenços aconseguits des de l’inici del moviment feminista al s.
XVIII, el paper d’aquest a la societat contemporània encara es necessari: per
aconseguir un salari igualitari, cosa que cap país ha aconseguit encara avui en
dia; i en alguns territoris del món encara s’ha de lluitar pels drets bàsics de les
dones com pots ser votar o el dret a anar a la universitat.
El feminisme actual dels últims anys, com en totes les seves èpoques té noms
destacats de representants del moviment com Kate Millett, autora de Política
sexual (1970), en el qual elabora una critica al patriarcat i l’exposa; Phumzile
Mlambo-Ngcuka, la que va ser vicepresidenta de Sud-Àfrica de 2005 a 2008,
posicionant-se així com la primera dona en ocupar un alt rang en la història del
seu país i, des de 2013, nomenada directora executiva de l’ONU Mujeres, des
d’on continua una lluita activa per la igualtat de gènere; i un altre nom
destacable es també Germaine Greer, acadèmica i locutora australiana autora
del llibre La mujer eunuco (1970), en el qual tracta la seva pròpia experiència
sobre l’homosexualitat, la violació, l’avortament i la infertilitat, coneguda com
una de les màximes representacions del feminisme actual.

Del feminisme actual del s.XXI no podem parlar

sense fer referència a Judith Butler, un filòsofa
post estructuralista americana que destaca per les
seves aportacions al feminisme, a la teoria queer2,
a la filosofia política i l’ètica.
El seu treball més destacat feminista és El género
en disputa. El feminismo y la subversión de la
identidad

2
teoria queer: conjunt d’idees sobre gènere i sexualitat de les persones que defensen que les identitats i
orientacions sexuals no son una essència de la nostra naturalesa humana sinó que aquestes son resultat
de construccions socials i, per tant, varien segons la societat.

8
Cinema dels anys 90

El cinema, el qual també es conegut com a setè art, és sovint definit com una
tècnica que consisteix en narrar històries per mitjà d’una successió de
fotogrames amb la finalitat d’aconseguir moviment. Etimològicament, és a dir,
quant al seu significat literal, la paraula cinematografia, de la qual ve cinema,
està formada per ―kiné‖ que significa moviment i ―grafós‖ que significa
moviment, referint-se així a imatge en moviment quan ajuntem aquests dos
mots. (etimologia grega)

El cinema comença el 1895 amb la realització de la primera projecció pública

d’imatges en moviment duta a terme pels germans Lumière, considerats els
grans creadors d’aquest art.
Els Lumière aconseguiren portar a terme una mena de càmera portàtil i
funcional que registrava el moviment a partir del kinetoscopio de Thomas
Edison.

El cinema de la dècada dels noranta té una gran importància a causa del canvi
al qual el món audiovisual es va veure exposat, les noves tecnologies: la
potenciació dels mercats dels VHS i dels videojocs. Això també va provocar la
crescuda de la importància dels festivals de cinema independent que ajudaven
a les petites productores. Però, tot i això, els diners van poder més i es varen
crear els grans grups anomenats majors, dels quals encara n’hi ha vigents.
Com a conseqüència, la gent va deixar d’anar a les sales a veure cine ja que el
podrien comprar i veure a casa quan volguessin.
Per això és que aquests anys començaren amb el desig de que el públic adult
tornés a les sales però això només entre els impulsors de cinema independent
ja que l’elaboraven enfocat cap a una maduresa i ambicions intel·lectuals
determinades.
Les grans empreses, en canvi, impulsaren un cinema per atrapar els joves i a
part del públic adult, un cinema basat en la sexualització de la dona i l’augment
de la violència, és per això que és una època destacada i en el que surten
moltes crítiques contra el tracte de la figura femenina.

9
En resum, la finalitat principal era trencar amb l’heterogènia i la monotonia,
indiferentment de quins fossin els mitjans.
Tot i això va existir una dualitat entre Amèrica, on el cinema era de consum
insubstancial, i Europa, on era artístic i compromès; o això era el que part del
Vell Continent defensava.

10
La dona al cinema: una mica d’història

El cinema, des dels seus inicis, ha sigut una gran eina que influeix sobre les
persones i generacions ja sigui amb el seu argument, el seu contingut com amb
les seves idees. Per aquesta raó ja les primeres dones directores, fins les més
recens – com Alice Guy-Blanché, que començà al 1894 i va fer prop de mil
pel·lícules - l’utilitzaren per reivindicar els drets de la dona i fer una crítica a la
societat masclista, a través de representar personatges femenins amb papers
apoderats i significatius.
Tot i això, el cinema, a l’igual que la societat, ha anat evolucionant a mesura
que ha anat creant estereotips que han fet molt de mal a la població femenina;
per personatges que representaven la seva invisibilitat i dependència d’una
figura masculina. Tanmateix, hi ha hagut representacions de dones, encara que
minoritàries, independents i donant visibilitat. Temes que han conformat el
cinema durant els últims 100 anys.
Actualment, les representacions de la situació actual de la dona, tot i ser donats
per punts de vista molt diferents, han anat en augment i existeixen més dones
cineastes, directores i productores.
Llavors, com a conseqüència, trobem una major reivindicació i una visió de la
dona cada cop més independent, responsable i amb més visibilitat com a
contraposició de la visió masclista i patriarcal, la qual encara és majoritària a la
societat.

Al llarg de la història trobem diferents representacions de la dona a la gran

pantalla; a continuació elaboraré una llista d’algunes de les finalitats o maneres
en què estan representades amb un exemple d’una pel·lícula al costat:

 com a objecte sexual: El Ángel Azul (1930)

 com a dolenta/malvada: Las diabólicas (1955)
 que somia amb un príncep blau (clar cas de dependència): Blancaneus
(1937)
 com a manipuladora: La fiera de mi nina (1938)
 com a la que l’home intenta modelar: My fair Lady (1964)
 com a venjativa: Kill Bill (2003)
11
  que supera grans dificultats: Million Dollar Baby (2004)
 la que lluita pels seus fills: Erin Brockovich (2000)
 com la professional que arrisca la seva vida: Verónica Guerin (2003)
 com la que està en soledat: Solas (1999)
 com a immigrant: Flores de otro mundo (1999)
 com la que es compromet socialment: En un mundo libre (2007)
 com les que trenquen esquemes: Thelma y Louise (1991)
 com a anul·lada per la societat patriarcal: No sin mi hija (1991)
 com a reprimida per una societat asfixiant: La tía Tula (1964)
 com a violada i venjada: El mananial de la doncella (1960)
 que lluita contra les humiliacions: Madame Brouette (2002)
 com a independent: Amelia (2009)
 com a rebel: Coco, de la rebeldía a la leyenda de Chanel (2009)

Aquestes són, entre d’altres, papers que han tingut les dones al llarg de la
història del cinema.

L’avanç i millora de la representació femenina a la gran pantalla no s’ha donat

per art de màgia, darrera d’això està la lluita i el patiment de moltes dones, tant
directores, actrius com cineastes i productores. De noms de dones lluitadores
hi destaquen noms com Lois Weber, primera en realitzar un curtmetratge, Lotte
Reiniger, pionera al cine d’animació, Alice Guy, Lina Wertmüller, Matilde
Landeta,... i una gran llista de valentes lluitadores incansables.

12
Però poc sovint es parla de Dorothy Arzner, una directora que va ser pionera
en la integració de la dona al cinema de Hollywood. La qual és descrita tal que
així: "Una mujer feminista, lesbiana, que sin romper las reglas del cine de
Hollywood que era, en general bastante conservador, consigue introducir en
sus películas retratos de mujeres que tienen mucho que contar, solitarias, que
pueden vivir sin los hombres" 3

Actualment, al s. XXI, existeix una forma o pautes per evaluar si una pel·lícula
és masclista o no, es tracta de l’anomenat Test de Bechdel.
Aquest test és un mètode que determina si el guió d’un llargmetratge, sèrie,
llibre o qualsevol representació artística evita l’escletxa de gènere, és a dir, el
masclisme.
Segons el test de Bechdel, s’han de complir les tres qüestions següents:

1. Han d’aparèixer dos dones amb nom.

2. Ha d’haver un diàleg mínim entre elles dues.
3. Aquest diàleg no pot ser sobre homes.

Tot i semblar fàcil seguir aquests tres punts i que totes les pel·lícules o
representacions artístiques ho compleixen, no es així ja que moltes persones
no saben de l’existència d’aquestes condicions i no es fixen en aquests fets.
Per tant, encara falta molt en la lluita contra el masclisme i la invisibilització de
la dona a la gran pantalla.

L’incís sobre el paper de la dona als anys 90 el faré més endavant quan, un
cop acabat l’anàlisi de les pel·lícules, en tregui una conclusió.

3
dit per José Luis Rebordinos, director del Festival Internacional de Cinema de San Sebastià.

13
Part pràctica

Pel·lícules a analitzar
La part pràctica del treball té com a objectiu analitzar si el paper de la dona té
algun canvi o evolució notable, o no tant notable, al llarg dels anys noranta i per
poder treure aquesta conclusió he decidit analitzar una sèrie de pel·lícules de
diferents anys dins aquesta dècada.

Per tal d’escollir les pel·lícules que m’ajudessin a analitzar i fer aquesta recerca
vaig demanar consell a una sèrie de medis com pàgines web i revistes:
AcciónCine, Fuera de Foco, El Palomitrón, CosaCine i SpoilerTime; els quals
em van facilitar llargues llistes. D’aquestes llargues llistes vaig seleccionar les
compreses entre el període de temps en el qual he acotat el treball, els anys
90.

Investigant sobre aquestes pel·lícules he arribat a la conclusió de que, a part de

basar-se en la representació de la figura de la dona a cada una per recomanar-
me-les, també han seleccionat les que més impactes tingueren i segueixen
tenint a la societat, ja que és un factor molt important.

Després de la selecció, la llista es va reduir als següents cinc llargmetratges:

- Pretty Woman (1990)

- Thelma & Louise (1991)

- The Piano (1993)

- Pulp Fiction (1994)

- Magnolia (1999)

La visualització d’aquestes pel·lícules està orientada per avaluar l’evolució del

feminisme al llarg d’aquests deu anys però també és una mostra de com afecta
a la imatge de les dones la ficció en vers la societat real.

14
Per tal de portar a terme aquest anàlisis faré la visualització d’aquestes
pel·lícules, de les quals elaboraré una fitxa per cada una, en la qual hi haurà la
fitxa tècnica, l’argument bàsic extret de la pàgina filmaffinity i, per últim, la part
de la crítica elaborada per mi des d’un punt feminista per tal de poder anar
traient la informació del següent apartat: l’evolució del paper de la dona al
cinema.

A continuació començaré amb l’analisi de les pel·lícules citades anteriorment:

- Pretty Woman (1990)

Títol: Pretty Woman

Any: 1990

Gènere: Cinema Romàntic, Comèdia,

Prostitució

Duració: 119 minuts

País: Estats Units

Direcció: Garry Marshall

Producció: Arnon Milchan, Steven

Reuther, Gary W. Goldstein

Guió: J. F. Lawton

Productora: Touchstone Pictures, Silver

Screen Partners IV

Repartiment: Julia Roberts, Richard

Gere, Ralph Bellamy, Jason Alexander, Laura San Giacomo, Hank Azaria.

Argument: “Edward Lewis (Richard Gere), un apuesto y rico hombre de negocios,

contrata a una prostituta, Vivian Ward (Julia Roberts), durante un viaje a Los Angeles.
Tras pasar con ella la primera noche, Edward le ofrece dinero a Vivian para que pase
con él toda la semana y le acompañe a diversos actos sociales.” (FILMAFFINITY)

15
Crítica feminista: Des de l’inici del llargmetratge podem veure la figura de la
dona representada com un simple objecte del qual els homes presumeixen
durant una festa de negocis.

La primera interacció del dos personatges, l’Edward, un home ric i de negocis, i

la Vivian, una prostituta de carrer, es dona quan ella intenta aconseguir un
treball ja que el veu a ell en un cotxe car. Llavors, la nostra protagonista puja a
l’automòbil pensant que tindria que treballar però l’única intenció d’ell es que el
guiï ja que està perdut. Fins aquí, l’Edward la tracta com una persona més,
sense depreciar-la. Aquella mateixa nit, un cop arribats al destí ell decideix que
no vol passar la nit sol i la contracta, només per fer-li companyia.

Durant tota la pel·lícula ens ensenyen com dos persones que es varen trobar
per casualitat es van enamorant però el fet de que ella és una dona del carrer
sempre es present per denigrar-la en qualsevol moment i tampoc es deixa de
banda que ell l’ha contractat per tenir companyia i ha de fer el que ell digui
quan digui. Per exemple, quan a la botiga no la volen atendre per les seves
aparences o quan el director de l’hotel no la vol deixar pujar a l’habitació.

Un mostra més de masclisme la protagonitza l’advocat del senyor Edward,

primer al partit de criquet quan, tot i tenint dona, se li insinua a la Vivian només
pel sol fet de saber a que es dedica per guanyar-se la vida. Aquest home torna
aparèixer per denigrar-la quan va a l’habitació de l’hotel i la nostra protagonista
està sola, allà intenta abusar d’ella sexualment de manera violenta però, per
sort l’Edward apareix i el fa fora a cops.

La història dels dos personatges principals acaba d’una manera molt feliç i
romàntica quan ell torna a buscar-la.

16
- Thelma & Louise (1991)

Títol: Thelma & Louise

Any: 1991

Gènere: Drama, road movie, crim,

amistat, feminisme

Duració: 128min.

País: Estats Units

Direcció: Ridley Scott

Producció: Ridley Scott i Mimi Polk

Guió: Callie Khouri

Productora: Metro-Goldwyn-Mayer,
Pathé, Scott Free Productions, MGM-
Pathé Communications

Repartiment: Susan Sarandon, Geena

Davis, Harvey Keitel, Michael Madsen, Brad Pitt, Christopher McDonald, Stephen
Tobolowsky

Argument: “Thelma Dickinson, un ama de casa de vida vacía y anodina, está casada
con un cretino detestable que la trata como a una niña. Por su parte, Louise Sawyer
trabaja como camarera en una cafetería y sueña con que su novio Jimmy, que es
músico, se case con ella. Un fin de semana deciden hacer un viaje juntas en el coche
de Louise para alejarse de la mortal rutina de sus vidas y de todas sus frustraciones.
Sin embargo, su escapada, que prometía ser divertida y, sobre todo, liberadora, acaba
siendo una experiencia llena de episodios dramáticos.” (FILMAFFINITY)

Crítica feminista: La pel·lícula comença en un restaurant, en el què

l’encarregada, inusualment, és una dona. En aquest bar hi treballa una de les
nostres protagonistes, la Louise, la qual representa la part realista i la crua
realitat ja que és una dona desenganyada i independent. L’altra protagonista és
la Thelma, una jove ama de casa que es dedica a servir al seu marit i a complir
les ordres d’aquest, és a dir, representa la dependència. Tanmateix, la Thelma

17
és representada com una noia immadura, innocent que veu la vida de color
rosa ja que mai ha sortit del seu entorn.

Les dues protagonistes organitzen un viatge elles dues soles perquè la Louise
està passant un mal moment amb el seu xicot.

Per tal de marxar, la Thelma es veu obligada a demanar-li permís al seu marit,
cosa que, per por, acaba no fent, ja que quan intenta parlar amb ell no l’escolta,
li recrimina coses i la tracta de males maneres. Llavors, acaba per no dir-li i
sentint que ha fugit.

Per marxar, quan estan fent les maletes, la Thelma agafa una pistola per si de
cas han de defensar-se.

Mentre surten de la ciutat amb el cotxe hi ha una conversa interessant en que

la Thelma diu coses com: mai hagués pensat que sortiria de la ciutat sense el
meu marit; no em deixa mai fer res divertit; m’obliga a estar tot el dia tancada a
casa i ell, en canvi, mai està a casa i sempre s’està divertint, on es veu
clarament l’opressió que aquesta pateix a diari.

A la primera parada que fan durant el viatge és on comença el gran conflicte.

Passen l’estona prenent alcohol en un bar de carretera on un home comença a
insinuar-se, sobretot a la Thelma però ella, innocentment, ho veu com pura
simpatia. Aquest la treu a ballar, l’emborratxa més i la mareja per tal de que
aquesta vulgui sortir a prendre l’aire. Un cop són a fora aquest la intenta violar
(l’arriba a penetrar) però arriba la Louise i l’amenaça a cop de pistola per a que
la deixi. La deixa i aquesta es pot escapar del violador i a mesura que les dues
es van allunyant, ell comença a fer comentaris despectius i masclistes que fan
que la Louise utilitzi la pistola i el mata. Entren en pànic i la Thelma insisteix a
anar a la policia però elles mateixes arriben a la conclusió de que encara que
vagin no les creuran, escena de la qual hi destacaria el comentari de la Louise:
―En quina societat creus que vivint?‖, fent referencia a que tot i anar a la policia
i dir que va ser en defensa pròpia d’una violació, els diran que s’ho van buscar.
Desprès d’aquest raonament acaben culpant-se elles mateixes tot i que en
realitat són les víctimes, factor resultant de la societat masclista de l’època. A
causa d’això es converteixen en fugitives de la justícia.

18
Per altre part, un cop en Darryl – marit de la Thelma – torna a casa i s’adona de
que la seva dona ha fugit no ho té pràcticament en compte, només diu estar
preocupat quan aquesta truca però en realitat està més pendent del partit, no
l’escolta, no la deixa explicar-se i l’amenaça, llavors ella respon enviant-lo a
passeig i aquest pràcticament ni s’immuta.

Podríem dir que la Thelma és una noia somiadora que busca a l’home perfecte,
al príncep blau que la protegeixi.

Més endavant en la història coneixem a en Jimmy, la parella de la Louise, el

qual es posa violent quan es sent apartat per ella però acte seguit li demana
matrimoni per, d’alguna manera, atrapar-la, a la qual cosa la Louise respon
negativament i al principi ell no reacciona gaire bé però desprès sembla no
importar-li. Paralelament, la Thelma coneix a un altre home, al qual també
idealitza, però acaba sent un lladre. Tot i això a ella no li importa i segueix
enamorada ja que encara més el veu com una protecció, i acaben tenint
relacions sexuals. Arrel d’això es confia i aquest els hi acaba robant els únics
diners que tenen i, amb aquests, la seva única esperança.

Com a conseqüència, hi ha un canvi de rol perquè la Thelma es sent culpable i

per solucionar-ho decideix robar la caixa d’una botiga de carretera, com li va
ensenyar el lladre, mentre la Louise segueix desesperada i sense idees.
Després d’això tornen a ser les mateixes que al principi però la Thelma és més
desenganyada, menys infantil i més independent.

Mentrestant, el policia que porta el cas de l’assassinat del violador demana al

marit de la Thelma que es comuniqui amb ella i sigui més simpàtic, ell diu ―com
els hi agrada a les dones‖, per a treure’ls informació, però és per aquesta
mateixa raó que elles saben que la policia s’ha posat amb contacte amb ell i no
cauen a la trampa.

Una clara representació de masclisme també la trobem en el mateix camioner

que es van trobar al llarg del seu viatge, un home fastigós que sempre les
piropeja. A la tercera o quarta vegada que el troben decideixen venjar-se
d’aquest bavós i l’enganyen per a que les segueixi fins a un lloc allunyat i
perdut al mig de Texas. Allà el ridiculitzen i li demanen que es disculpi, cosa a

19
la qual respon ofès insultant-les i elles decideixen dispara al camió, fer-lo volar
pels aires i marxant sense tan sols mirar enrere.

Cap al final del llargmetratge sabem que la Louise no li agrada ni parlar ni

passar per Texas per una cosa, es suposa que la van violar, que li va passar en
un passat i per aquesta raó diu: ―el pitjor que et pot passar es ser dona i que
t’arrestin a Texas‖.

Un monòleg molt destacat també que ens ve donat de la mà de la Thelma és

un en el que justifica la seva actitud actual per la manera com el seu home la
tracta i l’ha tractat sempre. Tanmateix, s’adona de que aquesta experiència l’ha
canviat, l’ha fet despertar i no seria capaç de tornar a casa seva i viure
aguantant al seu marit de nou. A la mateixa escena també hi destaca una
metàfora: ―me siento despierta, todo parece distinto‖.

Finalment, la justícia les atrapa i es veuen acorralades, cosa a la que responen

de manera impulsiva; decideixen suïcidar-se tirant-se pel Canyó del Colorado,
perquè saben el futur que els hi espera si la policia les atrapa.

20
- The Piano (1993)

Títol: The Piano

Any: 1993

Gènere: Drama romàntic, segle XIX,

música, discapacitat.

Duració: 121 min.

País: Nova Zelanda

Direcció: Jane Campion

Producció: Jan Chapman

Guió: Jane Campion

Productora: Ciby 2000 / Jan Chapman

Productions

Repartiment: Holly Hunter, Anna Paquin, Harvey Keitel, Sam Neill, Kerry Walker,
Geneviève Lemon, Tungia Baker

Argument: “Año 1851. Ada, que es muda desde niña, acaba de enviudar. Un
matrimonio concertado la obliga a dejar su Escocia natal y viajar a Nueva Zelanda,
acompañada de su hija y de su piano. Allí conoce a su futuro marido, un próspero
granjero que se niega a llevar a casa el piano. Abandonado en la playa, el instrumento
será rescatado por un vecino que establece un extraño pacto con Ada: él la dejará
usar su piano a cambio de que ella se deje tocar.” (FILMAFFINITY)

Crítica feminista: El més destacable de la pel·lícula és el fet de que la

protagonista sigui l’ Ada, una dona que des de petita no parla, pel que sembla
ser, per decisió pròpia.

Al principi de la pel·lícula ens explica que ella i la seva filla marxen de casa
perquè el seu pare l’ha casada amb un home al que ella ni tan sols coneix.

21
Ella i la seva filla emprenen un viatge en vaixell cap a una illa per trobar-se amb
l’home que l’han casat. Allà on viu l’home l’arriben fins i tot a comparar a un gos
en el fet de la submissió perquè no parla, però això no vol dir que ella obeeixi.

Tot i no parlar, la seva gran afició és tocar el piano, però aquest l’han de deixar
on el vaixell desembarca perquè no tenen mitjans per transportar-lo. Com a
conseqüència un dia, l’Ada i la seva filla, fan una visita a un amic del seu nou
marit que les va venir a recollir també, per demanar-li que les porti a on és el
piano. Arrel d’això, aquest amic del marit, compra el piano i fa un tracte amb
l’Ada: ell li deixa tocar el piano a canvi de que ella es deixi tocar, un per cada
tecla negra. Comença per un petó, tocar-li la mà i acaba demanant-li que
s’estirin junts al llit sense roba, cosa que ella accepta.

A continuació, ella cau enamorada de l’amic del veí i mantenen relacions però,
el seu marit ho descobreix, l’intenta violar i la tenca a casa en contra de la seva
voluntat. A això, l’Ada respon sent propera i donant-li carinyo a ell, cosa a la
que ell respon treient les fustes que tapiaven la casa i tornant a confiar amb
ella. Un cop aquest marxa a treballar, envia a la seva filla amb un missatge pel
seu amant, però aquesta decideix anar a dir-li al marit. Enfadat torna a casa i li
talla un dit amb una destral i envia a la nena a donar-li el dit al seu amic i a
amenaçar-lo de que la tallarà a trossos si tornen a veure’s.

Finalment, l’Ada, la nena i l’amant aconsegueixen agafar un vaixell i marxar

lluny. A l’ultima escena se’ls veu als tres feliços a una casa i la protagonista
està intentant tornar a parlar.

Tanmateix, destacaria una escena paral·lela a la història principal en que es

veu un obra de teatre on el protagonista és un home amb moltes dones que les
va matant una per una.

22
- Pulp Fiction (1994)

Títol: Pulp Fiction

Any: 1994

Gènere: Thriller, crim, histories creuades,

pel·lícula de culte

Duració: 153 minuts

País: Estats Units

Direcció: Quentin Tarantino

Producció: Lawrence Bender

Guió: Quentin Tarantino, Roger Avary

Productora: Miramax, Band Apart, Jersey

Films

Repartiment: John Travolta, Samuel L.

Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Ving Rhames, Harvey Keitel, Tim Roth,
Amanda Plummer, María de Medeiros, Eric Stoltz, Rosanna Arquette, Christopher
Walken, Paul Calderon, Bronagh Gallagher, Peter Greene, Stephen Hibbert, Angela
Jones, Phil LaMarr, Robert Ruth, Julia Sweeney, Quentin Tarantino, Frank Whaley,
Duane Whitaker, Steve Buscemi, Burr Steers

Argument: ―Jules y Vincent, dos asesinos a sueldo con no demasiadas luces, trabajan
para el gángster Marsellus Wallace. Vincent le confiesa a Jules que Marsellus le ha
pedido que cuide de Mia, su atractiva mujer. Jules le recomienda prudencia porque es
muy peligroso sobrepasarse con la novia del jefe. Cuando llega la hora de trabajar,
ambos deben ponerse "manos a la obra". Su misión: recuperar un misterioso maletín”.
(FILMAFFINITY)

Crítica feminista: Al llarg de la història, la qual es divideix en diferents trames,

se’ns presenten diferents dones. La primera que coneixem és la Mia Wallace,
parella del gran mafiós Marsellus Wallace, aquesta pot semblar una dona
independent i de caràcter fort però en realitat és una persona que no treballa ja
que la manté l’home i, per tant, depèn d’aquest. També trobem inicis de
masclisme en el fet de que ella sigui considerada l’objecte del mafiós i per
23
aquest fet ningú, a més que ell ho permeti, s’hi pot acostar o tocar-la, és una
dona tancada en una casa que recorre a les drogues per combatre la seva
solitud i acaba en una situació de risc en la qual està a punt de morir, una
sobredosis.

Al llarg de la pel·lícula també trobem altres dones amb un paper més secundari
les quals són representades a casa, cuidant i servint als marits, com la dona del
camell, però que, per fer-les atractives pel públic, per exemple, fan que siguin
dones amb pírcings. Llavors, un altre exemple de dona secundària que trobem
és la mare del boxejador, a la que coneixem per un somni del seu fill i la mera
interacció que té és obrir una porta i presentar a dos homes.

El tercer perfil de personatge femení que trobem a Pulp Fiction està també
relacionat amb el boxejador, és tracta de la seva parella, la qual es limita a
obeir les ordres d’aquest com per por més que per amor i amb la qual ell
descarrega tota la seva ràbia.

Per últim, trobem a l’atracadora, que acompanya a la seva parella, pel que es
diu, en tots els atracs o robatoris que aquest protagonitza. Dins l’argument
només presenciem un, en el que hi trobem a en Vicent i en Jules, al restaurant
que estan dinant. El seu xicot, ja des de el principi, comença donant-li ordres i
aquesta l’obeeix però el fet de que ella porti una pistola la fa veure’s valenta i
segura. Això canvia quan intenten robar a en Jules i aquest acaba per dominar-
los als dos però tingué una actitud més de superioritat cap a ella, la qual es
deixa manejar fàcilment.

Tot i això, una cosa poc comú i que també reflexa clarament el canvi el qual es
vol aplicar per fer més atractiva a la dona trobem que aquestes fumen on i quan
volen, sense cap restricció.

24
- Magnolia (1999)

Títol: Magnolia

Any: 1999

Gènere: Drama, Melodrama, Histories

creuades, Pel·lícula de culte

Duració: 188 minuts

País: Estats Units

Direcció: Paul Thomas Anderson

Producció: Paul Thomas Anderson

Guió: Paul Thomas Anderson

Productora: New Line Cinema

Repartiment: Tom Cruise, John C. Reilly, Philip Baker Hall, William H. Macy, Jeremy
Blackman, Melora Walters, Jason Robards, Julianne Moore, Philip Seymour
Hoffman, Melinda Dillon, April Grace, Henry Gibson, Michael Bowen, Alfred Molina,
Emmanuel Johnson, Felicity Huffman, Michael Murphy, Don McManus, Luis
Guzmán, Patton Oswalt, Miriam Margolyes, Pat Healy, Ricky Jay

Argument: ―La película consta de nueve tramas paralelas ambientadas en el Valle de

San Fernando, en Los Ángeles: un niño prodigio, el presentador de un concurso de
televisión, un ex-niño prodigio, un moribundo, su hijo perdido, la mujer y el enfermero
del moribundo. Son historias aparentemente independientes, pero que guardan entre
sí una extraña relación.” (FILMAFFINITY)

Crítica feminista: A aquest llargmetratge, l’aparició i el paper de la dona és molt

secundari ja que la majoria de les representades durant el transcórrer del
temps fictici són prostitutes i/o submises.

El masclisme més destacat és el que ve donat per la mà de l’home que ajuda

als homes que recorren a ell a mantenir relacions amb qualsevol dona que
vulguin.

25
Evolució de la representació femenina

En aquest apartat desenvoluparé l’evolució que vagi observant, a partir de la

critica feminista duta a terme per mi, a mesura que vagi fent la visualització de
les pel·lícules pautades a l’apartat anterior.
A principis de la dècada dels 90, com podem veure a Pretty Woman (1990), la
dona es representa o com un objecte el qual lluir o com a prostituta, tècnica
que s’utilitza per atraure al poble juvenil, una vegada més l’ús i sexualització de
la dona per treure’n profit.
Tanmateix les dones encara són representades amb la necessitat de dependre
d’un home ja que la prostituta, de la qual se’ns explica la vida, va en busca d’un
príncep blau que la tregui del càrrec i la protegeixi, cuidi i mantingui,
mentrestant ella fa de mestressa.
Continuem l’anàlisi amb la visualització d’un clàssic feminista del 1991 com és
Thelma & Louise, on trobem representada la història de dues amigues.
Aquesta pel·lícula, com ja he esmentat abans, és un clàssic feminista ja que va
trencar amb el fet de que les dues protagonistes principals són dones. Tot i això
aquestes dones acaben per arruïnar-se la vida per culpa dels homes, ja que
acaben suïcidant-se. Però abans d’arribar al suïcidi final trobem un
desenvolupament molt interessat del fets pel treball: tot té inici quan la Louise
vol marxar de cap de setmana per allunyar-se dels problemes que té amb la
seva parella; per altra banda, la Thelma ho veu com una cosa nova, una
aventura, una cosa que mai ha fet abans per culpa de l’opressió del seu marit,
que l’obliga a estar tancada a casa i no li deixa fer res, llavors s’acaba
escapant.
Tanmateix podem saber que cadascuna té un rol, la Louise representa més el
feminisme ja que és una dona desenganyada i independent i la Thelma, en
canvi, és més innocent perquè mai ha sortit del seu voltant i dependent ja que
va sempre buscant el consell i l’aprovació de la seva amiga i després torna a
buscar refugi i protecció en braços d’un altre home tot i saber que és un lladre i
no és de fiar.
A mesura que avança el viatge decideixen parar en un bar, on la Thelma és
violada i la Louise, per protegir-la, fa ús d’una pistola, que havien agafat per si
una cosa així passava tot i que no ho creien, i acaba disparant al violador.

26
Això provoca un temps d’inflexió en la història ja que es converteixen en
fugitives perquè saben que la policia no els creurà, una mostra més del
masclisme que estava tan interioritzat en l’època.
La representació que hi trobem dels homes és bàsicament que són uns
egoistes que només volen, en aquest cas, a les protagonistes per interès:
l’home de la Thelma la vol de criada, la parella d’en Jimmy la vol atrapar
demanant-li matrimoni en un moment en que veu que la perd i el lladre que
coneixen només té relacions amb la Thelma per robar-los els diners.
Llavors, una altra escena molt interessant és també quan elles es revengen del
camioner que es trobem repetides vegades a la carretera i és un bavós i mal
educat amb elles: li fan explotar el camió i el deixen en el mig de no res.
També cal destacar, de l’escena en que un policia les para a la carretera i elles
l’amenacen per poder seguir fugint, el que la Thelma li diu: ―sigues bo amb la
teva família, sobretot amb la teva dona que el meu marit amb mi no ho era i
mira com m’he tornat‖. Aquí apreciem que la Thelma s’ha adonat de la realitat i
ha obert els ulls.
En definitiva, des del meu punt de vista la pel·lícula completa és una metàfora;
aquesta la trobem en el fet de que aquestes dues dones fugen de la justícia
quan la real finalitat és fugir del masclisme de la societat real, i per això crec
que està considerada un clàssic feminista i una peça de reivindicació, ja que les
protagonistes acaben preferint morir a ser agafades, com moltes dones a la
realitat moren per no ser escoltades, precisament, per la justícia.
Seguidament, continuem amb l’anàlisi de The Piano (1993), una història que
pot semblar senzilla però es intensa i profunda.
En aquest cas trobaríem abús i maltracte en el seu esplendor per part de dos
homes però, com en l’anterior, cal destacar que la protagonista principal
continua sent una dona i, podem afegir, que té un final feliç, cosa poc habitual
en l’època.
Tanmateix hi trobem un tema típic i habitual d’aquests anys, ella és casada pel
seu pare amb un home que ni tan sols coneix, la dependència femenina.
L’abús ens ve donat de la mà del que acaba per ser el salvador de l’Ada, la
protagonista. Aquests comencen la relació de manera tòxica: ell l’obliga a
deixar-se tocar i deixar que ell li faci el que vulgui si vol que li torni una de les
coses més importants per a ella, el seu piano. Arriba un punt en que ella

27
s’enamora i tenen relacions sexuals, per tant, li és infidel al seu marit, el qual
se’n entera i reacciona tancant-la a casa en contra de la seva voluntat.
Tot i això, el seu marit, passat un temps, a base de que ella li faci massatges i li
mostri carinyo torna a confiar en ella i torna a deixar-la lliure. Acte seguit,
aquesta envia a la seva filla a donar-li un missatge a l’amant però la nena
acaba anant a buscar al marit de la mare, el qual, deixant-se emportar per la ira
li talla un dit i l’amenaça amb tallar-la a trossos si no deixa de veure’s amb
l’altre home, aquí és on trobem el maltractament físic en la seva màxima
representació.
Després d’aquest fet, la nena recorre a l’amant de la mare i els tres
aconsegueixen marxar i començar una nova vida, feliç, lluny d’aquell lloc.
En aquest llargmetratge ens està representada la llibertat que acaba sentint la
dona d’una manera poc comuna: aquesta comença sent muda per elecció des
de petita i acaba per tornar a parlar quan es sent segura i alliberada.
Amb Pulp Fiction (1994) perdem el paper de protagonista principal de les dones
però, tot i això, la dona més destacada de la història és la causant de la majoria
del conflicte en que es centra l’argument.
El canvi que podem trobar a aquesta pel·lícula, respecte a principis del anys
90, concretament de Pretty Woman, és el fet de que les dones, tot i seguir
representades provocativament, no són prostitutes, però no sabria dir si és un
avanç o encara un retard, ja que aquestes tornen a ser mestresses de casa i a
dependre de l’home.
Tot i això, en aquest llargmetratge els que surten mal parats són els homes i és
per baralles que els provoca la seva passió per una mateixa dona.
A Magnolia (1999), tornem a trobar dones com objectes sexuals, és a dir,
prostitutes o fàcils des del punt de vista dels homes, com a boges, per atraure
més al públic també, i com a mestresses de casa. Tot i això, podem gaudir de
personatges femenins amb matissos, amb profunditat i amb un nivell psicològic
importants i destacables, que, en definitiva, és la real evolució i la que ens
interessa.

28
Conclusions

A l’inici del treball els objectius que em vaig plantejar eren: prendre contacte
amb el cinema dels anys noranta, conèixer el feminisme com a moviment fora i
dins del cinema, avaluar si hi ha evolució del feminisme a les pel•lícules
d’aquesta època i analitzar-hi el paper de la dona.

Positivament trobo que he complert tots els objectius que em vaig proposar: he
pogut prendre contacte amb el cinema dels 90, ja que tot i saber de l’existència
de la majoria de les pel·lícules que em van recomanar mai havia tingut
l’oportunitat de visualitzar-les i gràcies al treball de recerca ho he dut a terme;
també gràcies al treball elaborat he investigat i entrat més a fons al moviment
feminista, del qual, com mai m’havia ficat a buscar informació explícitament, em
pensava que en sabia més del que en veritat era conscient; d’altra banda,
exitosament he pogut veure, a partir del visionat de cinc pel·lícules, que al
cinema dels anys noranta sí que va haver-hi una evolució del feminisme i el
paper de la dona va anar canviant i agafant més importància.

Pel que fa a les meves hipòtesis, les plantejades primerament van ser que: des
dels inicis dels anys 90 fins al final es podrà apreciar una evolució en la
importància dels papers de les dona, però no pel fet de ser respectades sinó
pel fet de que més dones tindran papers de pes dins dels llargmetratges; i que
pel que fa a conèixer i prendre contacte amb els temes principals del treball, és
a dir, el cinema dels 90 i el feminisme, crec que serà d’allò més interessant
perquè hi ha moltes coses que no sé les quals podré treballar e investigar, més
endavant.

Una de les hipòtesis s’ha complert tota, com he esmentat als objectius, he
pogut endinsar-me en aquest món fictici i dur a terme la meva finalitat i al
mateix temps ha sigut molt interessant i, sincerament, he ampliat molt el meu
coneixement previ, és per això que se m’ha fet un treball amè i me l’he pres
amb ganes.

29
Per altra banda, la meva hipòtesi era que sí que es podria apreciar l’evolució en
el paper de la dona però aquestes seguirien sent molt poc respectades.
Aquesta hipòtesi la vaig plantejar perquè a principis del segle actual i encara
avui en dia, tot i que de manera més camuflada, el masclisme hi segueix
present i el respecte a les dones no és dels fets que més ha evolucionat ja que
es segueixen venent llargmetratges sencers pel cos d’un personatge femení i el
fet de dona lluitadora i independent segueix sobtant actualment.
Llavors, podríem dir que la meva hipòtesi és certa perquè la finalitat del cinema
de l’època era, en resum, tornar a atrapar al públic, fos de la manera que fos, i
la més impulsada fou venent el cos de les dones i fent-les atraccions sexuals.

En un futur, vist el resultat d’aquest treball, m’agradaria seguir investigant

l’evolució del moviment feminista al cinema fins a l’actualitat ja que també em
motiva; perquè seria interesant aprofundir en com les pel·lícules segueixen
influint-los com a societat.
Això és una de les coses que espero poder tenir l’ocasió de fer en la carrera
d’audiovisuals i multimèdia.

Finalment, m’agradaria agrair l’ajuda que he rebut per part de la meva tutora,
l’Eva Cabrera, que m’ha aconsellat i guiat en tot el possible, a en Jaume
Romero, que també ha ficat de la seva part, i a tots els blocs, revistes i pàgines
webs dedicades al món audiovisual que van ajudar-me en la tria de les
pel·lícules.

30
Referències bibliogràfiques

- SADOUL, GEORGES. Història del Cine Mundial: desde los orígenes.

Tucumán, Buenos Aires, Argentina, 1621. (Siglo XXI editores)

- Significados.com. [en línia] https://www.significados.com/cine/ Data de la

consulta: 11 de maig de 2018.

- Definición ABC. [en línia] https://www.definicionabc.com/general/cine.php

Autora: Victoria Bembibre. Data de la consulta: 11 de maig de 2018.

- Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado.

INTEF. [en línia]
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/24/cd/m6_1/index.html Data
de la consulta: 12 de maig de 2018.

- IES Santanyí. El Feminisme: la lluita per la igualtat de gènere. [PDF]

http://www.iessantanyi.cat/filosofia/Etica/05feminisme.pdf Data de consulta: 16
de juny de 2018.

- Història del Cinema. Xtec [en línia] http://www.xtec.cat/~xripoll/cine6.htm Data

de consulta: 17 de juny de 2018.

- OXFAM Intermón. El feminismo actual: 3 destacadas representantes. [en línia]

https://blog.oxfamintermon.org/el-feminismo-actual/ Data de consulta: 12 de
juliol.

- Educomunicación. La mujer en el cine y la fotografia. [en línia]

http://educomunicacion.es/cineyeducacion/mujer_en_cine.htm Autor: Enrique
Martínez-Salanova Sánchez. Data de consulta: 12 de juliol.

- Fátima Cristina de Almeida Daniel. REPRESENTACIÓN DE LA MUJER EN

EL CINE COMERCIAL DEL SIGLO XXI. Análisis de los años 2007—2012.
Tutora: Asunción Bernárdez Rodal. [Treball de fi de màster]
https://eprints.ucm.es/16758/1/TFM_cristina_corregido_%281%29.pdf Data de
consulta: 12 de setembre de 2018.

31
- Muy Interesante. ¿Qué es el Test de Bechdel? [en línia]
https://www.muyinteresante.es/cultura/arte-cultura/articulo/que-es-el-test-de-
bechdel-771399550662 Autora: Laura Martinez. Data de consulta: 28 de
setembre de 2018.

- Test de Bechdel. [en línia] https://es.wikipedia.org/wiki/Test_de_Bechdel Data

de consulta: 6 de novembre de 2018.

- Judith Butler. [en línia] https://es.wikipedia.org/wiki/Judith_Butler Data de

consulta: 17 de novembre de 2018.

- Film Affinity España. [en línia] https://www.filmaffinity.com/es/main.html Data

de l’última consulta: 7 de desembre de 2018.

- IMDb. [en línia] https://www.imdb.com/?ref_=nv_home Data de l’última

consulta: 7 de desembre de 2018.

- Duiops [en línia] https://www.duiops.net/cine/inicios-del-cine.html Data de

l’última consulta: 27 de desembre de 2018.

32
33