INFLUÈNCIA DE LA PUBLICITAT PER

EMPLAÇAMENT ALS CONSUMIDORS EN L’ÀMBIT

TELEVISIU

Natàlia Jiménez Martín

2n Batxillerat A

Miquel Àngel Gómez

Data d’entrega: 15/01/2019.

ÍNDEX
1. PART TEÒRICA: PUBLICITAT PER EMPLAÇAMENT
1.1. INTRODUCCIÓ (pàg. 2-4)
1.1.1. MARC LEGAL DEL PRODUCT PLACEMENT.
1.1.2. DEFINICIONS
1.1.3. HIPÒTESI

1.2. AVANTATGES I RISCOS (pàg. 5–7)

1.3. ORÍGENS (pàg. 8-13)
1.3.1. ORÍGENS DEL PRODUCT PLACEMENT (1885-1930)
1.3.2. INICIS DEL PRODUCT PLACEMENT (1930-1945)
1.3.3. PERÍODE DE TRANSICIÓ (1945-1970)
1.3.4. PERÍODE DELS PRIMERS INTERMEDIARIS (1970-1982)
1.3.5. CONSOLIDACIÓ DEL PRODUCT PLACEMENT (1982-1990)
1.3.6. INSTITUCIONALITZACIÓ DEL PRODUCT PLACEMENT (1990-
actualitat.)
1.4. TIPOLOGIA DE PRODUCTS PLACEMENT (pàg. 14-16)

2. PART PRÀCTICA (pàg. 17-30)

• Anàlisi de Mad Men (de la primera temporada, de 13 capítols)

3. CONCLUSIONS (pàg. 31-32)

4. WEBGRAFIA (pàg. 33-34)

1
 1. PART TEÒRICA : PUBLICITAT PER EMPLAÇAMENT

1.1.INTRODUCCIÓ

Una de les tècniques publicitàries indirectes més utilitzades, que ha anat adquirint certa
importància en els darrers anys i ha evolucionat fins l’actualitat és l’anomenada
publicitat per emplaçament o simplement emplaçament de producte. L’emplaçament de
marques continua estant present en la majoria de mitjans de comunicació, encara que
aquest treball únicament es centrarà en estudiar l’emplaçament en l’àmbit televisiu.
Aquesta tècnica de promocionar productes, concretament en obres cinematogràfiques
entre d’altres, ha esdevingut en els últims anys, una de les formes de publicitat no
convencional amb més èxit pel que fa al seu impacte en el públic de totes les edats.
Tanmateix coneguda com product placement, és una tècnica publicitària basada en la
col·locació o ubicació de productes o de referents visuals de les marques en qüestió a
l’escenari on es desenvolupa l’acció. Bàsicament, l’anunciant és el que paga per aquest
emplaçament o fins i tot, com ja passava en els anys daurats de Hollywood fins
l’actualitat, paga per promocionar obres o les figures estrelles que hi apareixen.

1.1.1. MARC LEGAL DEL PRODUCT PLACEMENT.

La Llei General de la Comunicació Audiovisual (Llei 7/2010, del 31 de març), que

considera que el product placement és tota forma de comunicació comercial
audiovisual consistent en incloure, mostrar o referir-se a un producte, un servei o
marca comercial de manera que figuri en un programa. Encara que sigui una definició
generalment acceptable, és necessari afegir que existeix una contraprestació econòmica
per part de l’anunciant, ja que hi ha casos en que una marca comercial apareix amb una
clara visibilitat en una producció audiovisual i aquesta no ha pagat per la seva presència.
Per tant, perquè s’acompleixi la legalitat d’aquesta pràctica, la Llei de Comunicació
Audiovisual (2010), determina els següents requisits per aquest tipus de publicitat:

2
• L’emplaçament únicament es podrà realitzar en documentals, pel·lícules, series i
programes esportius i d’entreteniment. Si en la resta de continguts apareix una marca,
haurà de ser de manera gratuïta.
• Ha d’estar identificat al inici, final i després de les pauses de programació,per a
donar a publicitat, notícies d’última hora, o qualsevol altre contingut.
• Està prohibit durant l’horari infantil, ja que la llei protegeix als menors i aquesta
forma de comunicació podria condicionar-los en una major mesura que als majors
d’edat. Per tant, durant l’horari infantil (de 8-9h i de 17-20h en dies laborables, de 9-12h
els dissabtes, diumenges i festius).
• Durant l’emplaçament no s’incitarà a la compra del producte o servei. Es pot
mostrar en situacions quotidianes, mencionar o interactuar amb el producte en qüestió.
En definitiva, no és legal incitar directament a la compra.
• L’emplaçament no pot condicionar a la independència editorial del mitjà.

1.1.2. DEFINICIONS
Al llarg del temps, s’han establert múltiples definicions sobre el significat d’aquest
fenomen.
Per tant, una definició acceptada majoritàriament pels experts en la matèria, és la que
proposa Grupta i Gold, que van expressar que l’emplaçament del producte consisteix en
l’exhibició o menció d’un producte, marca o logotip, mostrat o utilitzat de forma
natural o subtil, previ pago per la empresa o institucions responsables de la marca,
amb fins promocionals i/o comercials (Gupta, P.B. i Gould, SJ., 1997, pp. 37-50).
En aquesta definició, es mostra clarament que l’emplaçament de marques neix amb una
intenció comercial, motivada per la contraprestació econòmica per l’anunciant.
Baños, M. y Rodrígeux, T. (2003), citats per Lozano González, A.A. (2012, p. 21),
al·ludeixen al diccionari J. Walter Thompson de comunicació, màrqueting i noves
tecnologies, obtenint una altra definició a tenir en compte. En aquest es tracta al product
placement com un a expressió anglesa que significa “emplaçament del producte”, i que
s’utilitza per anomenar la tècnica de comunicació que consisteix en col·locar
estratègicament productes comercials en les seqüències o en els guions d’una pel·lícula
de cine o televisió amb fins publicitaris. Tanmateix, afegeix que ofereix la possibilitat
d’arribar a grans audiències, és creïble, la marca o producte apareix sense
competència i proporciona una elevada rendibilitat. Aquest últim aspecte és realment

3
important, ja que l’absència de competència per les marques que són emplaçades és una
d eles grans virtuts del product placement.
Sembla ser que una de les definicions més completes, és la proposada per Miguel Baños
y Teresa Rodríguez, recollint d’alguna manera totes les anteriors: El product placement
consistiria en col·locar un producte, marca o servei de forma intencionada en una obra
audiovisual, gràfica o literària, a canvi d’una retribució econòmica o de qualsevol altre
intercanvi entre l’empresa i la productora, intercanvi que pot ser d’abastament
d’equip, assessorament, etc. Lògicament, hi ha casos en els que no hi ha cap relació,
però la intencionalitat de que es vegi la marca és un argument amb el suficient pes com
perquè l’espectador percebi clarament l’emplaçament i per tant, tingui certs resultats
per l’anunciant. Aquest últim punt fa referència a que en ocasions la presència d’una
marca, producte o servei no existeix mitjançant contraprestació i així doncs, només
contribueix a donar tridimensionalitat als personatges: els situen al món i això els dota
de certa dosis de realisme, derivant en una possible identificació de l’espectador amb
aquells.
És considerada una tècnica bastant controvertida, pel fet que alguns defensen que no és
legal per gairebé tocar els límits de percepció pels espectadors. D’una banda, en
aquestes definicions no es destaca suficient que el product placement pugui aparèixer en
diferents arts, com són la música, pintura, fotografia, literatura, etc.
D’altra banda, un element important que no queda prou assenyalat en aquestes
definicions,és que es pot realitzar de diferents formes. Tant pot ser que la marca ocupi
rellevància en l’acció o que sigui un simple element més del dia a dia en la producció.
Per tant, depenent de com es determini promocionar el producte, l’emplaçament pot ser
verbal o visual, alhora que pot jugar un paper actiu o passiu, depenent si d’alguna
manera està involucrat en l’acció o no.
1.1.3. HIPÒTESI

Realment, no som conscients de la quantitat d’impacte publicitari que rebem en el

nostre dia a dia i fins i tot, en quin grau aquest té la capacitat, tot i la seva manca de
identificació explícita, de modificar les conductes dels espectadors en els moments
d’adquisició o consum dels productes. Tanmateix, de persuadir als consumidors de
manera inconscient a l’hora de decantar-se pel mateix producte, d’una marca o altre,
tenint preferència per la que en aquest cas ha estat promocionada.

4
 1.2. AVANTATGES I INCONVENIENTS DEL PRODUCT
PLACEMENT

AVANTATGES

 L’espectador està més predisposat i atent al que està veient perquè és del seu
interès, ja que va decidir per voluntat pròpia veure el que esta veient en aquell
moment. Aquest està més entretingut i per tant no està tan a la defensiva como
pot succeir quan sorgeix una pausa publicitària. A més, no es tracta d’una
publicitat intrusiva. El producte en qüestió, està circulant molt més temps que
en un anunci tradicional ja que per exemple, en el cas de les pel·lícules en
primer lloc surt al cine, després en DVD i finalment a la televisió, per la qual
cosa aconsegueix arribar a un públic més elevat.
 Redueix els costos de producció, ja que les marques pagaran per l’emplaçament
publicitari.
 La publicitat convencional ha assolit uns nivells de saturació que estan molt
presents en el públic, la qual cosa ha fet que la seva capacitat persuasiva
disminueixi cada cop més, mentre que el product placement ha anat
evolucionant amb eficàcia.
 La marca s’associa a un entorn més familiar i més realista per l’espectador, a
diferencia de la publicitat convencional que sol representar móns perfectes i
idealitzats.
 Les marques apareixen en un entorn sense competència. Amb el product
placement, la marca està en un entorn no competitiu, en el que no hi ha
presència d’altres anunciants que pertanyen a la mateixa categoria de productes.
El més freqüent és firmar una clàusula d’exclusivitat, fins i tot, es pot firmar
una clàusula en la que s’estableix que l’empresa en qüestió té preferència per
incorporar la seva marca a futures realitzacions cinematogràfiques d’una
productora o per a futurs capítols d’una serie de televisió.

 El cine ofereix uns nivells de qualitat en contingut i la forma, que cap altre medi

5
 audiovisual pot oferir. Els emplaçaments permeten mostrar que les estrelles de
cine consumeixen marques de forma natural i així doncs, molts espectadors
imiten les conductes socials d’aquestes estrelles.
 Des del punt de vista del consumidor, els emplaçaments no interrompen la
programació ni resulten tan molests como els anuncis convencionals.
 L’ús de marques rellevants pot ajudar a definir personatges, ja que moltes
d’elles s’associen a certs perfils de persona.
 Els productes que ofereixen les marques, ajuden a definir el moment del temps
en el qual es situa la producció, ja que els espectadores solen associar-les al
temps real.
 Els consumidors estan exposats successivament a la marques emplaçades en
una pel·lícula, concretament cada vegada que veuen la reposició de la pel·lícula
en televisió o cada vegada que la veuen en els seus propis reproductors de
vídeo, como poden ser els mòbils o els ordinadors.

6
INCONVENIENTS

 En diverses ocasions ha estat considerada publicitat il·lícita, subliminal o

encoberta.
 El seu ús de manera inadequada pot posar en risc la marca. De la mateixa
manera, estar present en algunes imatges en les qual no té relació amb l’acció,
pot donar la sensació d’un pla forçat.
 Es pot donar el cas de produir-se una saturació de marques dins de la ficció que,
encara que fossin de diferents categories, la seva presència no mostra certa
quotidianitat en l’acció.
 Competitivitat entre marques. Si una altra marca del mateix sector està present
en la acció, pot restar certa efectivitat en el teu emplaçament en qüestió.
 L’emplaçament suposa un suport de finançament per la productora i per tant, es
redueixen els costos de producció.
 Passa molt de temps, possiblement més d’un any, entre la planificació de
l’emplaçament i la projecció del film. Per tant, després d’aquest temps, és
possible que el director hagi eliminat del muntatge, l’escena amb la marca
emplaçada.
 És molt arriscat invertir en una pel·lícula perquè l’èxit o el fracàs és bastant
imprevisible.
 Durant la gravació o muntatge de la pel·lícula, poden sorgir conflictes entre els
interessos artístics i econòmics que poden portar en molts casos a cancel·lar la
planificació negociada amb l’anunciant, fins arribar al punt de reduir la
percepció de la marca fins fer-la pràcticament invisible en la producció.
 Quan una marca es presenta en escenes en les quals entra en contacte amb
ambients degradants i insans, hi ha un cert risc a que el producte es pugui
relacionar amb llocs d’aquets tipus i ocasionar una mala imatge del mateix.
 Relacionat amb el punt anterior, quan s’estableix una relació entre la marca i el
personatge que consumeix i manipula els seus productes, també es poden
presentar certs riscos. Per aquest motiu, s’ha de vigilar les marques que se li
atribueixen a depèn quins personatges, ja que també poden causar un efecte
negatiu en l’espectador.
 Sempre hi ha un percentatged’audiència que reacciona negativament davant la
presència d’emplaçaments o la poca naturalitat amb que s’emplacen.

7
 1.3. ORÍGENS DEL PRODUCT PLACEMENT AL CINE

En relació amb la història del product placement, s’establirà una divisió de sis
períodes que engloba des dels seus inicis fins a l’actualitat d’aquest.

1.3.1. ORÍGENS DEL PRODUCT PLACEMENT (1885-1930)

L’aparició del cine es remunta concretament al dia 28 de desembre de 1885, data

en la qual Louis Lumière va fer la primera projecció pública d’una
pel·lículadavant d’un auditori que havia pagat per ser partícips d’aquesta
innovació.
Als anys 20 del segle anterior, van néixer els estudis de Hollywood que tothom
avui dia coneix com Paramount, Columbia, Universal, Warner Bros, etc.
Aquests estudis van començar a sol·licitar el que s’anomenaven prop, és a dir,
objectes per ambientar les escenes a alguns anunciants, els quals persegueixen la
difusió d’un producte per mitjà de la publicitat. Aquests els hi van cedir de
manera gratuïta, a canvi de la seva aparició en un mitjà de difusió de cada vegada
més envergadura en la societat.

1.3.2. INICIS DEL PRODUCT PLACEMENT (1930-1945)

Diverses agencies de publicitat van començar a treballar amb els estudis per a que
les grans estrelles comencessin a promocionar productes en campanyes
publicitàries convencionals.
Per la seva banda, hi va haver empreses d’alimentació i neteja domèstica que van
integrar algunes de les seves marques tant en series com en programes de ràdio.
Tanmateix, van aparèixer les primeres agències especialitzades en fer
d’intermediàries entre els productes i els anunciants com podia ser Stanley-
Murphy Service.
Els estudis Warner Bros van establir els seus primers departaments de product
placement, mentre que Columbia va revisar escena a escena el guió d’Ann
Carver‘s Profession (1933),per identificar possibles emplaçaments potencials, i
llavors va enviar les seves propostes a diferents anunciants.

8
Figura 1. Portada de Ann Carver’s Profession.
Font: http://rarefilm.net/ann-carvers-profession-1933-edward-buzzell-fay-wray-gene-raymond-
claire-dodd-drama/

Tot i això, es considera que el inici del product placement per excel·lència, encara que
com una tècnica encara molt esporàdica i bàsica, es va produir quan l’actor Humphrey
Bogart va beure aigua en l’escena de Perrier en Casablanca (1942).

Figura 2. Escena on surt l’ampolla d’aigua Vichy Water.

Font: https://www.pinterest.com/mostlymoviesrcr/movie-food-and-cocktails/

9
 1.3.3 PERÍODE DE TRANSICIÓ (1945-1970):

L’exposició gratuïta de continguts audiovisuals en la recent televisió per aquells

temps, va provocar una profunda crisi en la industria cinematogràfica.
Les marques van anar apareixent d’una forma cada cop més habitual, com podia
ser l’emplaçament que va protagonitzar l’actriu Joan Crawford, bevent una
ampolla de whisky Jack Daniel’s en Alma en suplicio (1945), fins a l’escena on
James Cagney dirigeix una fàbrica de la famosa marca de begudes Coca-Cola en
la pel·lícula Berlín Oriental en Unos,dos, tres (1961).

Figura 3. Escena on un dels personatges agafa una ampolla de la marca Pepsi.

Font: https://www.filmaffinity.com/es/film910755.html

Tanmateix, es va enaltir la capacitat per influir en el consum del públic, com es podia
veure reflectit en la moda de portar la caçadora i els texans al estil James Dean en
Rebeldes sin causa (1955) .

Figura 4. Portada en es pot apreciar l’estilisme de’n James Dean.

Font: http://lowit.net/james-dean/

10
1.3.4. PERÍODE DELS PRIMERS INTERMEDIARIS (1970-1982):

En aquesta etapa de creixement, van sorgir nombroses productores independents,

les quals eren molt proclius a finançar una part del pressupost a través del product
placement.
Els rodatges tendien a localitzar-se cada vegades més en espais exteriors, amb la
qual cosa va augmentar el interès per emplaçar productes i marques
familiaritzades amb el públic.
Ràpidament es van començar a fer estrictament necessàries les agencies
d’intermediació entre productores i anunciants. La més famosa va ser Associated
Film Productions, fundada al 1978 per Robert Kovoloff, la qual cobrava una tarifa
de 25.000 fins a 50.000 dòlars als anunciants, a canvi d’una determinada quantitat
d’emplaçaments en pel·lícules seleccionades a partir de les oportunitats que es
donaven en els guions.

1.3.5.CONSOLIDACIÓ DEL PRODUCT PLACEMENT (1982-1990)

En aquesta etapa destaca l’emplaçament realitzat a la famosa pel·lícula ET, The

Extra-terrestrial (1982),en la qual Steven Spielberg va firmar un contracte amb
Reese’s Pieces, conforme aquesta marca de caramels seria promocionada al film,
a canvi que Reeese’s Pieces anunciés simultàniament el seu producte i la
pel·lícula a la vegada.
Aquest emplaçament va fer que les ventes d’aquesta marca augmentessin un
66%en tres mesos. Va passar a ser considerat un cas llegendari en l’efectivitat del
product placement i a partir d’aquest moment, aquesta tècnica va començar a ser
utilitzada com una estratègia de comunicació comercial en algunes empreses.

Figura 5. Escena on es mostren els caramels Reese’s Pieces.

Font:https://productplacementblog.com/movies/reeses-pieces-the-hershey-company-e-t-
the-extra-terrestrial-1982/

11
 L’empresa de Coca-Coca, una de les que més habitualment utilitzava aquesta
tècnica, va comprar Columbia Pictures i va començar a emplaçar la seva marca en
nombroses pel·lícules com pot ser
l’exemple de Blade Runner (1982)

Figura 6. Escena en la qual es mostra la marca Coca-Cola.

Font: https://robertopatxot.wordpress.com/2015/03/11/la-maldicion-de-blade-runner/

Una altre gran exemple d’emplaçament de marques, va ser el cas de les ulleres Ray-
Ban, que durant aquests anys, van ser emplaçades a 160 pel·lícules com Top
Gun(1986).

Figura 7. El personatge esposa les ulleres de la marca Ray-Ban.

Font: http://filmiticos.com/la-recomendacion-de-la-semana-top-gun/

Els estudis van intentar prescindir dels intermediaris i negociar directament amb els
anunciants, però el mercat s’havia ampliat estrepitosament i hi havia espai per tots.

12
La investigació sobre l’efectivitat del product placement era encara escassa i no
disposava d’eines per planificar els emplaçaments sistemàticament. La contraprestació
econòmica es va fer habitual encara que normalment es pagaven tarifes anuals per un
pack d’emplaçaments.

1.3.6.INSTITUCIONALITZACIÓ DEL PRODUCT PLACEMENT

(1990-actualitat)

El product placement va créixer estrepitosament en la ficció, com en el cas

d’Espanya, moltes series televisives com poden ser Farmacia de Guardia,
Médico de Familia o los Serrano, entre d’altres, van arribar a promocionar top
tipus de marques.
Al 1991, es va fundar la Entertainment Resources & Marketing Association
(ERMA) amb l’objectiu de formalitzar la pràctica d’aquesta tècnica publicitària i
millorar la seva imatge envers la societat. Va anar aconseguint els seus objectius,
fins que el product placement va arribar a ser una tècnica publicitària relativament
acceptada pel públic.
Tanmateix, una associaciósimilar va sorgir al Regne Unit al 1996, amb el nom de
Entertaiment Marketing Association (EMA). Aquesta associació ha estat formada
per professionals vinculats íntimament amb aquesta tècnica publicitària, com
poden ser des de agències especialitzades fins a directors de màrqueting.
A partir de la primera dècada del segle XXI fins l’actualitat, s’han realitzat
investigacions que han permès acumular una gran quantitat de coneixements
sobre el product placement.
En definitiva, el product placement s’ha institucionalitzat com a tècnica
publicitària formant una industria al seu voltant. Dins d’aquesta indústria
cinematogràfica podem trobar que s’han originat critiques cap a aquest fenomen
com pot ser la del Show de Truman (1998).

13
 1.4. TIPOLOGIA DE PRODUCTS PLACEMENT

En relació a la forma d’aparició amb la que pot aplicar-se el product placement

s’estableix la següent classificació general :

 Emplaçament visual:succeeix quan es mostra una marca o producte en

pantalla. És molt freqüent en el cine i a la televisió, com poden ser les series o
els programes.
 Emplaçament auditiu: es produeix quan es menciona la marca o el producte en
qüestió en el diàleg d’una obra cinematogràfica o en un programa de televisió.
La seva utilització és més freqüent a la radio, encara que també pot ocórrer al
cine o a la televisió.
 Emplaçament d’ús: es molt comú que se li atorgui cert protagonisme a una
marca o producte al ser utilitzat per algun personatge. Aquesta tècnica sol
produir-se sobretot al cine, encara que cada cop és més freqüent a l’àmbit de les
series televisives.

Aquests tres tipus són diferents a la vegada que independents un de l’altre, encara que
de vegades poden aparèixer conjuntament, sobretot la combinació entre emplaçament
visual i auditiu.

En relació a la presència que una marca o producte pot ocupar en el pla, s’estableix la
tipologia següent:

 Pla protagonista: quan el producte és mostrat davant dels personatges. Sol

evitar-se, degut a que en aquest pla es donaria preferència al producte abans que
a la visió general de l’escena.
 Pla neutre: en aquest pla, el producte no ocupa un lloc tant important, però està
relacionat d’alguna forma amb l’acció. Per tant, el producte no és considera una
simple decoració de l’escena.
 Pla fons: el producte es situa al fons de la imatge, normalment en el decorat de
l’escena. Es podria considerar que és la col·locació més natural en comparació
amb les dues anteriors, ja que està aïllada de l’acció i únicament forma part del
context en el que l’escena es desenvolupa.

14
El grau d’implicació que es produeix entre els personatges de l’obra artística respecte
als productes o marques integrades en aquesta pot ser variable. Unaclassificació bastant
original i diferenciada de la resta que s’han anat establint, és la proporcionada per
Olivares y Pino (2003), en la qual es distingeixen els diferents comportaments dels
personatges en relació a la marca o producte incorporats a l’obra:
 Passiu: el producte està present en l’escena formant part del decorat i context,
però els personatges no el mencionen ni interactuen amb ell. És molt típic en
l’aparició de cartells en l’exterior, marques exposades en un lloc on no
s’interactua en cap moment amb la marca o el producte, simplement estan allà.

Dins d’aquesta tipologia, s’hi poden establir dues altres, en relació a la forma
amb la qual es mostra el producte:
 Passiu secundari: el producte en qüestió, apareix en l’escena sense tenir
cap tipus de finalitat ni relació amb els personatges. És el nivell més baix
de product placement, per la qual cosa, és el que menys valor té per
l’anunciant i per el que menys diners rep la productora.
 Passiu principal: té les mateix característiques que la modalitat anterior,
és a dir, l’actor no consumeix el producte, ni interactua amb ell i tampoc
el menciona. Però hi ha una petita diferència, ja que el paper que
exerceix la marca és superior, perquè està relacionada amb el context bé
perquè sigui normal consumir o utilitzar el producte en un determinat
lloc o en una situació determinada .
 Actiu: els personatges interactuen amb el producte mitjançant la seva utilització
i manipulació encara que sense mencionar-lo. És possible que per exemple
agafin un producte pel seu ús, o l’utilitzin com a transport o qualsevol altre
acció. Sempre existeix una interacció entre els personatges i el producte o marca.

 Verbal: el producte es nomena intencionadament, sigui visible en l’escena o no,

però mai s’utilitza, consumeix o manipula. Es poden distingir dues possibles
formes verbals:
 Menció verbal: el personatge o personatges implicats simplement
nombren la marca o el producte.

15
  Valoració verbal: el personatge nombra la marca o producte, emetent
seguidament una valoració.
 Hiperactiu: és el nivell màxim de product placement i succeeix quan el
personatge a més de manipular el producte, fa referència a aquest, per la qual
cosa, adquireix un paper rellevant al voltant de l’evolució de l’escena o diàleg.
Tanmateix, poden establir-se dues formes diferents:
 Menció hiperactiva: el personatge menciona el producte o marca i
l’utilitza, sense cap tipus de valoració.
 Valoració hiperactiva: el personatge menciona el producte o marca i el
manipula a la vegada que realitza una valoració.

16
2. PART PRÀCTICA

Gènere Drama de l’època

Creador Matthew Weiner
País d’origen Estats Units
Localització Los Ángeles
Idioma Anglès
Temporades 7
Episodis 92
Empreses productores Weiner Bros, Silvercup Studios,
Lionsgate
Duració 47 minuts
Primera emissió 19 de juliol de 2007
Última emissió 17 de maig de 2015

És una aclamada sèrie del gènere dramàtic, que explica els inicis d’una de les més
prestigioses agències de publicitat dels anys 60, la qual gira en torn d’un dels més
prestigiosos executius de la firma, Donald Draper, un hombre de grans qualitats
talentoses, com el poder creatiu i la dissuasió per vendre les seves idees. Aquesta
agencia, anomenada Sterling Cooper Advertising, dissenyava millor que ningú les
companyes de publicitat en aquell moment. El seu lema per excel·lència era: “No
importa el que siguis. El important és com ho venguis…”

Al 1960, la publicitat era considerada una de les professions amb més prestigioses. Va
ser una època de gran ebullició en tots els sentits, la manipulació professional,
l’assetjament sexual formen part del treball i dels negocis . Tanmateix, Mad Men es
podria considerar un còctel de misogínia, alcoholisme, enveja i egoisme, que transcorre
a través de les seves set temporades per tots els fets importants de la dècada: des de la

17
crisi cubana dels míssils, passant per l’assassinat de figures importants com John
F.Kennedy o de Mather Luther King, fins a qüestions contemporànies de l’època, com
el inici del moviment ”hippie”o el desenvolupament de la Guerra Freda. Encara que
aquests fenòmens històrics i socials, únicament són tractats de manera indirecta, ja que
no són de cap manera indispensables o considerables en l’eix dramàtic.

ANÀLISI DE LA PUBLICITAT A LA PRIMERA TEMPORADA

 1r CAPÍTOL

La marca de tabac Old Gold es mencionada per part del protagonista als minuts 1.23-
1:57-1:29.

Així doncs, durant el primer episodi, el director creatiu de

l’agència de publicitat de Sterling Cooper, es trobar en un bar,
en el qual manté una conversa amb un cambrer afroamericà
sobre els cigarrets, qüestionant-li per quina raó decideix
comprar la marca de tabac Old Gold en lloc de Lucky Strike.
Ambdós són interromputs per un dels propietaris del bar, que
afirma que el cambrer pot ser bastant xerraire, però en Don
insisteix que els dos simplement estaven mantenint una conversa.

Figura 8: Imatge promocional de la marca OldGold.

Font: https://www.ebay.com/itm/VINTAGE-1954-OLD-GOLD-KING-SIZE-
CIGARETTES-FILTERED-EXPERIENCE-LONGER-AD-PRINT-/162623475229

Imatge del moment de la conversa de Don amb el cambrer.

18
Per tant, es tracta d’un emplaçament de menció verbal, ja que ambdós únicament
mencionen les marques.

És una marca nord-americana de cigarrets que pertanyen a Lorillard Tobacco Company,

companyia de tabac americana, la qual el va introduir al 1926, arribant a ser un dels seus
productes estrelles.

El lema que es solia utilitzar per anuncis va ser “El cigarret per a persones
independents.”

Al 1941, Lorillard va traslladar Old Gold a J.Walter Thompson Co.

A la dècada dels 50, amb estudis que suggerien que el tabaquisme podia estar relacionat
amb el càncer de pulmó, Lorillard va introduir una sèrie d’anuncis que incloïen
consignes del tipus: “Les reclamacions de por no enganyen a ningú ... Confia en l’or
vell per a un TRACTAR en lloc d’un TRACTAMENT “, amb la finalitat d’afirmar que
el informes que s’havien redactat eren falsos i que fumar no era dolent per a la salut.

Durant el primer episodi, el director creatiu de l’agència de publicitat de Sterling

Cooper, es trobar en un bar, en el qual manté una conversa amb un cambrer
afroamericà sobre els cigarrets, qüestionant-li per quina raó decideix comprar la marca
de tabac Old Gold en lloc de Lucky Strike. Ambdós són interromputs per un dels
propietaris del bar, que afirma que el cambrer pot ser bastant xerraire, però en Don
insisteix que els dos simplement estaven mantenint una conversa.

Figura 9: Imatge promocional de Lucky Strike.

Font: https://www.pinterest.es/?show_error=true

Així doncs Lucky Strike, seria una altra de les marques de tabac
que es menciona per primer cop a la sèrie al minut 1:26,
posteriorment es torna a mencionar al minut 14:43, al 27:45, al
28: 25, al 31:33 i de nou als segons després, 31:44.

En el minut 1:26 aproximadament, Don, intenta convèncer al cambrer que utilitzi Lucky
Strike, mentre sosté un cigarret d’aquesta marca. Així doncs, es tractaria d’un
emplaçament de menció hiperactiva, ja que el personatge menciona la marca alhora que
utilitza el producte, encara que sense cap tipus de valoració.

19
Durant els minuts 27:45, al 28: 25, al 31:33 i de nou als segons després, 31:44, és
mencionat aquest producte, degut a que s’està duent a terme una reunió entre els
diferents publicistes de l’agència. Com es pot observar en aquesta imatge, mentre
discuteixin sobre les noves formes de promoció d’aquest producte perquè continuï
triomfant en el mercat, alguns d’ells l’estan consumint. Per tant, es tracta d’un
emplaçament de valoració hiperactiva, ja que els personatges mencionen el producte o
marca i el manipulen o consumeixen alhora que realitzen una valoració sobre aquest.

És una reconeguda marca de cigarrets que pertanyen a la companyia tabaquera, British

American Tobacco. Va ser introduïda en 1871, representada per un logotip molt
conegut, el Bull’s Eye. La marca ofereix al consumidor tres tipus de cigarret: red, silver
i classic.

que el denomina sempre s’ha volgut mantenir al marge per motius socioeconòmics.

Lucky Strike era un dels millors clients de Sterling Cooper. Roger Sterling, va utilitzar
la bona relació que tenia amb Sterling Cooper amb Lucky Strike, para a que aquests es
convertissin en els primers i en els principals clients de la futura Sterling Cooper Draper
Pryce.

20
A mitjans dels anys 60, les lleis que afectaven a la publicitat sobre cigarrets van canviar,
la qual cosa va provocar una gran preocupació a Garner, fent que Don Draper i Roger
tinguessin que calmar-lo per telèfon. Per la seva banda, Garner estava especialment
preocupat perquè aquests canvis en la llei prohibien que els esportistes anunciessin
cigarrets, ja que eren considerats models a seguir. Bàsicament, la seva preocupació
procedia de que Garner s’estava beneficiant d’una campanya publicitària en la que

l’estrella dels New York Jets, Frank Gifford, apareixia anunciant la pròpia marca.

Figura 10. Imatge promocional de Lucky Strike amb el

esportista Frank Gifford.

Font: http://www.pophistorydig.com/topics/tag/frank-
gifford-lucky-strike-cigarettes/

L’emplaçament d’aquesta marca va augmentar substancialment les ventes de la mateixa

segons va estimar el diari The Telegraph:

“Les ventes dels cigarrets de fama mundial, propietat de British American Tobacco,
van arribar als 33 mil milions de paquets al any passat davant als 23 mil milions en
2007, quan el capítol es va retransmetre”.

Old Fashioned, és una còctel a base de whisky rye (de sègol) o també de bourbon (de
blat de moro). El clàssic got baix de whisky porta el nom d’aquest glop.

En la primera escena del primer capítol de Mad Men, Don Draper, assentat en un bar, li
demana un Old Fashioned al minut 1:45, ja que és una dels còctels preferits per
excel·lència pel protagonista.

Al minut 22:37 del capítol, es menciona la marca Tiffany & Co, una
empresa estatunidenca de joieria fundada per Charles Lewis Tiffany i
Teddy Young a la Ciutat de Nova York a 1837.

Figura 11. Imatge del logo Tiffany & Co.

Font: https://www.academiadeinversion.com/analisis-tiffany-co/

21
 Al minut 23:57 es fa una menció a la marca Chanel, casa de modes
francesa, fundada per Coco Chanel, Al 1910 a París. Està
especialitzada en dissenyar i confeccionar articles de luxe, com
indumentària d’alta costura com poden ser les bosses, perfums i
cosmètics, entre d’altres.
Figura 12. Imatge del logotip de Chanel.
Font:https://graffica.info/chanel-un-icono-de-la-alta-costura/

 2n CAPÍTOL

La marca Gillette és mencionada alhora que es

manipulen productes de la mateixa en el minut 7:34.
Per tant, , es tracta d’un emplaçament de valoració
hiperactiva, ja que els personatges mencionen el
producte o marca i el manipulen o consumeixen
alhora que realitzen una valoració sobre aquest.
Posteriorment, a un dels empleats, sostenint el
projecte en format de cartell per promocionar la
marca, compara l’aerosol a un astronauta de l’era
espacial. Encara que la idea és rebutjada per Don,
suggerint a l’equip creatiu “què volen les dones?”,
insistint que eren elles les que compraven el producte.

Imatge de l’escena on els publicistes

mostren el cartell promocional de la
marca Gillette.

22
Gillette és una marca de l’empresa Procter&Gamble, encara que la propietària inicial va
ser la companyia The Gillette Company, fundada al 1901 per l’empresari estatunidenc
King Camp Gillette.

Al minut 4:55, es menciona el restaurant Toots Shor’s, propietari del qual era Bernard
“Toots” Shor, a Manhattan. Va dirigir tres establiments deferents sota aquest nom,
encara que el primer i més important es trobava a 51 West 51st Street.

Al minut 43: 37, es menciona Gimlet, el qual és un còctel típicament fet de ginebra o
vodka i suc de llimona endolcit.

En el llibre The Long Goodbye del 1953, es fa una descripció literària sobre aquest
còctel: “un veritable Gimlet és la meitat de ginebra i la meitat de Rose’s Lime Juice i res
més”.

 3r CAPÍTOL

Es menciona el fabricant d’automòbils alemany Volkswagen al minut 4:51, 4:55 i al

minut 5: 23 es pot visualitzar en una revista, el cotxe d’aquella mateixa marca. Es torna
a mencionar cap al final del capítol, al minut 32: 58.

Imatge de l’escena on es mostra el model de cotxe Volkswagen. Així doncs es tractaria

d’un emplaçament actiu, ja que el personatge sosté el referent visual de la marca
presentat en el format d’una revista però sense mencionar-la.

Té la seu a Wolfsburgo, Alemanya i és la marca original i el major fabricant

d’automòbils alemany i el segon major fabricant del món.

23
Al minut 25:40 es veu com el protagonista agafa de dins de la nevera una cervesa de la
marca Fielding. Al minut 27:24 es mostra com torna a obrir la nevera i agafa una altra
cervesa per beure-se-la. Per tant, es tractaria
d’un emplaçament visual.

Al minut 29:12 es una sèrie de productes

entre els quals es pot discernir la marca
Dash, que correspon a un producte de neteja.

Es tracta d’un pla fons, on el producte es situa al fons de la imatge. És una col·locació
natural, aïllada de l’acció i només forma part del context en el que l’escena es
desenvolupa.

 4t CAPÍTOL

Al minut 13:44 es fa promoció de “Bethlehem Steel Company. Va ser una empresa dels
Estats Units que va arribar a convertir-se en el segon major productor d’acer i el major
constructor naval del país.

Es mostra un cartell, és a dir, un referent visual de l’aquesta empresa estatunidenca. Per

tant, és un emplaçament actiu.

A Sterling Cooper, Don intenta vendre un campanya pel cap de l’empresa, Walter
Veith, escena en la qual es mostra una imatge de l’horitzó de Manhattan amb les
paraules “Nova York, portat a vostè per Bethlehem Steel”. El personatge de Walter no
entén molt bé la campanya, però obté l’essència que estaven buscant.

La desaparició de l’empresa és constantment citada com un dels exemples més

significatius dels canvis en l’economia estatunidenca i mundial en les últimes dècades

24
dels segles XX i XXI. Després del seu descens en la indústria de l’acer estatunidenc,
entre d’altres problemes interns, l’empresa es va declarar en fallida al 2001 i finalment
fou dissolta al 2003.

Al minut 19:56 es menciona la marca de sabons “LUX”, marca que es va començar a

vendre als Estats Units en 1916.

Figura 13. Imatge dels sabons de la marca Lux.

Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Lux_(soap)

 5è CAPÍTOL

Al minut 14:27 es torna a mencionar la marca de tabac Lucky Strike.

Al minut 31: 26 es menciona “Liberty Capital”, que és una firma i client de l’Agència
de Publicitat Sterling Cooper. Aquesta mateixa agència de publicitat va tenir una reunió
en què van acordar una campanya per oferir als homes “Comptes Executius”, que són
separats i privats dels de la seva família.

 6è CAPÍTOL

Belle Jolie és una empresa de pintallavis i client de Sterling

Cooper Draper Pryce. És una marca fictícia, pròpia de la sèrie.

Figura 14. Imatge promocional de Belle Jolie.

Font: https://www.pinterest.es/pin/520165825697679847/

Peggy, juntament amb les demés secretaries

són utilitzades per provar les barres de llavis
de Belle Jolie. És un emplaçament de menció
hiperactiva, perquè els personatges, en aquest
cas , les secretaries, mencionen el producte
alhora que el manipulen, però sense cap tipus
de valoració personal.
25
Al llarg del capítol, Peggy li confessa al personatge de Pete que està escrivint un article
per aquesta marca.

L’eslògan d’aquesta marca era “Un color per a cada ocasió”.

A mesura que avança el capítol es torna a mencionar la marca de cosmètics Belle Jolie
al minut 23:30 i es mostra la gamma de pintallavis al 23:40. Es tracta d’un
emplaçament passiu principal, ja que el paper que exerceix la marca està relacionat amb
el context de l’escena, que en aquest cas és utilitzar els pintallavis.

Imatge de la gamma de pintallavis Belle

Jolie.

Emplaçaments secundaris:
Es menciona la marca de whisky estatunidenc, Jack Danie’ls, de Tennessee al minut
41:27. Coneguda per les seves ampolles quadrades i la seva etiqueta de color negre, la
companyia va ser establerta a Tennessee i adquirida per la companyia Brown-Forman
en 1957.

 7è CAPÍTOL

Al minut 2:08 surt en primer pla l’ampolla d’alcohol de la marca Smirnoff. És un tipus
de vodka d’origen rus, beguda fundada per Piotr Arsenieyevich Smirnov en 1864,
posteriorment a la mort d’aquest, el seu fill el seu llegat va anar a parar al seu fill
Vladimir Sminorv, que va portar a l’empresa al més alt. Actualment és el vodka més
vengut en tot el món, amb un mercat en més de 130 països.

26
Es tracta d’un emplaçament actiu, ja que el personatge interactua amb el producte, en
aquest aboca aquesta beguda alcohòlica en un got amb llet, però sense mencionar-la en
cap moment.
Al minut 5:54 es torna a mencionar la marca de cosmètics Belle Jolie.
 8è CAPÍTOL

Un dels personatges treu un paquet de tabac de la marca Marlboro al minut 29:00.

És una marca de cigarrets creada per Philip Morris USA, dins del territori estatunidenc i
per Philip Morris International, en la resta del món. El seu nom prové del carrer Great
Malborough, en Nova Jersey, on es localitzava originalment la fàbrica.

 9è CAPÍTOL

Aquest capítol gira en torn a l’emplaçament de la Coca Cola, ja que la dona del
protagonista, Betty, es contractada per protagonitzar un anunci d’aquesta beguda
gasosa, venuda a nivell mundial en molts tipus d’establiments. Es un producte propi de
The Coca-Cola Company, que va sortir al mercat el 8 de maig de 1886.

Aquesta beguda és mencionada al minut 3:50, 5:29, 5:39, 9:26 (en el qual també es
menciona l’aerolínia internacional més important dels Estats Units fins el 1991, Pan
Am. )

Al minut 25:25, que la muller del protagonista, Betty, torna a mencionar-la degut a que
anuncia que serà la persona que promocioni el pròxim anuncia d’aquesta beguda.

Al minut 26: 59, durant la gravació de l’anunci, es mostra una nevera transportable que
porta les lletres de “Coca-Cola”.

27
És un emplaçament actiu, ja que es tracta d’un anunci on en aquest cas, Betty, que és
del protagonista sosté unes ampolles de Coca-Cola. Mentre que en un segon pla es pot
observar la nevera de la mateixa beguda, el qual es tracta d’un emplaçament de passiu
principal, ja que el paper que exerceix la marca està relacionat amb el context, que en
aquest cas és l’anunci de la Coca-Cola.

Al minut 34:21, el protagonista, Don Draper, observa unes fotos del mateix anunci, en
les quals tornen a sortir la nevera amb la marca de la beguda.

Al minut 15:25, es mostra lleument en primer pla la portada de la revista Vogue.

Al minut 25:15, des de la televisió del menjador de la llar del protagonista es sent com
es promociona una marca de productes de neteja i desinfecció, Lysol. Propietat de la
qual és Reckitt Benckiser.

Tant al minut 31:42 com al 32:12 es menciona la marca de ficció Secor Laxatives. És
una empresa i client de Sterling Cooper Draper Pryce.

 10è CAPÍTOL

Es menciona tant al minut 14:22 com al minut 15:45 la marca de calçat o cura de peus
introduïda al 1906 i propietat de Bayer als mercats nord i llatinoamericà i per Aurelius
AG en els seus mercats restants a tot el món, DR. Scholl’s

Al minut 17:29 es mencionada de nou la marca de cosmètics Belle Jolie. .

 11è CAPÍTOL

Al minut 2:46 es menciona Firestone. És una companyia que va ser fundada el 3 d’agost
al 1900 per Harvey Samuel Firestone, destinada a fabricar pneumàtics per vehicles de
transport.

Al minut 2:50 es menciona Scalextric, la qual es una companyia fabricant de models en

miniatura de cotxes de tracció elèctrica per a carreres sobre pistes amb una ranura que
fa de guia i de toma de corrent. El seu nom prové de la contracció entre Scale X i
Electric.

Al minut 4:26 es torna a mencionar la marca de cosmètics Belle Jolie. Més endavant, es
torna a fer referència de la marca al minut 31:00.

Al minut 11:40 es menciona a Aires Condicionats Friedrich.

28
Tanmateix, al minut 14:39 es torna a fer referència a la marca de tabac Lucky Strike.

Al minut 29:26, el cambrer li porta al personatge de Peggy i a un conegut seu, un

Brandy Alexander, còctel que consisteix en conyac, crema de cacau i crema i una
Rheingold, cervesa novaiorquesa . Tanmateix durant la seva conversació al minut 30:12
es menciona les patates fregides Wise. Es tracta d’un emplaçament de valoració
hiperactiva, ja que els personatges mencionen i manipulen els productes. En aquest cas,
el cambrer quan porta les begudes diu el seu nom i en el cas dels clients, les
consumeixen.

En un segon pla, mentre el personatge de

Betty posa la rentadora es mostren
productes detergents de marques com
Tide, Rinso Blue o Dreft.

Es tractaria d’un pla neutre, ja que en

aquest pla, els productes detergents no
ocupen un lloc tant important, però d’alguna manera estan relacionats amb l’acció. Per
tant, el producte no es considera una simple decoració de l’escena.

 12è CAPÍTOL

Tant al minut 1:35 com al minut 4:15 es menciona American Airlines. És una aerolínia
estatunidenca amb seu a Fort Worth, Texas. Opera vols programats en una extensa
xarxa, rutes nacionals i internacionals a Amèrica del Nord, el Carib, Amèrica del Sud,
Europa i Àsia.

 13è CAPÍTOL

Es torna a mencionar Lucky Strike al minut 10:27, de la mateixa manera que tornen a
mencionar Belle Jolie al minut 39:28.

29
Tanmateix en aquest capítol es du a terme el desenvolupament d’un producte anomenat
Relalx-a-Cizor, una invenció de pèrdua de pes. La seva descripció física era la d’un
cinturó de plàstic rosa en forma de calces de dona amb una petita caixa de control i
cable elèctric.

L’equip li va lliurar a Peggy Olson perquè el provés i escrigués una opinió sobre el
mateix. Més tard, per la nit, Peggy es va asseure a la seva cambra i va decidir donar-li
una oportunitat a l’aparell , encara que immediatament es va despertar per les vibracions
que produïa. L’endemà, Peggy va lluitar per explicar que sentia alguna sensació que a la
majoria de dones els hi agradaria sentir. Així doncs Don, el director, es va donar compte
d’aquest nou benefici i li demana a Peggy que ho redactés.

Imatge de Peggy amb el Relax-a-Cizor.

Totes les imatges de cada escena han estat capturades a partir de la página web de sèries
i pel·lícules :https://vidcorn.com/

30
3. CONCLUSIÓ

En aquest cas, la publicitat en l’àmbit cinematogràfic per emplaçament és una tècnica

utilitzada molt metòdicament i massa precisa, ja que a la vegada que no ens adonem que
una marca està sent emplaçada en una escena, ens influencia inconscientment.

Fins i tot a mi m’ha ocorregut mirant els capítols de la primera temporada de Mad Men,
perquè m’ha resultat més difícil del que em pensava el fet d’haver d’estar controlant
quan una marca o un referent visual de la mateixa estava sent emplaçat. Realment m’ha
sorprès, tot i anar mentalitzada, de la quantitat de publicitat camuflada en cada capítol.
Gairebé no em deixava gaudir del fil argumental de cada escena com hauria volgut,
perquè havia d’estar alerta en el moment de l’emplaçament.

No només ens hem de fixar quan es mostra una marca en un primer pla que és fàcil de
detectar o quan es sent amb claredat que un personatge menciona expressament una
marca, sinó que també hi ha altres tècniques d’emplaçament que són molt més
enrevessades i es mantenen més ocultes en cada escena. Per tant, s’ha de tenir clar que
hi ha una tipologia bastant complexa a partir de la qual pots analitzar la publicitat que
surt en qualsevol àmbit audiovisual. Un cop s’ha estudiat i entès detingudament, és el
moment en el que pots començar el teu anàlisi.

Tanmateix, es necessita tenir en compte que aquesta tècnica no ha sorgit d’un dia per
l’altre, sinó que ha anat evolucionant a la vegada que perfeccionant-se fins arribar al
punt de convertir-se en un gran negoci que suposa una descomunal font d’inversió per
als empresaris i propietaris de les marques que s’han anat emplaçant des dels inicis del
cine. Com per exemple, un cas que ja he mencionat abans és el de la marca ficció pròpia
del tabac Lucky Strike, que gràcies a la seva presència constant a la sèrie Mad Men, les
ventes dels cigarrets van arribar als 33 milions dels mateixos.

Per tant, és cert que la majoria de nosaltres no som conscients ni de la meitat d’impacte
publicitari que rebem diàriament. Tampoc ho era jo abans de començar aquest treball.
Així doncs, es podria dir que també m’ha servit d’ajuda en el fet d’estar més informada
sobre el tema i així doncs, adonar-me de tot el que hi darrera d’una producció, més enllà
d’un simple guió estipulat.

31
En relació a l’estructura i a la temàtica del treball, m’ha suposat un gran esforç acotar el
tema, ja que la publicitat en si és un àmbit descomunalment ampli, en el que hi
intervenen i s’ha de tenir en compte molts de factors.

Vaig anar canviant el projecte que tenia pensat i després d’una exhaustiva recerca,
valorant quina era la tipologia de publicitat en la que m’anava a centrar en els propers
mesos al anar plasmant-la en aquest treball, em vaig topar amb la publicitat per
emplaçament, nom que suposava quelcom nou i desconegut per mi, possiblement
aquesta també fos una de les raons per les que em vaig decidir a triar-la. Encara que
sigui una tècnica publicitària constant en la societat d’avui en dia, considero que no se’n
parla i encara menys es valora suficient tot el que comporta, ja que si li preguntés a
qualsevol persona inexperta en el tema, ben segur que poques coses em podria dir al
respecte.

Tanmateix considero necessari mencionar el conflicte que he tingut a l’hora de seguir

estrictament l’extensió requerida del treball. Al inici em va semblar que seria una feina
fàcil, inclòs pensava que em sobrarien pàgines, però ha acabat sent tot el contrari.
Sobretot després d’acabar la part més teòrica, em vaig començar a mentalitzar que havia
de procurar explicar sense excedir-me massa a l’hora d’analitzar la publicitat que hi
havia hagut a cada capítol de la primera temporada de Mad Men.

En definitiva, tot i les problemàtiques que m’ha suposat la realització d’aquest treball,
he de reconèixer que ha estat beneficiós tant per adquirir coneixements sobre àmbits que
pràcticament desconeixia com també per anar habituant-me a efectuar treballs d’una
considerable llargària i a estudiar un tema en profunditat, analitzant bona part dels seus
aspectes.

32
4. WEBGRAFIA

- http://blocs.xtec.cat/cinemaipublicitat/emplacament-del-producte/
Del cinema a la publicitat. [En línia]. XTECBlocs [Consulta: 7 agost 2018]

- http://arnoldmadrid.com/2014/09/08/el-origen-del-product-placement/
- El origen y la evolución del product placement. [En línia] Arnold. (30 juliol
2013) [Consulta: 7 agost 2018]

- http://kiory.com/blog/que-es-y-que-ventajas-nos-ofrece-el-product-placement/
Qué es y qué ventajas nos ofrece el product placement. . [En línia] KioryStores.
(20 desembre 2014) [Consulta: 10 agost 2018]

- https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/78032/EFECTO_SOBRE_EL_P
UBLICO_INFANTIL_DE_LOS_EMPLAZAMIENTOS_DE_COMIDA.pdf?se
quence=1&isAllowed=y
VILLEGAS NAVAS, MARÍA VICTORIA [...] GALVAO CARMONA. Efecto
sobre el público infantil de los emplazamientos de comida en series de dibujo
sanimados Universidad de Loyola Andalucía, 2017. P. 1-6.

- http://www.infomarketing.pe/marketing/noticias/la-influencia-del-product-
placement-en-los-ninos/
Influencia del product placement en los niños. [En línia] Info Marketing. (12
març 2010) [Consulta: 15 agost 2018]

- https://www.entrepreneur.com/article/268125
10 ejemplos memorables de product placement. [En línia] Entrepreneur. (29
octubre 2018) [Consulta: 15 agost 2018]

- https://bienpensado.com/product-placement-que-es-y-ejemplos-de-su-
aplicacion-en-el-cine/

33
 Product Placement: Qué es y ejemplos de su aplicación en el cine. [En línia]
Bienpensado. ( 27 juliol 2016) [Consulta: 20 agost 2018]

- http://es.madmen.wikia.com/wiki/Bethlehem_Steel

Bethlehem Steel. [En línia] Wiki Mad Men. (14 març 2012) [Consulta:
3septembre2018]

- https://es.wikipedia.org/wiki/Lux_(jab%C3%B3n)

Lux (soap). [En línia] Wikipedia. (23 juliol 2015) [Consulta: 3 septembre 2018]

- http://es.madmen.wikia.com/wiki/Belle_Jolie

Belle Jolie. [En línia] Wiki Mad Men (14 març 2004) [Consulta: 3 septembre
2018]

- https://es.wikipedia.org/wiki/Marlboro

Marlboro. [En línia] Wikipedia, the free encyclopedia.(16 desembre 2003)

[Consulta: 5 septembre 2018]

- http://madmen.wikia.com/wiki/Secor_Laxatives

Secor Laxatives. [En línia] Wiki Mad Men (3 maig 2010) [Consulta: 5
septembre 2018]

34