Pla de Convivencia

Pla de convivència
I.E.S. Dr. Lluís Simarro Lacabra
Curs 2006-07
_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro
Índex
ÍNDEX ...................................................................................................................................................1
MARC NORMATIU ............................................................................................................................3
BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................................3
INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................4
OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA ...................................................................................8
CRITERIS D’ORGANITZACIÓ I DE FUNCIONAMENT ............................................................9
CRITERIS REFERITS A L'ELABORACIÓ, APROVACIÓ I APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA .................9

CRITERIS REFERITS A LA COORDINACIÓ AMB ALTRES INSTRUMENTS DEL CENTRE ............................10
CRITERIS REFERITS AL SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA ....................................10
CRITERIS REFERITS ALS PROCEDIMENTS I MODELS D'ACTUACIÓ .......................................................11
MODELS D’ACTUACIÓ ..................................................................................................................13
1. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ ORIENTAT A LA PREVENCIÓ I A ACONSEGUIR UN ADEQUAT CLIMA EN

EL CENTRE........................................................................................................................................13
1.1. Comportaments problemàtics més comuns en el centre. .................................................13

1.2. Pla d’actuació per educar en la convivència. .....................................................................13
1.2.1. En l’organització i planificació de l’activitat docent. ................................................................... 13
1.2.2. En l’àmbit de la tutoria................................................................................................................. 17

1.2.3. En l’àmbit de l’orientació educativa psicopedagògica. ................................................................ 18
1.2.4. En l’àmbit de les activitats de recreació i extraescolars. .............................................................. 19

1.2.5. En l’àmbit familiar. ...................................................................................................................... 20
1.2.6. En l’àmbit social immediat. ......................................................................................................... 21

2. MODEL D'ACTUACIÓ RESPECTE DE L’ALUMNAT QUE PRESENTA ALTERACIONS DE CONDUCTA QUE
DIFICULTEN LLEUMENT LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR..........................................................................22
2.1. Recollida d’informació sobre el fet o fets esdevinguts ......................................................22

2.1.1. Descriure la conducta problemàtica. ............................................................................................ 22
2.1.2. Assenyalar la situació escolar en què apareix la conducta descrita anteriorment. ........................ 23
2.1.3. Descriure la situació anterior que el/l'alumne/a mostra la conducta problemàtica. ...................... 23
2.1.4. Descriure la situació immediatament posterior a la mala conducta.............................................. 23
2.1.5. Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes a l'alumne/a
davant de la seua conducta inadequada.................................................................................................. 23

2.2. Pronòstic inicial de la situació davant del fet o fets que han alterat la convivència
escolar. ........................................................................................................................................23
2.2.1. Analitzar la conducta inadequada................................................................................................. 24
1
Pla de convivència __________________________________________________________
2.2.1.1. Assenyalar els avantatges i desavantatges que el/l'alumne/a aconsegueix amb el seu
comportament inadequat. .......................................................................................................................24
2.2.1.2. Concretar l'origen i circumstàncies del comportament inadequat..............................................24
2.3. Proposta de mesures i/o actuacions pertinents en cada cas. .......................................... 24
2.3.1. Proposta d’actuació individual. ....................................................................................................25
1. Demanar les opinions del/l'alumne/a sobre la seua pròpia conducta. .................................................25
2. Establir un pla de modificació de conducta........................................................................................25

3. Coordinar-se amb la família (Vegeu apartat 4.)..................................................................................25
4. Seguiment dels canvis de conducta. ...................................................................................................25
2.3.2. Proposta d’actuació colectiva. ......................................................................................................26
1. Identificar la situació tipus. ................................................................................................................26

2. Establir un pla de modificació de conducta........................................................................................26
2.3.3. Protocols d’actuació davant les conductes que alteren lleument la convivència i que apareixen
amb major freqüència en el nostre context. ............................................................................................26
2.4. Comunicació a les famílies. ............................................................................................... 29
1. Entrevista amb la família per a coordinar i unir esforços educatius. ..................................................29
2. Seguiment a l'alumne i nova entrevista amb la família si es considera necessària. ............................29
2.5. Plantilla d’actuació. ............................................................................................................ 30
3. MODEL D'ACTUACIÓ RESPECTE DE L’ALUMNAT QUE PRESENTA ALTERACIONS DE CONDUCTA QUE
DIFICULTEN GREUMENT LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR......................................................................... 31
4. MODEL D'ACTUACIÓ DAVANT DE SITUACIONS DE POSSIBLE ACAÇAMENT O BULLYING. ............... 32

4.1. Actuacions immediates de caràcter urgent. ...................................................................... 32
4.1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial a l’equip directiu.............................................32
4.1.2. Valoració inicial i primeres mesures. ...........................................................................................32

4.2. Actuacions posteriors en el cas que es confirme l’existència de comportaments
d’intimidació i acaçament entre alumnes. ............................................................................... 32
4.2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent. .......................................................................................33
4.2.2. Comunicació de la situació...........................................................................................................33
4.3. Pla d’actuació. ..................................................................................................................... 33
1. Amb els afectats directament..............................................................................................................33
2. Amb les famílies dels afectats. ...........................................................................................................34
3. Amb els/es professors/s'en contacte amb les víctimes i agressors. .....................................................34
4. En el Centre, en general. ....................................................................................................................34

4.4. Seguiment del pla d’actuació. ............................................................................................ 35
4.5. Actuacions posteriors en cas que no es confirme l’existència de comportaments
d’intimidació i acaçament entre alumnes. ............................................................................... 35
ANNEX: MÈTODE PIKAS (Mètode de la preocupació compartida) ................................. 38
2
Marc normatiu
Decret del Consell de la Generalitat Valenciana sobre drets i deures dels alumnes
dels Centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana (246/1991, de
23 de desembre) (DOGV de 03.01.92).
Decret del Govern Valencià, on s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels
Instituts d'Educació Secundària (234/1997, de 2 de setembre) (DOGV de
08.09.97).
Decret del Govern Valencià pel qual es crea l'Observatori per a la convivència
escolar (PREVI) (233/2004, de 22 de desembre).
Llei Orgànica de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (1/2004, de 28
de desembre)
PREVI. Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència (Des del
30 de setembre del 2005).
Ordre de 23 de novembre del 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i
Esport, per la que es regula la notificació de les incidències que alteren la
convivència escolar, emmarcades dins del Pla de Convivència en els centres
escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV de 09.12.2005).
Ordre de 31 de març del 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport,
per la qual es regula el pla de convivència dels centres docents (DOGV Núm.
5.255, de 10.05.2006).
Bibliografia
Materials elaborats pels CEFIRES de Xàtiva i València.
PLA DE CONVIVÈNCIA. Document del DGOI elaborat per: Coloma Ferrer,
Rosa Llull i Pilar Loureiro. Maig 2003.
Resolución de conflictos en el aula. Juan Vaello Orts. Ed. Santillana. 2003.
Conflicto en las aulas. Pedro Ortega, Ramón Mínguez y Pilar Saura. Ariel
Educación. 2003
3
Introducció
Socialment predomina la concepció tradicional del conflicte que ve associada a
quelcom de negatiu, no desitjable, sinònim de violència; en conseqüència, com
alguna cosa que convé corregir i especialment evitar. Sovint es pot confondre el
conflicte com un estat natural de la persona amb alguna de les seues respostes
(violència, agressivitat.).
En aquest document quan parlem de conflicte ens referim a la concepció següent:
Davant la visió negativa i pessimista del conflicte volem desenvolupar una visió
positiva i optimista que, en primer lloc, el situe com allò que realment és: un procés
natural, necessari i potencialment positiu per a les persones i per als grups socials.
En altres paraules, el conflicte és consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi
ha conflicte i, a més, no té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions
aquesta valoració dependrà fonamentalment de la forma com l’encarem i no tant del
conflicte en si mateix.. (Xesús R. Jares. Vigo 2002)
D’altra banda, les etapes del desenvolupament i els cicles evolutius no són
ontològiques ni uniformes. Els entorns educatius, la presència o absència d’uns i
altres estímuls, acceleren o limiten el desenvolupament, dificulten o faciliten el pas
d’una etapa a l’altra. El sistema educatiu preveu l’adquisició dels aprenentatges en
funció de les etapes evolutives dels infants i joves i proposa uns objectius mínims per
als cicles establerts; tot i així hem de tenir present que estam interactuant amb
persones en moments evolutius propis.
Així, en el procés del propi creixement esdevé la construcció de la pròpia identitat,
que és de naturalesa psicosocial i conté elements cognitius. L’adolescent s’observa i
es jutja a si mateix com percep que és jutjat pels altres. En l’etapa de l’ESO,
incideixen:
El desenvolupament del “jo”, implica un procés d’integració de les
diferents representacions que l’adolescent té d’ell mateix.
Es produeixen importants canvis corporals que requereixen o
provoquen una situació de conflicte per adaptar-se a la nova imatge
del seu cos. Així mateix, també en aquests moments es desenvolupa el
seu rol sexual.
Canvis en el clima emocional, en els sentiments i emocions que els
envolten i en la comprensió i l’organització de les seves vivències.
Canvis en la forma de relacionar-se amb els seus iguals;
4
identificació amb el grup que es converteix en el seu referent quant a

criteri i opinió.
L’enfrontament amb l’adult com a reafirmació del jo i del grup
d’iguals.
L’organització de les defenses de la pròpia identitat davant les
demandes del món exterior (que poden viure com a amenaces o
agressions a la seua intimitat).
La recerca d’estratègies d’afrontament per adaptar-se a la realitat i
també per adaptar-se activament a les pròpies necessitats i aspiracions
que configuren el repertori de conductes habitual.
El desconcert davant la necessitat de prendre decisions.
Així i tot l’adolescent té una gran necessitat d’ésser reconegut per part dels adults
que són significatius per a ell. Aquest reconeixement i acceptació assegura un
concepte positiu de si mateix i una positiva autoestima.
Per tant, quan ens relacionem amb adolescents és fàcil que ens trobem en
situacions que ens puguen desconcertar:
El/la jove pot plantar cara, cercant l’enfrontament o simplement
passar de tot allò que li diem.
Ens pot evitar i immediatament cercar la nostra proximitat i
acceptació.
Passen d’un estat eufòric, hiperactiu, a un estat passiu i de manca
d’interés per qualsevol cosa.
Experimenten retrocessos en referència a actuacions on havia
manifestat en reiterades ocasions una maduresa que els adults
qualifiquem com “pròpia de la seua edat” . Ens desconcerten.
Utilitzen múltiples conductes demostratives, provocatives per fer
notar que existeix que no és igual que nosaltres.
Senten, viuen i opinen en clau de grup. Els companys són la
referència de tot i nosaltres no som companys, ni en la millor relació
amb un adolescent podem competir amb l’opinió del grup.
Quan parlem ‘adolescents hem de demanar-nos quina és la visió que predomina entre
les persones adultes que envolten els joves, les famílies, l’entorn i el professorat que
han d’educar ensenyant.
És molt diferent actuar considerant l’adolescent com una col·lecció de problemes que
5
fer-ho pensant que és una persona en procés de creixement i aprenentatge; com una
persona que destrueix el seu futur o com una persona que aprèn a gestionar el risc.
Observant els adolescents i convivint amb ells, podem constatar que no són una
col·lecció de problemes, sinó persones amb tendència a provar constantment, a jugar
amb els límits, a provocar.
Tota possibilitat d’interacció ve condicionada per la visió que d’entrada tenim de
l’adolescent, que en algunes coses pot saber més que nosaltres i en altres
coses té molt per aprendre.
(Quadre (Adaptació) Decàleg de criteris optimistes per treballar amb
adolescents. Jaume Funes, Cuadernos de Pedagogia núm. 320 (gener, pàgina 46-
51)
1. Ajustar l’enfocament de la “mirada”, reconéixer el conflicte com a un
fet natural i no un problema.
2. Suprimir la distància i acceptar la proximitat. Si som receptius i ens
mantenim prop dels adolescents podrem influir en les seves vides.
3. Observar, conèixer, preguntar. Practicar l‘escolta activa com a mètode
de coneixement de les seves inquietuds, sense intentar decidir per elles, no
hem d’intentar canviar-los, el que volem és conèixer-los.
4. El futur és massa llunyà i, per tant, poques vegades serveix com a
argument. El present és molt important per als adolescents i l’excusa del
futur que els convé pot separar-nos d’ells. És més important ésser presents en
el procés que els condueix cap al seu futur.
5. Construir espais d’influència educativa al seu voltant. L’adolescència
requereix espais educatius de responsabilitat compartida entre tots els agents
educatius que intervenen amb ells. Necessitat de treball interdisciplinari.
6. Durant l’adolescència educar significa acompanyar. L’adult ha
d’acompanyar en aquests moments estalviant intromissions, però ajudant-los
a superar les seues inseguretats i ansietats.
7. Controlar l’angoixa que ens produeixen els riscos que viuen els/les
adolescents. El suport de l’adult ha d’anar dirigit a minimitzar els possibles
mals que comporta l’assumpció de riscos per part dels adolescents i, a la
vegada, ha de donar eines que els permetin gestionar els esmentats riscos.
8. Facilitar el reconeixement dels límits. Són poques les vegades que
aconseguirem educar mitjançant la imposició, però quan això es fa en el
6
moment i la situació pertinent és una forma d’ajudar en la construcció dels

seus límits.
9. Ajudar altres adults que s’angoixen o “es posen histèrics”. Pares,
companys, es tracta de donar informacions que permeten entendre les
situacions per les quals passen els adolescents, de no censurar per definició.
10. Conservar la paciència i alimentar l’esperança. Per molt difícil que
siga la relació amb un adolescent, aquest necessita ser “reconegut” en positiu
per algun adult dels qui l’envolten.
7
Objectius del pla de convivència

Desenvolupar una cultura democràtica basada en el respecte i la justícia dins
l’àmbit escolar com a espai d’adquisició d’aprenentatges i de socialització.
Garantir la representativitat de tots els integrants de la comunitat educativa per
assegurar, així, la pluralitat de veus i la corresponsabilització.
Fomentar la coordinació i el treball col·legiat i conjunt de tota la comunitat
educativa
Aconseguir la creació d’un bon clima de centre i d’aula que afavorisca una
convivència respectuosa i sensible entre tots els sectors de la comunitat
educativa.
Impulsar l’adquisició d’una adequada competència social que permeta entendre
el conflicte com un fet consubstancial a la interacció personal i del grup,
necessari per tant per al desenvolupament personal i social.
Integrar en un únic document tots els protocols relacionats amb el foment de la
convivència i la resolució dels conflictes en el centre escolar.
8
Criteris d’organització i de funcionament

Els nostres criteris d'organització i funcionament, referits al pla de convivència, són
els següents:
Criteris referits a l'elaboració, aprovació i aplicació del pla de
convivència.
Criteris referits a la coordinació amb altres instruments del centre.
Criteris referits al seguiment i avaluació del pla de convivència.
Criteris referits als procediments i models d'actuació.
Criteris referits a l'elaboració, aprovació i aplicació del pla de

convivència
El Pla de Convivència és responsabilitat de tots els membres de la comunitat
educativa en l'àmbit de les seues competències i el seu desenvolupament es durà
a terme sota la coordinació del Cap d'Estudis.
Es realitzarà per l'Equip Directiu, que coordinarà l'elaboració i es
responsabilitzarà de la redacció, d'acord amb les directrius establertes pel Consell
Escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professors, associació de
pares i mares d'alumnes i el Consell de delegats d'alumnes.
El/la tutor/a del/a alumne/a prendrà la iniciativa, coordinarà i portarà a la pràctica
les mesures oportunes, tant en el model d'actuació respecte de l'alumnat que
presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar,
com en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de
conducta que dificulten greument la convivència escolar, i col·laborarà en les
possibles situacions d'acaçament i intimidació amb alumnes del seu grup-aula.
De forma especial iniciarà i aplicarà el protocol quan un alumne o alumna del seu
grup aula es considere que dificulta lleument la convivència escolar.
L'Equip Directiu serà el responsable d'iniciar i aplicar els protocols quan es
considere que un alumne o alumna dificulta greument la convivència escolar o
s'evidencia una situació d'acaçament.
El/l'orientador/a, a petició de l'Equip Directiu o del/a tutor/a, assessorarà i ajudarà
en qualsevol fase del procés, tant en el model d'actuació respecte de l'alumnat que
presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar,
com en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de
9
conducta que dificulten greument la convivència escolar, com en les possibles

situacions d'acaçament i intimidació amb alumnes del seu grup-aula, i realitzarà
els tallers i programes necessaris que siguen de la seua competència.
El Pla de Convivència serà aprovat pel Consell Escolar del Centre.
El director o directora del Centre, en l'àmbit de les seues competències, afavorirà
la convivència i resoldrà els possibles conflictes, en compliment dels criteris
fixats en el Reglament de Règim Interior del Centre i d'acord amb aquest Pla de
Convivència.
Criteris referits a la coordinació amb altres instruments del

centre
El Pla de Convivència forma part del Projecte Educatiu del Centre i haurà de ser
coherent amb la resta de documents de planificació del Centre.
En el Projecte Educatiu del Centre s'inclouran les intencions i els fins educatius
que orienten el Pla de Convivència i el Reglament de Règim Interior.
En la Programació General Anual s'inclouran les actuacions previstes en el Pla de
Convivència per a cada curs acadèmic.
Els Projectes Curriculars d'Etapa inclouran criteris i procediments per a la
prevenció i promoció de la convivència, referits als diferents apartats del Pla de
Convivència. L'educació per a la convivència, com a part integrant de la funció
docent, es desenvoluparà en totes les àrees i matèries del currículum.
Figurarà en el Pla d'Orientació Educativa. El professor de Psicologia i Pedagogia
assessorarà el director o directora en l'exercici de les seues competències, al cap
d'estudis en la coordinació del desenvolupament del Pla de Convivència i als
equips docents i tutoria en el seu exercici.
Figurarà en el Pla d'Acció Tutorial, que prestarà especial atenció a l'educació en
la convivència i a la mediació de conflictes. Serà el tutor o tutora corresponent el
major responsable en l'aplicació del Pla de Convivència.
En els centres docents d'Educació Secundària, les mesures incloses en el Pla
d'Atenció a la Diversitat contribuiran al desenvolupament del Pla de
Convivència.
Criteris referits al seguiment i avaluació del pla de

convivència
El seguiment del Pla de Convivència correspon a la Comissió de Convivència del
10
Consell Escolar (En els Decrets 233/1997 i 234/1997, articles 61 i 65

respectivament; es diu que en si del Consell Escolar del Centre es constituirà,
entre altres, la Comissió de Convivència, composta almenys pel director o
directora, dos professors/es, dos pares o mares d'alumnes i dos alumnes triats pel
sector corresponent, en els instituts d'educació secundària), qui realitzarà el
seguiment del Pla de Convivència i elaborarà trimestralment un informe que
arreplegue les incidències produïdes en el dit període, les actuacions dutes a
terme, els resultats aconseguits i la proposta de millora que estime pertinents.
El Pla de Convivència serà avaluat pel Consell Escolar del Centre. El Consell
Escolar, a la vista dels informes elaborats per la Comissió de Convivència,
avaluarà el Pla de Convivència del Centre i remetrà les conclusions de la dita
avaluació a la Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport corresponent.
En la Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport funcionarà una Comissió
de Seguiment dels Plans de Convivència dels Centres (presidida pel director
Territorial de Cultura, Educació i Esport i constituïda pel Cap del Servei
Territorial d'Inspecció Educativa, l'Inspector o Inspectora coordinador/a del
PREVI i un/a psicòleg/a de la Unitat d'Intervenció). Aquesta comissió, al final de
cada curs acadèmic, realitzarà un informe sobre el funcionament general
d’aquests plans.
El corresponent Director/a Territorial de Cultura, Educació i Esport remetrà el dit
informe general anual a l'IVAQE (Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat
Educativa) de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports per a la seua anàlisi i
valoració, amb la finalitat de proposar mesures per a la promoció de la
convivència i prevenció de la violència escolar en els Centres docents de la
Comunitat Valenciana.
Criteris referits als procediments i models d'actuació

Elaborar un Pla de Convivència, com a model d'actuació planificada, que
contemplarà l'estructura següent, amb les corresponents accions a aplicar:
Pla d'actuació per a educar en la convivència o en resolució de conflictes
escolars, en el qual apareguen els procediments d'actuació orientats a la
prevenció i a aconseguir un adequat clima en el Centre;
Model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de
conducta que dificulten lleument la convivència escolar;
11
Model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de

conducta que dificulten greument la convivència escolar;
Model d'actuació davant de situacions de possible acaçament escolar o
bullying.
12
Models d’actuació
1. Procediment d'actuació orientat a la prevenció i a

aconseguir un adequat clima en el Centre.
La finalitat d’aquest procediment és educar en la convivència i en la solució dels
conflictes de forma no violenta. Aleshores, hem de concretar totes les accions que
posarem en marxa en el centre per a educar en la convivència i prevenir la violència,
al llarg de tots els cursos que els alumnes romanen en el centre.
1.1. Comportaments problemàtics més comuns en el centre.
La majoria de situacions que pertorben el desenvolupament adequat de les activitats

a l’aula i a tot el centre són de poca gravetat i freqüència elevada. Són les rutines
pertorbadores, lligades a la desmotivació, l’avorriment i l’absència d’èxits
acadèmics, que comporten una recerca de protagonisme mitjançant conductes
impròpies. Gran part de les queixes del professorat respecte del comportament de
l’alumnat es refereixen a conductes com arribar tard a classe, no traure el material,
molestar els companys o desobeir les indicacions del professorat. Pertanyen a una
categoria de conductes disruptives, que pertorben el clima de la classe, però no
violentes ni atemptatòries contra la integritat i la dignitat de tothom. Si aconseguim
reduir al mínim aquest tipus de comportaments, rebaixarem gran part dels conflictes,
i a més a més, indirectament també disminuiran les conductes més greus.
També hem d’incloure les incidències ocorregudes als passadissos i durant els
esplais, i especialment el tema del tabac.
1.2. Pla d’actuació per educar en la convivència.
1.2.1. En l’organització i planificació de l’activitat docent.
Amb relació a les actuacions d'organització i planificació general de l'activitat

docent, connectades amb la formació de la convivència i resolució dels conflictes
escolars, ens proposem en el nostre Centre el següent:
Condicions aplicació
OBJECTIUS MESURES
Temporització Responsable
Potenciar la gestió − Autogovern de l'alumnat: 2n Trimestre Tutor/a
elaboració de les normes en la
democràtica del
classe i les seues conseqüències,
13
centre. amb l'objectiu d'aconseguir un

clima d'aprenentatge, per mitjà de
procediments democràtics i a
iniciativa de la tutoria.
Integrar en el − Concreció d'un programa de Curs pròxim Tot el
continguts graduats i distribuïts
conjunt dels PCC professorat
en els distints cursos, com ara:
del Centre o
. La multiculturalitat.
Programacions
. La pau.
Didàctiques
. La solidaritat.
Generals, com
. La dignitat de la persona.
contingut o de
. La Constitució.
forma transversal,
. Els Drets Humans.
els continguts que
. Els drets i obligacions
potencien
en l'exercici de la ciutadania.
l'educació en la
convivència, de
manera que es
fomente la
prevenció de la
violència i la
resolució dels
conflictes en
l'escola de forma
no violenta.
Realitzar activitats − Desenvolupament d'un Al llarg del Equip
Programa d'accions, com ara
i accions culturals, Curs Directiu i
teatre, jornades, revista, murals,
d'oci i socials eixides, assistència actes, Tutoria
orientades a la concerts i altres.
formació en la
convivència.
Aplicar estratègies − Ús de l'aprenentatge cooperatiu Al llarg del Professor/a
en grups heterogenis; de manera
en l'aula que Curs
que els objectius dels participants
eduquen en la es troben vinculats de tal manera
convivència alhora que cada un d'ells només pot
assolir els seus objectius si i
que s'aprén.
només si els altres aconseguixen
els seus, el resultat final depén de
l'actuació de tot el grup. Al llarg del Professor/a
− Aplicació de l'agrupació Curs
flexible en el treball, amb la
finalitat que els alumnes que
14
precisen més ajuda siguen

conscients dels seus errors i
dificultats amb ajuda dels
companys i companyes.
Revisar el RRI i − Incorporació en el RRI de les 2n Trimestre Equip
normes següents i les seues
incorporar en el Directiu i
conseqüències:
mateix aquells Claustre
. No deixar els alumnes sols
elements més
en l'aula; si és necessari eixir han de
rellevants que
romandre atesos per un altre/a
siguen
professor/a.
susceptibles de
. Concretar en el RRI del
possibles
Centre les prohibicions d'ús del
conseqüències
mòbil i de possessió d'objectes
jurídiques. (Tenint
punxants, etc. i les mesures
en compte el que
disciplinàries a aplicar pel seu
establix el Codi
incompliment.
Civil, article 1903:
. Incloure la norma aprovada
"La responsabilitat
pel consell escolar sobre l’ús dels
de què tracta
telèfons mòbils o altres útils aliens al
aquest article
treball escolar.
cessarà quant les
. Controlar els temps de
persones (pares,
recreació i els diversos espais del
tutors i les
Centre.
persones o entitats
. Comunicar immediatament
tutelars de centres
qualsevol incident greu a l'equip
docents) en ell
directiu, que ho transmetrà a la
mencionats proven
inspecció educativa.
que van complir
. Revisar i seguir el que establix
tota la diligència
el RRI sobre l'expulsió temporal dels
d'un bon pare de
alumnes i alumnes de classe, al
família per a
tractar-se d'una actuació que afecta
prevenir el dany".
el dret a l'educació.
. Revisar i seguir el procés
assenyalat en l'Organització i
Funcionament del Centre en els
casos de retard dels pares a
arreplegar als seus fills al finalitzar
les classes o tasques escolars, de
manera que, transcorregut un marge
15
de cortesia de 20 minuts cal

comunicar-ho a les autoritats.
. Incloure sempre les activitats
extraescolars en el Pla del Centre o
Programació General Anual ja que
formen part de les tasques docents,
per això requerixen les mateixes
responsabilitats que les de l'aula, de
manera que la responsabilitat última
davant de possibles accidents
continua sent l'Administració (tenir
en compte que no tenen eficàcia els
documents d'autorització que a
vegades es donen als pares perquè
les firmen, exonerant de
responsabilitat al centre).
. No subministrar medicines o
tractaments mèdics als alumnes,
excepte informe o certificat mèdic i
en cap cas es poden realitzar actes
mèdics com punxar insulina o
semblants. Com a norma general, no
s'han de traslladar als centres mèdics
als alumnes accidentats, excepte
quan siga per indicació de les
assistències sanitàries o davant de la
inexistència d'aquestes.
Revisar el marc − Revisió de les normes mínimes 2n Trimestre Equip
en els distints espais i temps i
normatiu del Directiu,
acord amb tots els òrgans de
Centre i adaptar- participació del Centre. Comissió
ho a un − Revisió i descripció de les Convivència
enfocament de conseqüències, en sentit positiu, 2n Trimestre Equip
de l'incompliment de les
disciplina positiva. normes anteriors i processos Directiu,
d'actuació que s'ha de seguir. Comissió
Potenciar els − Presentació i explicació a Convivència
l'alumnat dels conductes
conductes d'ajuda
d'ajuda i suport que funcionen
i comunicació ja en el Centre i als quals es pot 2n Trimestre Tutoria
en funcionament acudir en cas de necessitar
ajuda: la tutoria, el departament
16
en el Centre i d'orientació, l'equip directiu, el

professorat, els propis companys
establir uns altres o companyes.
de nous. − Establiment de la mediació en Curs pròxim Equip
el Centre, després d'un procés de Directiu i
formació en mediació de diversos
Comissió
membres de la comunitat
educativa, com un procés de Convivència
comunicació entre parts en
conflicte i per a casos i situacions
especials.
Dotar-se de − Ús del protocol d'actuació quan Pròxim Tutor /a.
l'alumnat altera lleument el
protocols trimestre.
clima de treball.
d'actuació en les
situacions − Ús del protocol d'actuació quan Pròxim Equip
següents: quan l'alumnat altera greument el trimestre. Directiu
l'alumnat altera clima de treball.
lleument el clima
− Ús del protocol d'actuació en
de treball, quan situacions d'acaçament en el Pròxim Equip
l’altera greument i Centre escolar. trimestre. Directiu
en les situacions
d'acaçament.
1.2.2. En l’àmbit de la tutoria.
Entenem que la figura del la tutoria és una peça clau en l'educació de la convivència
i en la mediació de conflictes en el centre escolar. En aquest sentit, ens proposem en
el nostre Centre el següent:
OBJECTIUS MESURES
Desenvolupar i aplicar − Taller sobre la necessitat 1r i 2n Tutoria
unes normes i d'uns
estratègies en el grup - trimestre
límits.
aula orientades a
l'educació en la − Taller sobre educació Próxim curs Tutoria
convivència i a la emocional (coneixement de
si mateix, autocontrol,
resolució dels conflictes comprensió de les
en l'escola de forma no emocions dels altres, etc.).
violenta.
Prendre la iniciativa i − Acord amb els alumnes i 2n Trimestre Tutoria i
alumnes de les normes
coordinar l'acció Equip de
mínimes que permeten
conjunta de l'equip de crear un adequat clima de Professors
17
professors/es que treball en l'aula.

− Acord amb els alumnes i
impartixen àrea o 2n Trimestre Tutoria i
alumnes de les
assignatura al mateix conseqüències de Equip de
grup - aula. l'incompliment de les Professors
normes acordades.
− Acord d'uns criteris de
qualificació comuna. 2n Trimestre Tutoria i
Assenyalar amb claredat els Equip de
criteris de qualificació i Professors
especificar el pes que tenen
en la qualificació els
comportaments individuals
i els treballs col·lectius.
− Adoptar un procés per a
2n Trimestre Tutoria i
resoldre els conflictes que
puguen sorgir dins de Equip de
l'aula. Professors
Realitzar l'orientació − Utilització del diàleg i les Tot el curs. Tutoria
oportunitats de
personal i escolar dels
comunicació, com
alumnes i alumnes del estratègia general.
seu grup aula. − Realització d'un Tot el curs. Tutoria
seguiment dels alumnes i
alumnes i anotació de les
fetes i dades rellevants..
− Atenció als alumnes i Quan siga Tutoria
alumnes a títol individual necessari.
o en grup quan siga
necessari, a través de les
entrevistes i altres
estratègies.
− Iniciació del protocol Quan siga Tutoria
d'actuació quan algun
dels seus alumnes alteren necessari
lleument el clima de
treball.
1.2.3. En l’àmbit de l’orientació educativa psicopedagògica.
Entenem que la figura de l'orientador és una peça clau com a assessor i com a
executor de mesures relacionades amb la convivència. En aquest sentit, ens
proposem en el nostre Centre el següent:
OBJECTIUS MESURES
Assenyalar el suport − Intervenció, quan es Quan siga Dep.
requerisca els seus serveis,
18
especialitzat a realitzar en els diversos protocols necessari. Orientació

d'actuació de què es dota el
pel departament Centre, especialment en el
d'orientació o els que diagnòstic i en les solucions.
realitzen funcions − Aportació d'orientacions i Quan siga Dep.
suport en les diverses
semblants. necessari. Orientació
mesures preses amb relació
a la solució dels conflictes
en el centre escolar.
− Actuació com a conducte de Sempre que Dep.
comunicació i ajuda davant
de qualsevol conflicte a se li Orientació
requeriment d'algun requerisca.
membre de la comunitat
escolar.
Cursos Dep.
− Col·laboració en la
formació del professorat en pròxims Orientació
estratègies i habilitats de
comunicació i de resolució
dels conflictes en el centre
escolar.
1.2.4. En l’àmbit de les activitats de recreació i extraescolars.
Entenem que el professorat és una peça clau tant en el control, com en l'educació de
la convivència i resolució de conflictes escolars. En aquest sentit i respecte als temps
de recreació i a les activitats extraescolars, ens proposem en el nostre Centre el
següent:
OBJECTIUS MESURES
Assenyalar els criteris, − Revisió de les normes de Pròxim Equip
comportament en el pati i
normes i pautes trimestre directiu,
inclusió de les mateixes en
d'actuació per a el RRI, així com les claustre,
assegurar el control i el conseqüències del seu represent.
incompliment i recordar-
desenvolupament Alumnes i
les i exigir-les a l'alumnat.
adequat tant en el temps Pares del
de recreació com en el consell
de les activitats escolar
extraescolars. − Establiment d'un sistema Ja funciona Equip
de control i actuació en els Directiu i
temps i espais de Professorat
recreació.
Pròxim Equip
− Revisió de les normes de
19
comportament en les trimestre directiu,

activitats extraescolars i
inclusió de les mateixes en claustre,
el RRI, així com les represent.
conseqüències del seu Alumnes i
incompliment i recordar-
Pares del
les i exigir-les a l'alumnat.
consell
escolar
− Establiment d'un sistema Ja funciona Equip
de control i actuació en els Directiu i
temps i espais de les Professorat
activitats extraescolars.
1.2.5. En l’àmbit familiar.
Entenem que la família és la peça clau tant en el control, com en l'educació de la

convivència i resolució de conflictes escolars. En aquest sentit i respecte a la
coordinació amb les famílies, ens proposem en el nostre Centre el següent:
OBJECTIUS MESURES
Acordar i coordinar − Acord amb l'AMPA i Pròxim Equip
representacions de les
criteris, pautes d'acció i trimestre Directiu i
famílies de les mesures
actuacions concretes plantejades en aquest Repres.
amb les famílies, apartat. Pares
orientades cap a
l'educació de la − Informació del marc Pròxim Equip
normatiu i acord amb les
convivència, la resolució famílies a través dels canals trimestre Directiu i
de conflictes en el centre de representació establerts. Repres.
escolar, la prevenció i el Pares
tractament de la − Presentació de la normativa
a les famílies cada curs,
violència.
adaptada a l'alumnat, i dels
criteris d'actuació, amb la Tots els Tutor/a
finalitat de coordinar inicis de curs
l'acció educativa; així com
de les conseqüències del seu
incompliment, dels
processos d'actuació i
canals de comunicació com
a ajuda i protocols
d'actuació davant de les
alteracions lleus del clima
escolar, greus i situacions
20
d'acaçament.
− Compromís dels pares o Al Pares o
tutors per escrit
formalitzar la tutors
d'assistència a les reunions
generals i a les entrevistes matrícula. legals
quan siguen convocats per
la tutoria.
1.2.6. En l’àmbit social immediat.
Entenem que els agents educatius extraescolars juguen un paper rellevant amb
relació a l'actuació davant de determinats conflictes escolars i conductes violentes.
En aquest sentit i respecte a la coordinació amb els mateixos, ens proposem en el
nostre centre el següent:
OBJECTIUS MESURES
Acordar uns criteris i − Elaboració d'un protocol Tercer Equip
d'actuació conjunt, entre el
coordinar les accions Trimestre Directiu i
Centre escolar i l'assistència
amb els agents social municipal, per a Ajunt.
extraescolars relacionats casos d'absentisme i
semblants.
amb la resolució dels
conflictes en el centre
− Elaboració d'un protocol
escolar i prevenció i d'actuació conjunt, entre el Tercer Equip
tractament de la centre escolar i la policia Trimestre Directiu i
violència. municipal, per a prevenció i Policia
per a actuació davant de
casos greus de violència i Municipal
semblants.
21
2. Model d'actuació respecte de l’alumnat que presenta

alteracions de conducta que dificulten lleument la
convivència escolar.
Davant dels alumnes i alumnes que presenten alteracions de conducta que dificulten
lleument la convivència escolar, seguirem la següent seqüència (en la pràctica
podrem utilitzar una plantilla que arreplegue tots els passos. Veure possible model
de plantilla al final d'aquest model d'actuació):
2.1. Recollida d’informació sobre el fet o fets esdevinguts
El/la tutor/a, auxiliat si és necessari per algun membre d'equip directiu o assessorat
per l'orientador, realitzarà els passos següents:
2.1.1. Descriure la conducta problemàtica.
Exemples de conductes inadequades que solen donar-se en el nostre context (convé

assenyalar les més freqüents per a disposar, després, dels protocols d'actuació
necessaris):
No acaba les tasques, es dispersa i sembla poc motivat.
S'alça contínuament del seient.
S'alça sovint per ensenyar la tasca no acabada al professor o professora.
Crida l'atenció distraient els companys, fent estupideses i molestant.
No escolta quan s'explica i es dispersa fàcilment.
Trenca un exercici quan no li ix i es frustra amb facilitat.
Molesta als companys o companyes de pupitre.
Parla en veu alta constantment durant el temps de treball.
No treballa i no deixa de parlar.
Bromeja, es riu, fa comentaris fora de lloc en temps de treball.
Juga en classe amb objectes que es porta de casa.
Fa gràcies perquè tots es riguen d'ell.
Vol ser el primer en la fila,…i acaba barallant-se amb tots.
Sempre és l'últim.
Corre i llisca pels corredors.
Crida contínuament.
Insulta.
Utilitza malnoms.
22
Es baralla.
S'apega.
Altres.
2.1.2. Assenyalar la situació escolar en què apareix la conducta descrita
anteriorment.
Exemples de possibles situacions escolars: corredor, aula, biblioteca, fila, pati,

gimnàs, serveis, entrada, activitats extraescolars i altres.
2.1.3. Descriure la situació anterior que el/l'alumne/a mostra la conducta
problemàtica.
Exemples de descripcions: li provoca un company, rep un empenta prèvia,

s'avorreix, té dificultat en les tasques escolars, li han gastat una broma pesada,
havia perdut l'atenció, practica un joc violent, utilitza burles i altres.
2.1.4. Descriure la situació immediatament posterior a la mala conducta.
Exemples de descripcions: Realitza la tasca mal, respon agredint, respon amb altres
insults, se n'ix de la fila, se n'ix de l'aula, abandona l'activitat de treball, crida, calla,
esborranya o embruta la tasca, plora, contesta el professor/a i altres.
2.1.5. Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones
pròximes a l'alumne/a davant de la seua conducta inadequada.
Exemples de conseqüències o reaccions: El/la professor/a l’ignora, separa i aïlla, li

reprén i li crida l'atenció, li fa repetir l'acció de manera correcta, li imposa un càstig
(priva de recreació, l’envia a direcció – direcció d'estudis – servei d'orientació), li
somriu, li fa una reflexió, s'altera emocionalment, avisa els pares, l’envia al
director/a, l’envia al departament d'orientació, no li parla durant un temps, li
insisteix ben sovint en el que ha de fer i altres. Altres alumnes: es fixen en ell,
l’ignoren, responen a l'agressió, el rebutgen, l’acusen, guarden silenci còmplice,
l’animen i reforcen, li somriuen, es burlen, li insulten, s'alien amb ell, i d’altres.
2.2. Pronòstic inicial de la situació davant del fet o fets que han
alterat la convivència escolar.
El/la tutor/a, auxiliat si és necessari per algun membre d'equip directiu o assessorat
per l'orientador, realitzarà els passos següents:
23
2.2.1. Analitzar la conducta inadequada.
2.2.1.1. Assenyalar els avantatges i desavantatges que el/l'alumne/a
aconsegueix amb el seu comportament inadequat.
Exemples d'avantatges: Se sent a gust, no realitza les tasques, s'apropia

d'objectes aliens, s'imposa als altres, obté un nou objectiu, té excusa per a no
treballar i estudiar, obté atenció, ix al pati, ix de classe, es fa notar,
aconsegueix l'estima del/la professor/a, augmenta la seua autoestima, se sent
volgut, s'integra en el grup, se sent recolzat per part dels companys, i altres.
Exemples de desavantatges: Se sent infeliç, no juga, fa la tasca mal,
s'avorreix, és rebutjat, perd l'estima del/ professor/a, es queda sense
recreació, suspén, es queda sol, té dany físic, perd les relacions amb els
companys, li queda tasca pendent, deteriora la seua autoestima, se sent
rebutjat, i altres.
2.2.1.2. Concretar l'origen i circumstàncies del comportament inadequat.
Contestar a les preguntes següents:

Com va aparéixer la conducta problemàtica?
Exemples de respostes: espontàniament, gradualment, esporàdicament,
sovint.
En quines circumstàncies va aparéixer?
Exemples de respostes: Induït pels companys, a causa de l'estrés i ansietat,
per gelosia, en augmentar l'exigència de la tasca escolar, en arribar algun
company nou, al rebre atenció, al treballar amb una persona determinada,
per estar en grup, i altres.
El/l'alumne/a imita conductes d'altres persones? De qui?
Exemples de respostes: Si, no, de tal company concret, de tal grup concret, i
altres.
Apareixen causes biològiques, psicològiques o ambientals?
Exemples de causes: Crisi de creixement, canvi d'amics, accidents, canvi de
domicili, influència del grup, malaltia, canvi de col·legi, canvis familiars, i
altres.
2.3. Proposta de mesures i/o actuacions pertinents en cada cas.
Es tracta de, en funció de les dades recollides anteriorment, proposar les mesures
24
concretes a prendre per ajudar a l'alumne/a que ho necessita. Aquestes mesures

podran ser orientades a l'individu o al grup. Com tenim assenyalades les situacions
tipus en l'apartat 1. (III. Models d'actuació) d'aquest Pla de Convivència, podrem
seleccionar aquelles accions concretes que siguen necessàries.
2.3.1. Proposta d’actuació individual.
El nostre procés per actuar amb l'alumne/a de forma individualitzada serà el

següent:
1. Demanar les opinions del/l'alumne/a sobre la seua pròpia conducta.
Exemples d'opinions que poden manifestar: no se n’adona del problema, no

vol canviar, mostra interés pel canvi, no es deixa “controlar”, promet canvis,
i altres.
2. Establir un pla de modificació de conducta.
Exemple general d'un pla: a) Detectar els possibles reforçadors (què

persegueix, què li agrada, qui li satisfà, amb qui està a gust,…); b) Concretar
els reforçadors a aplicar (tipus de reforç, canvi de sistema de reforços,
premis, càstigs, donar-li tasca extra, aïllar-lo, fomentar un canvi de
situació…); c) Mantenir entrevista amb alumne/a (resumir els fets, deixar
clars els objectius de canvi, establir compromisos, …); d) Aplicar la
mediació en els conflictes, si es considera necessari; e) Enviar-lo a
l'orientador o especialista, si es considera necessari.
Convé que el Centre, en funció de les conductes que més ajuda necessiten i
que es repeteixen per ser més generals, dispose de protocols d'actuació, com
una ajuda per al professorat (Vegeu apartat 3.3.).
3. Coordinar-se amb la família (Vegeu apartat 4.).
4. Seguiment dels canvis de conducta.
Exemples d'observacions: Freqüència i intensitat del comportament

inadequat (disminució, intensitat, duració); intents del propi alumne/a per
canviar la seua conducta (no s'esforça, s'esforça si es donen les
circumstàncies següents, …); com han sigut els canvis (roman quiet, callat,
controla les agressions, crida l'atenció d'una altra manera, autoregula la
seua conducta, modera la seua hiperactivitat, millora el seu rendiment
escolar, es concentra, conté la rialla, canvia el tipus d'insults, s’autoreforça,
25
augmenta la seua comunicació, imita un nou model,…); com reaccionen els

qui l’envolten davant d’aquests intents (amb satisfacció, reforçant-lo,
burlant-se, sense valorar,…).
2.3.2. Proposta d’actuació colectiva.
El nostre procés per a actuar amb el grup d'alumnes afectats serà el següent:
1. Identificar la situació tipus.
El centre té assenyalades les situacions tipus que poden produir-se en l'apartat

primer del “Models d'actuació” d'aquest pla de convivència, en conseqüència
el/la tutor/a, ajudat i assessorat per l'orientador/a si és necessari, seleccionarà i
planificarà les accions concretes a realitzar amb el grup (Vegeu apartat 3.3.).
2. Establir un pla de modificació de conducta.
Exemples d'accions concretes: Revisió dels agrupaments, revisió de

l'organització de suports, reforços específics al grup, aplicació d’algun taller
adient, d'habilitats, exercicis i tècniques de relaxació i autocontrol, programa
específic de mediació escolar, debat en assemblea, i altres.
2.3.3. Protocols d’actuació davant les conductes que alteren lleument la
convivència i que apareixen amb major freqüència en el nostre context.
Donat el context del nostre centre, disposarem de protocols per a actuar davant de les
conductes següents:
CONDUCTA A ORIENTACIONS
MODIFICAR
No acaba les tasques, es - Els alumnes i alumnes amb hiperactivitat no poden
dispersa i sembla poc motivat. treballar molt d'estona de forma contínua o sense rebre
reforços i necessiten canvis en les condicions de
treball.
- Convé reforçar-los amb atenció quan estiguen
assentats treballant, adaptar les exigències de la tasca
a la seua capacitat d'atenció i control freqüent,
reforçar el treball acabat, reforçar el treball ben
acabat, treballar en una taula individual quan
requereix major concentració.
S'alça contínuament del seient - Té dificultats per a mantenir-se assentat molt
26
d'estona o vol cridar l'atenció.

- Convé deixar-li clares les normes de treball, ignorar-
lo quan acudisca a nosaltres sense el treball acabat,
anar al seu seient a veure’l quan estiga treballant
assentat, reforçar-lo amb punts si treballa assentat.
Crida l'atenció distraient els - Vol cridar l'atenció.
companys i companyes. - Convé, en el cas que distrega els companys, aplicar-
li “el temps fora de reforç positiu”, ens limitarem a
agafar-lo del braç suaument i conduir-lo fora de la
classe mentre continuem explicant o parlant amb
altres alumnes, no el mirarem ni li direm res al
traure’l, passats cinc minuts li demanarem a un
company que li diga que ja pot passar i que li explique
el que estem fent, una vegada s'haja incorporat i estiga
complint amb el que ha de fer ens interessarem per la
seua tasca.
No escolta quan hom explica i - Té dificultats per a centrar-se.
es dispersa amb facilitat. - Convé fer-li participar en l'explicació (subjectant
material, repetint-ho, etc.), fer-li preguntes freqüents i
fàcils perquè s'anime al veure que controla les
respostes, preguntar o felicitar algun alumne/a molt
atent perquè l’imite, acostar-se a la seua taula i seguir
allí l'explicació quan vegem que està perdent el fil,
recolzar la nostra mà en el seu muscle mentre
expliquem a tots, concedir-li un punt per cada
explicació en què haja atés i participat amb interés,
demanar-li que porte un registre per a puntuar-se
segons la norma donada, preparar-li objectius de
conducta senzills.
Quan no li ix un exercici el - Té baixa tolerància a la frustració, no controla les
trenca i es frustra amb seues emocions i, possiblement, la tasca siga difícil
facilitat. per a ell.
- Convé ensenyar-li formes alternatives de reaccionar
27
en un primer moment (com demanar ajuda a un

company o al professor), després li ajudarem en els
passos per a solucionar el treball, usar
autoinstruccions que servisquen per a autoavaluar-se,
adaptar l'exigència a la seua poca capacitat de control,
la solució no és trencar-ho i haurà de fer-ho de nou
amb les consignes rebudes per a demanar ajuda o fer
la tasca d'una altra forma, ho repetirà quan estiga més
tranquil, li fragmentarem el treball en dosis xicotetes i
li reforçarem cada una d'elles.
Molesta als companys i - Es mou, dóna puntellons sense adonar-se, parla en
companyes de pupitre. veu alta, no treballa i molesta, bromeja i es riu, fa
comentaris fora de lloc.
- Convé diferenciar si la situació és per desig de cridar
l'atenció o és per falta de control, si molesta per cridar
l'atenció utilitzarem “el temps fora de reforç positiu”,
si molesta per falta de control disposarem d'algun
pupitre aïllat pegat a la paret i quan siga un treball de
grup compartirà les taules.
Vol ser el primer en el que - Té afany de protagonisme i competitivitat.
siga i acaba barallant-se amb - Convé, de vegades, evitar el problema establint
tots. normes i ordre (en les files, en les eixides i entrades,
etc.), utilitzar el privilegi de ser el primer com a premi
o reforç en altres, escriure-ho com a objectiu
d'autorreforç i anotar punts cada vegada que ho faça
bé, demanar-li que faça el contrari perquè practique
“el saber esperar”.
És sempre l'últim en tot. - És un alumne/a lent/a.
- Convé donar un punt per acabar de vestir-se,
arreplegar el material, etc. de forma ràpida, millor
donar un punt de grup en acabar prompte tots de
manera que tots ajuden i exigeixen.
Corre i llisca pels corredors - Necessita moure's, cridar l'atenció o ser protagonista.
28
amb regularitat. - Convé evitar el problema (fent que realitze una tasca
concreta), sancionar-lo per incompliment de la norma
fent que repetisca el recorregut de forma molt lenta i
en diverses ocasions perquè entrene “el seu
autocontrol”, enviant-lo l'últim cada vegada, reforçar
la conducta contrària posant-se un punt cada vegada
que ho fa bé.
2.4. Comunicació a les famílies.
El nostre procés per a actuar amb les famílies serà el següent:

1. Entrevista amb la família per a coordinar i unir esforços educatius.
Es tracta d'informar les famílies i demanar la col·laboració en el pla de

modificació de conducta establert.
Exemple d'entrevista amb la família: comunicació de la informació recollida
i resum dels fets, pronòstic inicial de la situació, proposta d'actuació o
mesures d'estil pedagògic (criteris i accions concretes i conjuntes),
col·laboració i/o suport que fa falta per part del medi familiar, seguiment.
2. Seguiment a l'alumne i nova entrevista amb la família si es considera
necessària.
Es tracta de comprovar els resultats del pla de modificació de conducta i,

introduir, en col·laboració amb les famílies, els canvis oportuns.
29
2.5. Plantilla d’actuació.
Alumne/a:__________________________________________ Data ____________
1. INFORMACIÓ SOBRE EL FET O FETS OCORREGUTS.

1.1. Descripció de la conducta problemàtica.
1.2. Situació escolar en què apareix.
1.3. Situació anterior a la conducta descrita.
1.4. Situació immediatament posterior a la conducta descrita.
1.5. Conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes davant

de la conducta descrita.
2. PRONÒSTIC INICIAL DE LA SITUACIÓ.

2.1. Anàlisi de la conducta inadequada.
2.1.1. Avantatges i desavantatges.
2.1.2. Origen i circumstàncies.
3. PROPOSTA DE MESURES I/O ACTUACIONS.

3.1. Individualitzades.
3.2. Col·lectives.
4. COMUNICACIÓ A LES FAMÍLIES.
30
3. Model d'actuació respecte de l’alumnat que presenta

alteracions de conducta que dificulten greument la
convivència escolar.
Se seguirà el protocol d’intervenció sistemàtica i estructurada amb els alumnes en
cas de falta greu o molt greu, segons el que estableix el Decret 246/91, de 23 de
desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre drets i deures dels alumnes
dels centres docents de nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana.
31
4. Model d'actuació davant de situacions de possible

acaçament o bullying.
Davant de la presència d'un possible acaçament escolar, seguirem la següent
seqüència (en la pràctica podrem utilitzar una plantilla que arreplegue tots els passos,
veure possible model de plantilla al final d'aquest model):
4.1. Actuacions immediates de caràcter urgent.
4.1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial a l’equip directiu.
Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement exprés d'una

situació d'intimidació o acaçament sobre algun/a alumne/a o considere l'existència
d'indicis raonables, ho posarà immediatament en coneixement del tutor/a, d'un/a
professor/a, de l'orientador, o d'un alumne/a, segons el cas, qui ho comunicarà a
l'Equip Directiu. Aqauest primer nivell d'actuació correspon, per tant, a tots i cada un
dels membres de la comunitat educativa. El receptor de la informació, d'acord amb el
seu nivell de responsabilitat i funcions sobre el/l'alumne/a, traslladarà la informació a
l'Equip Directiu.
4.1.2. Valoració inicial i primeres mesures.
L'Equip Directiu, amb l'assessorament de l’orientador, si és el cas, i del/a tutor/a de

l'alumne/:
a) Efectuarà una primera valoració, amb caràcter urgent, sobre l'existència o no, d'un
cas d'intimidació i acaçament cap a un/a alumne/a, així com l'inici de les actuacions
que corresponguen segons la valoració realitzada.
b) Totes les actuacions realitzades fins al moment quedaran reflectides en un Informe
escrit, que quedarà dipositat en la Direcció d'Estudis. Per a la valoració inicial i
redacció d'aquest Informe, es podrà utilitzar la plantilla de recollida de dades
(Protocol de detecció precoç) del model d'actuació en situacions de possible
acaçament i intimidació entre iguals del PREVI.
4.2. Actuacions posteriors en el cas que es confirme l’existència de
comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes.
Les actuacions coordinades per l'Equip Directiu, amb el suport de l'orientador/a del
Centre, si és el cas, i el/la tutor/a del/ l'alumne/a, i que poden adoptar-se amb caràcter
simultani, són les següents:
32
4.2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent.
A partir de la valoració prèvia, durem a terme les mesures següents que van dirigides
a evitar la continuïtat de la situació i que són les que marca el protocol:
a) Mesures immediates de suport directe al/a alumne/a afectat (víctima de
l'acaçament/intimidació).
b) Revisió urgent de la utilització d'espais i temps del Centre, amb els mecanismes de
control corresponents.
c) Aplicació del Reglament de Règim Interior, si se creu convenient, tenint en
compte la possible repercussió sobre la víctima.
d) Segons el cas, posada en coneixement i denúncia de la situació en les instàncies
corresponents.
4.2.2. Comunicació de la situació.
Hem de comunicar la situació d'acaçament escolar a:

a) A les famílies dels 'alumnes implicats, tant de les víctimes com dels agressors.
b) A la Comissió de Convivència del Centre.
c) Al tutor/a i equip de professors/es dels alumnes i a altres professors/es relacionats.
d) A un altre personal del Centre, si se creu convenient (conserge, per exemple).
e) A altres instàncies externes al Centre (socials, sanitàries i judicials) segons la
valoració inicial i la conveniència.
f) A l’Inspector/a del Centre, segons el Protocol d'Intervenció del PREVI. Davant
d'un cas d'especial gravetat i/o emergència, el Servei Central d'Inspecció ha creat la
figura del Coordinador de Programa en la Direcció Territorial, que s'encarregarà de
posar en marxa a persones i serveis necessaris davant d'aquest tipus de casos (Unitat
d'Atenció i Intervenció que observa la situació de violència i assessora als Centres).
S'adjunta el Protocol d'Intervenció del PREVI.
4.3. Pla d’actuació.
El/la Cap d'Estudis coordinarà la confecció del document, on s'arreplegaran les

actuacions possibles:
1. Amb els afectats directament.
a) Amb les víctimes.

Actuacions de suport i protecció expressa o indirecta.
33
Aplicació del programa PIKAS (veure annex).

Actuacions de possible derivació a servicis externs (socials, sanitaris, a
ambdós,…).
b) Amb el/l'agressor/a o agressors/es.
Actuacions amb relació a l'aplicació del Reglament de Règim Interior per
part de l'Equip Directiu.
Aplicació del programa PIKAS (veure annex).
-Actuacions de possible derivació a serveis externs (socials, sanitaris, a
ambdós,…).
c) Amb els/les companys/es més directes dels afectats.
Actuacions dirigides a la sensibilització i suport entre companys/es.
2. Amb les famílies dels afectats.
Actuacions orientades a reconéixer indicadors de detecció i intervenció

(reconeixement de perfils d'agredits/agressors en els seus fills/es)..
Actuacions per a Informar sobre possibles suports externs i altres
actuacions de caràcter extern.
Actuacions de coordinació sobre criteris, pautes d'actuació i actuacions
concretes entre família i Centre
Actuacions per a coordinar el seguiment.
3. Amb els/es professors/s'en contacte amb les víctimes i agressors.
Actuacions orientades a reconéixer indicadors de detecció.

Actuacions per a acordar criteris i pautes d'intervenció i actuacions
concretes.
4. En el Centre, en general.
a) Amb els alumnes.

Actuacions dirigides a la sensibilització i prevenció de l'acaçament
escolar.
Actuacions dirigides a la detecció de possibles situacions i el suport a les
víctimes.
Actuacions dirigides a la no tolerància amb l'acaçament i la intimidació.
b) Amb els/les professors/es.
Actuacions dirigides a la sensibilització i detecció de possibles situacions.
Actuacions dirigides a la formació en el suport a les víctimes i en la no
34
tolerància amb l'acaçament i la intimidació.

Actuacions dirigides a l'atenció a les famílies dels afectats.
c) Amb les famílies.
Actuacions dirigides a la sensibilització, prevenció i detecció de possibles
situacions d'acaçament.
Actuacions dirigides a la formació en el suport a les víctimes i la no
tolerància amb l'acaçament i la intimidació.
d) Amb altres entitats i organismes.
Actuacions dirigides a establir mecanismes de col·laboració i actuació
conjunta amb altres entitats i organismes que intervinguen en aquest
camp. Fonamentalment amb La Inspecció d'educació i experts en els
casos greus.
4.4. Seguiment del pla d’actuació.
Considerem que el seguiment és fonamental i ho farem de la manera següent:

a) Es mantindran les reunions individuals que s'estimen necessàries amb els/les
alumnes afectats, així com amb les seues famílies, valorant les mesures adoptades i
les modificacions, si és el cas.
b) Es considerarà la possibilitat d'aplicar qüestionaris de recollida d'informació.
c) La Comissió de Convivència serà informada, podent ser requerida la seua
intervenció directa en les diferents actuacions.
d) El/la Inspector/a del Centre serà informat en tot moment pel Director/a, quedant
constància escrita de totes les actuacions desenvolupades.
e) La transmissió d'informació sobre les actuacions desenvolupades, en cas de trasllat
d'algun o alguns dels/les alumnes afectats, estarà subjecta a les normes d'obligatòria
confidencialitat i de suport a la normalització de l'escolaritat dels alumnes/a.
4.5. Actuacions posteriors en cas que no es confirme l’existència de
comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes.
En aquest cas, les actuacions, coordinades per l'Equip Directiu, amb el suport i
col·laboració de l'orientador del centre i el/la tutor/a de l'alumne/a, que poden
adoptar-se de forma simultània, seran les següents:
a) Comunicació a la família de l'alumne/a afectat. La realitzarà el/la tutor/a amb el
suport i ajuda de l'orientador/a, si és el cas, i de la Direcció d'Estudis. Va dirigida a
35
aportar orientacions referides al maltractament entre iguals i a la informació de

possibles suports externs (serveis socials i/o sanitaris); de tot això quedarà constància
per escrit.
b) Comunicació a l'Equip de Professors/es de l’alumne/a i altres professors afectats,
si es creu convenient. La realitzarà el/la tutor/a, amb el suport i ajuda de l'orientador,
si és el cas, i de la Direcció d'Estudis. Va dirigida a aportar orientacions referides al
maltractament.
c) Comunicació a altres instàncies externes al Centre (socials, sanitàries, judicials) si
s'ha informat amb anterioritat de l'existència d'indicis.
4.6. Altres mesures incloses en el PREVI.
El PREVI, a més del Protocol de Detecció precoç (per mitjà del qual disposem d'una
plantilla per a identificar i detectar els possibles casos d'acaçament i intimidació) i
del Protocol d'Intervenció (per mitjà del qual es comunica el cas d'especial gravetat a
la Inspecció d'Àrea), disposa de les mesures següents:
a) Un Registre Central.
b) Recomanacions a pares i mares.
c) Tallers de formació per al professorat, alumnat i família (materials i guia).
d) Una pàgina Web, “Orientats”.
e) Un telèfon d'atenció al menor: 900100033 en la Conselleria de Benestar Social
(Projecte DICTA).
36
4.7. Plantilla d’actuació.

Nom (víctima)_____________________________________ Data_______________
Nom (agressor/és) _____________________________________________________
____________________________________________________________________
1. ACTUACIONS IMMEDIATES DE CARÀCTER URGENT.
1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial l'Equip Directiu.
1.2. Valoració inicial i primeres mesures.
2. ACTUACIONS POSTERIORS EN EL CAS QUE ES CONFIRME

L'EXISTÈNCIA DE COMPORTAMENTS D'INTIMIDACIÓ I ACAÇAMENT
ENTRE ALUMNES.
2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent.
2.2. Comunicació de la situació.
2.3. Pla d'Actuació.
2.4. Seguiment del Pla d'Actuació.
3. ACTUACIONS POSTERIORS EN EL CAS QUE NO ES CONFIRME

L'EXISTÈNCIA DE COMPORTAMENTS D'INTIMIDACIÓ I ACAÇAMENT
ENTRE ALUMNES.
37
ANNEX: MÈTODE PIKAS (Mètode de la preocupació compartida)
1. INTRODUCCIÓ
El mètode PIKAS és un model d'intervenció per a casos de bullying. Este mètode

porta el nom del seu creador, el psicòleg suec Anatol PIKAS.
2. OBJECTIU
El mètode es proposa que els membres del grup, de forma individual, prenguen
consciència de la situació en què participen, a través de xarrades individuals per
separat, on afloren les seus pors i reserves sobre el comportament intimidatori en
què estan participant.
En la part final del mètode, es produïx una reunió conjunta en què agressors i
víctima es comprometen al cessament de les actituds hostils.
3. EDAT
L'edat adequada per a la seua aplicació va dels 9 als 16 anys.
4. PLANTEJAMENT INICIAL
El plantejament d'aquest mètode es basa en diversos supòsits:

1. El grup, quan actua, participa d'un component psicològic comú.
2. Eixos pensaments i sentiments del grup són més simples que els dels seus
components individuals.
3. Cada individu del grup té a nivell individual eixe component psicològic
comú. Este component, actua com a pressió per a conformar-se al que faça
la resta del grup. Es produïx el que s'anomena “contagi social” (Olweus
1998). La culpa o responsabilitat es difumina i hi ha por a convertir-se en
víctima si no es fa el que diu el grup.
5. ETAPES
Podem diferenciar tres etapes:
Etapa 1a
Entrevistes individuals amb cada persona del grup implicat(al voltant de 7 a 10

minuts per persona). Es comença amb el líder del grup i es continua amb la resta
d'agressors/es. Es finalitza amb la víctima.
Etapa 2a
Entrevistes de seguiment amb cada xic/ a (al voltant de 3 minuts).
Etapa 3a
Trobada de grup (mitja hora).
El temps de duració entre cada etapa és d'una setmana. En la pràctica, l'ocupació
38
de temps depén de la disponibilitat del mestre/a, encara que estos intervals han de
ser sempre menors a dos setmanes.
6. Condicions prèvies d’aplicació
Respecte a la informació:
Abans de començar les entrevistes, convé demanar tota la informació disponible

sobre els fets de bullying. Es parla amb el tutor/a de la classe i/o altres persones
adultes que hagen vist o sàpien de l'episodi de bullying.
Convé obtindre tota la informació possible sobre els agressors i el grup que li
recolza, qui exerceix la funció de líder i els que de sequaços, de quin tipus és la
víctima; si és o no agressiva.
Respecte el local:
Les entrevistes s'han de realitzar en una habitació, sense interrupcions.
Ha de cuidar-se la disposició i collocació dels seients triant cadires de la mateixa

alçària i disposades en un lleu angle. Evitar que els subjectes se senten davant
d'alguna finestra per on passe gent que puga despistar-los.
Respecte al professorat que ho aplica:
L'èxit d'aquest mètode depén que el professor/a que es responsabilitza de les

entrevistes, seguisca o no el guió proposat.
El mestre ha de cuidar-se de no enjudiciar i tindre una actitud neutral enfront dels

agressors. Si se sent enfadat o amb ira enfront del xic/a, no és la persona
adequada per a la intervenció.
El mestre implicat en les entrevistes ha de perdurar al llarg de les tres etapes

d'intervenció.
És necessari recalcar que fa falta entrenament per a usar el guió del mètode PIKAS.
Respecte a la coordinació:
S'entrevista primer als agressors, un a un i en últim lloc a la víctima.
Ha de produir-se coordinació entre el professorat que realitza les entrevista ,el

professor tutor i el personal subaltern a l'hora de cridar l'alumnat a les entrevistes.
A l'hora de l'entrevista i amb el permís del professorat corresponent, s'avisa a

l'agressor/a en la seua aula, i és acompanyat per un conserge per a entrevistar-se
amb qui posarà en pràctica el mètode.
Les primeres entrevistes han de fer-se consecutivament i si és possible, en un sol

període lectiu. Per a grups grans, és convenient seleccionar temps suficient (dos
sessions lectives seguides...)
39
Cal evitar que els membres del grup d'agressors puguen parlar entre si abans de
finalitzar esta primera ronda d'entrevistes.
7. APLICACIÓ
7.1. ETAPA 1a: PRIMERA ENTREVISTA.
GUIÓ AMB L'ALUMNAT AGRESSOR
És important que el terapeuta o mestre/a estiga relaxat abans d'iniciar la sessió.

Quan entra l'agressor/a, cal mirar-lo als ulls i invitar-lo a assentar-se.
Després, el terapeuta o mestre ha de seguir el guió següent:

1. “M'agradaria parlar amb tu, perquè he sentit que...(víctima), esta tenint
problemes”. Una altra alternativa és: “M'agradaria parlar amb tu perquè he
sentit que t'has estat ficant amb...(nom de la víctima)”.
2. “Què saps sobre açò que t'he mencionat?”
3. “D'acord, ja hem parlat prou de tot això”
4. “Què podem fer, què suggerixes, què podries pensar per a ajudar a...?”
5. “Això està bé. Ens tornem a veure d'ací a una setmana i em comptes com te
n'ha anat”.
Este diàleg ha de servir per a arribar a possibles solucions per a millorar la

situació. Es tracta que els propis agressors de forma individualitzada arriben a
aportar les seues pròpies solucions. Moltes vegades solen fer-ho. El resultat d'estes
primeres entrevistes, és que els xics/s'han de suggerir com poden canviar la seua
conducta.
En cada entrevista s'arribarà a una solució distinta, per exemple:
... “incloure'l (a la víctima) en el nostre joc en els recreacions”.

... “dir als altres que no l'insulten (a la víctima)”.
... “ajuntar-me amb altres companys i deixar-lo en pau (a la víctima)”.
... “treballar amb ell en una classe específica”.
... “acompanyar-lo a casa a l'eixida del collegi”.
... “el deixaré en pau”.
... “el defendré”.
... “arribaré a ser el seu amic/a”.
Estos suggeriments aportats pels xics/es se revisen en les següents entrevistes les
pròximes setmanes. No sempre troben formes de millorar la situació, per la qual
cosa a vegades, poden necessitar que es prenga un paper més directiu.
Una vegada conclosa l'entrevista, el conserge acompanya l'agressor/a a classe, i

crida al següent alumne perquè baixe amb ell. Sempre hauran d'anar
40
acompanyats, i s'ha de cuidar que no existisca cap comunicació entre els

agressors/es ni fora ni dins de l'aula.
Després, s'ha de repetir este guió amb cada xic/a per torn.
DIFICULTATS
A vegades, les coses no ixen així i se'ns plantegen variacions en els guions. Es dóna
el cas del xic/a que no vol parlar, també hi ha xics que intenten negociar o qui no
vol cooperar de cap manera. Si veiem que l'entrevista està anant malament, cal
interrompre-la i simplement dir:”D'acord. Jo crec que anem a deixar-ho per hui. Et
veuré el pròxim (concertar cita)”.
No obstant, el més freqüent és que l'alumnat coopere sempre que la persona que
l'entrevista no és acusatòria i s'até al guió.
VARIACIONS
El xic/a no coopera: esperar en silenci fins que parle. Si després d'alguns
minuts no ha dit res, pots dir, “pareix que no vols parlar hui. Potser serà millor
que tornes a la teua classe ara”. Llavors, a vegades, comencen a parlar.
No se'ls ocorren solucions. Cal donar temps per a pensar. No tindre por al
silenci. Si realment no poden donar una solució, se'ls pot oferir un suggeriment
però sempre amb el permís del xic/a: “Tinc una idea, t'agradaria sentir-la?”
Si el xic/a oferix una solució impossible o ridícula, no la rebutges negativament,
pregunta, “si això succeïra, l'acaçament pararia?
Si proposa una solució que depén d'altres persones, no cal negociar. Se li
comenta: “Jo em referia a una cosa que pogueres fer per tu mateix”.
“Jo no tinc res a veure amb això”. Si nega la seu involucració, s'ha de tirar
marxa arrere i parlar de forma pausada sobre el context social en què s'està
donant l'agressió i aproximar-se a la situació de la víctima. Al menor signe
d'admetre la seua participació, es torna al guió estipulat.
“El (la víctima)m'ho va fer a mi abans”. Quan fan contínues allusions a la
conducta provocativa de la víctima sentint-se justificats en la seua conducta de
bullying, ells perceben que la víctima “ho demana” d'alguna forma. No cal
rebutjar la ira, la fúria o la frustració de l'agressor contra la víctima. Cal
acceptar els seus sentiments però mantindre que la víctima està passant un
mal moment en l'escola.
GUIÓ AMB L'ALUMNAT VÍCTIMA
PIKAS diferència entre una víctima passiva i una altra provocativa.
Víctima passiva:
El paper de qui entrevista és de proporcionar ànim, suport i consell. Primer

s'intenta que expresse el seu malestar i que compte el que li ocorre.
Moltes víctimes parlen amb gust del que els passa. Tal vegada siga la primera
vegada que ho fan. Després, se li comunica la idea que ell o ella mateixa poden fer
molt per millorar la seua situació, evitant algunes actituds personals que puguen
41
collaborar a disparar l'agressió. A estes entrevistes, és convenient afegir sessions

d'entrenament de conductes assertives.
Víctima provocativa:
Cal ajudar-la intentant que prenga consciència que la seua pròpia conducta també
pot canviar. Qui entrevista ha de tindre una personalitat prou forta per a guanyar-
se la confiança de la víctima i fer-li veure que està utilitzant un camí equivocat per
a ser popular i que ha de buscar altres formes més adequades d'aconseguir-ho. Cal
recordar que, sovint, la víctima provocativa busca ser part integrant del grup
agressor.
7.2. ETAPA 2a: ENTREVISTES DE SEGUIMENT:
El següent grup de trobades s'establirà quan cada xic/a haja aconseguit acceptar
els acords de la primera trobada. Són trobades individuals, però més breus que els
primers. S'efectuen una setmana després i en el mateix orde i forma que els
anteriors.
No obstant, els xics/es no sempre fan exactament el que diuen que faran. Si el
bullying no hi ha parat encara, es continua el treball individual fins que accepten
una solució a la situació.
Si la situació no ha millorat, se sol organitzar ja la reunió conjunta amb tots els

implicats sempre que la víctima estiga preparada per a això.
7.3. ETAPA 3a: TROBADA DEL GRUP
Esta etapa és necessària sempre, però sobretot, quan la víctima és de tipus

provocatiu. Esta trobada ha de servir per a una consolidació en el temps del canvi
en la conducta de bullying, fonamentalment en cas de víctima provocativa.
És necessari primer una reunió amb el grup agressor. Primer es pregunta com
ha anat amb la víctima eixa última setmana. S'escolta tot el que hagen de dir
perquè sorgisquen les dificultats. Després, se'ls pregunta sobre el que es pot
fer. És necessari conscienciar-los que qualsevol solució, ha de comptar amb un
reconeixement que el problema està solucionat i per tant, és necessari reunir-se
amb la víctima per a ratificar açò. En esta reunió, serà imprescindible que
apareguen els elements positius de la víctima i la voluntat de canvi del grup
agressor.
Als agressors/es se'ls diu que cal preparar la reunió amb la víctima. El
terapeuta o mestre/a proposa un pla. Després, s'anomena a la víctima. Cal
preveure que puga anar directament a la seua cadira sense tindre que passar
pel mig del grup. El millor és que se sent prop del professor/a.
Cada agressor, per torn, expressa de forma sincera la seua opinió sobre la
víctima que de moment, només escolta.
Després, el mestre/a, mitja preguntant-li a la víctima que ha de dir.(Si és
positiu, és probable que arribe a un final adequat).
42
Després hi ha llibertat perquè cada participant puga expressar les seues

dificultats i reprotxes. Si n'hi ha, açò allargarà el final.
El paper del mestre/a, és de facilitador de la comunicació, aportant solucions
positives i moderant els torns d'intervenció.
Cal comentar amb satisfacció, la milloria de la situació i suggerir les maneres

perquè este canvi es mantinga.
Quan les parts han arribat a una reconciliació final, es pregunta: “Què farem si
algú no manté la promesa que ha fet?”. Ben sovint, el propi grup suggerix una
condemna o castic. Se'ls anima que cada persona observe i controle els errors
dels altres. També cal fer-los veure, que si el bullying continuara, caldria
prendre altres mesures, situació a què quedarà clar que ningú vol arribar. Es
pot suggerir un pla per a revisar estes conductes i evitar la recaiguda.
És important acabar amb la idea de la tolerància, acceptar els errors dels altres
i la necessitat conviure junts sense l'obligatorietat de ser amics. D'esta manera,
l'acceptació dura més temps.
Recordar que els canvis d'actituds i conductes són lents, que la persona que es
faça càrrec de les entrevistes ha de ser un terapeuta, orientador o professorat
altament entrenat en la tècnica, i ha de tindre autoritat acceptada pel grup i
estar coordinat amb la resta de professorat del grup. Este professorat ajudarà a
la consecució de millors resultats, recolzant estes idees amb el seu treball
curricular i en el desenvolupament del projecte educatiu del centre.
43

Pla de Convivencia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla de Convivencia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla de convivència

I.E.S. Dr. Lluís Simarro Lacabra

MARC NORMATIU ............................................................................................................................3

OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA ...................................................................................8

CRITERIS D’ORGANITZACIÓ I DE FUNCIONAMENT ............................................................9

CRITERIS REFERITS A L'ELABORACIÓ, APROVACIÓ I APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA .................9

MODELS D’ACTUACIÓ ..................................................................................................................13

1. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ ORIENTAT A LA PREVENCIÓ I A ACONSEGUIR UN ADEQUAT CLIMA EN

1.1. Comportaments problemàtics més comuns en el centre. .................................................13

1.2.2. En l’àmbit de la tutoria................................................................................................................. 17

1.2.4. En l’àmbit de les activitats de recreació i extraescolars. .............................................................. 19

1.2.6. En l’àmbit social immediat. ......................................................................................................... 21

2.1. Recollida d’informació sobre el fet o fets esdevinguts ......................................................22

davant de la seua conducta inadequada.................................................................................................. 23

2. Establir un pla de modificació de conducta........................................................................................25

1. Identificar la situació tipus. ................................................................................................................26

4. MODEL D'ACTUACIÓ DAVANT DE SITUACIONS DE POSSIBLE ACAÇAMENT O BULLYING. ............... 32

4.1.2. Valoració inicial i primeres mesures. ...........................................................................................32

4. En el Centre, en general. ....................................................................................................................34

identificació amb el grup que es converteix en el seu referent quant a

moment i la situació pertinent és una forma d’ajudar en la construcció dels

Objectius del pla de convivència

Criteris d’organització i de funcionament

Criteris referits a l'elaboració, aprovació i aplicació del pla de

conducta que dificulten greument la convivència escolar, com en les possibles

Criteris referits a la coordinació amb altres instruments del

Criteris referits al seguiment i avaluació del pla de

Consell Escolar (En els Decrets 233/1997 i 234/1997, articles 61 i 65

Criteris referits als procediments i models d'actuació

Model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de

1. Procediment d'actuació orientat a la prevenció i a

La majoria de situacions que pertorben el desenvolupament adequat de les activitats

1.2.1. En l’organització i planificació de l’activitat docent.

Amb relació a les actuacions d'organització i planificació general de l'activitat

centre. amb l'objectiu d'aconseguir un

precisen més ajuda siguen

de cortesia de 20 minuts cal

en el Centre i d'orientació, l'equip directiu, el

professors/es que treball en l'aula.

especialitzat a realitzar en els diversos protocols necessari. Orientació

comportament en les trimestre directiu,

Entenem que la família és la peça clau tant en el control, com en l'educació de la

2. Model d'actuació respecte de l’alumnat que presenta

Exemples de conductes inadequades que solen donar-se en el nostre context (convé

Exemples de possibles situacions escolars: corredor, aula, biblioteca, fila, pati,

Exemples de descripcions: li provoca un company, rep un empenta prèvia,

pròximes a l'alumne/a davant de la seua conducta inadequada.

Exemples de conseqüències o reaccions: El/la professor/a l’ignora, separa i aïlla, li

alterat la convivència escolar.

2.2.1. Analitzar la conducta inadequada.

2.2.1.1. Assenyalar els avantatges i desavantatges que el/l'alumne/a

aconsegueix amb el seu comportament inadequat.

Exemples d'avantatges: Se sent a gust, no realitza les tasques, s'apropia

Contestar a les preguntes següents:

concretes a prendre per ajudar a l'alumne/a que ho necessita. Aquestes mesures

El nostre procés per actuar amb l'alumne/a de forma individualitzada serà el

Exemples d'opinions que poden manifestar: no se n’adona del problema, no

Exemple general d'un pla: a) Detectar els possibles reforçadors (què

4. Seguiment dels canvis de conducta.

Exemples d'observacions: Freqüència i intensitat del comportament

augmenta la seua comunicació, imita un nou model,…); com reaccionen els

El centre té assenyalades les situacions tipus que poden produir-se en l'apartat

Exemples d'accions concretes: Revisió dels agrupaments, revisió de

convivència i que apareixen amb major freqüència en el nostre context.

Alumne/a:______________________________ Data

Ha de cuidar-se la disposició i collocació dels seients triant cadires de la mateixa