Anàlisi i diagnosi dels boscos

del Vallès Occidental

Anàlisi i diagnosi dels boscos
del Vallès Occidental
© edició: Diputació de Barcelona
Novembre, 2010

Redactors: Joan Ignasi Castelló Vidal (Diputació de Barcelona),

Leire Miñambres Saez (Diputació de Barcelona),
Ana Elia Ramón Hidalgo (col·laboradora Diputació de Barcelona),
Jordi Romà Vega (Consell Comarcal del Vallès Occidental)
Disseny coberta i producció: Direcció de Comunicació, Diputació de Barcelona
_______________________________________ índex

1. Introducció........................................................................................................................................................- 4 -

1.1 Objectiu ..............................................................................................................................................................- 5 -

1.2 Redacció del treball............................................................................................................................................- 5 -

1.3 Utilització de la diagnosi.....................................................................................................................................- 5 -

1.4 Metodologia d’anàlisi i diagnosi..........................................................................................................................- 5 -

1.5 Recopilació d’informació i dades relatives a la comarca....................................................................................- 5 -

2. Anàlisi................................................................................................................................................................- 7 -

2.1 Introducció a l’anàlisi ..........................................................................................................................................- 8 -

2.2 Consideracions generals sobre el sector forestal al Vallès Occidental............................................................- 10 -

2.2.1. Marc territorial ...........................................................................................................................................- 10 -

2.2.2. El sector forestal........................................................................................................................................- 11 -

2.2.2.1 Extensió i distribució del sòl forestal ..............................................................................................- 11 -

2.2.2.2. Evolució de la superfície forestal...................................................................................................- 12 -

2.2.2.3. Distribució específica ....................................................................................................................- 12 -

2.2.2.4. Estructura ......................................................................................................................................- 15 -

2.2.2.5. Densitats .......................................................................................................................................- 16 -

2.2.2.6. Existències en volum de fusta i creixements.................................................................................- 17 -

2.2.2.7. Distribució de la propietat..............................................................................................................- 19 -

2.2.2.8. Aprofitaments forestals..................................................................................................................- 19 -

2.2.2.9. Consum de fusta a la comarca......................................................................................................- 19 -

2.2.2.10. Indústria transformadora de la fusta i derivats ............................................................................- 20 -

2.2.2.11. Prevenció i extinció d’incendis forestals......................................................................................- 20 -

2.2.3. Planejament forestal..................................................................................................................................- 22 -

2.2.3.1. Planificació de la producció i aprofitament dels recursos..............................................................- 22 -

2.2.3.2. Planificació de la prevenció d’incendis forestals ...........................................................................- 24 -

2.2.3.3. Planificació de la protecció de singularitats...................................................................................- 25 -

2.2.3.4. Planificació cinegètica ...................................................................................................................- 27 -

_______________________________________ índex

2.2.4. Inversions ..................................................................................................................................................- 28 -

2.2.4.1. Inversions públiques a la comarca ................................................................................................- 28 -

2.2.4.2. Distribució de la inversió per municipis .........................................................................................- 29 -

2.2.5. Dades sociològiques .................................................................................................................................- 31 -

2.2.5.1. Qualitat de vida associada al bosc................................................................................................- 31 -

2.2.5.2. Activitats de lleure .........................................................................................................................- 33 -

2.2.5.3. Qualitat de l’entorn ........................................................................................................................- 33 -

2.2.5.4. Salut, educació i convivència ........................................................................................................- 34 -

2.3 Determinació de la superfície forestal estable .................................................................................................- 36 -

2.3.1. Definició de la superfície forestal estable..................................................................................................- 36 -

2.3.2. Metodologia de delimitació de la superfície forestal estable .....................................................................- 36 -

2.3.3. Resultats: superfície forestal estable al Vallès Occidental........................................................................- 38 -

2.3.3.1. Superfície forestal estable en el conjunt de la comarca................................................................- 38 -

2.3.3.2. Superfície forestal estable per municipis.......................................................................................- 39 -

2.4 Valoració ambiental, social i productiva de la superfície forestal del Vallès Occidental ..................................- 41 -

2.4.1. Introducció..................................................................................................................................................- 41 -

2.4.2. Objectius ...................................................................................................................................................- 42 -

2.4.3. Metodologia...............................................................................................................................................- 42 -

2.4.3.1. Definició de les unitats d’actuació forestal (UAF)..........................................................................- 43 -

2.4.3.2. Metodologia seguida en les valoracions ambiental, social i productiva ........................................- 43 -

2.4.3.3. Metodologia seguida en la valoració integrada .............................................................................- 44 -

2.4.4. Valoració ambiental: anàlisi dels beneficis ambientals del bosc sobre el territori del Vallès Occidental ..- 45 -

2.4.4.1. Objectiu de la valoració ambiental ................................................................................................- 45 -

2.4.4.2. Indicadors i pesos .........................................................................................................................- 45 -

2.4.4.3. Resultats de la valoració ambiental...............................................................................................- 50 -

2.4.5. Valoració social: anàlisi dels beneficis del bosc del Vallès Occidental sobre la qualitat de vida dels seus
habitants...................................................................................................................................................................- 51 -
_______________________________________ índex

2.4.5.1. Objectiu de la valoració social.......................................................................................................- 51 -

2.4.5.2. Indicadors i pesos .........................................................................................................................- 51 -

2.4.5.3. Resultats de la valoració social .....................................................................................................- 55 -

2.4.6. Valoració productiva: anàlisi de la capacitat productiva forestal al Vallès Occidental ..............................- 56 -

2.4.6.1. Objectiu de la valoració productiva ...............................................................................................- 56 -

2.4.6.2. Indicadors i pesos .........................................................................................................................- 56 -

2.4.6.3. Resultats de la valoració productiva..............................................................................................- 58 -

2.4.7. Valoració espacial integrada .....................................................................................................................- 60 -

2.4.7.1. Objectiu de la valoració espacial integrada...................................................................................- 60 -

2.4.7.2. Importància relativa dels usos ambiental, social i productiu (béns i serveis proporcionats). ........- 60 -

2.4.7.3. Valoració qualitativa de l’ús conjunt dels boscos ..........................................................................- 62 -

2.4.7.4. Boscos de rodalies i boscos de muntanya ............................................................................................- 64 -

3. Diagnosi ..........................................................................................................................................................- 67 -

3.1 Bosc, territori i població ....................................................................................................................................- 68 -

3.2 Planificació de la gestió forestal i aprofitaments ..............................................................................................- 69 -

3.3 Finançament públic i privat de la gestió forestal ..............................................................................................- 70 -

3.4 Consum, producció i indústria..........................................................................................................................- 70 -

3.5 Incendis forestals .............................................................................................................................................- 71 -

3.6 Relació dels boscos amb la societat ................................................................................................................- 71 -

3.7 Boscos amb múltiples funcions ........................................................................................................................- 72 -

3.8 Conclusió..........................................................................................................................................................- 73 -

Redactors de la diagnosi i autors del estudis encarregats .....................................................................................- 75 -

1. Introducció
Introducció

Aquest document és un extracte de l’Anàlisi i diagnosi dels boscos del Vallès Occidental, estudi
el laborat en el decurs dels anys 2006 fins a 2008, per un equip de treball format per tècnics de
l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona i dels
Serveis de Territori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat conèixer amb profunditat la situació territorial, social,
ambiental i econòmica de la superfície forestal del Vallès Occidental, per obrir un debat sobre el
futur dels seus boscos i redactar un projecte forestal per a la comarca.

Durant l’elaboració d’aquest estudi s’ha posat de manifest la gran importància dels béns i serveis
socials i ambientals, i en menor mesura dels productius, que els boscos del Vallès Occidental
proporcionen a la població d’aquesta comarca.

La rellevància dels béns i serveis socials i ambientals, que reverteixen en el conjunt de la

societat, suposa que els boscos poden considerar-se una infraestructura verda, amb una
considerable capacitat natural per millorar la qualitat de vida dels habitants d’aquesta comarca.
Aquesta capacitat, que pot incrementar-se substancialment mitjançant la gestió dels terrenys
forestals, es concentra al voltant de les zones més habitades. És per això que s’ha definit la
figura dels boscos de rodalies, que són aquells situats en la immediatesa de les zones urbanes i
que subministren, principalment, béns i serveis ambientals i socials a una part considerable de la
població.

Tot i així, en aquest estudi s’han detectat una sèrie de mancances que no permeten una
completa optimització dels béns i serveis que proporcionen aquests boscos, com ara
l’atomització de la propietat, l’abandonament de la gestió, els incendis forestals i el risc de canvi
d’ús del sòl. L’optimització de les seves capacitats ha de passar per una solució a aquests
problemes, fet que revertirà necessàriament en una millora en la qualitat de vida dels habitants
de la comarca.

En aquest document es recullen, de forma resumida, les dades i els arguments que han permès
arribar a aquestes conclusions.
_______________________________________ 1 Introducció

1.1 Objectiu

L’objectiu d’aquest treball és conèixer amb profunditat la situació territorial, ambiental, social i
econòmica de la superfície forestal del Vallès Occidental per facilitar un debat sobre el futur dels
seus boscos que desemboqui, finalment, en un projecte forestal per a la comarca.

1.2 Redacció del treball

El treball ha estat redactat conjuntament pel Consell Comarcal del Vallès Occidental i per la
Diputació de Barcelona, a través de la seva Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis
Forestals, i hi han col·laborat, en aquesta primera fase, els ajuntaments i altres entitats de la
comarca.

1.3 Utilització de la diagnosi

Les dades, les anàlisis i la diagnosi que es presenten constitueixen, com ja s’ha dit, un document
per a la discussió entre els diferents agents territorials, prèvia a la redacció participativa i
consensuada d’un projecte forestal per al Vallès Occidental. Aquests agents territorials inclouen
des dels propietaris forestals fins a les administracions, passant pels usuaris, les empreses, les
entitats i els particulars interessats en aquest tema.

1.4 Metodologia d’anàlisi i diagnosi

Per elaborar aquest treball s’han seguit les etapes que s’expliquen tot seguit.

En primer lloc, s’ha establert un índex consensuat amb els regidors i tècnics dels ajuntaments en
el que es recullen els àmbits relacionats amb la diagnosi que cal fer. Aquest índex es va
presentar, també, en diverses reunions als diferents agents de la comarca relacionats amb
l’entorn forestal: ADF (Associacions de Defensa Forestal), entitats cíviques, universitat, etc.

Una vegada plantejat el que es volia estudiar, es van encarregar els estudis necessaris per
completar la informació de la comarca establerta a l’índex.

La informació obtinguda en aquests estudis s’ha analitzat des de tres perspectives diferents:
ambiental, social i econòmica.

Amb les dades de l’anàlisi s’ha elaborat la diagnosi final de la situació dels boscos del Vallès
Occidental.

1.5 Recopilació d’informació i dades relatives a la comarca

La relació dels estudis encarregats per obtenir les dades utilitzades en la diagnosi es detalla a la
taula 1.

-5-
_______________________________________
Taula 1. Estudis de base per a la realització de l’anàlisi i la diagnosi.
Estudi
Inventari forestal per completar les
dades d’inventaris existents de les
masses forestals
Evolució del paisatge al Vallès
Occidental
Estudi de l’activitat cinegètica a la
comarca del Vallès Occidental
Estudi del planejament municipal
(informe urbanístic)
Estudi del planejament comarcal i
sectorial
Metodologia per caracteritzar i
qualificar els boscos del Vallès
Occidental
Estudi del mercat dels productes
forestals i caracterització de les
empreses consumidores de fusta
Identificació d’usos de l’entorn
forestal i agrícola dels nuclis
urbans més importants
Anàlisis de la gestió forestal al
Vallès Occidental els darrers vint-i-
cinc anys
1 Introducció
Objectius principals
ƒ Caracterització de les zones forestals dels municipis de l’àmbit d’estudi.
ƒ Mapificació temàtica de les característiques d’aquests boscos.
ƒ Completar la base de dades disponible dels inventaris de l’IFN i del
CREAF.
ƒ Estudi bibliogràfic i cartogràfic de l’evolució del paisatge del Vallès
Occidental els darrers cent anys.
ƒ Realització de cartografia temàtica.
ƒ Estudiar la gestió actual de la caça als municipis de la comarca (vedats,
societats de caçadors, rendibilitat, etc.).
ƒ Realització d’un mapa general amb la divisió de vedats.
ƒ Recull i resum dels planejaments municipals.
ƒ Recull i resum dels planejaments generals i comarcals.
ƒ Anàlisi de les taques forestals de la comarca per tal de poder definir una
sèrie d’indicadors que en valorin la importància.
ƒ Els indicadors proposats valoren aspectes ambientals, socials i
econòmics.
ƒ Estudi del volum de fusta de la comarca.
ƒ Estudi de les característiques de les indústries de transformació que
utilitzen la fusta com a primera matèria (indústria del paper, del moble,
etc.).
ƒ Recull d’informació de l’ús que es fa de l’espai forestal o agrícola
adjacent a les àrees més urbanitzades (indrets d’especial interès, rutes
d’excursió i passeig, activitats d’oci, punts conflictius, etc.).
ƒ Recull d’informació sobre la gestió forestal de la comarca.
ƒ Plans tècnics de gestió i millora forestal.
ƒ Ajuts a la gestió forestal des de la Generalitat (DGMN, DARP).
ƒ Ajuts per a la prevenció d’incendis forestals des de la Diputació de
Barcelona.
ƒ Aprofitaments forestals dels darrers anys.
ƒ Incendis forestals.
ƒ Pressions i degradacions.
-6-
 2. Anàlisi

-7-
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.1 Introducció a l’anàlisi

La informació recopilada s’analitza a continuació en funció de la naturalesa de les dades

disponibles i de l’objectiu d’aquest treball: conèixer amb profunditat la situació territorial, social,
ambiental i econòmica de la superfície forestal del Vallès Occidental per facilitar un debat sobre
el futur dels seus boscos que desemboqui, finalment, en un projecte forestal per a la comarca.

Seguint aquesta idea, l’anàlisi s’estructura en tres grans apartats:

– Consideracions generals.

– Determinació de la superfície forestal estable.

– Valoració ambiental, social i productiva dels boscos del Vallès Occidental.

- Consideracions generals

Moltes de les dades recollides tenen caràcter general i són difícils d’avaluar espacialment o, dit
d’una altra manera, són difícils d’associar a unitats de gestió forestal individualitzades. Ens
referim a informacions sobre les característiques del sector, com ara el consum de fusta i la
indústria de primera i segona transformació, o sobre variables genèriques relacionades amb la
superfície forestal, com ara percentatges de superfície arbrada i no arbrada, nombre total
d’arbres de la comarca, etc. En aquests cas les dades esmentades es presenten dins l’apartat
Consideracions generals sobre el sector forestal al Vallès Occidental, en el qual es
resumeixen els trets principals que el caracteritzen.

- Determinació de la superfície forestal estable

En aquesta anàlisi, es defineix el concepte de superfície forestal estable com la superfície
forestal considerada com a tal per LLEI 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya 1 , que no
serà transformada a mitjà termini. Per definir-la s’han usat totes les dades recollides als
planejaments urbanístics i sectorials vigents. S’entén que es preveu que la superfície no inclosa
en aquesta classificació es transformi a curt o mitjà termini, en general per construir-hi
infrastructures i habitatges. Si la transformació és segura, aquesta superfície es defineix com a
inestable. La superfície amb transformació probable però no segura es defineix com
d’estabilitat incerta.

- Valoració ambiental, social i productiva dels boscos del Vallès Occidental

En aquest apartat s’han usat moltes de les dades recopilades per analitzar de forma multivariant
i amb metodologies SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) la superfície forestal. Totes les

1 D’acord amb aquesta Llei, són terrenys forestals:

a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes.
b) Els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests.
c) Els erms que, per llurs característiques, siguin adequats per a l’aforestació o la reforestació.
d) Els prats de regeneració natural i els aiguamolls
e) Els rasos poblats anteriorment i transformats sense l’autorització corresponent
f) Les pistes i camins forestals.

-8-
_______________________________________ 2 Anàlisi

dades utilitzades, així com els resultats obtinguts, en forma de valoració, tenen una resolució
espacial. Així doncs, les valoracions es poden associar a unitats de gestió forestal
individualitzades (vegeu definició de «Unitats d’actuació forestal», a l’apartat 2.4.3.1), fet que, en
un futur, permetrà planificar les actuacions silvícoles en aquestes unitats tenint en compte els
valors més accentuats.

L’anàlisi espacial ha permès valorar els boscos del Vallès Occidental des dels punts de vista
següents:

– Ambiental.

– Social.

– Productiu.

Una vegada analitzats i valorats els boscos de la comarca segons aquests tres enfocaments
parcials, s’ha adoptat un enfocament més global basat en tècniques d’anàlisi multicriteri.
Aquesta anàlisi combina la valoració ambiental, social i productiva per donar com a resultat una
valoració integrada dels boscos del Vallès Occidental.

La valoració integrada discrimina quins valors (ambientals, socials i/o productius) són més
importants a cada UAF (unitat d’actuació forestal) i determina, també, quines UAF són
prioritàries segons la metodologia seguida en aquest estudi.

Finalment, els boscos del Vallès Occidental s’han classificat com a boscos de rodalies si hi
predominen els bens i serveis socials i són adjacents o propers a les zones urbanes. Els boscos
més allunyats de les zones urbanes i amb predomini dels bens i serveis ambientals reben el
nom de boscos de muntanya.

-9-
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2 Consideracions generals sobre el sector forestal al Vallès Occidental

2.2.1. Marc territorial

El Vallès Occidental ocupa 58.000 hectàrees de terreny i és la segona comarca catalana amb
més població (836.071 habitants l’any 2006), només per darrere del Barcelonès. Està formada
per 23 municipis (fig. 1), 5 dels quals (Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí,
Terrassa i Sabadell) superen els 50.000 habitants.

Figura 1. Els vint-i-tres municipis del Vallès Occidental.

El 56 % de la superfície de la comarca és de caràcter forestal, mentre que els conreus n’ocupen

el 18 % i les àrees urbanitzades el 26 %.

El Vallès Occidental és la segona comarca en aportació al PIB de Catalunya, només per darrere
del Barcelonès. L’any 2005, el PIB a preus corrents del Vallès Occidental va ser de 13.217
milions d’euros, el 7,3 % del de Catalunya i l’1,5 % de Espanya.

Més del 50 % de la població ocupada pertany al sector de serveis. L’ocupació al sector agrari és
poc important (0,5 %) i se situa per sota de la mitjana catalana (2,5 %).

- 10 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

El Vallès Occidental s’inclou dins l’àmbit funcional territorial metropolità i actualment se’n redacta
el Pla territorial parcial.

Tots els municipis del Vallès Occidental tenen planejament urbanístic. La majoria dels plans es
van redactar durant els anys vuitanta i la primera meitat dels noranta. En aquests planejaments
la superfície forestal es classifica de diferents formes, i per a cada tipus hi ha regulacions
especials pel que fa a la construcció d’edificis, pistes forestals, etc.

2.2.2. El sector forestal

2.2.2.1. Extensió i distribució del sòl forestal

Els terrenys forestals del Vallès Occidental ocupen 32.795 ha, que representen el 56 % de la
superfície de la comarca (fig. 2), una mica per sota de la mitjana de Catalunya, que és del 61 %.
Els boscos (superfície forestal arbrada) cobreixen 29.709 ha (91% de la superfície forestal
comarcal)). El percentatge de superfície forestal és superior a la mitjana europea (46 %). La
superfície forestal per habitant és de 0,039 ha/hab., menys que la mitjana de Catalunya, que és
de 0,28 ha/hab., i molt per sota de les 1,4 ha/hab. europees.

Figura 2. Zones forestals del Vallès Occidental. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

- 11 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.2.2. Evolució de la superfície forestal

El recull i l’anàlisi de les dades existents sobre l’evolució dels usos del sòl durant els darrers cent
anys posa de manifest que la superfície forestal del Vallès Occidental s’ha incrementat entre
l’any 1920 i l’any 2005 en 1.929 ha (6 %), a causa en gran part de l’abandonament de zones
agrícoles no mecanitzables i de la recessió de la ramaderia. Amb aquesta evolució la comarca
segueix la tendència de la resta d’Europa i de l’Amèrica del Nord els darrers decennis, que
contrasta amb les grans reduccions d’Àsia i l’Àfrica (vegeu la figura 3 i taula 2).

L’increment de l’espai urbanitzat, s’ha fet a costa dels sòls agrícoles, que durant els darrers
vuitanta anys s’han reduït en el 62 %.

Taula 2. Evolució dels usos del sòl al Vallès Occidental.

(2) Matollar- Superfície Zona

Vallès Occidental (1) Bosc (3) Erms forestal: (1) + Conreus
herbassar urbana
(2) + (3)
2005 29.709 1.387 1.698 32.795 10.230 15.023
1957 27.477 1.978 374 29.829 23.914 4.294
1920 30.431 312 124 30.866 26.578 593
Font: Elaboració pròpia a partir de R. Aixut (2005).

2.2.2.3. Distribució específica

El marcat caràcter mediterrani del Vallès Occidental es posa de manifest en les principals
espècies arbòries que hi ha. Aquestes espècies són: el pi blanc (Pinus halepensis), l’alzina
(Quercus ilex), el roure cerrioide (Quercus cerrioides), el roure de fulla petita (Quercus faginea) i
el pi pinyer (Pinus pinea). També trobem, en una proporció més petita, boscos de ribera (Populus
sp. i Salix sp.), alguna pineda de pi roig (Pinus sylvestris) i, aïlladament, pinasses (Pinus nigra) i
pinastres (Pinus pinaster).

La superfície forestal del Vallès Occidental s’ha agrupat en 7 tipologies en funció de la seva
composició específica (vegeu la figura 4 i la taula 3). La tipologia «Quercínies mediterrànies»
agrupa els alzinars i les rouredes de roure de fulla petita i roure cerrioide, tant en forma pura com
barrejats. El «Bosc mixt de quercínies i pinàcies» agrupa els boscos formats per alzines i/o
roures barrejats amb pi blanc (el més habitual), pi pinyoner o, de forma esporàdica, pi roig. Les
«Altres pinedes» inclouen boscos de pi pinyoner o pi roig, ja sigui en forma pura o barrejats amb
altres pins, habitualment pi blanc. Els «Boscos de ribera i altres planifolis» inclouen els boscos
d’espècies variades de ribera salzes, vern, freixes i pollancres i altres espècies que provenen de
plantació.

- 12 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

1957
1920

2003

Transformació dels usos del sòl al

llarg del segle XX

Superfícieforestalarbrada
Herbassar/matollar
Conreu
Urbà

Erm/cremat
Sense
Figuradades
2. Zones forestals del Vallès Occidental. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

Figura 3. Evolució de la superfície forestal al llarg del segle XX al Vallès Occidental. Font: R. Aixut 2005.

- 13 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Figura 4. Tipologies de bosc. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

Taula 3. Distribució de la superfície forestal.

Espècie principal Superfície en ha Tipus de Bosc Superfície en ha

Alzinar 2.294
Quercínies mediterrànies 4.215
Alzinar i roureda 1.921
Alzinar amb coníferes 2.041
Bosc mixt de quercínies amb planifolis 11.585
Pi blanc amb planifolis 9.544
Pineda de pi blanc 12.043 Pineda de pi blanc 12.043
Pineda de pi pinyer 280
Pineda de pi roig 122 Altres pinedes 420
Pi pinyer i roure de fulla gran 18
Altres planifolis 15
Bosc de ribera i altres planifolis 1.446
Bosc de ribera 1.431
Vegetació arbustiva, prats i
1.387 1.387
herbassars
Erms 1.698 1.698
Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

- 14 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.2.4. Estructura

Els boscos es poden classificar segons l’estructura d’edat dels arbres que hi creixen. La unitat de
mesura de l’edat dels arbres és la classe natural d’edat, que, habitualment, equival a uns 20-25
anys i correspon al període de regeneració d’aquesta espècie.

Les taques de bosc que tenen tots els arbres dins d’una mateixa classe d’edat s’anomenen
regulars. Les taques de bosc que tenen tots els arbres dins de dues classes d’edat s’anomenen
semiregulars. Les que tenen els arbres dins de tres o més classes d’edat s’anomenen
irregulars.

És important caracteritzar l’estructura d’un bosc, ja que té una gran influència a l’hora de
gestionar-lo. Els boscos es poden classificar de més a menys complexitat i despesa de gestió de
la manera següent: irregulars, semiregulars i regulars. Al Vallès Occidental la major part dels
boscos són regulars (vegeu la figura 5).

Figura5: Estructura d’edat del bosc. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

- 15 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.2.5. Densitats

Al Vallès Occidental (2003) hi ha un total de 28.844.127 peus, incloent-hi arbres i tanys i

excloent-ne zones en regeneració i boscos de ribera. La densitat mitjana de peus és, doncs, de
1.852 peus/ha. Si es consideren només els arbres inventariables (classe diamètrica > 5), la
densitat mitjana baixa fins a 784 peus/ha (vegeu la figura 6 i la taula 4).

Les zones en regeneració són les afectades per incendis els darrers deu anys i ocupades per
plançons. Les densitats en aquestes zones poden arribar a ser sensiblement superiors a causa
de la capacitat de regeneració natural d’aquests boscos.

Figura 6. Densitats (peus/ha) de bosc adult i bosc en regeneració. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

- 16 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Taula 4. Distribució de la densitat (peus/ha) de la superfície forestal arbrada per municipis.

Densitat de peus menors Densitat de peus

Municipi Densitat total (peus/ha)
(peus/ha) inventariables (peus/ha)
Barberà del Vallès 747,97 0,00 747,97
Castellar del Vallès 2059,27 1275,48 783,79
Castellbisbal 631,55 46,06 585,49
Cerdanyola del Vallès 1103,44 399,65 703,78
Gallifa 1661,39 963,57 697,83
Matadepera 3188,94 2367,89 821,05
Montcada i Reixac 789,16 236,84 552,31
Palau-solità i Plegamans 1242,69 216,17 1026,52
Polinyà 454,25 72,94 381,31
Rellinars 1451,66 722,28 729,38
Rubí 690,94 97,41 593,53
Sabadell 772,31 48,94 723,38
Sant Cugat del Vallès 1378,68 505,17 873,51
Sant Llorenç Savall 2155,67 1837,16 318,50
Sant Quirze del Vallès 534,64 16,26 518,38
Sentmenat 995,41 37,60 957,81
Terrassa 1827,15 856,98 970,17
Ullastrell 745,52 142,93 602,59
Vacarisses 2314,77 1039,36 1275,41
Viladecavalls 2172,36 1276,91 895,45
Vallès Occidental 1851,65 1067,59 784,06
Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006. (els municipis de Badia del Vallès i Ripollet no tenen superfície forestal i Santa Perpetua no
te superfície forestal inventariable)

2.2.2.6. Existències en volum de fusta i creixements

El volum total de fusta dels boscos de la comarca és de 2.386.528 m3, excloent-ne les zones en
regeneració (vegeu la taula 5 i la figura 6). Hi predominen els volums de coníferes (74,24 %)
sobre els de planifolis (25,76 %). El volum mitjà per hectàrea és de 88 m3/ha, superior a la mitja
espanyola (49,6 m3/ha) però clarament inferior a les existències dels boscos francesos, italians o
suïssos (158,5 m3/ha, 145,0 m3/ha i 367,7 m3/ha, respectivament), gestionats amb torns més
llargs o més productius (vegeu la figura 7 i la taula 5).

L’àrea basimètrica mitjana és de 19 m2/ha, un valor molt similar a la mitjana de Catalunya, que
és de 18,9 m2/ha.

El creixement anual mitjà dels boscos de la comarca és de 2,02 m3/ha (elaboració pròpia a partir
de les dades d’inventari). Això representa un creixement de 60.012 m3/any en el conjunt de la
comarca.

- 17 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Taula 5.Àrea basimètrica (G), diàmetre mitjà (Dg) i existències amb escorça (VAE).

Municipi G (m2/ha) Dg (cm) VAE m3/ha)

Barberà del Vallès 23,99 19,49 104,88
Castellar del Vallès 18,95 15,95 89,78
Castellbisbal 23,50 20,74 111,51
Cerdanyola del Vallès 17,88 15,01 89,57
Gallifa 15,86 16,66 75,77
Matadepera 17,61 15,48 73,11
Montcada i Reixac 12,33 16,19 56,81
Palau-solità i Plegamans 22,82 18,97 107,20
Polinyà 7,83 16,11 45,83
Rellinars 18,53 17,32 83,59
Rubí 18,44 18,50 92,28
Sabadell 19,10 17,24 102,08
Sant Cugat del Vallès 18,27 16,22 83,93
Sant Llorenç Savall 8,67 17,12 37,97
Sant Quirze del Vallès 14,91 19,23 82,84
Sentmenat 21,97 16,43 120,81
Terrassa 20,80 15,82 98,05
Ullastrell 21,01 17,77 97,92
Vacarisses 30,25 16,77 129,82
Viladecavalls 28,84 18,19 131,32
Vallès Occidental 19,03 17,20 88,40
Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006. (els municipis de Badia del Vallès i Ripollet no tenen superfície forestal i Santa Perpetua no
te superfície forestal inventariable)

Figura 7. Existències (m3/ha) de bosc adult.. Font: elaboració pròpia inventari forestal 2005-2006.

- 18 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.2.7. Distribució de la propietat

El 88,9 % de la superfície forestal del Vallès Occidental és de propietat privada, una xifra
clarament per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 81 % (any 1989). En el 97,6 % dels
casos, les parcel·les forestals formen part de la categoria «Explotacions agrícoles amb bosc»,
segons la qualificació del Cens Agrari de Catalunya de 1989. Tanmateix, s’ha de dir que a la
major part d’aquestes parcel·les no es duu a terme cap activitat agrícola ni ramadera.

Hi ha 3.649 propietaris forestals al Vallès Occidental, amb finques de mides molt diferents, des
de menys d’una hectàrea fins a 1.000 hectàrees. Els petits propietaris es concentren,
principalment, als municipis del centre i del sud de la comarca. En aquesta zona (12 municipis),
2.086 propietaris (84 %) tenen finques de menys de 2 ha. Els 9 municipis amb superfície forestal
més contínua són els del nord i l’oest de la comarca, on hi ha 833 propietaris que concentren
19.226 ha forestals, de les quals 14.649 ha (76 %) són forestals arbrades (taula 6).

Taula 6. Distribució de la propietat en funció de la grandària de les propietats, segons el

cadastre.

% sup.
Sup. Sup. forestal Propietaris Propietaris Total
forestal
forestal (ha) arbrada (ha) < 2 ha > 100 ha propietaris
arbrada
12 municipis del
centre i del sud de la
13.788 10.950 79% 2.086 29 2.816
comarca*
9 municipis del nord
de la comarca** 19.007 18.759 99% 377 72 833

TOTAL Vallès Occ 32.795 29.709 91% 2.463 101 3.649

Font: elaboració pròpia a partir de les dades cadastrals. (*) Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellbisbal, Montcada i Reixac, Palau-
solità i Plegamans, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa. (**) Castellar
del Vallès, Gallifa, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. (Vallès Occ= Vallès Occidental)

2.2.2.8. Aprofitaments forestals

Els darrers vint-i-dos anys la mitjana anual de fustes i llenyes aprofitades al Vallès Occidental ha
estat de 12.365 m3, que representen aproximadament una mitjana per hectàrea de 0,52 m3/any.
Els aprofitaments mitjans anuals han estat de 10.428,83 t/any de fusta i 1.883,73 t/any de
llenyes, el 21 % de la capacitat productiva de fustes i llenyes de la comarca. Per tant, resten
sense aprofitar 47.647 m3 anuals, el 79 % de la possibilitat productiva del Vallès Occidental.

2.2.2.9. Consum de fusta a la comarca

La demanda total de fusta i productes derivats a Catalunya (producció de troncs més

importacions, any 2005) és de 6.624.538 de m3 equivalents de troncs amb escorça, la qual cosa
equival aproximadament a 0,95 m3 per capita (2005). Si apliquem aquest valor al Vallès

- 19 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Occidental, obtenim una demanda total per a la comarca de 785.907 m3, el 12 % del total de
Catalunya.

Si deduïm d’aquesta demanda total el valor de les exportacions, obtenim un consum comarcal
aparent de 551.806 m3 equivalents de tronc amb escorça, que representa 0,66 m3 per habitant.

Com ja s’ha comentat, la mitjana dels aprofitaments forestals comarcals és de 12.365 m3/any.
Per tant, el dèficit de fusta de la comarca que es cobreix amb importacions és de 773.542 m3, el
92 % de la demanda total de la indústria i dels ciutadans de la comarca.

2.2.2.10. Indústria transformadora de la fusta i derivats

Les indústries de primera transformació no són importants al Vallès Occidental. Actualment, hi ha

a la comarca dues empreses de primera transformació de la fusta, l’una dedicada a la fusta per a
la construcció i l’altra dedicada a l’embalatge. Durant els últims anys la comarca ha perdut tres
empreses que consumien fusta en roll.

Per contra, la indústria de segona transformació està molt més desenvolupada. D’acord amb les
dades de l’Idescat, al Vallès Occidental hi ha 1.335 establiments industrials dels subsectors
«Fusta, suro i mobles de fusta» i «Paper, articles de paper i arts gràfiques». Aquests
establiments ocupen un total de 12.522 persones, una xifra que representa el 12 % de l’ocupació
industrial de la comarca.

A Catalunya l’aportació al PIB dels productes de la fusta com a sector primari és de 85 milions
d’euros, un milió dels quals prové del Vallès Occidental (vegeu la taula 7).

En el sector industrial català, la indústria de la fusta i el suro, i la del paper i les arts gràfiques
aporten al PIB 3.369 milions d’euros, el 10,5 % del total d’aportacions de la indústria (32.087
milions d’euros). El Vallès Occidental aporta el 14 % (460,6 milions d’euros) del que genera el
sector a Catalunya (vegeu la taula 7).

Taula 7. Aportació de la indústria de la fusta i del paper al PIB del sector industrial.

PIB Valor indust. fusta Valor indust. paper i arts

(en milions d’euros) Suma total
indústria i suro gràfiques
Vallès Occidental 4.514,9 49,7 410,9 460,6

Catalunya 32.087,4 449,2 2.919,9 3.369

Font : Anuari 2006 de Caixa de Catalunya a partir de les dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

2.2.2.11. Prevenció i extinció d’incendis forestals

Al Vallès Occidental la freqüència mitjana d’incendis durant el període 1968-2006 ha estat de 45

sinistres anuals, i la superfície mitjana anual cremada, de 405,4 ha (l’1,18 % de la superfície
forestal comarcal). Mentre que el primer valor situa la comarca al capdavant de les comarques

- 20 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

barcelonines, el percentatge de superfície cremada anual és per sota de la mitjana provincial. Cal
destacar que l’elevat nombre d’incendis al Vallès Occidental es deu, bàsicament, al nombre
d’habitants (primera comarca després de Barcelona) i a la seva extensa superfície forestal.

La mitjana de l’índex 1.000 (I1.000 = superfície anual cremada en ha x 1.000 / superfície forestal
de la comarca) durant el període 1968-2006 ha estat d’11,81. Durant aquests trenta-nou anys el
valor mitjà només s’ha superat en vuit casos; és a dir, que en el 80 % dels anys l’índex no ha
superat el valor d’11,81. Si analitzem els anys en què es va superar l’índex ─per al període
1968-1980 i per al període 1987-2006, que és quan van començar a funcionar els helicòpters
bombarders, es van crear les ADF i va augmentar la inversió en la prevenció municipal─,
s’observa que, mentre que en el primer període es va superar l’índex mitjà sis vegades, en el
següent solament es va superar en dos casos, cosa que en principi indica un progrés en el
control de les superfícies cremades anualment.

Per tant, de les dades analitzades es pot concloure que al Vallès Occidental el nombre d’incendis
i la superfície forestal cremada per decennis es manté estable i que el repte per al futur és
intentar disminuir aquest valors o, si més no, evitar que augmentin.

El Vallès Occidental té una infraestructura passiva de prevenció formada per 897,35 km de xarxa
bàsica municipal per a l’accés dels vehicles d’extinció i 1.042 punts d’aigua. Aquesta xarxa s’ha
desenvolupat a partir dels 21 plans municipals de prevenció d’incendis forestals existents, que es
revisen cada quatre anys. A això, cal afegir-hi una xarxa de 9 torres de guaita i un pla de
vigilància mòbil que cobreix tots els municipis de la comarca amb 10 rutes del 9 de juny al 5 de
setembre aproximadament.

Dels 23 municipis de la comarca, 19 tenen un pla d’emergència vigent, a partir del qual es fa un
simulacre anual.

Al Vallès Occidental hi ha 67 urbanitzacions en àmbit forestal, 20 de les quals tenen un pla de

prevenció i 50 un pla d’evacuació per a casos d’emergència. D’aquestes urbanitzacions, 22 han
executat la franja de protecció al seu perímetre (any 2005). Un total de 9 municipis han rebut els
ajuts per executar les franges de les seves urbanitzacions a través de la convocatòria 2006-2007
de la Generalitat de Catalunya.

Al Vallès Occidental hi ha 15 associacions de defensa forestal (ADF) agrupades a la Federació

Comarcal que es va constituir l’any 2004. Aquestes ADF disposen de 5 vehicles d’extinció, 58
cisternes i remolcs, 270 voluntaris operatius i un sistema de comunicacions format per 124
emissores portàtils, 30 emissores mòbils, 26 emissores fixes i 6 repetidors. Tenen una capacitat
de mobilització d’aigua d’aproximadament 140.200 litres.

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya estan desplegats a la comarca a 4 parcs

professionals situats a Rubí, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa; 3 parcs de voluntaris a les
poblacions de Viladecavalls, Matadepera i Castellar del Vallès; i 2 parcs auxiliars a Sant Llorenç
Savall i Sant Cugat. El material dels parcs es complementa amb els equips aeris generals per a

- 21 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

tot Catalunya i amb el reforç dels parcs d’altres comarques quan és necessari. El Vallès pertany
a la Regió Metropolitana Nord de l’organització dels Bombers de la Generalitat.

Els dos grans centres de decisió sobre incendis forestals a Catalunya són en aquesta comarca.
A Bellaterra hi ha el Centre de Control de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), que és
el centre superior de coordinació i informació de l’estructura de protecció civil de Catalunya; i a
Torreferrussa, el Centre de Comunicacions del Cos Agents Rurals, que coordina la vigilància
d’aquest cos i dóna suport a les ADF.

2.2.3. Planejament forestal

Les figures principals de planejament aplicades a la superfície forestal de Catalunya els darrers
anys es resumeixen a la taula 8.

Taula 8. Tipus de planejament forestal segons l’àmbit d’aplicació.

Àmbit Tipus de pla

Producció i aprofitament dels recursos
Prevenció d’incendis
Prevenció en urbanitzacions
Protecció de singularitats
Aprofitaments cinegètics
Plans tècnics de gestió i millora forestal
Plans simples de gestió i millora forestal
Plans marc de restauració i millora forestal
Perímetre de protecció prioritària
Plans d’actuació municipal
Plans municipals de prevenció d’incendis
Plans de vigilància d’incendis
Plans de prevenció en urbanitzacions
Plans d’evacuació en urbanitzacions
Plans especials de protecció del medi natural
Pla d’espais d’interès natural
Xarxa Natura 2000: zones ZEPA i LIC
Plans tècnics de gestió cinegètica

Font: elaboració pròpia.

2.2.3.1. Planificació de la producció i aprofitament dels recursos

• Plans tècnics de gestió i millora forestal i plans simples de gestió

Els plans tècnics i els plans simples de gestió i millora forestal (en endavant, PTGMF) són un
instrument dissenyat per facilitar l’ordenació i la gestió de finques forestals privades. Aquests
plans són promoguts i aprovats per la Generalitat de Catalunya.

L’any 2006, el nombre de PTGMF al Vallès Occidental era de 51, i la superfície total ordenada,
de 7.320,7 ha, el 20,7 % de la superfície forestal de la comarca (vegeu la figura 7).

- 22 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

• Plans marc de restauració i millora forestal

Els plans marc són un document consensuat entre associacions de propietaris i administracions
per millorar la gestió de les finques privades afectades pels incendis forestals. Aquests plans són
promoguts pels ajuntaments i la Diputació de Barcelona.

Al Vallès Occidental hi ha dos plans marc (2006): el Pla marc de recuperació i valoració de les
finques forestals de l’Associació Bages-Vallès i el Pla marc de recuperació i valoració de les
finques forestals de l’Associació Entorns de Montserrat. La superfície que cobreixen aquests
plans marc dins el Vallès Occidental és de 8.830 ha. El 27 % d’aquesta superfície correspon al
Pla marc de l’Associació Bages-Vallès, i el 73 % restant, al Pla marc de l’Associació Entorns de
Montserrat. El pla marc planifica sobre tota la superfície forestal del municipi (vegeu la figura 8).

Figura 8. Planificació forestal del Vallès Occidental. Font: X. Anguera (2006B).

- 23 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.3.2. Planificació de la prevenció d’incendis forestals

• Perímetre de protecció prioritària

Els perímetres de protecció prioritària (PPP) són instruments de planejament creats per la
Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP),
després dels incendis de l’any 1994. Els PPP s’apliquen a massissos forestals amb la intenció de
trencar la continuïtat de les masses forestals i aïllar-les de les àrees generadores d’incendis. Al
començament de la tardor del 2007 no s’havia iniciat a la comarca l’execució de cap PPP.

• Plans municipals de prevenció d’incendis forestals

El pla de prevenció municipal d’incendis forestals (PPI) és un instrument de planificació i gestió

definit a la Llei forestal de Catalunya del 1988 que té com a objectius reduir el risc d’inici i
propagació dels incendis forestals i facilitar-ne l’extinció. La gestió dels PPI és a càrrec dels
ajuntaments i les agrupacions de defensa forestal amb el suport de la Diputació de Barcelona
(Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals). Els plans es van començar a
redactar l’any 1986.

L’estat dels PPI al Vallès Occidental és el següent:

– Nombre de municipis amb superfície forestal: 21 de 23.

– Nombre de municipis amb PPI vigent: 20 i 1 en redacció, de 21 (vegeu la figura 9).

Figura 9. Municipis amb PPI vigent. Font: elaboració pròpia.

- 24 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

• Plans municipals d’actuació per a emergències

El pla d’actuació municipal per a emergències (PAM) és un instrument, creat per la Llei 4/1997,
de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per a la gestió d’una emergència generada per un
incendi forestal. 19 municipis del Vallès Occidental tenen un PAM, 16 dels quals estan actualitzat
i en funcionament i tres van ser actualitzats per últim cop al 2005.

• Plans de vigilància contra incendis

El pla de vigilància contra incendis forestals de la província de Barcelona és el conjunt d’accions

informatives, dissuasòries i d’anticipació per evitar l’inici dels incendis forestals. A la comarca del
Vallès Occidental les rutes del Pla de vigilància cobreixen 20 dels 23 municipis (tots, a excepció
de Badia, Ripollet i Santa Perpètua). El Pla el redacten i l’executen coordinadament els
ajuntaments, les agrupacions de defensa forestal i la Diputació de Barcelona.

• Plans de prevenció en urbanitzacions

El pla de prevenció en urbanitzacions (PPU) és un instrument per planificar i gestionar les

mesures adreçades a evitar els efectes dels incendis forestals establertes a la Llei de prevenció
d’incendis forestals a les urbanitzacions 5/2003. Aquests plans són promoguts pels ajuntaments i
la Diputació de Barcelona. A la comarca del Vallès Occidental hi ha 67 urbanitzacions en ambient
forestal, 20 de les quals (el 30 %) ja tenen el PPU fet o en procés de redacció.

• Plans d’evacuació en urbanitzacions

La Diputació de Barcelona va dissenyar l’any 2003 un programa bàsic d’evacuació en

urbanitzacions (PEU) situades en terrenys forestals de risc alt (regulades per l’article 2 del Decret
64/1995, Generalitat de Catalunya). Aquest programa d’evacuació complementa els PAM. Els
plans són una guia per a l’actuació municipal en cas d’evacuació en urbanitzacions. Al Vallès
Occidental hi ha un total de 67 urbanitzacions en ambient forestal, 50 de les quals (el 75 %)
tenen PEU. Aquests plans es van començar a redactar l’any 2004.

2.2.3.3. Planificació de la protecció de singularitats

Una tercera part (33 %) de la superfície forestal de la comarca pertany a l’àmbit d’algun dels
parcs que tenen una part de la seva superfície al Vallès Occidental.

Hi ha tres parcs naturals al Vallès Occidental declarats d’acord amb la legislació urbanística
(Plans especials de protecció del medi natural al Vallès Occidental), que ocupen 11.270,70 ha de
la comarca i abasten terrenys situats a 10 municipis diferents (vegeu la taula 10):

– Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.

– Parc Natural de Collserola.

– Parc Natural de la Serralada de Marina.

- 25 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

A la comarca hi ha un total de sis espais d’interès natural (PEIN): Gallifa, la muntanya de

Montserrat, el riu Llobregat, Sant Llorenç del Munt, la serra de Collcardús i la serra de Collserola.
Aquests espais ocupen una superfície de 14.447,42 ha a la comarca, que representa el 42,2 %
de la superfície forestal (vegeu la figura 10 i la taula 9).

Aquests sis espais també estan inclosos en la Xarxa Natura 2000. Tots els espais, a excepció de
la serra de Collcardús, inclouen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Tots els espais,
a excepció de la serra de Collcardús i la serra de Collserola, inclouen llocs d’interès comunitari
(LIC).

Taula 9. Superfícies dels parcs naturals als municipis del Vallès Occidental.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Superfície total del municipi (ha) Superfície dins del parc (ha)
Sant Llorenç Savall 4.096,00 1.582,60
Matadepera 2.483,00 1.463,30
Castellar del Vallès 4.470,00 1.310,70
Vacarisses 4.054,00 1.052,80
Terrassa 7.010,00 763,1
Rellinars 1.084,00 673,3
Vallès Occidental 58.037 6.845,8
Total parc 13.663,7

Parc Natural de Collserola

Superfície total del municipi (ha) Superfície dins del parc (ha)
Sant Cugat del Vallès 4.832,0 2.134,0
Cerdanyola del Vallès 3.056,0 1.424,0
Montcada i Reixac 2.334,0 239,0
Vallès Occidental 58.037 3.797,0
Total parc 8.465,0

Parc Natural de la Serralada de Marina

Superfície total del municipi (ha) Superfície dins del parc (ha)

Montcada i Reixac 2.334,0 627,9

Vallès Occidental 58.037 627,9

Total parc 2.086 ha
Font: Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

- 26 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

PEIN Gallifa

PEIN St. Llorenç del Munt i

Serra de l’Obac

PN St. Llorenç de Munt i

Serra de l’Obac

PEIN Montserrat

PEIN Collcardús

Parc Natural de la
Serralada de
PEIN Riu Llobregat Marina
PN de Collserola

PEIN Collserola

Figura 10. Parcs naturals i PEIN. Font: elaboració pròpia.

2.2.3.4. Planificació cinegètica

Els plans tècnics de gestió cinegètica (PTGC) són instruments de planificació que tenen per
finalitat aconseguir un ús sostenible de les espècies de caça compatible amb la conservació dels
ecosistemes i de les espècies amenaçades. Aquests plans substitueixen els antics plans
d’aprofitament cinegètic (PAC).

Actualment, hi ha 39 PTGC al Vallès Occidental, 5 dels quals tenen els terrenys entre dues
comarques. Les àrees privades de caça representen el 43,7 % de la superfície comarcal i el 87,4
% de la superfície apta per a la caça (vegeu la figura 11).

Cal destacar que, mentre que a Catalunya és permès caçar al 95 % de la superfície, al Vallès
Occidental només ho és al 50 %. Una quarta part de les zones de seguretat catalanes són a la
comarca, que no arriba a ocupar el 2 % de la superfície de Catalunya.

- 27 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Figura 11: Situació de les àrees de caça i d’altres figures cinegètiques. Font: D. Arrufat (2005).

2.2.4. Inversions

2.2.4.1. Inversions públiques a la comarca

La mitjana anual d’inversió pública per a la gestió forestal i dels espais protegits ha estat de
3.889.019,83 euros els darrers anys (vegeu la taula 10).

El 49 % d’aquesta xifra s’inverteix en la gestió dels parcs naturals, que ocupen el 33 % de la

superfície forestal de la comarca, mentre que el 51 % restant s’inverteix en el 67 % de boscos i
formacions forestals no protegides per la figura del parc (67% de la superfície forestal total).

Els inversors més importants en els boscos del Vallès Occidental són les administracions locals,
que aporten el 95 % del pressupost. La Generalitat de Catalunya hi contribueix amb el 5 % de la
inversió total.

- 28 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Taula 10. Despesa mitjana anual a la comarca del Vallès Occidental.

Institució Concepte Mitjana anual en € Total €

Planejament i gestió forestal 38.080,34
Generalitat de Catalunya Prevenció d’incendis forestals 92.982,11 211.403,30
Ajuts ADF 80.340,85
Oficina Tècnica de Prevenció
Planejament i gestió forestal 28.310,22
Municipal d’Incendis
1.777.117,16
Forestals, Diputació de
Prevenció d’incendis forestals 1.748.806,94
Barcelona
General. PN de Sant Llorenç del
680.600,18
Oficina de Parcs Naturals, Munt i Serra de l’Obac
767.062,79
Diputació de Barcelona Consorci Parc Serralada de
86.462,61
Marina
General. Consorci Parc
Consorci Parc Collserola 1.133.436,58 1.133.436,58
Collserola

Total 3.889.019,83
Font: elaboració pròpia a partir de les Memòries de gestió dels Parcs Naturals i X. Anguera (2006B). No s’ha considerat el capítol I a les
inversions de les administracions.

2.2.4.2. Distribució de la inversió per municipis

Els municipis amb més inversió mitjana anual són els que pertanyen als parcs naturals inclosos
en el Vallès Occidental (vegeu la taula 11 i la figura 12).

Figura 12. Inversió pública per municipi. Font: elaboració pròpia a partir de X. Anguera (2006B).

- 29 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Quatre municipis (Castellar, Cerdanyola, Sant Llorenç i Sant Cugat) concentren quasi el 50%
dels ajuts, tot i que només tenen el 33 % de la superfície forestal de la comarca. L’activitat
forestal únicament és important a dos d’aquests municipis: Castellar i Sant Llorenç.

Taula 11. Distribució de la inversió.

Pressupost Pressupost
Pressupost Diputació Diputació i altres
Municipis TOTALS
Generalitat Prevenció Entitats Locals
d’Incendis Parcs Naturals Total per
ha forestal
Sant Cugat del Vallès 5.231,36 152.019,32 634.724,49 791.975,17 308,52
Cerdanyola del Vallès 3.753,60 3.216,46 425.038,72 432.008,78 265,52
Sant Llorenç Savall 27.306,08 139.528,14 157.899,24 324.733,46 88,00
Castellar del Vallès 15.001,93 164.403,16 130.675,24 310.080,33 95,38
Terrassa 12.449,82 241.182,39 76.227,22 329.859,43 91,22
Vacarisses 6.653,07 173.689,14 104.812,43 285.154,64 83,97
Matadepera 19.876,95 89.977,51 145.648,44 255.502,90 133,21
Montcada i Reixac 4.860,70 5.449,58 160.135,99 170.446,27 179,23
Rellinars 4.503,20 64.816,82 66.698,82 136.018,84 82,14
Sabadell 14.991,57 119.766,16 0 134.757,73 137,51
Rubí 5.238,92 110.345,61 0 115.584,53 94,82
Castellbisbal 5.834,50 104.059,90 0 109.894,40 76,53
Sentmenat 7.310,47 99.081,12 0 106.391,59 66,87
Gallifa 32.472,14 60.766,69 0 93.238,83 63,34
Viladecavalls 7.724,11 78.868,57 0 86.592,68 55,90
Sant Quirze del Vallès 15.943,77 54.055,70 0 69.999,47 112,00
Palau-solità i Plegamans 4.865,70 54.844,72 0 59.710,42 170,60
Ullastrell 4.860,70 30.730,28 0 35.590,98 73,54
Polinyà 4.928,89 30.315,91 0 35.244,80 167,83
Santa Perpètua de Mogoda 0 0 0 0,00 0,00
Barberà del Vallès 0 0 0 0,00 0,00
Ripollet 0 0 0 0,00 0,00
Badia del Vallès 0 0 0 0,00 0,00

Total Vallès Occidental 203.807,46 1.777.117,16 1.901.860,58 3.882.785,24 118,39€/ha

Percentatge 5,0% 46,0% 49,0% 100,0%

(*) No s’ha pogut disposar de les dades per municipis de les inversions fetes per la Generalitat de Catalunya a la comarca en la convocatòria de
l’any 2002. Per aquesta raó la quantitat total de la despesa esmentada en aquesta taula és inferior a la referenciada a la taula 10. Font:
elaboració pròpia a partir de X. Anguera (2006B). No s’ha considerat el capítol I a les inversions de les administracions.

- 30 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.5. Dades sociològiques

2.2.5.1. Qualitat de vida associada al bosc

Segons la hipòtesi Biofila (Pretty et al., 2005)*, el desig de ser a prop de la natura és innat a
l’ésser humà i la satisfacció d’aquest desig ens proporciona benestar. Segons el subjecte que
afecta, el benestar originat per la natura pot ser de tres tipus: físic, psicològic o social.
Habitualment, aquests tres tipus de benestar es presenten de forma combinada.

Els usos socials a través dels quals es gaudeix del benestar del bosc s’han classificat en tres
grups: «Activitats de lleure», «Qualitat de l’entorn» i «Salut, educació i convivència».

De forma genèrica, aquest ús social es pot valorar a partir de tres indicadors:

• Superfície verda urbana per habitant

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que, com a mínim, hi hagi més de 10 m2 de
superfície verda urbana per habitant, i considera una bona proporció 15 m2 per habitant.

La major part dels municipis del Vallès Occidental estan per sota de les recomanacions de
l’OMS. Ara bé, si es consideren els boscos i els conreus situats a menys de 500 metres del nucli
urbà, tots els municipis, a excepció de Badia i Ripollet, les compleixen amb escreix.

• Freqüentació del bosc

No hi ha dades de freqüentació per al conjunt dels boscos del Vallès Occidental. Tanmateix, la
inclusió d’una part de la superfície forestal de la comarca en els parcs de Collserola, Sant Llorenç
del Munt i l’Obac i Serralada de Marina fa que hi hagi dades de freqüentació per a la fracció de
superfície forestal que és dins d’aquests parcs. Aquestes dades poden donar una idea de l’ús
social que tenen els boscos del Vallès Occidental (vegeu la taula 12).

Taula 12. Freqüentació del bosc al Vallès Occidental

Parc Visites parc controlades

Collserola (1) 66.235

Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2) 139.199
Serralada de Marina (3) 96.753
(1) Corresponent a la mitjana dels anys 2004, 2005 i 2006. (2) Corresponent a la mitjana dels anys 2004 i 2005.
(2) Corresponent a la mitjana de l’any 2006.

Les dades de la taula anterior corresponen als visitants dels parcs que s’han comptabilitzat en
passar pels centres d’informació o per les àrees d’esbarjo. Evidentment, aquestes dades
subestimen el nombre total de visitants, ja que moltes vegades no passen per aquests punts o,
quan ho fan, no hi ha ningú per comptar-los. Així, per exemple, algunes estimacions fetes pel
*Pretty, J.; Griffin, M.; Peacock, J.; Hine, R.; Sellens, M.; South, N. (2005). A countryside for health and wellbeing: the physical and mental health
benefits of green exercise. Countryside Recreation Network.

- 31 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

mateix parc situen els visitants de Collserola en més de 2.000.000 a l’any (font: Parc de
Collserola). En el cas del Parc de Sant Llorenç, només el comptador instal·lat a la pujada de la
Mola va detectar, durant l’any 2006, un total de 136.462 visitants: més de cinc vegades el
nombre mitjà de visitants que es van registrar els anys 2004 o 2005 (font: Parc de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac).

• Risc de degradació del bosc per l’ús social

L’ús sostenible dels recursos forestals implica aprofitar-los en una taxa inferior a la capacitat de
renovació que tinguin. Si es considera la capacitat d’ús social com un recurs forestal més i es té
en compte l’elevada densitat de població del Vallès Occidental (1.440,6 hab./km2), cal establir
que el risc d’aprofitament social no sostenible dels boscos del Vallès Occidental és elevat.

Les implicacions concretes d’un ús social incontrolat del bosc al Vallès Occidental són els
abocaments de brossa i runa, els horts il·legals, les àrees d’esbarjo no controlades i els punts
d’inseguretat ciutadana (bàsicament, prostitució i tràfic de drogues) (vegeu la taula 13).

Taula 13. Punts conflictius a causa d’un ús social irregular.

Municipis Abocaments Horts (ha) Pícnic no controlat Punts d’inseguretat

Badia del Vallès 0 0,00 0 0
Barberà del Vallès - - - -
Castellar del Vallès 12 44,85 6 1
Castellbisbal 6 25,92 0 7
Cerdanyola del Vallès 1 2,56 0 0
Gallifa 0 0,00 1 0
Matadepera 0 0,00 0 3
Montcada i Reixac 3 24,69 2 4
Palau-solità i Plegamans 7 0,00 2 3
Polinyà 1 0,00 0 0
Rellinars 0 0,00 0 0
Ripollet 0 5,06 0 0
Rubí 0 7,10 0 0
Sabadell 0 81,65 2 8
Sentmenat 0 1,43 2 1
Sant Cugat del Vallès 1 0,00 0 4
Sant Llorenç Savall 1 0,00 0 0
Sant Quirze del Vallès 3 0,00 2 2
Santa Perpètua de Mogoda 0 0,00 0 0
Terrassa 0 201,35 3 2
Ullastrell 1 0,00 0 2
Vacarisses 1 0,00 0 0
Viladecavalls 2 0,00 0 0
Total Vallès Occidental 39 395 20 37
Font: elaboració pròpia a partir de X. Anguera (2006A).

- 32 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.2.5.2. Activitats de lleure

La importància del lleure dins la superfície forestal de la comarca es pot calcular inventariant els
punts d’interès per fer-hi activitats d’oci i el nombre d’associacions interessades en el lleure en
l’àmbit forestal.

• Punts d’interès per al lleure al Vallès Occidental

En el cas particular del Vallès Occidental, es consideren punts d’interès per al lleure els
monuments, les àrees d’esbarjo, els restaurants i les rutes excursionistes, tots inserits o
adjacents a la superfície forestal.

En total, s’han inventariat 223 monuments, 24 àrees de lleure, 695 rutes excursionistes i 52
restaurants (X. Anguera, 2006A).

• Associacions vinculades al lleure al bosc

En el moment de redactar aquest treball no hi ha estimacions del nombre de persones que fan
activitats de lleure a la superfície forestal. Ara bé, per donar-ne una idea de la importància social,
s’han inventariat les associacions excursionistes i ciclistes per cada municipi del Vallès
Occidental. En total, hi ha 55 associacions comptabilitzades, 22 de les quals es reparteixen entre
Terrassa i Sabadell. No tenen cap associació els municipis de Badia del Vallès, Gallifa, Rellinars
i Ullastrell.

2.2.5.3. Qualitat de l’entorn

Els efectes positius dels boscos en la nostra percepció es poden classificar d’acord amb els
sentits amb què els percebem. Tenint en compte que els sentits més desenvolupats en els
humans són la vista i l’oïda, una bona estimació de la qualitat de l’entorn que ens proporcionen
els boscos es pot obtenir estudiant el paisatge i la contaminació acústica.

• Gestió del paisatge al Vallès Occidental

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya va crear
el catàleg de paisatge com un instrument per introduir objectius paisatgístics en el planejament
territorial a Catalunya. D’aquesta manera, es van adoptar els principis i les estratègies d’acció
que estableix el Conveni Europeu del Paisatge promogut pel Consell d’Europa.

El paisatge de la comarca del Vallès Occidental es recollirà en el catàleg de la Regió

Metropolitana de Barcelona. Es preveu iniciar-ne els treballs al juny del 2007 i acabar-los durant
l’any 2008.

Una altra figura que cal tenir en compte en la gestió del paisatge del Vallès Occidental és la de
les cartes del paisatge. Aquest instrument, creat segons la mateixa llei que els catàlegs de
paisatge, és una eina de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats per
acomplir actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge que tinguin per objectiu
mantenir-ne els valors.

- 33 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

En aquests moments no hi ha cap carta del paisatge vigent al Vallès Occidental, la qual cosa,
sumada a la manca del catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, fa que no hi
hagi cap instrument d’ordenació del paisatge vigent a la comarca ni se n’hagi fet cap estudi de
caracterització prèvia.

• El trànsit i la contaminació acústica al Vallès Occidental

En la percepció que la població té del seu entorn intervenen tots els sentits. Habitualment, el que
té més importància és el de la vista i, per tant, el paisatge que hi percebem. En segon lloc trobem
l’oïda i, per tant, els sorolls que ens destorben, anomenats contaminació acústica.

Una part fonamental de la contaminació acústica del medi ambient prové del trànsit. Al Vallès
Occidental, l’elevada població existent i el fet que sigui una comarca de pas per als vehicles en
direcció a Barcelona i França es conjuguen per donar lloc a una intensitat de trànsit molt elevada.

A la taula 14 es caracteritzen el nombre de desplaçaments diaris que hi ha a les carreteres i els

ferrocarrils del Vallès Occidental amb origen o destí dins de la comarca. No hi ha dades sobre el
desplaçament amb vehicle de nens i nenes per anar a l’escola.

Taula 14. Desplaçaments al Vallès Occidental.

Origen desplaçament Treball Estudi (> 16 anys) Total

Desplaçaments interns 187.393 16.626 204.019
Sortides del V. Occidental 67.588 11.550 79.138
Arribades al V. Occidental 73.331 9.138 82.469
Total 328.312 37.314 365.626
Desplaçaments diaris a la comarca del Vallès Occidental (Idescat, 2001).

La taula anterior no conté dades sobre els vehicles que circulen pel Vallès Occidental sense tenir
origen o destí a la comarca. Així doncs, el nombre de vehicles que es desplacen per les
carreteres del Vallès Occidental està clarament subestimat en aquesta taula. Com a exemple, es
pot esmentar el Pla d’aforaments 2004 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
(DPTOP) de la Generalitat de Catalunya, en el qual es caracteritza la màxima intensitat mitjana
diària (IMD) del trànsit al Vallès Occidental a la C-58, a l’accés a la C-33 a Ripollet, on poden
circular fins a 164.258 vehicles diaris.

2.2.5.4. Salut, educació i convivència

La utilització del bosc com a marc d’activitats destinades a millorar la salut, l’educació o la
convivència s’ha de planificar tenint en compte les poblacions objectiu. Aquestes poblacions
objectiu són a priori les més sensibles a les actuacions que s’hi facin (vegeu la taula 15).

En el cas de les actuacions de millora de la salut, les poblacions objectiu acostumen a ser la gent
gran i la gent amb discapacitats. En el cas de les actuacions educatives, la població objectiu és

- 34 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

la població escolar. I en el cas de les actuacions de convivència, ho són els col·lectius amb risc
d’exclusió social i, una altra vegada, la gent amb discapacitats.

Taula 15. Població objectiu d’activitats de salut, educació i convivència.

Població objectiu Integrants Actuacions prioritàries

Gent gran (65 anys o més) 112.956 Salut, convivència
Discapacitats físics 21.016 Salut, convivència
Discapacitats perceptius 4.705 Convivència
Discapacitats mentals 10.632 Salut, convivència
Altres discapacitats 176 Salut, convivència
Població escolar: educació infantil 36.266 Educació, salut
Població escolar: educació primària 49.062 Educació, salut
Població escolar: educació secundària 49.347 Educació, salut
Població escolar: educació especial 840 Educació, salut, convivència
Font: Idescat, 2001.

- 35 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.3 Determinació de la superfície forestal estable

2.3.1. Definició de la superfície forestal estable

La superfície agrícola s’acostuma a crear a partir de la transformació dels espais forestals, i els
espais urbanitzats són el resultat de les transformacions dels espais agrícola i forestal. Aquesta
realitat és molt visible al primer apartat d’aquesta anàlisi i diagnosi quan es tracta de l’evolució
dels boscos del Vallès Occidental.

L’espai forestal creix o disminueix contínuament segons la demanda de sòl per a l’agricultura o la
urbanització. Per tant, la superfície forestal evoluciona constantment en un sentit o en l’altre i és
difícil saber exactament la seva magnitud en un moment determinat, sobretot en un àmbit tan
dinàmic territorialment com el Vallès Occidental.

Alguns urbanistes han intentat resoldre el problema parlant d’espais urbanitzats i espais lliures, a
la recerca de la màxima flexibilitat. Canviar el nom d’espai forestal o agrícola pel d’espai lliure,
però, pot fer pensar que aquesta denominació està inspirada pel mercat immobiliari, que sempre
veu més fàcil créixer a partir d’un espai anomenat lliure, que sembla buit, que a partir d’un espai
anomenat forestal, que sembla ple de bosc.

Així doncs, en aquest treball no es parla d’espai lliure, sinó de superfície forestal, i es considera
com a tal la que compleixi els criteris definits a la Llei forestal de Catalunya. Per resoldre el
problema dels canvis progressius d’aquesta superfície en el temps, s’estableix el concepte de
superfície forestal estable, que es defineix com la superfície forestal que en els propers deu
anys no és susceptible de canviar d’ús, d’acord amb el planejament aprovat, tant urbanístic com
sectorial.

2.3.2. Metodologia de delimitació de la superfície forestal estable

La superfície forestal estable s’ha delimitat analitzant la probabilitat de canvi d’ús que representa
classificar-la segons el planejament urbanístic municipal o segons el planejament sectorial. El
detall sobre el planejament urbanístic municipal vigent als municipis amb superfície forestal es
pot consultar a la taula 16. Pel que fa al planejament sectorial, s’ha analitzat, principalment, la
influència del Pla d’infraestructures del transport de Catalunya i, en un grau més petit, la dels
plans especials que regeixen els parcs de Collserola, Serralada de Marina i Sant Llorenç del
Munt i l’Obac.

- 36 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Taula 16. Planejament urbanístic vigent als municipis del Vallès Occidental (2006).

En revisió
Codi Aprovació
Municipi Pla vigent durant 2005- Fase de la revisió
INE definitiva
2006
08051 Castellar del Vallès PGO 26/05/1999 No
08054 Castellbisbal PGO 28/12/1992 Sí Redacció document AI
08266 Cerdanyola del Vallès PGM 16/09/1998 No
08087 Gallifa PGO 10/02/1971 Sí AI (informació pública)
08120 Matadepera PGO 21/09/1983 Sí Avanç
08125 Montcada i Reixac PGM Sí Estudis previs
08156 Palau-solità i Plegamans PGO Sí Estudis previs
08167 Polinyà PGO 16/10/2002 No
08179 Rellinars NS 24/03/1993 No
08184 Rubí PGO 24/07/1981 Sí Estudis previs
08187 Sabadell PGMO 31/07/2000 No
08205 Sant Cugat del Vallès PGM Sí Estudis previs
08223 Sant Llorenç Savall PGO 27/01/1996 No
08260 Santa Perpètua de Mogoda PGMO 18/12/1996 No
08238 Sant Quirze del Vallès PGO 22/03/2000 No
08267 Sentmenat PGO 16/09/1998 No
08279 Terrassa POUM 2003 No
08290 Ullastrell NS 22/07/1992 No
08291 Vacarisses PGO 23/10/1984 No
08300 Viladecavalls PGO 16/10/2002 No
NS: normes subsidiàries; PGM: Pla general metropolità; PGO: Pla general d’ordenació; PGMO: Pla general municipal d’ordenació; POUM: Pla
d’ordenació urbanística municipal; AI: aprovació inicial. Font: elaboració pròpia a partir de Mercadé i Scheerlinck (2006).

L’estabilitat de la superfície forestal del Vallès Occidental s’ha classificat en tres categories en
funció del grau de resistència al canvi d’ús que li proporciona la planificació vigent. Així doncs, de
més a menys grau de resistència es parlarà de superfície forestal estable, d’estabilitat incerta o
inestable.

La superfície forestal estable és aquella en què la naturalesa forestal del sòl s’adiu
perfectament amb els objectius de la seva planificació. Habitualment, es tracta de superfície
classificada com a no urbanitzable. Es pot donar el cas, però, que sigui urbanitzable quan es
qualifiqui de protecció paisatgística o viària, qualificacions que impedeixen actuacions destinades
a canviar-ne la naturalesa (vegeu la taula 17).

La superfície forestal d’estabilitat incerta és aquella en què la naturalesa forestal del sòl no es
correspon amb els objectius de la seva planificació però el compliment d’aquests objectius no és

- 37 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

segur i, per tant, tampoc no ho és el canvi de naturalesa per adequar-lo a la planificació. Aquesta
categoria es correspon amb dues classificacions: el sòl no urbanitzable agrícola i el sòl no
urbanitzable lliure. La superfície forestal en terrenys agrícoles implica que hi ha hagut una
recolonització de conreus perquè aquests estaven abandonats. Si els conreus continuen en
aquest estat, el bosc prosperarà, però si es tornen a rompre o es destinen a la construcció (una
tendència molt habitual), el bosc desapareixerà. La superfície forestal sobre sòl no urbanitzable
lliure pot prosperar o no en funció de l’ús exacte que es faci del terreny.

Finalment, la superfície forestal inestable és aquella en què la naturalesa forestal del sòl no es
correspon amb els objectius de la seva planificació i el compliment d’aquests és presumiblement
segur. Abasta pràcticament tot el sòl classificat com a urbanitzable i urbanitzable programat, ja
que, una vegada que es planifica un terreny per construir-hi, el canvi d’ús és segur. També s’hi
inclouen els no urbanitzables qualificats de serveis que impliquin la desaparició del bosc.
Aquesta categoria també inclou tota la superfície forestal que segons la planificació municipal es
consideraria estable o d’estabilitat incerta però de la qual la planificació sectorial en preveu un
canvi d’ús, habitualment per construir-hi vies de comunicació.

Taula 17. Classificació segons l’estabilitat de la classificació i la qualificació del planejament

urbanístic municipal.

Qualificació Classificació Estabilitat

NU P,PAI; P,PH; P,PV; P,PF i B Estable

U P,PAI i P,PV Estable

NU LiA Incerta
SE, SGLF, SED, SP, SS, SV, SF,
NU Inestable
SH, H, EXT
UP Totes Inestable

UNP Totes Inestable

NU: no urbanitzable, U: urbanitzable, UP: urbanitzable programat, UNP: urbanitzable no programat, A: agrícola, B: bosc, EXT: extraccions, H:
habitatge, P: protecció, PAI: protecció paisatgística, PH: protecció hidrogràfica, PV: protecció viària, PF: protecció ferroviària, SE: sistemes
equipament, SGLF: sistemes golf, SP: sistemes parc, SS: sistemes serveis, SV: sistemes viari, SF: sistemes ferroviari, SH: sistemes hidrogràfic.
L: lliure. Font: elaboració pròpia a partir de Mercadé i Scheerlinck (2006).

2.3.3. Resultats: superfície forestal estable al Vallès Occidental

2.3.3.1. Superfície forestal estable en el conjunt de la comarca

Aplicant la metodologia resumida a l’apartat anterior obtenim una superfície forestal estable al
Vallès Occidental de 29.870 ha. Això representa el 91,1 % de la superfície forestal total actual de
la comarca.

La diferència entre la superfície forestal actual (32.795 ha) i l’estable (29.870 ha) és de 2.925 ha.
Així doncs, una estimació pessimista d’aquesta evolució, en què tota la superfície forestal
d’estabilitat incerta canviés d’ús, representaria una reducció en la superfície forestal de 2.925 ha

- 38 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

(8,9 %). Ara bé, una estimació optimista situaria la reducció del terreny forestal els propers anys
en 1.373 ha (4,2 %) (vegeu la taula 18 i la figura 13).

Taula 18. Grau d’estabilitat de la superfície forestal del Vallès Occidental.

Superfície forestal
% sobre la superfície forestal
(bosc + matollars i herbassars + erms)

Estable 29.870 ha 91,1 %

Estabilitat incerta 1.464 ha 4,4 %
Inestable 1.373 ha 4,2 %
Zona urbana* 88 ha 0,3 %

Total 32.795 ha 100 %

Font: elaboració pròpia a partir de Mercadé i Scheerlinck (2006). (*) Aquestes 88 ha són zones forestals dins de la zona urbana classificades com
a urbanes.

Estable
Inestable
Estabilitat incerta
No forestal

Figura 13. Superfície forestal estable al Vallès Occidental. Font: elaboració pròpia a partir de Mercadé i Scheerlinck (2006).

2.3.3.2. Superfície forestal estable per municipis

A la taula 19 es descriu el repartiment de la superfície en funció de la seva estabilitat i per

municipis. S’han ressaltat en gris els primers cinc municipis de cada categoria.

- 39 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Destaquen Sant Llorenç Savall, Terrassa, Castellar del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Vacarisses
com a municipis amb més superfície forestal estable. Sabadell, Sant Cugat del Vallès i
Cerdanyola són els municipis amb més superfície forestal inestable. Finalment, Rubí, San Cugat
del Vallès i Vacarisses sobresurten entre els municipis amb més superfície forestal d’estabilitat
incerta.

Taula 19. Grau d’estabilitat de la superfície forestal per municipis.

Municipi Estable Inestable Est. Incerta Urbà i erms

Badia del Vallès 0 0 0 0

Barberà del Vallès 69 14 30 1
Castellar del Vallès 3.165 46 33 6
Castellbisbal 1.295 116 21 4
Cerdanyola del Vallès 1.343 205 73 6
Gallifa 1.467 0 5 0
Matadepera 1.912 0 1 4
Montcada i Reixac 824 20 104 4
Palau-solità i Plegamans 225 54 68 2
Polinyà 163 27 19 1
Rellinars 1.653 0 1 1
Ripollet 0 0 0 0
Rubí 842 49 316 12
Sabadell 469 226 279 5
Sant Cugat del Vallès 2.148 311 95 13
Sant Llorenç Savall 3.673 0 16 1
Sant Quirze del Vallès 610 2 12 1
Santa Perpètua de Mogoda 1 30 61 1
Sentmenat 1.462 60 67 2
Terrassa 3.426 128 52 10
Ullastrell 471 12 0 1
Vacarisses 3.207 1 181 7
Viladecavalls 1.445 70 30 5

Vallès Occidental 29.870 1.373 1.464 88

Font: elaboració pròpia a partir de Mercadé i Scheerlinck (2006).

- 40 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4 Valoració ambiental, social i productiva de la superfície forestal del Vallès Occidental

2.4.1. Introducció

Valorar els béns i els serveis que els boscos ens proporcionen és una tasca complexa. Això és
així, principalment, per tres motius: en primer lloc, la major part d’aquests béns i serveis no són
valorables en euros de forma directa; en segon lloc, els boscos tenen una dimensió espacial que
cal considerar en la valoració, és a dir, no és suficient saber «el que ens dóna el bosc», sinó que
cal també saber «on ens ho dóna», i, en tercer lloc, els béns i els serveis que obtenim del bosc
són múltiples i de naturalesa molt variada. A continuació es comenten els efectes que han tingut
aquests inconvenients en el procediment de valoració.

La dificultat de valorar monetàriament els béns i els serveis proporcionats pel bosc s’ha eliminat
adoptant una metodologia de valoració qualitativa basada en la utilització de panells d’experts.
Així doncs, en la major part dels casos no ha estat necessari estimar un valor monetari per als
beneficis del bosc. Aquesta metodologia de valoració es descriu a l’apartat 2.4.3.

El vessant territorial dels boscos s’ha considerat en utilitzar durant tot el procés de valoració
eines pròpies dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) per referenciar espacialment totes les
estimacions. Per això la valoració es qualifica d’espacial. La superfície mínima de referenciació
espacial és la unitat d’actuació forestal (UAF), que es defineix a l’apartat 2.4.3.1.

Els problemes de la multiplicitat i la variabilitat dels béns i els serveis s’han simplificat
considerablement en valorar el bosc des de tres perspectives diferents: la valoració productiva, la
valoració social i la valoració ambiental. És a dir, s’han agrupat els béns i els serveis en tres
categories o tipus: productius, socials i ambientals. Aquestes tres valoracions s’han combinat
després per obtenir una avaluació conjunta, anomenada integrada, dels boscos de la comarca.

La valoració ambiental és la menys antropocèntrica de les tres. No té en compte els agents

inversors ni els agents consumidors, s’ocupa del valor del bosc per se, dels béns i els serveis
que proporciona simplement amb la seva existència i que continuaria proporcionant encara que
no hi hagués agents econòmics ni socials per beneficiar-se’n. Des de la perspectiva ambiental
s’han estudiat els beneficis del bosc sobre l’aire, l’aigua, el sòl i les comunitats animals i vegetals.

La valoració social s’ocupa dels beneficis que la societat obté dels boscos sense la necessitat
d’agents econòmics productors. Aquests beneficis, en principi, no generen riquesa, sinó benestar
i qualitat de vida de què la societat en conjunt pot gaudir sense necessitat d’intermediaris. Des de
la perspectiva social s’han estudiat el lleure, els beneficis sobre la salut, l’educació i la
convivència, així com la qualitat de l’entorn que els boscos ens proporcionen (paisatge, protecció
contra la contaminació acústica, etc.).

La valoració productiva s’ocupa del flux de diners que generen directament els boscos, és a
dir, de la seva capacitat de generar riquesa en el sentit econòmic del terme. Aquesta generació
de riquesa requereix una despesa per poder aprofitar els productes forestals i transformar-los en
productes consumibles. Des de la perspectiva productiva s’han analitzat la producció i el consum
de fusta i llenya i les explotacions cinegètiques.

- 41 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

La valoració integrada consisteix a combinar les valoracions anteriors mitjançant tècniques

d’anàlisi multicriteri per poder acomplir tres fites. La primera: determinar qualitativament quins
són els tipus de béns i serveis que predominen a cada taca de bosc, ja siguin productius, socials
o ambientals. La segona: establir una escala de valoració qualitativa per saber quins boscos
tenen més valor a la comarca, sempre d’acord amb els criteris de valoració definits en aquest
estudi. La tercera: delimitar els boscos més sotmesos a les dinàmiques urbanes d’ús, que es
corresponen amb uns usos ambientals i, sobretot, socials intensius. Aquests boscos reben el
nom de boscos de rodalies.

2.4.2. Objectius

Atenent la complexitat descrita a l’apartat anterior, els objectius de la valoració espacial dels
boscos del Vallès Occidental s’han estructurat de la manera següent:

– Valorar els béns i els serveis de tipus ambiental proporcionats pel bosc.

– Valorar els béns i els serveis de tipus productiu proporcionats pel bosc.

– Valorar els béns i els serveis de tipus social proporcionats pel bosc.

– Valorar de forma integrada el paper ambiental, social i productiu dels boscos del Vallès
Occidental.

2.4.3. Metodologia

En la valoració espacial dels boscos del Vallès Occidental s’han utilitzat eines SIG i metodologies
multicriteri per fer l’anàlisi i, finalment, valorar el paper dels boscos segons els diferents objectius
fixats.

El procediment de valoració ha seguit tres fases:

1. En primer lloc, s’han definit les unitats d’actuació forestal (UAF). La UAF és la mínima
unitat forestal que s’ha caracteritzat en aquest estudi. Tots els indicadors estudiats s’han
obtingut en l’àmbit de les UAF.

2. En segon lloc, s’han valorat les UAF en funció d’una sèrie d’indicadors. S’han fet tres
valoracions diferents i independents: valoració ambiental, valoració social i valoració de
la capacitat productiva.

3. En tercer lloc, aquestes tres valoracions s’han combinat en una valoració integrada dels
boscos de la comarca. S’ha determinat quin tipus de béns i serveis són més importants
per a cada UAF, així com la importància conjunta d’aquests béns i serveis.

- 42 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.3.1. Definició de les unitats d’actuació forestal (UAF)

Les unitats d’actuació forestal (UAF) d’aquest estudi són polígons de superfície forestal
considerats homogènis pel que fa a l’espècie o les espècies d’arbres dominants, l’estructura del
bosc, l’edat dels arbres, el pendent i l’orientació dominants. S’han delimitat a partir de la
metodologia que l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals aplica per
elaborar els seus inventaris forestals.

En total, s’han definit 3.698 UAF, amb una superfície mitjana de 8,4 ha. Totes les dades
utilitzades en la valoració espacial dels boscos del Vallès Occidental s’han extret de les UAF. Així
doncs, es pot afirmar que les UAF són les unitats de resolució espacial d’aquesta valoració.

La definició de les UAF s’ha fet durant l’inventari forestal dels boscos de la comarca. Cal tenir en
compte que aquestes unitats són la base de la gestió forestal, ja que els tractaments silvícoles
s’apliquen en l’àmbit de les UAF. Així doncs, el fet de treballar amb la mateixa resolució durant la
planificació i durant la gestió simplificarà enormement la incorporació de les mesures planificades
en els tractaments que es decideixi aplicar en un futur.

2.4.3.2. Metodologia seguida en les valoracions ambiental, social i productiva

En aquestes tres valoracions s’ha utilitzat la mateixa metodologia, que s’explica a continuació:

1. Per a cada valoració s’ha triat una sèrie d’indicadors susceptibles de mapificar a escala
d’UAF.

2. Aquests indicadors s’han valorat en tots els casos segons una única escala, descrita a la
taula 20.

Taula 20. Escala de valors.

Valor Número associat

Marginal/Nul 0
Reduït 1
A considerar 2
Elevat 3
Molt elevat 4

3. Un panel d’experts ha adjudicat un d’aquests valors a cada UAF sobre la base d’una
sèrie de criteris específics per a cada indicador.

4. Una vegada s’ha assignat el valor de tots els indicadors a totes les UAF, s’ha fet la
mitjana ponderada de tots els indicadors considerats per a cada valoració. El pes dels
indicadors en la mitjana ponderada s’ha establert mitjançant un panel d’experts.

- 43 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

5. El resultat d’aquesta ponderació ha estat la valoració ambiental, social o productiva de

cada UAF.

2.4.3.3. Metodologia seguida en la valoració integrada

En la valoració integrada s’han seguit dues metodologies, una per a cadascun dels dos objectius
que es persegueixen: el primer, determinar qualitativament quins són els tipus de béns i serveis
que predominen a cada UAF; i el segon, establir una escala de valoració qualitativa per saber
quins boscos són els els més significatius de la comarca.

En la determinació del tipus de béns i serveis predominants a cada UAF, s’ha comptabilitzat el
tipus amb la qualificació més alta. En el cas que hi hagi més d’un tipus de bé o servei amb la
qualificació més alta, s’han comptabilitzat tots i les UAF s’han considerat amb predominància
compartida. Finalment, en el cas que algun bé o servei s’hagi valorat amb una importància
«elevada», s’ha considerat predominant malgrat que algun altre bé o servei s’hagi valorat amb
una importància «molt elevada» a la mateixa UAF.

La valoració conjunta dels béns i els serveis per a cada UAF s’ha obtingut fent la mitjana
aritmètica de les valoracions ambiental, social i productiva per a cada UAF o, el que és el mateix,
s’ha fet una mitjana ponderada assignant a cada sumand el mateix valor. Aquest enfocament
indica que, en aquest estudi, els tres tipus de béns i serveis s’han considerat de la mateixa
importància.

- 44 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.4. Valoració ambiental: anàlisi dels beneficis ambientals del bosc sobre el territori
del Vallès Occidental

2.4.4.1. Objectiu de la valoració ambiental

L’objectiu de la valoració ambiental és estimar la importància ambiental dels boscos del Vallès
Occidental tenint en compte el seu paper en la protecció del sòl contra l’erosió, la depuració de
l’aigua, la purificació de l’aire, la lluita contra l’efecte hivernacle i com a medi que possibilita
l’existència de fauna i flora a la comarca.

2.4.4.2. Indicadors i pesos

Les unitats d’actuació forestal (UAF) s’han caracteritzat des del punt de vista ambiental segons
els indicadors que figuren a la taula 21. Els indicadors s’han ponderat per a cada UAF per obtenir
la valoració ambiental conjunta segons els pesos que figuren a la mateixa taula.
Taula 21. Ponderació dels indicadors ambientals.

Indicadors Pesos
Valor com a hàbitat 4
Absorció de CO2 1
Intercepció de partícules aèries 1
Depuració de l’aigua 2
Protecció del sòl contra l’erosió 3

A continuació es descriuen els criteris considerats en la valoració de cada indicador de l’anàlisi

ambiental.

• Valor com a hàbitat

La valoració com a hàbitat de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en funció dels criteris de
la taula 22.

Taula 22. Criteris per valorar els hàbitats de les UAF.

Criteri Valoració
La UAF conté un hàbitat d’interès comunitari +1
La UAF conté un hàbitat d’interès comunitari prioritari +1
La UAF conté un hàbitat singular +1
La UAF exerceix com a connector ecològic +1

El llistat d’hàbitats d’interès comunitari i hàbitats d’interès comunitari prioritaris s’ha extret de la
cartografia dels hàbitats d’interès comunitari al territori català basada en la interpretació i
l’adaptació de la classificació d’hàbitats de la Unió Europea que proposa el document CORINE
biotopes manual, editat per la Comissió Europea l’any 1991, en la Directiva 92/43/CEE,

- 45 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

97/62/CEE, en el Manual d’interpretació dels hàbitats de la Unió Europea (UE) i en l’informe

sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d’interès comunitari.

Els hàbitats singulars s’han definit com els que ocupen menys del 10 % de la superfície de la
comarca. La definició dels hàbitats s’ha fet en funció de la cartografia dels hàbitats de Catalunya
publicada per la Generalitat de Catalunya l’any 2005 i que es basa en la interpretació i
l’adaptació de la classificació d’hàbitats de la UE que proposa el document CORINE biotopes
manual, editat per la Comissió Europea el 1991.

Els connectors ecològics del Vallès Occidental es basen en els definits a Gordi i Cortina (2006)*.

En tots els casos, la valoració com a hàbitat de cada UAF s’ha obtingut ponderant el valor de
cada criteri per a la superfície relativa que ocupa dins la UAF.

A la figura 13 es mostra la valoració com a hàbitat dels boscos al Vallès Occidental.

• Absorció de CO2

La valoració de l’absorció de CO2 de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en funció dels
criteris de la taula 23.

Taula 23. Valors de l’absorció de CO2 de cada UAF.

Criteri Valoració

Absorció CO2 igual o inferior a 0,24 tm/ha·any 1*

Absorció CO2 superior a 0,24 tm/ha·any i igual o inferior a 0,54 tm/ha·any 2
Absorció CO2 superior a 0,54 tm/ha·any i igual o inferior a 0,90 tm/ha·any 3
Absorció CO2 superior a 0,90 tm/ha·any 4
(*) El valor mínim d’absorció de CO2 és 1 i no 0, per emfasitzar el fet que tots els boscos absorbeixen CO2.

Els valors d’absorció de CO2 per a cada UAF s’han calculat utilitzant com a referència l’eina
MiraBosc del CREAF, que permet calcular els valors d’absorció en funció de si la vegetació es
correspon amb coníferes, caducifolis o esclerofil·les (taula 24).
Taula 24. Absorció de CO2 segons el tipus funcional.

Tipus funcional tm CO2/ha·any

Conífera 1,27
Caducifoli 0,24
Frondosa 0,54

En el cas de vegetació mixta, s’ha fet la mitjana d’absorció dels tipus funcionals presents.

A la figura 13 es mostra la valoració de l’absorció de CO2 pels boscos del Vallès Occidental.
* Gordi, J. i Cortina, A. (2006). Les vies verdes del Vallès. Documenta Universitària, Girona.

- 46 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

• Intercepció de partícules

La valoració de la intercepció de partícules de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en

funció dels criteris de la taula.

Taula 25. Valoració de la intercepció de partícules.

Criteri Valoració

Menys del 20 % de cobertura 0

Igual o més del 20 % de cobertura i menys del 40 % 1
Igual o més del 40 % de cobertura i menys del 60 % 2
Igual o més del 60 % de cobertura i menys del 80 % 3
Igual o més del 80 % de cobertura 4

La intercepció de partícules considera les procedents de fonts antropogèniques (les que

contenen sofre, nitrogen, clor i magnesi) i naturals (calci i sodi).

Segons Cid i Codina (2006), el criteri per determinar la cobertura arbòria es basa en l’assumpció
que un nombre més gran de capçades tendeix a interceptar més partícules (A. Rodrigo, 1998)**.

A la figura 13 es mostra la valoració de la intercepció de partícules pels boscos del Vallès

Occidental.

• Depuració de l’aigua

La valoració de la depuració de l’aigua que fan els boscos de ribera de cada UAF s’ha fet en una
escala de 0 a 4 en funció dels criteris de la taula 26.

Taula 26. Valoració de la depuració d’aigües.

Criteri Valoració
Bosc no situat en ribera 0
Bosc de ribera de menys de 16 m d’amplada 1
Bosc de ribera de 16 m o més d’amplada i menys de 30 2
Bosc de ribera de 30 m o més d’amplada i menys de 50 3
Bosc de ribera de 50 m d’amplada o més 4

Segons Cid i Codina (2006), aquests criteris s’han definit sobre la base del treball de J. M.
Mallarach (1999)*, que lliga les funcions dels boscos de ribera amb la seva amplada.

*Mallarach, J.M. 1999. Criteris i mètodes d’avaluació del patrimoni natural. Documents dels Quaderns de Medi Ambient, 2. Barcelona:

Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 106 pàg.

** Rodrigo, A, 1998. Deposició atmosfèrica en dos alzinars (Quercus ilex L.) del Montseny sotmesos a una exposició contrastada de contaminants
de l'àrea barcelonina i vallesana.

- 47 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

A la figura 14 es mostra la valoració de la depuració de l’aigua pels boscos del Vallès Occidental.

VALORACIÓ D’HÀBITATS ABSORCIÓ DE CO2

INTERCEPCIÓ DE PARTÍCULES DEPURACIÓ DE L’AIGUA

Marginal/Nul Reduït A considerar Elevat Molt elevat

Figura 14. Valoració d’hàbitats, de l’absorció de CO2, de la intercepció de partícules i de la depuració de l’aigua per a la superfície forestal del
Vallès Occidental.

- 48 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

• Defensa contra l’erosió del sòl

La valoració de la defensa contra l’erosió del sòl de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en
funció dels criteris de la taula 27, basats en el treball de J. A. Martínez-Casasnovas (1998)*.

Taula 27. Valoració de l’erosió.

Criteri Valoració

Zona culminal o pendent > 45 % 4

Zona de vessant amb pendent entre 30 i 45 % 3
Zona de vessant amb pendent entre 15 i 30 % 2
Zona de vessant amb pendent < 15 % 1
Zona de deposició de sediments 0
Llera 4

Cada UAF pot contenir diferents proporcions de cada zona. En aquest cas, s’ha adjudicat un
valor per UAF ponderant la superfície de cadascuna de les zones (vegeu la figura 15).

VALORS DE DEFENSA
CONTRA L’EROSIÓ DEL SÒL

Figura 15. Defensa contra l’erosió del sòl.

* Martínez-Casasnovas, J. A. (1998).

- 49 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.4.3. Resultats de la valoració ambiental

Una vegada analitzats tots els indicadors considerats en la valoració ambiental, s’han combinat
per obtenir el mapa de valoració ambiental dels boscos del Vallès Occidental de la figura 16.

De la interpretació d’aquest mapa es poden fer les deduccions següents:

– Les zones d’importància ambiental marginal i reduïda ocupen menys del 7 % de la

superfície forestal. Gairebé el 65 % de la superfície forestal té una importància ambiental
elevada o molt elevada, sempre d’acord amb la metodologia utilitzada en aquest estudi.

– Gairebé el 80 % de les zones d’importància ambiental molt elevada (màxim valor) són fora
dels parcs de Collserola, Sant Llorenç i Serralada de Marina.

– A la part central del Vallès, la vall pròpiament dita, els boscos tenen una importància
elevada malgrat ser lluny de les figures de protecció. Aquests boscos tenen un paper
fonamental com a connectors faunístics entre els boscos de la part nord i els de la part
sud, i com a proveïdors de béns i serveis ambientals a les poblacions que els envolten.

VALORS AMBIENTAL

Figura 16. Valoració ambiental dels boscos del Vallès Occidental.

- 50 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.5. Valoració social: anàlisi dels beneficis del bosc del Vallès Occidental sobre la
qualitat de vida dels seus habitants

2.4.5.1. Objectiu de la valoració social

L’objectiu de la valoració social és avaluar la importància dels boscos del Vallès Occidental en la
qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes de la comarca com a font de lleure, salut i qualitat
estètica de l’entorn.

2.4.5.2. Indicadors i pesos

Les unitats d’actuació forestal (UAF) s’han caracteritzat des del punt de vista social segons els
indicadors que figuren a la taula 28. Els indicadors s’han ponderat per a cada UAF per obtenir la
valoració social conjunta segons els pesos que figuren a la mateixa taula.

Taula 28. Indicadors socials.

Indicadors Pesos
Visibilitat del paisatge 2
Absorció de soroll 1
Lleure al bosc 3
Incidència en la salut, l’educació i la convivència 4

A continuació es descriuen els criteris considerats en la valoració de cada indicador de l’anàlisi

social.

• Visibilitat del paisatge

La valoració del paisatge de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en funció dels criteris de la
taula 29.

Taula 29. Valoració de la visibilitat del paisatge.

Criteri Valoració
UAF invisible des de la xarxa viària principal 0
UAF visible des de l’1 % o menys de la xarxa viària principal +0,25
UAF visible des de l’1-10 % de la xarxa viària principal +0,55
UAF visible des de més del 10 % de la xarxa viària principal +0,80
UAF invisible des de la xarxa viària secundària 0
UAF visible des de l’1 % o menys de la xarxa viària secundària +0,50
UAF visible des de l’ 1-5 % de la xarxa viària secundària +1,05
UAF visible des de més del 5 % de la xarxa viària secundària +1,60
UAF invisible des de nuclis urbans 0
UAF visible des de l’1 % o menys de la superfície de nuclis urbans +0,50
UAF visible des de l’1-5 % de la superfície de nuclis urbans +1,05
UAF visible des de més del 5 % de la superfície de nuclis urbans +1,60

- 51 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

L’anàlisi del paisatge es basa en la percepció que en tenen els habitants de la comarca. No se
n’analitza la qualitat, només la visibilitat.

Els criteris de valoració s’han establert a partir de la interpretació de l’histograma de valors de

visibilitat de les UAF. Aquests histogrames permeten establir la freqüència relativa dels diferents
valors de visibilitat del paisatge i, a partir d’aquests, els llindars de valoració. S’han pres com a
referències de visibilitat la xarxa viària principal, la xarxa viària secundària i els nuclis de
població. La visibilitat des de la xarxa viària principal s’ha valorat menys, ja que, malgrat que hi
passa molta més gent que per la secundària, la seva funció principal com a via ràpida de
comunicació deixa poc espai a la contemplació del paisatge.

A la figura 16 es mostra la valoració del paisatge que ens proporcionen els boscos del Vallès
Occidental.

• Absorció de soroll

La valoració de l’absorció de soroll de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en funció dels
criteris de la taula 30.

Taula 30. Valoració de l’absorció de soroll.

Criteri Valoració
UAF adjacent a vies amb IMD inferior a 5.000 0
UAF adjacent a vies amb IMD de 5.000 o més i inferior a 10.000 1
UAF adjacent a vies amb IMD de 10.000 o més i inferior a 25.000 2
UAF adjacent a vies amb IMD de 25.000 o més i inferior a 50.000 3
UAF adjacent a vies amb IMD de 50.000 o més 4

L’anàlisi de l’absorció de soroll es basa en tres premisses:

– La principal font de soroll ambiental són els vehicles.

– Els boscos intercepten les emissions sonores i les atenuen.
– L’índex de mobilitat diària (IMD) de les vies de comunicació defineix el grau de
contaminació acústica d’aquestes vies.

Els criteris de valoració s’han establert a partir de la interpretació de l’histograma de valors d’IMD
de les vies de comunicació. Aquests histogrames permeten establir la freqüència relativa dels
diferents valors de l’IMD i, a partir d’aquests, els llindars de valoració. Una vegada
caracteritzades les vies segons el seu IMD, s’han localitzat les UAF que fan de barrera entre les
vies de comunicació i les zones habitades. A cada UAF se li ha assignat un valor segons el nivell
de contaminació acústica de la via a la qual és adjacent, definit per l’IMD d’aquesta via.

A la figura 16 es mostra la valoració del soroll que absorbeixen els boscos del Vallès Occidental.

- 52 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

• Lleure al bosc

La valoració de les activitats de lleure que es fan a cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en
funció dels criteris de la taula 31.

Taula 31. Valoració del lleure al bosc.

Criteri Valoració
Cap punt d’interès 0
1-2 punts d’interès 1
3-5 punts d’interès 2
6-10 punts d’interès 3
Més de 10 punts d’interès 4

S’han considerat punts d’interès per al lleure els monuments, els restaurants i les àrees
d’esbarjo. El pas d’una ruta d’excursionistes per la UAF també s’ha considerat punt d’interès.

Els criteris de valoració s’han establert a partir de la interpretació de l’histograma del nombre de
punts d’interès per a cada UAF. Aquests histogrames permeten establir la freqüència relativa del
nombre de punts d’interès per UAF i, a partir d’aquests, els llindars de valoració.

A la figura 16 es mostra la valoració de les possibilitats de lleure que proporcionen els boscos del
Vallès Occidental.

• Incidència en la salut, l’educació i la convivència

La valoració de la incidència potencial en aquests tres paràmetres socials de cada UAF s’ha fet
en una escala de 0 a 4 en funció dels criteris de la taula 32.

Taula 32. Valoració de la incidència en la salut, l’educació i la convivència.

Criteri Valoració

UAF amb població beneficiària potencial ≤ 20.000 persones 0

UAF amb població beneficiària potencial entre 20.001 i 50.000 persones 1
UAF amb població beneficiària potencial entre 50.001 i 100.000 persones 2
UAF amb població beneficiària potencial entre 100.001 i 250.000 persones 3
UAF amb població beneficiària potencial > 250.000 persones 4
UAF dins un parc natural +1

Perquè una UAF pugui subministrar serveis relacionats amb la salut, l’educació i la convivència
ha de complir una de les condicions següents, basades en els treballs d’O’Bryen* (2005) per al
Forest Council of England:

– Distància màxima de 500 m d’un nucli de població i superfície mínima d’1 ha.
– Distància màxima de 1.000 m d’un nucli de població i superfície mínima de 2 ha.
*O’Bryen, E. A. (2005). Trees and woodlands: nature’s health service. Forest Research, Alice Holt Lodge, Farnham, Surrey. 48 p

- 53 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

– Distància màxima de 2.000 m d’un nucli de població i superfície mínima de 3 ha.

– Distància màxima de 4.000 m d’un nucli de població i superfície mínima de 4 ha.

A més, s’ha considerat que el fet de ser dins un parc natural facilita aquest tipus d’actuacions
perquè té el suport de les seves infrastructures (vegeu la figura 17).

VISIBILITAT DEL PAISATGE ABSORCIÓ DE SOROLL

LLEURE SALUT, EDUCACIÓ I CONVIVÈNCIA

Marginal/Nul Reduït A considerar Elevat Molt elevat

Figura 17. Valoració de la visibilitat del paisatge, l’absorció de soroll, les activitats del lleure i les activitats de salut, educació i convivència
per a la superfície forestal del Vallès Occidental.

- 54 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.5.3. Resultats de la valoració social

Una vegada analitzats tots els aspectes considerats en la valoració social, s’han combinat per
obtenir el mapa de valoració social dels boscos del Vallès Occidental de la figura 18.

De la interpretació d’aquest mapa i dels que l’han originat es poden fer les deduccions següents:

– Només el 34 % de la superfície forestal del Vallès Occidental té una importància social

marginal o reduïda.

– Les zones d’importància social elevada i molt elevada són al voltant dels grans centres de
població (Sabadell i Terrassa) i a la part sud de la comarca.

– Més del 99 % del paisatge del Vallès Occidental es pot contemplar des d’algun centre de
població o carretera.

– El lleure al bosc es reparteix arreu de la comarca, però és més intens dins els parcs
naturals i a les proximitats dels nuclis més grans de població.

VALORS SOCIALS

Figura 18. Valor social de la superfície forestal del Vallès Occidental.

- 55 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.6. Valoració productiva: anàlisi de la capacitat productiva forestal al Vallès

Occidental

2.4.6.1. Objectiu de la valoració productiva

L’objectiu de la valoració productiva és apreciar la importància productiva dels boscos del Vallès
Occidental tenint en compte el seu paper en la producció de fusta i llenyes i com a medi que
possibilita la pràctica de la caça.

2.4.6.2. Indicadors i pesos

Les unitats d’actuació forestal (UAF) s’han caracteritzat des del punt de vista de la capacitat
productiva segons els indicadors que figuren a la taula següent. Els indicadors s’han ponderat
per a cada UAF per obtenir la valoració social conjunta segons els pesos que figuren a la taula
33.

Taula 33. Pes assignat a cada indicador.

Indicadors Pesos

Producció cinegètica 2
Producció de fusta/llenyes 3

A continuació es descriuen els criteris considerats en la valoració de cada indicador de l’anàlisi

de capacitat productiva.

• Producció cinegètica

La valoració de la producció cinegètica de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en funció
dels criteris de la taula 34.

Taula 34. Criteris i valoració de la producció cinegètica.

Criteri Valoració

Zones de seguretat 0
Refugis de fauna 0
Àrees privades de caça de menys de 15 €/ha 1
Àrees privades de caça de 15 a 30 €/ha 2
Àrees privades de caça de 30 a 45 €/ha 3
Àrees privades de caça de 45 €/ha o més 4
Zones de caça controlada 4
Zones de caça lliure 4
Reserves de caça 4

La superfície forestal sense cap tipus d’aprofitament cinegètic s’ha valorat amb un 0.

- 56 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Les àrees privades de caça s’han valorat en funció del valor de les captures mitjanes per
hectàrea dels últims cinc anys.

Les zones de caça lliure s’han valorat amb un 4 per la seva utilització intensiva, sovint amb
captures excessives, que requereix mesures de gestió cinegètica per mantenir-les en producció.

Les reserves de caça i les zones de caça controlada s’han valorat amb un 4 per reflectir la
importància de la gestió de la caça en aquestes figures cinegètiques i per considerar aquest fet
en la planificació futura.

En tots els casos, la valoració en producció cinegètica de cada UAF s’ha obtingut ponderant el
valor de cada criteri per a la superfície relativa que ocupa dins la UAF.

A la figura 18 es mostra la valoració de la producció cinegètica dels boscos al Vallès Occidental.

• Producció de fusta/llenyes

La valoració de la producció de fusta/llenyes de cada UAF s’ha fet en una escala de 0 a 4 en

funció dels criteris de la taula 35.

Taula 35. Criteris i valoració de la producció de fusta i llenyes.

Criteri Valoració

Boscos de ribera 0
Pi blanc 0
Pi pinyoner 1
Alzina i roure 2
Espècies d’explotació intensiva (Eucalyptus i Populus) 3
Pendent del 30 % o menys +1

La producció de fusta/llenyes només és possible si els arbres que s’han d’aprofitar són
accessibles als operaris i a la maquinària forestal. La superfície forestal explotable és la que
compleix una d’aquestes dues condicions:

– Pendent més petit o igual al 45 %.

– Pendent del 45 al 60 %, però a 70 metres o menys d’un camí.

La valoració de la producció de fusta/llenyes de cada UAF s’ha obtingut ponderant el valor de

cada criteri per al percentatge de superfície explotable que hi hagi.

La valoració s’ha adjudicat en funció de la rendibilitat mitjana de cada espècie. Aquesta

rendibilitat s’ha obtingut a partir dels preus de venda de la fusta i dels costos d’explotació i
transport. El pendent és fonamental en la determinació dels costos d’explotació; així doncs, en
els casos de poc pendent s’ha modificat la productivitat a l’alça. Els boscos amb una valoració de
0 s’han considerat tècnicament inexplotables o amb unes despeses d’explotació que superen
amb escreix els ingressos. Els boscos amb una valoració de 2 tenen uns ingressos que

- 57 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

permeten compensar les despeses i arribar a un benefici més o menys nul. Els boscos amb una
valoració de 3 o 4 permeten obtenir beneficis.

A la figura 19 es mostra la valoració de la producció de fusta i llenyes dels boscos al Vallès

Occidental.

PRODUCCIÓ CINEGÈTICA PRODUCCIÓ FUSTA/LLENYES

Marginal/Nul Reduït A considerar Elevat Molt elevat

Figura 19. Valors de la producció cinegètica i la producció de fusta/llenyes per a la superfície forestal del Vallès Occidental.

2.4.6.3. Resultats de la valoració productiva

A la figura 20 es mostra la valoració de la capacitat productiva potencial dels boscos al Vallès

Occidental.

Les conclusions que es poden extreure són les següents:

– Presència pràcticament inexistent de zones de productivitat molt elevada (menys del 0,25
% de la superfície forestal) i poca presència de zones de productivitat elevada (9 % de la
superfície forestal). Aquestes últimes solen ser alzinars o rouredes amb poc pendent i
inclosos en una àrea de caça amb aprofitaments.

– La major part del territori forestal té una capacitat productiva reduïda (43 % de la
superfície), seguit pels boscos de capacitat productiva a considerar (34 % de la
superfície). Els primers solen ser pinedes de pi blanc i els segons boscos mixtos de pi

- 58 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

blanc i alzina o roure, en què aquests dos últims ajuden a millorar la rendibilitat que tindria
el pi per ell sol i sempre en zones de pendent moderat.

– Si tenim en compte que els ingressos que generen les àrees privades de caça
habitualment no repercuteixen en els propietaris ni en la millora del bosc, cal assumir que
la productivitat de molts boscos pot estar sobreestimada. Així doncs, és més fiable abordar
l’estudi de productivitat dels boscos només amb el mapa de producció de fusta i llenyes,
amb unes productivitats sensiblement més petites. Segons aquest indicador, menys del 5
% de la superfície forestal tindria una producció de fusta i llenya elevada o molt elevada,
mentre que gairebé el 54 % de la superfície tindria unes produccions marginals o
reduïdes, és a dir, que, amb les formes actuals d’aprofitament, generarien pèrdues
d’explotació en lloc de beneficis. Mentre que en un 41 % de la superfície forestal, seria
possible autofinançar la gestió forestal amb benefici 0.

VALORACIÓ
PRODUCTIVA

Figura 20. Valoració de la capacitat productiva potencial de la superfície forestal del Vallès Occidental.

- 59 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.7. Valoració espacial integrada

2.4.7.1. Objectiu de la valoració espacial integrada

A partir de l’anàlisi conjunta dels aspectes ambientals, socials i productius dels boscos del Vallès
Occidental es pretén determinar qualitativament, en primer lloc, quins són els tipus de béns i
serveis que predominen a cada UAF i, en segon lloc, establir una escala de valoració qualitativa
per saber quins boscos són els prioritaris per fer-hi el màxim esforç de gestió.

2.4.7.2. Importància relativa dels usos ambiental, social i productiu (béns i serveis proporcionats).

Una vegada valorats els aspectes productius, socials i ambientals dels boscos del Vallès
Occidental, s’han combinat per obtenir el mapa d’importància relativa dels béns i els serveis que
aquests boscos ens proporcionen (fig. 21).

De la interpretació d’aquest mapa es poden fer les deduccions següents:

– Els béns i els serveis ambientals són clarament predominants al 43 % dels boscos de la
comarca, situats al terç nord, i, en conjunció amb altres béns i serveis, abasten el 84 % de
la superfície forestal.

– Els béns i els serveis socials són clarament predominants a l’11 % dels boscos de la
comarca i, en conjunció amb altres béns i serveis, abasten el 45 % de la superfície
forestal. Els béns i els serveis socials tendeixen a agrupar-se predominantment als dos
terços sud de la comarca.

– El 96 % de la superfície forestal de la comarca proporciona de forma predominant béns i

serveis ambientals o socials.

– Els béns i els serveis productius només són clarament predominants al 4 % dels boscos
de la comarca, i, en conjunció amb altres béns i serveis, abasten el 20 % de la superfície
forestal.

- 60 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

BÉNS / SERVEIS
PREDOMINANTS

Productius
Socials
Ambientals

Figura 21. Béns i serveis predominants a la superfície forestal del Vallès Occidental.

- 61 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.7.3. Valoració qualitativa de l’ús conjunt dels boscos

Una vegada valorats els béns i els serveis ambientals, socials i productius de forma independent
i havent-ne estudiat la importància relativa a cada UAF, aquests béns i serveis es valoren de
forma conjunta al mapa de la figura 22, d’acord amb la metodologia establerta a l’apartat 2.4.3.3.

En aquest mapa es grafia la valoració quantitativa total de les diferents UAF d’acord amb cinc
categories: molt elevada, elevada, a considerar, reduïda i marginal.

Els resultats obtinguts es poden resumir de la manera següent:

– El 82 % de la superfície forestal té un valor a considerar, elevat o molt elevat. Per contra,

només el 18 % dels boscos de la comarca té un valor global reduït o marginal.

– Els boscos més valuosos, d’acord amb la metodologia adoptada, tendeixen a situar-se als
dos terços inferiors de la comarca. Això és degut a l’elevat valor social que tenen els
boscos en contacte amb les zones urbanes.

– Cal assenyalar que la valoració global dels béns i els serveis que proporcionen els boscos
està totalment condicionada pels pesos assignats a cada valoració parcial. Com a
conseqüència, la poca productivitat dels boscos del Vallès Occidental fa baixar la valoració
global. Si la importància assignada a aquesta capacitat productiva fos més petita, la
valoració global dels boscos del Vallès se situaria majoritàriament a les categories «molt
elevada» i «elevada».

- 62 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

Figura 22. Valoració global de la superfície forestal del Vallès Occidental.

- 63 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

2.4.7.4. Boscos de rodalies i boscos de muntanya

Definim els boscos de rodalies com els boscos propers a les zones urbanes i fàcilment
accessibles que proporcionen als ciutadans un conjunt de beneficis socials i ambientals que
influeixen positivament en la seva qualitat de vida.

Definim els boscos de muntanya com els boscos en què predominen els beneficis ambientals i
productius per sobre dels socials i que, en general, se situen en àrees allunyades dels grans
nuclis urbans, amb una accessibilitat més complicada.

Establim el que anomenem boscos de rodalies del Vallès Occidental a partir dels estudis
anteriors sobre els béns i els serveis predominants a cada unitat d’actuació forestal (UAF) i sobre
la valoració qualitativa dels boscos del Vallès Occidental; i considerant les UAF que compleixen
algun dels criteris següents:
1. Estar envoltada per superfície urbana situada a menys de 2 km de distància a més del
75 % del seu perímetre.
2. Tenir un ús ambiental i/o social predominant i fer partió amb una zona urbana.
3. Tenir un ús ambiental i/o social elevat o molt elevat i fer partió amb una zona urbana.
4. Tenir un ús ambiental i/o social predominant i estar en contacte amb alguna UAF que
compleixi els criteris 1, 2 o 3.
5. Tenir un ús ambiental i/o social elevat o molt elevat i estar en contacte amb alguna UAF
que compleixi els criteris 1, 2 o 3.

La resta de la superfície forestal la considerem bosc de muntanya (fig. 23).

D’acord amb aquests criteris, els boscos de rodalies tenen una superfície de 22.153 ha, és a dir,
representen el 68 % del total de la superfície forestal del Vallès Occidental. Els boscos de
muntanya tenen menys presència territorial i ocupen 10.642 ha, el 32 % de la superfície forestal
total.

En una comarca tan activa com el Vallès Occidental, la segona més poblada de Catalunya, la
presència d’una superfície important de bosc de rodalies és una bona notícia, sobretot si
considerem els dèficits actuals de verd urbà i la baixa proporció de superfície forestal per
habitant que té la comarca. Per això aquest bosc de rodalies es converteix en una veritable
infraestructura verda de la comarca que ha de ser determinant en el seu planejament territorial i
sectorial.

Per mantenir les funcions d’aquesta infraestructura territorial tan lligada a la qualitat de vida dels
ciutadans i les ciutadanes cal garantir la integritat dels valors ambientals i socials que
proporciona, la persistència ─o, encara millor, l’increment─ de la superfície que ocupa i la seva
gestió a partir d’un projecte forestal sòlid, consensuat i realista.

Per assolir aquests objectius ambiciosos s’han de superar, durant el planejament d’aquest
projecte forestal, alguns esculls importants, com ara l’atomització de la propietat, la manca de
capacitat d’autofinançament del bosc del Vallès Occidental, les limitacions de les capacitats

- 64 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

d’autodefensa del bosc mediterrani i la novetat del caràcter metropolità d’un projecte forestal com
aquest.

La major part dels boscos de muntanya del Vallès Occidental tenen, a més de la tutela de
l’administració forestal catalana, una gestió intensiva a través dels serveis de parcs naturals
especialitzats que treballen en aquesta comarca. Els boscos de rodalies, tot i el paper prioritari
que tenen, tal com hem argumentat en aquesta anàlisi, no disposen d’un òrgan que doni suport a
la seva planificació i gestió amb la intensitat que necessiten. Sembla, des de tots els punts de
vista, que la creació d’un òrgan forestal especialitzat que doni suport a la planificació i gestió dels
boscos de rodalies seria una bona idea tant per a aquesta com per a altres comarques
metropolitanes que han creat institucions importants per a diferents tipus d’infraestructures i
serveis, però que mai no han mirat d’una forma integral la infraestructura territorial més important
que tenen.

- 65 -
_______________________________________ 2 Anàlisi

BOSCOS DE RODALIES I
BOSCOS DE MUNTANYA

Figura 23. Delimitació dels boscos de rodalies al Vallès Occidental.

- 66 -
 3. Diagnosi

- 67 -
______________________________________ 3 Diagnosi

3.1 Bosc, territori i població

El Vallès Occidental té una superfície forestal de 32.795 ha, que representa el 56,54 % de tot el
seu àmbit territorial. De fet, el creixement urbà dels darrers vuitanta-cinc anys, que s’ha
desenvolupat més a expenses del sòl agrícola que no pas del sòl forestal, ha incrementat el sol
urbanitzat de les 395 ha que ocupava l’any 1920 a les 12.182 que ocupa actualment. Fins i tot,
en aquest període, la superfície forestal ha augmentat en un 6 %, bàsicament per
l’abandonament dels conreus més marginals.

Taula 36. Distribució de la superfície del Vallès Occidental per municipis.

Superfície Matollar-
Superfície Zona
Municipi arbrada herbassars Conreus Total
forestal* urbana
(bosc) i erms
Badia del Vallès 0 0 0 0 98 98
Barberà del Vallès 67 48 114 114 603 831
Castellar del Vallès 3.198 53 3.251 588 641 4.479
Castellbisbal 1.004 431 1.436 753 903 3.091
Cerdanyola del Vallès 1.437 190 1.627 495 922 3.044
Gallifa 1.434 39 1.472 118 30 1.621
Matadepera 1.908 10 1.918 53 565 2.536
Montcada i Reixac 569 383 951 603 718 2.273
Palau de Plegamans 321 28 350 565 566 1.481
Polinyà 195 15 210 428 241 879
Rellinars 1.656 0 1.656 39 84 1.779
Ripollet 0 0 0 0 433 433
Rubí 886 334 1.219 707 1.280 3.206
Sabadell 726 254 980 1.145 1.630 3.755
Sant Cugat del Vallès 2.073 494 2.567 573 1.659 4.799
Sant Llorenç Savall 3.670 20 3.690 275 146 4.111
Sant Quirze del Vallès 594 32 625 189 593 1.407
Sentmenat 1.577 14 1.591 935 355 2.880
Sta. Perpet. de Mogoda 64 29 93 745 746 1.583
Terrassa 3.016 600 3.616 1.275 2.101 6.992
Ullastrell 437 47 484 184 63 731
Vacarisses 3.331 65 3.396 200 462 4.058
Viladecavalls 1.549 0 1.549 246 214 2.009
Vallès Occidental 29.709 3.086 32.795 10.230 15.051 58.076
Font: elaboració pròpia a partir dels inventaris forestals ( Marçal i Porta (2006) i Planner (2005). (*) La superfície forestal, és el conjunt de boscos ,
matollar, prats i herbassars i erms.

Aquesta tendència expansiva, però, pot aturar-se. En efecte, si s’executés el planejament

urbanístic i sectorial, aprovat a dia d’avui, la superfície forestal actual es reduiria en un 4,3 %,
quedant en 31.422 ha. Això vol dir, si no hi ha una política de compensació de les reduccions a
traves de plantacions, que un indicador com el de la superfície forestal per nombre d’habitants es
situarà en 0,038 ha/habitant, molt per sota del valor mitjà de Catalunya (0,28) i de la mitjana
europea (1,4), el que repercutirà en la qualitat de vida dels habitants del Vallès Occidental.

- 68 -
______________________________________ 3 Diagnosi

La propietat dels sòls forestals de la comarca és eminentment privada (88,9 %), quasi el 8 % per
sobre de la mitjana catalana, i pertany aproximadament a uns 3.649 propietaris. La grandària
d’aquestes propietats és molt desigual, i hi destaca l’elevat nombre de finques de menys de 2 ha,
unes 2.086 (84 %), en contrast amb les 101 (3 %) per sobre de les 100 ha.

Els boscos són marcadament mediterranis. Hi predominen el pi blanc (66 %) i l’alzina (19 %). El
volum mitjà per hectàrea és de 88 m3/ha, superior a la mitja espanyola i grega (49,6 m3/ha i 47,2
m3/ha, respectivament) però clarament inferior a les existències dels boscos francesos, italians o
suïssos (158,5 m3/ha, 145,0 m3/ha i 367,7 m3/ha, respectivament). El creixement anual és de 2
m3/ha i l’estructura en general és desorganitzada, amb arbres de diàmetre mitjà més aviat petit
(17 cm). El 91 % de la superfície forestal es arbrada.

El bosc, doncs, té una important presència territorial i es pot considerar la gran infraestructura
verda del Vallès Occidental. L’atomització de la propietat de la superfície forestal i el caràcter
mediterrani de la vegetació fa difícil o impossible, a la major part de les finques, una gestió
privada individual rendible. Això porta, com veurem, a estructures forestals poc estables i fràgils
que han de resistir l’enorme pressió que exerceixen els 836.071 habitants de la segona comarca
de Catalunya.

3.2 Planificació de la gestió forestal i aprofitaments

La planificació específicament forestal promoguda per la Generalitat, iniciada fa dinou anys, s’ha
dut a terme, en finques particulars, sobre el 20,7 % de la superfície forestal comarcal i, en gran
part, no s’ha executat. Per tant, es pot parlar de poca incidència dels Plans Tècnics de Gestió i
Millora Forestal sobre els boscos del Vallès Occidental.

Amb un caràcter més territorial, els ajuntaments, les associacions de propietaris de zones
cremades i la Diputació de Barcelona han desenvolupat, des de l’any 1998, uns Plans Mmarc de
restauració que s’estenen sobre una superfície de 8.830 ha afectada per incendis forestals.

Durant els darrers vint-i-dos anys el volum mitjà dels aprofitaments forestals ha estat de 12.365
m3 anuals, només el 21 % de la capacitat productiva potencial del Vallès Occidental.

En definitiva, doncs, pràcticament no hi ha activitat forestal en els boscos de la comarca, i es pot

dir que la majoria estan literalment abandonats. La major part de les tallades es fan sense
planejament previ, individualment, i pel sistema de recol·lecció, de manera que es trien sempre
els arbres amb el millor fenotip possible quan han arribat a un diàmetre determinat. El resultat de
l’abandonament i d’aquestes pràctiques és la concentració de material vegetal en forma
d’estructures arbrades anàrquiques i vulnerables als incendis i, també, el progressiu
empitjorament de la qualitat dels arbres, que porta a la degradació del bosc i a la crisi dels
aprofitaments d’un recurs renovable com la fusta.

- 69 -
______________________________________ 3 Diagnosi

3.3 Finançament públic i privat de la gestió forestal

La manera tradicional de finançar la gestió del bosc es basa en la venda dels aprofitaments
forestals, sobretot la fusta. Ara bé, quan, com al Vallès Occidental actual, els costos dels
aprofitaments i els preus del mercat, per algunes de les raons que ja hem apuntat, suposen un
balanç mínim o negatiu per la propietat, en general, no hi ha gestió planificada i tecnocientífica.
Únicament s’hi practica, com s’ha comentat, la recol·lecció. Aquest fet només pot evitar-se
superant l’atomització de la propietat, incrementant els coneixements forestals i millorant el
finançament públic i privat.

Durant els darrers anys la mitjana anual d’inversió pública s’ha situat al voltant dels 3.889.019 €,
que s’han repartit de la manera següent:
• Planificació i gestió forestal...................... 66.390 € ( 2 %)
• Prevenció d’incendis................................ 1.922.128 € (49 %)
• Espais protegits ....................................... 1.900.469 € (49 %)
La silvicultura, és a dir, els treballs al bosc, només representa el 2 % de la despesa sobre els
boscos, cosa que confirma la manca de gestió esmentada anteriorment. De fet, hi ha tres
desequilibris accentuats en les inversions: entre els conceptes en què s’inverteix, entre els
diferents tipus de superfície forestal (protegida i no protegida) i entre les administracions que ho
fan. En primer lloc, com ja s’ha comentat, la inversió en infrastructures i vigilància per la
prevenció d’incendis (49%) i la inversió en espais protegits (49%) són molt superiors a la
destinada a la silvicultura (2%). En segon lloc, cal assenyalar que la inversió en les àrees de parc
natural és de 236 €/ha, tot i que només ocupen el 33 % de la superfície forestal de la comarca,
mentre que en la resta de la superfície forestal (67%) la inversió es de 61 €/ha. En tercer lloc, els
inversors més importants són les administracions locals, fonamentalment la Diputació de
Barcelona, que aporten el 94,5 % de les inversions públiques a la comarca, mentre que la
Generalitat de Catalunya contribueix amb el 5,5 % de la despesa total. Aquesta realitat fa
comprensible l’interès de les administracions locals en participar en els òrgans que discuteixen la
política forestal de Catalunya.

3.4 Consum, producció i indústria

Els ciutadans i la indústria del Vallès Occidental són uns grans consumidors de productes
d’origen forestal. Cada vallesà, per exemple, consumeix anualment 168 kg de paper en més de
300 usos relacionats amb la cultura, l’art, la comunicació, el comerç, la higiene o la sanitat. Fa
deu anys en consumia 129 kg, i en fa vint no arribava als 75 kg.

Catalunya té una demanda total de fusta i productes derivats (producció de troncs més
importacions, any 2005) de 0,91 m3 per habitant. Això vol dir que els catalans utilitzem anualment
gairebé 6.625.000 m3 de fusta, i el Vallès Occidental, aproximadament 785.907 m3/anuals (el 12
% de Catalunya).

La indústria de primera transformació (serradores, trituradores) té poca presència a la comarca,

però la indústria de segona transformació hi està representada d’una manera important. A la

- 70 -
______________________________________ 3 Diagnosi

comarca hi ha 1.355 establiments industrials dels subsectors de la fusta, suro i mobles, i del
paper, articles de paper i arts gràfiques, que ocupen un total de 12.522 persones: el 12 % de
l’ocupació industrial del Vallès Occidental.

La mitjana dels aprofitaments de fustes i llenyes dels boscos de la comarca, com ja s’ha
comentat, és de 12.365 m3/any, molt per sota de la seva capacitat real de producció, que és de
60.012 m3/any. El consum de fusta al Vallès Occidental és, doncs, molt superior a la seva
producció. Concretament, el 92 % de la fusta i els derivats utilitzats provenen de l’exterior.

3.5 Incendis forestals

El Vallès Occidental és una de les comarques catalanes més ben preparades per a la prevenció i
l’extinció d’incendis forestals. El 95 % dels municipis tenen un pla municipal de prevenció, un pla
d’emergència i participen en el pla anual de vigilància. El 23 % de les urbanitzacions tenen un pla
de prevenció, encara que en un nivell baix d’execució, i el 68 % tenen plans d’evacuació en cas
d’incendi. Les infraestructures passives estan lleugerament per sobre de la mitjana: hi ha 0,026
km/ha de xarxa viària bàsica, 9 torres de guaita i 1.042 punts d’aigua de totes les categories.

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya estan desplegats a la comarca a 4 parcs

professionals, 3 de voluntaris i 2 d’auxiliars. Hi ha 15 associacions de defensa forestal (ADF)
agrupades a la Federació Comarcal, amb una capacitat de mobilització d’aigua de 140.000 litres.

Els dos grans centres de decisió sobre incendis forestals a Catalunya són en aquesta comarca.
A Bellaterra hi ha el Centre de Control de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), i a
Torreferrussa el Centre de Comunicacions del Cos Agents Rurals.

La freqüència mitjana anual d’incendis a la comarca, durant el període 1968-2006, ha estat de 45

sinistres, la qual cosa situa el Vallès Occidental al capdavant del rànquing de les comarques de
Barcelona. Tanmateix, la superfície anual cremada (405,4 ha) està per sota de la mitjana
comarcal de tota la província. El període 1987-2006 ha estat significativament millor que el
període 1968-1986. L’elevat nombre d’incendis es pot relacionar amb la densitat de població de
la comarca; i la superfície cremada, tot i els magnífics dispositius de prevenció i extinció, amb la
manca de gestió forestal que ja s’ha esmentat.

3.6 Relació dels boscos amb la societat

Els boscos aporten als ciutadans concentrats en àrees molt urbanitzades, fonamentalment,
beneficis socials i ambientals. La densitat d’edificis i zones asfaltades; la concentració del
transport; i les activitats industrials influeixen, entre altres coses, en: l’increment de la
temperatura d’aquestes àrees; el descens de la humitat relativa; l’augment de la pol·lució
atmosfèrica; l’increment dels sorolls i la pèrdua d’eficiència en la regulació de l’escolament de
l’aigua de pluja. El bosc pot ajudar a atenuar aquestes disfuncions perquè pot actuar com a filtre
de l’aire, pantalla sonora, regulador d’algunes variables atmosfèriques locals i conservador
d’àrees d’infiltració d’aigües de pluja.

- 71 -
______________________________________ 3 Diagnosi

Les àrees forestals també ajuden a satisfer certes necessitats psicològiques, socials i culturals
dels habitants. Tenen un paper social molt interessant en reduir tensions i millorar la salut
psicològica. Poden ser beneficioses a l’hora d’eliminar o emmascarar vistes desagradables, i
ofereixen un àmbit per al lleure fàcilment accessible.

En general, els boscos són beneficiosos per a la salut, excepte en algunes patologies com les
al·lèrgies, que afecten un percentatge poc significatiu de la població. L’OMS creu que hi ha una
forta relació entre la salut humana i la salut dels ecosistemes. Evidentment, totes aquestes
funcions del bosc comporten un benefici econòmic general perquè incrementen la qualitat de
vida dels ciutadans i les ciutadanes i redueixen tant els danys a les infraestructures (gràcies, per
exemple, al control que exerceixen sobre les avingudes d’aigua o l’erosió) com a la factura
sanitària.

Un indicador de la importància que els boscos tenen per a la societat és el grau de protecció que
aquesta els atorga perquè continuïn sent el que són. Al Vallès Occidental, una tercera part de la
superfície forestal de la comarca (33 %) pertany a l’àmbit dels parcs que s’hi ubiquen
parcialment: Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Collserola i Serralada de Marina. Els espais vinculats
al PEIN (Gallifa, la muntanya de Montserrat, el riu Llobregat, Sant Llorenç del Munt, la serra de
Collcardús i la serra de Collserola) ocupen el 42,2 % de la superfície forestal, tots formen part de
la Xarxa Natura 2000 i, a excepció de la serra de Collcardús, tots inclouen zones d’especial
protecció per a les aus (ZEPA).

3.7 Boscos amb múltiples funcions

D’acord amb els indicadors valorats per un pannell d’experts, que s’han usat per fer l’anàlisi de la
superfície forestal de la comarca, el 96 % dels boscos vallesans proporcionen de forma
predominant bens i serveis de caràcter social i ambiental, mentre que el 4 % restant sobresurten
pels beneficis productius.

En complementar aquesta valoració amb una visió qualitativa que integra els bens i serveis
socials, ambientals i productius ─a través d’una metodologia d’anàlisi multicriteri que pren en
consideració diferents paràmetres significatius i que es basa en una escala de valoració de cinc
categories («molt elevada», «elevada», a «considerar», «reduïda» i «marginal»)─, resulta que
el 82 % de la superfície forestal del Vallès Occidental té valors situats a les categories «molt
elevada», «elevada» i «a considerar», i només el 18 % té una qualitat, segons els criteris
utilitzats en l’anàlisi, «reduïda» o «marginal».

Aquesta alta consideració de la superfície forestal del Vallès Occidental, des de molts punts de
vista diferents, juntament amb la important concentració humana de la comarca i el seu
dinamisme econòmic - que té una gran influència en l’evolució del territori, la societat i la seva
qualitat de vida - fan necessari completar aquestes valoracions amb una anàlisi particularitzada
dels boscos situats als entorns de les zones urbanes del Vallès. Aquests boscos que
proporcionen predominantment bens i serveis socials i ambientals, tan decisius en la qualitat de
vida dels ciutadans, s’han anomenat boscos de rodalies. Ocupen una superfície de 22.153 ha,
el 68 % de la superfície forestal del Vallès. La presència d’aquests boscos és una bona notícia si

- 72 -
______________________________________ 3 Diagnosi

es consideren els dèficits de zones verdes urbanes i la baixa proporció de superfície forestal per
habitant que té la comarca. Això els converteix en una important infrastructura que ha de ser
determinant en el planejament urbanístic, territorial i sectorial.

Un 16% dels boscos de rodalies (3.317 ha) estan situats en zones d’especial protecció, on els
bens i serveis ambientals son prioritaris, i tenen un finançament anual de 236 €/ha. La resta de
boscos de rodalies, on els bens i serveis predominants són, sobre tot, els socials, ocupen 17.740
ha ( 84%) i tenen una finançament anual de 61 €/ha.

3.8 Conclusió

Els boscos del Vallès Occidental són una infraestructura essencial per garantir i millorar la
qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes d’aquesta comarca, i per mantenir el
funcionament global dels processos naturals. L’evolució futura de l’ocupació del territori ha de
tenir en compte aquests valors i evitar que la superfície forestal per nombre d’habitants
disminueixi, per la qual cosa cal programar conjuntament la urbanització i la reforestació.

L’eficàcia de les polítiques de prevenció d’incendis forestals a la comarca es potenciarà si

s’aconsegueix reduir la vulnerabilitat dels boscos a través de la seva gestió i aprofitament, això
darrer allà on sigui possible. Aquesta gestió, que fins avui no han aconseguit les polítiques
públiques i privades de planejament i suport, tindrà més èxit si es fa associada, per afrontar
l’enorme atomització de la propietat forestal, i a partir d’un ampli consens entre els propietaris
dels boscos, les administracions locals i la Generalitat de Catalunya.

En la situació actual, la planificació i la gestió dels boscos de la comarca únicament és possible

amb l’aportació de diners públics. Aquesta aportació es pot reduir en algunes zones amb
l’aprofitament racional i associat del bosc. Els habitants del Vallès Occidental i la indústria que hi
ha instal·lada en aquesta comarca són uns grans consumidors de productes forestals i no poden
viure d’esquena als boscos del seu entorn. Han de promoure el bosc gestionat i aprofitat perquè
és el que ofereix més garanties de persistència.

Els boscos de rodalies són la infrastructura territorial més amplia que té el Vallès Occidental. En
una comarca tan poblada tenen, sobre tot, un paper social de primer ordre. El seu planejament
exigeix criteris i fórmules diferents als boscos de muntanya, en els quals predominen les funcions
ambientals i productives. Aquesta proposta inèdita de tractar els boscos de rodalies com una
infrastructura que aporta bens i serveis socials als ciutadans, que fins ara no s’ha desenvolupat a
Catalunya, conjuntament amb la voluntat d’equilibrar el seu pressupost amb el de les zones de
muntanya protegides, han de ser els objectius més importants del futur planejament dels boscos
de la comarca.

L’anàlisi i diagnosi que s’ha presentat reuneix prou dades per iniciar i realitzar ràpidament un
projecte forestal global, detallat i rigorós, que garanteixi la gestió dels boscos del Vallès
Occidental. Les institucions que han redactat aquest document esperen trobar el consens
suficient entre els agents territorials i la resta d’administracions del país per començar
conjuntament, i el més aviat possible, aquesta tasca.

- 73 -
______________________________________ 4 Bibliografia

Redactors
- Leire Miñambres Saez (Diputació de Barcelona)
- Jordi Romà Vega (Consell Comarcal del Vallès Occidental)
- Joan Ignasi Castelló Vidal (Diputació de Barcelona)
- Ana Elia Ramón Hidalgo (Col·laboradora Diputació de Barcelona)

Autors dels estudis encarregats per a la realització del anàlisi - diagnosi.

Aixut, R. (2005). Evolució del paisatge al Vallès Occidental (1920-2003).

Anguera, X. (2006A). Identificació d’usos de l’entorn forestal i agrícola dels nuclis urbans més importants. Àmbit
Rural.

Anguera, X. (2006B). Anàlisi de la gestió forestal al Vallès Occidental en els darrers 25 anys. Àmbit Rural.

Arrufat, D. (2005). L’activitat cinegètica a la comarca del Vallès Occidental.

Cid, L.; Codina, J. (2006). Metodologia per a la caracterització i qualificació de boscos del Vallès Occidental. Lavola.

Marçal, P & E. Porta. (2006). Inventari forestal del Vallès Occidental (II).Àrees cremades (2003) i zones protegides
del Vallès Occidental. Marçal i Porta.

Mercadé, M.; Scheerlinck, K. (2006). Estudi del planejament municipal, sectorial i comarcal en els àmbits forestals
del Vallès Occidental.

Raddi, A. (2007). Estudi del mercat dels productes forestals i caracterització de les empreses consumidores de
fusta.

Riba, A. (2005). Inventari forestal del Vallès Occidental (I). Planner.

Rovira, J. (2005) Indústries i empreses del sector forestal a Catalunya.

- 75 -
Oficina Tècnica de Prevenció Municipal
d'Incendis Forestals Carretera N-150, km. 15
Comte d'Urgell, 187 08227 Terrassa
Edifici del Rellotge. 1a planta Tel. 937 273 534
08036 Barcelona
Tel. 934 022 614
Fax 934 022 616
www.diba.cat/incendis