documentstcnics 3

GUIA TCNICA

Directrius de planificaci i gesti de l'espai fluvial

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agncia Catalana de l'Aigua

GUIA TCNICA Directrius de planificaci i gesti de lespai fluvial

Sumari
1. INTRODUCCI ................................................................................................ 1 1.1 Plantejament del problema ............................................................................ 1 1.2 Els aspectes territorials ................................................................................. 2 1.3 Els aspectes hidrulics................................................................................... 3 1.4 El aspectes morfodinmics ............................................................................. 4 1.5 Els aspectes ambientals................................................................................. 4 1.6 Els aspectes infraestructurals ......................................................................... 5 1.7 Els aspectes legals i competencials.................................................................. 5 1.7.1 Marc jurdic ........................................................................................... 5 1.7.2 Administraci hidrulica .......................................................................... 6 1.7.3 Administraci Ambiental.......................................................................... 6 1.7.4 Administraci urbanstica ........................................................................ 6 1.7.5 Administraci competent en matria de protecci civil ................................. 7

2.

PROPOSTA DE MODEL DE GESTI ................................................................... 8

3.

LASSIGNACI COMPETENCIAL..................................................................... 10 3.1 Administracions pbliques i els seus instruments............................................. 10 3.1.1 Ladministraci hidrulica ...................................................................... 10 3.1.2 Ladministraci competent en matria de protecci civil ............................. 11 3.1.3 Ladministraci urbanstica .................................................................... 11 3.1.4 Conclusions ......................................................................................... 12 3.2 Lnies de treball.......................................................................................... 13 3.2.1 INUNCAT ............................................................................................ 13 3.2.2 Delimitaci geomorfolgica de detall ....................................................... 13 3.2.3 Planificaci despais fluvials ................................................................... 13 3.2.4 Estudis dinundabilitat dmbit local ........................................................ 14

4.

LA DIAGNOSI DE LESPAI FLUVIAL ............................................................... 15 4.1 La diagnosi hidrulica.................................................................................. 15 4.1.1 Risc dinundaci ................................................................................... 15 4.1.2 Delimitaci de la inundabilitat ................................................................ 15 4.1.3 Punts singulars hidrulics ...................................................................... 15

4.1.4 Infraestructures singulars ......................................................................16 4.1.5 Estructures singulars.............................................................................16 4.2 Diagnosi morfodinmica ...............................................................................16 4.2.1 Punts singulars morfodinmics................................................................16 4.3 Diagnosi ambiental......................................................................................17 4.3.1 Qualitat ambiental ................................................................................17 4.3.2 La diagnosi de lestat ecolgic.................................................................17 4.3.3 Morfologia fluvial ..................................................................................19 4.3.4 Punts singulars ambientals .....................................................................19

5.

ZONIFICACI DE LESPAI FLUVIAL ............................................................... 20 5.1 La concepci administrativa ..........................................................................20 5.2 La concepci del risc....................................................................................21 5.3 La concepci ambiental ................................................................................22 5.3.1 Llit baix ...............................................................................................23 5.3.2 Riba....................................................................................................23 5.3.3 Ribera .................................................................................................23 5.3.4 Connectors biolgics externs ..................................................................23 5.4 La concepci hidrulica ................................................................................24 5.5 La tipificaci fluvial ......................................................................................24 5.5.1 Context zonal.......................................................................................25 5.5.2 Context local........................................................................................26 5.5.3 Escenaris.............................................................................................27 5.6 La concepci territorial: zonificaci proposada .................................................28 5.6.1 Llera ...................................................................................................28 5.6.2 Zona Fluvial .........................................................................................29 5.6.3 Sistema Hdric......................................................................................29 5.6.4 Zona Inundable ....................................................................................29 5.7 Criteris especfics per a la zonificaci de lespai fluvial.......................................30 5.7.1 Mxima Crescuda Ordinria....................................................................30 5.7.2 Determinaci de la Zona Fluvial ..............................................................30 5.7.3 Determinaci del Sistema Hdric..............................................................32 5.7.4 Determinaci de la Zona Inundable .........................................................33 5.7.5 Particularitats de la Zona Fluvial .............................................................33

5.7.6 Particularitats del Sistema Hdric ............................................................ 34 5.8 Aproximaci geomorfolgica a la zonificaci territorial ...................................... 35

5.8.1 Aproximaci a la Zona Fluvial................................................................. 35

5.8.2 Aproximaci al Sistema Hdric ................................................................ 35 5.8.3 Aproximaci a la Zona Inundable............................................................ 35

6.

ELS USOS ADMISSIBLES EN LESPAI FLUVIAL .............................................. 36 6.1 Usos admissibles a la Zona Fluvial................................................................. 36 6.2 Usos admissibles al Sistema Hdric ................................................................ 36 6.3 Usos admissibles a la Zona Inundable............................................................ 36 6.4 Desenvolupament obert i viu dels criteris tcnics............................................. 37

7.

CRITERIS GENERALS DACTUACI EN ESPAIS FLUVIALS .............................. 38 7.1 Les actuacions ........................................................................................... 38 7.2 Ocupaci de lespai fluvial ............................................................................ 39 7.3 Endegaments, canalitzacions i funcionalitat hidrulica i morfodinmica ............... 40 7.4 Manteniment de la funcionalitat ecolgica i hidrodinmica dels espais fluvials ...... 40 7.5 Naturalitzaci i/o rehabilitaci dels marges ..................................................... 40 7.6 Restauraci dels espais fluvials ..................................................................... 41 7.7 Infrastructures de sanejament, abastament, transport de matries primeres i altres conduccions ............................................................................................... 41 7.8 Lnies aries elctriques, de telefonia i similars ............................................... 41 7.9 Explotacions forestals de ribera .................................................................... 41 7.10 Manteniment i conservaci de lleres pbliques ................................................ 42 7.11 Ordenaci dhorts ....................................................................................... 42 7.12 Infraestructures generals en lespai fluvial...................................................... 43

1. Introducci
El gran narrador Josep Pla comentava que els catalans sempre tenim un peu ms amunt que laltre, en referncia a la configuraci muntanyosa de gran part del nostre pas. Aquesta realitat fsica ha emps i empeny el desenvolupament territorial cap a lespai fluvial, un espai ents com aquella part del territori que, grcies a lacci del riu, disposa duna morfologia normalment planera. Hi ha el risc que locupaci progressiva de lespai fluvial acabi constrenyint lelement que el vertebra, transvestint-lo en un simple canal de desgus. No s pas un risc imaginari, sin ben real. s per aix que en el decurs dels ltims vint anys, la diversa normativa aprovada tant dmbit nacional, estatal com europea, ha establert figures de preservaci amb lobjectiu dalliberar el riu duna pressi angoixant. Lestabliment del binomi acci reacci (ocupaci preservaci) pot no arribar a esdevenir una eina til de gesti de lespai fluvial en el moment que introdum un altre concepte al binomi: la sostenibilitat. Sostenibilitat en laccepci ms completa de la paraula, aix s, atorgar a lespai fluvial el lloc que li pertoca en el desenvolupament territorial. B s veritat que la saviesa popular ja lin reconeix un lloc, a lespai fluvial, quan amb vehemncia exclama Vora el riu no hi facis el niu!. Per tamb s ben cert que ja nhi ha molts, de nius, i que davant daquestes realitats confrontades, de signe oposat, cal proposar una concepci distinta de lespai fluvial, molt ms funcional, que en neutralitzi la confrontaci. El present document constitueix una proposta de les bases per a una correcta planificaci i gesti de lespai fluvial, i aporta criteris per regular les intervencions que sexecutin en aquest mbit.
Mesures estructurals: obres de millora de capacitat de lleres i canalitzacions, destabilitzaci de marges, de protecci de terrenys contra el desbordament, o lactuaci s prvia a de construcci drees de laminaci lepisodi dinundaci. davingudes aiges amunt de la detecci de problemes. Mesures preventives: Mesures de gesti del territori: planificaci dels usos del sl i regulaci de la implantaci dactivitats segons la zonificaci del perill dinundaci i arrossegament. Regulaci: reducci de la magnitud de lavinguda mitjanant infraestructures demmagatzematge i control de cabal. Es tracta bsicament de la gesti davingudes mitjanant preses i llurs dispositius de control de cabal. Podria ser considerada una mesura de caire estructural preventiva en tant que requereix la construcci de la Mesures correctives: infraestructura de regulaci i que aquesta t un efecte per se lactuaci es fa damortiment de lavinguda; si b la durant o seva operaci la regulaci ha de immediatament considerar-se una mesura correctiva de abans de lepisodi. la inundaci doncs permet actuar sobre lavinguda de diversa manera i en temps real. Plans demergncia: sistemes dalerta i actuaci immediata preestablerts i orientats a la protecci de la poblaci i dels seus bns en les rees de risc previsible. Sn una eina de gesti. Taula 1: Mesures per a la reducci dels efectes de les avingudes

1.1 Plantejament del problema

Dintre de les possibles catstrofes naturals que poden afectar el nostre territori, la de major impacte per la seva freqncia i gravetat s sens dubte la inundaci per desbordament de rius i rieres i per negament de punts baixos del territori i dels nuclis urbans. Lefecte de qualsevol avinguda o inundaci s conseqncia de la combinaci de la magnitud del fenomen meteorolgic i hidrolgic (factor de perill) i del valor dels elements del territori i de la magnitud de la poblaci afectats (vulnerabilitat).

De totes aquestes mesures, lnica realment preventiva s la correcta gesti del territori. Les mesures estructurals, tant les de modificaci de lleres com les infraestructures de regulaci sn en general actuacions correctores de problemes existents. En alguns casos, per, poden formar part dun pla global daprofitament dun territori valus afectat per desbordaments.

Els plans demergncia sn la reraguarda de les mesures contra inundacions, doncs sn daplicaci en el moment en qu, superades totes les actuacions possibles, es produeix la catstrofe. s cert que aquests plans han destar predefinits i que la seva actuaci abasta tamb les situacions prvies a lemergncia, en forma de Les eines per a la reducci dels efectes de les avingudes sistemes dalarma i evacuaci preventiva, per poden classificar-se segons comparada amb una mostra la taula 1. correcta gesti de lespai La saviesa popular ja reconeix un lloc a fluvial, ha de considerar-se lespai fluvial quan amb vehemncia exclama Les obres de restauraci globalment com una Vora el riu no hi facis el niu! dels efectes destructius actuaci de caire correctiu. duna avinguda no han de El present document constitueix una considerar-se una mesura proposta de les bases per a una correcta La inundabilitat s un correctiva prpiament dita, aspecte lligat a la funci planificaci i gesti de lespai fluvial, i aporta ja que no tendeix a evitar drenant del riu. Aquest, no criteris per regular les intervencions que els efectes de la inundaci obstant, t altres funcions, sexecutin en aquest mbit. passada sin de la propera. que sens dubte han de
Introducci

tenir-se presents en la correcta gesti de lespai fluvial. Aquestes poden resumir-se en: la funci de preservaci i transport de laigua com a recurs; i la funci mediambiental de laigua com a medi. La primera t relaci amb els processos de concentraci i circulaci al llarg del territori dun recurs escs i frgil: laigua de bona qualitat. El segon t relaci amb lespecificitat de lecosistema que es desenvolupa tenint com a suport lespai fluvial, i la funci de corredor biolgic de rellevncia que desenvolupen els eixos fluvials en general. La problemtica associada a aquestes funcions est relacionada amb processos de degradaci de la qualitat de laigua i dafectaci, o fins i tot destrucci, de lecosistema fluvial; processos que tenen el seu origen en la invasi de lespai fluvial per part dinfraestructures de transport, daprofitament hidrulic, etc., o dactuacions urbanstiques o fins i tot agrcoles. Finalment, lespai fluvial t una funci aliena al seu estat natural i associada a les seves caracterstiques geomorfolgiques: ser el suport histric del desenvolupament de vies de comunicaci, la implantaci de nuclis de poblaci, i laprofitament agrcola de regadiu. Aquesta funci converteix lespai fluvial en un actiu territorial valus per al desenvolupament del pas. Aquest actiu resulta, per, desaprofitat o malbaratat quan la seva utilitzaci comporta la destrucci daltres valors propis i igualment vitals per a la societat la preservaci del recurs i la funci mediambiental de laigua o quan es posa en risc inadmissible les infrastructures o lurbanisme que sobre ell simplanta.

assentaments humans i per al desenvolupament de lagricultura, principalment de regadiu, s un fet histric. En aquest espai sha cercat tradicionalment la facilitat constructiva i la disponibilitat del recurs. Tamb la facilitat de comunicaci, i, per tant, de relaci comercial i de moviment de la poblaci han afavorit les implantacions rurals i urbanes. Un greu inconvenient de locupaci daquest espai a part daltres com ara la salubritat de les zones humides era el risc dinundaci i arrossegament. Daqu que en lactualitat pugui observar-se com els nuclis urbans ms antics, que han sobreviscut avingudes histriques, se situen en zones elevades respecte el seu entorn ms immediat. Les construccions que no respectaven aquesta norma no escrita han desaparegut. En lactualitat lespai fluvial continua proveint avantatges i inconvenients similars, si b els condicionants es relativitzen degut a la major capacitat dintervenci en el territori que t la nostra societat. Aix, el criteri duna mxima proximitat al recurs aigua per als nous desenvolupaments queda molt relativitzat per lexistncia de xarxes dabastament daigua que distribueixen el recurs municipal, i fins i tot regional. Tamb el requeriment duna superfcie homognia per a la urbanitzaci i construcci pot compensar-se amb la gran capacitat de lactual maquinria de moviment de terres per a fer habitable un terreny esquerp. Per ltim, la necessitat de labocament daiges residuals, ha estat eliminada grcies a la progressiva implantaci dels sistemes de sanejament.

No faltarien exemples per illustrar casos en qu un Els aspectes anteriors tendeixen a afavorir un desenvolupament urbanstic excessiu ha convertit un allunyament de les implantacions en lespai fluvial. No espai fluvial en un simple canal; o de construccions en obstant, continua sent un espai molt favorable per llocs inadmissibles que han estat afectades per una leconomia dimplantaci associada a la seva morfologia, avinguda, en ocasions amb prdues materials enormes, i ocasionalment per la presncia de vies de comunicaci. i fins i tot de vides humanes; o dactivitats industrials o Tamb els avanos tecnolgics afecten a la valoraci de extractives que han modificat extraordinriament la lamenaa de les inundacions. La major capacitat de morfologia dun riu o han provocat la contaminaci de lobra pblica permet plantejar mesures preventives o laqfer alluvial; o de ponts correctives de defensa i altres infraestructures contra inundacions que, de Cal cercar criteris de desenvolupament transversals que provoquen no existir, implicarien un territorial que valorin lespai fluvial i que greus problemes de flux de risc inadmissible. condueixin a establir un lnia de creixement les riuades en modificar sostenible pel que fa a la preservaci del greument el rgim de Finalment, cal valorar la recurs i del medi, i compatible amb la corrents, etc. intensitat de lactual seguretat raonable dels usos que shi desenvolupament territorial, implanten. Tots el sectors socials, des sense precedents histrics, dels ms compromesos que sembla empnyer a amb la defensa del medi ambient fins als promotors del locupaci creixent de nou territori. Aquesta tendncia desenvolupament urbanstic i infraestructural, passant afecta al valor de lespai fluvial com actiu territorial i per les administracions pbliques de tot ordre i els condueix en ocasions a infravalorar els altres seus valors representants poltics de qualsevol tendncia, i el risc dinundaci. La intensitat de locupaci del reconeixen, i han reclamat moltes ocasions, la necessitat territori en certs mbits ha provocat efectes nocius com dordenar lactivitat que pot desenvolupar-se en els ara: la reducci del recurs hdric per impermeabilitzaci espais fluvials. Cal, per tant, una proposta de regulaci del territori en zones de recrrega, lincrement de la de les relacions entre aquest territori i les activitats que magnitud de les avingudes per la impermeabilitzaci de shi pugui dur a terme. grans zones urbanitzades, la contaminaci daqfers alluvials per lagricultura intensiva, la destrucci de lespai de sosteniment dels ecosistemes fluvials i la desaparici daquests, i daltres. 1.2 Els aspectes territorials Lespai fluvial, per la seva morfologia, normalment planera en relaci a la resta del pas, s un territori privilegiat per a la implantaci de lactivitat humana. Locupaci del mateix per a la construcci dels 2 En la situaci actual cal cercar criteris de desenvolupament territorial que valorin lespai fluvial i que condueixin a establir un lnia de creixement sostenible pel que fa a la preservaci del recurs hdric

Introducci

(superficial i subterrani) i del medi ambient, i compatible amb la seguretat raonable dels usos que shi implanten.

noms aquella petita franja que ocupa el cabal habitual, sin que inclou tamb les terrasses fluvials. Aquestes terrasses formen part del riu. Sn riu. Un cas diferent s el de les planes deltaiques. Aquestes estructures sn el resultat, no noms del desbordament del riu, sin de grans variacions histriques en el traat del seu curs. La funci hidrulica de les terrasses fluvials i zones de desbordament en riuada no s noms de transport daigua, sin tamb demmagatzematge temporal daquesta. En efecte, locupaci daquestes zones durant lavinguda implica un gran volum daigua que temporalment deixa de fluir aigua avall. Es produeix una retenci de volum i, per tant, una reducci de cabal. Si aquestes zones de desbordament sn eliminades de la funci hidrulica (per la seva ocupaci amb obres de defensa contra inundacions) aleshores el volum que retindrien durant la riuada ha de seguir circulant i el cabal aigua avall sincrementa.

1.3 Els aspectes hidrulics

La consideraci dels espais fluvials com a territori susceptible, totalment o parcialment, dimplantaci dactivitats humanes pot entrar en contradicci amb altres funcions prpies daquests espais. Des del punt de vista merament hidrulic, els rius sn un element natural que recull les aiges que es generen a la seva conca i les transporta fins la seva desembocadura, b a un altre espai fluvial, o directament al mar. Els rius transporten un cabal daigua sempre variable. Dins daquesta variabilitat hom pot distingir entre la deguda al rgim hidrolgic de la conca i la deguda a episodis de pluja de moderada o gran intensitat.

Si es confronten els aspectes hidrulics amb els De forma habitual el riu transporta laigua recollida per la territorials exposats en el punt anterior, es verifica com seva conca vessant durant els episodis precedents de en moltes ocasions la percepci del que s riu i del que pluja. Aquesta pluja ha estat subjecta als fenmens no s est afectada per la percepci habitual de cabals dintercepci, filtraci, circulaci, etc. que sn els que baixos i depisodis davingudes no excepcionals. Aquesta generen lescorrentiu natural que de forma continuada percepci fa que siguin ocupades zones de lespai fluvial es concentra en la llera del que en algun moment el riu riu. Aquests cabals sn La llera del riu no s noms aquella petita requerir en la seva funci variables amb pautes franja de territori que ocupa el cabal hidrulica per al desgus estacionals, encara que duna avinguda histrica. En habitual, sin que abasta tamb les terrasses tamb dany en any segons aquest cas es produeix la fluvials a banda i banda. Aquestes terrasses la intensitat de les pluges inundaci. formen part del riu. Sn riu. precedents. De manera espordica, per, es produeixen fenmens de precipitaci que aboquen sobre la conca un gran volum daigua en curts perodes de temps. Els processos de retenci, infiltraci i circulaci subterrnia veuen superada la seva capacitat per la gran intensitat de la pluja i laigua es concentra rpidament i abundantment en les lleres dels rius i rieres. El flux daigua s aleshores molt i molt superior al cabal habitual. El riu s la via, lnica via, de desgus de tot un territori. Lexistncia daquests dos rgims de funcionament hidrulic del riu, lhabitual i lespordic, origina una percepci diferenciada del riu. En moltes conscincies, el riu s aquell element que transporta laigua de manera habitual. Aix, la llera del riu s noms aquella part del territori que normalment est ocupada per laigua. s la percepci habitual del riu: aquella petita franja del territori per la que laigua passa amb petites variacions estacionals de nivell. La llera del riu s, per, un element morfolgic que inclou tamb la franja de territori necessari per al flux espordic de grans cabals. En aquestes ocasions, la llera sestn molt ms enll dels seus lmits habituals ocupant el que es coneix com les terrasses fluvials: zones habitualment planeres situades a una o dues bandes de la llera daiges baixes i a diferents alades respecte daquesta. Les terrasses fluvials reben aquest nom precisament perqu les ha generades el riu, que ha dipositat en elles els seus sediments en successius desbordaments al llarg de la seva histria. La llera del riu, entenent aquesta com la zona que ocupa el riu en la seva funci drenant, de desgus de la conca, no s Locupaci de lespai fluvial pot adquirir diversos graus en relaci a la hidrulica. Sense afany dexhaustivitat poden distingir-se les segents classes: Ocupaci de terrenys de la llera sense modificaci de la seva forma bsica: en aquest cas no es modifica el rgim de corrents i lavinguda discorre de forma similar a lestat natural. Els usos implantats queden per afectats per la inundaci. La destrucci dels mateixos pot generar material obstructiu que circula aigua avall. Ocupaci de terrenys sense modificaci de la seva forma bsica, per amb implantaci dedificacions slides: el rgim de corrents es modifica de forma local o general segons la intensitat de locupaci, produint-se increments locals dalada i velocitat de laigua. Tot i ser slides, les edificacions poden ser destrudes o negades. Ocupaci de terrenys de la llera mitjanant terraplens i obres de defensa sobre els que simplanten els usos: el rgim de corrents es modifica en relaci al grau docupaci. En termes generals es produeix una sobreelevaci de laigua i un increment de velocitat. Quan lactuaci s generalitzada al llarg duna llera sincrementa el valor del cabal aigua avall. Execuci de ponts i obres de pas de dimensi insuficient: sn de manera recurrent obstruts pels materials que arrosseguen les riuades, el que provoca no poques vegades la seva destrucci o desbordament, i la conseqent

Introducci

interrupci de la via de comunicaci associada. En tot cas, els ponts infradimensionats constitueixen punts negres des del punt de vista hidrulic, en els que lalada daigua sincrementa notablement aigua amunt i la velocitat aigua avall. La seva destrucci sobtada provoca onades en el propi riu que poden ser molt destructives.

cindible a fi devitar afeccions indesitjables lallunyament del comportament natural del riu.

Els fenmens derosi poden afectar negativament a infraestructures diverses, especialment: piles de ponts dins la llera, collectors, vials i edificacions en les terrasses properes a corbes exteriors de meandres. Aquests fenmens sn en ocasions conseqncia de determinades actuacions i activitats humanes com ara les extraccions drids, les regulacions o alteracions del rgim hidrolgic natural, o les modificacions artificials de la morfologia de la llera del riu. Finalment, cal destacar la funci estabilitzadora que les franges de vegetaci de ribera tenen en el control dels fenmens derosi i en la dinmica de sediments, i cal destacar tamb que, en moltes ocasions, les activitats que afecten lespai fluvial no tenen present que el riu no s una estructura fixa, ni en planta ni en alat, sin que est sotms a fenmens naturals que provoquen la seva evoluci en el temps. La implantaci destructures i les actuacions docupaci de la llera han de tenir present aquesta dinmica.

1.4 El aspectes morfodinmics

Els cursos fluvials tenen una mplia varietat de formes i de comportaments, fins i tot amb gran diversitat dins del mateix riu segons el tram considerat. Lanlisi de levoluci, en planta i en perfil, al llarg del temps i de lespai, i de tots els fenmens associats a aquesta evoluci, s el que hom denomina morfodinmica. Tenir en compte aquests aspectes i intentar aix preveure levoluci del riu s despecial inters en la delimitaci de lespai fluvial i en lestabliment dels usos admissibles en ell, a fi devitar possibles conflictes i de respectar la identitat prpia de cada riu. Existeix una varietat de tipologies de riu que poden agrupar-se en tres classes segons la seva morfologia: Rectilinis: lleres en forma de segments ms o menys rectes. Meandriformes: una sola llera que va corbantse a mesura que avana. Es caracteritza per una elevada asimetria de les seccions transversals. Trenats: llera mplia amb multiplicitat de lleres menors entrellaades i formant illes emergides entre si.

1.5 Els aspectes ambientals

Els espais fluvials sn tamb el suport fsic dimportants, valuosos i diversos ecosistemes que en essncia podem agrupar en ecosistemes aqutics i connectors laterals. Els ecosistemes aqutics sn els que es sustenten directament en el llit baix, la riba i la ribera ms immediata i sn determinants en la valoraci de lestat ecolgic de les masses daigua. Aquests ecosistemes sn molt variats en funci del tipus concret de regi fluvial en qesti, amb una forta diversitat tant de flora i fauna com correspon a zones tan diferents com sn les de muntanya humida i els torrents litorals i que poden incloure interessants i en ocasions rares i vulnerables espcies de rptils, amfibis, mamfers i aus. Els connectors laterals sn aquells ecosistemes vinculats als espais fluvials que es sustenten en les parts ms exteriors de les riberes i que sn el nexe duni entre els ecosistemes aqutics i altres dinters per ja ubicats fora daquells, permetent el pas bidimensional de rptils, mamfers i aus i lligant aix mateix en ocasions ecosistemes aqutics amb una certa llunyania, incloses les zones humides. Per la seva morfologia, sobretot als trams mitjans i baixos, hi ha lleres que disposen de braos secundaris noms actius a partir de certs cabals, o llits mbils, que cal respectar escrupolosament ats que contribueixen de forma notable a la qualitat de lhbitat i al manteniment de la biodiversitat.

Aquesta mobilitat dels rius i les seves variacions en planta, tant de forma natural com antrpica, no noms evidencien la naturalesa viva i evolutiva dels sistemes fluvials, sin que sn indicadors clars de les tendncies que han de ser considerades en la planificaci de futures actuacions, ja sigui en el propi riu, ja sigui en el seu entorn. s especialment interessant, doncs, analitzar levoluci de traats i seccions en meandres, confluncies, braos, illes, terrasses mitjanes i baixes i planes dinundaci, i la seva funcionalitat. El perfil longitudinal dels rius pot tamb sofrir variacions al llarg del temps i allunyar-se del seu perfil teric dequilibri amb conseqncies que cal valorar. Sn especialment rellevants, quant a dinmica fluvial, aquells trams de riu amb inestabilitat als vessants de la llera, o amb problemes derosi o dacumulaci de materials en marges i piles de ponts i daltres infraestructures. Molts daquests problemes estan lligats a larrossegament, transport i sedimentaci de slids, fenmens propis i naturals de la dinmica fluvial. Lestudi daquests fenmens es doncs una eina impres4
Introducci

Les activitats que de tenir present estructura fixa, ni que est sotms provoquen la seva

afecten lespai fluvial que el riu no s en planta ni en alat, a fenmens naturals evoluci en el temps.

han una sin que

La salut dels ecosistemes aqutics s determinant en la valoraci de lestat ecolgic de les masses daigua.

Aix doncs, ja sigui en les zones frondoses de muntanya humida o en les de sec de les rieres litorals, les lleres baixes compleixen una vital funcionalitat ambiental, destacant lhbitat que proporcionen, i la connexi biolgica que significa la

seva confluncia. s especialment vulnerable i interessant en aquest sentit la franja destinada a la vegetaci de ribera: lestructura, grau de cobertura i naturalitat sn fonamentals per a aconseguir un bon estat ecolgic de la massa daigua. Aquesta franja, aix com la ms prxima a la llera o riba, ha estat especialment castigada per ocupacions diverses, obres dendegament, infraestructures, vies de comunicaci i explotacions agrcoles fins al punt que en molts trams ha desaparegut totalment, fent molt difcil la recuperaci de lecosistema aqutic malgrat que ho hagi fet la qualitat fisicoqumica de laigua.

En efecte, locupaci de lespai fluvial longitudinalment o el creuament transversal per infraestructures, no pot suposar la introducci dobstacles significatius al rgim de corrents que implicaria un risc per la prpia infraestructura i per a lentorn fluvial - ni suposar afeccions als ecosistemes aqutics - en especial a les riberes - o provocar lallament de connectors biolgics. Cal tenir en compte tamb els aspectes morfodinmics, a fi que les infraestructures a ubicar no puguin ser afectades per fenmens derosi i en especial les de piles de ponts o les dels collectors, oleoductes, gasoductes i altres canonades en les corbes exposades a aquests fenmens.

Les infraestructures que no En els casos on el rgim de Les infraestructures que se situn en lespai tinguin altra soluci que cabals es veu modificat, situar-se en lespai fluvial fluvial han de fer-se de manera respectuosa sobretot per manca han de ser dissenyades i reiterada de les crescudes amb les funcions hidrulica i ambiental del executades de manera ordinries i per detraccions riu a fi de no afectar lentorn, ni a tercers, ni respectuosa amb la abusives, la vegetaci a elles mateixes. funcionalitat hidrulica, prpia de la ribera, de port ambiental i morfodinmica ms rgid, tendeix a envair del riu, a fi de no causar afeccions a lentorn, ni a la llera (riba i llit baix), amb les negatives conseqncies tercers, ni a elles mateixes. ambientals i hidruliques que aix comporta. Conforme ens allunyem de la llera i les riberes, els requeriments ambientals pel que fa als ecosistemes aqutics van disminuint progressivament, permetent per tant uns usos menys restrictius. Cal per tant ser especialment rigors en la preservaci i recuperaci ambiental daquests espais fluvials de ribera que shan de considerar com inalterables i sense cap s ms que els propis de conservaci i millora.

1.7 Els aspectes legals i competencials

Tot i que el concepte despai fluvial no t encara un reconeixement jurdic, en el sentit de que la legislaci lhagi delimitat com un mbit dintervenci reservat a ladministraci hidrulica o daltres administracions, en realitat, i a la vista de la zonificaci proposada, aquest mbit territorial es correspon amb el que la legislaci daiges denomina zona de domini pblic hidrulic, zona de servitud, zona de policia i zona inundable. Trets caracterstics daquestes zones sn que el grau dintervenci de ladministraci hidrulica s menys intens quan ms sallunya espacialment del la zona de domini pblic hidrulic i que, en les esmentades zones, exerceixen competncies ja noms diversos Departaments de la Generalitat de Catalunya, sin tamb diverses administracions com potser lestatal i la local. Aix significa, que s el marc de referncia que ha de permetre les actuacions futures de la conca que afecten al Domini Pblic Hidrulic (en endavant DPH), dacord als criteris que lAgncia com Administraci competent ha de fer prevaldre en el seu mbit, agilitzant i facilitant daquesta manera les resolucions dels nostres tcnics, i afavorint una comunicaci i informaci als ciutadans i administracions que els pot estar interessar a realitzar actuacions en el DPH.

1.6 Els aspectes infraestructurals

Les caracterstiques geomorfolgiques dels espais fluvials els fan ser territoris de potencial implantaci dinfraestructures. En efecte, els eixos fluvials sn vies naturals de lligam entre poblacions i llocs dassentament daquestes, per la qual cosa s molt freqent la necessitat dimplantar infraestructures que en un grau o altre afecten els espais pels que passen. Aix mateix les terrasses de les planes dinundaci ofereixen, a priori i per la seva orografia, un terreny apropiat per a assentar-hi longitudinalment infraestructures diverses com ara collectors, oleoductes, gasoductes, canonades diverses i vies de comunicaci de tot tipus. Igualment els espais fluvials sn travessats transversalment per ponts, passarelles, guals, obres de drenatge, lnies elctriques, collectors de sanejament i canonades diverses. Totes aquestes infraestructures requereixen unes condicions de seguretat i protecci front a les avingudes i els efectes de lerosi, i, al mateix temps, la seva implantaci no pot suposar afeccions hidruliques o ambientals significatives, per la qual cosa calen uns criteris generals dactuaci que facin compatible lestabliment daquelles amb el respecte als espais fluvials on subiquin.

1.7.1

Marc jurdic

Aix doncs, en la intervenci administrativa dels usos en aquestes zones, hi concorren diversos ttols competencials: aprofitaments hidrulics (article 148.1.10 de la Constituci i 9.16 de lEstatut dAutonomia), ordenaci del Territori i Urbanisme (article 148.1.3 de la Constituci i 9.9 de lEstatut); medi ambient (article 148.1.9 de la Constituci i 10.1.6 de lEstatut) i protecci civil i seguretat pblica (30.4 i
Introducci

148.1.22 de la Constituci i 13.2 de lEstatut). Genricament, la intervenci de les diverses administracions en la matria es pot resumir segons el que es presenta a continuaci.

correspongui a la Generalitat de Catalunya i que constitueix el procediment preventiu per excellncia, entre daltres.

1.7.4 1.7.2 Administraci hidrulica

Administraci urbanstica

Actua a dos nivells, com a responsable de la planificaci territorial i de la urbanstica. La planificaci territorial persegueix fomentar una distribuci equilibrada del creixement, per tal dassolir uns nivells de renda adequats en tot el territori i promoure un creixement ordenat des del punt de vista de les implantacions sobre el territori. Per assolir aquestes finalitats es dota de tres grans instruments de planejament: El Pla Territorial General (PTG), els Plans Territorials Parcials (PTP) i els Plans Territorials Sectorials (PTS). Es caracteritzen perqu la seva formulaci i aprovaci correspon a la Generalitat, llevat de laprovaci del PTG que sefectua per Llei del Parlament i perqu les seves determinacions vinculen al planejament urbanstic. En aquest sentit cal dir que el PTG ha dincloure entre daltres extrems la determinaci dels espais i dels elements naturals que cal conservar per ra dinters general referida a tot el territori. Aquest PTG ha estat aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de mar, i entre daltres extrems, que ms endavant sexposaran amb major detall, fixa els continguts del PTP, els quals han de definir lesquema dels sls destinats a acollir els diferents usos, les infrastructures bsiques i els espais objecte de protecci en funci de llur inters especial i de llur valor de situaci. La planificaci urbanstica s linstrument mitjanant el qual sordena i es controla ls del sl. Els Plans dOrdenaci Urbanstica Municipal classifiquen tot el sl en sl urb, no urbanitzable i sl urbanitzable. El rgim jurdic del sl depn de la classificaci feta, de la qualificaci en zones o sistemes i de la inclusi en un polgon dactuaci. Aquest Pla i les altres figures de planejament derivat sn els que determinen quin usos sn admissibles i quins no. El planejament urbanstic es caracteritza perqu ha de justificar expressament la seva coherncia amb el planejament territorial (article 5.4 de la Llei 1/1995, de 16 de mar) i perqu la formulaci i aprovaci dels diversos plans que lintegren corresponen, segons els casos, a la Generalitat o als ens locals, s a dir es configura com una competncia compartida amb procediments bifsics. Cal dir que lexercici de la potestat urbanstica, per disposici del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme, ha de garantir el desenvolupament urbanstic sostenible, la qual cosa implica que cal que hi hagi una utilitzaci racional no noms del territori sin del medi ambient, s a dir ha de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservaci dels recursos naturals.

Assumeix les competncies que la legislaci daiges estatal reserva als organismes de conca, pel que fa a les conques internes i tamb exerceix certes funcions pel que fa a les compartides de conformitat amb el RD 2646/1985, de 27 de desembre. Dacord amb el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei dAiges i el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual saprova el text refs de la legislaci daiges de Catalunya., li correspon en les conques internes ladministraci i el control del domini pblic hidrulic, latorgament de concessions i autoritzacions i la vigilncia i el control de la qualitat de les aiges i la planificaci hidrolgica, mentre que en conques compartides li correspon la tramitaci dautoritzacions per a labocament a llera o per la utilitzaci o aprofitament del domini pblic i la funci executiva de policia daiges i lleres i la participaci en la planificaci que elabori lorganisme de conca competent. A ms, i als efectes que aqu interessen correspon a lAgncia, Catalana de lAigua en lmbit de les conques internes, elaborar estudis sobre les zones inundables i donar-ne trasllat, aix com de les dades de qu disposi sobre avingudes, a les administracions competents en matria dordenaci del territori i urbanisme per tal que es tinguin en compte en la planificaci del sl i en particular en les autoritzacions dusos que satorguin en zones inundables, aix com tamb a les administracions competents en matria de protecci civil per tal que es tinguin en compte alhora de realitzar la planificaci en aquesta matria. Es vol anticipar aqu que lAgncia elabora estudis, recopila dades per que no li correspon definir els usos admissibles; aix s de competncia de ladministraci urbanstica. Igualment ha dinformar lAgncia, en el termes establerts en larticle 8.5 del Decret Legislatiu 3/003, el plans dordenaci urbanstica municipal, els programes dactuaci urbanstica municipals o comarcals, el plans de millora urbana, els plans parcials i especials una vegada hagin estat aprovats inicialment.

1.7.3

Administraci Ambiental

Tamb exerceix competncies que incideixen en la zona de domini pblic hidrulic, zona de servitud, zona de policia i zona inundable, ja que efectua la intervenci administrativa dactivitats com la caa i pesca, li correspon la protecci dels espais naturals, aplicar la legislaci forestal, informar els programes de restauraci dactivitats extractives, sent les seves propostes preceptives i vinculats pel Departament de Treball, Indstria, Comer i Turisme, la intervenci de les activitats amb incidncia ambiental en els termes de la Llei 3/1998, de 27 de febrer i laplicaci de la legislaci dimpacte ambiental en relaci als projectes dobres i installacions lautoritzaci o lexecuci dels quals 6
Introducci

1.7.5

Administraci competent en matria de protecci civil

Les finalitats bsiques que es pretenen aconseguir en matria de protecci civil sn: a) La previsi dels riscs greus (lanlisi objectiva d'aquests i llur localitzaci en el territori). La prevenci (conjunt d'actuacions encaminades tant a la disminuci dels riscs com a llur detecci immediata, mitjanant la vigilncia.) La planificaci de les respostes davant les situacions de greu risc collectiu i les emergncies, i tamb l'estructura de coordinaci, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes. La intervenci per a anullar les causes i palliar, corregir i minimitzar els efectes de les catstrofes i les calamitats pbliques. El restabliment dels serveis essencials i la confecci de plans de recuperaci de la normalitat, en els termes establerts per la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya. La preparaci adequada de les persones que pertanyen als grups d'intervenci. La informaci i la formaci de les persones i els collectius que puguin sser afectats per riscs, catstrofes i calamitats pbliques.

b)

Els plans de protecci civil poden sser territorials, especials i d'autoprotecci. Aquests plans han d'sser aprovats i homologats d'acord amb la legislaci vigent. Tots els plans de protecci civil han d'estar coordinats i integrats de manera efica per a donar resposta a les situacions de risc collectiu greu, a les catstrofes o a les calamitats pbliques que es produeixin. Els plans els han daprovar les corporacions municipals i trametrels a la Comissi de Protecci Civil de Catalunya per tal que siguin homologats. El Pla de protecci civil de Catalunya ha d'sser aprovat pel Govern, amb l'informe previ de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya. El Pla de protecci civil de Catalunya ha d'integrar els diversos plans territorials i especials, i ha de contenir la previsi d'emergncies a qu es pot veure sotms el pas a causa de situacions de catstrofe o calamitats pbliques, el catleg de recursos humans i materials disponibles i els protocols d'actuaci per a afrontar-les, a ms de les directrius bsiques per a restablir els serveis i recuperar la normalitat. Sobre la reducci del risc en larticle 13, de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya, sindica que es actuacions de totes les administracions pbliques a Catalunya, en l'exercici de les competncies que els sn prpies, han d'sser orientades a la reducci del risc. En la mateixa llei a larticle 14 sindica que: la legislaci urbanstica i de planificaci territorial, i tamb la sectorial que afecti les activitats de risc segons el Catleg i el Mapa de protecci civil han de tenir en compte les necessitats de protecci civil en aquests mbits i establir, si sescau, mesures de prevenci de riscs i de minimitzaci de l'impacte d'eventuals catstrofes i calamitats. La Comissi de Protecci Civil de Catalunya ha d'emetre informes previs sobre aquests avantprojectes de llei i projectes de disposicions de carcter general.

c)

d)

e)

f)

g)

Introducci

2. Proposta de model de gesti

L'espai fluvial, contemplat des del punt vista funcional, pot concebre's dividit en diferents zones segons les funcions que el riu desenvolupa en cadascuna. El captol anterior ha posat de manifest la problemtica associada a lordenaci de lespai fluvial, tot considerant els diversos factors i punts de vista que lafecten. La correcta ordenaci del territori i, per tant, la determinaci de les activitats que shi poden desenvolupar en cada zona, ha de tenir present les particularitats de lespai fluvial a fi devitar la degradaci daquest aix com impactes indesitjables sobre les activitats que shi implantin. La regulaci dels usos admissibles en lespai fluvial s doncs la clau que ha de permetre desenvolupar aquesta poltica. No obstant, poden constatar-se diverses dificultats per dur a terme aquesta regulaci: 1. 2. Una zonificaci de lespai fluvial basada en la seva funcionalitat, sobre la que pugui raonar-se i recolzar-se la regulaci dusos. Aquesta zonificaci ha de ser objectivable i normalitzable. Una identificaci de les accions que cal exercir per al compliment daquest model de regulaci dusos, aix com de ladministraci i/o organisme competent per efectuar-la. Lelaboraci de criteris tcnics dactuaci en funci de lexperincia acumulada. s a dir, la formulaci progressiva daquests criteris i la seva validaci o corresponent correcci conforme lexperincia en la gesti aix ho aconselli.

3.

4.

El que expressa el punt (2) s que l'espai fluvial, contemplat des del punt vista funcional, pot concebre's Cal disposar dun marc consensuat entre dividit en diferents zones segons les funcions que el riu ladministraci hidrulica i la urbanstica que desenvolupa en cadascuna. Coneguda la funci del riu defineixi adequadament el diferent grau de risc de que afecta una les zones inundables i determinada zona, pot L'espai fluvial pot concebre's dividit en els usos admissibles definir-se quins usos del diferents zones segons les funcions que el riu en aquests espais territori sn compatibles fluvials segons les desenvolupa en cadascuna. El model que amb aquesta funci i, en funcions que el riu conseqncia, amb dita permet ordenar adequadament lespai fluvial desenvolupa a cadaszona. estableix una relaci dusos del sl cun. Aquest marc de admissibles segons la seva compatibilitat collaboraci ja sha A aquests efectes, pot amb aquestes funcions. tingut en la tramitaci considerar-se que el riu de la modificaci del reglament de la Llei l'espai fluvial desenvolupa tres funcions bsiques: d'Urbanisme. Cap de les diverses concepcions o zonificacions de lespai fluvial existents fins ara a la normativa no sn tils per s mateixes per donar suport a una regulaci dusos. Aix, per exemple, la zona inundable definida per la Llei dAiges s un mbit massa indiferenciat per definir-hi usos. Tampoc la concepci administrativa (zona de domini pblic hidrulic, zona de servitud, zona de policia) no t relaci amb laptitud del territori per admetre un o altre s. La diversitat de caracterstiques dels espais fluvials (rius de muntanya, rius secs, deltes, i altres) i la casustica diversa dels problemes que poden diagnosticar-shi dificulta notablement lestabliment de criteris tcnics dactuaci davant certes problemtiques. La fixaci daquests criteris porta com a conseqncia una prdua de flexibilitat en el tractament de problemes no sempre previstos, mentre que la seva absncia pot implicar una gran arbitrarietat en les decisions. 1. Contenir i transportar aigua de qualitat i servir de suport als ecosistemes aqutics: funci relacionada amb el transport i preservaci d'un recurs natural (i escs i frgil a Catalunya) com s l'aigua de bona qualitat. La funci de sosteniment de l'ecosistema aqutic i riberenc no noms s un benefici en s mateix, sin que garanteix la preservaci de la qualitat del recurs aigua. La zona ocupada pel riu en lexercici daquesta funci s el que el com de les persones associa amb el concepte riu, s a dir, en un mbit poc modificat, la llera daiges baixes i la seva vegetaci de ribera. Donar sortida al drenatge duna part del territori: la seva conca. Es la funci devacuaci davingudes. Durant els episodis daiguats intensos, laigua generada per lescolament superficial i concentrada en els cursos fluvials genera cabals circulants que superen amb escreix aquells que, associats a la funci anterior, es donen normalment en el riu. Els nivells de laigua a la llera superen els nivells normals, i laigua passa a ocupar un mbit considerablement superior. Les zones associades a aquesta funci, normalment terrasses fluvials fcilment detectables, no sn noms aquelles en qu senregistren nivells i velocitats elevades de laigua, sin tamb aquelles en qu laigua shi acumula durant lavinguda afavorint la reducci del cabal mxim de la mateixa. Locupaci o modificaci de la zona associada a aquesta funci

2.

3.

2.

La resposta a aquestes dificultats pot trobar-se en el seu propi enunciat. El model que permet ordenar adequadament lespai fluvial es composa de les segents peces: 1. Una relaci dusos del sl i activitats admissibles segons la zona de lespai fluvial de qu es tracti.

Proposta de model de gesti

t com a conseqncia la modificaci del rgim de corrents en avinguda, cosa que pot tenir conseqncies rellevants sobre les activitats riberenques. 3. Les inundacions extraordinries. No pot dir-se que la inundaci sigui una funci en si mateixa, per s un aspecte diferenciat de la funci drenant de lespai fluvial. Quan es produeix una avinguda, i depenent de la morfologia del relleu fluvial, sovint laigua abandona les lnies principals de flux per desbordar cap a zones adjacents. La zona afectada per aquest fenomen pot distingir-se de la

requerida per la funci anterior en qu el desbordament no contribueix a la vehiculaci del flux de lavinguda i que es produeix amb avingudes molt extraordinries. La zona afectada s doncs ocupada per laigua amb una freqncia molt baixa, similar a la de grans catstrofes (perodes de retorn de 100 a 500 anys). La concepci de lespai fluvial en tres zones associades a les seves funcions s una eina vlida que permet regular els usos admissibles. En els captols que segueixen es desenvolupen les quatre peces que conformen el model proposat de gesti i planificaci de lespai fluvial.

Proposta de model de gesti

3. Lassignaci competencial
Una vegada examinat, encara que breument, el marc jurdic dintervenci de les principals administracions pbliques en lmbit de lespai fluvial, ents com aquella zona que abasta des del domini pblic hidrulic fins a la zona inundable, cal analitzar els instruments en concret de qu disposen les administracions pbliques per incidir en la utilitzaci del sl amb la finalitat de protegir lentorn i els recursos naturals. aprofitaments aix com per les extraccions drids. En tot dos supsits si lorganisme de conca considera que una determinada obra o activitat s susceptible de contaminar o degradar el medi ambient requerir la presentaci dun estudi per a lavaluaci dels esmentats efectes (art. 237 a 239 RDPH). Zona de servitud. T una amplada de 5 metres que s modificable (art. 6 TRLA i 6 RDPH). En aquesta zona sadmet sembrar i plantar espcies no arbries per no es pot edificar, llevat dautoritzaci que noms es pot atorgar en casos molt justificats (art. 7 RDPH). Aquesta servitud regeix igualment pels marges de llacs, llacunes i embassaments (art. 243 RDPH) Zona de policia. s una zona de 100 metres damplada, igualment modificable, en la qual es condiciona ls del sl i de les activitats que shi desenvolupen (art. 6 TRLA i 9 del RDPH) i tamb regeix en els marges de llacs, llacunes i embassaments (art. 243 RDPH). En aquesta zona les alteracions substancials del relleu natural del terreny, les extraccions drids, les construccions de tot tipus ja siguin provisionals o definitives i qualsevol s o activitat que suposin un obstacle pel corrent en rgim davingudes o que pugui ser causa de degradaci o deteriorament del domini pblic hidrulic, resten subjectes a autoritzaci de lorganisme de conca. A aquest rgim autoritzatori previ queden, igualment, sotmeses les acampades collectives quan les dites acampades requereixin tamb de lautoritzaci de ladministraci competent en matria de campaments turstics. Zona inundable. La formen aquells terrenys que poden resultar inundats durant la crescuda no ordinria de llacs, llacunes, embassaments, rius i torrents. Aquests terrenys conserven la qualificaci jurdica i la titularitat dominical que tinguin (art. 11 TRLA i 14 RDPH). Els terrenys de les zones inundables poden ser de domini privat, mentre que els terrenys coberts per les aiges en les mximes crescudes ordinries, constitueixen la llera del riu i sn de domini pblic (art. 2 i 4 TRLA) amb les niques excepcions que preveu la normativa. El Pla Hidrolgic de les Conques Internes de Catalunya a fi de prevenir riscos per a les persones i els bns, en el seu article 37 subjecta a autoritzaci prvia de lorganisme de conca lexecuci dobres o de qualsevol treball en zones de risc dinundaci (terme que no sidentifica amb zona inundable delimitada) imposant al peticionari la presentaci dun estudi hidrolgic i la responsabilitat dels danys que es puguin derivar de lexecuci de les esmentades obres. Al marge daquesta intervenci directa en els usos que es poden dur a terme en aquestes zones, en quant resten sotmesos a un rgim concessional o autoritzatori, lAgncia realitza altres tasques que tamb poden tenir incidncia sobre els usos que es facin del sl i fins i tot en un moment anterior, en el moment de la seva planificaci. Aix:

3.1 Administracions pbliques i els seus instruments

3.1.1 Ladministraci hidrulica

Amb carcter previ a lexamen de les potestats de ladministraci hidrulica en les diverses zones, cal advertir que: (a) La intensitat de la intervenci administrativa de lAgncia disminueix quan ms lluny sest de la zona de domini pblic. (b) No hi ha una exacta correspondncia entre els conceptes utilitzats en la proposta de zonificaci de lespai fluvial amb els conceptes utilitzats per la Legislaci daiges, per la qual cosa lequivalncia que es pot establir entre zona fluvial amb zona de domini pblic hidrulic i de sistema hdric amb zona de policia, sha dentendre sempre supeditada als mandats estrictes de la Llei daiges. En canvi, la zona inundable es correspon amb les previsions contingudes en la legislaci daiges. El domini pblic hidrulic sintegra per: aiges continentals superficials i subterrnies; la llera del riu, dels llacs i embassaments; els aqfers subterranis i les aiges procedents de la dessalaci (art. 2 TRLA). La llera s el terreny cobert per les aiges en les mximes crescudes ordinries(art. 4TRLA). En aquesta zona de domini pblic s on les potestats de lAgncia sn majors ja que els usos comuns especials i privatius del domini pblic hidrulic resten sotmesos a autoritzaci o a concessi administrativa, respectivament. Cal autoritzaci administrativa dacord amb larticle 50 i segents del Reglament del Domini Pblic Hidrulic per: la navegaci i la flotaci; lestabliment de barques de pas i els seus embarcadors; sembrar, plantar i tallar arbres; la utilitzaci de pastures; lestabliment dinstallacions de bany i zones recreatives i esportives; les extraccions drids; les derivacions daigua de carcter temporal i els abocaments. Tamb resta sotmesa a autoritzaci la investigaci daiges subterrnies. Cal concessi administrativa quan es pretn ls privatiu del domini pblic, dacord amb larticle 93 del RDPH, i en concret per: la realitzaci dobres i installacions, els aprofitaments daiges per abastament, reg, aprofitaments hidroelctrics, usos industrials i altres 10 Lassignaci competencial

1.

Elabora estudis sobre inundabilitat. Aquests estudis queden a disposici de ladministraci urbanstica (Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, Consells Comarcals i Ajuntaments), que els ha de tenir en compte ja no solament quan elabori la planificaci dels usos del sl, sin tamb quan atorgui autoritzacions dusos en zones inundables. Elabora programes en desplegament de la planificaci hidrolgica. Aquests programes complementen els estudis sobre inundabilitat amb una previsi dactuacions sobre el medi, que comporten una tramitaci ms llarga, amb trmit dinformaci pblica i aprovaci del Govern. Participa en lelaboraci el Pla Especial pels riscs dinundacions previstos a larticle 18 de la Llei de Protecci Civil, laprovaci del qual correspon al Govern (INUNCAT).

en aquests mbits i establir mesures de prevenci de riscs i de minimitzaci de limpacte de les eventuals catstrofes i calamitats. 5. Dels riscos especials contemplats en larticle 18 sesmenta el dinundaci i lAgncia ha participat en la seva elaboraci, lINUNCAT. La Resoluci de 31 de gener de 1995, per la qual saprova la Directiu Bsica de Planificaci de Protecci Civil davant del risc per inundacions, defineix la inundaci com la submersi temporal de terrenys normalment secs, com a conseqncia de laportaci inusual o ms o menys sobtada duna quantitat daigua superior a la que s habitual en una zona determinada, i dins daquest concepte inclou les inundacions per escorrentia, avinguda o desbordament de les lleres. La Directriu Bsica de lEstat de Planificaci de protecci Civil davant del risc dinundacions, en el seu apartat 2.2, relatiu als anlisis de riscs, distingeix entre zones dinundaci freqent (perode de retorn a 50 anys), ocasional (perode de retorn a 100 anys) i excepcional (perode de retorn a 500 anys).

2.

6.

3.

7. 4. Elabora informes sobre els diversos instruments de planejament urbanstic. Treballa en lelaboraci de propostes concretes sobre quins usos, en funci de la seva relaci amb la zona de domini pblic hidrulic, servitud, policia i inundable, estan directament prohibits per la legislaci daiges o si sn admissibles o compatibles amb les seves previsions, sempre tenint en compte que la determinaci dels usos del sl s competncia de ladministraci urbanstica.

5.

Cal advertir que, en relaci a aquest extrem, no hi ha una primacia de la normativa de protecci civil ja que en la dita directriu sindica que aquesta zonificaci territorial (50,100 i 500 anys) sha de revisar tenint en compte la delimitaci de les zones que es derivi del desenvolupament de la planificaci hidrolgica. Aquests anlisi de risc i la zonificaci territorial que queda especificada en els plans especials elaborats, aprovats i homologats shan de tenir en compte pels rgans competents en el procs de planificaci del territori i usos del sl.

3.1.2

Ladministraci competent en matria de protecci civil

Les disposicions vigents en matria de protecci civil sn les segents: 1. La protecci civil comprn les actuacions adreades a protegir les persones, els bns i el medi ambient davant situacions de greu risc collectiu, de catstrofes i calamitat pbliques (article 1 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecci civil de Catalunya). La planificaci de les respostes davant les situacions de greu risc collectiu i les emergncies, i tamb l'estructura de coordinaci, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes, s una de les finalitats bsiques de la protecci civil (articles 3 i 15 i segents). Les actuacions de totes les administracions pbliques a Catalunya, aix com les de lEstat, en lexercici de les competncies que els sn prpies, han destar orientades a la reducci del risc (article 13). La legislaci urbanstica, de planificaci territorial i la sectorial que afecti a activitats de risc segons el catleg de larticle 7 i el mapa de protecci civil establert per larticle 12, han de tenir en compte les necessitats de protecci civil

3.1.3

Ladministraci urbanstica

Les previsions contingudes en la legislaci de poltica territorial i urbanisme i que tenen incidncia en lespai fluvial sn: 1. El Pla Territorial General ha de determinar els espais i els elements naturals que cal conservar per ra dinters general referida a tot el territori, preveure lemplaament de les grans infrastructures de comunicacions, sanejament, energtiques i dequipament dinters general i indicar rees del territori en les quals cal promoure usos especfics (article 5 de la Llei 23/1983). Els Plans Territorials Parcials sn ms concrets en quant ja han dassenyalar els espais dinters natural, lemplaament dinfrastructures i molt especialment les determinacions de la planificaci urbanstica (article 3 de la Llei 1/1995. de 16 de mar, per la qual saprova el PTG de Catalunya).

2.

3.

4.

En aquest punt s on es podria incidir ja sobre la planificaci urbanstica de cara a excloure o limitar cert tipus dusos. Concretament, la Llei 1/1995, obliga a qu els Plans Territorials Parcials hagin de quantificar els parmetres urbanstics bsics com ara el nombre
Lassignaci competencial

11

dhabitatges, el sostre industrial i terciari i el sl per equipaments, per a ms, quan defineixin els diversos sistemes de proposta, ho han de fer tenint en compte els espais objecte de protecci en funci de llur inters especial i de llur valor de situaci. 2. La planificaci territorial est ordenada jerrquicament (article 5.1 de la Llei 1/1995) i a ella est sotms el planejament urbanstic per quant lapartat 4 del mateix article disposa que el planejament urbanstic ha de justificar expressament la seva coherncia amb les determinacions i propostes dels PTP i els PTS i larticle 13 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme es pronuncia en igual sentit tot i afegint que els plans dordenaci urbanstica han de facilitar el compliment del planejament territorial. Larticle 7 de la Llei 1/1995, de 16 de mar, per la qual saprova el Pla Territorial General de Catalunya incorpora previsions pel que fa a la planificaci hidrolgica. El desenvolupament urbanstic sostenible s configura com un principi general de lactuaci urbanstica i implica la utilitzaci racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb les de preservaci dels recursos naturals i dels valors paisatgstics (article 3 Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme). Totes les administracions amb competncies urbanstiques (la Generalitat i la Local) han de vetllar perqu les determinacions i execuci del planejament urbanstic permetin assolir uns nivells adequats de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental i de preservaci en front dels riscs naturals i tecnolgics (article 9.1 Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol). Dacord amb aquesta previsi lapartat 2 prohibeix urbanitzar i edificar en zones inundables i de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, en excepci de les obres vinculades a la protecci i prevenci davant de riscs. Larticle 58 del mateix text refs, quan regula les determinacions dels plans dordenaci urbanstica municipal, estableix que aquests plans desenvolupen per cada classe de sl lestructura i el model de territori, que sha dadequar a les determinacions de larticle 3 i 9. La classificaci urbanstica de la zona inundable i de risc per a la seguretat i el benestar de les persones hauria de ser la de sl no urbanitzable dacord amb larticle 32 i que, per tant, pel que fa al usos ser daplicaci, el que larticle 47 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

amb les obres i installacions mnimes i imprescindibles per ls de que es tracti, obres dinfrastructura hidrulica general, les construccions prpies duna activitat ramadera, agrcola o dexplotaci de recursos naturals, i lhabitatge vinculat a les anteriors explotacions. Ara b, aix no significa que sempre siguin admissibles en aquests mbits el rgim dusos establert a larticle 47, especialment quan la incompatibilitat dun terreny amb la seva transformaci deriva del mateix planejament territorial o per estar subjecte a limitacions i servituds per ra de protecci del domini pblic (article 32). 8. El planejament urbanstic ha de tenir en compte les determinacions que cont la legislaci sectorial en relaci amb el territori i que, en conseqncia, limiten, condicionen o impedeixen la urbanitzaci, ledificaci la utilitzaci i la divisi o segregaci de finques (Disposici Addicional Quarta). Per la seva part, la Llei del Pla Hidrolgic Nacional en el seu article 28.4 especifica que les actuacions en llera pblica situada en zones urbanes correspondran a les administracions competents en matria dordenaci del territori i urbanisme, sense perjudici de les competncies de ladministraci hidrulica sobre el domini pblic hidrulic.

3.

9.

4.

3.1.4

Conclusions

5.

Tot i que lespai fluvial i les zonificacions que contempla el model de gesti no es corresponen amb les categories legals existents, sn aspectes tcnics relacionats inequvocament amb les categories legals existents que les complementen i objectiven en base a aspectes tcnics concrets. Aix doncs, i com a conseqncia del qu sha dit anteriorment, les potestats dintervenci administrativa de lAgncia queden legitimades en base a que les propostes dactuaci i zonificaci es realitzen en les zones de domini pblic hidrulic, en la zona de policia i en la zona inundable. Aix tamb, tenint en compte la normativa examinada, es pot concloure que s el planejament urbanstic el que resta vinculat per: Les previsions de la legislaci sectorial ja sigui la daiges, la de poltica territorial i urbanstica o la de protecci civil. Les previsions incloses en el planejament establert dacord amb les disposicions legislatives anteriorment esmentades.

6.

7.

Amb carcter general, en sl no urbanitzable sadmeten activitats i actuacions dinters pblic que shagin demplaar en el medi rural com ara les activitats collectives de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i desbarjo que es desenvolupin a laire lliure,

Tamb que correspon a lAgncia decidir labast de la seva intervenci en els diversos procediment delaboraci de la planificaci territorial, urbanstica i de protecci civil, en el sentit de pronunciar-se exclusivament sobre matries de la seva estricta competncia (vetllar perqu no safectin ni el domini pblic hidrulic ni suposin un obstacle pel rgim de corrents en cas de riuades o avingudes) o si vol anar ms enll i proposar determinades prohibicions o limitacions dusos.

12 Lassignaci competencial

3.2 Lnies de treball

Dacord amb lassignaci de competncies, pertoca a lAgncia, pel que fa a les zones inundables, elaborar estudis hidrolgics i hidrulics que ha de posar a disposici de les autoritats urbanstiques, les quals els han de tenir en compte. Per donar compliment a aquesta competncia, lAgncia ha desenvolupat i desenvolupa tot un seguit de treballs de diferent grau de precisi, contingut i mbit territorial, amb total sintonia amb el que es preveu que pot establir la futura directiva relativa a lavaluaci i gesti de les inundacions i amb la Directiva Marc de lAigua i que poden agrupar-se de la segent manera: INUNCAT Delimitaci geomorfolgica de detall Planificaci despais fluvials Estudis dinundabilitat dmbit local

bombers, ajuntaments, Agncia Catalana de lAigua,...) en la seva elaboraci duna base de dades nica de punts crtics que conformen el pla INUNCAT.

3.2.2

Delimitaci geomorfolgica de detall

LAgncia ha estat i segueix treballant en la delimitaci geomorfolgica de detall de les zones potencialment inundables a escala 1:5000, per tenir informaci on no est previst comptar amb estudis de planificaci dels espais fluvials en un curt termini. Els criteris geomorfolgics es basen en la delimitaci de les diverses morfologies generades per la prpia activitat dels rius i en la identificaci de zones inestables tant per lexistncia de dipsits com daltres marcadors desdeveniments geolgics (cicatrius, blocs caiguts). La distribuci espacial de les formes fluvials permet determinar rees susceptibles de ser inundades i definir les zones preferents de desbordament de laigua i de deposici i erosi de lavinguda. La geomorfologia no est associada a cap perode de retorn, i mitjanant el seu estudi es detecten les modificacions antrpiques que poden disminuir o, en la major part dels casos, camuflar lrea inundable. Permet identificar i estimar problemtiques associades a moviments de vessants difcilment quantificables i introdubles en models matemtics.

3.2.1

INUNCAT

Cal aclarir que el que lAgncia desenvolupa no s lINUNCAT prpiament dit, que s un pla de prevenci dinundacions coordinat per protecci civil, sin la delimitaci de les zones inundables per a la redacci daquell. s un treball dmbit regional que compren tota Catalunya i que pel que fa a les conques intercomunitries es va desenvolupar en collaboraci amb la Confederacin Hidrogrfica del Ebro. Els resultats es representen a escala 1:50.000. Per una banda sen disposa duna modelitzaci hidrulica en un total de ms de 2.000 km dels nostres principals cursos daigua, que ha perms la delimitaci de les lnies dinundaci de 50, 100 i 500 anys de perode de retorn, segons requereix la Directriz Bsica de Planificacin de Proteccin Civil ante el Riesgo de Inundaciones.

La geomorfologia 1:5.000 que sha realitzat permet tenir ja una aproximaci de la zona potencialment inundable de suficient precisi i s molt representativa de la zona inundable, entesa com la zona ocupada per lavinguda que histricament ha patit algun episodi dinundaci. La identificaci de deposicions, barres, cons de dejecci, platges de dipsit, trams derosi i transport..., s essencial per a definir labast dels rius, on pot LAgncia ha elaborat tot un seguit de fluctuar espacialment tot treballs de diferent grau de precisi, aquest moviment de slids i contingut i mbit territorial sobre els espais aigua. De fet, la informaci fluvials: la delimitaci per a lINUNCAT, la purament hidrulica no delimitaci geomorfolgica de detall, la seria del tot completa planificaci despais fluvials (PEF) i els perqu no considera tots estudis dinundabilitat dmbit local. aquests aspectes.

3.2.3

Planificaci despais fluvials

Per altra, en una gran part dels cursos daigua significatius, i en tot cas en una longitud notablement superior a la modelitzada hidrulicament, sen disposa duna delimitaci de les zones potencialment inundables amb criteris geomorfolgics i amb la mateixa escala de representaci. Aquesta delimitaci, feta a travs de la interpretaci de fotografies aries i lobservaci de cicatrius i senyals sobre el terreny, no t carcter freqencial, s a dir no permet atribuir un perode de retorn concret, sin que indica que aquella zona, dacord amb la geomorfologia s susceptible de patir inundacions. Dins el mateix treball tcnic sidentifica un banc de punts singulars que estan subjectes a cert perill dinundaci, per tal que serveixi a la Direcci General dEmergncies i Seguretat Civil com una font ms dins la informaci provinent de les diferents administracions (mossos,

La Planificaci dels Espais Fluvials (PEF) de les conques catalanes constitueix un dels ms ambiciosos projectes de lAgncia Catalana de lAigua per a lestudi detallat dels cursos fluvials a Catalunya i plasma la idea de model de gesti presentada. LAgncia ha desenvolupat una metodologia basada en lanlisi dels processos naturals que regeixen el comportament del riu i la conca en general, amb una visi integral i de conjunt dels fenmens hidrolgics-hidrulics, morfodinmics i ambientals de lespai fluvial. La Planificaci dels Espais Fluvials neix compromesa amb la Directiva Marc de lAigua 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 doctubre de 2000, per la qual sestableix un marc comunitari dactuaci en lmbit de la poltica daiges i es promou de forma activa, i no noms terica, un nou paradigma en la gesti daquests espais. Alhora, la Planificaci dels
Lassignaci competencial

13

Espais Fluvials coincideix de forma precisa amb les lnies bsiques de la Proposta de Directiva dAvaluaci i Gesti de les Inundacions de la Uni Europea que es va donar a conixer el passat 18 de gener de 2006.

3.2.4

Estudis dinundabilitat dmbit local

En zones concretes, per raons despecial conflictivitat o urgncia, cal fer estudis dinundabilitat dmbit local per a donar resposta especfica de precisi. Lexperincia acumulada amb aquests Sn treballs de molta estudis sha abocat en el precisi, dmbit La PEF s un valus instrument que permet document GUIA TCNICA. corresponent a tota una tenir una visi integral i pluridisciplinar de Recomanacions tcniques conca i les seves lespai fluvial, i esdev la referncia per a la per als estudis dinundabilitat subconques i fets amb una planificaci i gesti des del punt de vista dmbit local. En aquestes visi multidisciplinar. Els hidrulic, ambiental, territorial, urbanstic i recomanacions, publicades i models hidrulics per a la de protecci civil. de lliure disposici en el web definici de zones de lAgncia, sexposen inundables es fan a escala abastament els criteris tcnics de lAgncia Catalana de 1:1.000 basant-se en cartografia i models digitals del lAigua en lelaboraci destudis de detall, concretant terreny aportats per aquest fi per lInstitut Cartogrfic de lescala de treball, els parmetres i la metodologia que Catalunya, la qual cosa permet una precisa delimitaci es consideren ms adients per a la seva avaluaci. de les zones inundables per els diferents perodes de retorn aix com estimaci de les velocitats i calats de laigua que faciliten la posterior zonificaci dels espais fluvials a efecte dels usos admissibles. Els primers treballs daquests tipus shan realitzat a les conques de la Tordera, Baix Llobregat-Anoia, Baix Ter i el barranc de la Galera, i ara els hi segueixen els de la Muga, el Francol i la Garona. Saniran desenvolupant progressivament aquests estudis per al conjunt de rius significatius de Catalunya. En definitiva, la Planificaci dEspais Fluvials sha de convertir en un valus instrument que permeti tenir una visi integral i pluridisciplinar de lestat i funcionalitat daquests espais, aix com una referncia clara per la planificaci i gesti des del punt de vista hidrulic, ambiental, territorial, urbanstic i de protecci civil.

14 Lassignaci competencial

4. La diagnosi de lespai fluvial

El model de gesti de lespai fluvial proposat pot topar amb dificultats en la seva implantaci derivades dels precedents que ja es donen sobre el territori. Per exemple, pot donar-se la incompatibilitat dels usos existents o previstos amb les funcions de lespai fluvial; la manca de capacitat de trams molt modificats per presncia dinfrastructures transversals o paralleles; la degradaci mediambiental en un grau ms o menys avanat. s lanlisi profunda de tots aquests aspectes de lespai fluvial la qu permet realitzar una diagnosi de tota la problemtica variada que lafecta. Cal realitzar aquesta diagnosi com a pas previ a la plasmaci del model gesti de lespai fluvial, doncs detecta les incompatibilitats que existeixen amb el model. s desprs daquesta diagnosi quan es plantegen les alternatives per a la correcci dels problemes diagnosticats i sota quins criteris sapliquen. Les dactuacions que es plantegen sn el primer pas en la gesti que ha de portar lestat de lespai fluvial al model establert. La diagnosi es realitza des de lptica de tres pilars bsics que estan interrelacionats entre ells: Hidrulics: aspectes associats a la inundabilitat del territori. Morfodinmics: aspectes associats al transport slid i la capacitat de modelar el terreny. Ambientals: elements, funcionalitats, o estats de conservaci ressenyables. tota la seva secci hidrulica efectiva per damunt dels meandres i de les terrasses alluvials prximes. Tamb forma zones inundades laterals que acumulen aigua. Les vies o zones principals de flux presenten calats i velocitats de magnitud significativa, mentre que a les zones dacumulaci daigua les velocitats sn molt baixes i s el calat daigua assolit el que determina la gravetat de lafecci. Locupaci de les zones de desgus efectiu de lespai fluvial comporta impactes directes ms importants sobre lespai fluvial i sobre la mateixa implantaci que locupa que els que es produeixen en les zones dacumulaci o emmagatzematge daigua. s en la zona de desgus efectiu on tamb s ms intensa lenergia de lavinguda i els fenmens associats (erosi, deposici, torrencialitat, etc.). Quant ms sest dins la zona de desgus efectiu, ms freqentment es pateix lefecte de les avingudes. La representaci daquestes zones en funci del seu diferent comportament hidrulic i en funci del perode de retorn amb que es neguen permet associar un perill dinundaci a cada punt del territori. El risc ser tamb major com ms gran sigui la vulnerabilitat dels usos que hi siguin presents en les zones inundables.

4.1.2

Delimitaci de la inundabilitat

4.1 La diagnosi hidrulica

Lanlisi profunda de tots els aspectes de lespai fluvial permet realitzar una diagnosi conjunta de tots els problemes que lafecten.

La delimitaci es realitza mitjanant un model hidrulic, que disposa dun estudi de rugositats i formes de fons. Sincorporen els ponts, per obtenir els resultats hidrulics i confeccionar lestudi dinundaci. Es parteix de la hidrologia superficial utilitzant el model hidrolgic de la conca. s necessari com a pas previ realitzar un estudi pluviomtric, amb anlisi atmosfric, dades de precipitaci de la conca, anlisi de freqncies per tal de poder definir lescenari hidrolgic amb rgim extremal de precipitaci, obtenci de corbes IDF, definici dhietogrames de tempestes reals, definici dhietogrames de clcul i distribuci espacial de la pluja.

4.1.1

Risc dinundaci 4.1.3 Punts singulars hidrulics

Les avingudes extraordinries que desborden la llera ocupen zones que habitualment no sn mullades de lespai fluvial. En conseqncia, sn inundats els usos que estan situats en aquestes zones. Limpacte sobre els usos de la inundaci depn de la freqncia dafectaci i de la seva intensitat. El risc dinundaci associat a cada zona depn daquestes dues variables. La diagnosi hidrulica del risc dinundabilitat es centra en la determinaci de les diferents zones inundables en funci de: El perode de recurrncia El calat (alada daigua) La velocitat

Els elements susceptibles de ser punts singulars hidrulics, sn aquells susceptibles de ser inundables per a qualsevol dels perodes de retorn (MCO, 10, 50, 100 i 500 anys). Sengloben dins de les segents categories:
Nom Zones urbanes Descripci Inundacions en terrenys urbans o urbanitzacions que afecten a ms de quatre habitatges. Inundacions en habitatges allats o inundacions que afecten a un conjunt inferior a quatre habitatges. Sinclouen en aquest grup els terrenys amb usos agrcoles, amb independncia que siguin de regadiu o de sec, els aprofitaments silvcoles, i les explotacions o installacions ramaderes.

Habitatges

Zones rstiques

Les riuades i rierades creen una o varies vies preferents de flux, que vehiculen la major part del cabal, abastant

La diagnosi de lespai fluvial

15

Nom Zones industrials

Descripci Terrenys on es poden produir inundacions de zones industrials o destinades a usos industrials. Zones on es poden produir afeccions a installacions que transporten o emmagatzemen productes perillosos, on es podria produir lanomenat efecte dmino. Per aquesta categoria sespecifica lelement perills afectat. Elements que per les seves caracterstiques o per la tipologia dels usuaris que hi accedeixen sn especialment vulnerables. Per aquesta categoria sespecifica lelement vulnerable afectat.

antrpiques, de diversa funcionalitat, ja sigui per la canalitzaci dun tram de riu, per la connexi de marges, per aconseguir una lmina permanent daigua, etc., que puguin generar problemes de dinundabilitat, morfodinmics o ambientals. Les estructures considerades dins daquest apartat sengloben dins de les segents categories:
Nom Descripci Estructura de pas del ferrocarril sobre una llera. Estructura per a la circulaci del trnsit rodat sobre una llera. Estructura per al pas de vianants sobre una llera. Estructura amb diferents tipologies constructives que serveix per facilitar el pas de vehicles i persones. s inundable per avingudes de petit perode de retorn. Estructura de fbrica construda transversalment al curs daigua que pot emmagatzemar un volum daigua superior a 0,5 hm3 que, posteriorment ser utilitzada per a reg o producci denergia elctrica entre daltres usos. Estructura enterrada a la llera dun curs fluvial, transversal a la direcci del flux, que t per objectiu lestabilitzaci del llit i evitar lerosi remuntant. Dics artificials de terres o pedraplens que se situen parallelament als marges del riu amb lobjectiu devitar la inundaci dels terrenys ubicats al seu darrere. Estructura de fbrica construda transversalment al curs daigua amb lobjectiu d'elevar-ne el nivell i derivar laigua fora del seu llit. El volum demmagatzematge s inferior a 0,5 hm3. Estructura per a la mesura i control de cabals.

Zones perilloses

Elements o zones Vulnerables

Pont ferroviari Pont trnsit rodat Passarella

Taula 2. Punts singulars hidrulics

4.1.4

Infraestructures singulars

Gual

Es infraestructures singulars aquells elements bsics per al desenvolupament dactivitats humanes que transcorren dins de lespai fluvial de referncia. Per les seves caracterstiques, la configuraci daquests elements s de tipus lineal. Aquest fet implica que lafecci a qualsevol punt impedeix el correcte desenvolupament de la seva funci. Aquests elements es poden veure afectats per fenmens hidrulics i morfodinmics. Per altra banda tamb poden afectar al medi des dun punt de vista ambiental. Les infraestructures susceptibles de ser singulars per quedar afectades sengloben dins de les segents categories:
Nom Vies de comunicaci Descripci Vies de comunicaci ja siguin de trnsit rodat o de ferrocarril

Presa

Travessa

Mota

Assut o resclosa

Infraestructures de Zones on es poden produir afeccions a sanejament collectors, depuradores, emissaris... Infraestructures de Zones on es poden produir afeccions a telecomunicacions repetidors, lnies telefniques Infraestructures d'abastament Infraestructures elctriques Zones on es poden produir afeccions xarxes de distribuci, dipsits,... Zones on es poden produir afeccions a estacions transformadores, xarxes distribuci...

Estacions d'aforament

Pas inferior o Estructura per conduir laigua descorrentiu, o de obra de flux superficial, rpida i controladament fins a la drenatge seva disposici final. Taula 4. Estructures sibgulars

4.2 Diagnosi morfodinmica

Els fenmens morfodinmics responen a la dinmica natural dels sistemes fluvials i costaners. Aquests processos naturals, a vegades agreujats per actuacions antrpiques, tenen sempre efectes i conseqncies sobre lespai fluvial. Per aquest motiu, nicament es consideren aquests processos com a singulars quan origen danys sobre bens consolidats.

Infraestructures Zones on es poden produir afeccions a matries perilloses gasoducte, oleoducte, racks... Infraestructures de Squies o infraestructures agrcoles reg Taula 3. Infraestructures singulars

4.2.1 4.1.5 Es Estructures singulars singulars aquelles estructures

Punts singulars morfodinmics

consideren

Sestableixen les segents categories a partir de lanlisi de cada tipus de problemtica particular:

16 La diagnosi de lespai fluvial

Nom

Descripci

Com a recull exemple dimpactes, es poden distingir: Abocaments a la ribera de deixalles, pedres i runa. Manca dordenaci en els usos de la ribera i poc respecte al medi de ribera. Abocaments daiges residuals, industrials i lixiviats. Pas de canonades, camins i infrastructures per la llera. Pas de vehicles en zones dinters faunstic. Invasions del Domini Pblic Hidrulic. Introducci despcies allctones. Pressi excessiva de la cacera. Sobreexplotaci del fretic. Alteraci-desaparici de la coberta de vegetaci ripria o pararipria en esguard de comunitats secundries o, fins i tot, allctones i ruderals. Manca de manteniment del cabal. Endegaments i esculleres. Rescloses o infrastructures que provoquin efecte barrera. Grans concentracions dextracci drids. Contaminaci per nitrats. Desaparici de la connectivitat biolgica.

Erosi a les zones externes de meandres Erosi en corba deguda a cabals dominants o per el pas d'avingudes permanents Mobilitat en planta Moviments laterals de la llera a patir dun punt o tram

Tendncia de Evoluci en funci de la mobilitat en planta i del l'evoluci del riu transport slid. Acumulaci Zones on es produeixen fenmens d'acumulaci

Elements o zones, que per algun dels seus Zona d'especial atributs geolgics, formaci o caracterstiques, inters tenen una especial rellevncia i/o inters Taula 5. Punts singulars morfodinmics

4.3 Diagnosi ambiental

4.3.1 Qualitat ambiental

4.3.2

La diagnosi de lestat ecolgic

La diagnosi ambiental de lespai fluvial, des de lespecificitat que comporta lanlisi duna conca determinada, ha dadaptar-se a les particularitats de cadascun dells. Els objectius fonamentals sn: Determinar lestat actual del medi. Ressaltar els aspectes remarcables o de major inters. Destacar els punts ms febles o els ms problemtics.

La Directiva Marc de lAigua, aprovada pel Parlament Europeu al desembre de 2000, aposta per la qualitat i el seu objectiu essencial s aconseguir per als ecosistemes aqutics de la comunitat europea un bon estat ecolgic. Es tracta duna directiva amb objectius essencialment ambientals, ms enll de la tpica gesti basada nicament en els recursos, i els seus objectius sn bsicament: Preveure, protegir i millorar lestat dels ecosistemes aqutics. Promoure un s sostenible de laigua. Reducci o supressi dabocaments. Disminuir els efectes dinundacions i sequeres.

Aix ha de permetre optimitzar la gesti de lespai fluvial bo i reforant els punts forts, alhora que posant les bases per a dissenyar una estratgia que permeti minimitzar els aspectes negatius. Les temtiques tractades en la diagnosi ambiental poden ser: (a) La biota, dins la qual sinclou la flora i la vegetaci, la fauna i el paisatge. (b) Els usos del sl. (c) Les aiges, per a les quals es considera la qualitat fsico-qumica i els indicadors biolgics, a partir dels macroinvertebrats. (d) Connectivitat i connectncia, a fi dassegurar les connexions biolgiques dins la conca. (e) Els elements i rees despecial inters natural, destacant aquells que mereixen mesures especfiques de conservaci. (f) Impactes sobre la biota i problemtica de conservaci. Tipologia dimpactes.

LEstat Ecolgic s una expressi de la qualitat de la estructura i del funcionament dels ecosistemes aqutics associats a les aiges superficials classificades en funci de diferents parmetres biolgics i hidromorfolgics. LEstat Ecolgic es complementa tamb amb lEstat Qumic de la Massa dAigua.

La diagnosi de lespai fluvial

17

Per tal de portar a terme els objectius de la directiva Marc de lAigua cal realitzar abans lanlisi i diagnosi de lestat ecolgic actual dels ecosistemes aqutics. La diagnosi de lestat ecolgic requereix un treball important de recopilaci dinformaci i un treball complementari de camp i de gabinet. Amb tot aquest treball shan de poder caracteritzar els trets fonamentals de lestat ambiental del sistema fluvial. Aquests trets principals sn els segents: A. Estat de qualitat qumica de laigua mitjanant la concentraci damoni com a indicador de toxicitat. Es delimita la xarxa fluvial analitzada en 5 nivells de qualitat identificats per 5 colors. Estat de qualitat qumica de laigua mitjanant la concentraci de fosfats, com a indicador deutrofitzaci potencial. Tamb es delimita la xarxa fluvial analitzada en 5 nivells de qualitat identificats per 5 colors. Localitzaci de substncies qumiques prioritries. Es marca els trams de riu on es detectin substncies txiques i perilloses amb concentracions que puguin ocasionar trastorns importants en el funcionament ecolgic normal del sistema fluvial. Es marquen en vermell els trams de riu on es tingui informaci que se superin els valors lmit fixats. Un cop marcats amb color els trams de riu corresponents, cal indicar quina s la substncia o substncies detectades i la seva concentraci. Per a portar-ho a terme cal cercar les dades recents (en els darrers 5 anys), sondejant diverses entitats, empreses o institucions i administracions que puguin tenir aquesta informaci. Com a valor representatiu integrat de la toxicitat del medi, i en aquelles zones on sen tingui informaci, tamb es marca de color taronja aquells trams de riu on el valor de la toxicitat mesurat amb Microtox, el valor gamma mesurat als 5 minuts sigui ms gran de 0.5. Tamb es recullen resultats rellevants daltres tests de toxicitat que shagin pogut realitzar (sediments, peixos, etc.). D. Estat de qualitat biolgica de laigua mitjanant la utilitzaci dindicadors biolgics basats en macroinvertebrats (ndex BMWPC). Es delimita la xarxa fluvial analitzada en 5 nivells de qualitat identificats per 5 colors. Caracteritzaci i qualitat del bosc de ribera. Per a la diagnosi ambiental de la zona ripria sexaminen els ortofotomapes, com a mnim a escala 1:25.000 i en color, i es delimiten taques o zones clarament diferenciades depenent del tipus de bosc de ribera (segons el color o tonalitat, o ls o ocupaci del sl). Un cop identificades, definides i delimitades les diferents tipologies o ambients riberencs (taques) es realitza una inspecci i anlisi de camp per caracteritzar ls del sl o el tipus de bosc de ribera i determinar-ne la qualitat mitjanant

lndex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera). Les estacions danlisi de la qualitat del bosc de ribera i la seva caracteritzaci no poden estar separades en ms de 5 km encara que es tracti duna mateixa tipologia identificada sobre lortofotomapa, i es fa sempre que es trenqui la continutat en qualsevol dels dos marges de les tipologies identificades. Amb aquesta metodologia es pretn: Identificar els usos i ambients naturals del marge fluvial i la zona inundable amb un perode de retorn de 100 anys o 100 metres a cada marge, on es delimiten els polgons codificats amb els diferents usos i tipus de comunitat vegetal. Determinar la qualitat del bosc de ribera de la zona ripria, associat als usos i ambients naturals definits anteriorment, mitjanant lndex de qualitat del bosc de ribera (ndex QBR). Es delimita la xarxa fluvial analitzada en 5 nivells de qualitat identificats per 5 colors.

B.

C.

F.

Situaci de les comunitats cties, herpetolgiques i orntiques (vinculades al sistema fluvial). Subica amb diferents trames o colors la presncia de les diferents espcies vertebrades tant al medi aqutic com al seu entorn immediat. Situaci de les principals barreres fsiques (assuts i rescloses) que fraccionen la continutat del riu i la migraci despcies cties. Es localitzen aquells trams amb problemes per al manteniment dun cabal ecolgic mnim continuat.

G.

LAgncia treballa per a establir protocols de determinaci de lestat ecolgic per als diferents indicadors dacord amb el que preveu la Directiva Marc de lAigua. En els treballs de Planificaci dEspais Fluvials, un cop identificades les alteracions ms significatives, es proposen programes de mesures a fi de corregir-les per tal daconseguir, com a mnim, un bon estat ecolgic en totes les masses naturals daigua. En aquest sentit es proposen recomanacions i programes dactuacions per dur a terme amb una valoraci estimativa del seu cost i una anlisi de les dificultats per materialitzar-les. Les principals propostes, entre daltres, sn: A. La inclusi, si escau, de nous espais fluvials en alguna figura de protecci, com sn el PEIN (Pla dEspais dInters Natural), LIC (Llocs dInters Comunitari), ZEPA (Zona dEspecial Protecci per a les Aus) o daltres, dacord amb el seu elevat valor ecolgic i les condicions concretes. Sidentifiquen els trams concrets on es considera necessari fer actuacions a fi de garantir un rgim de cabals de manteniment adequat, fent una proposta justificada de les actuacions i valorant les dificultats tcniques i administratives de la seva implantaci, tenint en compte estudis i treballs previs i en curs.

E.

B.

18 La diagnosi de lespai fluvial

C.

Sanalitza el rgim de les concessions existents en les derivacions i/o captacions que es considerin causants de problemes de manca de cabal de manteniment i lexplotaci real actual. Es relaciona amb aquest tema el rgim dexplotaci dels aqfers associats. Lnies generals dactuaci a fi de recuperar i gestionar adequadament lentorn fluvial i, molt especialment, la vegetaci de ribera. Sindiquen i valoren les actuacions concretes que shan de dur a terme a fi de restaurar les zones ms degradades, establint criteris adaptats a les caracterstiques concretes de la conca i proposant tipus de vegetaci autctona i una estructura de lentorn fluvial ambientalment sostenible. Actuacions que busquen la renaturalitzaci en la mesura del possible de les zones de lentorn fluvial ja ocupades i consolidades i, en tot cas, la disminuci de limpacte actual. Mesures concretes per garantir corredors biolgics des de lespai fluvial cap a altres zones despecial inters ambiental. En els llocs en qu es detecten alteracions fsiques o morfolgiques dels hbitats aqutics es proposen i valoren (quan s possible la seva materialitzaci) mesures concretes destinades a regenerar aquests hbitats. Escales de peixos, modificacions de lleres artificialitzades, millores en el traat del curs fluvial daiges baixes i qualsevol altra actuaci que busqui garantir la continutat de la vida aqutica al llarg de tot el tram. A la vista de les alteracions detectades en la qualitat de les aiges, atribuble a mancances o deficincies relatives als programes de sanejament en les seves diverses vessants, es fan recomanacions sobre la prioritzaci dactuacions de sanejament, ja sigui urb, industrial, agrari o ramader, donant-los prioritat, tant en el tipus de mesura que sha dadoptar, les zones de ms inters i els parmetres contaminants que cal reduir.

La identificaci daccions i impactes sobre la morfologia dels espais fluvials i les seves conseqncies permet diagnosticar lestat actual i preveure un possible estat futur. La morfologia natural dels espais fluvials s per s mateixa canviant. Est sotmesa a les seves caracterstiques granulomtriques, a la recurrncia de les seves avingudes (ordinries i extraordinries), als fenmens erosius dels seus marges i del seu llit i a la mateixa orografia que travessen. I sumat a aquests aspectes apareixen les accions antrpiques. La presncia dembassaments, rescloses, endegaments, ponts, terraplens, extraccions drids..., condicionen directament els aspectes naturals assenyalats (granulometria, erosi, recurrncia de cabals). Fruit daquest encotillat de lespai fluvial al qu est sotms pels usos llindars, i per lafecci directa de les actuacions antrpiques, es diagnostiquen punts susceptibles de patir canvis en la morfologia i el traat que poden afectar precisament a aquests usos i actuacions. La gesti dels usos i dels espais dinfluncia dels cursos, i fins i tot algunes actuacions estructurals, poden palliar les conseqncies daquests canvis morfolgics, o almenys atenuar-les.

D.

E.

F.

G.

H.

4.3.4

Punts singulars ambientals

I.

Sn punts singulars ambientals aquells indrets que mostrin elements, funcionalitats, o estats de conservaci ressenyables, tant des del punt de vista positiu pel medi fsic (per exemple, rees dun notable valor ecolgic o paisatgstic), com negatiu (zones especialment degradades o amb problemtiques concretes). Amb carcter general, els punts singulars ambientals es troben relacionats directament amb aspectes planificables o gestionables de lespai fluvial. Per tant, sn punts o trams sobre els quals es pot preveure una acci de protecci, millora o restauraci per a laspecte que ha motivat la seva inclusi com a punt singular. Els diferents escenaris o casustiques ambientals detectades als espais fluvials saglutinen atenent exclusivament als aspectes estructurals o de funci sobre els quals afecten, en quatre categories:
Nom Descripci Zones on hi ha afectaci o destaca la vegetaci de ribera Zones on hi ha afectaci a la qualitat de l'aigua Zona d'especial inters

J.

4.3.3

Morfologia fluvial
Qualitat ripria

La pressi sobre lespai fluvial ha comportat que histricament shagi volgut acotar els seus cursos. La seva mobilitat, la seva fluctuaci, laugment o disminuci del seu perfil o amplada..., poden afectar els usos adjacents i per aquest motiu sha acostumat a fixar els seus lmits, mitjanant la seva modificaci antrpica. La naturalesa viva dels cursos fluvials no entn de limitacions rgides i perdurables, i totes les accions en aquesta direcci reben inevitablement una reacci del curs. La diagnosi de la morfologia fluvial es basa en lanlisi de la dinmica fluvial i la seva predicci.

Qualitat de l'aigua Zona d'especial inters

Qualitat Connectivitat de l'espai fluvial, i Hidromorfolgica caracterstiques morfolgiques dels hbitats per a l'adequaci d'aquests Taula 6. Punts singulars ambietals

La diagnosi de lespai fluvial

19

5. Zonificaci de lespai fluvial

En aquest captol es planteja la primera de les peces del model de gesti: la zonificaci basada en una concepci funcional i territorial del riu. Prviament es descriuen altres concepcions de lespai fluvial que cal tenir presents i incardinar-les dintre del model de gesti, ja que delles sen deriven determinades accions/competncies. Aquestes altres concepcions de lespai fluvial lafecten en major o menor grau: la concepci administrativa, la del risc, lambiental i la hidrulica. La nova concepci proposada reconeix i integra les existents sense que cadascuna delles per separat no deixi de tenir sentit. s lembolcall de totes elles (de la zona de policia, del bosc de ribera, de la inundabilitat, del cam de sirga, de la via dintens desgus, etc.) perqu concep lespai fluvial en la seva integritat, en la seva dimensi territorial. ordinries; i el RDPH complementa aquesta definici en el seu article 4.2.: Es considera com a cabal de la mxima crescuda ordinria la mitjana dels mxims cabals anuals, en el seu rgim natural, produts durant deu anys consecutius, que siguin representatius del comportament hidrulic del corrent. 2. Tamb shaur de tenir en compte, per a la delimitaci administrativa de la llera, lobservaci del terreny i de les condicions topogrfiques i geomorfolgiques del tram corresponent de la llera fluvial, les allegacions i manifestacions dels propietaris dels terrenys riberencs, i dels prctics i dels tcnics dels ajuntaments respectius. La llera natural dun corrent continu discontinu esdev domini pblic hidrulic. o

5.1 La concepci administrativa

El Text refs de la Llei dAiges (TRLA) aix com el Reglament (RDPH) que el desenvolupa estableix una srie de definicions administratives relatives al domini pblic hidrulic: 1. Concepte de llera natural, natural dun corrent continu o discontinu s el terreny cobert per les aiges en les mximes crescudes article 4 TRLA: llera

3.

4.

Concepte de ribera, article 6 TRLA: Faixes laterals de les lleres pbliques situades per damunt del nivell de les aiges baixes, s a dir, sn les franges de la llera que sinunden en les crescudes ordinries. 5. Concepte de marge, article 6 TRLA: els terrenys que limiten amb les lleres. Definint el concepte duna forma

La primera de les peces del model de gesti s una zonificaci de lespai fluvial basada en una concepci funcional i territorial del riu.

20 Zonificaci de lespai fluvial

ms exacta, serien les zones laterals que limiten amb les riberes. Els marges sn de domini privat, per estan sotmesos a dos servituds legals: una zona de servitud per a s pblic que afecta la zona de cinc metres damplada adjacent a cada marge, amb la finalitat dinspecci i control del domini pblic hidrulic, aix com per a protegir-lo. una zona de policia, de cent metres damplada, mesurats horitzontalment a partir dels marges, amb la finalitat de protegir el domini pblic hidrulic i el seu rgim de corrents, restant sotmesos a la necessitat dautoritzaci administrativa prvia una srie dactivitats i usos del sl enumerats a larticle 9 del TRLA. 6. Concepte de zona inundable, article 11.1 TRLA: La formen els terrenys que poden resultar inundats durant la crescuda no ordinria de llacs, llacunes, embassaments, rius i torrents. Respecte el seu abast, larticle 14 del RDPH, que desenvolupa les previsions de larticle 11 del TRLA, estableix que es consideren zones inundables les delimitades pels nivells terics que assolirien les aiges en les avingudes amb cabals associats a perodes de retorn de 500 anys.

de servitud duna llera pblica al terreny practicable ms prxim que permeti laccs a la llera, encara que la distncia al mateix superi els cinc metres lineals. Pel que fa a la zona de policia, manca establir diferents amplades en funci de la llera en qesti i establir una limitaci de la seva amplada en funci de labast de la zona inundable no podent superar la zona de policia el voral de la zona inundable.

5.2 La concepci del risc

Encara que les pluges torrencials siguin un fenomen inevitable, freqentment es poden palliar els efectes negatius de les inundacions que produeixen. En la mesura que el risc existent pugui o no ser assumit, es requerir, o no, un determinat tipus dactuaci de defensa que redueixi el nivell de risc. No existeixen solucions definitives, sin successives, ponderades i dimensionades des dun punt de vista tcnic, econmic i ambiental, buscant el raonable equilibri entre el dany produt i el cost de lactuaci. La manca de sensibilitat social respecte al risc dinundaci ve associada a la freqncia de la ocurrncia daquest fenomen, ja que normalment, les inundacions amb efectes molt greus es produeixen en una escala de temps que permet la seva percepci un cop o dos com a mxim en cada generaci. Tanmateix, el risc dinundacions s el ms probable i freqent a la Pennsula Ibrica. Per aquesta ra, la intervenci de Protecci Civil s repetidament requerida davant les afeccions derivades de les avingudes, corresponents a la prdua de vides humanes i als danys materials.

Les dificultats prctiques en laplicaci dels conceptes administratius abans relacionats sn diverses: La definici de llera pblica que realitza la legislaci hidrulica cont conceptes molt genrics que poden conduir a diferents interpretacions, o donar lloc a certa discrecionalitat, incmoda per a qui vulgui planificar i gestionar els espais fluvials. Els termes naturalitat i continutat sn termes indefinits tenint en compte que, a partir dells, sha dextrapolar un nivell daigua que posteriorment servir per a delimitar una zona demanial (b de domini pblic).

La Directriz Bsica de Protecci Civil ante el Riesgo de Inundaciones, es va aprovar en 1994, (publicada el gener de 1995), amb lobjecte de disposar duna adequada planificaci davant el risc dinundacions. La Directriz Bsica de Proteccin Civil ante el A ms a ms, la definici Exigeix disposar dun mapa riesgo de inundaciones gradua el risc del posa de manifest la falta de de riscos a nivell estatal, per representativitat que imterritori inundable en funci del perill i de la tal de conixer quins sn els plica escollir la mitjana dels vulnerabilitat, per no defineix quin nivell de terrenys utilitzables per mxims cabals anuals risc s admissible en cada cas. edificar en ells, aix com produts durant deu anys precisar mitjanant anlisis consecutius, al no tenir en prvies, quines podrien ser les actuacions necessries compte la possible dispersi de valors i el fet de triar per permetre la seva utilitzaci en els casos en els quals determinats deu anys consecutius. es pugui corregir tant la vulnerabilitat com el risc apreciat. Per altra banda, la definici de mxima crescuda ordinria com a eina per a la delimitaci duna zona del La Directriz Bsica de Proteccin Civil ante el riesgo de territori aix com la seva invariabilitat semblen atributs inundaciones estableix que els Planes de Comunidad que no sempre es compleixen. El concepte de mxima Autnoma davant aquest risc shauran dajustar, entre crescuda ordinria est associat a altres factors, com la d'altres, a les especificacions segents: dinmica del flux o ls del territori aix com altres factors no naturals, com les derivacions i captacions a que est 1. Anlisi de les zones dinundaci potencials o sotms el cabal que circula per les lleres, que no queden afectades per fenmens associats , amb estudi de contemplats en aquesta definici. la tipologia i caracterstiques de les inundacions que afecten al territori de la Comunitat Autnoma, En conseqncia, una definici tan homognia de llera identificant i classificant les rees inundables i els natural que no contempli la diversitat del territori no s punts conflictius i les zones de perill per fenmens operativa. geolgics associats a la inundaci. Respecte a la zona de servitud de 5 metres, manca en la definici contemplar els supsits despecials dificultats daccs al marge dun barranc, podent estendre la zona 2. Lanlisi de les zones inundables identifica i classifica les rees inundables segons els segents criteris:
Zonificaci de lespai fluvial

21

 Zona dinundaci freqent: Zones inundables amb un perode de retorn de cinquanta anys. Zones dinundaci ocasional: Zones inundables amb avingudes de perode de retorn entre cinquanta i cent anys. Zones dinundaci excepcional: Zones inundables amb avingudes de perode de retorn entre cent i cinc-cents anys. La zonificaci territorial s revisable dacord amb la delimitaci de zones que es derivi del desenvolupament dels Plans Hidrolgics de Conca. Lanlisi es completa amb la catalogaci de punts conflictius i la localitzaci de les rees potencialment afectades per fenmens geolgics associats a precipitacions o avingudes i tota aquesta informaci es grafia en mapes confeccionats sobre cartografia oficial descala adequada, que figuraran com a documents annexos al Pla. 3. Anlisi de riscos per inundacions, que t per objecte la classificaci de les zones inundables en funci del risc i lestimaci de les afeccions i danys que es puguin produir per la presncia dinundacions en lmbit territorial de la planificaci, per poder preveure diversos escenaris destratgies dintervenci en casos demergncia. Considera, a ms de la poblaci potencialment afectada, tots aquells elements (edificis, installacions, infrastructures i elements naturals o medi ambientals), situats en zones de perill que, si fossin afectats per la inundaci o pels efectes de fenmens geolgics associats, produirien vctimes, interromprien un servei imprescindible per a la comunitat o dificultarien greument les actuacions demergncia. En la estimaci de la vulnerabilitat daquests elements es tenen en compte les seves caracterstiques, les zones de perill en que subiquin i, sempre que sigui possible, les magnituds hidruliques que defineixin el comportament de lavinguda, principalment: Calat de les aiges, velocitat, cabal slid associat i duraci de la inundaci. Les zones inundables es classifiquen per ra del risc en: Zones A: dalt risc. Zones en las quals les avingudes de cinquanta, cent o cinc-cents anys produeixen greus danys a nuclis de poblaci important o aquelles en les quals les avingudes de cinquanta anys afecten a habitatges allats, o danys importants a installacions comercials o industrials i/o als serveis bsics. Dins daquestes zones, a efectes demergncia per a les poblacions, se estableixen les segents subzones: - Zones A-1: zones de risc alt freqent. Zones en las quals lavinguda de cinquanta anys pot produir greus danys a nuclis urbans. - Zones A-2: zones de risc alt ocasional. Zones en las quals lavinguda de cent anys produiria greus danys a nuclis urbans. - Zones A-3: zones de risc alt excepcional. Zones en las quals lavinguda de cinc-cents anys produiria greus danys a nuclis urbans.

Zones B: de risc significatiu. Zones, no coincidents amb las zones A, en les quals lavinguda de cent anys produiria impactes en habitatges allats, i les avingudes de perode de retorn igual o superior a los cent anys, danys significatius a installacions comercials, industrials i/o serveis bsics. Zones C: de risc baix. Les no coincidents amb las zones A ni amb las zones B, en les quals lavinguda de cinc-cents anys produiria impactes en habitatges allats, i les avingudes considerades als mapes dinundaci, danys petits a installacions comercials, industrials i/o serveis bsics. Considerant la situaci dels nuclis de poblaci i les vies de comunicaci en relaci amb las zones inundables, cal identificar les rees de possibles evacuacions, les rees que puguin quedar allades, els punts de control daccessos, els itineraris alternatius i els possibles nuclis de recepci i refugi de persones evacuades. Sincorporen al Pla els anlisis de riscos per trencament de preses que afectin lmbit territorial daquell, un cop aprovats els corresponents Plans dEmergncia de Preses. Tanmateix, la Directriz, arriba noms a graduar el risc del territori inundable en funci del perill i de la vulnerabilitat, sense definir quins nivells risc sn admissibles o inadmissibles. Encara que aquesta norma representi una important eina per ajudar a decidir si un s del sl s compatible o no davant el risc dinundaci, la zonificaci de lespai fluvial pretn anar ms enll, fixant determinats usos del sl en la zona inundable, discriminant, dins la seva amplada legal, altres subzones, amb criteris cada cop ms estrictes respecte a aquestes limitacions, en funci de la proximitat a la llera, el que suposa una diferenciaci graduada dacord amb altres parmetres complementaris del risc i la vulnerabilitat, amb el qual saconsegueix estar cada cop ms a prop de lescenari ideal de lespai fluvial, en el que pugui ser compatible la ocupaci del territori amb baixos nivells de risc i amb ladequada preservaci dels valors ambientals i naturals daquest espai, com a corredor biolgic, i sustent de la vegetaci de ribera.

4.

5.3 La concepci ambiental

Lespai fluvial s analitzat tamb des duna concepci ambiental a partir de la premissa de que en ell es sustenta un valus i molt vulnerable ecosistema, tant pel que fa al medi aqutic com als espais inundables adjacents, les riberes. Els nostres espais fluvials sn notablement variats atesa lelevada heterogenetat ambiental i orogrfica, i la influncia de la climatologia mediterrnia, la qual cosa origina una gran diversitat de tipologies fluvials. Aix, doncs, trobem des de rius dalta muntanya, cabalossos amb elevada velocitat en el flux i situats en zones altes i delevat pendent; trams mitjans i baixos de planes alluvials amb cabals variables, velocitat del flux ms lent, i traats meandriformes o amb llits trenats; fins a

22 Zonificaci de lespai fluvial

cursos daigua discontinus, amb efmera o temporal circulaci de cabal, amb forta influncia mediterrnia, i situats a les zones meridionals i litorals. Aquesta variabilitat conforma uns requeriments ambientals especfics que han de donar resposta a les caracterstiques prpies i concretes, si b es poden fer algunes consideracions de carcter general. Dins la varietat morfomtrica i contextual abans esmentades, s possible discriminar una zonificaci lateral al voltant dels cursos fluvials des dun punt de vista ambiental que, de dins a fora, inclou els segents espais dacord amb la seva funcionalitat: Llit baix, Riba, Ribera i Connectors biolgics externs.

5.3.3

Ribera

Es defineix com ribera, des del punt de vista ecosistmic, les zones laterals a la llera, per fora de la riba, on el nivell fretic del curs fluvial permet sustentar la presencia duna vegetaci higrfita prpia de les zones humides. Es caracteritza, en estat natural, per una estructura boscosa amb espcies arbries de major envergadura i rigidesa, menor disponibilitat hdrica a mesura que ens allunyem del curs principal, i que sestn per a la terrassa baixa i les planes alluvials immediates. Alguns autors han fixat la seva amplada al voltant de les zones inundades amb cabals de perode de retorn de 50 anys, tot i que aquest valor s molt variable depenent del context morfomtric i el tipus de rgim hidrolgic.

Les riberes tenen una relaci directa amb lecosistema aqutic, ja que sn nombroses les funcionalitats prpies daquest espai fluvial. Aix t una relaci directa amb la El llit o llera baixa s la zona ocupada pel cabal habitual qualitat de laigua en els casos de cursos continus, ats que circula pel curs fluvial (el cabal que circula uns 300 que aquesta vegetaci t gran capacitat de retenir dies a lany), i constitueix el suport de lhabitabilitat fsica sediments, nutrients, matria orgnica, plaguicides i de les comunitats estrictament aqutiques que formen daltres contaminants que, de forma difusa, anirien a part de lecosistema fluvial. Tots aquests organismes sn parar aiges avall. s de destacar el seu paper bons indicadors de la salut daquest ecosistema. dautodepuraci al llarg dels cursos fluvials. Tamb tenen un paper important en el cicle biolgic i En els rius de carcter ms mediterrani, de tipus reproductiu de moltes espcies aqutiques, i laport de discontinu o temporals, si b s evident que gran part material com fulles i branques sn de gran importncia de les espcies prpies de per a la xarxa trfica dels cursos daigua continus no ecosistemes. Aix mateix, Des del punt de vista ambiental, s hi sn presents, tamb s una bona estructura de la distingible una zonificaci lateral al voltant cert que poden ser lhabitat vegetaci de ribera i de la del curs fluvial dacord amb la seva daltres comunitats prpies riba permet mantenir un daquests sistemes i que funcionalitat: llit baix, riba, ribera i grau dinsolaci sobre la han esdevingut de gran connectors biolgics externs. llera adequat a les seves inters per la seva raresa i necessitats, de manera que singularitat, com poden ser les comunitats dalocars, els si aquesta desapareix pot provocar sobreescalfaments baladrars (al sud), o les comunitats relictuals de boscos indesitjats de laigua, i la possibilitat dexcs de de llors als sols silicis del litoral ms humit. producci i desequilibri trfic. 5.3.1 Llit baix 5.3.2 Riba Les amplades mnimes aconsellables en aquestes franges ripries per a garantir una mnima funcionalitat sn molt variables depenent de la morfometria fluvial, les comunitats prpies del sistema i lescenari concret. De tota manera, diversos estudis recomanen el manteniment dentre 5 i 90 m, com a mnimes franges vegetades i en bon estat per al manteniment i/o assoliment de la funcionalitat prpia daquests sistemes. Lestructura i composici de la vegetaci ripria s, en si mateix, un indicador de lestat de lecosistema fluvial, i s a ms suport adequat de determinades espcies docells i altres animals, vertebrats o no, que tamb ens donen informaci valuosa sobre el grau dalteraci de la funcionalitat ambiental.

La riba podria definir-se com la interfase entre la superfcie mullada habitual o llera baixa i les planes o terrasses laterals on subiquen les riberes. La riba forma part del que anomenem llera del riu, i la seva amplada dependr de la variabilitat en el rgim hidrolgic i el tipus de secci morfomtrica. Definim com a llera, formada pel llit baix i la riba, a la superfcie susceptible de ser ocupada per les aiges en les crescudes ordinries, s a dir, amb perodes de retorn de baixa freqncia (de lordre d1 a 7 anys segons tipologia). La riba s el suport duna interessant vegetaci hidrfila adaptada a les recurrents crescudes, la immersi temporal o el soterrament amb llims. Les ribes constitueixen un magnfic refugi per a nombroses espcies, forma part important dels corredors biolgics, i dna estabilitat als talussos laterals que dibuixen la llera o canal fluvial. Les ribes solen posseir una franja estreta, tot i depenent de la mobilitat del riu i el seu rgim de cabals pot mostrar una elevada variabilitat en la superfcie ocupada. La vegetaci que sustenta sol ser de port arbustiu i herbaci, flexible.

5.3.4

Connectors biolgics externs

Totes les zones presentades fins aqu exerceixen per si mateixes funcions de corredor biolgic, per hi ha un espai, ms enll de la zona de ribera, que pot fer de connector entre lecosistema aqutic prpiament dit i daltres ecosistemes dinters. Tot i que els cursos fluvials funcionen com a corredors, no han de ser allats dels sistemes laterals.

Zonificaci de lespai fluvial

23

En aquest sentit es consideren despecial importncia les zones de connexi entre els cursos daigua i possibles zones humides properes o altres espais dinters natural, i entre els eixos fluvials i els ecosistemes adjacents.

5.4 La concepci hidrulica

El riu s quelcom ms que un sistema de drenatge, sense dubte. La seva implicaci i influncia en la morfologia i el mosaic del territori s tan clara que est lligat totalment al mitj que travessa. Per la seva funci de canal natural devacuaci de laigua en episodis de pluja s la que ms es lliga a la seva concepci hidrulica.

La visi simplificada, sinttica i sesgada del riu noms com vehiculador daigua (i slids, nutrients i sediments) ja s til per tal de planificar i gestionar els sistemes Les avingudes extraordinries desborden la llera. El flux fluvials, utilitzant els conceptes hidrulics per a delimitar presenta un comportament diferent i ocupa zones que les lnies bsiques on es puguin recolzar i protegir els habitualment no sn mullades pel riu. El riu abasta una altres aspectes del sistema fluvial. I si es visualitza el riu major amplada, una llera daiges altes, i la seva com a xarxa de drenatge, certament es pot assegurar capacitat de transformar el seu mbit s major. Es creen que s la millor i ms completa xarxa unitria: una o varies vies preferents de flux que poden reactivar abastament, drenatge, sanejament i transport de antics braos, o crear-ne de nous. Abasta tota la seva sediments. Apropant-nos a secci hidrulica efectiva, aquest sillogisme, els La llera s lmbit de lespai fluvial que per damunt dels meandres sistemes fluvials sn la concentra les avingudes ordinries. i de les terrasses alluvials xarxa unitria de lescora prximes. A ms, tamb emergent del planeta. Una Les avingudes extraordinries desborden la forma zones inundades que xarxa amb forma darbre, i llera i ocupen zones que habitualment no sn acumulen aigua de lavinque funciona amb la fora mullades pel riu. guda, com a magatzems ms palpable de la Terra, la naturals degut a la manca gravetat. de capacitat de la secci efectiva, o per la creaci de zones allades entre les vies de flux preferents. Segons Per a intentar descobrir les caracterstiques i el la tipologia de riu, la inundaci s smbol de riquesa, per funcionament hidrulic dels sistemes fluvials, s precs la deposici de nutrients i sols frtils. Les avingudes fer-ho de forma ms qualitativa, per lligar desprs els formen els deltes a partir dels sediments, i els continuen conceptes quantificables que serveixen com a referncia alimentant i mantenint. La inundabilitat difusa i mplia en lintent de sintetitzar un ens tant enorme com s un alenteix el flux daigua decantant els sediments que riu. transporta. Tamb sn les avingudes les que alimenten de sorra les costes perqu el mar mantingui les platges. El major testimoni de la presncia del riu s la seva llera. Les zones inundades emmagatzemen aigua i redueixen Aquesta llera es modela de forma natural, en funci de la intensitat de lavinguda (efecte anomenat de les seves condicions hidruliques habituals. El cabal laminaci de la riuada). El cabal aigua avall s menor. habitual que predomina en els rius ms regulars forma Si selimina aquesta zona inundable es canvien tamb el cam que necessita, i li atorga una geometria les condicions del tram aigua avall. Els embassaments dominant. Els rius ms efmers presenten cabals tamb creats amb les preses esdevenen enormes i efectius efmers que no obstant, van formant igualment una llera punts de laminaci, per tamb cementiris de de geometria proporcionada, preveient la seva prxima sediments. Disposar de grans zones inundables atenua visita. La llera s lmbit de lespai fluvial que concentra els efectes negatius de les avingudes, nexalta els les avingudes ordinries. positius (nutrients, sls frtils, laminaci, recrrega, sediments...), i afavoreix la transferncia hdrica amb els La diferent tipologia de rius (rius, barrancs, torrents, aqfers. rambles, estuaris...), i dins de cadascun dells la distinci de cadascun dels seus trams (capalera, vall, delta...), condicionen que la definici de la llera depengui de les 5.5 La tipificaci fluvial caracterstiques de cadascun dells. Ms en aquest pas amb multitud de paisatges, morfologia i geologia tan Els rius catalans presenten una gran variabilitat de tipus diversa, climatologia diferenciada, usos del sl natural, deguda a factors climtics, geolgics i heterogenis..., on no s cap sorpresa trobar sistemes geomorfolgics. El resultat s una important fluvials tant i tant diferents i singulars. Els torrents i rius diferenciaci de morfologies i ecosistemes. Per damunt de muntanya poden transportar grans concentracions daquesta diferenciaci de tipus natural es superposa de material slid. Quan la concentraci que carrega el la variabilitat que introdueixen les alteracions dorigen corrent supera certs lmits es modifica la mecnica del antrpic, que en alguns casos arriben a constituir flux, i el cabal slid condiciona el comportament laspecte ms determinant en el funcionament del hidrulic. Aquesta interacci comporta tamb la sistema fluvial. presncia de deposicions, barres, cons de dejecci, 24 Zonificaci de lespai fluvial

platges de dipsit, trams derosi i transport..., que remodelen la llera constantment. Aix la llera s lmbit on pot fluctuar espacialment tot aquest moviment de slids i aigua en les avingudes ordinries. Els rius que recorren valls i trams mitjos presenten lleres ms regulars, amb una geometria que depn ms del flux hidrulic, un flux que transporta cabal daigua amb concentracions de slid ms baixes. Tot i ser lleres ms regulars, no sn fixes. Tamb fluctuen en lespai i en el temps, amb formes trenades o meandriformes. La llera en el tram final de desgus tamb depn de la tipologia de riu. Els barrancs i rambles solen tenir pendents molt homogenis en tot el seu abast derivat del seu comportament efmer, i poden presentar una llera nica fins el seu final, donada lenergia de les seves avingudes i la continutat del pendent. El rius amb delta poden tenir ms duna llera, o una principal i altres secundries, que han estat o seran principals en una altra poca.

Si b els criteris bsics de planificaci i de gesti han de romandre inalterats i sn daplicaci per a qualsevol tipus de riu, cal tenir en compte alguns matisos, per no caure en consideracions excessivament generalistes. Per poder ajustar a la realitat, amb una certa precisi, els criteris de planificaci i dintervenci sha elaborat una tipificaci fluvial dels rius catalans.

5.5.1

Context zonal

El context zonal est constitut pels 6 grans tipus de rius identificats a Catalunya. Sha partit de la regionalitzaci que lAgncia ha realitzat per a les conques internes de Catalunya i de la que ha fet la Confederaci Hidrogrfica de lEbre per a les subconques compartides.

Els 6 gran tipus de context zonal sn els segents que es representen sobre el mapa de Catalunya:

Zonificaci de lespai fluvial

25

Les caracterstiques de cada tipus sn les segents:

TIPUS FLUVIAL CARACTERSTIQUES Inclou els rius de la zona pirinenca, situats en zones abruptes i normalment de fort pendent longitudinal. El transport slid s important i es caracteritzen per una alta aportaci especfica daigua (superior a 0.5 hm3 km-2 any-1), producte duna forta pluviometria. Tenen un acusat efecte nival En aquesta regi es troben els rius de les serres prepirininques i del Montseny. s una transici entre la muntanya pirinenca i la zona mediterrnia. Bona part dels rius que hi flueixen estan enclavats en zones de relleu abrupte. La pluviometria s moderada (entre 900 i 1.200 mm anuals) i, en conseqncia, les aportacions especfiques sn mitjanes (entre 0.2 i 0.4 hm3 km-2 any-1)

5.5.2

Context local

El context local s una tipificaci de carcter eminentment morfolgic. Inclou un total de 8 morfologies locals possibles.

Muntanya Humida (MH)

Muntanya Mediterrnia (MM)

Es tracta dels rius cabalosos (superen els 600 hm3 anuals): el Llobregat, el Cardener, el Ter i el Fluvi en les conques internes, i lEbre o el Segre en la conca de lEbre. Sn grans rius de planura, dordre elevat (> 4 Eixos Principals segons Strahler), que drenen rees (EP) geogrfiques de relleu poc accidentat, la qual cosa fa que tinguin un pendent longitudinal dbil, normalment molt inferior a l1 %. Les planes dinundaci solen ser extenses s la regi ms extensa de Catalunya, situada entre la muntanya mediterrnia i la franja costanera. La morfologia s variable, ja que tant inclou rees de muntanya mitjana com zones molt planes. s una regi poc plujosa (< 650 mm anuals), per la qual cosa les aportacions especfiques sn molt baixes (inferiors a 0,1 hm3 km-2 any1) i de carcter torrencial; amb una gran capacitat de transport slid Inclou els torrents que desemboquen directament a la mar procedents de les muntanyes prelitorals. Sn de poc recorregut (generalment, menys de 15-20 km de longitud) i efmers (per any, romanen secs ms de 150 dies), atesa la pluviometria dominant, que s dbil i molt irregular. Presenten una gran capacitat de transport slid i freqentment mostren elevats pendents longitudinals, fins i tot prop de la desembocadura, perqu discorren en capalera- per una orografia fora abrupta. En passar per Catalunya, leix de lEbre constitueix un tipus fluvial. s un riu de cabals molt elevats: laportaci anual mitjana s de 8.600 hm3, tot i que laportaci especfica s baixa. s un gran riu, amb una superfcie de conca molt elevada: 46.000 km2. Els trams baixos arriben a ser dordre 6, segons Strahler. Presenta planes alluvials freqents i molt amples, que es poden estendre al llarg duns quants quilmetres. El pendent longitudinal s molt dbil, clarament inferior a l1 %.

Zona Baixa Mediterrnia (ZM)

Torrents Litorals (TL)

La tipologia bsica de rius pretn representar, de manera simplificada, totes les formes de riu que es poden trobar, a escala local, dins lmbit de les conques hidrogrfiques de Catalunya. Per fer-ho, shan tingut en compte tres criteris geomorfolgics i un de naturalitat: Lexistncia o no de llera principal definida s el primer nivell de classificaci, que determina els tipus de riu A (sense llera definida) i B (amb llera definida). Els rius que tenen llera poden tenir o no plana fluvial; la presncia de plana fluvial desglossa en dos els rius de tipus B; distingint entre els que no tenen plana (grup B 1) i els que s que en tenen (grup B 2). La morfologia de la llera divideix en tres grups els rius de tipus B 2, separant els rius amb llera trenada (B 2.1), meandriforme (B 2.2) o artificial (B 2.3).

Eix de lEbre (EE)

Taula 7: Caracterstiques dels tipus fluvials

26 Zonificaci de lespai fluvial

El grau de transformaci de la geometria natural dna lloc a 4 tipus definitius de rius. Aquest criteri desglossa en dues categories els rius de tipus A (A1 i A2) i els de tipus B1 (B 1.1 i B 1.2), i afegeix un nou cas al grup B2 (B 2.3), per als rius que tenen llera i plana, per artificials totes dues.

les conques catalanes (context zonal), amb la intenci de descriure el mxim nombre de casos o escenarispossibles. Aquest creuament combina les diferncies atribubles al context zonal i lheterogenetat morfolgica a escala local. La combinaci de contextos locals (8) i zonals (6) dna lloc a 48 escenaris possibles, dels quals 26 estan representats en la realitat de la xarxa hidrogrfica catalana. La taula precedent ha de servir per poder adscriure qualsevol exemple real de riu a un escenari concret. Cal tenir present, per, que en alguns casos es troben escenaris mixtes, en qu cada marge fluvial pertany a un tipus morfolgic diferent. Aix sol passar en rius transformats.

Laplicaci jerarquitzada daquests criteris fonamentals dna lloc a la definici de 8 morfologies locals bsiques de rius (esquema adjunt).

5.5.3

Escenaris

La identificaci de morfologies fluvials bsiques (context local) sha creuat amb la regionalitzaci simplificada de

Zonificaci de lespai fluvial

27

CONTEXT ZONAL (tipus fluvials)

Muntanya Humida A 1.1 Muntanya Mediterrnia Eixos Principals Zona Baixa Mediterrnia Torrents Litorals Eix de lEbre

CONTEXT LOCAL (morfologies locals)

A 1.2 A 2.1 B 1.1 B 1.2 B 2.1 B 2.2 B 2.3

legislaci daiges, en qu la zona inundable s la franja de terreny delimitada per la lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de retorn 500 anys, aleshores la 5.6 La concepci territorial: gran majoria de ciutats i pobles costaners del nostre pas zonificaci proposada no podrien ni aixecar una casa. En conseqncia, si b s ladministraci urbanstica qui ha de delimitar les Les anteriors concepcions de lespai fluvial sn, per zones inundables, i establirhi limitacions als usos del separat, visions parcials i incompletes, i presenten fins i sl, ha de ser ladministraci hidrulica qui aporti la tot una difcil plasmaci sobre el territori donada la informaci de carcter sectorial sobre les limitacions indeterminaci i lambigitat dalguns dels seus dusos ms tils per a la gesti de lespai fluvial; conceptes. Cap delles permet una correcta gesti dels limitacions que haurien de ser tingudes en compte en usos del territori. lelaboraci i aprovaci del Ni les anteriors concepcions existents de lespai planejament urbanstic. La nova concepci de Per aquest motiu, la nova fluvial ni la Llei 2/2002 durbanisme no resolien lespai fluvial proposada concepci de lespai fluvial o no precisaven prou la gesti de locupaci de s una eina de gesti que t una clara dimensi lespai fluvial. concep lespai fluvial en la territorial, dimensi que seva integritat. Permetr hom vol aconseguir a partir de la zonificaci de lespai i daquesta forma incloure definitivament la funcionalitat els usos a desenvolupar-hi. hidrulica en la planificaci del territori. Aquesta aspiraci s en lnima de la proposta: a partir de la identificaci de les funcions de les diferents zones de lespai fluvial (flux, acumulaci i emmagatzematge daigua, recrrega, bosc de ribera, corredor biolgic,...) sestableixen els usos admissibles en cada zona segons, precisament, la seva funcionalitat. Esdev una zonificaci funcional del territori. s molt important tenir en compte que ni les altres concepcions de lespai fluvial ja comentades, ni la Llei 2/2002 durbanisme resolien o precisaven una qesti tan transcendental com s locupaci de lespai fluvial. Aix, la legislaci daiges preveu unes prohibicions i limitacions en la zona de domini pblic hidrulic, zona de servitud i de policia, i remet al que prevegi la normativa urbanstica. Aquesta prohibeix la urbanitzaci i ledificaci en les zones inundables, la qual cosa implica que la classificaci del sl afectat per la delimitaci ha de ser de no urbanitzable. Si hom accepta la definici de la 28 Zonificaci de lespai fluvial Cadascuna de les zones proposades ve caracteritzada per una definici funcional ben acotada, i per una altra definici que t a veure amb all que hom vol preservar. Dit duna altra manera: una vegada reconeguda la funci de cadascuna de les zones de lespai fluvial i fixats els valors que cal preservar, es correlaciona amb una definici prpia ben concreta, hidrulica i ambiental, que permeti la correcta gesti dels mateixos. Aix doncs cal disposar duna concepci territorial dels espais fluvials que permeti regular adequadament, tant des del punt de vista urbanstic com hidrulic i ambiental, la correcta gesti dels mateixos.

5.6.1

Llera

La llera s la fracci de lmbit de lespai fluvial que concentra les avingudes ordinries. Compren la franja

del terreny que la Llei dAiges defineix com domini pblic. Per a la seva delimitaci, en aquest cas, sha partit de la lnia base sorgida de la delimitaci de les mximes crescudes ordinries.

drenatge duna part del territori, evacuar avingudes. El Sistema Hdric (SH) s aquella zona de lespai fluvial necessria per a preservar el rgim de corrents en cas davinguda. s una zona amb elevat risc dinundacions. s una zona imprescindible per al riu en tant que vehiculadora del flux daigua en avinguda i, alhora, de relaci mediambiental amb la resta delements naturals.

5.6.2

Zona Fluvial

L'espai fluvial desenvolupa diferents funcions hdriques. Una de les ms bsiques s la de contenir i transportar aigua de qualitat i servir de suport als ecosistemes aqutics. La zona ocupada pel riu en lexercici daquesta funci s el que el com de les persones associa amb el concepte riu, es a dir, la llera daiges baixes i la seva vegetaci de ribera. Aix, la Zona Fluvial (ZF) s aquella zona de lespai fluvial necessria per a preservar el riu, ents en la seva concepci ms popular i prosaica. s constituda per la El SH t com a referncia la franja delimitada per la lnia llera (amb presncia continuada o no daigua) i les de cota dinundaci de lavinguda de perode de retorn riberes; la preservaci de la ZF sadrea cap a la 100 anys. La seva protecci de la qualitat de delimitaci ha de A la Zona Fluvial es desenvolupen les laigua i dels sistemes complementar-se amb funcions de contenir i transportar aigua de biolgics associats, aix com consideracions de carcter de la morfologia de la llera i qualitat i de servir de suport als ecosistemes histric, geomorfolgic i les seves riberes. Cont, aqutics. Aquesta zona s el que el com de biolgic. doncs, una clara connotaci les persones associa amb el concepte riu, ecosistmica en tant que s es a dir, la llera daiges baixes i la seva Lestudi hidrulic del riu per el nexe de transmissi de vegetaci de ribera. determinar la franja inunvida. dable amb el cabal de perode de retorn 100 anys ha de realitzar-se en rgim gradualment variat. Si la superfcie mullada per la lnia dinundaci de 100 anys excedeix la ZP, el SH sestendr noms fins on, dacord amb les dades disponibles i el criteri i interpretaci hidrulics, es consideri que hi circularia el major volum daigua i amb velocitat apreciable en cas davinguda, configurant aix la zona de preservaci del rgim de corrents. Es pretn aix donar continutat al SH sota les infraestructures que travessen el riu, o als endegament artificials en els casos que La ZF ve definida per una franja delimitada a partir de la siguin imprescindibles per a la protecci de zones lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de consolidades amb alt risc. En tot cas la lnia resultant retorn 10 anys; amb aquesta definici es vol superar tindr continutat i sentit hidrulic i ambiental. lambigitat de la definici legal del Domini Pblic Hidrulic per la via denglobar tant la llera legal com la seva zona dinfluncia immediata. 5.6.4 Zona Inundable Lestudi hidrulic del riu per a determinar la franja La Zona Inundable (ZI) s la part de lespai fluvial inundable amb el cabal de perode de retorn 10 anys ha ocupat per les avingudes extraordinries. No pot dir-se de fer-se en rgim gradualment variat. Cal considerar, a que la inundaci sigui una funci en si mateixa, per s ms a ms, aspectes de carcter histric, geomorfolgic un aspecte diferenciat de la funci drenant de lespai i biolgic que ajudin a definir levoluci de la zona fluvial fluvial. Quan es produeix una avinguda, i depenent de la (existncia de lleres secundries recuperables, gorgs morfologia del relleu fluvial, sovint laigua abandona les associats, etc.) i en especial la franja de vegetaci de lnies principals de flux per desbordar cap a zones ribera mnima considerada adjacents. La zona necessria per a la El Sistema Hdric s la zona de lespai fluvial afectada per aquest funcionalitat ambiental de requerida per al flux de laigua durant les fenomen pot distingir-se lecosistema aqutic de la requerida per la riuades. La Zona Inundable s la part ocupada dacord amb les dades funci anterior en que el per les avingudes extraordinries per sense disponibles i la tipologia desbordament no flux apreciable. concreta de la massa contribueix a la vehiculaci daigua. del flux de lavinguda i que es produeix amb avingudes 5.6.3 Sistema Hdric molt extraordinries. La zona afectada s doncs ocupada per laigua amb una freqncia molt baixa, similar a la de grans catstrofes. La ZI s doncs aquella zona de lespai fluvial que el riu arriba a ocupar molt espordicament. La preservaci de
Zonificaci de lespai fluvial

Una altra de les funcions hdriques bsiques que desenvolupa lespai fluvial s la de donar sortida al

29

la ZI sadrea a evitar danys importants si b, i a diferncia de les altres dues zones (ZF i SH), s una zona de lespai fluvial modificable per lactivitat humana. La ZI ve definida per la franja delimitada per la lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de retorn 500 anys. Lestudi hidrulic del riu per a determinar la franja inundable amb el cabal de perode de retorn 500 anys ha de fer-se en rgim gradualment variat, tot i considerant les condicions de contorn que afectin lanlisi del tram estudiat i el seu rgim hidrulic. A ms a ms, en lestudi de definici de la zona inundable del riu caldr considerar igualment aspectes de carcter histric, geomorfolgic i biolgics que ajudin a determinar les avingudes histriques i la seva afecci, les caracterstiques geomorfolgiques de les planes dinundaci, de la flora i fauna de la zona aix com daltres trets singulars. Amb lobjectiu de proposar limitacions dusos a lespai fluvial ms tils que els previstos a la legislaci daiges i urbanstica, la ZI es subdivideix, a la vegada, en tres zones: Zona dinundaci greu: s la zona inundable on les condicions hidruliques presenten un calat superior a 1 m, una velocitat major d1 m/s i el producte dambds major de 0,5 m2/s. Zona dinundaci moderada: s la zona inundable fora de la zona dinundaci greu, on les condicions hidruliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat major de 0,4 m/s i el producte dambds major de 0,08 m2/s. Zona dinundaci lleu: s la zona inundable on les condicions hidruliques presenten un calat inferior de 0,4 m, una velocitat menor de 0,4 m/s i el producte dambds menor de 0,08 m2/s.

de llera plena). Correspon, per tant, al cabal que marca linici de la inundaci de la plana alluvial. El cabal de crescuda que incideix ms en el modelat de la llera, en la seva formaci i en el seu transport de sediment.

El cabal dominant s una variable distribuda al llarg de la llera fluvial. Per tal de determinar-lo shan aprofitat les dades de camp existents. Els criteris especfics que justifiquen la seva definici es basen en consideracions hidruliques sn enumerats a la taula segent.
Nom criteri CARACTERSTIQUES Sestima el nivell daigua corresponent a llera plena. Lobtenci daquest nivell es basa en un criteri exclusivament geomtric on sanalitza el quocient amplada/profunditat en funci del calat. Els canvis forts daquest quocient assenyala on es troba el nivell de llera plena. Amb aquest nivell es determina lrea de flux, i el radi hidrulic i, el cabal que omple la llera , es a dir el cabal de llera plena.

SECCIONS REPRESENTATIVES DE LLERA PLENA

Quan es disposa de dades foronmiques, sobt el rang de cabals compresos entre DADES els perodes de retorn 1.5 i 7 anys. Per a FORONMIQUES I obtenir els cabals distributs al llarg de tot DISTRIBUCI DE el riu sadopta el criteri que relaciona el CABALS cabal (Q) i lrea de la conca tributria (A) segons la segent proporci: Q A0.75 Taula 8: Criteris especfics de la Mxima Crescuda Ordinria

5.7.2

Determinaci de la Zona Fluvial

Per a la definici de lmbit de la Zona Fluvial es parteix dels lmits espacials inicials, utilitzats com a tra orientatiu o lnia guia, que circumscriuen les dimensions generals daquesta zonificaci. Aquests han estat obtinguts mitjanant el reajustament i adaptaci de les superfcies ocupades per la zona inundable per a un perode de retorn de 10 anys i, la distribuci espacial dels hbitats dinfluncia fluvial.

5.7 Criteris especfics per a la zonificaci de lespai fluvial

5.7.1 Mxima Crescuda Ordinria

Si lrea que era originalment fluvial ha estat modificada, els hbitats dinfluncia fluvial es reinterpreten dacord amb altres caracterstiques del terreny i amb la distribuci i evoluci dels usos del sl. Lanlisi i interpretaci del territori i laplicaci dels criteris esmentats s eminentment ecosistmica. Tot i que no s possible integrar la totalitat dels elements i formacions dinfluncia fluvial (aspectes estructurals), es procura garantir la inclusi dels espais vitals imprescindibles, per tal de mantenir un mnim de les funcionalitats prpies dels espais fluvials, com sn la de canal hidrulic, dissipador denergia, transport de sediments, la recrrega daqfers, la connectivitat biolgica, etc.

Per a la definici de lmbit del la mxima crescuda ordinria es parteix del cabal dominant de la llera per a cada curs estudiat. El cabal dominant (formatiu o efectiu) pot definir-se com el que determina la forma i dimensions del llit principal del riu. Aix doncs, aquest representa: Lespai de laigua limitat per uns marges (nivell

30 Zonificaci de lespai fluvial

Amb aquesta finalitat, es revisen les lnies obtingudes amb el model hidrulic, per tal de comprovar que lespai abastat per les crescudes corresponents a Q10 garanteix una mnima funcionalitat ecosistmica, dacord amb la realitat fsica del terreny, les infraestructures i actuacions territorials desenvolupades o aprovades i els usos del sl. Alhora, tamb sanalitza la delimitaci amb lobjecte dintegrar les singularitats geomorfolgiques i preveure els comportaments i les problemtiques morfodinmiques que el model hidrulic no incorpora. La traa ecosistmica i funcional aix obtinguda, es revisa finalment per tal de sostreure, quan correspongui, aquelles superfcies que tot i tenir o haver tingut trets fluvials, no poden sser incorporades a la ZF degut a condicionants de qualsevol mena (jurdics, econmics, socials, tcnics, etc.) que poden comprometre lexecutabilitat de la proposta de delimitaci per qestions de factibilitat o deficincia. Sobt daquesta manera la delimitaci definitiva de la Zona Fluvial, que queda lligada amb tot el procs de planificaci participativa, i que t en compte els diferents interessos i visions que es tenen sobre lespai fluvial.

Nom del criteri

Definici del criteri Amb carcter general, en cursos endegats entre motes entre les que la mxima crescuda per a T10 hi quedi restringida, es pren per a la delimitaci de la ZF la contramota externa.

ENDEGAMENTS AMB MOTES

Si hi ha zones modificades antrpicament (per exemple, reblerts), tot i que no RESTAURACI DEL quedin inundades segons el model RELLEU FLUVIAL hidrulic, seran incloses dins la ZF sempre que vulguin ser recuperades o sintueixi que el riu pot recuperar-les en avingudes. Tamb sintegren dins la ZF les zones perimetrals a leix riberenc que, sense tenir INCLUSI DREES actualment trets estructurals o funcionals ESPECIALMENT de caire fluvial i trobant-se fora de lmbit DINMIQUES A abastat pel Q10 (o fins i tot pel Q100 o Q500), NIVELL resulten cabdals per al correcte GEOMORFOLGIC funcionament i levoluci futura del ecosistema fluvial des dun punt de vista morfodinmic. Sintegren dins la ZF la totalitat delements fsics i bitics de naturalesa o carcter fluvial, aix com els espais on es desenvolupen totes les funcions implcites i prpies a lecologia fluvial, amb independncia que es trobin o no abastat per la superfcies compreses dins les mximes crescudes ordinries per a T10. Per qestions especfiques de funcionalitat ecolgica, o b per tal de crear rees damortiment que preservin la integritat fsica, paisatgstica o funcional drees fluvials especialment rellevants molt especialment en els trams declarats com a masses daigua de referncia en aplicaci de la Directiva Marc de lAigua, o espais sota alguna figura de protecci jurdica (PEIN o Xarxa Natura 2000, etc.) o simplement sensibles, dins la ZF poden ser incloses faixes dhbitats perifriques, malgrat no sser caractersticament fluvials (sempre que es trobin dintre de la Zona de Policia). Les dimensions i labast de la ZF han dassolir i mostrar una coherncia espacial i estructural de conjunt que, ocasionalment, pot requerir la incorporaci de determinats terrenys que permetin obtenir una continutat fsica desitjable, necessria i prpia dels espais fluvials. Aix saplica de manera limitada a aquelles zones (encara que no siguin inundables, ni considerades com a hbitat purament fluvial) sense ocupaci consolidada fins al tals de la primera terrassa fluvial.

INCLUSI DHBITATS DINFLUNCIA FLUVIAL

INCLUSI DHBITATS PERIFRICS DE SUPORT A LA FUNCIONALITAT FLUVIAL

Els criteris especfics que governen i justifiquen la delimitaci de la ZF, agrupats per mbits temtics (Hidrulics, Morfodinmics, Ambientals, Legals i de Factibilitat), es troben enumerats a la taula que segueix. Derivats dels especials es defineixen uns criteris particulars a partir de les casustiques i matisos que sn fruit de la interacci dmbits temtics.
Nom del criteri LNIA GUIA DE MXIMES CRESCUDES PER A UN PERODE DE RETORN DE 10 ANYS Definici del criteri Per a la definici de la lnia de delimitaci exterior de la Zona Fluvial, es parteix, com a lnia orientativa de base, de la delimitaci de les mximes crescudes esperables per a un perode de retorn de 10 anys (T10), la qual inclou el DPH. En zones endegades o en nucli urb consolidat, la definici de la ZF sajusta a lespai endegat existent, sempre i quan aquest sigui irreversible, encara que no coincideixi necessriament amb el Q10. MANTENIMENT DE LA COHERNCIA ESTRUCTURAL

ENDEGAMENTS O TRAMS URBANS CONSOLIDATS

Zonificaci de lespai fluvial

31

Nom del criteri

Definici del criteri Com a criteri general la ZF no pot tenir, des del lmit de la zona de mximes crescudes ordinries, una amplada superior a 100 metres (corresponent a la Zona de Policia), amb independncia que la zona inundable per a T10 sigui o no superior (com passa per exemple, en els trams baixos dalguns cursos fluvials). En aquest casos la ZF ser igual a la Zona de Policia. Com a criteri general la ZF no pot posseir una amplada inferior a 5 metres a banda i banda del que queda definit per la zona inundable de la mximes crescudes ordinries (s a dir, no pot posseir una amplada inferior als lmits exteriors de la Zona de Servitud per a ls pblic).

mitjanant el reajustament i adaptaci de les superfcies ocupades per les mximes crescudes associades a un perode de retorn de 100 anys, a la zona que es considera de flux principal de corrents en cas d avingudes. Aix doncs, pel cas de lestimaci del SH, laspecte ms rellevant ser el criteri hidrulic referit al comportament en front del desgus davingudes i la preservaci de la zona de mximes corrents, tenint en compte aquelles zones en les que es produeix la condici de inundaci greu per a lavinguda de 500 anys de perode de retorn. Sha revisat finalment, per tal de sostreure, quan correspongui, determinades superfcies que, tot i tenir o haver tingut - trets fluvials, no poden sser incorporades al SH en atenci a condicionants jurdics. Sobt daquesta manera la delimitaci definitiva del SH, que tamb queda lligada amb tot el procs de planificaci participativa.

AMPLADA MXIMA DE LA ZF

AMPLADA MNIMA DE LA ZF

Quan la Zona de Servitud queda dins de talussos o marges fluvials de fort pendent on no s plenament funcional, es redelimita mitjanant una franja de 5 metres a cada costat de la lnia de GARANTIA DE LA coronament dels marges, FUNCIONALITAT DE independentment de que la zona LA ZONA DE davingudes per a T10, T100 o T500 sigui SERVITUD damplada inferior, o de qu els criteris ambientals recomanin rees ms estretes (com per exemple, en trams encaixonats caracterstics de cursos fluvials de capalera o rambles mediterrnies). Quan el cadastre determini un mbit com espai fluvial o equivalent, aquest ser incls a la ZF mentre no es desenvolupi una determinaci tcnica ms precisa.

CADASTRE

Quan la inclusi dins la ZF duna rea amb uns usos del sl histricament consolidats i on han estat adquirits drets, representi un FACTIBILITAT cost total significativament elevat i TCNICO-SOCIAL I difcilment justificable en atenci als DEFICINCIA beneficis obtinguts, aquesta rea ser ECONMICA sostreta de la ZF, sempre i quan no es puguin preveure futurs escenaris on el balan de lactuaci pogus canviar de signe. Quan concorren sensibilitats socials evidents que atorguen un especial valor a un entorn fluvial determinat b sigui per qestions de simbolisme o de representativitat, ja sigui motivat pel gaudi o la funcionalitat ldica, tot i que el valor ecolgic intrnsec de lindret no sigui especialment rellevant poden esmerarse recursos o esforos excepcionals per tal dassolir la protecci i/o recuperaci de la ZF.

Els criteris especfics que governen i justifiquen la delimitaci del SH, agrupats per mbits temtics (Hidrulics, Morfodinmics, Legals), sn enumerats en les taules que segueixen. Les particularitats daquests i matisacions dels mateixos, que moltes vegades sen deriven de la interacci dmbits temtics, es recullen a lapartat de criteris particulars.
Nom del criteri Definici del criteri

FACTIBILITAT DE BASE SOCIAL

Per a la definici de la lnia de delimitaci exterior del Sistema Hdric es parteix, com LNIA GUIA DE a lnia orientativa de base, de la delimitaci MXIMES de les mximes crescudes esperables per CRESCUDES PER A a un perode de retorn de 100 anys (T100). UN PERODE DE Si es produeixen desbordaments laterals RETORN DE 100 que no tenen continutat, es limita el SH a ANYS aquella franja on es concentra la major part del flux de l'aigua, configurant aix la zona de preservaci del rgim de corrents. INUNDACI GREU En la delimitaci del SH es tenen en PER A L'AVINGUDA compte aquelles zones on es produeix la DE PERODE DE inundaci greu per a l'avinguda de T500. RETORN 500 ANYS

Taula 9: Criteris especfics de la Zona Fluvial

5.7.3

Determinaci del Sistema Hdric

Per a la definici de lmbit del Sistema Hdric, es parteix igualment duns lmits espacials inicials, utilitzats com a tra orientatiu o lnia guia. Aquests han estat obtinguts 32 Zonificaci de lespai fluvial

Nom del criteri

Definici del criteri En zones endegades o en nucli urb consolidat, la definici del SH sajusta a lespai endegat existent si te capacitat per a lavinguda de T100. Amb carcter general, en aquelles zones on l'existncia de motes de protecci impedeix la inundaci de parcelles adjacents que s'inundarien ms enll de 100 m en cas de trencament el SH es pot reinterpretar com la franja que queda inclosa dintre de la Zona de Policia.

Els criteris especfics que governen i justifiquen la delimitaci de la ZI sn:

ENDEGAMENTS O TRAMS URBANS CONSOLIDATS

Nom criteri

Definici criteri

La zona inundable per a perode de MX. CRESCUDES PER A UN T500 ANYS retorn de 500 anys es defineix com a ZI. En aquelles zones on hi ha modificaci de la llera a la prognosi (degut a actuacions MODIFICACIONS DE previstes o proposades), la ZI samplia LA LLERA en base al que es preveu que sigui la futura zona inundable. Taula 11: Criteris especfics de la Zona Inundable

ENDEGAMENTS AMB MOTES

El SH engloba les zones on es produeixen EXPANSIONS I expansions i concentracions brusques del CONCENTRACIONS flux degudes a ocupacions antrpiques BRUSQUES DEL (estructures, infraestructures, etc.) FLUX encara que no siguin inundables. En aquelles zones on, dacord amb les propostes d'actuaci de la prognosi, hi ha modificaci de la llera o de les condicions de inundabilidad, el SH es redefineix sobre la base del que es preveu que sigui la zona inundable per a Q100.

ACTUACIONS PREVISTES

El SH engloba zones que es preveu que la dinmica fluvial o les propostes d'actuaci RESTAURACI DEL puguin tornar a recuperar, tot i no ser RELLEU FLUVIAL inundables com a conseqncia de les ocupacions i impactes en l'espai fluvial. Sintegren tamb dins del SH les zones que, sense tenir actualment trets INCLUSI DREES estructurals o funcionals de caire fluvial i ESPECIALMENT trobant-se fora de lmbit abastat pel Q100 DINMIQUES A (o fins i tot pel Q500), resulten cabdals per NIVELL al correcte funcionament i levoluci futura GEOMORFOLGIC de la llera en avingudes des dun punt de vista morfodinmic. Excepcionalment, zones amb elevat valor PRESERVACI DE ambiental que no siguin inundables poden ZONES DINTERS ser incloses dins del SH per garantir la AMBIENTAL seva continutat. AMPLADA Amb lobjecte de donar-li continutat, el SH RELATIVA DEL SH pot excepcionalment ser igual o superior a RESPECTE DE LA ZI la ZI. Com a regla general el SH no pot tenir, des del lmit de la zona de mximes crescudes ordinries, una amplada AMPLADA MXIMA superior a 100 metres (corresponent a la DEL SH Zona de Policia), amb independncia que la zona inundable per a T100 sigui o no superior (com passa, per exemple, en els trams baixos dalguns cursos fluvials). Taula 10: Criteris especfics del Sistema Hdric

5.7.5

Particularitats de la Zona Fluvial

Definici del criteri

Nom del criteri

Quan la mxima crescuda per a T10 quedi restringida a lespai delimitat per endegaments amb doble mota (s a dir, amb dues lnies de motes paralleles), ENDEGAMENTS AMB independentment que ho sigui entre les DOBLE MOTA motes ms externes o les ms internes, es pren per a la delimitaci de la ZF la contramota externa de les lnies de motes ms exteriors. Quan el Q10 queda endegat dins un sistema lateral de motes, malgrat ENDEGAMENTS AMB puntualment es produeixin vessaments MOTA DISCONTNUA laterals poc significatius (per O AMB VESSAMENT discontinutats, trencaments temporals, LATERAL PUNTUAL resguards insuficients, etc.) es pot redefinir la ZF en base a lamplada mnima que es consideri recomanable.

5.7.4

Determinaci de la Zona Inundable

Per a la definici de la lnia de delimitaci de la Zona Inundable, sutilitza la lnia base sorgida de la delimitaci corresponent a l'avinguda de T500 anys.
Zonificaci de lespai fluvial

33

Nom del criteri

Definici del criteri

5.7.6

Particularitats del Sistema Hdric

Definici criteri En zones endegades de manera irreversible i inundables per a T100 sajusta el SH fins a la mxima franja inundable lliure dedificacions on es preveu que el flux daigua pot ser considerable. En zones endegades on es disposa dalternatives constructives o espai suficient per a eliminar lendegament existent, es pot ampliar la definici del SH al nou mbit que defineix la futura soluci.

Sinclouen dins la ZF les rees identificades com a no inundables per a T10 per que podrien funcionar com a lleres activades per fenmens morfodinmics o per avingudes INCLUSI DE LLERES intenses, com ara antigues lleres SECUNDRIES secundries, tallades en meandres, rees de desgus recurrent en zones de desembocadura, marges oposats a marges modificats per infraestructures, esculleres, etc. La cobertura de la comunitat vegetal de ribera ms immediata al curs fluvial amb COMUNITAT continutat i bon estat de conservaci VEGETAL DE RIBERA evidents sutilitza com a element orientador per a la delimitaci de la ZF. Tamb sinclouen dins la ZF els ambients o hbitats que, posseint una fisonomia no fluvial i essent perifrics a leix del curs (per confrontats a aquest), es HBITATS troben inequvocament caracteritzats o INTERRELACIONATS modelats, funcional o estructuralment, AMB LESPAI FLUVIAL per elements o processos dinfluncia fluvial (com, per exemple, zones humides dinfluncia fretica o dorigen fluvial, lleres secundries inactives, etc.) Es tindran especialment en compte els condicionants ambientals a les zones, internes o externes, dun meandre no ocupades per la inundaci de cap perode de retorn, sempre i quan aquell no tingui un s consolidat. La zona situada dins de la MCO es considera, a efectes de planificaci, com a ZF, incloent-hi les illes que no siguin suficientment significatives per la seva superfcie (< 300 m2) o que, essent-ho, no siguin accessibles o b mantinguin el seu s natural sense activitats antrpiques.

Nom criteri

ENDEGAMENTS IRREVERSIBLE

ENDEGAMENTS REVERSIBLE

Quan la mxima crescuda per a T100 quedi restringida a lespai delimitat per endegaments amb doble mota (s a dir, amb dues lnies de motes paralleles), ENDEGAMENTS AMB independentment que ho sigui entre les DOBLE MOTA motes ms externes o les ms internes, es pren per a la delimitaci de la SH la contramota externa de les lnies de motes ms exteriors. Quan el Q100 queda endegat dins un sistema lateral de motes, malgrat ENDEGAMENTS AMB puntualment es produeixin vessaments MOTA DISCONTNUA laterals poc significatius (per O AMB VESSAMENT discontinutats, trencaments temporals, LATERAL PUNTUAL resguards insuficients, etc.) es pot redefinir el SH en base a lamplada mnima que es consideri recomanable. En aquelles zones on hi ha un llit histric que ha migrat, s'ha de preservar un espai per si es produeix un retorn a la ubicaci original. Aquest espai es reinterpreta, com a mxim, dintre de la franja compresa a la ZI. S'incorporen al SH aquelles illes que, malgrat no ser inundables, queden dintre de la zona abastada per l'avinguda de T100 i no sn suficientment significatives per la seva superfcie (<300 m2), o no sn accessibles, o no estan urbanitzades, o en elles no es proposa cap actuaci. Sinclouen dins el SH les rees identificades com a no inundables per a T100 per que podrien funcionar com a lleres activades per fenmens morfodinmics o per avingudes intenses, com ara antigues lleres secundries, tallades en meandres, rees de desgus recurrent en zones de desembocadura, marges oposats a marges modificats per infraestructures, esculleres, etc. Les zones internes dun meandre no ocupades per la inundaci de cap perode de retorn i no incloses dins de la ZF, es poden incorporar al SH, tot i que no es produeixen fenmens morfodinmics importants, si saprecia una continutat a nivell ambiental.

MARGES DE MEANDRES

LLITS HISTRICS

INCLUSI DILLES FLUVIALS

REES INTERSTICIALS I PERIMETRALS ALS ESPAIS DAIGUABARREIG

ILLES Tot i no ser inundables, si no estan urbanitzades i estan compreses dins la ZP, es poden incorporar a la ZF per donar-li continutat.

PARTS BAIXES DE CURSOS

Quan la ZP estigui intensament ocupada per usos antrpics, la ZF podr ser menor que aquella, sempre i quan tingui una amplada mnima de 20 metres des de la MCO. Si a lhora de garantir la funcionalitat de la ZS hi pot haver perjudici per a un s existent que en el seu moment havia estat informat favorablement per lAdministraci hidrulica, es tindran en compte el condicionants amb els que shavia fet el corresponent expedient.

INCLUSI DE LLERES SECUNDRIES

S AUTORITZAT

ZONES INTERIORS DE MEANDRES

Taula 12: Criteris particulars de la Zona Fluvial

34 Zonificaci de lespai fluvial

Nom criteri

Definici criteri El criteri a aplicar en els grans eixos fluvials, shaur dadaptar a les seves caracterstiques morfolgiques amb independncia de la seva amplada.

GRANS CURSOS FLUVIALS

Taula 13: Criteris particulars del Sistema Hdric

5.8 Aproximaci geomorfolgica a la zonificaci territorial

La zonificaci proposada requereix duna modelitzaci hidrulica a fi dobtenir les lnies dinundaci de diferents perodes de retorn que serviran de base per a determinar, tenint en compte tamb aspectes ambientals, les tres zones conegudes com ZF, SH i ZI. En aquells trams de riu en que encara no es disposi daquesta modelitzaci es pot fer una primera aproximaci a partir de criteris geomorfolgics. La tcnica de la Geomorfologia permet la definici dunitats fsiques i formes del relleu. Explica la gnesi del modelat de la superfcie terrestre segons la conjunci de diversos factors: estructura tectnica i sedimentaci, composici qumica del subsl, variacions climtiques i agents erosius (circulaci daigua, gel desgel, contrasts trmics, etc.). El coneixement daquesta branca de la geologia permet llegir com si fos el llibre de registre de la Histria els events i evoluci, tant a escala de temps geolgic com de temps histric, dels processos que han afectat la superfcie terrestre (modelacions del relleu, sedimentacions, inundacions, etc.). Amb la cartografia de les terrasses fluvials, planes dinundaci dels rius, cons de dejecci, formacions deltiques i planes costaneres, es pot delimitar lextensi de les zones potencialment inundables.

Terrassa baixa: formen part de la Zona Fluvial noms les parts inferiors que (degut a processos derosi/sedimentaci) han estat rebaixades i connecten gradualment amb les terrasses actuals, existint la possibilitat que aquestes rees adquireixin funcionalitat en avingudes de perodes de retorn encara baixos. Aquestes zones solen presentar vegetaci tpica de ribera, matolls i canyissars. Zones rebaixades o dextracci drids: sn zones situades a cotes similars a les de les terrasses actuals que durant les inundacions de baix perode de retorn tamb sn funcionals. Vessants: terrenys situats en vessants que es troben a una cota similar o inferior a lalada de les terrasses actuals. Aquesta cota sestableix per a cada vessant agafant com a referncia les de les terrasses actuals que enllacen aiges amunt i aiges avall que sestenen en front del vessant a laltre marge del riu. Aproximaci al Sistema Hdric

5.8.2

El Sistema Hdric (SH), des de la concepci geomorfolgica, ocupa espais que si b no sn dinundaci freqent sn inundats amb perodes de retorn mitjans-alts sense arribar als episodis de carcter catastrfic i excepcionals. Per tant, sn mullats per la majoria davingudes significatives a excepci de les extraordinries i per ells hi circulen en aquests casos el mxim volum daigua i amb velocitat apreciable. Sn rees que es troben fora de llit major del riu i que sovint estan delimitades lateralment per uns marges o escarpaments. Engloba la zona daiges altes dels sistemes fluvials, delimitada geomorfolgicament per les primeres terrasses fluvials de manera que inclou les parts superiors de la terrassa baixa i les inferiors de la terrassa mitjana. On els boscos de ribera sn ms amples, la part daquests que excedeix de la Zona Fluvial estaria ubicada en aquests espais, ocupats tamb freqentment per camps de conreu.

5.8.1

Aproximaci a la Zona Fluvial

Des de la concepci geomorfolgica, la Zona Fluvial (ZF) pot definir-se com un espai delevat dinamisme hidrolgic, format pel llit del riu o zona habitualment inundada, ms la riba o zona freqentment inundada aix com una mnima ribera funcional des del punt de vista ecolgic. s a dir, sn terrenys susceptibles de ser inundats freqentment per les riuades de menor magnitud i estan constituts per les segents formes: Canal fluvial o llit menor: correspon a aquelles rees de la vall fluvial ocupades per les aiges que el riu transporta normalment i que, per la seva naturalesa, es troben inundades la major part de lany. Terrasses inferiors: corresponen a les terrasses situades a cotes ms baixes i que sn la terrassa actual i la terrassa baixa: Terrassa actual: aquesta s ubicada dins del llit major. La seva gnesi es produeix actualment i sinunda completament durant les riuades de ms baix perode de retorn. Degut a la seva freqent inundaci la vegetaci es escassa i shi troben restes de basses naturals i/o artificials dipositades durant les darreres crescudes.

Amb la cartografia de les terrasses fluvials, planes dinundaci dels rius, cons de dejecci, formacions deltiques i planes costaneres, pot establir-se lextensi de les zones potencialment inundables.
5.8.3 Aproximaci a la Zona Inundable

La Zona Inundable (ZI) s la zona mullada per inundacions de carcter extraordinari de molt elevat perode de recurrncia i carcter catastrfic. Sobrepassa normalment la zona considerada com a ribera i compren tota la terrassa baixa, la major part de la mitjana i en alguns sectors arriba fins al peu de la terrassa alta. Sn zones on dacord amb la geomorfologia sintueix que molt espordicament poden ser mullades per sense flux i velocitats apreciables i que noms, i en alguns casos, es t constncia dhaver resultat inundades en episodis histrics molt concrets.
Zonificaci de lespai fluvial

35

6. Els usos admissibles en lespai fluvial

Una de les parts fonamentals del model de gesti de lespai fluvial proposat s lestabliment duna relaci dusos del sl i dactivitats admissibles segons la zona de lespai fluvial de qu es tracti. Es a dir, un cop zonificat lespai fluvial segons la seva funci, cal determinar els usos compatibles amb cadascuna daquestes funcions. En aquest captol es planteja una proposta dusos bsica en funci de la zonificaci territorial proposada. El 28 de juny de 2001 el Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua va aprovar un document amb els criteris tcnics a tenir en compte en lelaboraci dels informes preceptius en la tramitaci del planejament urbanstic. Aquests criteris tcnics van elaborar-se amb la finalitat d'objectivar els aspectes tcnics bsics que han de prendres en consideraci en l'elaboraci dels informes que, d'acord amb la legislaci vigent, ha de sollicitar l'administraci urbanstica a l'Agncia Catalana de l'Aigua en la tramitaci dels diferents instruments de planejament urbanstic. Es per aix que van ser anomenats colloquialment criteris hidrourbanstics. Aquests criteris ja van partir de la idea de proposar uns usos compatibles en funci de la zonificaci de lespai fluvial segons la seva funcionalitat hidrulica. s per aix que han esdevingut una pea important del model de gesti. Derivat del notable aven dut a terme en els estudis de Planificaci dels Espais Fluvials i de delimitaci de zones inundables, lexperincia assolida en laplicaci daquests primers criteris en problemtiques prctiques concretes amb casustiques molt diverses, i sobretot, de la intensa i estreta collaboraci entre els Departaments de Poltica Territorial i Obres Pbliques i Medi Ambient i Habitatge, el 2 de mar de 2006 el Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua va aprovar un nou document amb lactualitzaci dels criteris tcnics, que sn els que a continuaci s'exposen. Aquests han estat anomenats criteris tcnics per a la regulaci dusos en zones inundables proposats per lAgncia Catalana de lAigua al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per tal que siguin inclosos al Reglament de la Llei dUrbanisme. LAgncia Catalana de lAigua autoritzar, si sescau, aquelles intervencions o activitats que, de conformitat amb la vigent normativa estan sotmeses a autoritzaci per realitzar-se en zona de domini pblic hidrulic, de servitud o de policia.

A la Zona Fluvial no es pot admetre cap s del sl. En el Sistema Hdric no es pot admetre cap nova edificaci o construcci ni cap s o activitat que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny.

6.2 Usos admissibles al Sistema Hdric

En la zona de sistema hdric no es pot admetre cap nova edificaci o construcci ni cap s o activitat que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de laigua o lalteraci del rgim de corrents en cas davinguda. Es consideren usos compatibles condicions els segents: amb aquestes

(g) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap installaci o edificaci, ni tampoc lestabliment dhivernacles ni cap tipus de tancament de les parcelles. (h) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a laire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena. (i) Els llacunatges i les estacions de bombament daiges residuals o potables. (j) Lestabliment longitudinal dinfraestructures de comunicaci i transport, sempre que permeti la preservaci del rgim de corrents. (k) La implantaci dinfraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el rgim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aiges. (l) Aquells altres usos previstos per la legislaci aplicable en matria de domini pblic hidrulic.

6.3 Usos admissibles a la Zona Inundable

Als efectes de la regulaci dels usos admissibles, cal distingir tres situacions, en funci dels parmetres hidrulics disponibles de calat i la velocitat de lavinguda: Zona dinundaci greu: s la zona inundable on les condicions hidruliques presenten un calat superior a 1 m, una velocitat major d1 m/s i el producte dambds major de 0,5 m2/s.

6.1 Usos admissibles a la Zona Fluvial

En aquesta zona no es pot admetre cap s, llevat daquells previstos a la legislaci aplicable en matria de domini pblic hidrulic.

36 Els usos admissibles en lespai fluvial

Zona dinundaci moderada: s la zona inundable fora de la zona dinundaci greu, on les condicions hidruliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat major de 0,4 m/s i el producte dambds major de 0,08 m2/s. Zona dinundaci lleu: s la zona inundable on les condicions hidruliques presenten un calat inferior de 0,4 m, una velocitat menor de 0,4 m/s i el producte dambds menor de 0,08 m2/s.

En aquesta zona, atenent a les condicions dinundaci indicades en la delimitaci establerta per la planificaci hidrolgica: (a) En la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en qu es produeixi la condici dinundaci greu no es pot admetre rees dacampada ni serveis de cmping, ni cap tipus dedificaci. (b) En la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en qu es produeixi la condici dinundaci moderada no es pot admetre rees dacampada ni serveis de cmping, ni cap tipus dedificaci, amb excepci de les destinades a usos industrials i demmagatzematge. (c) La part de la zona inundable per episodis extraordinaris en qu es produeixi la condici dinundaci lleu no est subjecte a limitacions dels usos admissibles.

diferents conreus amb les distintes condicions dinundabilitat. En funci del tipus de conreu, s assumible un major o menor temps de permanncia de la inundaci, o una major o menor velocitat de les aiges. Tamb les prdues econmiques sn majors o menors en funci del tipus de conreu, i per tant, la influncia del perode de recurrncia de les inundacions que les provoquen ha de ser una variable ms en lestudi de viabilitat financera. Fins i tot depn del tipus de conreu el qu sigui compatible amb la zona fluvial i el seu bosc de ribera, o pot condicionar lobturaci dinfraestructures aigua avall. Per tant, amb el suport tcnic de lAgncia, els organismes i administracions implicats en lagricultura han de considerar aquesta influncia de la inundabilitat com una variable gens menyspreable en la seva gesti. La preservaci del medi natural t, sense dubte, gran influncia sobre els criteris tcnics redactats. Influencia en la seva concepci i fins i tot, en la delimitaci de la zonificaci que els sustenta. Per aquest pas endavant realitzat per lAgncia per fer igual de quotidians els aspectes ambiental i els aspectes hidrulics, cal que sigui ampliat encara ms. Hi ha aspectes ambientals molt importants en la gesti dels espais fluvials que no poden dependre nicament de ladministraci hidrulica, donat que els ecosistemes aqutics formen part de tot un entorn natural indivisible. Els organismes i administracions ambientals han nodrir-se de laportaci de lAgncia per a gestionar el medi ambient, i participar encara ms amb el desenvolupament de criteris i amb la seva intervenci en la gesti que lAgncia realitza dels espais fluvials, valuosos i variats ecosistemes. El planejament urbanstic i la seva tramitaci van ser els principals motius per a la redacci dels criteris tcnics. Sn tils i importants, per no donen resposta total a la realitat existent i que es planifica.

6.4 Desenvolupament obert i viu dels criteris tcnics

Establir una zonificaci de lespai fluvial, i definir uns usos bsics compatibles amb cada zona s un pas molt important en el cam que el nostre pas ha de recrrer, i que t dos carrils: la preservaci i la sostenibilitat. Cal tenir clara la seva direcci i mantenir el nord.

La legislaci urbanstica no desenvolupa lanlisi del risc dinundaci en el planejament urbanstic, per s ho desenvolupar el Reglament de la Llei dUrbanisme. LAgncia pot aportar molta informaci de les zones i nivells de risc dinundaci del territori, o les eines per a determinar-les, i la informaci que sorgeix de la gesti dels espais fluvials, que s Lurbanisme, lagricultura i el medi ambient la gesti que li pertoca com han de marcar-se els seus llindars Els criteris tcnics definits administraci hidrulica. La sn els trets ms bsics i resposta amb l'elaboraci assumibles de risc dinundaci, i lAgncia pot fonamentals, per han de dels informes en la aportar informaci per ajudar a aquests ser desenvolupats per a tramitaci urbanstica t altres organismes a definir aquests llindars. cadascun dels interessos com a principal objectiu fer que semmarquen en respectar els espais fluvials. Per el tractament del risc aquests usos. Lurbanisme, lagricultura i el medi dinundaci en el planejament urbanstic s una tasca ambient han de marcar-se els seus llindars assumibles que pertoca precisament a ladministraci urbanstica de risc dinundaci i les compatibilitats en funci de la que consta duna srie de qestions que cal continuar naturalesa de ls que es pretn realitzar de la zona desenvolupant, i que afecten a aspectes com, per dinfluncia dels espais fluvials. LAgncia a hores dara exemple, de quina forma es fa compatible el risc pot aportar ja un elevat volum dinformaci per ajudar dinundaci en zones urbanes consolidades, urbanes als altres organismes a definir aquests llindars. sense consolidar i urbanitzables sense desenvolupar, o sobre com pot condicionar-se ladequaci de les infraestructures i les edificacions front el risc dinundaci. Lagricultura, no cal dir-ho, est fortament lligada a la influncia dels espais fluvials, pel seu recurs principal que s laigua, i tamb per la riquesa de les seves terres. La tasca de fer front a aquest binomi hidrulicas per aix que tamb est fora influenciada per la urbanisme ja ha reclamat la participaci dambdues seva inundabilitat. La inundabilitat del sl rural, administracions, amb la implcita presncia dels aspectes bviament est ms assumida que la del sl urb, molt ambientals, i aix ha de continuar sent irrefutablement ms complexa. Malgrat aix, s igualment necessari per seguir caminant pel carril de la sostenibilitat. desenvolupar criteris o normes que regulin la relaci dels
Els usos admissibles en lespai fluvial

37

7. Criteris generals dactuaci en espais fluvials

En lmbit on ja es disposa de la zonificaci de lespai fluvial, el principi rector ha de ser el de respectar els usos admissibles proposats. Fora daquest mbit, tenint en compte aquesta concepci ds correcte de lespai fluvial, les actuacions hauran de basar-se en el principi general de mnima intervenci possible en el medi i de preservaci i adequada gesti dels ecosistemes aqutics. A continuaci sesmenten una srie de criteris que orienten sobre laplicaci concreta daquests principis fluvials.
Promoure les actuacions de sanejament daiges urbanes recollides al PSARU i les aiges industrials recollides al PSARI Depuraci terciria de les aiges residuals Monitoratge de la qualitat de les aiges superficials de les zones humides i dels cursos daigua (i de les subterrnies) Seguiment dels punts i zones crtiques de lixiviats i abocaments daigua Control i prevenci de la contaminaci difusa per nitrats Regulaci de les activitats dexplotaci de vivers Revisi de concessions de reg Plans de gesti de laqfer Neteja dels vigilncia abocaments de runes i

7.1 Les actuacions

Les actuacions que poden reduir o eliminar els problemes esmentats poden ser tant de gesti com estructurals. En qualsevol cas, lactuaci destinada a palliar un problema concret ha de comptar amb les altres menes dimpacte, per tal de no reproduir-los, i en el major nombre dels casos per fer compatible la soluci de varis temes en una nica actuaci. Actuacions sobre el risc dinundabilitat han de poder millorar la qualitat ambiental i viceversa. De forma genrica, les actuacions que donen resposta als principals impactes, entre daltres, sn les segents:
Eliminaci selectiva dels canyars i altres espcies invasores. Tasques per a la potenciaci i millora del bosc de ribera Eliminaci selectiva de motes i rebliments artificials Control de les espcies de fauna invasores Dintervenci i restauraci de la vegetaci de ribera

Senyalitzaci als punts ms recurrents dabocament Dintervenci i restauraci del medi abitic (i bitic) Reperfilat dels talussos riparis envats i afectats per moviments de terres, i restauraci de la vegetaci ripria Potenciaci i restauraci despecial inters natural dels espais

Delimitaci i recuperaci del D.P.H. Creaci rees daccs a la poblaci Adequaci de punts de reproducci per als amfibis Regulaci de la caa als cursos principals Reducci de lefecte barrera infraestructures perpendiculars Correcci de deficincies als conflictius per a la connectivitat de les Excloure el sistema fluvial com a zona de pastura punts De regulaci i ordenaci de ls pblic o privat Protecci despais naturals, i establir acords de custdia del territori amb propietaris, especialment als llindars de la ribera Recuperar la zona de servitud del D.P.H., afectada en alguns casos per interessos privats Eliminaci dels camins que ocupen les lleres i zones ripries Zonificaci de lespai fluvial Foment de les bones prctiques agrcoles en la zona de policia

Regulaci de les activitats dexplotaci forestal De recuperaci i millora de les aiges (qualitat i rgim hidrolgic) Alliberament de cabals de manteniment Control a la sobreexplotaci del fretic Naturalitzaci del rgim daiges a les basses

38 Criteris generals dactuaci en espais fluvials

Monotoritzaci de la conca, inspecci i control. Instar altres organismes amb competncies sectorials o territorials en la gesti del territori per tal dimplementar i potenciar la xarxa de connexions biolgiques que es proposa en la gesti de lespai fluvial Fer difusi dels continguts i resultats de la planificaci dels espais fluvials i de les intervencions que sen derivin Formar comissions de seguiment per a facilitar laplicaci de les mesures de gesti proposades Endegar iniciatives de sinrgia i retroalimentaci per al refor de la planificaci i de les mesures de gesti proposades Endegament de campanyes sensibilitzaci ambiental de

Laplicaci de les actuacions, tant de gesti com estructurals, ha de realitzar-se sempre de forma coordinada amb els organismes competents en la matria i, bviament, amb lAgncia Catalana de lAigua. Les actuacions necessries per a preservar la qualitat de lespai fluvial, siguin de competncia compartida o nica, estiguin programades o no, no han de perdre mai la referncia que s, de fet, el problema o problemes concrets que la diagnosi ha determinat. Lexecuci de certes propostes s relativament simple, per moltes daltres actuacions tenen un grau de complexitat que requereix dun estudi especfic per llur desenvolupament, o que demanen el dileg i lentesa amb interlocutors diversos, alguns dells amb interessos directes sobre lespai fluvial. Moltes de les mancances i dels impactes deriven de deficincies estructurals i de base, i les actuacions han de prendre aquestes deficincies com el problema darrel, intervenint sobre les causes en comptes de ferho sobre els efectes. Per exemple, una intervenci sobre el medi abitic generalment ja comporta la intervenci sobre el medi bitic (leliminaci duna captaci daigua i el seu alliberament a la llera millora les comunitats de ribera situades aigua avall). Per altra banda, un major nombre dintervencions sobre el medi abitic no comporta que puguin tenir ms repercussi sobre la conservaci de la ribera que un nombre menor dutes a terme sobre la flora, la vegetaci o la fauna. Shauran danalitzar a fons els canvis que provoca lactuaci concreta en el funcionament hidrulic i la morfodinmica del curs en que sactua, tant aigua amunt com aigua avall de la mateixa, tenint en compte les modificacions del calat i les cotes en les zones afectades. Les actuacions de caire ambiental han de tenir presents no noms els aspectes ecolgics de la conca sin tamb que la seva definici t per objecte preservar, protegir i potenciar els espais naturals existents i, alhora, que aquests estiguin integrats en el context ambiental propi de cada sistema.

De divulgaci i aplicaci a la gesti

Ampliaci de la capacitat hidrulica de la llera i reducci del risc dinundaci Millora de la capacitat dinfraestructures de desgus

Construcci de basses de laminaci Recuperaci de zones inundables Desviaments i construcci de llits alternatius De reducci del risc dinundaci Motes de protecci Obres de drenatge pel desgus de zones estancades Foment dels criteris per a la disminuci de l'escorrentiu i erosionabilitat del sl Senyalitzaci de zones inundables Promoci de la contractaci dassegurances Promoci de plans demergncia amb programes, protocols i normes a seguir Protecci contra el procs derosi lateral de la llera Preservaci de les zones de laminaci Sobre la morfodinmica fluvial Anlisi de despreniments Regulaci de les activitats dels llindars Correcta gesti del sediment fluvial Remodelaci destructures: ponts, assuts, estacions daforament, travesses, etc. Taula 14: Actuacions correctores en l'espai fluvial

7.2 Ocupaci de lespai fluvial

Qualsevol tipus docupaci de lespai fluvial sha de basar en el principi general del seu correcte s i la preservaci de la seva funcionalitat. No es faran construccions, edificacions ni modificacions del perfil natural del terreny dins la zona en qu, dacord amb la millor informaci disponible (Delimitaci de Zones Inundables per a la Redacci de lINUNCAT, delimitaci geomorfolgica de zones potencialment inundables, etc.) es pugui condicionar la preservaci del rgim de corrents o la seva funcionalitat morfodinmica o ambiental. Quan existeixin dubtes sobre la viabilitat hidrulica duna actuaci i si es considera indispensable en la mateixa, es far per part del peticionari un estudi dinundabilitat dmbit local dacord amb la metodologia de la Guia Tcnica. Recomanacions tcniques per els estudis dinundabilitat dmbit local.

Criteris generals dactuaci en espais fluvials

39

7.3 Endegaments, canalitzacions i funcionalitat hidrulica i morfodinmica

Les obres dendegament i canalitzaci de rius i rieres estaran destinades majoritriament cap a la preservaci de bens i estructures consolidades en front les avingudes i crescudes dels sistemes fluvials. Sintentar sempre que sigui possible emprar aquelles tcniques que minimitzin limpacte ambiental i garanteixin una certa estructura i funcionalitat ecolgica al sistema. Aix, doncs, cal tenir en compte: Noms es realitzaran obres dendegament i canalitzaci fluvial dures en aquells trams on la complexitat urbanstica i social de lentorn faci imprescindible aquest tipus dactuaci. Sevitar doncs la protecci de zones inundables sense estructures consolidades i legalitzades, i on les crescudes i avingudes no representin un problema important de seguretat civil. Sempre que sigui possible soptar per preservar i protegir els espais inundables de les ocupacions urbanstiques i dinfrastructures. Cal minimitzar les actuacions de modificaci, rectiliniaci i prdua de diversitat ambiental dels cursos fluvials per tal de garantir el seu bon estat ecolgic. En el cas dactuaci de fixaci artificial de marges i llits en eixos fluvials, on les afeccions en cas davingudes no suposin prdues de vides humanes o quantioses prdues econmiques, es tindran en compte alternatives dendegament i protecci de marges i talussos utilitzant tcniques de bioenginyeria fluvial, sempre que els condicionaments hidrulics ho permetin. Es tendir, quan aix sigui compatible amb els usos actuals consolidats, a recuperar la funcionalitat hidrulica i ambiental de les planes dinundaci i de les confluncies de lleres. Caldr conixer i respectar aquells trams en que els cursos daigua es mostren morfodinmicament actius de forma natural actuant solament quan la dinmica ha estat alterada artificialment i els seus efectes afecten a usos consolidats i infrastructures que calgui protegir o al funcionament hidrulic.

Afavorir ls de material vegetal de lmbit de la intervenci mitjanant tcniques de propagaci vegetatives i/o la reproducci mitjanant llavor. En cas que no sigui adient ls daquestes tcniques caldr cercar el material vegetal despcies autctones prpies de la ribera de la massa daigua de referncia ms prxima a lmbit de lintervenci, amb representativitat despcies pels diferents estrats que conformen la ribera en funci de laccesibilitat a laigua. Afavorir intervencions que potencin la prpia regeneraci natural, minimitzant un excessiu intervencionisme. Tanmateix, les intervencions shauran denfocar amb un mnim manteniment posterior. Potenciar les actuacions que milloren la connectivitat transversal i lateral en aquells mbits que es requereixi, compatibilitzant-ho amb els requeriments del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment.

7.5 Naturalitzaci i/o rehabilitaci dels marges

La naturalitzaci i/o rehabilitaci de marges sovint representa la nica intervenci de millora de lestat ecolgic de la massa daigua que es pot dur a terme en un curs daigua donat la presncia daltres usos a la Zona Fluvial, per criteris de factibilitat social o tcnica, entre daltres que impossibilita una actuaci de majors dimensions i amb objectius prpiament de restauraci ecolgica i morfodinmica. Per a qualsevol intervenci en els marges cal tenir en compte per els segents criteris: No dur a terme cap reforestaci de riberes on estiguin previstes mesures de tipus hidromorfolgic en tant aquestes no han estat realitzades o, en el seu cas, executar-les al mateix temps o de forma coordinada. Evitar lartificialitzaci del marge, creant ambients o hbitats no adequats per a la biogeografia i morfometria de la llera, tenint en compte els parmetres de referncia de qualitat dels marges en lmbit objecte de lactuaci. Evitar les modificacions i excessiva intervenci sobre la morfometria de la llera dels sistemes fluvials. Aquests sn altament dinmics i necessiten un cert grau de llibertat per a la seva evoluci. Afavorir ls de tcniques de bioenginyeria que sadaptin als objectius de la intervenci i a la morfodinmica del tram. Tanmateix, aquestes tcniques shauran daplicar adaptant-se als parmetres hidrulics (velocitat mxima admisible en episodis de crescudes, calat mxim en MCO i tensi tangencial mxima admissible) i morfodinmics (rgim de transport de sediments, processos erosius locals, moviments en massa, etc.)

7.4 Manteniment de la funcionalitat ecolgica i hidrodinmica dels espais fluvials

Els espais fluvials que shan considerat com a punts singulars per un estat de conservaci adient o per presentar elements dinters per a la seva conservaci hauran de preservar els valors implicits per a la seva funcionalitat ecolgica i hidrodinmica vetllant pel seu manteniment. Qualsevol intervenci que es dugui a terme haur daplicar el coneixement integral de tots els processos que conformen la dinmica fluvial afavorint la conservaci i millora de lespai. Caldr tenir en compte els segents criteris: 40 Criteris generals dactuaci en espais fluvials

Afavorir ls despcies autctones prpies de la ribera de la massa daigua de referncia ms prxima a lmbit de lintervenci, amb representativitat despcies pels diferents estrats que conformen la ribera en funci de laccesibilitat a laigua. La planta haur de ser preferentment de vivers de la regi amb ecotips equivalents.

negativament afectades en episodis davingudes o evolucions de tipus morfodinmic. Per aix cal tenir en compte uns criteris generals dactuaci per aquelles zones on encara no es disposa de zonificaci detallada dels espais fluvials. Les infrastructures de sanejament, abastament, estacions de bombament daiges o de matries primeres i similars, hauran de situarse fora de lespai fluvial ms dinmic, respectant les zones inundables per a cabals associats a perodes de retorn mitjans-alts, delimitades geomorfolgicament per les primeres terrasses i part de les mitjanes a fi de preservar el rgim de corrents. Les infrastructures soterrades de conducci daiges, matries primeres o similars es situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones morfodinmicament actives i de risc derosi. En tot cas i durant la fase dinstallaci daquestes infrastructures es tindr cura de preservar al mxim lestructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable lafecci al mateix caldr posteriorment dur a terme una recuperaci i restauraci ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

7.6 Restauraci dels espais fluvials

La restauraci dels els espais fluvials s un nivell dintervenci que requereix un coneixement integral dels processos ecolgics i de la prpia dinmica fluvial de lmbit englobant actuacions a diferents nivells per tal dassolir un estat ecolgic adient en funci de la massa daigua de referncia. Per a dur a terme la restauraci dun espai fluvial cal considerar els segents aspectes: Les actuacions de reforestaci de riberes han danar lligades amb actuacions de tipus hidromorfolgic en aquelles punts que siguin necessries per a assolir els objectius de la restauraci, executant-se al mateix temps o de forma coordinada. Que la recuperaci de la vegetaci de ribera garanteixi la seva estructura i funcionalitat com a ecosistema, defugint daspectes purament esttics i ornamentals. Afavorir ls despcies autctones prpies de la ribera de la massa daigua de referncia ms prxima a lmbit de la intervenci, amb representativitat despcies pels diferents estrats que conformen la ribera en funci de laccesibilitat a laigua i ladaptaci a la dinmica fluvial. La planta haur de ser preferentment de vivers de la regi amb ecotips equivalents. Evitar les modificacions i excessiva intervenci sobre la morfometria de la llera dels sistemes fluvials. Aquests sn altament dinmics i necessiten un cert grau de llibertat per a la seva evoluci. Afavorir intervencions que potencin la prpia regeneraci natural, minimitzant un excessiu intervencionisme. Tanmateix, les intervencions shauran denfocar amb un mnim manteniment posterior. Potenciar les actuacions que milloren la connectivitat transversal i lateral en aquells mbits que es requereixi, compatibilitzant-ho amb els requeriments del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment.

7.8 Lnies aries elctriques, de telefonia i similars

Les lnies aries elctriques, de telefonia i similars shauran de disposar de manera que els seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Aix mateix i atesos els requeriments del corresponent Decret pel qual sestableixen mesures de tallada peridica i selectiva de vegetaci en la zona dinfluncia de les lnies aries de conducci elctrica, per a la prevenci dincendis forestals i la seguretat de les installacions, els seus traats longitudinals en lespai fluvial shauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera.

7.9 Explotacions forestals de ribera

La manca de criteris clars, coordinats i respectuosos amb lestructura i funcionalitat dels sistemes fluvials en lexplotaci de les masses forestals situades en zones inundables, els boscos de ribera, ha portat, en ocasions, a la desestructuraci daquests sistemes naturals fent decrixer la seva funcionalitat ecolgica i afectant greument la continutat hidrulica. La gesti de les explotaci forestals que afecten els boscos de ribera han danar encaminades a mantenir aquesta funcionalitat depenent del context de cada tram fluvial i de la tipologia funcional daquest. Els criteris dexplotaci han de ser diferents segons es tracti duna zona de capalera o dun tram mig o baix dun riu, i depenent del tipus decosistema forestal de ribera i del seu entorn immediat, tenint que primar la preservaci dafeccions en cas davingudes sobre els destricte

7.7 Infrastructures de sanejament, abastament, transport de matries primeres i altres conduccions

Les necessries infrastructures de conducci daigua, combustible i matries primeres provoquen en ocasions severes afeccions als espais fluvials que cal evitar si s possible, o en tot cas minimitzar. Tamb es poden veure

Criteris generals dactuaci en espais fluvials

41

rendibilitat econmica. Seguint les directrius marcades per la Directiva Marc de lAigua, i centrant-nos en la gesti i explotaci dels sistemes riberencs, es pot diferenciar els trams fluvials en diferents zones: Zones destat natural. Sn trams de rius molt poc o gens pertorbats i amb una qualitat ambiental excellent, tant de laigua com de la ribera. Aquests trams, tal i com proposa la directiva marc, es consideren com a zones de referncia, i sutilitzaran com a objectius de qualitat per a la resta de trams fluvials de caracterstiques similars. Aix, doncs, aquestes zones han de romandre impertorbades i la seva explotaci ha de ser nulla, o tan sols de mnim manteniment. Zones molt modificades. Sn trams de rius que lactivitat humana ha transformat severament i irreversiblement. La forta pressi antrpica i la inviabilitat de restaurar aquestes zones (sota criteris econmics i socials), ha provocat que es cataloguin com a masses artificials o molt modificades i, per tant, no sels exigir el bon estat ecolgic sin un bon potencial, que no deixa de ser un comproms de millora i manteniment esttic i paisatgstic. En aquests trams la gesti forestal s prcticament nulla, per en el cas dexistir la seva gesti es basaria nicament en criteris ornamentals i paisatgstics. Zones a aconseguir el bon estat ecolgic. En aquest grup hi trobem la resta de trams fluvials, sense estar en un estat de conservaci natural i sense estar fortament modificats. s en aquestes zones on es concentren la major part de les explotacions forestals de ribera, les quals shaurien de dur a terme de forma que permetin la progressiva recuperaci duns boscos de ribera funcionals ambientalment. En aquest sentit es desenvolupen uns mnims criteris que caldr tenir en compte per a lexplotaci del bosc de ribera: Minimitzar ls de maquinria pesada en les activitats prpies de lexplotaci forestal per a reduir la compactaci del sl de la terrassa fluvial. Permetre una franja de ribera inalterada adjacent a la llera, composada per les espcies autctones de ribera, amb una funcionalitat decot i de transici amb les explotacions forestals de ribera, composades per espcies hbrides i de rpid creixement. Evitar ls de pesticides en la zona de ribera adjacent a la ZF i minimitzar ls a nivell global en lmbit del SH. Potenciar masses forestals amb estructures que siguin compatibles amb el rgim de corrents del SH.

7.10 Manteniment i conservaci de lleres pbliques

Cal garantir el manteniment hidrulic i la conservaci de les lleres pbliques en bon estat. Cal doncs destinar recursos per a aquestes tasques sense desestructurar el bosc de ribera i la seva funcionalitat i actuant tan sols en lmbit de llera pblica amb criteris de sostenibilitat ambiental i hidrulica. Cal tenir en compte que: Els programes de manteniment i conservaci de lleres no sn instruments de gesti i explotaci forestal de ribera ni dactivitats extractives drids i terres vegetals. Cal actuar en aquelles zones on la variaci del rgim natural dels cabals circulants, atesa la derivaci permanent o temporal aigua amunt o la variabilitat climtica de la zona, produeixin una invasi a la llera despcies vegetals no prpies daquests ambients i, per tant, susceptibles de ser arrossegades i produir el collapse en el normal desgus daigua en cas davingudes i crescudes extraordinries. Cal mantenir i conservar les rees prviament afectades per actuacions de restauraci. Els treballs de neteja i conservaci de lleres pbliques aniran tan sols encaminats cap a la retirada de les espcies vegetals invasores, i el condicionament hidrulic de la secci fluvial sense la modificaci de la seva morfometria prpia, per garantir el pas de laigua en cas de crescudes, tal i com faria el propi rgim natural del cabals circulants si aquests no haguessin estat modificats per lactivitat humana. Les actuacions destinades a leliminaci despcies invasores del tipus canya (Arundo donax) o accia (Robinia pseudoacacia) entre daltres, sacompanyaran dactuacions per a la seva substituci progressiva amb espcies ms prpies de la ribera. Totes les actuacions i autoritzacions hauran danar acompanyades de mesures de control i dun comproms per part de lentitat promotora de garantir el compliment de les especificacions esmentades.

7.11 Ordenaci dhorts

Lexistncia dhorts en s mateixos no solament no representa cap agressi a lespai fluvial sin que implica una garantia de preservaci dusos compatibles, sempre que es respecti la comunitat de ribera i que saccepti el risc que suposa que puguin ser inundats ocasionalment, afavorint la seva fertilitat. Per altra banda, la presncia delements i infraestructures associades a aquesta activitat com les casetes per les eines, les tanques, els dipsits per a laigua, entre daltres fa que sigui necessria la seva regulaci i minimitzaci per tal de no interferir p al rgim de corrents i per tant a lptim desgus del flux en episodis de crescudes. Tanmateix, la seva regulaci permetr una millor

42 Criteris generals dactuaci en espais fluvials

adaptaci paisatgstica daquesta activitat dins la zona fluvial, revaloritzant la seva vlua i funcionalitat com a espai. En aquest sentit, es formulen els segents criteris generals per a la seva incorporaci en la gesti de lespai: En zones no endegades les casetes es localitzaran fora de la zona reservada a preservar el rgim de corrents que constituiria el Sistema Hdric, es a dir les primeres terrasses i on es disposi de modelitzaci hidrulica, la zona ocupada per la lnia dinundaci de 100 anys. En zones endegades solament sacceptaran casetes quan la capacitat hidrulica de lendegament sigui superior a 100 anys i es localitzin fora de la lnia dinundaci daquest perode de retorn. Les delimitacions entre parcelles no podran ser tanques rgides, habitualment composades per elements reciclats, acceptant-se nicament aquelles conformades per vegetaci prpia de la ribera adaptada al rgim de corrents dins la superfcie mullada per la lnia de 100 anys. Les zones o parcs dhorta hauran destar degudament senyalitzades pel risc dinundaci en cas que es localitzin dins de lmbit del rgim de corrents. Tanmateix, caldr incorporar el risc a la gesti i ordenaci de lhorta.

minimitzaci de limpacte durant lexecuci de les obres de nova projecci i ladequaci daquestes per garantir la permeabilitat biolgica del sistema fluvial. Sobre aquest tema, lAgncia ha publicat la Guia Tcnica Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai fluvial. En aquestes recomanacions, publicades i de lliure disposici a www.gencat.net/aca, sexposen una srie de metodologies de clcul i de recomanacions a tenir en compte per al disseny daquelles infraestructures que interfereixen amb cursos fluvials.

Les infraestructures ms generals i significatives sn:

7.12 Infraestructures generals en lespai fluvial

La morfologia normalment planera dels espais fluvials ha emps el desenvolupament territorial precisament cap a lespai fluvial. I parallel a aquest desenvolupament simplanten les infraestructures que donen servei al territori. Al marge de la pertorbaci o anullaci del propi funcionament dels diferents serveis que pot produir-se degut a la seva ubicaci dins lespai fluvial i la seva influncia, aquesta interacci provoca molts ms impactes que tenen com a vctima lespai fluvial. El disseny daquestes infraestructures requereix la determinaci dun cabal davinguda del curs fluvial associat a un nivell de risc docurrncia, i la definici duna geometria que permeti el pas daquesta avinguda amb una srie de condicionants orientats a disminuir els efectes daquesta en la prpia infrastructura i en lentorn de lespai fluvial afectat. El seu disseny ha de garantir, per exemple, la possibilitat de neteja en cas dobstrucci, la resistncia front erosions i la mnima afecci al curs natural daigua i el seu entorn. La fragmentaci del territori i dels seus hbitats pot tenir lorigen en esdeveniments de caire natural, per sens dubte sn les transformacions de caire artificial les que poden provocar aquest efecte. Els corredors i connectors ecolgics sn vitals per a la subsistncia daquests sistemes naturals i, per tant, s necessari minimitzar limpacte del fraccionament que les infraestructures pot provocar. Tamb cal tenir en compte mesures de

Ponts i obres de drenatge. El seu impacte s inversament proporcional a la seva capacitat. La manca de capacitat i dadaptaci a la magnitud del sistema fluvial que han de salvar provoca efecte barrera i un agreujament de la inundabilitat. Tamb provoca la concentraci del flux i de les erosions, i la pertorbaci del llit natural. Disminueix o elimina la connectivitat biolgica. La fallada estructural de lobra per la seva manca de capacitat general provoca un impacte sobtat encara ms greu.

Criteris generals dactuaci en espais fluvials

43

Terraplens parallels als cursos fluvials. Els terraplens dinfraestructures paralleles als cursos fluvials i que es troben dins la seva plana dinundaci redueixen la capacitat daquesta de ser inundada, disminuint la laminaci natural de les riuades i afavorint el trasllat rpid aiges avall de lona davinguda. Provoquen una impermeabilitat hidrulica i de connectivitat biolgica entre el sistema fluvial i laltra banda del terrapl.

Collectors, canonades, serveis. Tant si sn superficials com soterrats, la seva presncia impacta sobre lespai fluvial. La zona de servitud que porten lligada condicionen el desenvolupament natural de lentorn fluvial. Mals funcionaments o avaries en el seu servei poden provocar contaminacions directes de lespai fluvial. El creuament dels serveis esdevenen punts durs que poden esglaonar el llit i actuar com a barreres dins el curs.

44 Criteris generals dactuaci en espais fluvials

45