Cultura ClàssicaGD

GUIA DIDÀCTICA
PROJECTE ÒMADA
CULTURA CLÀSSICA
3
ESO
GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 1 06/06/11 10:14

Índex
prOJECTE
1. PRESEnTACió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. ElS MATERiAlS DEl PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3. lES COMPETènCiES bàSiquES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4. ElS PRinCiPiS METODOlÒgiCS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
5. ESTRuCTuRA DiDàCTiCA DElS llibRES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
prOgramaCiOns
PRoGRAmACIó D’àReA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PRoGRAmACIonS D’AULA
quadre de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
unitat 1: la poma de la discòrdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
unitat 2: Aquil·les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
unitat 3: Hèlena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
unitat 4: Odisseu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
unitat 5: Eneas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
unitat 6: Perseu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
unitat 7: Hèracles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
unitat 8: Jàson . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
unitat 9: Teseu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
unitat 10: Orfeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
unitat 11: èdip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
OriEnTaCiOns didàCTiquEs
Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Mode de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Objectius generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 3

Índex
Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Material complementari: suports i tècniques artístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Material complementari: tipus de vasos grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
AVALUACIONS
L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Avaluació final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Avaluació formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
SOLUCIONArI
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
4 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GuIa dIdÀctIca
PROJEctE

projecte
1. prEsEnTaCió
En aquesta guia s’ofereix:
1. una explicació del nostre projecte didàctic i unes orientacions metodològiques sobre la manera
en què s’ha de treballar cada un dels blocs de què consta el llibre de l’alumne.
2. la programació d’àrea i d’aula.
3. unes orientacions didàctiques, on s’inclouen els objectius generals del llibre, així com els objec-
tius concrets treballats en cada unitat.
4. un solucionari que inclou la resolució de totes les activitats del llibre de l’alumne.
5. Avaluacions.
Aquest llibre de text respon a una tradició ja iniciada per aquestes autores dins de l’assignatura de
Cultura clàssica, i materialitzada en manuals anteriors publicats pel mateix grup editorial. no obstant
això, l’enfocament aportat per aquest nou text sobre uns mateixos objectius ha variat i suposa una
recreació diferent.
El major problema que es presenta en aquesta assignatura és l’amplitud i heterogeneïtat del llegat de
l’antiguitat clàssica i el reduït nombre d’hores que té assignat aquesta assignatura. no creiem que en
aquestes condicions sigui possible abordar la totalitat dels coneixements que comprèn aquesta matè-
ria amb tot el rigor que seria desitjable, evitant així un tractament superficial i anecdòtic. Per això hem
optat per fer una selecció de continguts amb el desig que proporcionin als alumnes que trien aques-
ta assignatura els instruments necessaris perquè, de forma autònoma, puguin continuar endinsant-se
en el món clàssic.
Per a això hem prioritzat aquells aspectes del món grecollatí que, sent-ne essencials i definitoris, po-
den resultar més atractius per als nois i noies d’aquesta edat i estimular, per tant, la seva curiositat per
conèixer-ne d’altres. Aquesta és la raó fonamental per la qual hem donat tant d’espai a la mitologia,
perquè creiem que és un dels aspectes de la totalitat del llegat grecoromà que millor ha conservat la
seva frescor i que pot resultar més interessant als alumnes. En segon lloc, hem seleccionat aquells
aspectes més definitoris de la societat grega i romana (vida quotidiana, creences, institucions, tecno-
logia, etc.) entre els quals hem prioritzat sempre els que millor puguin ajudar a entendre la identitat
europea, la qual cosa inclou un apartat etimològic, com a referència necessària al que constitueixen
les bases lingüístiques de la nostra cultura. Aquesta divisió tripartida, complementada per unes varia-
des activitats, es veu reflectida en l’estructura de cada una de les parts del text: El mite, El món clàssic
i Lèxic.
En aquest manual hem cregut que era necessari fer accessible l’aproximació dels alumnes a les nos-
tres fonts clàssiques, adaptant-les i facilitant-ne el lèxic. El recurs triat ha estat la confecció d’una sèrie
de relats a partir de diferents textos clàssics; en alguns casos, la narració segueix un sol autor, mentre
que en d’altres n’aplega diversos simultàniament, que s’entrellacen en un mateix relat per configurar
un cicle de lectura, complet i tancat en si mateix, expressat de vegades per boca dels diferents perso-
natges que hi intervenen.

projecte
En l’apartat El mite, la lectura dels relats aporta el coneixement de les seqüències essencials de cada
mite, narrades de la manera més amena possible i procurant crear un cert suspens que estimuli la
lectura del text. De l’ampli camp de la mitologia clàssica, i ja que tampoc no és possible abordar-la en
la seva totalitat, hem seleccionat per a les primeres cinc unitats l’estudi de la llegenda troiana pel fet
de ser un element essencial de la tradició cultural clàssica i perquè a través dels segles ha estat no
sols un referent literari i artístic, sinó també una reserva inesgotable d’idees, de temes de reflexió,
d’exemplificacions, etc. les restants unitats tracten les principals figures heroiques del món clàssic que
constitueixen referents culturals ineludibles, ja que han perviscut fins als nostres dies convertits en
símbols i arquetips essencials de l’imaginari occidental.
Pel que fa a la part El món clàssic, s’ha evitat recórrer a qualsevol forma d’exposició teòrica i per això
s’ha optat per la tècnica de la novel·la històrica. En cada una d’aquestes seccions es construeix un
petit relat versemblant a partir d’un personatge real documentat, de determinada extracció social,
cultural o fins i tot ètnica (el soldat difunt d’una làpida, una dona retratada, una jove atenesa, un gla-
diador citat en les fonts, una Pítia dèlfica, personatges històrics com ara Olímpia, Cèsar, leònides,
Adrià, etc.), que, situat en el seu temps i el seu context segons les dades que hi apareixen, i seguint
els autors clàssics, parla de la seva vida i el seu món. Cada un d’ells s’expressa a més en un gènere
(carta, monòleg, al·locució, memòries, etc.), en el qual hem intentat combinar el rigor i la cerca de
l’enriquiment expressiu de l’alumne amb l’accessibilitat.
En tots dos apartats hi ha un gran nombre d’imatges que constitueixen una àmplia col·lecció d’obres
d’art de totes les èpoques, previstes no sols per il·lustrar, sinó per ser el centre i focus d’activitats es-
pecífiques de l’alumne, ja que les considerem un recurs didàctic de primer ordre.
Finalment, l’apartat Lèxic comprèn una sèrie d’exercicis clars i productius, amb la intenció que resultin
accessibles i tinguin aplicacions immediates.
Tot això es completa amb el suport d’un diccionari visual (arquitectònic, ceràmic, de mapes i eixos
cronològics), que constitueix l’apèndix final del llibre de l’alumne.
Mercedes Madrid i elena Pingarrón

Projecte
2. Els matErials dEls ProjEctE
2.1 Llibre de l’alumne
ÍNDEX
1. La poma de la discòrdia
2. Aquil·les
3. Hèlena
4. Odisseu
5. Eneas
6. Perseu
7. Hèracles
8. Jàson
9. Teseu
10. Orfeu
11. Èdip
llibre de text Annex:
ISBN 978-84-9804-593-2 – Els grecs i els romans
Llibre de l’alumne amb – Eix cronològic
11 unitats didàctiques
– Mapa de Grècia i de Roma
– Diccionari visual
– Làmines amb activitats
2.2 Guia didàctica
Projecte:
Fonamentació pedagògica dels llibres i les guies.
Programacions:
De cada àrea i de cada unitat.
orientacions:
Protestes didàctiques per posar en pràctica a la classe.
avaluacions:
Propostes d’avaluació inicial i final.
solucionari:
Solucionari de les activitats del llibre de l’alumne.
guia didàctica
ISBN 978-84-9804-811-7
Recursos didàctics per al professor

projecte
3. LEs COmpETènCiEs bàsiquEs
En els decrets sobre els ensenyaments mínims de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obli-
gatòria s’estableixen les anomenades competències bàsiques que l’alumnat ha d’haver adquirit al
final de les etapes de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obligatòria.
Com és sabut, la incorporació de les competències bàsiques al currículum deriva de la reflexió sobre
l’educació al segle xxi que s’ha anat fent en l’àmbit dels països de la unió Europea. la unESCO va
encarregar un estudi sobre aquesta qüestió a una comissió presidida per Jacques Delors, expresident
de la Comissió Europea, i integrada per experts de tot el món, no sols occidentals. l’informe es va
presentar el 1996 amb el títol Educació: hi ha un tresor amagat dins, encara que es coneix habitual-
ment com a Informe Delors. En aquest document s’estableixen els quatre grans pilars de l’educació:
1. aprendre a conèixer. Cal dominar els instruments del coneixement. Posa èmfasi en el fet que
no tots els mètodes són adequats per aprendre a conèixer i considera que, per damunt de tot, ha de
prevaler el plaer de conèixer, comprendre i descobrir.
2. aprendre a fer. les persones es formen per desenvolupar una activitat, però de vegades no po-
den realitzar-la. Per això, en comptes d’aconseguir una qualificació personal (habilitats), cada vegada
és més necessari adquirir competències personals, com treballar en grup, prendre decisions, relacio-
nar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca representa un paper molt important la creativitat.
3. aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. l’informe afirma que
aquest és un dels reptes més importants del segle xxi. En la història de la humanitat mai no ha existit
el poder destructiu de què es disposa ara. Davant d’aquesta situació cal aprendre a descobrir els al-
tres; hem d’apreciar que som diferents, però que, sobretot, som interdependents: depenem els uns
dels altres. i per descobrir els altres hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos (quan sàpiga qui sóc
jo, podré plantejar-me la qüestió de l’empatia, comprendre que l’altre pensa de manera diferent de la
meva i que té raons tan justes com les meves per discrepar). En aquest sentit, l’informe Delors pro-
posa que s’afavoreixin els treballs en comú, que es presti atenció a l’individu com a ésser particular i
únic, i que es destaqui la diversitat com a element necessari i creador.
4. aprendre a ser. Aquest punt fa referència al desenvolupament total de cada persona, a l’educació
integral de què es parla des del final del segle xix i principi del segle xx: l’educació del pensament
autònom. Es tracta de fomentar que cada persona sigui conscient de la seva pròpia realitat com a
ésser amb capacitat de reflexió i actuació. Cada ésser és una individualitat irrepetible. Cada ésser ha
de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres éssers, i ha de cultivar la capacitat de
tenir un pensament propi i una lliure voluntat d’actuació.
En el marc de la unió Europea, els consells europeus d’Estocolm, el 2001, i de barcelona, el 2002,
van adoptar els futurs objectius específics dels sistemes europeus d’educació i formació, i un progra-
ma de treball (Educació i Formació 2010). Entre aquests objectius s’inclou el desenvolupament de
capacitats per a la societat del coneixement i altres de més específics orientats a promoure l’aprenen-
tatge d’idiomes, desenvolupar l’esperit d’empresa i potenciar la dimensió europea en l’educació en
general.

projecte
En aquest context de reflexió educativa, la Comissió sobre l’aprenentatge permanent (2001) i la pos-
terior Resolució del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el caràcter prioritari de «les noves
competències bàsiques» i van insistir en el fet que l’aprenentatge permanent ha de començar en
l’edat preescolar i prolongar-se més enllà de la jubilació.
la llei Orgànica d’Educació (lOE), aprovada el 2006, també es refereix a l’aprenentatge permanent
en un dels seus annexos, en el qual apunta que «la incorporació de competències bàsiques al currí-
culum permet posar l’èmfasi en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un
plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits. D’ací el seu caràcter bàsic. Són
aquelles competències que un individu ha d’haver adquirit en finalitzar l’ensenyament obligatori per
poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta
de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida».
En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bàsiques que sorgeixen
dels òrgans institucionals de la unió Europea, s’han identificat les vuit competències bàsiques que
citàvem en la presentació:
• Competència en comunicació lingüística.

• Competència matemàtica.
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
• Tractament de la informació i competència digital.
• Competència social i ciutadana.
• Competència cultural i artística.
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Autonomia i iniciativa personal.
Cal tenir present que les competències bàsiques no s’han de considerar mai de manera aïllada, per-
què sovint s’encavalquen i s’entrellacen: determinats aspectes essencials en un àmbit reforcen la
competència en d’altres. la competència en les capacitats bàsiques de la llengua, la lectura i l’escrip-
tura, el càlcul i les TiC constitueixen el fonament essencial per a l’aprenentatge, mentre que totes les
activitats d’aprenentatge es basen en la capacitat d’aprendre a aprendre. Hi ha una sèrie d’elements
formatius aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competències bàsiques: el
pensament crític, la creativitat, la capacitat d’iniciativa, la resolució de problemes, l’avaluació del risc,
la presa de decisions i la gestió constructiva dels sentiments.
En íntima relació amb aquestes vuit competències bàsiques, hi ha sis aspectes escolars que mereixen
especial atenció en el context educatiu espanyol. Són els següents:
• El foment de la lectura i l’ús de biblioteques.
• El domini d’una llengua estrangera, concretament, de l’anglès.
• La capacitat per a l’ús i el domini de les noves tecnologies de la informació i la comuni-
cació.
• L’educació en valors.
• L’atenció personalitzada a l’alumnat en un entorn social cada vegada més divers.
• L’equilibrada distribució dels continguts al llarg del curs escolar.

projecte
Des de Castellnou Edicions proposem recursos didàctics específics per abordar cada una d’aquestes
sis grans qüestions, que són, al mateix temps, part integrant de les competències bàsiques formu-
lades.
4. ELs prinCipis mETOdOLÒgiCs
Els objectius educatius de Castellnou Edicions tenen com a eix central l’adquisició de les anomenades
competències bàsiques. Els principals recursos didàctics de la nostra proposta són els següents:
4.1 Foment de la lectura

la lectura és, sens dubte, un dels cavalls de batalla en el context educatiu. Si aconseguim que els
alumnes llegeixin bé, tingin una bona comprensió lectora, una bona dicció, un bon ritme i una bona
entonació, la lectura es convertirà en un instrument essencial d’aprenentatge, de comprensió de la
realitat i d’integració cultural i social. Com a habilitat curricular, llegir no pot ser competència exclusiva
de l’àrea de llengua. Per això, en el nostre projecte reforcem la lectura sense el peatge obligat de les
activitats adjuntes i estimulem la lectura pel gust de llegir.
4.2 Ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

En totes les àrees i en totes les unitats didàctiques trobem alguna proposta d’activitats TiC estretament
relacionades amb el contingut general de la unitat. Es tracta d’una proposta que preveu l’autorització
del professorat i que permet avançar sistemàticament en l’ús i el domini progressiu d’aquestes noves
tecnologies.
4.3. Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

És necessari tenir en compte que en les aules conviuen alumnes amb necessitats educatives molt
diferents. Sigui per un entorn social o per una escolarització molt heterogènia, sigui per les caracterís-
tiques individuals de cada u, és necessari que els mètodes i els continguts educatius resultin tan
adaptables com sigui possible a cada alumne i alumna.
Tots els nostres materials per a l’Educació Secundària Obligatòria han estat concebuts tenint en comp-
te aquesta diversitat. Dins de cada unitat didàctica trobareu materials de reforç i d’ampliació, que
permetran al docent crear el seu propi itinerari educatiu segons les necessitats de la seva aula o d’al-
guns dels seus alumnes.
El material de reforç i d’ampliació que trobareu en aquesta guia didàctica està pensat per orientar els
mestres i donar-los idees, i pot utilitzar-se de moltes maneres: d’una banda, pot entregar-se a l’alum-
nat que el requereixi, després de l’explicació de la unitat; d’una altra, sobretot si ens referim al mate-
rial de reforç, pot utilitzar-se per començar les explicacions de la unitat d’una manera més senzilla i
pautada, en cas que considerem necessari establir bé les bases de tots els alumnes de la classe abans
d’accedir a un nivell conceptual més elevat.

projecte
4.4 Distribució equilibrada de continguts

Els continguts d’un curs estan organitzats en totes les àrees d’acord amb una seqüència d’onze uni-
tats didàctiques. Els nostres projectes trenquen així les fórmules tradicionals, que conceben un
nombre d’unitats divisible entre tres, d’acord amb els tres trimestres que marquen la dinàmica d’un
curs escolar. El canvi que proposem no és gratuït; al contrari, pretén respondre a l’exigència d’una
millor adequació a la realitat i al ritme escolar determinat pel calendari anual. la nostra proposta de
seqüència parteix d’un fet fàcilment observable: el tercer trimestre, independentment de quan se
celebri la Setmana Santa, és sempre més curt que els altres dos. Per això, a l’hora de seqüenciar les
unitats al llarg del curs, n’establim quatre per al primer trimestre, quatre per al segon i només tres per
al tercer.
A més, a la sobrecàrrega de continguts que es dóna habitualment en el tercer trimestre se suma sovint
una activitat escolar una mica frenètica: final de curs, excursions escolars, setmanes culturals, etc. la
profusió de continguts programats per a aquest trimestre produeix de vegades un cert desassossec
i nerviosisme entre els professors, que poden tenir dificultats a l’hora donar tots els continguts inclosos
en la programació d’una matèria abans del final de curs. la nostra manera de dividir la programació
pretén evitar aquests desajustos entre el temps disponible i la matèria que cal impartir.

Projecte
5. Estructura didàctica dEls llibrEs
PàGiNa d'ENtrada El MitE

Títol de la unitat Unitat Títol de l’apartat Contingut
Índex de
continguts Vocabulari
Què en sé? Objectius Fotografies que Activitats sobre

Coneixements previs de la unitat complementen el contingut treballat
el contingut
El MÓN clàssic lÈXic

Títol de l’apartat
Títol de l’apartat
Activitats per
treballar lèxic
Vocabulari
grec i llatí
Contingut Ampliació
del contingut
actiVitats d'aMPliaciÓ actiVitats dE rEFOrÇ
Activitats per
treballar i sistematitzar el
contingut de la unitat
Activitats per treballar

el contingut estudiat

GuIa dIdÀctIca
PROGRaMacIONS

Programació d’àrea
DECRET DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria.
CuLTura CLàssiCa
l’àrea de Cultura clàssica és una optativa que pretén aportar als alumnes coneixements sobre la contribució
del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic, entre d’altres.
les civilitzacions clàssiques, grècia i Roma, són singulars en relació amb altres cultures humanes:
ni han desaparegut totalment, ni han estat totalment integrades pels seus descendents. Els homes
i dones que han viscut en els seus territoris després d’elles hi han retornat de forma continuada per tal
d’enriquir, en qualsevol àmbit, les pròpies cultures. la civilització occidental no es pot entendre sense
la tradició cultural grecoromana. A partir de la comparació constant entre el nostre món i aquestes
civilitzacions, l’alumnat ha de copsar aquells àmbits en què en som hereus directes, aquells que han
estat reinterpretats pels homes i les dones d’altres èpoques, i aquells altres en què hi ha clares diver-
gències, fruit de l’assimilació d’altres tradicions i de la pròpia evolució històrica.
Aquesta àrea optativa vol proporcionar una base sòlida per assentar coneixements no únicament de
les ciències humanes i socials, sinó també de disciplines científiques i tècniques.
Els continguts de Cultura clàssica s’organitzen en tres blocs: grècia i Roma com a civilitzacions histò-
riques; l’herència de la cultura clàssica, i iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega
i llatina. En el primer bloc es pretén que l’alumnat comprengui la dimensió temporal i espacial dels
fenòmens lligats a la civilització clàssica, i que sigui capaç de reconèixer aspectes diversos de la cultu-
ra grecollatina pel que fa a la llengua, la literatura, la filosofia, la ciència, la tècnica, l’urbanisme, l’arqui-
tectura i les arts plàstiques, entre d’altres, identificant elements unitaris i plurals.
El segon bloc vol donar eines a l’alumnat perquè reconegui i valori críticament les aportacions de la ci-
vilització clàssica en la conformació de la cultura que li és pròpia, tot respectant la diversitat d’identitats
culturals. implica el desenvolupament per part dels alumnes de la sensibilitat estètica i la capacitat de
reflexió crítica en valorar la pervivència de la cultura clàssica en contextos diversos, adquirint la consci-
ència de pertinença a una cultura que comparteix arrels comunes amb d’altres. Certs elements de la
cultura clàssica estan a la base d’algunes de les formes vigents de pensament i organització política.
Finalment, el tercer bloc pretén iniciar l’alumnat en la dimensió lingüística de la civilització grecoroma-
na, basada sobretot en elements de l’alfabet i del lèxic, i incorpora també alguns continguts de litera-
tura. Per a aquells alumnes que optin pel llatí a quart d’ESO pot representar una introducció excel·lent,
però el caràcter inicial d’aquesta formació lingüística fa aconsellable l’àrea per a tots aquells alumnes
que vulguin usar amb rigor i precisió la seva pròpia llengua.
En tots els casos convé, però, plantejar la didàctica d’aquesta àrea de manera que els alumnes que
s’apropen a la cultura clàssica la percebin no com una qüestió desconnectada del seu món, sinó com
un component més, per molt que quedi aparentment desdibuixat dins l’ampli marc de la cultura con-
temporània. Per això convé no cenyir-se únicament en un passat llunyà i distant, per bé que pugui
suscitar interès per si mateix, sinó partir també de referents actuals per copsar l’influx de la cultura
grecollatina. És aleshores quan caldrà aprofundir en el coneixement de la cultura clàssica pròpiament
dita, modificada, adaptada i reinterpretada per les societats al llarg dels segles i fins a l’actualitat.

àrea: Cultura clàssica Curs: 3r Curs escolar:
departament didàctic: Observacions:
Connexions
Objectius Competències bàsiques Continguts Criteris d’avaluació
amb altres àrees
GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 17
localitzar en el temps Competència artística i cultural localització dels elements Ciències socials localitzar en el temps
i en l’espai els processos (CAC) rellevants de l’organització les etapes bàsiques
i esdeveniments històrics social, política i econòmica de les cultures grega
més rellevants de les cultures de grècia i Roma en l’antiguitat i romana i els seus fets
grega i llatina. més rellevants.
Reconèixer i valorar la Competència artística i cultural identificació de les primeres Ciències socials localitzar en el temps
pervivència de la cultura (CAC) formes de pensament racional les etapes bàsiques
clàssica en contextos i científic sorgides en la de les cultures grega
cientificotècnics. grècia antiga i romana i els seus fets
més rellevants.
Valorar la mitologia clàssica, Competència artística i cultural identificació de les divinitats Ciències socials Valorar la mitologia
especialment la grega, com (CAC) gregues i romanes, així com clàssica com a font
a font d’inspiració artística dels principals relats mítics d’inspiració al llarg de la
al llarg de la història. història, tot identificant
la seva herència en l’art
i la cultura actuals.
Reconèixer i identificar Competència artística i cultural Valoració de la importància del Ciències socials identificar l’aportació
aspectes diversos de la cultura (CAC) món urbà, l’urbanisme i l’art de la cultura clàssica a la
grecollatina pel que fa a la Competència lingüística en les civilitzacions clàssiques civilització occidental en
llengua, la literatura, la i audiovisual (ClA) els camps del pensament,
filosofia, la ciència i la tècnica, la ciència i la tècnica.
l’urbanisme, l’arquitectura i les
arts plàstiques, tot valorant-los
en la seva unitat i diversitat.
identificar les arrels clàssiques Competència artística i cultural Anàlisi d’aspectes de la vida Ciències socials utilitzar diverses fonts
de valors actuals dins els (CAC) quotidiana (lleure, costums, per obtenir, organitzar
àmbits de l’educació, el Competència d’aprendre relacions familiars i socials) i processar informació
PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

pensament, el dret o la política, a aprendre (CAA) entre els grecs i els romans sobre elements de la
tot valorant els elements Competència social i ciutadana vida quotidiana i el lleure
17
que cal preservar i els que cal (CSC) de les societats grega
revisar. i romana, tot establint
relacions entre el passat
i el present.
01/06/11 10:57
18
Connexions
amb altres àrees
Valorar la consciència de Competència artística i cultural Caracterització dels valors, Ciències socials identificar les formes
pertinença a un entorn social (CAC) disposicions i costums fruit de bàsiques de l’organització
i cultural, tot identificant Competència d’aprendre l’herència clàssica en diversos social i política de grècia i
elements de pervivència de la a aprendre (CAA) camps (educació, pensament, Roma, tot reconeixent-ne
cultura clàssica en la pròpia Competència social i ciutadana dret, política) els elements de
i respectant la diversitat (CSC) pervivència en les
d’identitats culturals. institucions polítiques
i socials del món actual.
localitzar en el temps Competència artística identificació de les relacions Ciències socials Reconèixer els elements

i en l’espai els processos i cultural (CAC) d’intercanvi cultural entre grecs de canvi i continuïtat entre
i esdeveniments històrics i romans i altres cultures ambdues cultures, així
més rellevants de les cultures coetànies com valorar la seva relació
grega i llatina. amb altres cultures
coetànies.
identificar les arrels clàssiques Competència artística i cultural identificació de les diferents Ciències socials Valorar críticament
dins els àmbits de l’educació, (CAC) visions de la cultura clàssica al l’herència dels clàssics
el pensament, el dret, llarg de la història de la cultura i les seves possibilitats
la política, l’art, la llengua, occidental d’influir en el món actual,
la ciència i la tècnica, tant tot establint relacions
en la cultura occidental com entre alguns dels seus
en altres cultures passades valors, disposicions
i presents. i costums i els actuals.
Valorar la mitologia clàssica, Competència artística i cultural Reconeixement d’elements Ciències socials Valorar la mitologia
especialment la grega, com (CAC) de la mitologia clàssica clàssica com a font
a font d’inspiració artística en manifestacions artístiques d’inspiració al llarg de la
al llarg de la història. i culturals del món actual història, tot identificant
la seva herència en l’art
i la cultura actuals.
01/06/11 10:57
Connexions amb
altres àrees
Reconèixer i identificar Competència lingüística (CAC) identificació dels trets bàsics llengua Reconèixer elements del
aspectes de les llengües dels alfabets grec i llatí llegat lingüístic comú de
grega i llatina. i comparació amb alfabets les llengües romàniques
d’altres llengües actuals, tot distingint
alguns gèneres
literaris aportats
per grecs i romans.
localitzar elements rellevants Competència artística i cultural Reconeixement de diversos Ciències socials utilitzar diverses fonts
del patrimoni arqueològic de (CAC) tipus de fonts històriques per obtenir, organitzar
l’època clàssica, tot analitzant- Competència d’aprendre escrites, tot identificant els i processar informació
ne els trets definidors i a aprendre (CAA) sistemes d’escriptura, els sobre elements de la vida
valorant-los com a herència Tractament de la informació diferents suports materials quotidiana i el lleure
cultural dels grups humans i i competència digital (CD) i les informacions que aporten de les societats grega
com a manifestació de la seva al coneixement del passat i romana, tot establint
riquesa i diversitat. relacions entre el passat
i el present.
Reconèixer i identificar Competència lingüística (CAC) Reconeixement de la llengua Reconèixer elements del
aspectes diversos de la diversitat lingüística de les llegat lingüístic comú de
cultura grecollatina pel que fa llengües romàniques, tot les llengües romàniques
a la llengua i la literatura. valorant el seu origen comú. actuals, tot distingint
identificació de llatinismes alguns gèneres
literaris aportats per
grecs i romans.
Reconèixer i valorar la Competència artística i cultural Caracterització dels principals llengua Distingir alguns gèneres
pervivència de la cultura (CAC) gèneres literaris de l’època literaris aportats per grecs
clàssica en contextos artístics, clàssica i romans.
lingüístics i cientificotècnics,
entre d’altres, tant en la

cultura occidental com en
altres cultures passades
19
i presents.
Criteris metodològics generals i d’atenció a la diversitat: Cal tenir en compte la diversitat de l’alumnat.
01/06/11 10:57
Programacions d’aula
QUADRE DE CONTINGUTS
UNITATS EL MITE
La nereida Tetis. Paris.
La poma
1 de la discòrdia
Les noces de Tetis i Peleu.
Aquil·les, el dels peus lleugers.

Aquil·les La mort de Pàtrocle.
2 El taló d'Aquil·les.
Aquil·les a Esciros.
La mort d’Aquil·les.
La còlera d'Aquil·les.
La dona més bella de la Terra.

Hèlena La guerra de Troia.
3 El pes de la bellesa.
El rapte d'Hèlena.
La caiguda de Troia.
La tornada a Esparta.
L'illa de Feàcia.
Odisseu La nimfa Calipso.
4 Cícons, lotòfags i ciclop.
Circe i la visita a l’Hades.
L'arribada a Ítaca.
El retrobament.
Les Sirenes, Escil·la i Caribdis.
Eneas rebut per Dido.

Eneas Eneas a l’Hades.
5 L'última nit de Troia.
La fugida.
El final del viatge.
Eneas i les guerres del Laci.
Dido i Eneas. Iulus.
Una pluja d’or.

Perseu Medusa.
6 El cap de Medusa.
El camí a l’illa de les Gorgones.
Andròmeda.
Hèracles, fill de Zeus.

Hèracles Deianira.
7 Mègara.
Els dotze treballs d'Hèrcules.
Íole.
Mort i apoteosi d'Hèrcules.
Infància i adolescència de Jàson.

Jàson La tornada.
8 L'expedició dels argonautes.
La Còlquida.
Medea.
Un oracle de Delfos.
Teseu El destí d'Ariadna.
9 Teseu, príncep d'Atenes.
El laberint del Minotaure.
L’amazona.
La passió de Fedra.
Ariadna a Naxos. La desmesura de Teseu.
Orfeu i Eurídice.
Orfeu La mort d’Orfeu.
10 La tornada de l’Hades.
L'ensenyança d'Orfeu.
L’enigma de l’Esfinx.
Èdip La identitat d'Èdip.
11 Èdip rei.
La cerca de l'assassí de Laios.
El cadàver de Polinices.
La mort d'Antígona.

EL MÓN CLÀSSIC LÈXIC ACTIVITATS

La vida de Timareta Patronímics. Composició i derivació dels Estudiar la situació de la dona en l’antiga Grècia
Naixement i infància. ètims grecs qe’j i ©nqrwpoj. dins dels dos models existents: Atenes i Esparta.
El matrimoni. Conèixer els àmbits d'actuació de les principals
La vida de casada. divinitats gregues.
Responsabilitats de la dona casada.
Jo vaig ser un soldat romà Composició i derivació de l’ètim grec Relacionar els principals personatges de la Ilíada
La vida en el campament. p„r i de l’ètim llatí ignis. amb el seu paper en la guerra de Troia. Aprofundir
L’organització de la legió romana. Estudi de la locució llatina in extremis. els aspectes relacionats amb la guerra i l’exèrcit
Els catafractes. en època romana.
Jo vaig ser dona d’un soldat.
El món dels morts Composició i derivació de l’ètim grec Analitzar el paper d'Hèlena de Troia i de tots els
L'ànima de Pàtrocle. gunø i de l’ètim llatí humus. personatges relacionats amb el rei Agamèmnon.
El barquer de l’Hades. Estudi de les locucions llatines vox populi Ampliar els coneixements sobre els ritus funeraris
Les mansions de l’Hades. i non plus ultra. en l'antiguitat, així com de la visió que s'hi tenia
El Tàrtar. de l'Hades.
Amb l’escut o sobre aquest Composició i derivació dels ètims grecs Conèixer més aspectes sobre el mite d’Odisseu
L’educació espartana. ¶nør i pol›j. i la seva transcendència en la cultura occidental.
La batalla de les Termòpiles. Comparar la societat espartana amb el model
Gorgo. clàssic atenès.
Coneix-te a tu mateix Composició i derivació de l’ètim grec Estudiar els orígens de Roma i el personatge
La consulta a la Pítia. l’goj. Composició de paraules a partir d’Eneas. Analitzar el paper de l’oracle de Delfos
El déu no s’equivoca, sinó els homes. del sufix –ic. durant l’antiguitat.
Carta d’una matrona romana Composició i derivació de l’ètim grec Conèixer la forma de vida de les dones romanes i
Infància, adolescència i matrimoni. grßfw. Estudi de les locucions llatines comparar-la amb la seva situació en l’antiga Grècia
La vida de casada i la maternitat. a priori i a posteriori. i en l’actualitat. Analitzar el mite de Perseu i la seva
El temps d’oci. influència en relats posteriors.
Vida d’un gladiador Composició i derivació de l’ètim llatí Definir el concepte d’heroi a partir del personatge
L’origen dels gladiadors. gradior. d’Hèrcules. Aprendre a elaborar una notícia
Entrenament i tipus de gladiadors. periodística. Ampliar coneixements sobre els
Els combats. gladiadors en l’antiga Roma.
«He arribat, he vist, he vençut» Composició i derivació de l'ètim grec Identificar les al·lusions al mite de Jàson en
Juli Cèsar. p’lij i de l'ètim llatí bellum. relats i símbols posteriors. Analitzar el període
La carrera política de Cèsar. Estudi de la locució llatina casus belli final de la República romana i el paper jugat pels
La guerra civil i la fi de Cèsar. i de les paraules referendum i quorum. protagonistes del moment.
«Juro, et juro pare, que mai Composició i derivació de l’ètim grec Estudiar els aspectes més importants relacionats
no componc versos» bàoj. Estudi de les paraules llatines amb el mite de Teseu. Aprofundir la figura d'Ovidi
Monòleg de Júlia. deficit, superavit i plus. per conèixer millor la societat romana d'inicis de
Carta des del Pont. l'Imperi.
Alexandre el Gran Composició i derivació de l’ètim grec Analitzar en profunditat el mite d'Orfeu i el seu reflex
Olímpia, mare d’Alexandre. krßtoj i de l’ètim llatí colo. en les manifestacions artístiques. Conèixer el destí
L’educació d’Alexandre. Estudi de les locucions llatines grosso dels territoris conquistats per Alexandre el Gran
La conquesta d'Àsia. modo i inter nos. després de la seva mort.
Records d’Adrià Composició i derivació de l’ètim grec Valorar la figura d’Èdip i conèixer la seva utilització
Principi i fi. skopûw i de l’ètim llatí specio. com a arquetip en la cultura occidental. Estudiar
L’esplendor d’Adrià. en profunditat el paper dels principals emperadors
Antínous i l'etapa final. romans, així com els aspectes més importants de
l'arquitectura del període.

unitat 1 La poma de la discòrdia 3 EsO

Objectius. Contribució al desenvolupament de les competències bàsiques
1. iniciar el coneixement de la mitologia clàssica i comprendre les raons de la seva pervivència en la
cultura occidental. (ClA, CAC, CSC)
2. Conèixer la forma de vida de les dones gregues i la consideració social que tenien. (CAC)
3. Comprendre la idea que qualsevol mot és seccionable i analitzable en els seus elements constitutius.
(ClA, CAA)
Continguts
El mite El món clàssic
– la nereida Tetis – la vida de Timareta
– les noces de Tetis i Peleu Lèxic
– Paris Activitats d’ampliació
– El judici de Paris activitats de reforç
Criteris d’avaluació
1. localitzar en el temps les etapes bàsiques de les cultures grega i romana i els seus fets més rellevants.
(Obj. 1)
2. identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de grècia i Roma, reconeixent els
elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual. (Obj. 2)
3. Valorar la mitologia clàssica com a font d’inspiració al llarg de la història, identificant la seva herència
en algunes manifestacions artístiques i culturals del món actual. (Obj. 1)
4. Reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals. (Obj. 3)
descripció de les activitats Activitats d’avaluació Temps

inicials Valoració dels coneixements previs dels 1/2 h
Respondre les preguntes de l’apartat alumnes a partir de les respostes
què en sé? (pàg. 11)
desenvolupament Avaluació de les activitats proposades en els 6 h i 1/2
El mite (pàg. 13 i 15) diferents apartats del llibre de text
El món clàssic (pàg. 17, 19, 21 i 23)
lèxic (pàg. 24)
Finals Activitats que ajuden a valorar si s’han assolit 2h
Activitats d’ampliació (pàg. 25) els objectius de la unitat
Activitats de reforç (pàg. 26 i 27)
Competència lingüística i audiovisual (ClA) - Competència matemàtica (CM) - Competència de coneixement i interacció amb el món físic (CCiMF) -
Competència artística i cultural (CAC) - Competència digital (CD) - Competència social i ciutadana (CSC) - Competència d’aprendre a aprendre (CAA) -
Competència d’autonomia i iniciativa personal (CAiP)

unitat 2 aquil·les 3 EsO

1. Conèixer a través de la figura d’Aquil·les les connexions que hi havia per a grecs i romans entre els
déus i els humans. (CAC)
2. Descobrir el funcionament de les legions romanes i el paper que van tenir en la creació de l’imperi
romà. (CAC)
3. Aprendre a redactar una esquela i una necrològica. (ClA, CAiP, CSC)
Continguts
– Aquil·les, el dels peus lleugers – Jo vaig ser un soldat romà
– El taló d’Aquil·les Lèxic
– Aquil·les a Esciros Activitat d’ampliació
– la còlera d’Aquil·les activitats de reforç
– la mort de Pàtrocle
– la mort d’Aquil·les
1. Reconèixer els elements de canvi i continuïtat entre ambdues cultures, així com valorar la seva relació
amb altres cultures coetànies. (Obj. 1)
3. localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del
patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Espanya i Catalunya, valorant la necessitat de la seva
preservació. (Obj. 2)
5. utilitzar diverses fonts per obtenir, organitzar i processar informació sobre elements de la vida
quotidiana i el lleure de les societats grega i romana, establint relacions entre el passat i el present.
(Obj. 3)
6. Valorar críticament l’herència dels clàssics i les seves possibilitats d’influir en el món actual, establint
relacions entre alguns dels seus valors, disposicions i costums i els actuals. (Obj. 2)

El mite (pàg. 31 i 35) diferents apartats del llibre de text
El món clàssic (pàg. 37, 39 i 41)
lèxic (pàg. 42)

unitat 3 Hèlena 3 EsO

1. Descobrir les causes i el desenvolupament de la guerra de l’antiguitat més famosa i emblemàtica
de la literatura, l’art i el pensament occidentals. (CAC)
2. Conèixer les creences de grecs i romans sobre la mort i el món d’ultratomba. (CAC)
3. Analitzar, comprendre i valorar algunes obres mestres de la pintura occidental relacionades amb la
guerra de Troia. (CAC)
Continguts
– la dona més bella de la Terra – El món dels morts
– El pes de la bellesa Lèxic
– El rapte d’Hèlena Activitat d’ampliació
– la guerra de Troia activitats de reforç
– la caiguda de Troia
– la tornada a Esparta
(Obj. 1)
(Obj. 3)
relacions entre alguns dels seus valors, disposicions i costums i els actuals. (Obj. 1 i 3)

El mite (pàg. 49, 51 i 53) diferents apartats del llibre de text
lèxic (pàg. 60)

unitat 4 Odisseu 3 EsO

1. Conèixer els continguts i els personatges d’un dels poemes més importants de la literatura grega
i descobrir-ne l’enorme influència en la cultura occidental. (CAC)
2. Conèixer la forma de vida dels espartans i la gran gesta que va dur a terme el seu rei leònides durant
les guerres mèdiques. (CAC)
3. Comparar el tractament d’un tema pictòric en distints suports artístics, en diferents èpoques i per
diversos autors. (CAC)
Continguts
– l’illa de Feàcia – Amb l’escut o sobre aquest
– Cícons, lotòfags i ciclop Lèxic
– les Sirenes, Escil·la i Caribdis Activitats d’ampliació
– la nimfa Calipso activitats de reforç
– l’arribada a Ítaca
– El retrobament
(Obj. 2)
4. identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els
camps del pensament, la ciència i la tècnica. (Obj. 1)
(Obj. 3)

El mite (pàg. 67, 69 , 71 i 73) diferents apartats del llibre de text
El món clàssic (pàg. 75 i 77)
lèxic (pàg. 78)

unitat 5 Eneas 3 EsO

1. Conèixer el relat mític que els romans construïren sobre l’origen de Roma i la seva connexió amb la
mitologia grega. (CAC)
2. Descobrir el funcionament de l’oracle de Delfos i el seu important paper en la vida i la política dels
grecs. (CAC)
3. identificar alguns ètims llatins i grecs i treballar el procediment per obtenir-ne paraules derivades
i compostes. (ClA)
Continguts
– Eneas rebut per Dido – Coneix-te a tu mateix
– l’última nit de Troia Lèxic
– la fugida Activitat d’ampliació
– Dido i Eneas activitats de reforç
– Eneas a l’Hades
– El final del viatge
– Eneas i les guerres del laci
(Obj. 1 i 2)
3. Reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns
gèneres literaris aportats per grecs i romans. (Obj. 3)

El mite (pàg. 85, 87, 89 i 91) diferents apartats del llibre de text
lèxic (pàg. 96)

unitat 6 perseu 3 EsO

1. Descobrir l’origen de l’argument dels contes, llibres i pel·lícules en què el protagonista salva una bella
jove exposada a un perill. (CAC)
2. Conèixer la forma de vida de les dones romanes i els costums relacionats amb elles que han perviscut
fins als nostres dies. (CAC)
3. identificar els personatges mítics que han donat nom a algunes constel·lacions i les raons d’això. (CAC)
Continguts
– una pluja d’or – Carta d’una matrona romana
– El cap de Medusa Lèxic
– El camí a l’illa de les gorgones Activitat d’ampliació
– Medusa activitats de reforç
– Andròmeda
(Obj. 3)

lèxic (pàg. 114)

unitat 7 Hèracles 3 EsO

1. Analitzar a través de la figura d’Hèrcules les característiques essencials que defineixen el concepte
d’heroi i la importància que els herois tenien en el món de les creences gregues i romanes. (CAC)
2. Conèixer la formació, l’entrenament i els distints tipus de combat dels gladiadors romans, així com
la consideració social que tenien. (CAC)
3. Aprendre a elaborar una notícia periodística sobre un succés extraordinari. (CAA)
Continguts
– Hèracles, fill de Zeus – Viatge d’un gladiador
– Mègara Lèxic
– Els dotze treballs d’Hèrcules Activitat d’ampliació
– Delanira activitats de reforç
– Íole
– Mort i apoteosi d’Hèrcules
(Obj. 3)

lèxic (pàg. 132)

unitat 8 Jàson 3 EsO

1. Descobrir l’origen de l’argument dels contes, llibres i pel·lícules que tracten de la cerca d’un tresor.
(CAC)
2. Conèixer el personatge de Juli Cèsar, la seva importància en la història de Roma i les circumstàncies
de la seva tràgica mort. (CAC)
3. Treballar l’exercici de la definició com a mitjà per descobrir les relacions entre morfologia i semàntica,
i com a instrument per ser precís en les definicions. (CAA, CAiP)
Continguts
– infància i adolescència de Jàson – «He arribat, he vist, he vençut»
– l’expedició dels argonautes Lèxic
– la Còlquida Activitat d’ampliació
– la tornada activitats de reforç
– Medea
(Obj. 2)
2. localitzar elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Espanya i Catalunya,
valorant la necessitat de la seva preservació. (Obj. 1)
gèneres literaris aportats per grecs i romans.

lèxic (pàg. 150)

unitat 9 Teseu 3 EsO

1. Conèixer els mites relacionats amb el rei més famós d’Atenes i els inconvenients que té per a un heroi
el fet d’envellir. (CAC)
2. Apreciar a través de la figura del poeta Ovidi la vida i situació social d’un artista en l’època de
l’emperador August. (CAC)
3. Aprendre a elaborar arbres etimològics de diverses famílies de paraules. (ClA)
Continguts
– un oracle de Delfos – «Juro, et juro pare, que mai no componc versos»
– Teseu, príncep d’Atenes Lèxic
– El laberint del Minotaure Activitat d’ampliació
– Ariadna a naxos activitats de reforç
– l’amazona
– la passió de Fedra
– la desmesura de Teseu
(Obj. 2)
(Obj. 2)

El mite (pàg. 157, 159, 161 i 163) diferents apartats del llibre de text
lèxic (pàg. 168)

unitat 10 Orfeu 3 EsO

1. Conèixer un dels mites amorosos més famosos de la nostra cultura i identificar-lo en les seves
múltiples manifestacions artístiques, així com comprendre la importància de la música i la paraula
poètica en la nostra cultura. (CAC)
2. Conèixer la vida i les conquestes d’Alexandre de Macedònia, les gestes i tàctiques militars del qual
durant segles estudiaren i imitaren els grans generals europeus. (CAC)
3. Conèixer el significat d’algunes locucions llatines i aprendre a utilitzar-les correctament. (ClA)
Continguts
– Orfeu i Eurídice – Alexandre el gran
– la tornada de l’Hades Lèxic
– l’ensenyança d’Orfeu Activitat d’ampliació
– la mort d’Orfeu activitats de reforç
(Obj. 2)
(Obj. 1)

lèxic (pàg. 186)

unitat 11 èdip 3 EsO

1. Valorar el potencial creatiu que contenen els mites clàssics i la seva capacitat per encarnar com a
símbols i arquetips molts dels problemes existencials de la vida humana. (CAC)
2. Conèixer els trets culturals de l’imperi romà en la seva fase d’apogeu, a través de la figura de
l’emperador Adrià, un dels governants més notables d’aquesta època. (CAC)
3. Descobrir l’activitat constructiva dels romans, les tècniques innovadores que van emprar i els nous
tipus d’edificis que van crear. (CAC)
Continguts
– l’enigma de l’Esfinx – Records de l’emperador Adrià
– èdip rei Lèxic
– la cerca de l’assassí de laios Activitat d’ampliació
– la identitat d’èdip activitats de reforç
– El cadàver de Polinices
– la mort d’Antígona
(Obj. 2)
3. localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del
patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Espanya i Catalunya, valorant la necessitat de la seva
preservació. (Obj. 3)
(Obj. 3)

lèxic (pàg. 204)

GuIa dIdÀctIca
ORIENtacIONS dIdÀctIQuES

Orientacions didàctiques
mETOdOLOgia
El mètode practicat tendeix a potenciar un aprenentatge no mecànic, sinó significatiu, plantejat així
per complir dues condicions:
1 que posseeixi significativitat lògica: el contingut ha de ser potencialment significatiu des de la

seva estructura interna. El material d’aprenentatge ha de ser rellevant i tenir una organització clara.
2 que posseeixi significativitat psicològica: implica el requeriment d’una estructura cognosci-

tiva de l’alumne, d’elements pertinents i relacionables amb el material d’aprenentatge.
Aquest últim tret és un factor fonamental en la construcció del coneixement. En la pràctica es reflecteix
especialment en la viabilitat d’ubicació d’un nou coneixement en l’estructura cognoscitiva prèvia de
l’alumne, i fins i tot en la possibilitat d’inferir part del nou coneixement de la mateixa estructura prèvia,
procés en què el professor ha de servir de via i orientació per entaular les connexions, i que no seria
més que una maièutica.
quant a la seqüenciació, tenim en compte que la mateixa idea de seqüència ens remet a una imat-
ge acumulativa d’aprenentatge, a una estructura lineal amb possibles ramificacions en paral·lel. Molts
aprenentatges humans no són processos acumulatius sense més, sinó una captació de conjunts
complexos, primer en línies generals, per després anar omplint-los de matisos específics. En aquesta
línia se situen les seqüències en espiral, que impliquen anar abordant temes des de perspectives cada
vegada més complexes.
Es defensa habitualment l’ensenyament integrat, i encara que la integració del saber es dóna en el
mateix individu, aquesta pot ser facilitada des de fora amb una presentació de continguts que tingui
en compte en major grau els mecanismes i processos d’integració i el caràcter global de la formació,
la qual cosa requeriria, així mateix, la tasca d’equip de professors que actuen conjuntament i aïllada-
ment, segons criteris generals d’aquest tipus i amb procediments consensuats en les seves línies
bàsiques.
Per tot això, i des d’una llarga pràctica en matèries que per si mateixes requereixen aquesta tècnica
didàctica, practiquem un mètode inductiu en la mesura que sigui possible, que permet partir de la
realitat d’un fet, un relat, un testimoni artístic, un producte lingüístic, etc., per obtenir-ne les possibles
teoritzacions; una praxi que, basada en el principi de la fonamentació i la prova, implica l’alumne en
tot raonament i transmet per se les característiques del mètode científic. Al mateix temps es procura
que cada nova adquisició s’imbriqui amb les anteriors i, per aquest motiu, es recorre a posar en joc
constantment el que ja s’ha assimilat.
un mètode així afavoreix la capacitat crítica i reflexiva, però també cal tenir en compte que ha de po-
tenciar altres aspectes, com la capacitat d’expressió i creativitat, i la memòria, que poden ser més o
menys exercitades segons la nostra forma d’actuació. De la mateixa manera, es pretén fomentar un
ús racional i pràctic de les noves tecnologies. Veurem com es plasma tot això en la pràctica didàctica.

mOdE dE TrEbaLL
les unitats comprenen tres parts:
S’inicien sempre amb un sondeig previ (Què en sé?) dels possibles coneixements inicials de la pri-
mera part (El mite), recolzat sempre en la descripció d’unes imatges que reprodueixen obres artísti-
ques significatives sobre el tema, i en les quals és imprescindible no subministrar coneixements afe-
gits. Acabat el bloc corresponent, s’haurà de tornar a aquesta part per complementar-la amb una
relectura o una nova interpretació de les obres.
En aquest apartat, el professor tampoc no ha d’avançar cap informació, perquè la seva finalitat és que
els alumnes contestin a partir dels coneixements que tenen i veure la informació que entre tots poden
reunir, sense necessitat de cap consulta.
En el cas concret de les imatges, cal insistir des del primer moment en el fet que es fixin en el tipus
de suport (pintura, escultura, ceràmica, etc.) i que descriguin amb una certa minuciositat què veuen,
preguntant quines són les característiques dels personatges (femenins, masculins, joves, humans,
divins, etc.), què fan, quina és la seva actitud, com van vestits, en quin escenari està situada l’escena,
si hi ha animals, què representen aquests segons l’autor, etc. una vegada realitzada aquesta descrip-
ció, s’ha de passar a la identificació dels personatges, per si algun alumne els ha reconegut. Si no els
reconeixen o, tot reconeixent-los, no saben quina escena és, poden demanar que aventurin un co-
mentari. Si el comentari no és el correcte, s’admet provisionalment o es deixa en suspens per tornar-
hi una vegada que la lectura del relat hagi aclarit el contingut de la imatge. En el cas dels déus, en
alguns casos és convenient que el professor avanci i expliqui la presència d’un atribut molt caracterís-
tic com el caduceu d’Hermes o el llamp de Zeus.
quant als continguts d’El mite, cada doble pàgina del relat constitueix una sessió de treball amb les
seves activitats finals, basades tant en el text com en l’anàlisi amb les imatges artístiques que l’il·lus-
tren. El mètode que s’ha de seguir és la lectura, que bé pot ser pública i practicada en veu alta per
l’alumnat, amb participació alternativa, amb la lentitud i les pauses necessàries per anar incorporant-hi
les informacions de les notes, i fent recollir a l’alumnat cada vocable o expressió que no li resulti fa-
miliar. Això no obsta perquè, en algun cas, el professor substitueixi la lectura del relat per una narració
oral, que l’alumne sempre pot completar i sistematitzar després amb la lectura individual del relat.
Aquesta opció és interessant, perquè, segons la nostra opinió, gran part de la fascinació que aquests
vells relats continuen exercint resideix en la seva textura narrativa, eminentment oral, i no sembla ina-
propiat que aquests relats mítics arribin als alumnes sota la forma dels «contes de dida» de què par-
lava Plató i que passaven directament d’una generació a la següent, de manera que constituïen un
bagatge de conductes i de «sabers fora de text». Així mateix, és també una oportunitat d’oferir als
alumnes la possibilitat de reviure el plaer d’escoltar una història ben narrada, una cosa cada vegada
més inusual en una societat com la nostra, on la informació i el coneixement en general arriben més
per la vista que per l’oïda.
la segona part (El món clàssic) ha d’abordar-se per mitjà de la seva lectura seguint el mètode expo-
sat en l’apartat anterior. Completada cada secció del relat, l’alumne ha d’inferir una sèrie de dades i
idees a través de les qüestions plantejades, sobre un determinat tema de la cultura i la societat anti-
gues.

la tercera part (composta d’una pàgina de lèxic, una d’activitats d’ampliació i dues de reforç) està
integrada per exercicis pràctics que s’aborden individualment, però que també s’adapten bé al treball
per equips si així es desitja. En la secció de lèxic sempre hi ha exercicis de transcripció del grec i for-
mació o interpretació de paraules a partir d’una selecció d’ètims d’especial freqüència i rellevància en
la formació de vocables cultes de molt ampli ús. Juntament amb això, també s’hi tracten algunes lo-
cucions llatines molt habituals.
les tres pàgines d’activitats restants amb què es tanca la unitat són de dos tipus:
Activitats d’ampliació, que poden resultar especialment útils per a alumnes avançats, perquè per-
meten tant abordar un treball extra a la classe per als qui resolguin a més velocitat els exercicis de
reforç com encomanar treball extra fora de l’aula si ho considerem pertinent, ja que algunes d’aques-
tes activitats impliquen l’ús de mitjans o suports informàtics per extreure alguna informació simple.
activitats de reforç, que, encara que es componen d’exercicis majoritàriament de resolució directa
després de la lectura dels continguts, també en contenen alguns que impliquen l’ús de les noves
tecnologies: en la mesura que es disposi d’aquestes, es pot plantejar la seva resolució a l’aula o em-
prar-los alguna vegada com a material per a fora de l’aula.
És aconsellable, finalment, disposar com a mínim d’un diccionari sempre a la classe, i dels mitjans de
consulta a què es pugui accedir (llibres de suport del departament, mitjans de projecció, ús de l’aula
d’informàtica, etc.,) que proporcionin recursos addicionals de cerca i comparació.
ObJECTius gEnEraLs
Dels objectius proposats en els currículums oficials previstos en la normativa del MEC i del Departa-
ment d’Ensenyament de la generalitat de Catalunya, prioritzem en la nostra proposta didàctica els
següents:
• Despertar l’interès i la curiositat dels alumnes per l’antiguitat clàssica, ja que som conscients que per
a molts d’ells aquesta pot ser l’única ocasió que tindran en la seva vida acadèmica d’entrar direc-
tament en contacte amb un període de la història d’Occident fonamental per a la formació de la
cultura i la identitat europees.
• Conèixer i valorar les aportacions del llegat grecollatí presents en el pensament, en les institucions
i en els costums del món actual.
• Conèixer els orígens dels alfabets i del món de la cultura escrita i valorar l’escriptura com un tresor
bàsic en la democratització de la cultura. En concret, conèixer l’alfabet grec i accedir a la lectura en
la seva grafia.
• Conèixer el llenguatge del mite. Distingir entre explicació mítica i explicació racional.
• Ajudar a forjar la pròpia idea sobre l’ésser humà i els aspectes inherents a la naturalesa humana, en
la concepció pròpia de la cultura occidental: la concepció de si mateix, el nom individual, l’educació,
la socialització...
• Contribuir a forjar la idea de l’ésser humà en societat com a subjecte de drets. Entendre des dels
seus orígens el paper de l’ordenament jurídic en la nostra societat.
• Entendre l’urbanisme com a fenomen bàsic en la cultura occidental.

• Conèixer i reconèixer les principals divinitats i personatges mítics de l’antiguitat, així com els seus
cicles mítics, presents en l’art i la literatura posterior de tot Occident.
• Conèixer les diferents manifestacions de les arts plàstiques i la seva profunda relació amb la societat
que les crea, tant pel que fa a la funcionalitat com als temes representats.
• Reconèixer les principals tècniques d’aquestes arts plàstiques.
• Reconèixer-se a si mateixos, tant individualment com col·lectivament, com a ciutadans d’aquest món,
al mateix temps que integrants de dues comunitats historicoculturals: Europa i el món mediterrani.
• Aproximar-se a una comprensió analítica del llenguatge des dels seus formants i bases etimològi-
ques, en especial en el que es refereix al lèxic culte i científic. Entendre el paper del llatí i el grec
com a base d’un lèxic culte i tecnicocientífic d’extensió internacional.
• iniciar la reflexió sobre els símbols, creences, valors, models de comportament, estereotips i la resta
de components de l’imaginari occidental mitjançant la comparació i l’anàlisi de les semblances i
diferències amb el món de les representacions mentals de grecs i romans.
• Despertar una actitud crítica davant dels prejudicis existents en les creences, costums i tradicions de
la nostra societat que provenen de models socioculturals de l’antiguitat clàssica o hi estan relacio-
nats.
• Conèixer les creacions urbanístiques i arquitectòniques fonamentals del món clàssic i la seva fun-
cionalitat.
• Reconèixer el valor social i individual, des de l’antiguitat, de la festa, el joc i les activitats lúdiques
i esportives.
• Millorar la capacitat d’expressió oral i escrita dels alumnes i enriquir i ampliar el seu vocabulari amb
el coneixement dels ètims grecs i llatins més productius i amb l’adquisició de termes que els per-
metin accedir gradualment al maneig del registre culte de la llengua.
• Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i expressions llatines que s’han incor-
porat a la llengua parlada, científica, literària i del dret.
• Contribuir de manera pràctica i efectiva al desenvolupament de les capacitats transversals se-
güents:
– Millorar la comprensió i l’expressió en les llengües, que l’alumne maneja, en el pla oral i escrit,
i que són les oficials en la nostra comunitat.
– incentivar la capacitat lectora.
– Desenvolupar la capacitat d’expressió escrita i la creativitat en els textos.
– Potenciar la capacitat d’expressar-se individualment en públic amb un discurs lògic, ordenat
i coherent, sense inhibicions, però de forma respectuosa i no impositiva.
– Desenvolupar la capacitat de percepció i maneig de qualsevol tipus de llenguatge i formes ex-
pressives, entre les quals les artístiques, que posseeixen una importància capital.
– Potenciar la capacitat de treball individual, dins de la planificació, i mitjançant hàbits i normes
funcionals ordenades, lògiques i econòmiques.
– Desenvolupar la capacitat per treballar en equip, en un clima de tolerància i col·laboració, accep-
tant els diversos trets, caràcters i opinions dels altres, i essent capaços d’arribar a planificacions,
objectius o conclusions consensuades.
– Potenciar la capacitat racional d’ús de les TiC.

– Desenvolupar el gust per la cultura, la curiositat i el coneixement, entenent la diferència que hi

ha entre l’opinió absolutament ignorant i la que es forma amb algun coneixement de causa.
– Desenvolupar en l’alumne la percepció de la cultura com una cosa única i global amb multiplici-
tat d’aspectes parcials, íntimament relacionats entre si, i potenciar el valor de tot el que reben en
tot tipus d’assignatures.
– Desenvolupar el gust pel treball ben fet, com a font de motivació i satisfacció personal, i també
de prestigi social.
A continuació, es fa referència a la relació d’objectius específics en cada unitat.

uniTaT 1 La pOma dE La disCÒrdia
1.1 el mite: La poma de la discòrdia

El relat es basa especialment en textos d’Ovidi i Eurípides i es posa en boca d’una veu externa i om-
niscient. S’hi planteja la consecució dels objectius específics següents:
• D’una manera general, entrar en contacte amb el llenguatge del mite grec i conèixer les caracterís-
tiques dels seus protagonistes divins i humans.
• Conèixer els prolegòmens de la guerra de Troia.
• identificar algunes de les divinitats més importants del panteó olímpic grecoromà, així com els seus
atributs i funcions.
• Conèixer la història de Paris i les vicissituds que el van portar a ser l’àrbitre del primer concurs de
bellesa de la història d’Occident.
• Descobrir la importància que per als grecs tenien els somnis i el valor profètic que els atorgaven.
• Conèixer la forma de vida dels déus, el seu codi de conducta i els seus valors.
• Descobrir les semblances entre el comportament i la forma de vida dels déus i els humans.
• Valorar l’atractiu i la bellesa dels mites antics.
• Analitzar, comprendre i valorar unes quantes obres mestres de la pintura occidental relacionades
amb els prolegòmens de la guerra de Troia.
• Exercitar-se en la confecció d’una crònica periodística.
1.2 el món clàssic: La vida de Timareta

El nom de la jove Timareta ens ha arribat a través d’un epigrama votiu (Antologia,vi, 280) i a partir
d’ell l’hem fet autora d’aquest relat, amb què es pretén que els alumnes puguin fer el següent:
• Conèixer, d’una manera general, el dia a dia de la vida d’una dona atenesa, especialment aquests
aspectes:
– la situació de les dones ateneses i la diferència de tracte que des del mateix moment del seu
naixement rebia una criatura, segons que fos un nen o una nena, i com aquesta diferència es
mantenia en l’educació que rebien durant la infància i l’adolescència.
– les característiques del ritual del matrimoni en la grècia antiga.
– Els procediments utilitzats per a l’atenció de l’aspecte físic i la manera de vestir i d’adornar-se de
les dones gregues.
– Els drets, deures i responsabilitats de les esposes ateneses.
– la diferent forma de vida de les esclaves, les prostitutes i les esposes i filles ateneses.
• Comparar la vida familiar de la grècia antiga amb l’actual i valorar críticament en quina mesura ha
canviat la vida i la situació jurídica de les dones.
• Descobrir les profundes arrels històriques que té la tara social del maltractament i la violència do-
mèstica sobre les dones.

uniTaT 2 aquiL·LEs
2.1 el mite: Aquil·les

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos d’Apol·lodor, la Ilíada i quint d’Esmirneu, i se
n’ha fet narrador àiax Telamoni. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer la vida de l’heroi més gran de la poesia èpica grega.

• Conèixer el codi de valors que regeix una cultura de l’honor on la cerca de la glòria és la màxima
aspiració.
• Comprendre la cerca de la immortalitat mitjançant la fama i la glòria encara que sigui a costa de
morir en plena joventut.
• Entrar en contacte amb una concepció del món, una ètica i uns ideals, que els grecs sempre consi-
deraren un patró de valors i comportaments socials.
• Descobrir les connexions que per als grecs existien entre el món dels déus i i el dels éssers humans.
• Valorar el paper de les dones en un món de guerrers.
• Analitzar, comprendre i valorar algunes obres mestres de la pintura occidental relacionades amb la
vida d’Aquil·les.
• Exercitar-se en la redacció i el llenguatge de les necrològiques.
2.2 el món clàssic: Jo vaig ser un soldat romà

S’hi planteja la lectura detallada del relat imaginari de la vida d’un soldat daci el nom del qual apareix
en una làpida funerària llatina de Macedònia, desenvolupat també a partir d’altres fonts llatines com
Vegeci Renat i altres autors.
Els objectius específics són:
• Posar en relleu la història individual d’un personatge comú i corrent del complex social romà i la
seva tipologia, com és, en aquest cas, un simple soldat.
• Al marge de qualsevol extrapolació històrica, constatar que els éssers humans de qualsevol època
i lloc responen a una sensibilitat i naturalesa semblants.
• Conèixer el paper de l’exèrcit, al marge del seu obvi caràcter militarista, com a important mecanisme
d’integració de personatges de divers origen gentilici.
• Conèixer la configuració per primera vegada en la història d’un exèrcit professional, que constitueix
per a molts una forma de vida i una sortida professional.
• Adquirir coneixements elementals sobre l’exèrcit romà, l’entrenament que requereix ser soldat
romà, els seus graus, cossos, tàctiques bàsiques i formes de vida.

uniTaT 3 HèLEna
3.1 el mite: Hèlena

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de la Ilíada, èsquil i Eurípides, i té com a pro-
tagonista i narradora Hèlena. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer la vida de la dona causant de la mort del nombre més gran d’herois de la mitologia grega.
• Valorar críticament la construcció d’una imatge de les dones com a arrel dels mals que cauen sobre
els homes.
• Comprendre la maledicció que per a una dona pot suposar la bellesa en un món de guerrers.
• identificar els principals herois de l’epopeia homèrica.
• Conèixer la gènesi i el desenvolupament de l’argúcia guerrera més famosa de la història: l’estrata-
gema del cavall de Troia.
• Valorar la censura que suposa el càstig dels déus per la impietat i els excessos comesos pels ven-
cedors en una ciutat vençuda.
amb la vida d’Hèlena.
• Exercitar-se en la redacció i el llenguatge de les entrevistes periodístiques.
3.2 el món clàssic: el món dels morts

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de la Ilíada i l’Eneida, i la veu narrativa corres-
pon a l’ànima de Pàtrocle en les dues primeres pàgines, a Caront a la pàgina següent i a la Sibil·la de
Cumes en la resta del relat. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer la concepció del més enllà que tenien els romans i els grecs de l’antiguitat.
• Descobrir els rituals funeraris conservats en l’epopeia grega.
• Valorar els profunds llaços d’amistat que poden unir els homes en un món de guerrers i una cultu-
ra de l’honor.
• Valorar la gran plasticitat i imaginació en la creació del món subterrani dels morts en què regna el
déu Hades.
• Comprendre la gran importància que en la grècia antiga tenia el fet que un cadàver rebés els rituals
funeraris.
• Detectar les diferències existents entre els càstigs eterns de l’infern de l’antiguitat clàssica i de l’infern
del món cristià.
• Detectar les diferències existents entre la benaventurança dels Camps Elisis i la glòria cristiana.
• identificar les principals divinitats i personatges mítics que habiten l’Hades.
amb la vida a l’Hades i els seus personatges.

uniTaT 4 OdissEu
4.1 el mite: odisseu

El relat és una adaptació molt pròxima a l’original d’una selecció de textos de l’Odissea en què s’ha
respectat la veu de l’autor, Homer. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer les aventures d’un dels herois més famosos de la mitologia grega, la qualitat destacada del
qual és aquesta forma d’intel·ligència pràctica que els grecs anomenaven metis.
• Conèixer el prototip de l’heroi esforçat i pacient que, gràcies al seu enginy més que al seu valor
o força, aconsegueix sortir de les situacions més difícils.
• Conèixer l’origen d’un leitmotiv de la literatura occidental: els esforços d’un heroi per tornar a casa.
• Valorar el paper dels personatges femenins, dones i deesses, com a ajuda imprescindible perquè
ulisses aconsegueixi els seus fins.
• Comprendre el potencial creatiu que contenen els mites clàssics i la seva capacitat per renovar
constantment el seu significat, com ho demostra la seva freqüent presència en la literatura i l’art
occidental de totes les èpoques.
• Reconèixer la pervivència de molts dels personatges de l’Odissea en la cultura dels nostres dies, on
els seus personatges divins i humans s’han convertit en símbols i prototips per expressar els grans
problemes existencials de l’ésser humà.
amb la vida i les aventures d’ulisses.
• Familiaritzar-se amb el llenguatge de la publicitat.
4.2 el món clàssic: Amb l’escut o sobre aquest

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de Plutarc i Heròdot, i la major part s’ha posat
en boca de Dieneces, un dels 300 espartans que lluitaren al costat de leònides i el nom del qual ens
ha arribat gràcies a Heròdot; la part final és a càrrec de gorgo, l’esposa de leònides. S’hi plantegen
els objectius específics següents:
• Conèixer què diuen les fonts gregues sobre la gran gesta de les Termòpiles duta a terme pel rei
espartà leònides.
• Conèixer la peculiar forma de vida dels espartans i el funcionament d’algunes de les seves institu-
cions.
• Valorar críticament les conseqüències de la militarització d’una societat.
• Conèixer les etapes de la dura d’educació que els nois rebien a Esparta i comparar-la amb la dels
atenesos.
• Conèixer les raons de la fama d’imbatibilitat que tenia la falange espartana i de l’efectivitat de la seva
tàctica guerrera.
• Comparar la forma de vida de les dones espartanes i ateneses.
• Conèixer les raons de la llibertat de què gaudien les dones espartanes.
• Valorar críticament el concepte de maternitat que hi havia a Esparta.

uniTaT 5 EnEas
5.1 el mite: eneas

S’hi planteja la lectura detallada d’un resum del cicle d’Eneas sobre l’adaptació de textos clàssics,
principalment de Virgili, Tit livi i inscripcions de Lanuvium. la veu narrativa passa del mateix Eneas
a un narrador omniscient, i acaba amb un monòleg de iulus. Els objectius específics són:
• Conèixer la «part troiana» del final d’aquesta epopeia i la seva vinculació al món mític romà.
• Conèixer la caracterització de l’heroi com a exponent del sacrifici personal i de l’esforç, i defensor
dels valors de la família.
• Comprendre la història mítica de la migració de tot un poble.
• Analitzar la cerca del mite i el prototip que representen els valors d’un poble, tant per necessitat
psicològica com, de vegades, per una justificació institucional o de la història mateixa.
5.2 el món clàssic: Coneix-te a tu mateix

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de Plutarc i Heròdot i la seva narradora és una
pítia fictícia la qual s’ha anomenat Femònoe en homenatge al nom que, segons les fonts gregues,
va tenir la primera pítia. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer el funcionament de l’oracle més famós de l’antiguitat clàssica: el temple d’Apol·lo a Delfos.
• Descobrir la importància que en la vida dels grecs tenien els oracles com a mitjà per saber el que
per als humans està ocult.
• Conèixer l’important paper d’àrbitre que tingué l’oracle de Delfos en la política internacional de la
grècia antiga.
• Comprendre les raons de la gran credibilitat de què gaudí l’oracle de Delfos durant tota l’antiguitat
clàssica, a pesar d’alguns errors clamorosos.
• Conèixer els rituals de preparació de la Pítia, la manera en què pronunciava els seus vaticinis i el
complex camí que aquests recorrien fins a arribar al sol·licitant de la consulta.
• Valorar críticament la creença en la possessió de la Pítia pel déu Apol·lo.

uniTaT 6 pErsEu
6.1 el mite: Perseu

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos d’Apol·lodor i Ovidi, i hi intervenen distintes
veus narratives: la dida de Dànae, el pescador Dictis, una de les nimfes d’Occident, la gorgona Me-
dusa i el mateix heroi Perseu. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Descobrir el leitmotiv de la literatura occidental en què un protagonista salva una bella jove expo-
sada als més terribles perills.
• Ampliar el coneixement de la faceta amatòria de Zeus i les seves metamorfosis.
• gaudir amb la capacitat de l’imaginari grec per crear monstres inoblidables i comprendre les raons
de la seva pervivència fins als nostres dies.
• Conèixer les raons de la fiabilitat que la mitologia grega atorgava a l’oracle de Delfos.
• Descobrir l’origen d’alguns sants famosos del santoral cristià.
• Conèixer la relació entre les constel·lacions i la mitologia grega i per què s’ha conservat avui dia en
molts dels descobriments astronòmics.
amb la vida de Perseu.
• Exercitar-se en la redacció i el llenguatge d’un reportatge periodístic.
6.2 el món clàssic: Carta d’una matrona romana

S’hi planteja la lectura d’una carta imaginària d’una matrona que resideix a Pompeia just abans de
l’erupció del Vesuvi del 79 dC. S’inspira en la dona retratada en el famós retrat de Paquius Proculus i
la seva esposa, identificat per altres autors com el de Terenci Afer, el filòsof, i la seva dona. Ens basem
en la primera interpretació per motius pràctics, i tots els personatges al·ludits apareixen en les diverses
fonts. Altres informacions es basen en textos de Plutarc (Qüestions Romanes, Moralia...) i Plini el Jove
(Cartes, vi, 16 i 20), grafits pompeians, etc. Els objectius específics són:
• Posar en relleu la història individual d’un personatge normal i corrent del complex social romà, que
en aquest cas és una dona casada que relata la seva vida.
• Aprendre les idees elementals sobre l’educació romana, que és la primera que presenta un sistema
reglat per a la dona fora de l’àmbit domèstic.
• Aprendre els rituals bàsics del matrimoni i la seva pervivència.
• Conèixer la vida quotidiana, les parts, els serveis i l’urbanisme d’una ciutat romana de l’època.
• Saber quins eren els diferents estatus femenins.
• Conèixer l’estructura de la domus i l’ambient domèstic.
• Conèixer l’estructura del gènere epistolar.

uniTaT 7 HèraCLEs
7.1 el mite: Hèracles

El relat sobre la vida i gestes d’Hèracles/Hèrcules s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de
l’obra d’Homer, Hesíode, Sòfocles, Eurípides i Ovidi, i el narra una veu externa, anònima i omniscient.
S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Aprendre a analitzar les característiques essencials que defineixen el concepte d’un heroi clàssic i les
diferències amb el concepte d’heroisme actual.
• Conèixer les causes que el van portar a fer els seus dotze treballs.
• Conèixer els motius de la deessa Hera per perseguir-lo durant tota la seva vida.
• Descobrir l’origen del nom de la Via làctia.
• Conèixer les raons de la vinculació d’Hèrcules amb la península ibèrica.
• Valorar críticament la importància dels ritus de purificació i expiació en les societats humanes.
• Comprendre les raons per les quals Hèracles fou l’heroi mític més gran de la mitologia grega per la
seva capacitat per sobrepassar, per dalt i per baix, els límits de la condició humana, com si gaudís
d’un estatus d’ésser ambigu entre els déus i els animals.
• Valorar críticament la impossibilitat que els herois puguin tenir una vida familiar com els altres hu-
mans i el dur paper reservat a l’esposa d’un heroi.
vida d’Hèrcules.
• Exercitar-se en la redacció i el llenguatge d’una crònica periodística sobre un esdeveniment extraor-
dinari.
7.2 el món clàssic: Vida d’un gladiador

S’hi planteja la lectura detallada de l’al·locució imaginària d’un gladiador madur, de l’època de Còm-
mode, a un esclau nen o adolescent d’origen berber que ha estat comprat per ser entrenat com a
futur gladiador. Com sempre, noms, personatges i situacions tenen el fonament principal en les fonts
clàssiques (Tit livi, Petroni, Sèneca, etc.). Els objectius específics són:
• Posar en relleu la història individual d’un personatge normal i corrent del complex social romà, que
en aquest cas és al mateix temps esclau i gladiador, així com el seu caràcter humà, igual que el de
qualsevol altre individu.
• Conèixer les distintes situacions de la condició dels esclaus i el seu perfil jurídic a Roma, així com les
condicions de la manumissió.
• Descobrir la gestió i el funcionament d’un espectacle de masses violent, convertit en negoci lucratiu.
• Descobrir els diferents tipus de gladiadors, l’entrenament i els combats d’aquesta particularíssima
«forma esportiva», i l’al·licient que en certs casos suposava per a alguns l’assumpció d’un estil de
vida ple de riscos, per aconseguir la llibertat o la fortuna material (situació comparable en certa
manera als «buscadors de fortuna» de diferents èpoques històriques).
• Fixar-se en una sèrie d’exemples de conversió en espectacle de determinades activitats que compor-
ten un alt grau de crueltat, que arriba fins i tot al lloguer sense condicions del cos i de la vida, un tret
que, en major o menor grau, fomenten moltes societats fins als nostres dies, promovent amb això
formes molt particulars d’explotació de les persones, explotació forçada o fins i tot «quasivoluntària».

uniTaT 8 JàsOn
8.1 el mite: Jàson

Es planteja aquí el relat –en adaptació literària de les fonts– del cicle de Jàson, que inclou l’epopeia
dels Argonautes i la història de la relació entre Jàson i Medea. les fonts són principalment Apol·loni
de Rodes, Apol·lodor i Eurípides. Els objectius específics són:
• Conèixer una epopeia que és la base de tots els relats de gestes de conquestes, expedicions a
terres remotes i cerques de fantàstics tresors, un tòpic literari de la literatura europea i fins i tot uni-
versal.
• El tòpic de la figura de l’heroi seductor, així com de l’aventurer que ambiciona un poder.
• Aproximar-se a la coneguda i tràgica figura de Medea, un prototip femení considerat l’antítesi del
model de dona en el món clàssic.
8.2 el món clàssic: «He arribat, he vist, he vençut»

S’hi proposa la lectura detallada d’un relat, sorgit de veu omniscient, com si es tractés d’un historiador
o novel·lista, sobre la significativa i controvertida figura de Juli Cèsar, un referent universal de la història
romana. El relat es basa en les fonts principals (Suetoni, Dió Cassi, Asini Pol·lió, Plutarc, anecdotaris,
etc.). Els objectius específics són:
• Conèixer la vida i el brillant ascens militar i polític d’un personatge d’indubtable genialitat que pràc-
ticament tanca la història de la Roma republicana i constitueix en si mateix un mite.
• Fer una aproximació elemental al sistema d’institucions polítiques romanes de la República, que han
constituït un model primigeni per al món institucional i polític modern.
• Descobrir l’ambient social i urbanístic de la Roma republicana tardana, megalòpolis d’immensa di-
versitat social i centre de poder d’un imperi ja en bona part gestat.
• Descobrir els conflictes i contradiccions socials de la Roma clàssica, com a referent també d’unes
situacions actuals marcades més aviat per les diferències econòmiques que per les distincions de
llinatge.
• Fer una aproximació succinta a les causes d’un canvi en el sistema polític amb la introducció del
règim imperial.

uniTaT 9 TEsEu
9.1 el mite: Teseu

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos d’Apol·lodor, Eurípides, Ovidi i Plutarc; hi actuen
com a narradors, a més d’una veu externa i anònima, diversos personatges que intervenen en aquest
mite: Etra, el rei Egeu, Ariadna, el mateix heroi Teseu i la deessa àrtemis. S’hi plantegen els objectius
específics següents:
• Conèixer els mites relacionats amb l’heroi nacional d’Atenes.

• Comprendre que el triomf en les gestes era el senyal de l’heroisme per a la mitologia clàssica i la
diferència amb la concepció actual d’heroisme.
• Valorar críticament el comportament de Teseu amb les dones i el fet que això no minva la seva
condició d’heroi per als grecs.
• Conèixer l’arquetip de la princesa que s’enamora del bell estranger i per ell traeix la seva pàtria
i abandona la seva família, i que acaba sent abandonada.
• Comprendre el paper que alguns herois compleixen en la consolidació de la identitat nacional d’un
poble.
• Valorar críticament la crueltat dels càstigs dels déus grecs.
• Valorar críticament la diferència entre el comportament amb les dones de Dionís i de Zeus.
vida de Teseu.
9.2 el món clàssic: «Juro, et juro, pare, que mai no componc versos»
El relat, compost d’un monòleg i una carta, planteja el tema de la dedicació poètica i el desterrament
del poeta Ovidi. les fonts són variades, i molt especialment les del mateix Ovidi en Tristia i Pòntiques.
Els objectius específics són:
• Descobrir la història individual i quasi mítica, aureolada per la desgràcia, d’un personatge notori del
complex social romà, autor d’algunes de les obres més llegides d’Occident, així com el plantejament
de l’òptica d’un poeta.
• Conèixer l’ambient cultural i polític de l’època d’August i el seu programa ideològic.
• Aproximar-se a alguns gèneres literaris i al coneixement de les grans figures de la literatura romana
de l’època.
• Descobrir el tòpic del poeta desgraciat i la figura de l’exiliat polític, amb la seva soledat i el seu des-
arrelament.
• Fer una reflexió sobre el poder i l’exercici de les formes de censura, especialment la censura in-
tel·lectual.
• Conèixer el paper i la consideració social de la poesia i el poeta en la societat romana i en la nostra.

uniTaT 10 OrFEu
10.1 el mite: orfeu

S’hi planteja la lectura detallada d’un resum de la vida d’Orfeu, utilitzant adaptacions de textos clàssics
(sobretot d’Ovidi, en les Metamorfosis, Pausànies i Apol·lodor). Els objectius específics són:
• Caracteritzar l’heroi traci que personifica la força emotiva i civilitzadora de la paraula poètica i la mú-
sica.
• Descobrir la vinculació, i al mateix temps l’oposició, entre art i natura.
• Conèixer un prototip amorós que sobrepassa les barreres de la mort.
• Tratar el tema de la cerca de l’impossible.
• Descobrir el tòpic literari de l’incompliment de la condició en una prova, error que comporta el fra-
càs en la gesta del protagonista.
• Conèixer l’origen de les més remotes llegendes i creences religioses de la nostra cultura sobre la
transcendència després de la mort i la reencarnació.
10.2 el món clàssic: Alexandre el Gran

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de Plutarc i Diodor Sícul, i es posa en boca
d’Olímpia, la mare d’Alexandre el gran. S’hi plantegen els objectius específics següents:
• Conèixer les conquestes i la trajectòria vital del guerrer més brillant de l’antiguitat clàssica.
• Conèixer les etapes de la formació dels barons grecs i el tipus d’educació que rebien.
• Valorar críticament la situació jurídica i social de les dones gregues d’alt llinatge i comparar-les amb
les de avui dia.
• Conèixer les raons de la fascinació que Alexandre sentia per Aquil·les.
• Valorar críticament la dimensió històrica i humana d’Alexandre.
• Comprendre per què la figura d’Alexandre adquirí una dimensió mítica ja en vida.
• Valorar críticament les raons per les quals les conquestes d’Alexandre foren un referent per als ge-
nerals de l’antiguitat i les seves tàctiques militars van ser estudiades en les acadèmies militars euro-
pees durant segles.

uniTaT 11 èdip
11.1 el mite: Èdip

El relat s’ha confeccionat bàsicament a partir de textos de l’obra de Sòfocles i Eurípides i s’ha posat
en boca de diverses veus: èdip, iocasta, Creont i Antígona. S’hi plantegen els objectius específics se-
güents:
• Conèixer les vicissituds de la vida d’èdip, l’heroi tràgic per excel·lència.

• Valorar les diferències entre un heroi èpic com Aquil·les, un de pròpiament mític com Hèracles i un
de tràgic com èdip.
• Conèixer les raons mítiques de la idea de destí que tenien els grecs i la seva ferma creença en el
compliment dels oracles.
• Valorar críticament la importància que Freud donà al personatge d’èdip.
• Comprendre per què Antígona és en l’imaginari occidental un arquetip de la rebel·lia davant de la
injustícia i l’opressió, i les raons per les quals la seva història no ha deixat mai de representar-se
i versionar-se.
• Valorar el potencial creatiu que contenen els mites clàssics i la seva capacitat per encarnar com a
símbols i arquetips molts dels problemes existencials de la vida humana.
vida d’èdip i la d’Antígona.
• Exercitar-se en la redacció i el llenguatge d’una crítica teatral.
11.2 el món clàssic: Records d’Adrià

El relat planteja la reflexió d’un Adrià quasi moribund sobre els principals records de la seva vida, do-
cumentats en els seus biògrafs de la historiografia romana tardana (principalment Aureli Víctor i la
Història Augusta). Els objectius específics són:
• Conèixer la història individual d’un personatge notori del complex social romà, en aquest cas d’un
dels grans emperadors de la seva història i, en definitiva, un dels referents del dèspota il·lustrat, que
és, al mateix temps, un ésser humà com els altres.
• Aproximar-se als grans èxits urbanístics, jurídics, etc. de la romanització, en un moment en què es
produeix, a més, una fusió integradora de les bases culturals gregues i romanes.
• Descobrir les possibilitats futures de gaudi d’una bona novel·la històrica, com és la magnífica novel-
la de M. Yourcenar sobre aquest tema.
• Conèixer l’estat institucional i administratiu del sistema polític de l’Alt imperi.
• Fer una reflexió sobre la soledat i la falta de llibertat de qui és conscient de detenir un poder que
frega l’omnímode, però que suposa una insuportable càrrega de responsabilitat que fa impossible
compartir èxits, així com diluir errors i descarregar-se de culpes.
• Comprendre el sentiment humà de la soledat en l’enfrontament amb la decrepitud i la mort.

maTEriaL COmpLEmEnTari: supOrTs i TèCniquEs arTÍsTiquEs
Amb l’objectiu de facilitar una anàlisi tan completa com sigui possible de les nombrosíssimes obres
d’art que il·lustren les diferents unitats, incorporem un breu resum de les principals tècniques utilitza-
des (escultura, relleu, pintura, etc.); d’aquesta manera, el professor o professora que ho consideri in-
teressant pot oferir als alumnes informació complementària des del punt de vista tècnic i artístic, que
considerem imprescindible per comprendre les obres en tota la seva dimensió.
Escultura
És una tècnica practicada sobre un material dur que produeix imatges o efígies en tot el seu volum.
Els materials que s’utilitzen són de diferent tipus i potser els més antics són realment els modelats en
fang, a partir d’una mescla d’argiles i aigua, en què com a eines es poden utilitzar merament les mans
i objectes com ara punxons, espàtules, etc.
Però preferentment parlem d’escultura quan es treballa un material dur. quan es tracta de fusta, es
desbasta amb eines tallants i punxants, com l’enformador, que permet anar tallant resquills i enfons-
ant parts de la fusta. l’escultura en pedra, la variant considerada més «noble», es treballa amb martell
i cisell, eina punxant acerada, amb boca o punta de doble bisell que recolza sobre la pedra i es col-
peja amb el martell per l’altre extrem. Encara que de materials petris n’hi ha molts (calcaris, granits,
alabastres...), el marbre és el preferit i el més utilitzat pels escultors de tots els temps. Altres tècniques
s’utilitzen sobre l’escultura en pedra, com el poliment, procediments abrasius o el trepà, una espècie
de punxó o barrina giratòria per perforar, que permet treballar buits i practicar perforacions que ajuden
en certs moments a la representació de cabelleres al buit, etc.
A pesar de l’existència de l’escultura en molts pobles i en etapes més antigues, els cànons clàssics
escultòrics de representació de la figura humana en l’art occidental van ser definits pels grecs. El pri-
mer cànon (o regla) va ser el de l’escultor Policlet, que establí les proporcions exactes i mesurables
de totes les parts d’un cos humà perfecte o modèlic. D’ell és molt coneguda la regla segons la qual
el cap ha de constituir la setena part de l’alçada d’un cos humà. Posteriorment, Praxíteles i lisip prac-
ticaren un cànon de més esveltesa, en què el cos havia de mesurar en alçada set caps i mig. la tra-
dició grega va ser continuada pels romans i després per totes les tendències classicistes de l’escultura
occidental, si bé els romans s’interessaren més per la fidelitat i el realisme del retrat individualitzat, que
per les formes més idealitzades dels grecs.
una important creació de l’escultura grega va ser el nu, en especial el masculí, que va ser la forma
preferent de manifestació del seu antropocentrisme; pel que fa a l’escultura femenina clàssica, desta-
ca la tècnica «del drap mullat», en què els plecs de peples i vestidures transparenten les formes feme-
nines com si es tractés d’una tela mullada i adherida al cos. l’escultura prototípica sol ser anomenada
de ple volum, és a dir, completament exempta.
una altra variant escultòrica són els bronzes, que s’aconsegueixen per fosa, normalment omplint un
motlle o negatiu cuit o esculpit (i obtingut a partir d’una figura en positiu, modelada en fang), per
aconseguir, bé una figura de metall massissa, bé una figura de metall buida, usant el metall fos que
després se solidifica. un procediment molt antic i enginyós és el de la «cera perduda», que consisteix
en una llarga sèrie de fases: primer es modela o s’esculpeix una figura i sobre aquesta se’n fa un

motlle en escaiola o un material semblant que la cobreix enterament. una vegada solidificat o cuit,
aquest motlle s’obre acuradament per la meitat. El seu interior es farceix d’una capa de cera, que va
mesclada amb certes dosis d’arenes o argiles, que permeten que s’assequi i s’endureixi sense quedar
tova. una vegada endurida la cera, el motlle torna a omplir-se amb argila o escaiola i es tanca. Així,
s’aconsegueix en el seu interior una figura idèntica a la primera, però lleugeríssimament més petita,
perquè està separada del motlle negatiu per la fina capa de cera. Han de deixar-se uns canalons o
respiradors que facin comunicar amb l’exterior la zona de la capa de cera, perquè per aquests, i des
de dalt, s’aboca el metall fos que va avançant i fonent la cera que es rebutjarà o «perdrà» pels canalons
inferiors. Després es deixa refredar i es va trencant amb molta cura el motlle, fins a aconseguir així una
escultura de metall buida, de la qual per diverses tècniques també pot fer-se un buidatge del fang
interior. Els bronzes es poden retocar després amb un instrument punxant anomenat burí.
relleu
És una tècnica escultòrica destinada a ser inclosa en obres arquitectòniques o monuments de dife-
rents tipus, en què es treballa la cara externa d’un bloc o blocs de pedra per representar-hi figures o
imatges (siguin humanes, animals, vegetals, geomètriques...), no exemptes de la superfície de la pe-
dra. Especialment quan es tracta d’escenes realistes, es parla de baix relleu, mig relleu i alt relleu, quan
les figures sobresurten de la base pètria mural menys de la meitat, la meitat o més de la meitat del
seu volum, respectivament.
Tècniques pictòriques
Fresc
És una tècnica antiquíssima ja desenvolupada pels egipcis, minoics i molt altres pobles, i practicada
fins a l’actualitat. Es tracta d’una pintura feta sobre un mur que ha estat primerament recobert d’una
capa de mescla de morter, calç i arena. normalment la paret porta un doble estucat i, sobre el segon,
al fresc i a partir d’un disseny, s’apliquen els colors, que solen ser pols minerals que no porten més
diluent que aigua. S’asseca immediatament i no pot retocar-se. generalment, les grans superfícies
es divideixen i es van pintant per sectors, perquè l’assecatge és ràpid i la tècnica ho ha de ser també.
En aquesta tècnica s’aconsegueixen millor els colors clars i l’acabat és mat.
Encàustica o encàustic
la paraula encàustica deriva del grec enkaustikós, que vol dir ‘internament cremat, gravat al foc’.
Es tracta d’una tècnica de pintura caracteritzada per l’ús de la cera com a aglutinant dels pigments. la
mescla té efectes molt cobrents i és densa i cremosa. la pintura s’aplica amb un pinzell o amb una
espàtula calenta. l’acabat final és un poliment que es fa amb draps de lli sobre una capa de cera ca-
lenta prèviament estesa sobre la superfície ja pintada (que en aquest cas ja no actua com a aglutinant,
sinó com a protecció). Aquesta operació s’anomena encaustització i està perfectament descrita per
Vitruvi, arquitecte i enginyer romà (c. 70 aC – c. 25 aC), que diu així: «Cal estendre una capa de cera
calenta sobre la pintura i, a continuació, cal polir-la amb uns draps de lli ben eixuts».

És una tècnica coneguda i utilitzada des de l’antiguitat. Els romans la usaven sobretot en taules. Plini
el Vell, enciclopedista romà del segle i dC, en el llibre XXXV de la seva Naturalis Historia, inclou la
història de la pintura més completa de les escrites en l’antiguitat. Hi descriu l’ús de l’encàustica i les
seves variants, quines d’aquestes es consideraven antigues i havien estat heretades dels grecs –que
al seu torn van poder prendre-les dels fenicis (practicades per decorar les proes de naus, etc.)– i
quines innovacions s’hi havien produït.
Com a fórmula general, es feia una mescla de cera amb el pigment del color en pols i s’afegia una
solució que s’obtenia amb les cendres de fusta i aigua (solució alcalina de carbonat i bicarbonat de
potassi o de sodi, un lleixiu de l’època). A aquesta combinació s’afegia resina (tècnica grega) o cola
(innovació romana). S’escalfava la superfície que s’havia de pintar i també les espàtules amb el braser
anomenat cauterium. De vegades, segons les tècniques, es feia primer el dibuix gravant-lo amb l’es-
pàtula calenta i després s’omplia la incisió amb el preparat de pintura. L’encàustica romana permet
veladures molt perfectes semblants a les de l’oli, però pocs retocs, i exigeix rapidesa d’execució, i al-
hora admet una major utilització del pinzell, la possibilitat d’un abaratiment del material i un ús massiu
que provocà una expansió enorme de l’art pictòric.
Les millors mostres d’encàustic es van descobrir a la regió del Faium, al nord d’Egipte. Són retrats
sobre taula dels segles i i ii dC, utilitzats després per col·locar-los en mòmies de romans que havien
adquirit el costum funerari dels egipcis. També algunes pintures parietals de Pompeia estan fetes
d’una variant d’encàustica inventada pels romans en època d’August, perquè resisteix la intempèrie
més que el mer fresc i presenta una certa brillantor.
Al començament de l’edat mitjana, aquesta tècnica també va ser utilitzada en icones pintades, però
va caure en desús a partir dels segles Viii i iX, fins que reaparegué esporàdicament en els segles XViii i
XiX, especialment a Anglaterra i França, on va ser estudiada a fons i recuperada pels il·lustrats quasi com
a curiositat. El pintor francès Delacroix, per exemple, utilitzà en moltes de les seves obres uns colors
prèviament diluïts amb cera, que constituïen una certa forma d’encàustica. No obstant això, ja mai no
va poder desplaçar l’oli, generalitzat en el Renaixement.
Tremp
És una tècnica pictòrica practicada sobre murs i taules, encara que també pot fer-se sobre teles, i que
té moltes variants. El seu ús és força antic i ja l’empraren els egipcis, babilonis i altres pobles, a manera
de fals fresc. Es tracta d’una mescla de pigments minerals diluïda primer en aigua, que després s’en-
grosseix o «trempa» de diverses maneres: s’hi pot afegir cola animal o bé ou, gomes vegetals, diverses
formes de gelatines, col·làgens o fins i tot glicerines. Permet una execució més lenta i acurada de l’obra.
Algunes importants obres medievals o renaixentistes (molts quadres de Botticelli, per exemple) són
pintures al tremp. De fet, alguns «suposats frescs» romans també ho són.

Oli
És un tipus de pintura, pròpiament inventada en el segle xiv, en què els colors minerals o pigments
secs, una vegada mòlts, es mesclen amb un oli de nous o de llinosa, encara que n’hi ha diferents
variants. S’empra sobre taula o sobre tela i el seu acabat és brillant. Permet veladures i té enormes
avantatges per al pintor, perquè no sols pot retocar-se una multitud de vegades i permet perfeccionar
l’obra amb capes superposades, sinó que en assecar-se molt lentament admet múltiples retocs de la
pintura aplicada, amb espàtula o pinzell. Per això a partir del Renaixement va tenir un ús massiu. Els
seus colors són brillants i presenta molts avantatges, però davant de l’antic encàustic té un defecte:
amb el temps s’enfosqueix o ennegreix en crear una pàtina per oxidació o enranciament de l’oli.
aquarel·la
És un tipus de pintura practicada sobre un tipus de paper gruixut, amb uns pigments diluïts en aigua,
que s’apliquen sobre el paper prèviament mullat amb un pinzell. Es caracteritza per la seva transpa-
rència, i exigeix rapidesa i seguretat de traç. generalment s’usa en obres de dimensió o format reduït,
i és una tècnica relativament moderna.
mosaic
És una tècnica artística de recobriment de sòls, que després s’utilitza també com a recobriment parie-
tal. Els precedents del mosaic es donen en diferents pobles i també en els grecs del segle v aC. En
principi eren paviments amb un preparat de morter en què s’incrustaven còdols, blancs i negres o
grisencs, formant dibuixos simples, en general geomètrics. El vertader mosaic es començà a desenvo-
lupar en època hel·lenística tardana, i pròpiament va ser cap al segle ii a C, per obra dels romans, quan
es van produir vertaderes tessel·les o tessellae (paraula llatina que significa ‘cub’, ‘dau’ o ‘falca’, i que
designa petits fragments tallats ex professo de pedres de diferents colors, per formar dibuixos, figures
etc.). Van ser els romans, doncs, qui donaren un impuls definitiu al mosaic i el van usar profusament,
sobretot en les seves variants més policromes. Destacaren sobretot com a element decoratiu del
paviment de les cases i acabaren cobrint també superfícies murals de certs edificis públics. l’art pale-
ocristià estengué l’ús del mosaic parietal, així com el bizantí. Especialment en l’art bizantí, els mosaics
solien recobrir-se d’un finíssim bany d’or («pa d’or»).
El terra es prepara amb una base de grava, una segona capa de morter gruixut i una tercera capa de mor-
ter fi. Sobre aquesta s’incrusten les tessel·les de múltiples colors, amb les quals, a manera de pintures,
i sobre un esbós, es creen escenes variadíssimes amb figures humanes, animals i vegetals, i fons pictòrics
o arquitectònics simulats. El normal és que les escenes més complexes i detallistes es transportin ja realit-
zades i muntades des dels tallers sobre resquills de pissarra o pedra fina, i s’incrustin en el sòl. Després,
aquestes escenes s’envolten d’orles, adorns vegetals, requadres i adorns geomètrics realitzats in situ, fins
a cobrir tot el sòl d’una estança. les tessel·les són de diferents pedres de colors, fins i tot semiprecioses
(com els lapislàtzulis, de vegades usats per al blau), i en algunes ocasions també s’usen tessel·les de pas-
ta de vidre. Amb el temps s’aconsegueixen variants com el vermiculatum, un mosaic de tessel·les tan
petites que mesuren mil·límetres, i que aconsegueixen uns efectes pictòrics extraordinaris (amb aquesta
tècnica els romans van reproduir pintures antigues famoses que no s’han conservat), i que coneixem
gràcies a aquests mosaics.

Terracota
Se sol donar aquest nom a certs objectes votius, o d’adorn, a manera de figuretes, i fins i tot de vega-
des adorns arquitectònics de coronament en certs edificis arcaics (grecs, etruscs, romans, però també
del món mesopotàmic i altres cultures), modelats en fang o argila i endurits al forn sense cap recobri-
ment. És la forma més simple de ceràmica. Després es poden pintar o decorar d’alguna manera si es
desitja.
Ceràmica
És un conjunt de variadíssimes tècniques destinades principalment a la fabricació de recipients, en-
cara que també d’altres objectes, caracteritzades per una elaboració consistent en el modelatge de di-
ferents tipus de pasta d’aigua i argiles (de les més bastes al caolí, que proporciona la fina porcellana),
que, recobertes amb engalbes o vernissos de molts tipus per impermeabilitzar-les, es couen al forn
amb variades tècniques i temperatures. Poden ser pintades i decorades, de manera que les seves
decoracions també es couen al forn. Hi ha milers de variants, però aquí ens cenyirem a les utilitzades
en aquest llibre, que són bàsicament les gregues. D’entre la variadíssima producció de ceràmiques
gregues, ressaltem:
• La ceràmica del període geomètric (segles ix i viii aC): destaquen les àmfores de Dipiló. la seva

decoració de bandes geomètriques en ziga-zaga i falques i altres motius inclou escenes amb figures
humanes molt esquemàtiques, normalment dibuixades en negre, marró o ocre molt fosc sobre fons
groguencs o ataronjats. Els dibuixos es cobreixen d’un lleuger vernís brillant.
• Els estils orientalitzants (del segle vii aC a l’inici del vi aC): presenten una profusió de figures
vegetals i animals en l’anomenada ceràmica coríntia, i una major abundància de figures humanes
estilitzades i decoració molt copiosa en les produccions de l’àtica.
• La ceràmica àtica de vernís negre: és una ceràmica de gran qualitat i d’una doble cocció. Primer

es modela la peça amb torn (de vegades amb motlle) i es cou. Després es dibuixa i decora em-
prant-hi un vernís negre d’extraordinària qualitat i brillantor de xarol, que supera totes les posteriors
imitacions, i que aconsegueix textura i color gràcies a una segona cocció reductora (quasi en absèn-
cia d’oxigen). Presenta dues variants:
– Figures negres sobre fons vermell o ataronjat: certes parts del vas es cobreixen del vernís
que després serà negre, deixant camps lliures en el color vermellenc o ataronjat de l’argila ja
cuita; sobre aquests es dibuixen les figures amb el vernís negre, component escenes de varia-
díssima temàtica (quotidiana, mitològica, esportiva, eròtica...). la seva tècnica s’inicià en el segle
vi aC, i també es donà en el v aC.
– Figures vermelles sobre fons negre: es tracta d’una tècnica «en negatiu». les figures es dis-
senyen i el que es recobreix de vernís és tot el seu contorn, usant també el vernís per dibuixar
els detalls interiors de les figures. De vegades, aquestes porten detalls en blanc o altres tons.
Però, en essència, el que constitueix el cos de la figura és el vermell o taronja de l’argila que
queda al descobert. Aquesta tècnica va permetre crear escenes amb meravellosos detalls, i grans
artistes decoraren aquestes peces de luxe amb variadíssimes temàtiques. Daten principalment
dels segles v i iv aC.

maTEriaL COmpLEmEnTari: Tipus dE VasOs grECs
la tipologia dels vasos grecs és molt variada. A continuació esmentem els tipus més freqüents, que
apareixen tant en els continguts de les diferents unitats com en el diccionari visual de l’annex:
• Àmfora: és un atuell de grans dimensions amb dues nanses a la part de dalt al costat del coll, per
facilitar-ne el transport. S’utilitzava per conservar aliments sòlids o líquids. En els models més antics,
la boca, el coll i la cavitat central estaven perfilats per una línia corba sense interrupció, és a dir, d’una
sola peça; posteriorment, es diferencià clarament el coll i la boca de la resta del cos. A Roma, les
àmfores generalment eren fusiformes i es col·locaven o bé enfonsades en el sòl sorrenc o bé sobre
un suport. A Atenes les àmfores panatenaiques s’omplien d’oli i eren el premi per als atletes vence-
dors en els jocs que se celebraven durant la festivitat de les Panatenees. Acostumaven a ser de fi-
gures negres.
• Alabastron: és un vas petit de forma allargada i estreta que s’utilitzava per als perfums, cosmètics,
olis i ungüents de bellesa femenins. la base era arrodonida i no tenia nansa, per la qual cosa ne-
cessitava un suport on es penjava.
• Crater: és un atuell de grans dimensions proveït d’una boca ampla i dues nanses col·locades simè-
tricament als costats, en la part més ampla. S’utilitzava per mesclar, com era costum entre els grecs,
el vi amb l’aigua. Se solia col·locar al terra o en una tarima, i de la mescla del seu interior, amb una
cullera, s’omplien les copes dels comensals; també podien servir-se ells directament, ja que la seva
ampla boca feia fàcil introduir-hi una copa.
• Estamnos: és un vas més petit que el crater, amb dues nanses horitzontals i amb coll i boca menys
ampla. S’utilitzava com a gerra de vi, però el seu ús era menys freqüent que el de l’enòcoa.
• Hídria: és un atuell de grans dimensions semblant a una gerra proveïda de tres nanses, dues d’ho-
ritzontals i una de vertical, col·locades de tal manera que permeten que pugui bolcar-se amb como-
ditat. les dues nanses simètriques s’usaven per alçar-la, mentre que la que estava col·locada en el
centre permetia abocar l’aigua. S’usava per transportar i emmagatzemar l’aigua.
• Copa (o kylix): és un got per beure vi, amb un cos ample i poc profund col·locat sobre un peu alt
i amb dues nanses horitzontals als costats, ideal per beure en posició reclinada. El fons o cercle de
l’interior, quasi pla, és el que apareix decorat amb figures negres (segle vi aC) o figures vermelles
(segle v aC), de manera que, fins que no se’n buidava el contingut, no es revelaven les escenes
pintades a la persona que bevia. Els artistes comptaven amb això i dissenyaven les imatges buscant
un efecte de sorpresa. Aquest tipus de got era comú en els banquets (symposia) i d’ací el caràcter
eròtic o obertament sexual i escatològic de la seva decoració.
• Càntir: es tracta d’una copa semblant a la kylix, però més gran. Posseïa un cos més elevat i dues
grans nanses verticals, i recolzava sobre un peu.
• Escif: és un recipient ceràmic de dimensions reduïdes i forma semiesfèrica amb dues petites nan-
ses a un costat i a l’altre de la boca. El seu cos és més profund que el de les copes i, igual que
aquestes, s’utilitzava per beure.

• Píxide: és un vas aplatat en forma de caixa cilíndrica proveït d’una tapa, generalment amb un botó
en el centre, que s’utilitzava per guardar-hi joies, adorns o ungüents femenins.
• Pèlica: és un recipient ceràmic semblant a l’àmfora, però en el qual la part més ampla se situa en
la meitat inferior del cos, amb dues nanses situades a un costat i a l’altre del coll. S’utilitzava per
contenir líquids.
• Enòcoa: és un atuell en forma de gerra l’embocadura del qual presentava generalment un pic tri-
lobat, encara que també podien tenir una embocadura en forma de llavi, com les gerres actuals.
Estava proveït d’una nansa vertical que el feia especialment idoni per servir líquids, generalment el
vi aigualit que extreien amb aquesta del crater.
• Lècit: és un vas de forma allargada proveït d’un coll estret i una embocadura ampla, la qual cosa
permetia abocar-hi l’oli controlant-ne la quantitat i el flux. S’utilitzava per guardar l’oli perfumat des-
tinat a la cura del cos. Els lècits més tradicionals eren de tipus cilíndric amb un petit peu i una nan-
sa vertical. Els destinats a ús funerari es decoraven amb figures vermelles i negres, però amb una
tècnica especial, la de fons blanc: el cos del vas es recobria amb una engalba blanca sobre la qual
es perfilaven en negre les figures.
• Lebes nupcial: és un recipient ceràmic propi únicament de la cerimònia de noces. Tenia un cos

ample, dues nanses i recolzava en un peu.

GuIa dIdÀctIca
aVaLuacIONS

L’avaluació
l’avaluació és l’anàlisi contínua i global del procés d’ensenyament-aprenentatge. És un element inte-

grat plenament en el procés educatiu i és, en si mateix, un instrument d’acció pedagògica que ha de
contribuir a la millora de tot el procés.
Els professors i professores, com a autors del Projecte educatiu de cada centre, han de ser responsa-
bles, també, de la seva correcta aplicació. Han d’avaluar, per tant, el procés d’ensenyament-aprenen-
tatge tant en l’àmbit particular de la seva classe com en el Projecte educatiu del centre, ja que és
l’equip docent qui en determina una oferta educativa.
l’avaluació ha d’acomplir diverses funcions al llarg del procés educatiu. Per una banda, ha de perme-
tre decidir la intervenció pedagògica que necessita cada alumne segons les seves característiques. Per
l’altra, ha de determinar en quin grau s’han aconseguit les intencions educatives.
El professor o la professora haurà de crear unes condicions adequades que permetin l’activació dels
esquemes de coneixement i que l’orientin en un sentit determinat d’acord amb el que s’hagi proposat
en el currículum. no hi ha una fórmula única que permeti crear aquestes condicions, ja que l’entorn
educatiu presenta diversitat de situacions i necessitats. Però és important comprendre que els alum-
nes no tan sols emmagatzemen nova informació, sinó que també desenvolupen capacitats de con-
nexió i d’adquisició de nous coneixements.
l’avaluació inicial permet determinar el punt de partida de l’alumnat i és la base per planificar el
procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta guia didàctica trobareu un model d’avaluació inicial
fotocopiable, amb activitats que recullen tant fets, conceptes i sistemes conceptuals, com procedi-
ments.
l’avaluació final ha de permetre determinar si s’han fet realitat o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives. En aquesta guia us oferim un model d’avaluació final fotocopiable, amb activitats que re-
cullen els coneixements més importants que s’han anat adquirint durant el curs.

Espai reservat per als criteris d’avaluació
Avaluació formativa full de seguiment
Alumnes
Espai reservat
per als noms
dels alumnes
72 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 73
Per acabar, l’avaluació formativa té la finalitat de proporcionar a cada alumne l’ajut pedagògic més
adequat en cada moment del curs. Al mateix temps, ha estat pensada per valorar el procés d’ense-
nyament i la mateixa pràctica docent. En aquesta guia didàctica es concreta en una graella (inclosa en
el web de recursos per al profesor), on cada professor o professora té un espai horitzontal per omplir-
lo amb els criteris d’avaluació que inclou el currículum oficial (que trobareu en un arxiu de Word en
el web) i unes caselles verticals que pot completar amb el nom dels alumnes de la classe.

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
nom de l’alumne/a:
1 Explica què entens per heroi i posa’n un exemple.
2 Enumera algunes de les qualitats que són pròpies d’un heroi.
3 quin és el teu heroi favorit? Justifica la resposta.
4 Escriu el nom dels herois que coneguis de la mitologia grega.
5 Escriu el nom dels déus o deesses que coneguis de la mitologia clàssica.
6 Explica què entens per mite i per mitologia, i posa un exemple de cada concepte.

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
7 llegeix atentament la llista següent de personatges històrics i mítics, i escriu al costat un resum
molt breu del que en saps.
Agamèmnon:
Alexandre el gran:
Amazones:
Aquil·les:
Atenea:
Ca Cèrber:
Ciclop:
èdip:
Eneas:
Hèlena de Troia:
Jàson:
Juli Cèsar:
Júpiter:
leònides:
Odisseu:

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
Paris:
Penèlope:
Perseu:
Sirenes:
8 llegeix atentament la llista següent de llocs (ciutats, muntanyes, illes, etc.) i escriu al costat un
resum molt breu del que en saps.
Atenes:
Cartago:
Creta:
Delfos:
Esparta:
gàl·lies:
Ítaca:
Olimp:
Peloponès:
Roma:
Troia:

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
Termòpiles:
9 Escriu el significat de les paraules següents.
psicologia:
psiquiatria:
biologia:
geologia:
teologia:
ateu:
cosmopolita:
policromat:
micropartícula:
ingrés:
pròleg:
inhumar:
bèl·lic:
piròman:

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
10 Observa l’eix cronològic següent i marca el període de màxima esplendor de grècia i els segles
en què va estar en vigència l’imperi romà.
aC dC
1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000
11 intenta explicar a què es refereixen les expressions ressaltades en negreta de les frases següents.
a Aquell home tenia una força hercúlia.
b Diuen que hi ha aliments que són afrodisíacs.
c Amb tots els conflictes que hi havia en l’Europa de principi del segle xx, no és estrany que es
produís la Primera guerra Mundial: al final va cremar Troia.
d Per descomptat, no m’estranya que la lluïsa estigui boja pel seu xicot: realment és una mica
apol·lini.
e En el moment en què li vaig dir allò, vaig notar la seva reacció: primer em llançà una mirada
que em petrificà. Després es posà fet una fúria.
f Jo crec que en Miquel encara té complex d’Èdip.

Avaluació inicial
Centre:
Curs: Data:
g Per solucionar aquell problema, del qual no tenia cap culpa, vaig haver de passar una autèn-
tica odissea.
h no sap si agafar aquesta feina, perquè li ofereixen un salari miserable.
i la veritat és que jo no sé si podria suportar la vida espartana que duu en lluís.
j Em va semblar una pel·lícula preciosa, amb una història molt humana i aspectes molt lírics.

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
1 Explica la situació social i jurídica de les dones gregues en l’antiguitat.
2 Resumeix el que saps dels legionaris romans.
3 Explica quin tipus d’educació rebien els espartans.
4 Escriu un breu informe sobre l’oracle de Delfos.
5 Resumeix el que saps dels gladiadors romans.

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
6 Recordes qui era Ovidi? Elabora‘n una breu biografia i comenta el que recordis sobre la poesia
llatina.
7 Explica les característiques principals de la vida de les dones en la Roma clàssica.
8 Esmenta el nom dels emperadors romans que coneguis i exposa els aspectes principals de la
seva vida i obra.
9 llegeix la llista següent de personatges històrics i mítics, i escriu al costat un resum molt breu del
que en saps.
Andròmeda:
Anquises:
Antígona:
Antínous:
Ariadna:
Calipso:

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
Centaures:
Circe:
Creont:
Eneas:
Eurídice:
Euristeu:
Hades:
Hèctor:
Hefest:
Jàson:
Medea:
nausica:
Perseu:
Príam:
Prosèrpina:
Sibil·la:

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
Fedra:
Tetis:
Vesta:
10 llegeix atentament la llista següent de llocs (ciutats, rius, muntanyes, illes, etc.) i escriu al costat
un resum molt breu del que en saps.
Aqueloos:
Atles:
Cartago:
Corint:
Delfos:
Tívoli:
ida:
Ítaca:
Olimp:
Tebes:
Tràcia:

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
11 llegeix atentament els termes següents i escriu-ne una breu definició.
Catafracta:
Centurió:
bacants:
Hoplites:
Oracle:
Cònsol:
Edil:
Idus:
12 intenta explicar a què es refereixen les expressions ressaltades en negreta en les frases següents.
a Havia pensat a ser militar, però en el fons no li agrada la vida castrense.
b En el fons, la poma de la discòrdia de la guerra i dels conflictes de l’iraq és la possessió

dels recursos del petroli de la zona.

Avaluació final
Centre:
Curs: Data:
c Des de l’avinguda dels Camps Elisis de París pots veure al fons l’arc de Triomf.
d Diuen que la música amanseix les feres. Per això segurament el meu veí ha apuntat
aquest fill tan salvatge que té a les classes de cant, perquè després formi part d’un orfeó.
e És una persona molt lacònica.
13 localitza el referent mític o històric de les expressions següents i explica’n el significat.
a necessito un fil conductor que m’ajudi a resoldre aquest problema, perquè, si no, no podré
sortir-ne mai.
b El mes de juliol faré un viatge a Roma.
c Se m’ha ficat un troià a l’ordinador i no hi ha manera d’eliminar-lo. no sé si podré salvar

l’equip.

avaluació formativa full de seguiment
Alumnes


GuIa dIdÀctIca
SOLucIONaRI

Unitat 1 Solucionari
QUÈ EN SÉ? (p. 11)
• Blancaneu, que s’havia salvat de la mort decretada per la gelosia de la seva madrastra i s’havia
refugiat a la casa dels set nans, es quedà adormida després de mossegar la poma enverinada
que li oferí la falsa velleta d’aspecte bondadós. Una altra poma que causà estralls, a més de la
que llançà Discòrdia, es troba en el passatge del Gènesi en què Eva, desobeint Jahvè, agafà la
poma de l’arbre del Bé i del Mal, en menjà i la va donar a tastar a Adam, per la qual cosa
ambdós foren expulsats del Paradís Terrenal o Jardí de l’Edèn. També pot ser que algun alum-
ne esmenti les pomes del jardí de les Hespèrides o, des d’una altra perspectiva, la poma de
Guillem Tell o la de Newton; si bé, en aquest cas, s’ha d’aclarir que aquestes no són causants
de problemes.
• Quelcom valuós o desitjat, per la raó que sigui, s’ha convertit en motiu de discussió o conflicte
entre diversos aspirants a posseir-ho. Es pot reforçar la comprensió amb algun exemple com
«L’illa de Xipre sempre ha estat la poma de la discòrdia en les relacions entre Grècia i Turquia».
• El quadre apareix reproduït en la seva totalitat en la p.14 i hi ha una activitat en què se’n de-
mana el comentari. Per això, en aquest moment, pot ser suficient que els alumnes es limitin a
descriure què es veu a la pàgina: un personatge masculí mostra una espècie d’esfera daurada
(alguns potser reconeixeran que és una poma) a tres figures femenines (la tercera, a la dreta,
a penes s’albira). Estan nues. Al costat d’una d’elles es veuen un escut i un arc, i, abraçat a la
cama de la del centre, hi ha un noi amb ales. Al fons es veuen unes ovelles.
• Enone mira un gaiato de pastor del qual només es veu la part de dalt. La seva expressió és
d’abatiment i tristesa. Es pot preguntar què creuen que li passa. Es pot aprofitar per indicar que
aquests tipus d’escultures en què la figura està exempta són conegudes com a escultures de
ple volum per distingir-les dels relleus.
• Tenen en comú la seva relació amb l’activitat artística: la música, en un cas, i les obres d’art, en
l’altre. Ambdues deriven de l’ètim muses, referit a les divinitats gregues que patrocinen les arts.
ACTIVITATS
P. 13
1 a Peleu. El seu pare va ser Èac.

b Una metamorfosi és un canvi de figura. Tetis es transforma en au, en arbre, en tigre i en mil
figures més.
c Paris era un jove troià que feia de pastor (en realitat era fill del rei Príam) i es dedicava a
pasturar els ramats del rei en les valls del mont Ida.
2 Zeus: rei dels déus i el més gran d’ells. El seu nom romà és Júpiter. És fill de Rea i Cronos, amb
qui va lluitar i a qui va expulsar del tron dels déus amb l’ajuda dels seus germans. En el repar-
timent que va seguir la victòria, li correspongué la dignitat reial i el domini del cel amb totes les
seves manifestacions (la pluja, el raig, el tro i el llamp). Es casà amb nombroses deesses, però
la seva esposa definitiva va ser la seva germana Hera, amb la qual mantingué una relació tem-
pestuosa, a causa de les constants infidelitats d’ell amb tota mena de deesses i dones mortals.

És, per tant, pare d’innombrables fills, fruit d’aquestes aventures. Els seus atributs són el llamp,
el ceptre, l’àguila i el roure.
Hefest: fill d’Hera, que concebé ella sola amb l’ajuda de la deessa Gea, en venjança pel naixe-
ment d’Atenea. Altres mites el fan fill de Zeus. Els romans l’anomenen Vulcà. És el déu del foc
i de la metal·lúrgia. És l’únic déu de l’Olimp que treballa i també l’únic que té una tara física, ja
que és coix i deforme. A la seva farga, que uns mites situen a l’Olimp i d’altres al mont Etna,
amb l’ajuda dels ciclops, fabrica els raigs de Zeus. És un déu artesà d’enorme habilitat, que
fabrica tot tipus d’objectes meravellosos i autòmats. S’enamorà d’Afrodita i sol·licità a Zeus ca-
sar-s’hi, a canvi d’uns favors que li havia fet. Afrodita li va ser infidel i, finalment, se’n va separar.
Els seus atributs són la farga, el martell, les tenalles i l’enclusa.
Hermes: fill de Zeus i Maia. De petit, Hermes robà el ramat d’Apol·lo i el portà a una cova. Allà,
matà una tortuga i amb la seva closca i amb les vísceres d’una vaca va construir la primera lira.
Apol·lo es va anar a queixar a la seva mare Maia i aquest li va cedir el bestiar a canvi de la lira.
Així, Hermes es va convertir en pastor i inventà diversos instruments que donà a Apol·lo qui,
com a contrapartida, li concedí el caduceu i arts d’endeví. Zeus el nomenà el seu herald i el
prengué al seu servei, com a missatger dels déus. Estava considerat el missatger dels déus i el
déu del comerç i era invocat com a conductor de les ànimes dels morts a l'Hades. És conegut
per la seva capacitat per les arts profètiques i es representa calçat amb unes botes alades, un
capell punxegut al cap i el caduceu a la mà. També apareix portant un xai damunt les espatlles,
o amb Dionís als braços, ja que hi ha una versió que conta que Zeus li entregà perquè el cui-
dés.
Posidó: fill de Cronos i Rea, és el germà gran de Zeus, Hades, Demèter i Hera. El seu nom
romà és Neptú. En el repartiment del món, després de la derrota del seu pare, li tocà el domi-
ni del mar, els rius, les fonts i les aigües en general. Es representa armat amb un trident, espè-
cie de forca usada pels pescadors de tonyines, i amb un carro tirat per animals monstruosos,
meitat cavalls, meitat serps. S’enamorà d’Amfítrite, una nereida, amb la qual es casà. En la
guerra de Troia afavoreix els troians. Encara que menys que el seu germà Zeus, també tingué
amors amb altres divinitats, dels quals van néixer nombrosos fills, de vegades tan extraordinaris
com el cavall Pegàs o el monstruós ciclop Polifem, a qui Ulisses va cegar. Disputà a Atenea el
patronatge de la ciutat d’Atenes i a Hera el d’Argos, però va perdre en ambdós casos. Els seus
atributs són el trident i el cavall.
3 El mont Citeró es troba al costat de Tebes a Beòcia; la ciutat de Troia i el mont Ida se situen al
nord-oest de l’Àsia Menor.
4 Els peixos indiquen que Tetis és, com les altres nereides, una divinitat marina. S’ha d’aprofitar
per explicar en què consisteix la ceràmica de figures vermelles, perquè puguin comparar-la
amb la de figures negres que apareix més endavant. De la mateixa manera, es recomana co-
mentar el tipus d’atuell de què es tracta i el seu ús. Pot reforçar-se l’explicació amb el comen-
tari sobre els tipus ceràmics que apareixen en les orientacions didàctiques.

5 Peleu i Tetis. Un lleó i una serp. Amb la seva presència, l’artista tracta de plasmar d’una mane-
ra molt ingènua les successives metamorfosis de Tetis. L’escena representa el moment en què
Peleu tracta de dominar Tetis i com aquesta, després de metamorfosar-se de mil maneres,
acaba recuperant la seva imatge abans de donar-se per vençuda. Els alumnes no tindran difi-
cultat a distingir que es tracta d’una copa.
6 Eris (Discòrdia) sobrevola l’escena en el moment de tirar la poma. La volen agafar amb la mà
Atenea, que està dreta (es reconeix per l’armadura, el casc i la llança); Afrodita, que està asse-
guda (es reconeix per estar nua i per Eros/Cupido, que abraça la seva cama), i Hera, que està
asseguda (es reconeix per estar al costat de Zeus, presidint la taula). En el cantó de la dreta hi
ha la núvia, Tetis, recolzant el braç sobre l’espatlla de Peleu. A l’altre costat de Zeus hi ha Her-
mes (es reconeix pel barret amb ales). L’escena representa el moment en què Discòrdia inter-
romp el banquet amb què els déus celebren les noces de Tetis i Peleu i llança la poma d’or
per a la més bella.
P. 15
7 a Príam i Hècuba.
b Va ser la seva primera dona.
c Atenea: la guerra; Hera: la sobirania (per ser l’esposa del rei dels déus); Afrodita: l’amor.
8 Hera: filla de Cronos, germana i esposa de Zeus. El seu nom romà és Juno. És la deessa que
protegeix el matrimoni i les esposes legítimes. El mite la considera una deessa gelosa i venja-
tiva, constantment irritada davant de les freqüents infidelitats del seu marit i disposada a per-
seguir i castigar totes aquelles deesses o dones amb què Zeus hagi tingut relacions, així com
els seus fills. És famós el seu odi a Hèracles. Va ser enemiga aferrissada dels troians durant la
guerra de Troia i, posteriorment, va perseguir Eneas, quan aquest pretenia arribar a Itàlia. Els
seus atributs són la diadema, el paó i la magrana.
Afrodita: el seu nom romà és Venus. Es coneix també com a Cipris. És la deessa del desig, de
l’amor i de la bellesa. La versió més antiga del seu naixement diu que va néixer de l’escuma del
mar que es formà entorn dels genitals d’Urà, quan aquests caigueren al mar. Segons una altra
versió, és filla de Zeus i Dione. Encara que és casada amb Hefest, té nombrosos amants, com
Ares, Adonis o l’heroi troià Anquises, del qual va tenir com a fill Eneas. És una deessa poderosa,
amable en els seus favors i terrible en les seves venjances, com la que es prengué contra Hi-
pòlit. En la guerra de Troia afavoreix els troians. Els seus atributs són la petxina, el colom, el dofí,
la poma i la murta.
tenea: el seu nom romà és Minerva. És la filla preferida de Zeus, del cap del qual va néixer
A
d’una forma meravellosa. No té, doncs, mare, i en tot s’inclina cap a allò viril. Per això és la
deessa que protegeix els herois, sobretot Odisseu (Ulisses), el seu preferit. Com Àrtemis, és
una deessa verge. En la guerra de Troia ajuda els grecs. És la deessa de la intel·ligència pràctica,
que pot manifestar-se tant en la guerra com en les arts, en el teixit o en l’art de la navegació.
Es representa sempre vestida amb armadura i casc de bronze, i empunyant l’escut i la llança.
El seu animal simbòlic és l’òliba. És la patrona de la ciutat d’Atenes, a l’Acròpolis de la qual té
un temple famós, el Partenó. El seu atribut, a més de l’escut, la llança, el casc i l’òliba, és l’oli-
vera.

9 En l’oli de Rubens, els personatges masculins són Paris (es reconeix perquè va vestit de pastor
i està contemplant les deesses abans de decidir la seva elecció) i Hermes (és el que està
mostrant la poma perquè Paris l’ofereixi a la deessa més bella). Es pot aprofitar per indicar que
l’atribut que sempre acompanya aquest déu és una espècie de vareta màgica que es diu ca-
duceu.
uant als personatges femenins, són Atenea (es reconeix perquè té al costat dels peus les
Q
seves armes i una òliba), Afrodita (es reconeix pel Cupido o Eros que abraça la seva cama i
perquè un altre Cupido es disposa a coronar-la com a triomfadora), i Hera (es reconeix per la
diadema reial).
uant a l’hídria grega, a dalt a l’esquerra hi ha Zeus (es reconeix pel ceptre i el llamp); a sota
Q
de Zeus, Hera (porta diadema i ceptre); al seu costat, Atenea (es reconeix per la llança i l’es-
cut); a dalt al centre, Eris (mostra un rostre enfadat); a baix, assegut, Paris (se suggereix remar-
car que va vestit a la moda asiàtica i que als seus peus hi ha el seu gos de pastor) i Cupido,
que tracta de persuadir-lo parlant-li a l’orella perquè triï Afrodita; a la dreta, dempeus, Hermes
(porta les sandàlies alades i el caduceu); al seu costat, asseguda, Afrodita (es reconeix pel
Cupido que hi ha al seu costat). S’ha d’aprofitar per explicar quin tipus d’atuell és l’hídria i quin
era el seu ús.
P. 17
10 No podria casar-se i es veuria condemnada, probablement, a la condició de concubina o a

romandre a la casa paterna en una posició de gran subordinació.
11 Portaven una vida totalment separada, sense a penes veure’s ni tenir tracte: els homes pas-
saven el dia amb els homes, i les dones, amb les dones. Aquesta separació de sexes es reflec-
tia perfectament en l’arquitectura de les cases. Les habitacions de les dones o gineceu estaven
en el segon pis, en el lloc més apartat i amagat de la casa, lluny del carrer i de les zones co-
munes. La separació afectava també els esclaus. Les dones lliures romanien habitualment re-
closes i pràcticament no eren vistes pels homes, llevat que es tractés de familiars molt directes.
12 Demèter és filla de Cronos i Rea, i germana, per tant, de Zeus, Posidó, Hades i Hera. És la
deessa de l’agricultura, en especial dels cereals. Els romans l’anomenaven Ceres. Va tenir rela-
cions amb Zeus, de les quals va néixer la seva única filla, Persèfone (a Roma, Prosèrpina), amb
la qual estava especialment unida. Per això, s’enfurí molt amb Zeus quan aquest permeté que
Hades raptés Persèfone per convertir-la en la seva esposa. Abandonà l’Olimp i amenaçà els
déus de deixar de fer florir els camps i fer granar els fruits. Finalment, Zeus aconseguí calmar-la
i que acceptés el matrimoni a canvi que Persèfone passés una part de l’any amb ella (la pri-
mavera i l’estiu). Els seus atributs són les espigues de blat i la falç.
P. 19
13 És una escena de gineceu. La núvia rep els regals nupcials dels seus familiars, que són trans-
portats per altres dones, familiars o serventes. L’envolten dos amorets o cupidos que simbolit-
zen precisament la seva condició de novençana.
14 Filla de Zeus i Leto i germana bessona d’Apol·lo. El seu nom romà és Diana. La seva mare els
donà a llum a l’illa de Delos, després de ser perseguida per la gelosia d’Hera. És una deessa

verge, que passa la seva vida als boscos i muntanyes caçant amb nombroses nimfes. És també
la deessa dels animals salvatges. Empunya un arc, les fletxes del qual mai no fallen. Pot mos-
trar-se terrible en els seus càstigs amb els mortals que l’han ofès, encara que sigui de forma
involuntària. Així, exigí a Agamèmnon el sacrifici de la seva filla Ifigènia. Aquesta deessa prote-
geix els joves d’ambdós sexes. Presideix els parts i els ritus de pas de la infància a l’edat adulta.
En època tardana va ser adorada com a deessa de la Lluna, el mateix que el seu germà Apol·lo,
que va ser adorat com a divinitat solar. Els seus atributs són l’arc i el carcaix, la lluna creixent i
el cérvol.
15 Representa el moment del trasllat dels nuvis en carro a la casa paterna, acompanyats del se-
guici format per parents i amics (en aquest cas, els déus). Ha d’explicar-se el tipus d’atuell que
és el crater i quin era el seu ús.
16 Resposta oberta.
P. 21
17 Resposta oberta.
18 Resposta oberta.
19 Es tenyien els cabells, portaven ornaments d’or en el pentinat, joies, utilitzaven cremes de
bellesa, perfums i maquillatge, es posaven talons per semblar més altes i duien peples de lli.
20 Resposta oberta.
P. 23
21 Les responsabilitats d’una esposa grega eren, entre d’altres: cuidar els fills, vigilar els esclaus,
teixir la roba de la família, atendre les esclaves malaltes, preparar els aliments, planificar les
despeses, procurar que tot fos del gust del seu espòs en els àpats amb convidats i assistir a les
celebracions religioses que marcava la ciutat (enterraments, festivitats, etc.).
22 Resposta oberta.
23 Resposta oberta.
LÈXIC (p. 24)

1
nom del pare patronímic nom del fill -a
Cronos Crònida Zeus
Nereu Nereida Tetis
Peleu Pelida Aquil·les
Èac Eàcida Peleu
Atreu Atrida Agamèmnon
Príam Priàmida Paris
Tideu Tidida Diomedes
2 a kategoría; b politikós; c ánthropos; d fageín; e phílos; f lýkos; g morphé; h parásitos; i phy-

sikós; j theós; k lógos; l polýs; m mónos; n a-/an-

3 1e, 2d, 3f, 4a, 5b, 6i, 7h, 8g, 9c
Com a advertència pràctica important per a aquest exercici i els successius que consisteixen en
l’associació d’un vocable a una definició, per més que en aquest solucionari, respectant l’ordre
de les columnes, anem associant cada paraula a la seva definició, és molt recomanable que
l’activitat pràctica dels alumnes es plantegi al revés: en general, és molt més fàcil per a ells
partir de les definicions de la dreta, perquè donen les claus dels elements que han de contenir
les paraules buscades. Així, l’ordre més productiu seria, «partint de la definició, busca la parau-
la». De totes maneres, la llibertat i l’experiència del docent tenen aquí camp lliure.
4 Teodor i Teodora signifiquen ‘regal o do diví’, ‘regal d’un déu o dels déus’. És convenient incidir
aquí que la lectura etimològica d’un vocable s’inicia amb l’element final. L’últim element d’un
compost sol regir el primer, excepte en casos molt puntuals, com, per exemple, filantropia.
L’alumnat ha d’anar interioritzant que es tracta d’una lectura invertida dels monemes que com-
ponen un terme.
ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ (p. 25)

1 Frígia: regió de l’Àsia Menor.
Ida: muntanya pròxima a Troia, on Paris feia pasturar els ramats.
Príam va exposar una vegada un tendre nen: el rei Príam, alarmat pel significat dels som-
nis de la reina, ordenà abandonar a la muntanya Paris quan va néixer, perquè hi morís.
es crià com a bouer: el pastor del rei arreplegà Paris i el crià com a fill seu, encarregant-li que
pasturés els bous i les vaques del rei.
Pal·les: sobrenom d’Atenea.
Cipris: sobrenom d’Afrodita.
el missatger dels déus: Hermes tenia entre les seves atribucions ser el missatger de Zeus.
2 a L’exposició era l’abandó a la seva sort dels nens de bolquers, però sobretot de les nenes de
bolquers, no admesos pel pare. A Grècia era un ús que les lleis consentien i la consciència
social aprovava sense problemes i que, a pesar de la proposta d’Aristòtil de prohibir-la, con-
tinuà aplicant-se en l’època hel·lenística. A Roma, els infants de bolquers eren dipositats als
peus del pater familias, que podia, segons el seu propi criteri i sense haver de donar cap
explicació dels motius, alçar-los de terra i acceptar-los en la família o abandonar-los sobre
les aigües d’un riu o en altres llocs en què estaven destinats a morir de fam o fred, llevat
que fossin recollits per algú, la qual cosa ocorria per raons no precisament filantròpiques,
sinó per ser utilitzats com a esclaus o, en el cas de les nenes, dedicades a la prostitució.
b Evitar que caigués sobre els pares el càstig de les Erínies per haver donat mort a un membre
de la família.
c No, no estava mal vist des del punt de vista moral. Era una pràctica comuna.
d No, no estava prohibit per la llei.
e A Roma els infants s’exposaven al fòrum, al costat de la columna anomenada Lactaria.
f Resposta oberta. En els països del Tercer Món continua sent una pràctica comuna l’abandó
de nens, sobretot si es tracta d’una nena, i aquests bebès acaben morint o bé són lliurats a
un orfenat en condicions precàries. Però també en el dit Primer Món se’n donen casos,
generalment en mares solteres molt joves.

3 Proteu és un déu endeví i incopsable per la seva capacitat per metamorfosar-se quan algú
l’apressava per conèixer el futur. Era pastor marí: pasturava ramats de foques. En els dos últims
versos, Borges compara el seu interlocutor amb Proteu perquè no és un home d’una persona-
litat estable i senzilla, sinó una persona de molts amagatalls o de freqüents canvis d’humor,
que el fan semblar un home diferent cada vegada.
4 Resposta oberta.
ACTIVITATS DE REFORÇ
P. 26
1a Metamorfosar-me. Zeus. Tetis. Proteu.

b Èac. Zeus. Nereida. Peleu.
c Ida. Hèlena. Paris.
d Zeus. Letona. Apol·lo. L’arc i les fletxes (carcaix, mitjalluna, cérvol). Àrtemis.
2 Atenea: divinitat de la guerra i la saviesa.

Discòrdia: no va ser convidada a la boda de Tetis i Peleu.
Hècuba: reina de Troia.
Hera: esposa de Zeus.
Nereu: pare de Tetis.
Paris: príncep troià.
Príam: rei de Troia.
Proteu: divinitat marina que prediu el futur.
Tetis: esposa de Peleu.
Zeus: rei dels déus.
3 a Fals: és una divinitat marina.
b Verdader.
c Fals: Hermes és el missatger de Zeus.
d Verdader.
e Verdader.
f Fals: Príam era rei de Troia.
g Fals: Afrodita va guanyar la poma d’or.
h Verdader.
P. 27
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Zeus; pel llamp i el ceptre.

Àrtemis; per l’arc i el cérvol.
Posidó; pel trident.


• L’heroi grec més emblemàtic de la guerra de Troia. Era fill de Tetis i Peleu.
• En la plana de Troia, al nord-oest de l’Àsia Menor. La causa va ser el rapte de la reina d’Esparta.
• Armadura i casc. Convé demanar també el comentari sobre el tipus d’atuell (copa) i l’estil
(figures vermelles).
• La deessa Atenea donant mort a un guerrer. És ella, perquè porta una túnica en comptes de
l’armadura curta dels guerrers, com es veu en les altres dues figures masculines. Convé dema-
nar també el comentari sobre el tipus d’atuell (copa) i explicar la tècnica de les figures negres.
També es poden comparar aquestes dues copes i fer-los veure com la de les figures negres és
més arcaica i els personatges responen a una realització més primitiva.
• Generalment els alumnes saben que Homer és un poeta grec. En aquest moment només
convé aclarir que la Ilíada i l’Odissea són els dos poemes escrits més antics de la literatura
grega i, en un cert sentit, occidental.
ACTIVITATS
P. 31
1 És el punt dèbil d’una persona o situació. El seu origen fa al·lusió a l’única part del cos d’Aquil-
les que era vulnerable perquè no va entrar en contacte directe amb les aigües de l’Estígia.
2 Aquil·les de nen i el centaure Quiró: en el fresc li ensenya a tocar la lira, i en l’oli de Regnault,
a disparar l’arc. Convé explicar la diferència de suport (oli i fresc). Quant al diàleg, resposta
oberta.
3 Es tracta del barquer Caront. Les portes són l’entrada de l’Hades.
P. 33
4 i 5 L’escena d’ambdós quadres es desenvolupa en l’interior d’un palau i representa el mateix

moment de la vida d’Aquil·les. En els dos quadres hi ha diversos personatges femenins empro-
vant-se joies i roba, excepte un d’ells, que, en el primer cas, destacat pel color vermell de la
seva túnica, porta un casc i està cenyint-se l’espasa; en el segon oli, l’excepció la representa un
personatge que té l’espasa a la mà i en el qual és més visible la vestidura femenina. En el
primer quadre, dret, a l’esquerra, un personatge masculí observa atent l’escena i alça la mà
esquerra com si hagués reconegut algú; en el segon, avança per agafar la jove de l’espasa, que
ja sap que no és una dona, sinó un home. En resum, els personatges són les filles de Licome-
des, Aquil·les i Ulisses. L’escena es desenvolupa al palau de Licomedes, a Esciros i representa
el moment de l’estratagema d’Ulisses per descobrir Aquil·les.
P. 35
6 Tetis li està demanant a Zeus que els grecs siguin vençuts en la batalla perquè troben a faltar
Aquil·les i els seus mirmídons, que s’han retirat de la lluita. Per això li toca la barba, gest grec
de súplica. Zeus està assegut en el tron sostenint el ceptre i amb l’àguila al costat. L’escena es
desenvolupa a l’Olimp.

7 En ambdues es representa la mort de Pentesilea. La ceràmica recull el moment en què Aquil-

les li travessa el coll amb la seva llança, mentre el mira a la cara, i s’adona, quan ja l’ha ferit de
mort, que és una dona. En el relleu, Aquil·les agafa amorosament en braços el cadàver de
l’amazona. La diferència principal entre ambdues escenes resideix en el fet que en la ceràmica
l’èmfasi està posat en la mort, mentre que en el relleu es posa en l’amor. S’ha d’explicar quin
tipus de vas és l’àmfora i l’ús que tenia, i preguntar quin tipus de ceràmica és (figures negres).
També cal destacar que el rostre femení està pintat de blanc, segons el cànon de bellesa fe-
mení de l’època (es valorava la pell blanca, ja que la pell bruna era signe de treball a l’aire
lliure, és a dir, d’esclavitud).
8 En el crater, Àiax porta a coll el cadàver d’Aquil·les, mentre el retira de la batalla. S’ha de fer
notar com apareixen els seus noms escrits en majúscules. Cal comentar la representació poc
realista encara del cos humà i fer-ho evident comparant-lo amb la figura de Paris o Aquil·les en
la pèlica de figures vermelles. En aquesta, Paris dispara una fletxa que Apol·lo (en el centre)
dirigeix amb la mà cap al taló d’Aquil·les (a la dreta). La fletxa apareix dues vegades. És el recurs
del pintor per indicar-ne la trajectòria.
P. 37
9 Es pot consultar el mapa de la pàgina 219.
10 Una enciclopèdia o una mera consulta de pàgines web, com, per exemple, l’enciclopèdia mul-
timèdia Viquipèdia, pot proporcionar una informació bàsica, encara que d’entrada podem re-
metre a l’eix cronològic de la pàgina 217. En tot cas, convé recordar que Marc Aureli, adoptat
per Antoní Pius com a successor, sol ser considerat l’últim dels cinc grans emperadors. El pe-
ríode en què va tenir el poder va estar constantment presidit per conflictes bèl·lics en les zones
limítrofes del nord i nord-est de l’Imperi, que ell evità personalment, compartint el poder im-
perial amb Luci Ver, que dirigia les principals activitats bèl·liques fins que va morir. En aquell
moment, entre el 170 i el 180 dC, Marc Aureli va haver d’encarregar-se personalment dels
assumptes de la guerra. Va ser en aquesta fase quan va escriure les seves Meditacions, obra
de to estoic per la qual es considera l’emperador filòsof.
Septimi Sever, emperador d’origen africà que accedeix al poder el 193, després d’una etapa
de crisi, dreçà l’economia i l’administració imperial.
11 L’alumne pot buscar informació, perquè hi ha pàgines web sobre l’ingrés a les forces armades.
En tot cas, hem de tenir clar que, una vegada convertit l’exèrcit en un cos únicament professi-
onal, les condicions bàsiques que sembla que es requereixen actualment a Espanya són: tenir
la nacionalitat espanyola –o bé ser immigrants de l’Amèrica Llatina o de Guinea Equatorial–,
no estar privat dels drets civils, no estar processat i acreditar bona conducta ciutadana, tenir una
edat compresa entre 18 i 27 anys i no ser objector de consciència. Per als qui aspiren a les
escales mitjanes o superiors d’oficials, cal estar en possessió del títol de batxillerat o bé de
l’aprovat en les PAU. L’existència de quarters, sempre defensats o atrinxerats, l’entrenament en
tàctiques, l’ús d’armes, l’exercici físic i altres ensenyaments més acadèmics, així com els actes
de «jura de bandera» amb què solen acabar totes aquestes fases d’admissió a un exèrcit són
òbviament pràctiques comparables a les de l’antiga Roma.

P. 39
12 Procedeixen de castra, solidus, denarium i castellum, respectivament. Pot prestar-se a comen-

tari el fet que el sou d’un soldat (‘guerrer a sou’, etimològicament), primer s’anomenà salarium
(terme que va acabar aplicant-se més a la compensació periòdica que es donava a certs es-
claus) i després stipendium, en època clàssica. La denominació solidata (‘soldada’) és molt
més tardana, com també ho és el vocable soldat.
13 En certa manera continua aquí la reflexió de l’activitat 11. Els alumnes poden comparar els
graus actuals que coneguin (soldats rasos, caporals, sergents, tinents, capitans i oficials de
l’estat major, com ara comandants, coronels i generals), amb les informacions proporcionades
en la unitat. Tan sols caldrà recordar-los, si és procedent, que la conversió de l’exèrcit en un cos
exclusivament professional ha eliminat jurídicament la tradicional condició de «recluta». Òbvia-
ment, avui s’aprenen i s’exerceixen múltiples professions dins de l’exèrcit (mecàniques, de
comunicacions, sanitàries, enginyeries, etc.), amb la diferència que totes estan formalitzades i
professionalitzades fora de l’exèrcit, mentre que algunes d’aquestes, en l’antiga Roma, s’adqui-
rien principalment allí.
P. 41
14 Pot consultar-se el mapa de la pàgina 219.
15 Són una forma de cavalleria cuirassada antiga, comparable en certs aspectes als cavallers me-
dievals (armadures, estendards, etc.). Formen una força de xoc i d’elit que, a més, pot en
certa manera comparar-se als posteriors carros de combat motoritzats, hereus dels antics cos-
sos de cavalleria.
16 Es tracta que l’alumne en vegi, a través d’un exemple prototípic de làpida funerària llatina, les
semblances i diferències. En tot cas, una inscripció es posa perquè algú la llegeixi, encara que
per motius religiosos la llatina sempre intenta en major grau captar l’atenció del lector. Sempre
comencen amb un formulisme (RIP, DEP...) i contenen el nom del difunt i la seva edat (de
vegades indirectament deduïble de les dates de naixement i mort), i tant en les actuals com
en les antigues pot ser que hi figurin referències als familiars (del tipus «els teus fills no t’obli-
den» o semblant). La llatina, no obstant això, sol contenir, en forma de laudatio o de relat,
moltes més dades de la vida del finat, així com els noms concrets de qui erigeix la làpida.
17 Es demana que l’alumnat descrigui merament el que veu i la naturalesa dels suports, amb
l’ajuda de les indicacions que siguin necessàries: en primer lloc, una peça de bronze o metall
amb una figura femenina, probablement de tipus al·legòric, amb proteccions oculars perfora-
des; en segon lloc, una estela de pedra amb figures que la rematen i un genet treballat, sota
el cavall del qual hi ha un enemic vençut. En la part inferior hi ha la inscripció funerària envol-
tada de la seva cartel·la.
LÈXIC (p. 42)

1 a antí; b pyr; c manía; d téchne
2 1d, 2c, 3e, 4a, 5b

3 El significat primigeni remet a una pedra preciosa, de color vermell encès, que és una varietat
del granat i s’assembla al robí. Sembla que va ser apreciada en joies destinades a ser un regal
galant o eròtic.
4 1c, 2d, 3a, 4b
5 Resposta oberta.

1 Resposta oberta.
2 a Neoptòlem o Pirros.
b Mitjançant el somni.
c En aquest text, Agamèmnon.
3 a Perquè Zeus així ho disposa, ja que el seu fill serà superior al seu pare, i, si s’hagués casat
amb un déu, hauria desestabilitzat l’ordre de jerarquies que imposà en el món diví.
b N’hi ha dues. En una és Paris qui dispara la fletxa, encara que Apol·lo és qui la dirigeix al taló.
En l’altra és el mateix Apol·lo qui el fereix.
c Resposta oberta. Si no ho veuen, poden indicar-los que llegeixin de nou les paraules d’Apol-
lo dels versos 5 i 6 i les comparin amb l’última estrofa.
4 Resposta oberta. Pot indicar-se, a banda de la cerca a Internet, el conegut llibre de Peter Con-
nolly, Les legions romanes.
P. 44
1 a Aqueu (grec). Agamèmnon. Crises. Apol·lo.

b Troia. Aqueus (grecs). Aquil·les. Hèctor.
c Troia. Príam. Alexandre (Paris). Ida. Hècuba.
2 Agamèmnon - atrida - rei de Micenes

Apol·lo - pesta - l’arc i la cítara
Àiax - rei de Salamina - cosí d’Aquil·les
Criseida - filla de Crises - sacerdot d’Apol·lo
Deidamia - Esciros - mare de Pirros
Hèctor - priamida - el matà Aquil·les
Odisseu - astúcia - rei d’Ítaca
Pàtrocle - amic d’Aquil·les - el matà Hèctor
Pentesilea - hàbil genet - amazona
Políxena - princesa troiana - germana d’Hèctor
Quiró - Centaure - mont Pelió

3 a Fals: tornà perquè Hèctor matà Pàtrocle.
b Verdader.
c Fals: el taló.
d Depèn de les versions. Una diu que és cert, l’altra que qui matà Aquil·les va ser Apol·lo.
e Verdader.
f Verdader.
g Fals: Peleu envellí sol a Ftia. Tetis l’abandonà.
h Fals: Agamèmnon acceptà sacrificar la seva filla.
i Fals: Proteu era un déu marí.
P. 45
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 Resposta oberta.


• Hèlena, filla de Zeus i Leda, era la reina d’Esparta. Es casà amb Menelau.
• S’anomenen així perquè un mateix, desconeixent que són virus, contribueix a instal·lar-los al
seu ordinador, és a dir, és el millor col·laborador del seu enemic, de manera anàloga al cavall
de la guerra de Troia.
• La seva mirada enigmàtica i absent. La seva bonica i rossa cabellera. Sembla com si assenyalés
a l’espectador el seu medalló, en què apareix dibuixada una torxa com a signe de la destrucció
de Troia.
• És un signe del Zodíac anomenat així perquè posseeix dues estrelles igualment brillants. D’ací
el nom de Gemini (Bessons).
• És una escena de dormitori, on, davant d’un llit, hi ha un personatge femení i un altre masculí.
El primer va abillat amb un gorra frígia i porta una lira a la mà. Ambdós apareixen en actitud
amorosa. Ell la mira embadalit, mentre ella baixa la mirada discretament.
ACTIVITATS
P. 49
1 Esparta i Micenes són al Peloponès, Àulida, al nord-est de la Grècia continental, i l’illa d’Ítaca, a
la costa jònia.
2 El que els alumnes veuran en aquest mosaic és una jove amb cara afligida, conduïda per dos
soldats en una espècie de processó que encapçala un personatge masculí amb un ceptre, al
costat del qual n’apareix un altre amb un mantell. Donant-los algunes pistes descobriran que
l’escena representa el sacrifici d’Ifigènia. Ifigènia és la noia afligida del centre, conduïda per dos
soldats al lloc del sacrifici. Es pot explicar per sobre l’episodi que va tenir lloc a Àulida (i que és
objecte d’una activitat d’ampliació d’aquesta unitat), i així podran reconèixer que les dues figu-
res masculines de la dreta són el seu pare, Agamèmnon, i l’endeví, Calcant. Podria explicar-se
també la tècnica del mosaic romà.
3 Es convertí en cigne.
4 a Els Dioscurs són Càstor i Pòl·lux, els bessons germans d’Hèlena que van donar nom a la
constel·lació de Gemini.
b La norma grega establia que fos el pare qui triés l’espòs per a la filla (vegeu la unitat 1).
c Eren cosines germanes.
d Agamèmnon és fill d’Atreu. L’altre Atrida és el seu germà Menelau.
P. 51
5 a No va ser en absolut una sorpresa. Afrodita li havia promès l’amor d’Hèlena a canvi de la
poma.
b Que l’amor és més fort que tot.

6 Representa el rapte d’Hèlena. S’hi veu Paris conduint cortesament Hèlena, seguida per tres
esclaves que porten les seves joies. Tots els personatges van vestits d’acord amb l’època del
pintor, i això justifica la presència del patge negre. En la part inferior dreta es veu Cupido, que
està nu, d’acord amb la iconografia clàssica.
En el quadre de Reni no hi ha cap indici de violència: Hèlena se’n va voluntàriament amb Paris.
No passa el mateix en el quadre de Rubens, que representa vertaderament el que s’entén per
un rapte: Càstor i Pòl·lux s’emporten les Leucípides contra la seva voluntat i de manera violen-
ta, i aquestes s’hi resisteixen i tracten d’escapar.
7 Aquil·les està a punt de treure l’espasa per atacar Agamèmnon, però Atenea l’atura tocant-li el
cap per evitar que mati Agamèmnon. L’escena correspon a la disputa d’ambdós que acabà
amb la retirada d’Aquil·les a la seva tenda.
P. 53
8a Perquè a Aquil·les, a Esciros, li deien Pirra per la seva cabellera rossa.

b Ulisses, el més astut dels herois grecs.
c Perquè matà el seu marit, cometé adulteri i ocupà el tron reial sent dona.
d La matà Clitemnestra amb una destral.
9 En la ceràmica de l’esquerra (p. 52) es representa Aquil·les reclinat al llit dins de la seva tenda.
A sota s’observa el cadàver d’Hèctor. El personatge ancià és Príam i l’escena representa el
moment en què ell demana a Aquil·les que li torni el cos del seu fill.
En la ceràmica de la dreta es veu Menelau, espasa en mà, quan troba Hèlena. Està dubitatiu,
mentre Hèlena obre el mantell perquè ell contempli la bellesa del seu cos. L’altra figura mas-
culina és un guerrer grec.
El crater de la pàgina 53 representa l’escena de la mort d’Agamèmnon a les mans d’Egist.
Agamèmnon hi apareix embolicat en una mena de mantell o malla semblant a una xarxa, que
li impedeix defensar-se. El personatge femení de l’esquerra és Clitemnestra, còmplice, segons
aquesta versió, de l’assassinat del seu marit, com ho indica la destral que porta. El personatge
de la dreta pot ser Electra, que tracta de defensar el seu pare.
Finalment, en la copa es veu Clitemnestra amb la destral a punt de colpejar Cassandra, que
cau a terra.
P. 55
10 a Com una ombra que té la consistència del fum i la imatge de quan era viu.
b Els grecs pensaven que una de les maneres que tenien els déus de comunicar-se amb els
humans era a través dels somnis, i que aquests també els visitaven les ànimes dels difunts.
Així mateix, consideraven que els somnis podien presagiar el futur (es pot al·ludir al somni
d’Hècuba sobre Paris de la unitat 1, pàgina 14).
En general, en quasi totes les cultures, s’ha prestat una gran atenció als somnis i se’ls ha
atribuït un valor premonitori o, com en la psicoanàlisi, revelador d’algun trauma.

11 En el quadre de Füssli es representa el moment en què Aquil·les tracta d’abraçar l’ànima de
Pàtrocle debades, ja que s’escapa de les seves mans com el fum.
En la copa, Aquil·les, a la gatzoneta, està curant Pàtrocle, assegut sobre un escut, que té una
ferida al braç, probablement després d’arrencar-li una fletxa. Pàtrocle estreny les dents com a
senyal de dolor. Ambdós són a la tenda i el pintor ha col·locat darrere de Pàtrocle un carcaix
com si estigués penjat a la paret de la tenda.
En l’escultura de Rodes, Menelau, amb el casc, sosté entre els seus braços el cos sense vida
de Pàtrocle en el moment en què el treu de la batalla.
En el quadre de David s’observa la pira funerària i l’exèrcit aqueu disposat a celebrar les exè-
quies de Pàtrocle.
12 – El cadàver és portat en un carro al lloc de la incineració.

– Els seus amics es tallen els cabells en senyal de dol i amb aquests cobreixen el cadàver.
– Al costat de la pira sacrifiquen animals, amb el greix dels quals recobreixen el cadàver per-
què cremi millor i hi vessen mel i oli.
– Se sacrifiquen també animals de companyia com ara gossos o cavalls.
– En alguns casos, com en aquest, se sacrifiquen presoners de guerra.
– Es cala foc a la pira.
– Se la deixa cremar fins que el foc ho consumeix tot i només queden els ossos.
– Els ossos es recullen i es guarden en una urna funerària coberta de greix.
– Sobre el lloc de la incineració s’alça el túmul funerari.
– Se celebra un banquet funerari.
– Els dies següents, se celebren competicions esportives en honor del difunt.
De tots aquests rituals, el sacrifici de presoners seria impensable en la Grècia clàssica.
P. 57
13 És a la costa occidental de la Itàlia central.
14 Resposta oberta.
15 L’aquarel·la de Blake representa el ca Cèrber amb els seus tres caps, en un gest agressiu. És en
una espècie de cova que recorda la ubicació subterrània de l’Hades.
En el fresc de Giordano es representa la barca de Caront: hi van les ànimes dels difunts i s’hi
veu també la imatge medieval de la mort amb la dalla. A la riba es veu el ca Cèrber. Els altres
personatges són la Nit, el Somni i Morfeu.
La Sibil·la de Castagno porta a la mà un dels llibres sibil·lins que només ella sabia interpretar.
En l’oli de Strudwick es representen les tres Parques filant el destí dels humans.
P. 59
16 Resposta oberta.

17 El quadre de Waterhouse representa les Danaides tractant d’omplir un atuell sense fons.
La figura del quadre de Von Stuck és Sísif tractant de pujar la roca al cim de la muntanya.
En l’oli de Rossetti apareix Persèfone amb una magrana a la mà. Per haver menjat alguns grans
de la magrana, Persèfore havia de passar part de l’any entre els morts, on hi havia el seu espòs,
Hades, i part de l’any entre els vius, on hi havia la seva mare.
El fresc de Giordano representa el rapte de Persèfone per Hades. Al seu costat hi ha Cupido,
que representa l’amor del déu per la jove, que es resisteix a anar sota terra i demana auxili
sense que ningú pugui ajudar-la.
Els Camps Elisis de Bakst són representats com un lloc idíl·lic i d’esplèndida vegetació.
LÈXIC (p. 60)

1 a gyné, gynaikós; b aner, andrós; c miséo; d phóbos
1e, 2d, 3b, 4a, 5c
2 a non plus ultra

b vox populi
3 a El fet d’aplicar el terme humà a la nostra espècie no sols reflecteix el sentiment d’autoctonia

amb què la nostra cultura concep els éssers humans, com a éssers «emanats del sòl del
nostre món», sinó que també respon al fons mític segons el qual l’ésser humà és creat de
la pols o fang de la terra per Déu (com en la Gènesi bíblica) o per alguna altra divinitat.
Vegeu, per exemple, el relat d’Ovidi de la creació de l’ésser humà per Prometeu:
Encara es trobava a faltar un ésser vivent més noble, més dotat d’esperit sublim i que fos
capaç d’exercir el domini sobre els restants. Així va néixer l’home, ja fos que el seu artífex,
com a principi d’un món millor, el creés de divins gèrmens, ja que la terra flamant i acaba-
da de separar de l’èter acimat retingués encara gèrmens del cel, el seu parent, aquella
terra que el fill de Iàpet modelà, mesclant-la amb aigua de pluja, fins a donar-li la figura
dels déus que tot ho governen; i mentre els altres animals estan naturalment inclinats
mirant a terra, donà a l’home un rostre alçat disposant que mirés el cel i que portés el
semblant dreçat cap a les estrelles.
Ovidi, Metamorfosis, i, 76 i s. (segle i aC)
b a inhumà; b suprahumà; c inhumar; d transhumant; e infrahumà; f exhumar

1 a Àrtemis exigí a Agamèmnon el sacrifici de la seva filla per haver incomplert la promesa que
li va fer de sacrificar-la a canvi del cérvol que caçà, el més valuós que aquell any produís el
seu regne. Perquè Clitemnestra portés Ifigènia fins a Àulida, Agamèmnon l’enganyà dient-li
que es casaria amb Aquil·les.
b Perquè estaven enamorats d’elles i aquestes s’havien promès a dos cosins dels Dioscurs.
En la lluita, Càstor morí, i, a Pòl·lux, Zeus el traslladà a l’Olimp, però va rebutjar la immortali-
tat si el seu germà havia de romandre a l’Hades.
2 En aquest text es posa de manifest la variant mítica, segons la qual Hèlena no va ser a Troia.
Aquesta tradició la inventà el poeta Estesícor per congraciar-se amb Esparta, on Hèlena era una
divinitat objecte de culte. Segons Pausànies, Estesícor havia estat castigat amb la ceguesa per
censurar en els seus poemes la conducta d’Hèlena, però es va retractar i va recuperar la vista.
Segons aquesta versió, Hera, enutjada per no haver estat triada per Paris, va modelar un núvol
amb la imatge d’Hèlena, que va ser la que Paris va raptar, mentre l’autèntica Hèlena era porta-
da per Hermes a Egipte, on el rei Proteu en va tenir cura fins que la guerra acabà i pogué tor-
nar-la a Menelau. El mateix Eurípides va compondre una tragèdia, Hèlena, en la qual es fa
ressò d’aquesta versió.
a derrota: Paris va preferir donar la poma a Afrodita en comptes de donar-la-hi a Hera o a

Atenea.
fill de Príam: Paris, el fals pastor de l’Ida.
només una aparença: Hera fabricà amb aire una imatge d’Hèlena i aquesta va ser la que
acompanyà Paris a Troia.
Hermes: el déu missatger de Zeus, entre altres atribucions.
conservés intacte el meu llit per a Menelau: a Egipte, Hèlena va romandre fidel a Me-
nelau i no va tenir relacions amb cap home.
b La versió que es dóna en aquest text de la conducta d’Hèlena és la d’una esposa amant
i fidel al seu marit.
3 a Al·ludeix a les tisores d’Àtropos, una de les Parques.

b A. Luque es refereix en singular, com és costum en la poesia occidental, a les Moires o Par-
ques.
c Es refereix a la mort de l’amor entre dos enamorats.
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.

P. 62
1a Zeus. Tindàreu. Menelau. Troia. Hèlena.

b Micenes. Troia. Hèlena. Agamèmnon.
c Afrodita. Poma d’or. Paris. Troia.
d Tetis. Peleu.
2 Agamèmnon - Clitemnestra - reis de Micenes

Càstor - Pòl·lux - Gèmini
Enone - nimfa - Paris
Hefest - Vulcà - déu de la farga
Hèlena - Paris - rapte
Leda - Tindàreu - reis d’Esparta
Odisseu - Penèlope - reis d’Ítaca
Príam - Hècuba - reis de Troia
Zeus - Leda - cigne
3a Fals: Agamèmnon es casà amb Clitemnestra. Ulisses es casà amb Penèlope.
b Verdader.
c Fals: és la deessa del matrimoni. Atenea és la deessa de la guerra.
d Verdader.
e Fals segons les versions homèriques. Verdader segons la versió tardana que recollí Eurípides.
f Fals: és el nom d’Atenea. Venus és el nom romà d’Afrodita.
g Verdader.
h Verdader.
i Fals: Hèctor matà Pàtrocle. A Hèctor el matà Aquil·les.
j Verdader.
k Verdader.
l Fals: és Mercuri. Júpiter és el Zeus grec.
m Fals: Àiax es va suïcidar.
n Fals: era rei d’Esparta.
o Fals: era Zeus. Tindàreu era l’espòs de la seva mare.
p Fals: era una captiva de l’exèrcit grec (en realitat era neboda de Crises, però distintes ver-
sions emparenten Crises i aquesta família amb el llinatge de Príam).
4 Resposta oberta.

P. 63
5
[…]
Zeus - Leda - Tindàreu Icari - Peribea
Hèlena Penèlope
6 Resposta oberta.
7
Z D L P I N H L
P C N E O R E T
R I A L D O C S
S B M E R A U L
S D G I G E B A
A L C E G I A M
E N O I M R E H
8 Resposta oberta.

• Els alumnes han de recordar que Odisseu era rei d’Ítaca. Els romans el van anomenar Ulisses.
Homer l’anomena el dels molts ardits, per la seva enorme intel·ligència per inventar estratage-
mes i trobar una sortida en les situacions més desesperades.
• Penèlope va ser l’esposa d’Odisseu. Aconseguí la seva mà obtenint l’ajuda de Tindàreu perquè
convencés el seu germà, pare de Penèlope, a canvi del seu consell en l’elecció d’un espòs per
a Hèlena.
• Es tracta d’una escena de banquet en què un personatge barbat està reclinat al llit amb una
copa al costat, caracteritzat sobretot per un bàcul de caminant o ancià, mentre un personatge
que toca la flauta interpreta al seu costat una melodia. Un cop llegida tota la unitat, l’alumnat
pot interpretar que el personatge femení que toca la flauta és Calipso, que tracta d’encantar
amb la seva música el personatge barbat. Aquest últim és Odisseu, el bàcul de caminant del
qual indica que està realitzant un viatge.
• Amb aquesta expressió volem dir que hem aconseguit alguna cosa després de superar innom-
brables dificultats.
• Uns homes empenyen un cavall sobre un suport de rodes, mentre d’altres l‘estiren amb cor-
des. Al fons es veuen les muralles d’una ciutat. Són els troians, que arrosseguen cap a Troia el
cavall a l’interior del qual s’amaga l’exèrcit grec.
ACTIVITATS
P. 67
1 a Odisseu desitja a Nausica que trobi un marit amb qui tingui una bona relació i que li doni
fills, perquè considera que no hi ha res millor que la concòrdia entre els esposos.
b En primer lloc, intervé negativament Posidó, enviant-li una tempesta per impedir que arribi
a Feàcia; després, Ino Leucòtea li indica com sobreviure a la tempesta i arribar a les costes
de Feàcia; finalment, una vegada allà, Atenea l’embadaleix per guanyar-se el favor de Nau-
sica. L’actuació d’ambdues deesses és positiva.
2 En ambdues escenes es representa el moment en què Odisseu demana ajuda a Nausica i les
seves esclaves fugen espantades, mentre ella li fa front sobreposant-se a la seva por. Les dife-
rències entre ambdues es refereixen a les vestidures (en l’oli de Rubens, Nausica i les seves
esclaves van vestides segons els costums de l’època del pintor); a Odisseu (en ambdues està
nu i amb una branca com a tapall i roman a distància de Nausica, d’acord amb Homer, però
Rubens el representa suplicant de genolls, contradient el relat homèric); a Atenea (que només
apareix en la ceràmica), i, finalment, a Nausica i les seves esclaves (Rubens dóna a entendre
que han anat al camp d’excursió a berenar i no a rentar el seu aixovar al riu, com es represen-
ta en la ceràmica, on la serventa de la dreta porta una peça de roba per estendre-la).

P. 69
3 Són Odisseu i els seus companys, clavant l’estaca en l’ull del ciclop.
4 Odisseu i els seus companys escapen de la gruta del ciclop quan aquest, al matí, treu la pedra
que tapa l’entrada de la cova perquè en surtin les seves cabres i ovelles. S’oculten col·locant-se
en el ventre de les ovelles, per la qual cosa el ciclop, cec com és, no els detecta quan passa la
mà per damunt de les ovelles.
5 En ambdós quadres apareix Circe i se’n destaca la capacitat per enganyar els seus visitants i fer
que beguin les seves pocions. En l’oli de Waterhouse porta a la mà la vareta amb què conver-
teix les seves víctimes en animals. Als seus peus s’hi pot veure un dels companys d’Ulisses
convertit en porc. Aquesta Circe és majestuosa i autoritària, asseguda en una mena de tron
flanquejat per dos lleons. En l’oli de Stuck és una Circe més pròxima i, sobretot, més seducto-
ra que autoritària (de fet, és un retrat de l’actriu Tilla Durieux), sense més referència als animals
que la del lleó dibuixat a la copa (que no s’aprecia bé en aquesta reproducció).
P. 71
6 En ambdós es representa el passatge d’Odisseu i les Sirenes. La diferència fonamental és que

les Sirenes són dones ocell en l’estamnos, mentre que Draper les representa com a dones
peix. Hauria d’explicar-se en què consisteix un estamnos i quin n’era l’ús.
7 En l’oli de Böcklin es veu Odisseu a les roques, mirant el mar i enyorant la seva pàtria, i Calip-
so asseguda, contemplant-lo amb una certa frustració, com si fos conscient de la seva incapa-
citat per fer-li preferir els seus encants de deessa i la promesa d’immortalitat a la tornada a
Ítaca. En el quadre es remarca la separació i la tensió dels amants, en una relació que dura ja
set anys.
8 El personatge és el déu Hermes. Se’l reconeix, sobretot, per les sandàlies alades i el caduceu.
P. 73
9 En el quadre de Waterhouse es veu un personatge femení teixint en un teler amb les seves
serventes, mentre uns personatges masculins li ofereixen flors per la finestra. Penèlope espe-
rava la tornada del seu espòs Odisseu confeccionant una tela, que de dia teixia i a la nit des-
feia per donar allargs als seus pretendents fins que aquests descobrissin el seu estratagema.
10 Correspon al moment en què Penèlope decideix sotmetre els pretendents a la prova de l’arc
amb la promesa de casar-se amb el vencedor. Es veu abatuda davant d’aquesta perspectiva.
11 S’hi veu Odisseu a l’esquerra disparant el seu arc contra els pretendents, que, interrompent el
banquet (porten les corones típiques d’aquesta situació), tracten de protegir-se amb els mo-
bles. L’escena representa el moment en què Odisseu es dóna a conèixer i inicia la matança
dels pretendents.

P. 75
12 a Els espartans solien triomfar en els jocs olímpics per la seva excel·lent forma física, atès que
en la seva educació tenien prioritat els exercicis físics i l’entrenament per a la guerra.
b Els homes solters no estaven ben considerats per la necessitat que hi havia que nasquessin
fills barons que garantissin la supervivència d’Esparta.
c El lot de terra que corresponia a cada espartà el treballen homes privats del dret de ciutada-
nia.
d «Portar una vida espartana» vol dir viure amb l’imprescindible, molt austerament. «Ser molt
lacònic» significa ser molt parc de paraules, parlar només l’imprescindible.
e Les dones espartanes feien exercicis físics i practicaven esports, no perquè a Esparta es
propugnés la igualtat entre tots dos sexes, sinó per enfortir els seus cossos, ja que conside-
raven que això afavoria el naixement de fills forts i sans.
13 En el vas Chigi es representa una escena de combat entre hoplites, que atacaven amb l’acom-
panyament de música (s’hi pot veure un tocador de flauta). En la ceràmica inferior de la pà-
gina 75 es representa una carrera en què les participants són dones, un fet comú a Esparta,
però molt estrany a la resta de les ciutats gregues. Finalment, en el lècit de figures negres
hi ha una fila d’hoplites amb el seu armament clàssic: casc, llances, gamberes i escut circular.
P. 77
14 Resposta oberta.
Era essencial mantenir la formació en la falange hoplita perquè aquesta tàctica es basava en la
resistència de tota la formació, en la qual el costat esquerre de cada combatent el protegia el
seu escut, i el dret, el del seu company.
15 Resposta oberta.
16 L’oli de J. L. David representa Leònides a les Termòpiles. Aquest apareix en el centre, represen-
tat segons la iconografia usada per als déus i herois de la mitologia clàssica. De fet, no és una
escena de batalla, sinó de triomf (s’hi poden observar tres espartans darrere d’ell alçant coro-
nes de victòria), un triomf del valor i la generositat. Tant Leònides com la resta dels espartans
porten la capa vermella, típica dels espartans.
17 Amb la frase «amb l’escut o sobre aquest», les dones espartanes volien dir que els seus marits
o fills tornessin amb l’escut, senyal que havien combatut valentament i no l’havien tirat per
sortir fugint, o sobre l’escut, que era la manera de portar de tornada a Esparta els cadàvers dels
caiguts en la batalla.
LÈXIC (p. 78)

1 a aner, andrós; b phóbos; c aléxo; d paúo; e oikos; f kéntron; g polýs; h skáphos; i eidos
1b, 2e, 3a, 4f, 5g, 6c, 7d

2 Andreu vol dir ‘viril’, però també ‘valent i fort’, qualitat que la societat tradicional atribueix pràc-
ticament per naturalesa al baró. Andrea o Andreva, les versions femenines del nom, tindrien
una relació més directa amb el nom grec de la ‘qualitat del baró’, és a dir, la virilitat, valentia i
enteresa d’ànim. Alexandre, segons les versions, resulta més dubtós. És ‘el baró que defensa’
o ‘el baró que rebutja’, encara que no abunden etimologies que facin dependre el segon ele-
ment del primer, és a dir: ‘que defensa el baró’ o fins i tot ‘que rebutja un baró o guerrer’.
Aplicat a una dona com a epítet (Alexandra), sol entendre’s com ‘la que rebutja un baró o
marit’ (convé recordar que també és un epítet de l’heroïna Cassandra).
3 a 1 glótta; 2 phóbos; 3 gonía; 4 gàmos; 5 téchne; 6 chróma

b a) poligàmia; b) policromia; c) politècnic; d) polifonia; e) poliglota; f) polígon

1 Resposta oberta.
2 a aquest engany: Penèlope tracta d’enganyar els pretendents en prometre’ls que es casarà
quan acabi la tela, ja que desfà de nit el que teixeix de dia.
sudari: vestidura amb què és vestit un cadàver. Rep també el nom de mortalla.
aterridora Parca: la mort.
mortalla: sudari.
b Laertes és el pare d’Odisseu.
c L’expressió «això és com la tela de Penèlope» vol dir que no s’avança gens en una situació
determinada o en la resolució d’un problema, perquè cada avanç va seguit d’un retrocés.
3 a Posidó, els lestrígons i els ciclops són per a Kavafis dins de cada un de nosaltres i per això
les persones de bé no els han de témer.
b Per a Kavafis, l’important és el viatge i totes les experiències que aquest procura i amb les
quals un enriqueix la seva vida. L’important no és viure pendent només del futur, sinó assa-
borint minut a minut el que cada dia ens porta. La vida és el viatge.
P. 80
1 a Lotòfags. La flor de lotus.
b Ulisses. Immortalitat. Ítaca. Penèlope. Telèmac. Calipso.
c Ulisses. 20 anys. Penèlope.
d Apol·lo. Aqueus (grecs). Criseida. Agamèmnon. Crises.

2 Alcínous - rei de Feàcia - pare de Nausica
Àrtemis - Diana - deessa de la caça
Calipso - vivia a l’illa d’Ogígia - va retenir Ulisses set anys
Circe - vivia a l’illa d’Eea - experta en drogues
Crònida - Zeus - llamp
Escil·la - Caribdis - estret de Messina
Laertíada - Ulisses - sobresurt per la seva astúcia
Polifem - ciclop - fill de Posidó
Quiró - mont Pelió - lloc de les noces de Tetis i Peleu
Sirenes - dones-aus - el seu cant encisa
Sísif - empenyia una pedra - castigat al Tàrtar
Telèmac - fill d’Ulisses - fill de Penèlope
3 a Fals: morí assassinat.
b Fals: exigí el sacrifici d’Ifigènia.
c Fals: Àrtemis és la deessa de la caça. Atenea és la deessa de la intel·ligència.
d Fals: va ser Penèlope.
e Fals: el paó és l’animal d’Hera. El cérvol és l’animal d’Àrtemis.
f Verdader.
g Fals: Hèctor era cunyat d’Hèlena.
h Verdader.
i Fals: Menelau va viure amb Hèlena després de la guerra de Troia.
j Verdader.
k Fals: Clitemnestra va ser infidel a Agamèmnon.
l Fals: destacava per la seva astúcia.
m Fals: hi anà per consultar Tirèsias.
n Fals. Ulisses tingué moltes aventures amoroses. Penèlope va ser fidel a Ulisses.
4 Resposta oberta.
P. 81
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 En aquesta activitat, i tenint en compte els continguts vistos fins al moment, els alumnes hau-
rien de reconèixer únicament Hermes (sandàlies i casc alats, caduceu). El segon és Dionís
(pantera i tirs) i el tercer, Apol·lo (trípode, lira i corona de llorer). Si els alumnes no poden re-
conèixer encara aquests dos últims déus, es pot tornar a fer l’activitat després de la lectura de
les unitats 5 (per a Apol·lo) i 10 (per a Dionís).

• Els alumnes han de recordar que Eneas era un guerrer troià, cosí d’Hèctor, i, per tant, nebot del
rei Príam.
• La resposta ha d’aportar-la l’alumne, si la coneix, sense avançar informació. Recordem que
l’expressió remet a l’odi visceral i la impossibilitat d’apropar posicions o arribar a algun acord
raonable entre dos bàndols oposats i irreconciliables. Remet en realitat a la base miticollegen-
dària de la posició d’enemistat acèrrima entre romans i cartaginesos, és a dir, al final tràgic de
la història d’Eneas (troià) i Dido (princesa tíria) i a la invocació d’aquesta última de l’odi etern
entre ambdós llinatges en el moment previ al seu suïcidi.
• La situació de les ciutats remet al mapa de la pàgina 219.
• En la descripció d’aquesta obra d’art i de la que s’esmenta en l’actividat següent, es pot apro-
fitar per explicar la diferència entre un fresc i un oli, o recordar-la, si aquesta explicació ja s’ha
donat. Del fresc L’incendi del Burg, de Rafael, l’alumnat ha de descriure cada figura i la seva
actitud, així com la situació general de fons, de catàstrofe i fugida, i l’element del mur, que
sempre evoca una muralla o barrera.
• En el quadre de Guerin, un guerrer es dirigeix a una bella jove reclinada, que posa el seu braç
acollidor a l’espatlla d’un infant abillat amb gorra frígia, i un altre personatge femení recolza en
el respatller del divan per escoltar atentament. És important el marc d’atri palatí i la vista de la
badia del fons, que després ajudaran a situar el lloc. Represa aquesta imatge després del tre-
ball de la unitat, podran reconèixer-hi Eneas relatant, Dido, Ascani o Iulus i Anna, la germana
de Dido (que intervé poc o gens en el tema i pot ser descrita a posteriori).
ACTIVITATS
P. 85
1 a Eneas és nebot segon de Príam, ja que Anquises és cosí de Príam. Anquises és fill de Dapis
i Temista, la germana de Laomedont, aquest últim pare de Príam.
b Minerva i Juno són l’Atenea i Hera gregues, respectivament, i l’alumnat ha de relacionar l’odi
de Juno-Hera als troians, principalment després del resultat del judici de Paris.
c La mort d’Hèctor a les mans d’Aquil·les han de recordar-la a partir del que ja han après, i
l’argumentació de Príam cap a Neoptòlem òbviament es refereix al fet que fins i tot el feroç
Aquil·les, commogut per les llàgrimes d’un pare que es dirigia en ambaixada i amb regals al
campament de qui havia estat l’autor de la mort del seu fill, deposà el seu odi i li tornà el
cadàver.
2 En la descripció
En d’aquest oli és important que ress2

10 En una escena al·legòrica, Eneas, el guerrer del casc, fa partícip d’un pacte de pau simbolitzat
per la corona d’olivera el seu fill, davant de la presència de Llatí, abillat amb un exòtic turbant,
i d’un sacerdot coronat, recognoscible per la seva vestidura blanca (i que representa la ratifica-
ció religiosa de l’aliança). Les naus i els guerrers evoquen la idea de l’arribada. Cal remarcar la
representació anacrònica de naus i personatges.
P. 91
11 El alumnes han de recordar de la unitat 1 els noms i funcions de Vulcà (Hefest) i Minerva
(Atenea). Quant a Vesta (Hèstia per als grecs), és la deessa de la llar, i filla de Cronos i Rea.
12 En la descripció de l’oli en què Venus mostra al seu fill Anquises les armes fabricades per Vul-
cà, val la pena destacar la figura de la deessa, envoltada per cignes i per tres amorets, la divi-
nitat fluvial que representa el Tíber, i les figures de les nimfes de les aigües o nàiades.
13 Es tracta de Roma i les seves posteriors conquestes, que l’alumne pot evocar pels seus conei-
xements històrics de cursos anteriors, relacionant la seva història i la seva expansió territorial
amb els continguts i el compliment dels oracles a què remet el text mític.
14 En l’oli de Rubens, els alumnes poden descriure els personatges i deduir el caràcter eròtic de
l’escena gràcies a la presència dels amorets. Si fa falta, es pot ampliar la història perquè hi re-
coneguin Mart i Rea Sílvia.
P. 93
15 Resposta oberta.
16 La pedra de l’Òmfal, considerada un símbol del centre del món, és una pedra recoberta per
un relleu que representa tires de llana. Es creu que originàriament estava adornada amb pe-
dres precioses amb dues àligues a la part superior. En la panoràmica de Delfos, s’hi veuen les
ruïnes del temple de Delfos i, en primer pla, les ruïnes del teatre. El personatge de l’oli de
Collier és la Pítia. Està asseguda en el trípode, envoltada d’emanacions de fum o vapors. Porta
a la mà la branca de llorer i es troba en el moment d’entrar en el trànsit profètic, tal com ho
indiquen els seus ulls gairebé en blanc.
17 Resposta oberta.
18 Resposta oberta.
19 Resposta oberta. Es creia que l’òmfal era la pedra que Rea donà al seu espòs Cronos perquè
la devorés en comptes de devorar el seu fill Zeus.
P. 95
20 a L’oracle de Delfos mantingué la seva credibilitat durant tota l’antiguitat perquè encertava les
respostes la major part de les vegades, gràcies a la informació de què disposaven els seus
sacerdots i, sobretot, al caràcter ambigu de les seves respostes, que permetia reinterpretar-
les a posteriori.
b Cres s’equivocà en la interpretació de la resposta de l’oracle perquè es deixà portar pels
seus desitjos i els confongué amb la realitat.

10 En una escena al·legòrica, Eneas, el guerrer del casc, fa partícip d’un pacte de pau simbolitzat
per la corona d’olivera el seu fill, davant de la presència de Llatí, abillat amb un exòtic turbant,
i d’un sacerdot coronat, recognoscible per la seva vestidura blanca (i que representa la ratifica-
ció religiosa de l’aliança). Les naus i els guerrers evoquen la idea de l’arribada. Cal remarcar la
representació anacrònica de naus i personatges.
P. 91
11 El alumnes han de recordar de la unitat 1 els noms i funcions de Vulcà (Hefest) i Minerva
(Atenea). Quant a Vesta (Hèstia per als grecs), és la deessa de la llar, i filla de Cronos i Rea.
12 En la descripció de l’oli en què Venus mostra al seu fill Anquises les armes fabricades per Vul-
cà, val la pena destacar la figura de la deessa, envoltada per cignes i per tres amorets, la divi-
nitat fluvial que representa el Tíber, i les figures de les nimfes de les aigües o nàiades.
13 Es tracta de Roma i les seves posteriors conquestes, que l’alumne pot evocar pels seus conei-
xements històrics de cursos anteriors, relacionant la seva història i la seva expansió territorial
amb els continguts i el compliment dels oracles a què remet el text mític.
14 En l’oli de Rubens, els alumnes poden descriure els personatges i deduir el caràcter eròtic de
l’escena gràcies a la presència dels amorets. Si fa falta, es pot ampliar la història perquè hi re-
coneguin Mart i Rea Sílvia.
P. 93
15 Resposta oberta.
16 La pedra de l’Òmfal, considerada un símbol del centre del món, és una pedra recoberta per
un relleu que representa tires de llana. Es creu que originàriament estava adornada amb pe-
dres precioses amb dues àligues a la part superior. En la panoràmica de Delfos, s’hi veuen les
ruïnes del temple de Delfos i, en primer pla, les ruïnes del teatre. El personatge de l’oli de
Collier és la Pítia. Està asseguda en el trípode, envoltada d’emanacions de fum o vapors. Porta
a la mà la branca de llorer i es troba en el moment d’entrar en el trànsit profètic, tal com ho
indiquen els seus ulls gairebé en blanc.
17 Resposta oberta.
18 Resposta oberta.
19 Resposta oberta. Es creia que l’òmfal era la pedra que Rea donà al seu espòs Cronos perquè
la devorés en comptes de devorar el seu fill Zeus.
P. 95
20 a L’oracle de Delfos mantingué la seva credibilitat durant tota l’antiguitat perquè encertava les
respostes la major part de les vegades, gràcies a la informació de què disposaven els seus
sacerdots i, sobretot, al caràcter ambigu de les seves respostes, que permetia reinterpretar-
les a posteriori.
b Cres s’equivocà en la interpretació de la resposta de l’oracle perquè es deixà portar pels
seus desitjos i els confongué amb la realitat.

21 Ambdós estan asseguts al trípode. La Pítia porta a la mà la fulla de llorer i Apol·lo, la cítara.
22 Lídia era una antiga regió a l’oest de la península d’Anatòlia. Quant a Pèrsia, es coneix així his-
tòricament l’extensa regió situada a les muntanyes de Zagros i Mesopotàmia.
LÈXIC (p. 96)

1 a logos; b pro; c mónos; d epí; e dià
1c, 2a, 3d, 4b
2 a kýtos; bíos; kósmos; philéo; ge; ýdor; zóon; neuron; chrónos.
b a) zoologia; b) neurologia; c) hidrologia; d) biologia; e) citologia; f) cosmologia; g) geologia;
h) filologia; i) cronologia
3 zoòleg, neuròleg, hidròleg, biòleg, citòleg, cosmòleg, geòleg, filòleg i cronòleg
4 L’alumnat ha de deduir que el sufix -ic significa ‘relatiu o pertanyent a’, a través de la compara-
ció entre vocables, els quals, uns quants almenys, han de resultar-li coneguts, i a més els pot
relacionar amb els ètims aquí treballats. En efecte, còsmic i hídric, signifiquen, respectivament,
‘relatiu o pertanyent al cosmos o a l’aigua’. El cas de crònic, pròpiament ‘pertanyent al temps’,
com sabem, desplaça el seu significat a la qualificació de qualsevol situació que té una durada
en principi il·limitada en el temps, que està associada a la seva seqüència contínua i inacaba-
ble. En el cas de lògic, cal remetre al significat del logos grec, tant en el sentit de ‘paraula’, com
especialment en el de ‘raonament’, ‘paraula raonada’, o fins i tot ‘còmput i càlcul’.

1 Resposta oberta.
2 a Juno / Hera. Odia i persegueix els troians com a conseqüència de l’elecció de Paris en el
certamen de bellesa. La condició que posa és que els llatins conservin el seu nom i no el
canviïn pel de troians o teucres, ni modifiquin la seva llengua o la seva forma de vestir per
les de Troia.
b L’enllaç és el d’Eneas i Lavínia.
c Primer Llatins, després Albans i finalment el que romandrà: Roma.
d La llengua de Roma és el llatí, nom que deriva del mític rei Llatí.
3 Sibil·la és el nom de la sacerdotessa d’Apol·lo, que acompanya Eneas en la seva visita a l’Ha-
des. Aquest poema parla de somnis destinats a alta mar: una al·lusió a la marxa d’Eneas i
l’abandó de Dido. A. Luque s’inspira en unes paraules de Dido: «Demano [a Eneas] una mica
de temps, un descans, una treva per al meu deliri». Els versos són poc explícits, però es pot
pensar que Eneas voldria estar a l’Hades, un lloc on el temps s’atura per viure el seu amor amb
Dido. Però és impossible, només un somni, perquè quan Eneas va veure Dido a l’Hades,
aquesta no li va voler parlar i va passar de llarg.

4 Resposta oberta. Tant els grecs com els romans eren molt aficionats a l’endevinació, a la qual
recorrien abans de prendre una decisió important. En la mitologia grega és emblemàtica la fi-
gura de l’endeví (Calcant, Tirèsias, etc.). Els endevins eren especialistes a desxifrar la voluntat
dels déus a través de tècniques endevinatòries que només ells coneixien. A Roma hi havia uns
sacerdots, anomenats harúspexs, que examinaven les vísceres de l’animal: si hi observaven
alguna anomalia, es considerava un mal presagi, rebutjaven la víctima i s’havia de sacrificar un
altre animal. Entre els romans, a més dels harúspexs, hi havia els àugurs, sacerdots encarregats
oficialment de presagiar, a través del vol de les aus, els esdeveniments favorables o funestos,
a més d’interpretar els somnis i les respostes dels oracles. En tota l’antiguitat clàssica, els ora-
cles van gaudir d’una gran credibilitat. Eren llocs en què una divinitat, a través d’un sacerdot
o sacerdotessa, responia les consultes que se li feien sobre el passat, el present o el futur.
A Roma gaudí de gran autoritat la Sibil·la de Cumes, que endevinava mitjançant la consulta
dels llibres sibil·lins o interpretant el moviment de les fulles dels arbres.
P. 98
1 a Afrodita / Venus. Eneas. Troia. Aqueus / Grecs. Anquises

b Creüsa. Troia. Dido. Itàlia. Llatí. Lavínia. Eneas.
c Peleu. Tetis. Aquil·les.
2 Anquises - pare d’Eneas - amant de Venus

Aqueront - Cocit - rius de l’Hades
Caront - llacuna Estígia - condueix els morts en la seva barca
Càstor i Pòl·lux - Dioscurs - fills de Leda
Creüsa - primera esposa d’Eneas - morí a Troia
Dido - reina de Cartago - es va suïcidar per amor
Iulus - Ascani - fill d’Eneas i Creüsa
Juno - Hera - deessa enemiga dels troians
Laocoont - sacerdot d’Apol·lo - morí asfixiat per dues serps
Lavínia - segona esposa d’Eneas - filla del rei Llatí
Pítia - oracle d’Apol·lo - Delfos
Prosèrpina - Persèfone - filla de Demèter
Neoptòlem - fill d’Aquil·les - matà Príam
Cassandra - filla de Príam - violada per Àiax Oileu
Sibil·la - Cumes - acompanyà Eneas a l’Hades

3a Verdader.
b Fals: era fill de la deessa Venus.
c Verdader.
d Verdader.
e Fals: és Hermes. Apol·lo és el déu de la profecia.
f Verdader.
g Fals: s’allunyà sense mirar-lo.
h Verdader.
i Verdader.
j Fals: va brut i esparracat.
k Verdader, segons Virgili.
l Verdader.
m Verdader.
n Fals: la fundà el seu fill.
P. 97
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.


• A les meduses el nom els ve del personatge mitològic per la semblança que els zoòlegs van
veure entre els tentacles que pengen del cos globular d’aquests celenterats, semblant a un
cap, i els cabells serpentins de Medusa.
• Pegàs, el cavall alat de color blanc.
• Zeus es convertí en cigne per seduir Leda.
• Perseu està mostrant un cap amb cabells de serp i rostre terrorífic (és possible que no sàpi-
guen que és la Gorgona Medusa) a un dels seus adversaris.
• En el quadre de P. di Cosimo es veu un personatge masculí col·locat sobre el llom d’un drac
o monstre a punt de ferir-lo amb la seva espasa. Al costat de les roques hi ha una jove enca-
denada i aterrida.
ACTIVITATS
P. 103
1 La profecia de l’oracle de Delfos deia que si Acrisi tenia un nét nascut de la seva filla, moriria a
les mans d’aquest. Una predicció semblant rebé el rei Príam de Troia amb relació al seu fill
Paris: s’interpretà el somni d’Hècuba en el sentit que si naixia l’infant del qual estava embaras-
sada aquest causaria la destrucció de Troia.
2 En ambdós quadres es representa la fecundació de Dànae per Zeus, convertit en pluja d’or. En
l’obra de Ticià, Dànae és representada ajaguda lànguidament (llangor que accentua el gos
adormit al seu costat) mentre mira amb una certa passivitat la pluja de monedes d’or que cau
del sostre; una serventa alça el seu davantal plena d’avarícia per omplir-lo d’or; cal ressaltar el
contrast de la blanca pell de Dànae amb el to fosc de la serventa, accentuat per les seves
vestidures i els llençols blancs del llit. En l’oli de Klimt apareix una Dànae en escorç, aïllada i
tancada en si mateixa, envoltada de riques i policromes teles, entre les quals ressalten els tons
daurats de la seva pell i el roig dels seus cabells; mentre ella sembla adormida, la pluja d’or li
cau entre les cames, detall que dóna al quadre una gran càrrega d’erotisme.
3 Sèrifos està al costat de l’illa d’Eubea.
4 En el relleu es destaca el rostre monstruós de la Gorgona, proveït de dents de porc senglar; els
seus ulls miren de cara amb una gran fixesa i a un costat i a l’altre s’eleven les seves ales. Del
cap de Medusa en destaca la seva cabellera formada per serps, mentre que el seu rostre pos-
seeix una certa bellesa. Aquesta activitat és una oportunitat per recordar la diferència entre una
estàtua de ple volum (un bust, en aquest cas) i un relleu.
P. 105
5 Resposta oberta.

6 Les dues obres pertanyen al mateix pintor, ja que es va fer una sèrie sobre les aventures de
Perseu. En el primer quadre apareix Perseu assegut rebent de mans de les nimfes d’occident
el casc d’Hades, les sandàlies alades i el sarró màgic. En el segon s’hi representa un rotlle for-
mat per tres dones grans amb les mans esteses com passant-se quelcom i un jove en el
moment d’apoderar-se’n: correspon a l’escena en què Perseu s’apodera de l’únic ull de les
Graies quan una el passa a l’altra.
7 En aquest relleu hi ha tres personatges: Atenea, perquè només una deessa pot aparèixer en
l’escena, ja que Perseu va sol a l’illa de les Gorgones (la seva presència indica la protecció di-
vina de què gaudeix l’heroi en el moment en què ha de tallar el cap a la Gorgona sense mirar-
la); Perseu mirant endavant i decapitant Medusa, i aquesta última, que és el tercer personatge.
P. 107
8 Una balena. Cal destacar les seves grans dimensions, el llom ple de petxines, l’aleta caudal, els
dolls d’aigua i com s’acaba submergint al mar.
9 En el quadre de Cesari, el monstre s’acosta a Andròmeda amenaçadorament mentre Perseu,

des de l’aire, cavalcant sobre Pegàs, es disposa a lligar-lo. En el de Mignan, els reis Cefeu i
Cassiopea agraeixen a Perseu que hagi salvat la seva filla; darrere dels reis es representen al-
guns dels seus súbdits; darrere de Perseu, Pegàs desplega les seves ales; a la part dreta apa-
reixen dos amorets, un dels quals està deixant anar les cadenes d’Andròmeda. En ambdós
quadres apareix Pegàs com la muntura de Perseu, contravenint el mite grec, ja que Perseu es
desplaçava per l’aire no sobre Pegàs, sinó gràcies a les sandàlies alades que li van donar les
nimfes. L’error es deu a la confusió de Perseu amb Bel·lerofontes, el genet de Pegàs, i s’explica
perquè ambdós herois lluitaren contra un ésser monstruós, a la qual cosa s’afegeix el fet que
Pegàs és present en el mite de Perseu, ja que va ser ell qui permeté el seu naixement en
decapitar la seva mare.
10 Perseu mostrà el cap de Medusa als seus enemics; d’aquesta manera donà mort a Polidectes,
que quedà petrificat.
11 En el quadre es veu com Perseu, en aquest cas calçant les sandàlies alades, allibera una tímida
Andròmeda. Als seus peus jeu el cap de Medusa.
Diàleg: resposta oberta.
P. 109
13 La resposta pot donar-la l’alumne a partir del mateix relat i el requadre de vocabulari. Pot com-
parar remotament aquest matrimoni amb un matrimoni actual amb separació de béns. De la
mateixa manera, pot comparar fàcilment altres trets legals, i sobretot els rituals i les tradicions
conservades. Per recolzar la seva reflexió es pot recordar el següent:

Matrimoni in manum: la paraula llatina manus, en el llenguatge jurídic romà, significa ‘poder
o domini que un té sobre un altre’, molt especialment del marit sobre la dona, encara que
també de l’amo sobre els esclaus. En aquesta forma de matrimoni, que és la més antiga, el
pare cedia la pàtria potestat de la filla al marit; aquest era, per tant, el que tenia el domini ab-
solut sobre la dona i era el propietari dels seus béns, fins i tot del dot. La dona passava a de-
pendre en tot de la família del marit i quedava legalment desvinculada de la seva família
d’origen.
Matrimoni sine manu: l’esposa continua sotmesa a la pàtria potestat del seu pare. Amb això
el marit no era mai titular dels béns de l’esposa i ella tenia considerables avantatges, perquè,
segons la llei romana, en morir un pare de família, tenien dret d’herència tots els sotmesos a
la seva pàtria potestat. Si la família tenia recursos, la dona, a la pràctica, gaudia d’independència
econòmica i llibertat d’acció, amb l’única restricció que, en morir el pare, era obligatori que
tingués un tutor legal. Però la llei arribà a donar-li fins i tot la prerrogativa de triar lliurement
aquest tutor, amb la qual cosa fins i tot es donaren casos de tutors «a sou», que complien en-
terament la voluntat de la dona. Aquest tipus de matrimoni arribà a ser el més comú en l’èpo-
ca clàssica.
És important cridar l’atenció dels alumnes sobre les il·lustracions de la pàgina i la seva descrip-
ció, encara que per, motius d’espai, cap qüestió no hi faci referència.
P. 111
14 a Pompeia era sobretot una ciutat de comerciants. Del que diu la protagonista es dedueix que,
en la mentalitat tradicional romana, hi ha d’altres activitats més prestigioses. El docent pot
intervenir aquí per aclarir, per exemple, el prestigi tradicional d’una base econòmica fona-
mentada en àmplies propietats agrícoles, i la dedicació a la vida pública, política i militar.
b La informació sobre els avantatges legals, en cas de viudetat, del fet de tenir tres fills vius, ha
de buscar-la l’alumne en el relat i el requadre de vocabulari. Al marge d’això, hi ha la consi-
deració tradicional de la maternitat com a funció primordial en la vida de la dona. És tradici-
onal també la major valoració dels fills barons, que en una societat patriarcal són els que
transmeten el llinatge i el cognom. El tema de l’onerós dot de les noies no és tan notori a
Roma com a Grècia, ja que la dona gaudeix aquí de rang ciutadà i drets d’herència, mentre
queda vinculada a la pàtria potestat del pare.
c De la informació es dedueixen les tres etapes del sistema educatiu; l’elemental té caràcter
general per a tots i hi ha cites que remeten a lleis sobre el seu compliment. No existeixen
traves legals perquè la dona completi tants estudis com un home (de fet, hi ha suficients
casos documentats), però sí usos socials pels quals es prefereix apartar les noies del con-
tacte educatiu amb els barons una vegada arriben a l’adolescència, amb motiu de preservar
la seva virginitat per al matrimoni i de destinar més el seu aprenentatge a futures funcions
de mare de família i administradora de la casa.
És important també cridar l’atenció sobre les il·lustracions de la pàgina i la seva descripció,
encara que no s’hi faci cap pregunta pertinent.

P. 113
15 Resposta oberta, basada en les informacions d’ambdós relats (vegeu la unitat 1).
16 Resposta oberta, basada en la informació d’aquestes pàgines.
17 Resposta oberta, basada en la informació d’aquestes pàgines. Poden comparar les similituds,
i veure-hi alguna diferència, com que la propaganda electoral d’avui prolifera en forma de car-
tells.
18 Resposta oberta.
LÈXIC (p. 114)

1 a grápho; b kardía; c tele; d grámma; e phos, photós; f pénte
1d, 2h, 3f, 4e, 5a, 6g, 7c, 8i, 9b
2 a cartografia; b geografia; c radiografia; d mecanografia; e orografia; f cal·ligrafia; g topografia;

h hidrografia
3 L’alumnat tendeix a entendre unes locucions habituals com a priori i a posteriori amb el simple
significat de ‘abans’ i ‘després’. Es tracta de fer-los entendre d’alguna manera que el seu ús
només remet al camp de l’argumentació. Han de percebre que a priori (‘a partir de l’anterior,
des d’una posició anterior’) qualifica posicions, idees o opinions produïdes abans d’un fet pal-
pable o succeït, i que, per tant, responen a suposicions prèvies que poden estar fonamentades
o no. De la mateixa manera, a posteriori (‘a partir del que és posterior, des del o pel que suc-
ceeix després’) qualifica raonaments, posicions, idees o opinions sobre possibles actuacions
posteriors a un fet, que no poden donar-se abans d’allò que s’ha succeït, ja que el fet no es
pot preveure fàcilment.

1 Resposta oberta.
3 a inaccessibles caps de serps: els cabells de les Gorgones estaven formats per serps, i la
seva perillositat i situació desconeguda les feia «inaccessibles».
tercera part de les germanes: Medusa.
destí fatal a Sèrifos: el cap de Medusa serà l’arma més eficaç i mortífera de Perseu.
Amarg posà el banquet a Polidectes…: el cap de Medusa causarà la mort de Polidectes,
rei de Sèrifos, com a càstig per l’assetjament a Dànae.
va néixer de l’or: Perseu.
funeral so…: cant de dol de la Gorgona Euríale per la mort de Medusa.
b Atenea, mentre escoltava la melodia dels laments d’Euríale, va inventar la flauta.
3 a Corinna és una prostituta. El poeta, quan parla de cignes, pluges d’or o bous, es refereix a
les metamorfosis de Zeus.
b Marcial interpreta la pluja d’or com a símbol d’una relació venal entre Zeus i Dànae.

c E
n el segon vers del poema de Quevedo hi ha un paral·lelisme amb el mite de Dànae: Zeus =
= or = amant. La tornada de «Poderoso caballero es don Dinero» reforça aquesta imatge de
la relació venal entre Dànae i Zeus, tan representada pel moralisme pictòric barroc en les
innombrables Dànae que reben la pluja d’or.
4 Resposta oberta.
P. 116
1 Perseu. Pegàs. Gorgona. Medusa.

Cassiopea. Monstre marí.
Pluja d’or. Perseu. Dànae.
Zeus. Tindàreu. Menelau. Troia. Hèlena.
2 Acrisi - pare de Dànae - rei d’Argos

Atenea - flauta - plor de la Gorgona Euríale
Calcant - endeví - exèrcit grec
Cefeu - Cassiopea - pares d’Andròmeda
Dànae - Zeus - pluja d’or
Gorgones - cabells de serp - Esteno, Euríale i Medusa
Graies - un sol ull - casc d’Hades
Ifigènia - filla d’Agamèmnon - va ser sacrificada a Àrtemis
nimfes d’Occident - casc d’Hades - invisibilitat
Pegàs - cavall alat - fill de Medusa
Polidectes - Dictis - germans de Sèrifos
Posidó - va violar Medusa - temple d’Atenea
Zeus - Leda - cigne
3a Fals: és l’òliba. El paó és l’animal d’Hera.
b Fals: li donà mort involuntàriament Perseu.
c Fals: deia ser més bella que les Nereides.
d Verdader.
e Fals: era Polidectes.
f Fals: eren les Graies.
g Fals: el coneixien les nimfes d’Occident.
h Fals: Àrtemis és la deessa de la caça, que protegeix els infants i adolescents.
i Verdader.
j Verdader.
k Verdader.
l Fals: va ser Ulisses.
m Fals: era la mare d’Hèlena. Hècuba era la mare de Paris.
n Fals: era un endeví.
o Fals: Èac era pare de Peleu. Nereu era el seu sogre.
p Verdader.

P. 117
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 La figura de sant Jordi (sant llegendari) recull elements del mite de Perseu i la lluita amb el drac
per salvar una donzella, i de Bel·lerofontes i la seva lluita amb la Quimera, en la qual va dispo-
sar, gràcies a Atenea, de l’ajuda del cavall Pegàs.
7 Resposta oberta.
8 Resposta oberta.
9 Resposta oberta. També poden buscar per Internet imatges reals de cases romanes, les seves
parts, decoració, etc.

• La seva enorme corpulència i força. Recolza sobre una maça o clava que recobreix la pell d’un
lleó.
• La lluita d’un home amb un lleó, en la qual el primer, sense més armes que els seus braços,
es disposa a asfixiar l’animal.
• Cigne i pluja d’or.
• Caront era el barquer de la llacuna Estígia. Hèrcules l’obligà a fer-lo passar a l’altre costat, a
pesar de ser viu, i sense haver-li de pagar res.
ACTIVITATS
P. 121
1 Resposta oberta.
2 Hi ha dos infants i un d’ells està asfixiant dues serps, mentre dos personatges femenins els
contemplen. Representa el moment en què Hèrcules dóna mort a les dues serps que va en-
viar Hera per matar-lo. Els dos personatges femenins són Alcmena i Atenea.
3 La imatge de la ceràmica és la deessa Hera, la qual es reconeix per la diadema i el ceptre reial.
En l’estela hi ha representada Atenea, recognoscible pel casc i la llança en què recolza.
P. 123
4 Resposta oberta.
5 Tradicionalment, els sis primers treballs se situen al Peloponès i els altres sis en la resta del
món conegut en aquella època. És convenient subministrar la informació següent perquè els
alumnes, en una fotocòpia del mapa mut, assenyalin els llocs i hi col·loquin al costat, mitjan-
çant un nombre o el nom, el treball corresponent:
1 Lleó de Nemea (mont Citeró).

2 Hidra de Lerna (Argos).
3 Porc senglar d’Erimant (prop d’Acaia).
4 Cérvola de Cerínia (prop de Corint).
5 Aus d’Estimfal (prop d’Olímpia).
6 Estables d’Augias (Elis).
7 Bou de Creta.
8 Cavalls de Diomedes (Tràcia).
9 Amazones (centre d’Àsia Menor).
10 Geríon (Cadis).
11 Trezè (sud de l’Àtica).
12 Hespèrides (serralada de l’Atles).
6 En l’oli d’A. Pollaiolo es representa Hèracles lluitant amb l’Hidra de Lerna. En l’hídria, Hèracles
porta el ca Cèrber davant d’Euristeu, que, aterrit, s’amaga en una gerra.

7 Resposta oberta.
8 En el quadre de G. Reni es representa l’escena de l’intent de violació de Deianira per part del
centaure Nessos, del qual es veuen el tors i els braços humans i les potes de cavall. En l’es-
tamnos es veu la lluita d’Hèracles, amb els seus braços com a única arma, amb el riu Aquelo-
os, la capacitat de metamorfosar-se del qual es representa per un banya de bou i el cos de
serp.
P. 125
9 El quadre de Romanelli representa Hèrcules i Òmfale, envoltats d’amorets (un d’ells és Hime-
neu, el qual es reconeix per la torxa nupcial) per indicar les relacions eròtiques que van tenir.
Un d’ells ofereix a Hèrcules un fus de filar la llana en referència a l’ocupació femenina que
Òmfale l’obligà a exercir.
El quadre de Lemoyne que apareix representa la mateixa escena.
En la ceràmica es representa la lluita d’Hèrcules i Apol·lo. Hèrcules porta el trípode, mentre

Atenea sembla calmar-lo. A la dreta es troben Apol·lo i la Pítia.
10 Gèmini va rebre el nom dels bessons Càstor i Pòl·lux. També cal esmentar la constel·lació de
Perseu.
11 En aquest quadre es representa l’apoteosi d’Hèrcules. Apareix l’heroi recolzat en la seva maça
i sobre una quadriga que el condueix a les estrelles.
P. 127
12 Resposta oberta.
13 Les respostes a les diferents qüestions cal buscar-les en el mateix relat. Les comparacions
demanades són fàcilment deduïbles (existència de boxa, lluita lliure, places de bous, etc.).
És important cridar l‘atenció dels alumnes sobre les il·lustracions de la pàgina i la seva descrip-
ció, encara que, per motius d’espai, cap qüestió no hi faci referència.
P. 129
14 Resposta oberta.
15 Resposta oberta.
16 L’alumnat pot basar-se merament en les descripcions del text, o fins i tot buscar imatges de
referència a Internet, si es disposa d’aquest recurs. És important cridar la seva atenció sobre les
il·lustracions de la pàgina i la seva descripció.
P. 131
17 Resposta oberta. En tot cas, els alumnes hauran de deduir que no sols hi ha, per exemple, els
especialistes cinematogràfics tradicionals, i així mateix combats falsejats de boxa i altres moda-
litats de lluita, sinó que és molt freqüent, en esports competitius d’equip el fingiment, de lesi-
ons rebudes, etc., pels avantatges que proporcionen les faltes d’un contrari.

18 Resposta deduïble del text, ja que Díocles manifesta que Sergila ja és lliberta i bé podria casar-
se si ell morís. Lògicament, ell és esclau i per això la seva unió no és un matrimoni legal.
L’alumnat ha de deduir que l’esclau no té dret al matrimoni legítim.
19 La descripció ha de centrar-se tant en la definició del tipus de suport com en tots els detalls de
les escenes o imatges representades. Pot ser convenient recordar o explicar aquí en què con-
sisteix la tècnica del mosaic.
LÈXIC (p. 132)

1 a grada; b grau; c gradual; d graduació; e gradació
2 ingrés: in- d; progressió: pro- e; regressió: re- f; transgressió: trans- h; retrògrad: retro- g; con-
grés: amb- b; degradar: de- c; agressió: a-/ad- a.
3 centígrad: centum
plantígrad: planta
digitígrad: digitus

1 El quadre de Rubens representa el naixement de la Via Làctia. Hera, al centre, aparta del seu
pit l’infant Hèrcules i de la llet que continua brollant del seu pit neix la nebulosa. En un segon
pla, Zeus l’observa (es reconeix per l’àguila) i veu com es compleix el seu pla. Darrere d’Hera
hi ha el seu carro tirat per paons.
2 Quan Hèracles va anar a la cerca dels bous del triple Geríon, en el viatge d’anada alliberà Líbia
del gran nombre de monstres i, en record del seu pas per Tartessos, erigí dues columnes, una
a cada costat de l’estret que separa Líbia d’Europa: les Columnes d’Hèrcules (el penyal de
Gibraltar i el de Ceuta). Hi gravà la frase Non plus ultra per indicar que més enllà d’aquestes
no hi havia més terra, sinó el mar ple de monstres i calamitats. Quan Colom descobrí Amèrica,
els Reis Catòlics col·locaren en el seu escut aquesta frase, suprimint, lògicament, la negació
(Plus ultra), com a divisa que encara apareix en l’escut d’Espanya.
3 Hèracles és nebot d’Euristeu.

Perseu – Andròmeda
Estènel – Nicipe Alceu – Astidamia Electrió – Anaxo
Euristeu Amfitrió Alcmena Zeus
Hèracles
4 Resposta oberta.

P. 134
1 a Atenes. Teseu
b Hèrcules. Deianira.
c Hera. Euristeu. Cèrber. Hades. Hèracles.
2 Agamèmnon - Clitemnestra - pares d’Ifigènia

Apol·lo - Delfos - oracle
Aqueloos - riu - pretenia Deianira
Atenea - Minerva - òliba
Creont - rei de Tebes - pare de Mègara
Euristeu - rei d’Argos - enemic d’Hèrcules
Hera - paó - esposa de Zeus
Persèfone - Prosèrpina - la raptà Hades
Teseu - rei d’Atenes - amic d’Hèracles
Zeus - àguila - llamp
3a Verdader.
b Fals: Aqueloos és un riu. Nessos era un centaure.
c Fals: el seu pare era Zeus.
d Fals: Mègara és la seva primera dona. Alcmena és la seva mare.
e Fals: eren pomes d’or.
d Verdader.
e Verdader.
f Fals: el seu cos va morir cremat i ell viu a l’Olimp.
g Fals: Hèrcules la matà.
h Fals: Deianira va ser la seva segona esposa. Òmfale el comprà com a esclau.
i Fals: era Sísif. Tàntal estava condemnat a patir fam i set eternes.
4
personatge treball relació
Li prometé casar-se amb la seva germana Deia-
Meleagre, etc. ca Cèrber
nira.
L’alliberà a canvi que li digués com aconseguir
Prometeu pomes d’or
les pomes.
Anà a la cerca de les pomes mentre Hèrcules
Atles pomes d’or
sostenia l’Univers.
P. 135
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta.

8
O M I A L E A N
L U E T C L R I
T E O G F O I L
A R I N A I E D
C H E B E R I T
O M F A L E A J
b
S E N G L A R L
N V O V S L L O
A B E U R O E U
R L A V A E S O
N O P F R L I B
C E R V O L A C
9 Resposta oberta. En tot cas, cal incidir en el fet que la pel·lícula és una recreació fictícia i que,
si bé és cert que va existir un gladiador famós anomenat l’Hispà, va ser anterior a l’època re-
presentada; fins i tot que alguna font que el documenta com a l’Hispànic també és anterior i,
essent abans oficial de l’exèrcit, es desconeixen les raons exactes per les quals va arribar a la
condició de gladiador.
10 Resposta oberta.

• Resposta oberta.
• Resposta oberta.
En les dues primeres respostes, completament obertes, l’alumne ha d’aportar els seus propis
coneixements sense avançar informació.
• La descripció de les imatges, com sempre, ha de cenyir-se estrictament al que l’alumnat hi veu.
Una vegada acabada la part mítica, identificaran personatges i situacions. En el quadre d’E.
Quellinus de l’esquerra veiem Jàson, que fuig després d’haver robat el velló. No sols cal des-
criure la mateixa figura de Jàson caracteritzat amb un vestit guerrer i capa vermella, sinó també
l’entorn. Es tracta d’un entorn arquitectònic que evoca un estil de terma o basílica romana, o
les seves imitacions arquitectòniques renaixentistes. Evoca un temple en què es veu un altar
amb base en forma d’urpes de lleó i en el qual crema un foc. A la dreta d’aquest, s’entreveu
una estàtua (que queda tallada per la junta de les pàgines), i que pot representar Ares, encara
que algunes vegades s’han descrit escenes semblants amb una escultura de Frixos. Certes
versions molt tardanes, que no es corresponen amb les versions mítiques més clàssiques, que
són les que tractem en la unitat, situen el velló, custodiat en un temple erigit a Ares i a Frixos,
que Jàson roba, sense cap intervenció de Medea.
En la segona imatge, la del quadre de Sandys, apareix Medea caracteritzada amb vestimenta
blanca i exòtiques joies, entre les quals destaquen els collarets de corall. Està sotmetent una
poció a la prova del foc en un fogonet, en una taula en què apareixen diversos objectes, una
mena d’arrels ataronjades i, a l’esquerra, quelcom que recorda un batraci. En la part inferior
(encara que no visibles pel tall de la imatge) també apareix una mena de tauletes rectangulars
de conjurs. Al fons, a la dreta, penjada i estesa entre dos arbres, s’aprecia la pell del velló. A
l’esquerra pot veure’s la nau Argo. Evidentment, és una caracterització de Medea en les seves
funcions de fetilleria, en el moment en què prepara o tasta la poció amb què protegirà Jàson
perquè superi la dura prova a què Eetes el sotmetrà.
ACTIVITATS
P. 139
1 Es tracta d’Aquil·les.
2 Resposta oberta, que s’ha de resoldre amb la informació mítica d’unitats anteriors.
4 S’hi han de descriure suports, figures i situacions. La ceràmica de figures vermelles de la pà-
gina 138 representa l’embarcament dels Argonautes, mentre que en la pintura de Rusell, un
personatge clava a la proa una branca del roure de Dodona, que subjecta Jàson, acompanyat
per uns argonautes proveïts de llances.
L’hídria de la pàgina 139 representa una escena de Fineu amb les Harpies.

El crater de figures vermelles permet reconèixer diversos argonautes, com ara Jàson amb les
seves dues llances o Hèracles amb la maça i l‘arc, Orfeu, etc., així com alguna divinitat de pre-
sència simbòlica (Atenea, com a protectora dels herois i, en concret, d’aquesta expedició).
P. 141
5 Pot resoldre’s amb el mapa de la pàgina 140 o el de la 219.
6 Resposta que pot ser complicada de trobar per a l‘alumnat. El quadre simbolista de Moreau
presenta un Jàson victoriós que recolza el peu sobre un ésser vençut, que en aquest cas és
una au. El suport i sosteniment que per a ell suposa Medea es revela en la figura d’aquesta, a
la seva esquena, com a guardiana i protectora de Jàson.
La ceràmica de figures vermelles presenta, en canvi, una escena que ha de resultar necessà-
riament sorprenent a l’alumnat, perquè tracta d’una altra versió antiga de la llegenda, en què
Jàson, sens dubte atacat i devorat pel drac, és regurgitat per aquest o bé està començant a ser
engolit, ja que intenta agafar-se a la vora del peple d’Atenea; en aquest cas, gràcies a l’ajuda
d’Atenea, figura que apareix a la dreta, sembla que s’alliberarà del monstre. Són, per tant, dues
versions diferents i de difícil comparació, ja que només Jàson és el personatge comú a amb-
dues.
7 Resposta oberta.
P. 143
8 a Han de relacionar-lo amb el viatge d’Odisseu.

b Es tracta de ressaltar el caràcter bàrbar de la protagonista i l’autoconsciència grega com a
seu de la civilització.
c Han d’al·ludir a l’episodi de la mort d’Hèracles.
10 El relleu mostra Medea amb les filles de Pèlias i la caldera de resurrecció.
El gravat d’Hevelius representa la constel·lació d’Argo.
El crater de figures vermelles representa el retorn davant Pèlias de Jàson, coronat per la Victò-
ria.
L’oli de Delacroix, amb Medea refugiada en una caverna a punt de sacrificar els seus fills, re-
flecteix una visió salvatge de la protagonista, com una fera en el seu cau.
Finalment, el crater, amb la fugida de Medea en el carro enviat per Hèlios, permet una acurada
descripció del que ha passat atenent el detall de cada un dels personatges representats: el
carro rutilant amb els dracs, els infants morts sobre una ara, un personatge femení de blancs
cabells que sembla estirar-se’ls amb desesperació junt amb una altra figura d’un home jove,
Jàson, a l’esquerra, observant la fugida i dues figures alades (Eros i Ànteros o potser dues vic-
tòries). A terra, sota la imatge de Medea, la caldera i l’anyell, així com les plantes, evoquen les
seves armes de fetillera.

P. 145
11 L’alumnat ha d’extreure’ls del principi del relat. El professorat pot completar algunes informa-
cions, com, per exemple, que en època clàssica el ritual majoritari incloïa la incineració del
cadàver, encara que algunes famílies practicaven com a tradició pròpia la inhumació. En tot cas,
ambdues pràctiques eren contaminants des del punt de vista religiós i es realitzaven fora del
pomerium de la ciutat, o espai considerat urbà, habitualment marcat per un recinte de muralla.
12 Resposta oberta que s’ha de resoldre amb informació externa.
P. 147
13 Una enciclopèdia o el cercador Google poden facilitar aquesta funció per completar la informa-
ció elemental dels requadres de vocabulari.
14 Com en l’anterior, qualsevol manual o les informacions d’enciclopèdies multimèdia, com la

Viquipèdia, poden servir.
15 Per a la comparació, es pot remetre al mapa de la pàgina 219, tenint en compte que les Gàl-
lies les integraven les províncies que figuren com a Narbonense i, a més, Aquitània, Lionense i
Bèlgica, que són aproximadament els territoris corresponents a la Gàl·lia conquerida per Cèsar.
P. 149
16 Pot resoldre’s amb qualsevol manual de suport que el professorat porti a l’aula, una enciclopè-
dia o un cercador en la xarxa.
17 Resposta oberta a partir de les informacions aportades pel text de lectura.
18 Aquesta informació s‘ha d’obtenir d’un manual o d’una enciclopèdia multimèdia. El mes de
juliol, abans anomenat Quintilis, en ser el cinquè mes de l’any originari romà, va rebre aquest
nom, per decret del Senat, en honor al reformador del calendari, Juli Cèsar. De la mateixa ma-
nera, es va atorgar a August, el primer emperador, l’honor de donar el seu nom al mes abans
anomenat Sextilis, que ara diem agost.
LÈXIC (p. 150)

1 a polis; b kósmos; c mégas, megàle; d ákros; e méter, metrós; f nekrós.
1c; 2f; 3e; 4g; 5b; 6a; 7d.
2 bèl·lic: -ic b; bel·licisme: -isme e; rebel·lió: -ió d; bel·ligerant: -ant a; bel·licista: -ista f;
bel·licós: -ós c
3 referendum: 2b; quorum: 3a; casus belli: 1c.
L’ordre d’utilització dels llatinismes en les frases és quorum, referendum, casus belli.

1 Resposta oberta. Per a les informacions bàsiques pot consultar-se l’enciclopèdia Viquipèdia
o qualsevol altra enciclopèdia multimèdia, així com el cercador d’imatges de Google.
2 a És una lluita entre el seu orgull de dona i esposa i el seu afany de venjança, i els lògics sen-
timents maternals envers els fills.
b Deixarà Jàson sense descendència després d’haver impedit el seu segon matrimoni, així
com la possibilitat tant d’uns bons fills com de l’accés a un poder i un estatus superior.
c Sabem que preval el seu orgull ferit i el seu odi envers Jàson.
d A Grècia, els fills són «propietat jurídica» del pare, que, en temps mítics i arcaics, fins i tot té
plena disposició de vida o mort sobre ells. Medea, doncs, adopta un paper eminentment
masculí que legalment no li correspon.
e D’acord amb el punt anterior, Agamèmnon podia disposar legalment de la vida de la seva filla,
per més horrible que sembli. La diferència és que, en aquest cas, Agamèmnon ho fa per afavorir
o permetre una empresa «professional» guerrera. En el cas de Medea, és un acte passional.
3 L’orde del Toisó d’Or (velló d’or) va ser un orde de cavalleria creat pel duc
de Borgonya el 1429. La seva insígnia era un collar d’anelles rematades per
un penjoll que pròpiament era el velló. Aviat els seus cavallers van haver de
ser exclusivament catòlics, i el matrimoni de Maximilià I d’Àustria (avi de
Carles I) amb la duquessa borgonyona Maria va vincular aquest orde a la
dinastia dels Àustria. En la guerra de Successió, també els Borbó havien as-
sumit l’orde i la insígnia. Per aquest motiu va quedar vinculada la seva insíg-
nia en l’heràldica a l’escut de la monarquia espanyola. El retrat de B. Strigel
de la dreta mostra Carles I amb el collar de l’orde.
4 Es pot usar una guia visual de Roma o informació d’Internet. Per dibuixar les plantes d’edificis,
com una basílica o un temple, poden consultar-se les pàgines 222-227 del diccionari visual.
P. 152
1a Encisos. Hècate. Eetes. Medea.

b Zeus. Dànae. Sandàlies alades. Hermes. Perseu.
c Or. Velló. Drac. Còlquida.
d Medusa. Ares. Zeus. Atenea.
2 Cassiopea - Cefeu - pares d’Andròmeda

Dodona - roure - nau Argo
Eetes - pare de Medea - rei de la Còlquida
Fineu - endeví cec - Harpies
Medea - fetilleries - Hècate
Pèlias - rei de Iolcos - oncle de Jàson

Perseu - Medusa - petrificació

Quiró - Centaure - educà Jàson
Talos - guardià de Creta - el destruí Medea
Ulisses - cavall de fusta - presa de Troia
3a Verdader.
b Fals: contaminaven els aliments de Fineu.
c Fals: va ser la mare d’Hèrcules.
d Verdader.
e Fals: Perseu matà Medusa.
f Verdader.
g Fals: Perseu va aconseguir unes sandàlies alades.
h Fals: se l’emportà, però el matà pel camí.
i Verdader.
j Fals: Medea va fugir després de matar els seus fills.
k Fals: era casada amb Menelau.
l Verdader.
m Fals: el gos que havia de capturar va ser el ca Cèrber.
4 Resposta oberta.
P. 153
5 Resposta oberta.
6
M Z A P I N C L
E P I O L C O S
P R A L E O R S
A S M E R S I L
E T I L A B N J
G A C E G I T M
A D I U Q L O C
7 Resposta oberta. Es tracta d’evocacions metafòriques associades entre el monstre sirena, se-
ductor i mortífer, i la mateixa semàntica de la paraula, entre cant solfejat i so d’alerta i alarma.
com s’ensorren…: la paraula sirena tenia per als antics tota la brillantor que li dóna la imagi-
nació creadora dels mites i remet a seducció, perill, aventura, etc.
Només queda…: la paraula sirena, en l’actualitat, ha perdut tota la seducció i remet a un so
estrident que anuncia perill.
8 Resposta oberta.
9 Poden ajudar-se del mapa de la pàgina 140, que reprodueix l’itinerari a partir de la versió
d’Apol·loni.
10 Resposta oberta.

• Teseu era rei d’Atenes. Ajudà Hèracles quan donà mort a la seva dona Mègara i als seus fills.
Va raptar Hèlena, quan aquesta era una nena, amb la intenció de casar-se amb ella.
• Un laberint és un recinte creat artificialment per mitjà de camins que s’entrecreuen, de mane-
ra que és difícil orientar-se per sortir-ne. Més endavant, es pot ampliar l’origen del laberint.
Formes laberíntiques apareixen ja en l’art prehistòric, amb un significat esotèric o religiós. Quan
es descobriren les ruïnes del palau de Minos a Cnossos (Creta), alguns autors el van identificar
amb el laberint de què parlava el mite, atès que en els seus murs exteriors apareixien innom-
brables representacions de la doble destral, labrys en cari (antiga llengua de l‘Àsia Menor),
símbol heràldic del rei de Creta. Aquest laberint o palau de les destrals va tenir els precedents
en els hipogeus dedicats al culte a la deessa mare. La seva complicada planta es coneix avui
gràcies a les excavacions d’Evans.
• Quan es planteja un problema, els indicadors que serveixen de guia o marquen les fites en el
camí que cal recórrer per arribar a la solució funcionen com el fil d’Ariadna.
• Teseu està clavant l’espasa a un home amb cap de bou (Minotaure), mentre un personatge
masculí a la seva dreta alça una corona per posar de manifest el seu triomf (probablement un
dels set joves a qui va acompanyar).
• S’hi veu en primer pla un personatge masculí amb una corona d’heura, assegut en un carro
arrossegat per tigres, els quals abraça un nen petit com si els guiés. Al seu costat, també asse-
guda en un altre carro que arrosseguen uns bocs guiats també per un infant, apareix un perso-
natge femení al qual un cupido (o Eros o putto) col·loca damunt del cap una corona d’estrelles,
mentre altres cupidos voletegen. L’escena respira l’alegria i el sarau propi d’una festa.
ACTIVITATS
P. 157
1 a Els oracles d’Apol·lo són tan difícils d’interpretar per la seva profunda ambigüitat.
b Egeu reconegué el seu fill per l’espasa que havia deixat per a ell a Trezè sota la pedra.
2 Resposta oberta.
3 En el baix relleu de la pàgina 156 es representa el moment en què Teseu alça la pedra sota la
qual el seu pare havia col·locat l‘espasa i les sandàlies, mentre la seva mare, col·locada darrere
d’ell, li assenyala amb el dit el lloc. En el de la pàgina 157 es representa l’escena en què Egeu
ofereix a Teseu la copa enverinada que Medea, que hi apareix darrere, li havia preparat.
4 Les imatges que envolten el centre d’aquesta copa descriuen les gestes de Teseu quan va
netejar l’istme de Corint de bandits i monstres: s’hi veu Procrustes al seu llit, mentre Teseu
l’amenaça amb una destral, i la lluita amb la truja de Crommió, amb Sinis, amb Perifetes i els
altres. En la imatge del centre es veu Teseu dins d’un palau (la columna és la convenció per a
això) arrossegant per un banya el cadàver d’un home amb cap de bou.

El caràcter de Teseu com a heroi nacional atenès va fer que la seva presència fos aclaparadora
en la ceràmica àtica, la qual, a més del motiu de la lluita contra el Minotaure, reproduí profu-
sament les altres gestes de Teseu, en particular la lluita amb els diversos monstres en el camí
de Trezè a Atenes, com en aquesta il·lustració, i sobretot a les copes. Aquestes gestes, que es
consideraven paral·leles a les d’Hèracles, apareixen tractades com si fossin cicles de gestes.
Així, en una mateixa copa, podem observar-ne unes quantes tant a l’interior com a l’exterior.
5 El bandit Procrustes simbolitza la intolerància de qui no pot suportar que hi hagi gent diferent
i intenta que tothom ajusti el seu comportament a les mesures que ell imposa.
P. 159
6 L’escena es desenvolupa dins del laberint, representat per les columnes. Els personatges són
Atenea, que apareix en qualitat de protectora dels herois, i Teseu, que arrossega d’una banya
el cadàver del Minotaure.
7 En aquest mosaic romà es representa, al centre d’un laberint, l’escena en què Teseu venç fi-
nalment i es disposa a donar mort al Minotaure. Aquesta és la gesta de Teseu més reproduïda
en l’art antic, tant en la ceràmica com en els relleus o els nombrosos mosaics romans. Interes-
sa aquí, sobretot, que descriguin les característiques d’un laberint, l’acció i els principals trets
amb què es representen els dos personatges que hi ha al centre.
8 a Ariadna suplica que reculli els seus ossos, perquè soterrar els morts amb el ritual degut era
una obligació ineludible per als antics, per acomiadar i honrar la persona morta i, al mateix
temps, assegurar-se que la seva ànima partia al més enllà i no romania en el món dels vius,
sense repòs, i fins i tot extorquint-los.
b En el lècit es veu com Atenea desperta Teseu i li diu que abandoni Ariadna, que apareix
adormida al seu costat. Els esperts estudiosos difereixen en els motius de l’abandó: uns
asseguren que el deixà perquè no l’estimava i se serví del seu amor per poder sortir del
laberint; d‘altres, que ho feia per ordre de Dionís, que estimava la jove; i d‘altres, en fi, que
li ho havia ordenat Atenea o Hermes, versió que recull aquest lècit atenès. A Atenes, lògica-
ment, es defensava aquesta última versió, que exculpava Teseu d’una acció tan indigna.
9 S’hi veu Ariadna adormida a l’illa de Naxos i, en la llunyania, la nau de Teseu fent-se a la mar.
Als peus d’Ariadna hi ha unes panteres, senyal de la imminent arribada de Dionís. El títol és
una resposta oberta.
P. 161
10 Dionís és fill de Zeus i de la princesa tebana Sèmele. Tingué un naixement meravellós, ja que,
en morir la seva mare abans que ell nasqués, Zeus el cosí a la seva cuixa, on acabà la seva
gestació i d’on va néixer. És el déu del vi, del frenesí bàquic, de la màscara i del teatre. Encara
que la seva presència a Grècia està testimoniada des de molt antic, sol ser representat en el
mite com un déu oriental que arriba a Grècia, envoltat d’un seguici de Mènades (dones en
trànsit) i sàtirs, per difondre el seu culte. Va coronat amb heura i porta a la mà un tirs, una
mena de bastó adornat d’heura i acabat en una mena de pinya, envoltat per panteres i altres
animals salvatges. De vegades és transportat en un carro tirat per panteres. És el més benefac-

tor dels déus, però també pot ser terriblement cruel amb els que no creuen en ell, com li
passà al seu cosí Penteu, rei de Tebes. És l’únic déu que es casà amb una mortal, Ariadna.
11 Al quadre de Ticià es representa el moment en què Bacus i els seus companys arriben davant
d’Ariadna. Una carrossa tirada per felins, dansaires, sàtirs i músics forma el seguici, mentre el
déu apareix a la zona del fons, en el moment de saltar del carro. Ariadna se situa a l’esquerra,
fent un primer gest d’estupor davant de qui més tard es convertirà en el seu marit. A la zona
de la dreta es pot veure un dels sàtirs, que recorda l’estàtua de Laocoont amb les serps envol-
tant el seu cos. Davant de l’estaticisme i la tristesa d’altres obres que representen el moment
de l’abandó, en aquesta destaquen el color, el moviment, el sarau i l’alegria que porten Dionís
i el seu seguici a l’abandonada Ariadna.
12 Resposta oberta.
13 a Va anar a la cerca del cinturó d’Hipòlita.

b Fedra i Ariadna eren germanes.
c Resposta oberta.
d Àrtemis és la deessa de la naturalesa salvatge i de la infància, que per als grecs era el pe-
ríode salvatge de la vida humana. Si un jove vol continuar aferrat a aquesta deessa és per-
què es nega a fer el pas a l’edat adulta i a assumir els compromisos que la societat li dema-
na, entre els quals, casar-se i tenir un fill baró que hereti la seva condició de ciutadà.
P. 163
14 En l’oli de Cabanel es veu Fedra ajaguda i amb gest de desesperació, aclaparada per la inten-
sitat del seu amor cap a Hipòlit i per la vergonya que li provoca aquest amor. Als peus del llit
l’acompanya la seva dida, que comparteix la seva tristesa. Totes les representacions de Fedra
en l’art figuratiu de l’antiguitat segueixen l’Hipòlit d’Eurípides. Fedra apareix sovint asseguda o
estirada i trista, amb la carta a la mà, i en companyia de la seva dida. El jove Hipòlit és al seu
costat, caçant o al carro. El tema es repeteix en mosaics i pintures murals d’Antioquia i Pompe-
ia.
Al quadre de Rubens es representa la mort d’Hipòlit, seguint les versions d’Eurípides i Ovidi. Es
pot veure així la tromba d’aigua, el monstre marí, els cavalls espantats, el carro bolcat, Hipòlit
caigut a terra i enredat en les regnes, arrossegat i colpejat furiosament contra les pedres, men-
tre un personatge masculí fuig espantat.
15 Hi ha cinc personatges: Hades, rei dels morts, assegut al tron; dempeus i amb dues torxes,
Persèfone, la seva dona; el personatge alat és una de les Fúries, que ja ha col·locat al seient
fatal Teseu (o Pirítous) i està a punt de fer el mateix amb Pirítous (o Teseu).
16 a Els Dioscurs eren els fills bessons de Leda. S‘anomenaven Càstor i Pòl·lux. Van atacar Atenes
per rescatar la seva germana Hèlena quan va ser raptada per Teseu.
b Hèracles va anar a l’Hades a la cerca del ca Cèrber. Teseu li donà hospitalitat i el purificà
després que Hèracles donés mort a la seva dona Mègara i als seus fills.
c Tetis demanà a Licomedes que amagués a la seva cort d’Esciros el jove Aquil·les per impedir
que anés a Troia.

P. 165
17 a L’alumnat ha de conèixer-lo ja per la unitat anterior i, en tot cas, trobarà la informació a la

pàgina 149.
b Els alumnes han de comparar amb la informació obtinguda l’estatus i la condició jurídica de
la dona romana de la unitat 6, i alhora han de reflexionar sobre la falta de llibertat que su-
posa la pertinença a una família quasi règia, i que pretén assumir un paper emblemàtic
(valgui d’exemple la comparació amb algunes monarquies actuals). August, a més, notori
conservador, assumeix un programa de regeneració moral, per la qual cosa practica en la
seva família els usos i costums, fins i tot les formes de matrimoni més tradicionals, que xo-
quen amb els hàbits de molta més llibertat desenvolupats ja fa temps entre les elits socials
i fins i tot les classes mitjanes de Roma.
c L’alumnat ha de relacionar la paraula mecenes amb el nom de l’aristòcrata protector d’artis-
tes; com que pot ser que desconegui el sentit habitual del vocable, és bo disposar sempre
d’un diccionari a la classe.
19 Una enciclopèdia o una mera consulta a Internet pot proporcionar la informació bàsica per
escriure el text. Per a la ubicació cronològica, pot ser útil remetre a l’eix cronològic de la pàgi-
na 217.
P. 167
20 Resposta oberta. L’alumne ha de disposar ja d’aquelles informacions bàsiques que li permetran

després la comparació de l’abnegada espera de Penèlope amb l’actitud de Fàbia, l’esposa
d’Ovidi.
21 a Resposta oberta. L’alumne haurà de relacionar, en tot cas, la vida i la temàtica de l’obra
d’Ovidi amb el programa d’August.
b Resposta oberta perquè la desenvolupi l’alumnat. Òbviament, escriptors i poetes represen-
ten sempre la llibertat de paraula i expressió, i estenen amb la seva obra aquella llibertat de
pensament, sentit crític, actitud davant de la vida, etc., que només poden resultar perillosos
per a qui pretengui imposar un pensament únic o una visió monolítica de la realitat.
LÈXIC (p. 168)

1 a bíos; b sfaira; c makrós; d autós; e amphí; f syn; g ópsis; h tópos; i mikrós; j aér; k antí;
l an-
1d; 2j; 3k; 4b; 5l; 6g; 7a; 8i; 9f; 10c; 11e; 12h
2 a5; b6; c7; d1; e2; f3; g4

3 La resposta, dins d’una certa llibertat d’expressió de l’alumnat, ha de reflectir que aquestes
locucions s’empren preferentment en el camp de l’economia (encara que per extensió també
en altres camps; per exemple, es pot dir que algú presenta «un deficit de calci en el seu orga-
nisme»). Tant deficit (‘falta’), com superavit (‘sobrepassa o sobra’), formes verbals usades com
a substantius, són termes relatius, i suposen una carència o sobreabundància, però sempre
respecte a un pressupòsit o balanç previ, o a un barem assumit com a normal i regular. L’ad-
verbi substantivat plus (‘més’) designaria una gratificació, bé econòmica, bé en avantatges de
qualsevol tipus, concedida o obtinguda per algú per damunt d’allò habitual, com a recompen-
sa especial d’alguna cosa.

1 Resposta oberta.
2 a En primer lloc perquè desitjaven trobar-lo, per la qual cosa donaren crèdit a l’auguri de
l’àguila i consideraren que el fèretre trobat podia ser ben bé la tomba de Teseu, ateses les
grans dimensions que havia de tenir en vida el cos del seu interior i el detall de les armes
de bronze (pels poemes homèrics sabran que les espases i llances dels antics herois eren
d’aquest metall). Plutarc no posa en dubte la veracitat del relat de Cimó ni l’autenticitat de
la troballa.
b La tomba de Teseu a Atenes era un asylon, és a dir, un lloc inviolable que acollia perseguits
de qualsevol tipus i al qual s‘acudia buscant protecció o empara. A Grècia uns quants tem-
ples tenien reconegut el dret d’asil, l‘origen del qual era el respecte i el temor de la divinitat.
Aquesta tradició d’asil religiós es mantingué en les esglésies cristianes, i no es podia detenir
cap perseguit que s’acollia «a sagrat», inclosos els delinqüents. El món modern coneix l’asil
territorial (la persona perseguida en el seu Estat queda fora de perill, una vegada travessa la
frontera) i el diplomàtic (en ser acollit en una ambaixada), si bé s’han establert tractats d’ex-
tradició per entregar els delinqüents a les autoritats judicials dels seus països respectius.
c Reis, nobles o personatges destacats als quals es deu o s’atribueix la fundació. Són els herois
nacionals.
d Els sants patrons sota la invocació i protecció dels quals té una església, un poble, una ciutat
o un país, perquè l’empari, ajudi i defensi de qualsevol mena de mals.
3 Resposta oberta.
4 Resposta oberta.
ACTIVITATS DE REFORÇ (p. 170)

1a Egeu. Mar Egeu. Atenes.
b Laberint. Dèdal. Minotaure. Asterió. Carn humana.
c Fineu. Argo. Èol. Harpies.
e Àsia. Amazones.

2 Anquises - cosí de Príam - pare d’Eneas

Ariadna - Teseu - cabdell
Deianira - germana de Meleagre - esposa d’Hèracles
Etra - Egeu - pares de Teseu
Hipòlit - Antíope - Amazones
Minotaure - Dèdal - laberint
Pasífae - Minos - reis de Creta
Pirítous - Persèfone - Hades
Teseu - Fedra - reis d’Atenes
3a Fals: era Àrtemis. Afrodita castigà Hipòlit.
b Fals: Teseu abandonà Ariadna.
c Verdader.
d Verdader.
e Fals: era la seva mare.
f Verdader.
g Verdader.
h Fals: morí lluitant. La matà Teseu.
i Fals: era la seva madrastra. Etra era la mare de Teseu.
j Verdader.
k Fals: era el Minotaure. Procrustes era en l’istme de Corint.
l Verdader.
m Fals: Fedra s’enamorà d’Hipòlit.
n Fals: la matà Hèracles quan embogí.
o Verdader.
4 Resposta oberta.
P. 171
5 Resposta oberta.
6 El fil d’Ariadna: les notes de la capsa de música marcaren als bombers el camí fins a l’anci-
ana com un fil invisible.
Procrustes: Franco, com Procrustes, configurà la realitat d’Espanya durant la seva dictadura
segons els seus desitjos; qui discrepava era represaliat o es va haver d‘exiliar.
L’ull del Minotaure…: en el mes de desembre és quan es pot veure la constel·lació de Tau-
rus, que per a alguns representa el Minotaure. L’ull és l’estrella Aldebaran.
7 El primer correspon a l’Art amatòria, el segon a les Metamorfosis i el tercer és la famosa elegia
de l’última nit, pertanyent als Tristia. En el raonament, de resposta oberta, lògicament l’alumnat
ha de centrar-se en la temàtica de cada fragment i relacionar-la amb les diferents obres del
poeta que apareixen en el text de la unitat.

• La resposta ha d’aportar-la l’alumne a partir del que ja coneix: Orfeu ja ha aparegut entre els ar-
gonautes, i el seu paper, amansint les onades o neutralitzant les Sirenes, ha de resultar-los fami-
liar.
• Les paraules poden resultar-los familiars: orfeó com a grup coral o associació de músics i lírica
com una forma poètica de determinada temàtica, de la qual poden deduir la seva relació amb
la paraula lira.
• És possible que coneguin la frase, però no l’origen exacte. En tot cas, poden reflexionar sobre
les qualitats de la música.
• Es tracta d’un mosaic romà en què una figura central (els alumnes no podran de moment
identificar Orfeu), abillada amb túnica curta i amb les mitges i la gorra –més frígia que tràcia,
amb què sol aparèixer en representacions romanes– i caracteritzada per una lira o cítara, està
asseguda en una roca que evoca l’entorn muntanyós o rupestre. Una sèrie d’elements vege-
tals, però sobretot animals (mamífers, ocells i rèptils) l’envolten. Els alumnes poden fins i tot
identificar les espècies amb claredat: una lleona, un lleopard i un tigre entre els felins, i un bou,
un cérvol i una cabra salvatge entre els remugants, a més d’altres mamífers, com un gos i un
conill. Els ocells són el paó, l’agró o el corb, i fins i tot, tallada a la part superior, sembla que es
veu una representació imaginativa d’un estruç o una espècie semblant. Els rèptils estan repre-
sentats per una serp, una tortuga i un petit llangardaix. En definitiva, s‘evoca un món animal
molt complet.
• El famós relleu de la pàgina dreta evoca un lànguid, classicista i poc dramàtic comiat. Orfeu a
la dreta, amb gorra o casc traci, s’acomiada d’una Eurídice amb peple i vel, mirant-la directa-
ment, mentre Hermes, situat a l’esquerra, pren el seu braç per conduir-la novament a l’Hades.
Es pot aprofitar perquè en la descripció de les obres d’art l’alumne recordi la diferència entre
un mosaic i un relleu, així com les seves tècniques d’elaboració.
ACTIVITATS
P. 175
1 Poden consultar-se els mapes de les pàgines 218 i 219.
2 a, b i c Tots aquests personatges han aparegut ja, tant els herois que baixaren a l’Hades, com
els condemnats del Tàrtar i les seves activitats, així com les Erínies.
3 L’alumne, com sempre, haurà de descriure exactament el que veu i, en la mesura que sigui
possible, identificar suports, entorns, personatges i situacions, reconeixent o intentant reconèi-
xer els diferents personatges.
Tanmateix, això és especialment difícil en la pintura de Jacopo del Sellaio de la pàgina 174.
Aquesta representació és conseqüència d’una tradició medieval, la dels Ovidis moralitzats, en
què apareixen moltes de les versions dels mites ovidians com a al·legories al servei de la fe
cristiana. Segons aquestes versions, Orfeu és un Orfeu/Crist que lluita amb la mort per rescatar
de la mort moral i els inferns una Eurídice-ànima (la mateixa que molt abans havia generat, en

èpoques paleocristianes, la de l’Orfeu/bon pastor que rescata l’ànima/ovella desencarrilada).

L’al·legoria fa aquí un segon pas, perquè Orfeu, amb un anacrònic instrument de corda prece-
dent del violí, apareix abillat com un príncep-prelat de l’Església de l’època, representant la
mateixa Església, que tira d’Eurídice per rescatar-la de la mort moral. En l’altre extrem, un es-
trany centaure dotat de banyetes tira d’Eurídice, arrossegant-la pels cabells. La presència del
centaure respon també a la reelaboració moralitzadora medieval d’aquesta figura mítica, en
l’antiguitat vinculada a sabers especials i a l’educació dels herois, però que en el món medieval
representa la irracionalitat monstruosa, híbrida i ambivalent (convé recordar el quadre d’Atenea
i el centaure de Botticelli, que planteja aquesta oposició), i que per això de vegades s’usa per
simbolitzar el caràcter monstruós i irracional del pecat i fins de la libido. Conscients de la difi-
cultat d’interpretació d’aquesta imatge, els professors o professores poden substituir la seva
anàlisi per la d‘una altra obra del mateix Jacopo del Sellaio titulada Orfeu i Eurídice (1480),
actualment al Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam.
L’oli de Ferenczy representa un Orfeu solitari, executant el seu art al bell mig dels boscos, reac-
tualitzat el seu instrument en el violí, detall que des del Renaixement apareix en moltes repre-
sentacions d’Orfeu, ja que aquest és considerat el rei dels instruments de corda a partir d’aquell
moment. Es vincula a la tradició romàntica i remet a la soledat de l’artista en ple acte creador.
La seva ubicació no és correcta en aquesta part del relat, ja que evoca el moment en què
Orfeu es refugia en la soledat absoluta de les muntanyes, després del definitiu fracàs pel que
fa a intentar recuperar Eurídice.
P. 177
4 Pot buscar-se la informació en un mapa. Es tracta de muntanyes del territori de Tràcia.
5 Resposta oberta, segons coneixements ja adquirits.
6 Segons els òrfics, l’ànima (psique) està reclosa en el cos (soma), i per això la vida encarnada
seria en realitat la mort, i el que generalment anomenem mort seria el començament de la
vida de veritat. Però aquesta vida més enllà de la mort no s’obté de manera automàtica, sinó
que s’ha de guanyar amb mèrits. Després de la mort, l’ànima és jutjada pels seus mèrits i les
seves faltes, i al cap d’un temps es pot reencarnar. D’aquesta manera, el destí de l’anima és
trasmigrar de vida en vida i perfeccionar-se fins a assolir l’alliberament final.
7 L’alumnat descriurà personatges i situacions, així com les seves vestidures i caracteritzacions
i l’entorn natural, tant en les dues caigudes d’Eurídice com en el quadre de Corot, en què el
verd pàl·lid, les boires que travessen els recognoscibles amants, etc. evoquen l’aigua i els es-
pectres, i donen una visió lànguida, però suau, reposada i plàcida, del món de la mort.
El conegut crater d’Orfeu ensenyant els joves tracis ha de fer que centrin la seva atenció en
l’específic abillament traci dels joves.
Finalment, en l’oli de John Macallan, un Orfeu adolescent, quasi en actitud de jove dansarina,
sembla esquivar les múltiples feres, en especial grans felins que se li rendeixen i que suposen
una clara evocació eròtica i exòtica en el simbolisme d’aquesta obra.

P. 179
8 Remet al mapa de la pàgina 218.
9 Resposta oberta.
10 Resposta oberta.
P. 181
11 a Alexandre va arribar en les seves conquestes fins a la regió del Panjab, a l’Índia. S’hi va atu-
rar, quan va veure el seu exèrcit extenuat de tantes conquestes, per la qual cosa decidí tor-
nar-se’n a Babilònia.
b A la serralada de l’Himàlaia.
c Alexandre va ser ferit tantes vegades perquè sempre lluitava i la seva cuirassa inconfusible,
així com el seu estendard, indicava als seus enemics el lloc on es trobava.
d Olímpia va fer córrer el rumor que el pare d’Alexandre era Zeus. Els grecs no tingueren difi-
cultat per donar-li crèdit, ja que els seus mites estaven plens d’herois concebuts per Zeus
i una mortal.
e Alexandre anà a l’oasi de Siwah perquè l’oracle d’Ammó confirmés que era fill de Zeus.
12 Resposta oberta.
13 Resposta oberta.
P. 183
14 Resposta oberta.
15 a Alexandre va ser educat com un grec, no com altres joves macedonis. El seu pedagog va ser
Leònides. De nen va estudiar les matèries que comprenien una cultura general, la mousiké
(lectura, escriptura, matemàtiques i música), sota la direcció de Lisímac. Quan arribà a l’ado-
lescència, Aristòtil el va instruir en història, filosofia, geografia, botànica, medicina i, sobretot,
en la lectura dels grans poetes èpics i tràgics. Durant tota la seva època de formació exerci-
tà el seu cos a la palestra i els esports.
b A Alexandre el fascinava la figura d’Aquil·les, perquè el trobava l’heroi més gran de Grècia i,
a més, es considerava descendent seu per part de mare.
c La retòrica ensenya l’art de parlar bé en públic i convèncer els oients amb una bona expo-
sició dels arguments. Aquest art era imprescindible per als ciutadans de les democràcies
gregues, ja que totes les lleis i decisions de l’Estat es votaven en l’Assemblea, després d’es-
coltar els que hi prenien la paraula.
16 Resposta oberta.
P. 185
17 a Alexandre es proposava crear un gran imperi en què tots els súbdits gaudissin del mateix
estatut, fonent-se en una de sola les cultures grega i asiàtica. El seu exèrcit no ho va enten-
dre, perquè pensaven que ells eren els conqueridors i Grècia havia d’estar al capdavant.

A més, no van entendre que Alexandre, per fer-se respectar pels asiàtics com el seu rei,
adoptés els costums reials que els grecs consideraven humiliants per a ells.
b Aquil·les i Alexandre tenen en comú el fet d‘haver tingut una vida curta i gloriosa.
18 Resposta oberta.
19 Resposta oberta.
20 Resposta oberta.
LÈXIC (p. 186)

1 a krátos; b autós; c theós; d géron, gérontos; e áristos; f démos; g téchne
1c; 2e; 3g; 4d; 5a; 6b; 7f
2 agrícola: ager f; arborícola: arbor j; colon: -on a; terrícola: terra i; aqüícola: aqua d; cultura:
-tura f; apicultura: apis, -tura h; puericultura: puer, tura b; cavernícola: caverna c; piscicultura:
piscis, tura e
3 Resposta oberta.

1 a Resposta oberta. Poden utilitzar-se Internet o els diccionaris de mitologia de què disposem,
per exemple el Diccionari de mitologia clàssica, d’Enciclopèdia Catalana, o el de Pierre Gri-
mal.
b Resposta oberta. La informació es desprèn del mateix text, sobre el qual ha de reflexionar
l’alumnat.
c Resposta oberta. En tot cas, cal considerar que la mort d’un heroi, sobretot en el cas de la
mort violenta d’un heroi guerrer, o és per l’acció dels déus, o per un altre heroi baró que
pugui mesurar la seva força i valor amb ell i, si escau, superar-lo. El fet que unes dones
puguin superar la força i el valor d’un home es considera indigne per se.
2 a L’alumne ha de deduir que es compara amb Orfeu i la força del seu cant poètic.
b Quan diu «romperé su muro de diamantes», fa una doble referència metafòrica a la ruptura
d’un «mur infranquejable» –el que hi ha entre la vida i la mort–, tan dur com la pedra més
dura, el diamant, i al mateix temps tan transparent i, per tant, tan invisible com aquesta
gemma, que alhora evoca l’aigua fronterera de l’Estígia. Amb l’expressió «hermanas negras
mal peinadas», referida a les Erínies de cabells serpentins, Garcilaso respecta tota una tradi-
ció clàssica que considera tabú el nom d’aquestes divinitats, terribles i infernals, designant-
les amb una complicada perífrasi que evoca el seu caràcter sinistre amb l’adjectiu negras.
3 Resposta oberta.

P. 188
1a Erínies. Orfeu. Llàgrimes.

b Serp. Aristeu. Hades. Eurídice.
c Teseu. Ariadna. Minos. Pasífae.
d Morts. Estígia. Hades. Caront.
2 Pentesilea - reina de les amazones - la matà Aquil·les
Leteu - riu de l’Hades - proporciona l’oblit
Danaides - es trobaven a l’Hades - omplen una gerra sense fons
Bacants - Dionís o Bacus - esquarteraren Orfeu
Hebros - cap i lira d’Orfeu - riu de Tràcia
Ròdope - muntanya de la Tràcia - Orfeu s’hi retirà
Polifem - Odisseu - tenia un sol ull
Cal·líope - mare d’Orfeu - musa de la poesia lírica
Hades - Prosèrpina - els romans l’anomenaven Plutó
Dèdal - Ícar - ales de cera
Ariadna - la va abandonar Teseu - esposa de Dionís
Lavínia - filla del rei Llatí - es casà amb Eneas
3 a Fals: el va seduir amb el seu cant.
b Fals: Aristeu desitjava Eurídice i la perseguí provocant la seva fugida, en la qual va aixafar una
serp.
c Verdader.
d Fals: es va aturar.
e Fals: només donava les seves ensenyances als joves tracis, mai a dones.
f Fals: morí per la mossegada d’una serp.
g Fals: és el déu de la forja i el foc aplicat a la tècnica.
h Verdader.
i Verdader.
j Fals: entrà per la caverna del Tènaros.
k Fals: es casà amb Jàson.
l Fals: la jove caigué de nou a l’abisme sense que Orfeu pogués agafar-la.
m Fals: es troben a l’estret de Gibraltar.
n Fals: Tàntal patia fam i set, sense poder beure l’aigua que l’envoltava ni arribar als fruits que
penjaven sobre el seu cap.
P. 189
4 Resposta oberta. En tot cas, convé recordar que s’ambienta en una favela de Rio de Janeiro,
en plenes festes del carnaval, i que Orfeu és un jove carter i Eurídice una jove nouvinguda,
cosina d’una veïna. Orfeu, en aquest cas, toca la guitarra.

5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 El primer és Zeus (es reconeix perquè porta el llamp a la mà i està assegut al tron, al costat del
qual es pot veure un tros del ceptre). El segon és Ares (guerrer amb casc, llança i escut) i el
tercer és Posidó (trident).
8 Resposta oberta. Convé recordar que Aquil·les va suposar sempre un ideal per a Alexandre,
segons les fonts.
9 Resposta oberta.
10 Resposta oberta.

• Resposta oberta. S’entén per destí o fat la divinitat o voluntat divina que regula d’una manera

fatal els esdeveniments humans, a la voluntat dels quals no poden sostraure’s els mortals, ni
tan sols els mateixos déus. En la mitologia grega regeixen el destí tres divinitats: les tres Moires,
filles de Zeus. Posteriorment s’anaren divinitzant altres abstraccions com Ananke (‘la Fatalitat’)
i Tiche (‘la Casualitat’). Els romans adoraven el Fatum (la paraula divina, expressió d’una deci-
sió ineluctable) i la Fortuna (bona o dolenta). A les tres Moires gregues corresponen les tres
Parques romanes. La història d’Èdip il·lustra la tragèdia d’un home enfrontat al seu destí fatal,
per això se l’ha anomenat sovint el fill de la Fortuna.
• El complex d’Èdip va ser formulat per S. Freud, el pare de la psicoanàlisi, basant-se en el mite que
estudiaran, i que al·ludeix al conjunt organitzat de desigs amorosos i hostils que l’infant experi-
menta respecte als seus pares en forma d’atracció pel progenitor del sexe contrari i repulsió pel
del mateix sexe, complex que aconsegueix la seva major intensitat entre els tres i els cinc anys.
• L’Esfinx apareix representada per primera vegada a Egipte com un lleó ajagut sobre el ventre,
amb les potes davanteres esteses i paral·leles, i el seu cap adopta els trets del rostre del faraó
cobert amb una toca emmidonada en monuments funeraris. L’Esfinx apareix també en l’art
grec arcaic, i en les esteles i l’art funerari etrusc. Per als grecs, l’Esfinx per excel·lència era el
monstre nascut de Tifó i Equidna.
• Ulisses baixà a l’Hades per consultar l’endeví tebà Tirèsias.
• Un home en primer pla sembla dialogar amb un monstre femení que apareix entre penom-
bres a l’esquerra. És un ésser híbrid: amb potes de lleó, ales i pit i rostre de dona.
• Es tracta d’un oli de G. Diotti, on es representa la mort d’Antígona. Els alumnes, de moment,
no podran reconèixer-hi els personatges, però sí que podran descriure l’escena: dues dones
són separades a la força per soldats. Una d’elles (Antígona) és morta, i cau defallida sobre els
braços d’un dels soldats, mentre una altra dona intenta sostenir-la. L’altre personatge femení
principal (Ismene) sembla desconsolada davant del cadàver de la jove morta.
ACTIVITATS
P. 193
1 a A Corint van viure els seus últims anys de matrimoni Jàson i Medea, i tingué lloc el terrible
desenllaç que va posar fi a la vida del rei, la princesa i els fills de Medea. A Tebes van viure
Hèrcules i Mègara, i va ser la ciutat on aquest, en un atac de bogeria, donà mort a la seva
esposa i els seus fills.
b Creont és el germà de Iocasta, la reina viuda. A Grècia, la dona va ser considerada sempre
com una eterna menor d’edat, sotmesa primer a l’autoritat del pare, després a la del marit
i, en cas d’absència d’aquests, a la dels germans, fills barons o parent masculí més pròxim.
Per això, encara que la reina ocupa el tron en absència del rei, no pot decidir lliurement
sobre ella mateixa, sinó que, en aquest cas, és el seu germà qui n‘ha d’autoritzar el matri-
moni. El casament amb la reina viuda convertia el nou marit en rei, ja que per als grecs
l’esposa s’identifica amb les possessions del marit i és sembrada per ell, igual que aquest
sembra els seus camps.

P. 195
4 Iocasta és al mateix temps esposa i mare d’Èdip, i aquest, al seu torn, pare i germà dels seus
fills.
5 El quadre d’André Marcel Baschet, Èdip maleeix el seu fill Polinices, presenta un Èdip ancià,
amb una llarga barba blanca, i cec, en el moment en què maleeix el seu fill, envoltat d’Ismene,
vestida de blanc (color de la puresa i la innocència), i d’Antígona, vestida de vermell i coberta
amb un vel negre (el vermell al·ludeix al seu caràcter, i el negre, al seu final tràgic).
El quadre Èdip i Antígona, de Charles François Jalabert, il·lustra el trist pelegrinatge d’Èdip,
acompanyat del seu fidel pigall, davant del menyspreu i el rebuig de tots, que li donen l’esque-
na o es tapen el nas i la boca amb expressió de fàstic o de temor. En primer terme, a la dreta,
una mare deixa d’alletar el seu fill, assenyala Èdip i adverteix la presència de l’home marcat
amb el més terrible estigma.
6 Teseu era rei d’Atenes.
P. 197
7 a Per a Antígona és molt important donar sepultura al seu germà Polinices perquè la seva
ànima pugui arribar a l’Hades.
b Antígona esgrimeix davant de Creont les lleis no escrites (nómoi ágrafoi). Aquestes perta-
nyen a l’esfera del que avui anomenaríem dret natural, comú a tots els pobles, i que tenia
com a màxims garants els déus. Són lleis que protegien drets elementals com el dret a la
vida o, com en aquest cas, prescrivien les honres fúnebres als morts; eren respectades per
tots i mai no perdien vigència, i, per això no era necessari fixar-les per escrit. Així, doncs, les
lleis no escrites haurien estat fixades pels mateixos déus en la consciència de tots els mor-
tals, davant de les lleis positives, fixades pels homes, i que, per tant, podien variar segons les
cultures i els règims.
c Plutó és el sobrenom d’Hades. La seva còlera es deu al fet que s’ha alterat l’ordre de la
natura, ja que Creont reté sobre la terra un cadàver que pertany a Hades i ha soterrat Antí-
gona, que, com que és viva, no li pertany.
8 El relleu mostra el combat entre Etèocles i Polinices. Pot observar-se com els dos personatges
centrals es troben embrancats en una lluita que representa, amb els seus braços com a úni-
ques armes, el combat singular que enfrontà ambdós germans. A la dreta del conjunt, la dees-
sa Atenea contempla l’escena, recognoscible pel cap de Gorgona que protegeix el seu pit.
Els soldats del fons escenifiquen la lluita entre els partidaris de cada un dels bàndols.
9 És Hades. Es reconeix pel ca Cèrber.
P. 199
11 Resposta oberta. Com sempre, enciclopèdies o pàgines web proporcionen suficients dades.

P. 195
4 Iocasta és al mateix temps esposa i mare d’Èdip, i aquest, al seu torn, pare i germà dels seus
fills.
5 El quadre d’André Marcel Baschet, Èdip maleeix el seu fill Polinices, presenta un Èdip ancià,
amb una llarga barba blanca, i cec, en el moment en què maleeix el seu fill, envoltat d’Ismene,
vestida de blanc (color de la puresa i la innocència), i d’Antígona, vestida de vermell i coberta
amb un vel negre (el vermell al·ludeix al seu caràcter, i el negre, al seu final tràgic).
El quadre Èdip i Antígona, de Charles François Jalabert, il·lustra el trist pelegrinatge d’Èdip,
acompanyat del seu fidel pigall, davant del menyspreu i el rebuig de tots, que li donen l’esque-
na o es tapen el nas i la boca amb expressió de fàstic o de temor. En primer terme, a la dreta,
una mare deixa d’alletar el seu fill, assenyala Èdip i adverteix la presència de l’home marcat
amb el més terrible estigma.
6 Teseu era rei d’Atenes.
P. 197
7 a Per a Antígona és molt important donar sepultura al seu germà Polinices perquè la seva
ànima pugui arribar a l’Hades.
b Antígona esgrimeix davant de Creont les lleis no escrites (nómoi ágrafoi). Aquestes perta-
nyen a l’esfera del que avui anomenaríem dret natural, comú a tots els pobles, i que tenia
com a màxims garants els déus. Són lleis que protegien drets elementals com el dret a la
vida o, com en aquest cas, prescrivien les honres fúnebres als morts; eren respectades per
tots i mai no perdien vigència, i, per això no era necessari fixar-les per escrit. Així, doncs, les
lleis no escrites haurien estat fixades pels mateixos déus en la consciència de tots els mor-
tals, davant de les lleis positives, fixades pels homes, i que, per tant, podien variar segons les
cultures i els règims.
c Plutó és el sobrenom d’Hades. La seva còlera es deu al fet que s’ha alterat l’ordre de la
natura, ja que Creont reté sobre la terra un cadàver que pertany a Hades i ha soterrat Antí-
gona, que, com que és viva, no li pertany.
8 El relleu mostra el combat entre Etèocles i Polinices. Pot observar-se com els dos personatges
centrals es troben embrancats en una lluita que representa, amb els seus braços com a úni-
ques armes, el combat singular que enfrontà ambdós germans. A la dreta del conjunt, la dees-
sa Atenea contempla l’escena, recognoscible pel cap de Gorgona que protegeix el seu pit.
Els soldats del fons escenifiquen la lluita entre els partidaris de cada un dels bàndols.
9 És Hades. Es reconeix pel ca Cèrber.
P. 199
11 Resposta oberta. Com sempre, enciclopèdies o pàgines web proporcionen suficients dades.

12 Resposta oberta. Les fonts són les mateixes i, en aquest cas, un bon diccionari a la classe ser-
veix per a les accepcions corrents de molts termes.
13 L’alumne pot basar-se en els seus coneixements de ciències socials del curs anterior.
14 Resposta oberta. Documentació en guies, etc.
P. 201
16 Els alumnes trobaran la resposta al diccionari visual.
17 L’alumnat ha de posseir una lleugera idea dels seus coneixements de ciències socials, que pot
completar buscant a la xarxa o a qualsevol manual elemental d’història; si bé pot fer, a través
de tot el que ja ha estudiat, un resum de les seves pròpies reflexions, sempre que se li faci
veure el significat del vocable romanització.
P. 203
19 Resposta oberta.
20 Diverses pàgines web remeten al tema. En tot cas, l’enciclopèdia multimèdia Viquipèdia sem-
pre acostuma a ser, com a base molt elemental, de gran ajuda.
LÈXIC (p. 204)

1 a skopéo; b perí; c donem; d eidos; e mikrós; f éndon; g tele; h kalós; i phoné; j hóra
1f; 2c; 3b; 4a; 5e; 6h; 7d; 8g
2 espècie: spec- b; espectre: -tre c; aspecte: a/ad- -te j; inspector: -in, -tor d; despectiu: de-, -tiu
g; espectacle: -cle a; perspicaç: per-, -aç e; prospecció; pro-, -ció i; retrospectiu: retro-, -tiu i;
suspicaç: sub-/su- -aç f.
3 Com és sabut, el mot escèptic correntment designa el qui no creu, desconfia o dubta de la
veritat o eficàcia d’una sèrie de coses. El mètode científic es basa en el dubte sistemàtic i en
no acceptar els fets o afirmacions sense una comprovació reiterada i sempre perfectament
repetible. És cert que el terme es va usar en l’edat mitjana per designar els subjectes experi-
mentadors que buscaven la veritat, o científics. En concret, a partir del califat dels Omeia, en el
món islàmic, aquest terme, adaptat del grec, designava un sector dels intel·lectuals que practi-
caven la recerca científica i una interpretació absolutament relaxada i oberta dels dogmes reli-
giosos.

1 Resposta oberta.
2 a Parla Tirèsias i s‘adreça a Creont.

b àugurs: endevins que usen la tècnica de l’observació del vol de les aus.
mal averany: mal senyal, presagi d’alguna desgràcia. És possible comentar aquí la relació
lèxica entre àugur i auguri.
pel past obtingut…: les aus s’estan alimentant del cadàver de Polinices.
has llançat als inferns un dels vius: Creont ha enterrat viva Antígona.
i retens aquí…: Creont impedeix que el cadàver de Polinices sigui enterrat i rebi el ritual
funerari exigit.
3 S’hi presenta l’Esfinx com un ésser monstruós dotat d’una naturalesa en què, a pesar de con-
viure-hi éssers de diferents espècies, predomina la condició de dona sàvia i seductora. S’hi
suggereix que les seves víctimes moren d’una mescla intensa de plaers sexuals i dolors terri-
bles.
4 S’hi poden emprar fonts d’informació addicionals, però la informació bàsica sobre el sistema
d’elecció altoimperial està perfectament exemplificada en la unitat.
5 L’enciclopèdia multimèdia Viquipèdia, com sempre, resulta una excel·lent font d’informació.
El treball que s’ha de fer posteriorment és de resposta oberta.
P. 206
1a Iocasta. Èdip. Laios.

b Tebes. Iocasta. Èdip. Etèocles i Polinices. Creont.
c Teseu. Naxos. Dionís. Olimp. Ariadna.
d Creont. Antígona. Hèmon.
2 Apol·lo - Pítia - Delfos

Colon - bosc d’Àtica - mort d’Èdip
Creont - germà d’Iocasta - pare d’Hèmon
Esfinx - enigma - matava els joves
Ismene - Antígona - filles d’Èdip
Laios - Iocasta - pares d’Èdip
Medea - Jàson - Còlquida
Pegàs - fill de Posidó - fill de Medusa
Pòlib - Mèrope - reis de Corint
Polinices - Etèocles - fills d’Èdip
Hècate - deessa infernal - màgia i encisos
Teseu - rei d’Atenes - acollí Èdip
Tirèsias - endeví de Tebes - ceguesa

3a Fals: fugí perquè no es complís l’oracle d’Apol·lo.
b Fals: era fill de Laios i Iocasta.
c Verdader.
d Verdader.
e Verdader.
f Verdader.
g Verdader.
h Fals: les seves filles es portaren molt bé amb ell.
i Verdader.
j Fals: estimava més les seves responsabilitats familiars. Hèmon estimava Antígona més que
ningú.
k Fals: va ser Antígona.
l Verdader.
m Fals: va ser Hèracles. Teseu es casà amb Fedra.
n Verdader.
P. 205
4 Resposta oberta.
5 Resposta oberta.
6 Resposta oberta.
7 Resposta oberta per obtenir a partir de la informació del relat.
8 Es tracta de fer un exercici amb un aprofitament global de les informacions incloses en el dic-
cionari visual d’arquitectura desenvolupat a les pàgines 222-227 del llibre.

06/06/11 9:32
Camps Elisis
Fúries Hades i Persèfone
Titans
Tició
Ixíon
Deessa Hècate
Teseu i Pirítous
Parques
Minos, Èac
i Radamantis
Ànimes bevent
Portes d’entrada i Cèrber
del riu Leteu
Fúria
Sísif Portes de sortida
(de la son)

riu Flegetont
Danaides
Riu Leteu
Tàntal
Plana
d’asfòdels
Riu Cocit
Llacuna Estígia
i Caront
Penyal d’entrada Ulisses i Tirèsias
per l’oceà
Annex
Hermes guiant les Ànima dels morts
ànimes dels morts que no poden creuar Gruta d’entrada
l’Estígia (Cumes) Sibil·la guiant Eneas
140
Gorgones (illa davant Circe Zeus Aquil·les transvestit Orfeu Prometeu
de la costa de Galícia) Sibil·la Cèrvola de Cerínia (mont Olimp) (illa d’Esciros) (Tràcia) Troia
(costa central d’Itàlia) Judici de Paris (Caucas)
(Cumes) Sabina parlant (Acaia)
(Dodona)
Annex
Velló d’or
Nau d’Eneas
(Còlquida)
(riu Tíber)
Penèlope (Ítaca)
Geríon
(Cadis) Aus d’Estimfal Roques Simplègades Nau dels
(Eris) (estret del Bòsfor) Argonautes Amazones
(centre de l’Àsia Menor)
Escil·la i Caribdis
(estret de Messina) Sirenes
Columnes d’Hèrcules (estret de Messina)
Fineu i les Harpies
(Gibraltar) (illa del mar Negre) Esfinx
Nau
(Tebes)
d’Ulisses
Atles Posidó Euristeu

(serralada de l’Atles)
Hidra (Argos)
Teseu i el
(Lerna)
minotaure
Dido Polifem Riu Aqueloos Centaures Temple d’Apol·lo Hèrcules i el lleó Jàson Hèrcules i el bou Ariadna Rapte d’Europa
(Cartago) (Sicília) i Deianira (mont Pèlion) a Delfos de Nemea (Iolcos) de Creta (Naxos) (Fenícia)

141
06/06/11 9:32
Annex
Ares
Apol·lo
Afrodita
Demèter
Dionís
Ariadna
Hera
Hefest
Zeus
Hades
Atenea
Hebe
Àrtemis
Posidó
Hermes
Hèrcules

Annex
Taure
Gèmini
Balena Capricorn
Perseu
Estrella
Andròmeda Polar
Lleó
Cassiopea
Cefeu
Pegàs
Cigne
Corona Boreal
Hèrcules
Centaure

143
06/06/11 9:32

Cultura ClàssicaGD

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cultura ClàssicaGD

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA DIDÀCTICA

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 1 06/06/11 10:14

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 3

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 3 01/06/11 10:57

4 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 4 06/06/11 10:14

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 5 01/06/11 10:57

En aquesta guia s’ofereix:

6 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 6 01/06/11 10:57

Mercedes Madrid i elena Pingarrón

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 7

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 7 01/06/11 10:57

2. Els matErials dEls ProjEctE

2.1 Llibre de l’alumne

2.2 Guia didàctica

8 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 8 06/06/11 8:42

3. LEs COmpETènCiEs bàsiquEs

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 9

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 9 01/06/11 10:57

• Competència en comunicació lingüística.

10 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 10 01/06/11 10:57

4. ELs prinCipis mETOdOLÒgiCs

4.1 Foment de la lectura

4.2 Ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació

4.3. Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat dels nois i noies

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 11

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 11 01/06/11 10:57

4.4 Distribució equilibrada de continguts

12 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 12 01/06/11 10:57

5. Estructura didàctica dEls llibrEs

PàGiNa d'ENtrada El MitE

Què en sé? Objectius Fotografies que Activitats sobre

El MÓN clàssic lÈXic

actiVitats d'aMPliaciÓ actiVitats dE rEFOrÇ

Activitats per treballar

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 13

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 13 06/06/11 8:48

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 15 01/06/11 10:57

DECRET DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix

16 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 16 01/06/11 10:57

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

Aquil·les, el dels peus lleugers.

La dona més bella de la Terra.

Eneas rebut per Dido.

Una pluja d’or.

Hèracles, fill de Zeus.

Infància i adolescència de Jàson.

20 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 20 01/06/11 10:57

EL MÓN CLÀSSIC LÈXIC ACTIVITATS

PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO 21

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 21 01/06/11 10:57

unitat 1 La poma de la discòrdia 3 EsO

descripció de les activitats Activitats d’avaluació Temps

22 PROJECTE ÒMADA. Cultura clàssica 3 ESO

GD_CULTURA_CLASSICA_ESO_CNOU.indd 22 01/06/11 10:57

unitat 2 aquil·les 3 EsO