Comprenssio Lectora

Comprensió lectora
Entendre bé el que es llegeix és un requeriment bàsic en

l’aprenentatge de qualsevol matèria. Per això, oferim a
continuació dotze textos per a treballar la comprensió
lectora.
Els textos seleccionats tenen una característica comuna:
són textos expositius en els quals s’informa d’alguna cosa,
generalment d’alguna curiositat que pot cridar l’atenció de
l’alumnat.
Deliberadament hem deixat de banda uns altres tipus de
textos, narratius, poètics, descriptius o dramàtics, per a
atendre exclusivament les carències que poden presentar
molts escolars en la comprensió de textos no literaris.
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Llegeix el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida; després,
torna a llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de
la pàgina d’activitats.
Els ponts
Els rius, sobretot si són cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
de persones i de vehicles. De vegades, cal recórrer molts quilòmetres fins
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per això, des de fa segles, els humans han aprés a construir ponts. Els
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Després, es varen utilitzar altres materials més resistents, com la pedra.
Avui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formigó, i són tan resistents
que hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen més
d’un quilòmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduïxen
canonades d’aigua o línies d’electricitat.
A més, existixen ponts especials:
–E
ls que porten conduccions d’aigua es diuen aqüeductes.
–E
ls construïts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via-
ductes.
–E
ls construïts sobre autopistes es diuen passos elevats.
40
CL1
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Per què els humans construïxen ponts des de fa segles?
2 Anota, per ordre d’antiguitat, els materials que s’han fet servir per a construir ponts.
3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.
4 A més de persones i vehicles, què es pot conduir per l’interior dels ponts?
5 Relaciona les columnes.
aqüeducte • • es construïx sobre autopistes.

viaducte • • porta conduccions d’aigua.
pas elevat • • es construïx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.
6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si n’hi ha explica com és i de quin material està fet.
© GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en l’activitat anterior.
•Pensa un poc més

Per què creus que en cas de guerra es destruïxen els ponts?
41
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Els arbres
Les plantes primitives eren tan petites que n’haurien calgut dotzenes
per tapar l’extrem d’una agulla de cap. Aquestes cèl·lules tan petites
vivien als oceans de l’antiga Terra, i l’única cosa que permet classifi-
car-les com a plantes és que necessitaven la llum del sol per a créixer.
A partir d’aquests començaments tan humils, el regne de les plantes ha
evolucionat fins a ser com el coneixem avui.
Moltes plantes van quedar-se a l’aigua, però d’altres van colonitzar
la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i d’aquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges
resistents i llenyoses i els va permetre créixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les més altes van reeixir i en
canvi les petites no, ja que havien de sobreviure a l’ombra de les
grans. Després van aparéixer les plantes amb un sol tronc gran: van
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califòrnia, poden pesar més de sis mil tones, cosa que fa que siguin la
matèria viva més pesada que haja existit mai a la Terra.
El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament
dos centímetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se només a la primavera i a l’estiu. El càmbium creix cap a
fora i les noves cèl·lules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar l’edat de l’ar-
bre.
Adaptat de L’arbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Cèl·lula: unitat microscòpica de la qual estan formats els éssers vius. Lignina:
substància aromàtica natural que forma part de la paret de moles cèl·lules
vegetals a les quals dóna duresa i resistència. Càmbium: teixit que permet el
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen.
42
CL2
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 On vivien les plantes primitives?
2 Quina grandària tenien aquestes plantes?
3 Què és el que permet classificar-les com a plantes?
4 Què va permetre créixer les plantes?
Fulles enfiladisses.
Tiges resistents i llenyoses.
Els boscos tropicals.
5 Quin arbre gegant s’anomena en la lectura?
6 D’on són aquests arbres?

7 Escriu el nom d’alguns arbres que conegues.

Unix cada frase feta, relacionada amb el món vegetal, amb el seu significat.
Ser de bona fusta. • • Responsabilitzar-se.
Tindre molts pinyons. • • Ser robust.
Traure les castanyes del foc. • • Ser ric.
43
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Paisatges illencs
Menorca. Vent de ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap d’Artrutx, trobem
cala Blanca i el seu entorn rocós. És precisament en aquests penya-segats
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
d’escuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca,
alçant núvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-
segats.
Un horitzó tenyit d’un rosa pàl·lid separa el blau intens de la mar d’un cel
blanc.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents
intensitats de daurat.
Mallorca. Sóller
Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a l’illa de Mallor-
ca, hi trobem el poble de Sóller, que ompli una vall petita i s’enfila per
les faldes de les muntanyes dels voltants.
Una vegetació abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que
guaiten tímidament d’entre els diferents verds que cobrixen la localitat.
L’emplaçament d’aquest poble ens permet admirar a l’horitzó alguns dels
cims més alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres és el més alt de l’illa.
44
CL3
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?
2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.
Formentera Cabrera Tenerife

Lanzarote Eivissa La Gomera
3 Quin d’aquests vents bufa a Menorca segons el text?
Gregal Tramuntana Ponent
4 On està situada cala Blanca?
5 Què és un penya-segat?
Costa formada per roques de gran altura.

Pedra gran i aïllada.
Roques i minerals.
6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a l’illa de Mallorca?

Descriu la teva localitat.
45
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
La mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d’altres insectes a
partir del nèctar de les flors. El seu gust i color depén del tipus de flors de
les quals se’n recull el nèctar.
La mel és el producte alimentari que més temps es pot guardar sense fer-se
malbé. De fet, els arqueòlegs que van entrar a les piràmides d’Egipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat.
Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs fa més de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de l’Aranya, a Bi-
corb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-
neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i
cremades. A l’antiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. També servia com a moneda de canvi.
Els usos primaris de la mel són la cuina, la pastisseria, com a acompa
nyament del pa (comú o torrat, generalment durant l’esmorzar) o begudes
com el te. Però també s’utilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tassó
de llet o una infusió calenta amb una cullerada de mel n’és un bon remei.
Tipus de mel
Mel de flors: és la que produïxen les abelles a partir del nèctar de les flors.
Pot ser d’un sol tipus de flor (castanyer, romaní, farigola, bruc, taronger
o flor de taronger, til·ler, acàcia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors).
Aquest tipus de mel és transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: és la que produïxen les abelles a partir de les
secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dolça, de color
més fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel>
46
CL4
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Què és la mel?
2 Quan van començar a recollir la mel els humans?
3 Quins altres pobles, a més d’Hipócrates, usaven la mel com a medicina?
4 Quins tipus de mel hi ha?
5 Explica com es produïx la mel de flors.
6 T’agrada la mel? Si la resposta és afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F
– La mel es fa malbé de seguida.

– El gust de la mel és sempre el mateix.
– La mel sols s’utilitza a la cuina.
– La mel és bona per a combatre els refredats.

Saps què és l’apicultura? Pensa un poc i explica-ho.
47
CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Els dofins
El dofí és un mamífer aquàtic, que fa uns 2 m de llargària. Té el cos esvelt
en forma de fus.
El cap és menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandíbula té de
80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produïxen
uns sons característics per a comunicar-se.
Tenen quatre aletes: la dorsal, que és punxeguda i de mida reduïda, les
pectorals, que són més amples que llargues, i l’aleta cabal, que és la més
grossa.
Els dofins s’alimenten bàsicament de peixos.
Classes de dofins
Hi ha moltes classes de dofins, però segons el lloc on viuen els podem clas-
sificar en: dofins marins i dofins fluvials.
Els dofins marins viuen dins la mar. Són de color negre blavós per la part
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles només tenen un dofí cada dos o tres anys, perquè la lac-
tància de la cria dura d’un any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys
un dofí es torna adult i pot crear la seua pròpia família.
Les amenaces més freqüents que han de patir aquests animals dins el seu
medi són: les xarxes dels pescadors, la contaminació de les aigües costane-
res i els trastorns acústics produïts per embarcacions.
Els dofins fluvials són de color més clar que els ma-
rins. Quasi han perdut el sentit de
la vista i només són
capaços de dife-
renciar el dia de la
nit. Això és pel fang
que hi ha a la desem-
bocadura dels rius on viuen.
48
CL5
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Quina classe d’animal són els dofins?
2 Explica breument com és el dofí.
3 Quantes dents tenen els dofins?
De 20 a 30 De 30 a 60 De 80 a 90
4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua característica.
dorsal • • és la més grossa

pectorals • • és punxeguda i de mida reduïda
cabal • • són més amples que llargues
5 De què s’alimenten els dofins?
6 Quines classes de dofins hi ha?
7 Quines amenaces patixen els dofins?

8 Per què els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?

Què es podria fer per a protegir els dofins?
49
LLENGUA CL
Comprensió lectora 6
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida; després, torna a
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina
d’activitats.
Els instruments musicals

Els instruments musicals, que, com sabeu, són objectes emprats per a
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades característiques físiques, en la manera de fer-
los sonar i en els mecanismes d’obtenció dels sons, solen agrupar-se en
instruments de corda, de vent i de percussió. És la divisió més tradicional,
si bé no l’única.
En els instruments de corda el so es produïx per vibració d’una corda o
més. El nombre de cordes varia segons l’instrument. El violí, posem per
cas, en té quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes més.
En els instruments de vent la sonoritat s’obté de la vibració d’una colum-
na d’aire insuflat per l’instrumentista. La flauta, la trompeta i l’orgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup.
Finalment, en els instruments de percussió la vibració sonora s’obté col-
pint-los amb mans, martells, maces... D’aquests instruments, en desta-
quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...
Els instruments i l’orquestra
Les orquestres són formades per instruments diversos, que han variat en
modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-
dre d’una huitantena a un centenar d’instruments, de vent, de percussió
i de corda, amb predomini d’aquests darrers.
50
CL6
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Com se solen agrupar els instruments musicals?
2 Marca vertader (V) o fals (F). V F
– En els instruments de corda el so es produïx per la vibració

d’una corda o més.
– Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes.
– El piano és un instrument de corda.
– En els instruments de vent el so es produïx per l’aire que insufla
qui el toca.
– En una orquestra no hi ha instruments de percussió.
– Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments.
3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.
De corda:
De vent:
De percussió:
4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines són les notes de l’escala musical? Escriu-ne el nom.

Al llarg de la història hi ha hagut grans músics i compositors. En recordes cap? Escriu el
nom i si recordes el títol d’alguna obra seua.
51
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
Les molses
Són plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centímetres d’altura

i algunes ni tan sols arriben als 10 mil·límetres. Viuen distribuïdes per tot
el món en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en
aigua salada.
Les falgueres
Fa molts milers d’anys, la superfície de la Terra estava coberta de bos-

cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres d’alçària. No hi havia
encara arbres com els actuals, i l’absència d’altres plantes que els feren
la competència o d’animals que se les menjaren va permetre que, durant
un temps, dominaren la terra ferma.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres només es
troben a zones humides, boscos i àrees tropicals.
Adaptat d’El món vegetal.
52
CL7
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?
2 Marca les respostes correctes.
Les molses són plantes molt menudes.

Les molses són plantes molt grans.
Viuen per tot el món en llocs on no hi ha molta humitat.
Viuen per tot el món en llocs on hi ha molta humitat.
3 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar molses.
4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers d’anys?
5 Quants metres d’alçària podien arribar a tindre?
6 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom d’altres plantes que tu conegues.

Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climàtic pot afectar les plantes? Com?
53
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
Des de quan se sap comptar?
En temps remots, quan els éssers humans encara recol·lectaven plantes

i caçaven animals, no feien falta els números.
La necessitat d’aquests va sorgir quan van començar a domesticar el
bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
l’any era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat.
Per això comptaven la quantitat d’animals amb el nombre de mosses
que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
dos, i així successivament.
També recordaven certs dies de l’any d’una manera semblant, com en
un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-
rar quantitats.
Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per
boletes d’argila que feien de rebut. Les guardaven dins d’un recipient
d’argila, la butla, i les marcaven amb el segell de l’amo.
Quan els pastors tornaven amb els ramats, l’amo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su-
meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar l’escriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americà, no sabien llegir ni escriure. Això no
obstant, podien determinar amb precisió quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes creïlles collien, quantes llames tenien
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
de molts colors. Els nusos representaven els números i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat.
Descobrim els números. Elfos edicions.
54
CL8
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Feien falta els números en els temps remots? Raona la resposta.
2 Quan va sorgir la necessitat dels números? Per què?
3 Com es comptaven, en un principi els animals?
4 Quina idea van tindre els sumeris?
5 Què era la butla?
6 Com s’ho feien els inques per a comptar?


Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els números.
55
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
Les flors
Totes les plantes necessiten llum per a créixer, però els boscos solen ser
ombrívols. Què fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la
primavera. Les plantes recullen així tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals,
hi ha unes espècies d’orquídies que no viuen a terra, sinó que viuen
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com més amunt estan més llum reben.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. L’home, amb
l’ús prolongat de tractors i d’herbicides, ha fet desaparéixer moltes
d’aquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Així i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so-
breviure encara que les haja tallades una màquina de segar i també
poden créixer al marge de les carreteres.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Cruïlla. © GRUPO ANAYA, S.A., Llengua 4t. Educació Primària. Material fotocopiable autoritzat.
56
CL9
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Segons el text, què fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-
recta.
Traure moltes flors alhora.

Sobreviure després de ser tallades per una segadora.
Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perquè acudisquen els insectes.
2 Com obtenen llum algunes espècies d’orquídies als boscos tropicals?
3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer paràgraf o al segon.
– Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.

– L’home ha transformat els herbassars en pastures. 1r paràgraf
– Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.
– Altres viuen enfilades als arbres. 2n paràgraf
– Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
4 Quines d’aquestes característiques té la planta milfulles? Marca-les.
Viu enfilada als arbres.

És una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.

Pot sobreviure encara que l’haja tallada una segadora.
Pot créixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrívols.

Teniu plantes a casa? Com les cuideu?
57
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
El foc
Abans de conéixer el foc, els éssers humans eren com animals.

Cada matí buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Però quan el sol s’amagava només tenien l’opció de
tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien
les brases que quedaven després dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Però el problema més gran era mantindre el
foc encés.
Uns dels primers mètodes per aconseguir el foc va ser la rotació
d’una punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres
avantpassats:
– L a cocció dels aliments va significar un avenç important per-
què permetia fer digeribles algunes parts dels animals
que caçaven.
–E
l manteniment de les fogueres els proporciona-
va calor a l’interior de les coves en els freds
hiverns.
– T ambé es va convertir en un mecanisme de
protecció contra els animals perillosos.
–E
l manteniment d’una foguera encesa
va significar tindre llum. Artificial-
ment, els humans havien allargat la
duració del dia i això va permetre
les relacions socials entre els mem-
bres de la comunitat. El foc va facili-
tar les primeres converses i l’intercanvi d’experiències.
58
CL10
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Segons el text, què feien els humans abans de conéixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Buscar aliment i dormir.

Buscar aliment i parlar.
Buscar animals perillosos.
2 Al principi, com aconseguien foc els humans?
3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.
4 Marca vertader (V) o fals (F). V F
– Amb el foc es cremaven els aliments.

– Amb el foc es van poder coure els aliments.
– El foc va proporcionar fred a l’interior de les coves.
– El foc va servir perquè els animals localitzaren els humans.
– El foc va servir de protecció contra els animals perillosos.
– El foc va facilitar les primeres converses.

Quin dels avenços pel descobriment del foc consideres que és més important per a l’ésser
humà? Raona la resposta.
59
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
L’ós polar en perill d’extinció
Els óssos polars són l’espècie més gran d’ós, i, com el seu nom indica,
només viuen per sobre del Cercle Polar Àrtic, en països com el Canadà,
Noruega i Rússia o a Grenlàndia (Dinamarca). Els últims estudis demos-
tren que cada vegada n’hi ha menys: en deu anys, el nombre s’ha reduït
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent óssos
polars, ara n’hi ha huitanta-sis.
Segons els científics, el culpable d’això és l’escalfament del planeta, que
fa que el gel de l’Àrtic s’estiga desfent. Aquest escalfament està provocat
per la contaminació que causen els cotxes, els camions o algunes fàbri-
ques. I els Estats Units són el país que més contamina. Per això, Greenpe-
ace, el Centre per a la Diversitat Biològica i l’Associació de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els óssos polars, a més d’estar inclosos en la
llista d’animals en perill d’extinció, figuren també com animals amena-
çats pels Estats Units.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la
capa de gel de l’Àrtic ha disminuït un 20% des de l’any 1979. Els estudis,
fets per més de tres-cents científics americans, preveuen que les tempe-
ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final d’aquest
segle s’haurà desfet tot el gel de l’Àrtic.
Els óssos polars necessiten el gel per a caçar. A mesura que es desfà,
tenen menys espais on trobar menjar, i per això ja han anat desaparei-
xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,
al Canadà. El seu aliment principal són les foques, que també viuen en
aquest mateix hàbitat.
En general, però, tots podem ajudar perquè hi haja menys contaminació,
ja que a aquest ritme els óssos polars es poden extingir i aleshores potser
només els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>
60
CL11
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 En quins d’aquests països viuen els óssos polars?
Colòmbia Holanda
Canadà Rússia
Camerun Alemania
Dinamarca Noruega
2 Per què, segons els científics, el culpable que cada vegada hi haja menys óssos polars
és l’escalfament del planeta?
3 Què produïx l’escalfament?
4 Quin és, segons el text, el país que més contamina?
5 Quin és l’aliment principal dels óssos polars?
6 Marca la resposta correcta.
Els óssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per què...
… a mesura que es desfà el gel tenen menys espai on trobar menjar.
… han preferit marxar d’allà perquè feia massa fred.

Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaça.
61
LLENGUA CL
Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Curs: ............................................................ Data: ..................................................................
d’activitats.
Els mapes
Un mapa és una representació gràfica de la superfície de la Terra, siga
de tota o d’una part. Normalment es fa sobre una superfície plana, mal-
grat que el nostre planeta té una forma quasi esfèrica.
Quins tipus de mapa hi ha?

De mapes n’hi ha de molts tipus, i n’emprarem uns o altres segons allò
que hi vulguem representar.
– Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra.
– Mapes continentals, on s’hi representa un continent.
– Mapes estatals, que representen un estat.
– Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d’aquestes.
– Mapes a gran escala, que servixen per representar àrees metropolita-
nes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre d’altres:
– Mapes físics, que representen els accidents geogràfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
– Mapes climàtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o
d’alguna part concreta.
– Mapes botànics, amb la vegetació d’un lloc.
– Mapes geològics, que presenten els tipus de roques i l’època de for-
mació.
– Mapes edafològics, amb els diversos tipus de sòls.
– Mapes econòmics, on podem trobar les activitats econòmiques d’un
territori.
– Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
– Mapes de població, que indiquen la densitat de població.
– Mapes lingüístics, que representen les llengües parlades en un territori.
Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
62
CL12
Nom i cognoms: ...........................................................................................................................
1 Explica què és un mapa.
2 Quina forma té el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?
3 Relaciona cada tipus de mapa amb allò que s’hi representa.
Mapamundi • • un continent
Climàtic • • les activitats econòmiques d’un lloc
Continental • • la totalitat de la Terra
Econòmic • • els climes de la Terra o d’un lloc concret
4 Quin altre nom reben els mapamundis?
5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que s’indica en cada cas.
– Les llengües que es parlen a l’Estat espanyol.
– Les carreteres de la Comunitat Valenciana.


Quina diferència creus que hi ha en la manera en què es realitzaven els mapes físics en
l’antiguitat i la manera en què es fan actualment?
63
LLENGUA CL1
CL
Comprensió lectora 1 Nom i cognoms: ..........................................................................................................................
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Per què els humans construïxen ponts des de fa segles?
Per a poder travessar els rius.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina 2 Anota, per ordre d’antiguitat, els materials que s’han fet servir per a construir ponts.
d’activitats.
Fusta, pedra, acer, formigó.
3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.
Els ponts No podien passar vehicles perquè probablement la fusta no

Els rius, sobretot si són cabalosos, han estat sempre un obstacle per al pas
hauria resistit el pes d’aquests.
de persones i de vehicles. De vegades, cal recórrer molts quilòmetres fins
4 A més de persones i vehicles, què es pot conduir per l’interior dels ponts?
a trobar un pas natural pel qual poder travessar-los.
Per això, des de fa segles, els humans han aprés a construir ponts. Els Es poden conduir canonades d’aigua o línies d’electricitat.
primers estaven fets de troncs de fusta i hi passaven persones i animals.
Després, es varen utilitzar altres materials més resistents, com la pedra.
Hui dia, els ponts es fabriquen amb acer i formigó, i són tan resistents que
5 Relaciona les columnes.
hi passen persones, vehicles grans, i fins i tot trens. Alguns tenen més d’un
quilòmetre de llarg. I de vegades, pel seu interior es conduïxen canonades aqüeducte • • es construïx sobre autopistes.
d’aigua o línies d’electricitat.
viaducte • • porta conduccions d’aigua.
A més, existixen ponts especials:
pas elevat • • es construïx sobre terrenys secs per a salvar desnivells.
– Els que porten conduccions d’aigua es diuen aqüeductes.
– Els construïts sobre terrenys secs, per a salvar desnivells, es diuen via- 6 Hi ha cap pont a la teua localitat? Si n’hi ha explica com és i de quin material està fet.
ductes.
– Els construïts sobre autopistes es diuen passos elevats.
Resposta oberta.
Adaptat de Coneixement del medi 4. Ed. Anaya.
7 Explica quins usos tenen els ponts que has esmentat en l’activitat anterior.
Resposta oberta.

Per què creus que en cas de guerra es destruïxen els ponts?
Per a trencar les comunicacions entre una banda i l’altra

del riu.
40 41
LLENGUA CL2
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 On vivien les plantes primitives?
Vivien als oceans de l’antiga Terra.

2 Quina grandària tenien aquestes plantes?
d’activitats.
Eren tan menudes que n’haurien calgut dotzenes per tapar
l’extrem d’una agulla de cap.
3 Què és el que permet classificar-les com a plantes?
Els arbres
Les plantes primitives eren tan xicotetes que n’haurien calgut dotzenes
Necessiten la llum del sol per a créixer.
per tapar l’extrem d’una agulla de cap. Aquestes cèl·lules tan menudes
vivien als oceans de l’antiga Terra, i l’única cosa que permet classifi- 4 Què va permetre créixer les plantes?
car-les com a plantes és que necessitaven la llum del sol per a créixer.
A partir d’aquests començaments tan humils, el regne de les plantes ha Fulles enfiladisses.
evolucionat fins a ser com el coneixem hui. X Tiges resistents i llenyoses.
Moltes plantes van quedar-se a l’aigua, però d’altres van colonitzar
Els boscos tropicals.
la Terra. Per aconseguir-ho els calia alguna cosa que les ajudara a
suportar el propi pes i d’aquesta manera algunes plantes van anar
desenvolupant un material anomenat lignina, que els va fer les tiges 5 Quin arbre gegant s’anomena en la lectura?
resistents i llenyoses i els va permetre créixer.
Com que totes les plantes necessiten llum, les més altes van reeixir i en
La sequoia.
canvi les menudes no, ja que havien de sobreviure a l’ombra de les
grans. Després van aparéixer les plantes amb un sol tronc gran: van 6 D’on són aquests arbres?
ser els primers arbres. Els arbres grans, com les sequoies gegants de
Califòrnia, poden pesar més de sis mil tones, cosa que fa que siguen la Són de Califòrnia.
matèria viva més pesada que haja existit mai a la Terra.
El tronc de la majoria dels arbres adults augmenta aproximadament 7 Escriu el nom d’alguns arbres que conegues.
dos centímetres i mig cada any. En climes temperats, el creixement sol
produir-se només a la primavera i a l’estiu. El càmbium creix cap a Resposta oberta.
fora i les noves cèl·lules que genera formen anelles visibles, una cada
any. Si es compten aquestes anelles, es pot determinar l’edat de l’ar-
bre.
•
Adaptat de L’arbre. David Burnie. Altea. Grup Promotor.
Pensa un poc més
Cèl·lula: unitat microscòpica de la qual estan formats els éssers vius. Lignina: Unix cada frase feta, relacionada amb el món vegetal, amb el seu significat.
substància aromàtica natural que forma part de la paret de moles cèl·lules
vegetals a les quals dóna duresa i resistència. Càmbium: teixit que permet el Ser de bona fusta. • • Responsabilitzar-se.
creixement de les tiges i les arrels dels vegetals que en tenen. Tindre molts pinyons. • • Ser robust.
Traure les castanyes del foc. • • Ser ric.
42 43
64
LLENGUA CL3
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?
A Menorca i Mallorca.
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina 2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.
d’activitats.
Formentera Cabrera Tenerife
Lanzarote Eivissa La Gomera
Paisatges illencs
3 Quin d’aquests vents bufa a Menorca segons el text?
Menorca. Vent de ponent Gregal Tramuntana X Ponent

A la costa oest de Menorca, entre Ciutadella i el cap d’Artrutx, trobem
cala Blanca i el seu entorn rocós. És precisament en aquests penya-segats 4 On està situada cala Blanca?
on rompen les ones empeses pel vent de ponent. Grans ones enfurismades
d’escuma blanca es llancen contra la costa alta i rocosa de cala Blanca, Està situada entre Ciutadella i el cap d’Artrutx.
alçant núvols que el vent escampa com una pluja fina contra els penya-
segats. 5 Què és un penya-segat?
Un horitzó tenyit d’un rosa pàl·lid separa el blau intens de la mar d’un cel
blanc. X Costa formada per roques de gran altura.
Els raigs del sol de ponent harmonitzen i omplin la imatge amb diferents Pedra gran i aïllada.
intensitats de daurat.
Roques i minerals.
Mallorca. Sóller 6 A quina serra pertany el Puig Major?

Quasi amagat entre els cims de la serra de Tramuntana a l’illa de Mallor-
ca, hi trobem el poble de Sóller, que ompli una vall menuda i s’enfila per
Pertany a la serra de Tramuntana.
les faldes de les muntanyes dels voltants.
7 Quin poble es descriu a l’illa de Mallorca?
Una vegetació abundant de cultiu envolta el poble. Cases senzilles que
guaiten tímidament d’entre els diferents verds que cobrixen la localitat. Es descriu el poble de Sóller.
L’emplaçament d’aquest poble ens permet admirar a l’horitzó alguns dels
•
cims més alts de la serra de Tramuntana, com ara el Puig Major que amb
1 443 metres és el més alt de l’illa.
Pensa un poc més
Descriu la teua localitat.
Resposta oberta.
44 45
LLENGUA CL4
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Què és la mel? La mel és un fluid dolç i viscós produït
per les abelles i d’altres insectes a partir del nèctar
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina de les flors.
d’activitats.
2 Quan van començar a recollir la mel els humans?
Fa més de 10000 anys.

La mel
3 Quins altres pobles, a més d’Hipócrates, usaven la mel com a medicina?
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d’altres insectes a
partir del nèctar de les flors. El seu gust i color depén del tipus de flors de Els egipcis i els romans.
les quals se’n recull el nèctar.
La mel és el producte alimentari que més temps es pot guardar sense fer-se 4 Quins tipus de mel hi ha?
malbé. De fet, els arqueòlegs que van entrar a les piràmides d’Egipte van
trobar-hi mel preservada en bon estat. Mel de flors i mel de rosada o de bosc.
Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs fa més de
10 000 anys, segons unes pintures trobades a la cova de l’Aranya, a Bi- 5 Explica com es produïx la mel de flors.
corb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina grega, la va fer servir
per a guarir diverses afeccions de la pell, i per a alleujar el dolor en ge-
La mel de flors és la que produïxen les abelles a partir
neral. Els egipcis la van fer servir per a tractar les cataractes, nafres, talls i del nèctar de les flors. És transparent i se solidifica amb
cremades. A l’antiga Roma, els metges la usaven per a ajudar els pacients
a adormir-se. També servia com a moneda de canvi. el temps.
Els usos primaris de la mel són la cuina, la pastisseria, com a acompa-
nyament del pa (comú o torrat, generalment durant l’esmorzar) o begudes 6 T’agrada la mel? Si la resposta és afirmativa explica com la fas servir.
com el te. Però també s’utilitza per a guarir algunes malalties o afeccions
de la pell, en cremes i suavitzants i per a combatre els refredats: un tassó Resposta oberta.
de llet o una infusió calenta amb una cullerada de mel n’és un bon remei.
7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

Tipus de mel
Mel de flors: és la que produïxen les abelles a partir del nèctar de les flors.
– La mel es fa malbé de seguida. X
Pot ser d’un sol tipus de flor (castanyer, romaní, farigola, bruc, taronger – El gust de la mel és sempre el mateix. X
o flor de taronger, til·ler, acàcia, eucaliptus, etc.) o de diversos (mil flors). – La mel sols s’utilitza a la cuina. X
Aquest tipus de mel és transparent i se solidifica amb el temps.
Mel de rosada o mel de bosc: és la que produïxen les abelles a partir de les
– La mel és bona per a combatre els refredats. X
•
secrecions dolces de pugons, cotxinilles i altres insectes xucladors de saba,
normalment de pi, avet, alzina, surera, etc. Sol ser menys dolça, de color Pensa un poc més
més fosc, se solidifica amb dificultat i pot tindre una olor i un gust especiats Saps què és l’apicultura? Pensa un poc i explica-ho.
i resinosos.
Adaptat de <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel> L’apicultura és l’art de la cria d’abelles a fi d’aprofitar-ne la
mel i la cera.
46 47
65
LLENGUA CL5
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Quina classe d’animal són els dofins?
Els dofins són mamífers aquàtics.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina 2 Explica breument com és el dofí. Fa uns 2 m de llargària. Té el cos
d’activitats.
esvelt. El cap és menut i acaba en un musell en forma de bec.
3 Quantes dents tenen els dofins?
Els dofins
El dofí és un mamífer aquàtic, que fa uns 2 m de llargària. Té el cos esvelt De 20 a 30 De 30 a 60 X De 80 a 90
en forma de fus.
El cap és menut i acaba en un musell en forma de bec. La mandíbula té de 4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua característica.
80 a 90 dentetes. Els ulls, envoltats per una ratlla fosca, tenen la nineta en
dorsal • • és la més grossa
forma de cor. Al costat hi ha les obertures auriculars. Els dofins produïxen
uns sons característics per a comunicar-se. pectorals • • és punxeguda i de mida reduïda
Tenen quatre aletes: la dorsal, que és punxeguda i de mida reduïda, les cabal • • són més amples que llargues
pectorals, que són més amples que llargues, i l’aleta cabal, que és la més
grossa. 5 De què s’alimenten els dofins? S’alimenten bàsicament de peixos.
Els dofins s’alimenten bàsicament de peixos.
6 Quines classes de dofins hi ha?
Classes de dofins
Hi ha moltes classes de dofins, però segons el lloc on viuen els podem clas- Es podem clasificar en dofins marins i dofins fluvials.
sificar en: dofins marins i dofins fluvials.
Els dofins marins viuen dins la mar. Són de color negre blavós per la part 7 Quines amenaces patixen els dofins? Les xarxes dels pescadors, la
superior, amb les parts laterals i la inferior blanquinoses. Viuen i cacen en
grup. Les femelles només tenen un dofí cada dos o tres anys, perquè la lac- contaminació de les aigües costaneres i els trastorns
tància de la cria dura d’un any i mig a dos anys. A partir dels cinc o sis anys acústics produïts per embarcacions.
un dofí es torna adult i pot crear la seua pròpia família.
Les amenaces més freqüents que han de patir aquests animals dins el seu
8 Per què els dofins fluvials quasi han perdut el sentit de la vista?
medi són: les xarxes dels pescadors, la contaminació de les aigües costane-
res i els trastorns acústics produïts per embarcacions. A causa del fang que hi ha als rius on viuen.
Els dofins fluvials són de color més clar que els ma-
rins. Quasi han perdut el sentit de
•
la vista i només són
capaços de dife- Pensa un poc més
renciar el dia de la
nit. Això és pel fang Què es podria fer per a protegir els dofins?
que hi ha a la desem-
bocadura dels rius on viuen.
Resposta oberta.
48 49
LLENGUA CL6
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Com se solen agrupar els instruments musicals?
Solen agrupar-se en instruments de corda, de vent i de percussió.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina 2 Marca vertader (V) o fals (F). V F
d’activitats.
– En els instruments de corda el so es produïx per la vibració
d’una corda o més. X
– Tots els instruments de corda tenen el mateix nombre de cordes. X
Els instruments musicals
– El piano és un instrument de corda. X
Els instruments musicals, que, com sabeu, són objectes emprats per a
– En els instruments de vent el so es produïx per l’aire que insufla
produir sons, poden agrupar-se seguint criteris diversos. Tanmateix, si
ens fixem en determinades característiques físiques, en la manera de fer-
qui el toca. X
X
los sonar i en els mecanismes d’obtenció dels sons, solen agrupar-se en – En una orquestra no hi ha instruments de percussió.
instruments de corda, de vent i de percussió. És la divisió més tradicional, – Les orquestres tenen entre 80 i 100 instruments. X
si bé no l’única.
En els instruments de corda el so es produïx per vibració d’una corda o 3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe. Resposta oberta.
més. El nombre de cordes varia segons l’instrument. El violí, posem per
cas, en té quatre, la guitarra, generalment sis, i el piano, moltes més. De corda:
En els instruments de vent la sonoritat s’obté de la vibració d’una colum- De vent:
na d’aire insuflat per l’instrumentista. La flauta, la trompeta i l’orgue, per
exemple, pertanyen a aquest grup. De percussió:
Finalment, en els instruments de percussió la vibració sonora s’obté col-
pint-los amb mans, martells, maces... D’aquests instruments, en desta- 4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?
quem la campana, el timbal, la pandereta, el triangle...
Resposta oberta.
Els instruments i l’orquestra
Les orquestres són formades per instruments diversos, que han variat en 5 Saps quines són les notes de l’escala musical? Escriu-ne el nom.
modalitat i nombre amb el pas del temps. Les orquestres actuals solen tin-
dre d’una huitantena a un centenar d’instruments, de vent, de percussió
Resposta oberta.
i de corda, amb predomini d’aquests darrers.

Al llarg de la història hi ha hagut grans músics i compositors. En recordes cap? Escriu el
nom i si recordes el títol d’alguna obra seua.
Resposta oberta.
50 51
66
LLENGUA CL7
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?
La lectura parla de les molses i les falgueres.

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina 2 Marca les respostes correctes.
d’activitats.
X Les molses són plantes molt menudes.
Les molses són plantes molt grans.
Viuen per tot el món en llocs on no hi ha molta humitat.
Les molses
X Viuen per tot el món en llocs on hi ha molta humitat.
Són plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centímetres d’altura
i algunes ni tan sols arriben als 10 mil·límetres. Viuen distribuïdes per tot 3 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar molses.
el món en llocs on hi ha molta humitat: sobre el tronc dels arbres, a les
roques, a les teulades, a la vora de rius i rierols, i mai no es troben en Al tronc dels arbres, a les roques, a les teulades, vora rius.
aigua salada.
4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers d’anys?
Les falgueres Boscos de falgueres.

Fa molts milers d’anys, la superfície de la Terra estava coberta de bos-
5 Quants metres d’alçària podien arribar a tindre?
cos de falgueres que feien fins a 20 o 30 metres d’alçària. No hi havia
encara arbres com els actuals, i l’absència d’altres plantes que els feren
la competència o d’animals que se les menjaren va permetre que, durant
Podien arribar a tindre fins a 20 o 30 metres d’alçària.
un temps, dominaren la terra ferma.
6 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar falgueres.
A poc a poc el clima de la Terra va canviar i hui les falgueres només es
troben a zones humides, boscos i àrees tropicals. Les falgueres es troben a zones humides, boscos i àrees tropicals.
Adaptat d’El món vegetal.
7 Escriu el nom d’altres plantes que tu conegues.
Resposta oberta.
• Pensa un poc més

Creus que la pujada de temperatures a causa del canvi climàtic pot afectar les plantes? Com?
Resposta oberta.
52 53
LLENGUA CL8
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Feien falta els números en els temps remots? Raona la resposta.
No feien falta perquè els humans encara no posseïen res que

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina hagueren de comptar: no tenien animals propis, ni terres.
d’activitats.
2 Quan va sorgir la necessitat dels números? Per què?
En el moment en què van començar a domesticar el

Des de quan se sap comptar? bestiar i a conrear la terra.
En temps remots, quan els éssers humans encara recol·lectaven plantes
3 Com es comptaven, en un principi els animals?
i caçaven animals, no feien falta els números.

La necessitat d’aquests va sorgir quan van començar a domesticar el Fent mosses en un pal o en un os.
bestiar i a conrear cereals. Per fer-ho era necessari saber quin dia de
l’any era adequat per a la sembra o si a la nit tots els animals havien
tornat del prat. 4 Quina idea van tindre els sumeris?
Per això comptaven la quantitat d’animals amb el nombre de mosses
que tallaven en un os o pal: una mossa per un animal, dues mosses per
Fer boletes d’argila per cada animal que tenien .
dos, i així successivament.
També recordaven certs dies de l’any d’una manera semblant, com en 5 Què era la butla?
un calendari. Empraven cudols, petxines, palets o ossos per a compa-
rar quantitats.
L a butla era el recipient en què tancaven les boletes
Els sumeris, a Orient, van tindre la idea de substituir els cudols per d’argila.
boletes d’argila que feien de rebut. Les guardaven dins d’un recipient
d’argila, la butla, i les marcaven amb el segell de l’amo.
6 Com s’ho feien els inques per a comptar?
Quan els pastors tornaven amb els ramats, l’amo podia controlar si
faltava algun animal en trencar la butla i comptar les boletes. Els su- Mitjançant els quipu, uns cordons nuats de molts colors.
meris va ser un dels primers pobles que va desenvolupar l’escriptura
i les xifres.
Els inques, un poble sud-americà, no sabien llegir ni escriure. Això no
•
obstant, podien determinar amb precisió quants habitants tenia el seu
poble, quanta dacsa o quantes creïlles collien, quantes llames tenien Pensa un poc més
i moltes altres coses. Per fer-ho utilitzaven els quipu, uns cordons nuats
Escriu cinc o sis coses que fas habitualment i que no podries fer sense els números.
de molts colors. Els nusos representaven els números i els colors dels
cordons tenien un altre significat determinat. Resposta model. Anar al quiosc a comprar llepolies, saber l’hora
Descobrim els números. Elfos edicions.
que és, comptar els dies que falten per a una data determinada,
comptar diners, saber el que pesem i fem d’alçada, etc.
54 55
67
LLENGUA CL9
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Segons el text, què fan les plantes del bosc per sobreviure? Marca la resposta cor-
recta.
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida; després, torna a Traure moltes flors alhora.
llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina Sobreviure després de ser tallades per una segadora.
d’activitats.
X Florir abans que els arbres traguen les fulles.
Fer olor perquè acudisquen els insectes.
Les flors 2 Com obtenen llum algunes espècies d’orquídies als boscos tropicals?
Totes les plantes necessiten llum per a créixer, però els boscos solen ser Viuen enfilades a les branques i als troncs dels arbres.
ombrívols. Què fan, doncs, les flors del bosc per a sobreviure?
Als boscos on els arbres perden les fulles a la tardor, moltes plantes
creixen i florixen abans que els arbres traguen les fulles de nou a la 3 Relaciona aquestes frases segons que pertanyen al primer paràgraf o al segon.
primavera. Les plantes recullen així tota la llum que poden abans que
els arbres els la tapen. En uns altres casos, com als boscos tropicals, – Algunes florixen abans que els arbres traguen les fulles.
hi ha unes espècies d’orquídies que no viuen a terra, sinó que viuen
– L’home ha transformat els herbassars en pastures. 1r paràgraf
enfilades a les branques i als troncs dels arbres. Aquestes flors no fan
cap mal als arbres i en canvi com més amunt estan més llum reben. – Hi ha plantes resistents que sobreviuen en les pastures.
Si passeges pel camp encara pots trobar flors silvestres a les vores – Altres viuen enfilades als arbres. 2n paràgraf
dels camins, als marges dels camps i als espadats o els pendents. Els – Pel camp hi ha moltes flors silvestres.
herbassars normalment estan plens de flors silvestres. L’home, amb
l’ús prolongat de tractors i d’herbicides, ha fet desaparéixer moltes
4 Quines d’aquestes característiques té la planta milfulles? Marca-les.
d’aquestes flors i ha convertit els herbassars en pastures. Així i tot, hi
ha plantes de prat, com ara la milfulles, molt resistents que poden so- Viu enfilada als arbres.
breviure encara que les haja tallades una màquina de segar i també
poden créixer al marge de les carreteres.
X És una planta de prat molt resistent.
Florix abans que els arbres traguen fulles.
Adaptat de Flors. David Burnie. Ed. Cruïlla.
X Pot sobreviure encara que l’haja tallada una segadora.
X Pot créixer al marge de les carreteres.
Viu en boscos ombrívols.
• Pensa un poc més

Teniu plantes a casa? Com les cuideu?
Resposta oberta.
56 57
LLENGUA CL10
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Segons el text, què feien els humans abans de conéixer el foc? Marca la resposta
correcta.
Llig el text amb molta atenció. Primer fes-ne una lectura ràpida; després, torna a X Buscar aliment i dormir.
Buscar aliment i parlar.
d’activitats.
Buscar animals perillosos.
2 Al principi, com aconseguien foc els humans?
El foc Al principi recollien les brases que quedaven després dels

Abans de conéixer el foc, els éssers humans eren com animals. incendis naturals o la caiguda de rajos.
Cada matí buscaven aliment per a ells i per als membres de la
comunitat. Però quan el sol s’amagava només tenien l’opció de
3 Explica com van aconseguir foc els humans per si mateixos.
tornar a dormir.
Els humans descobriren el foc en la natura. Al principi recollien Uns dels primers mètodes per aconseguir el foc va ser la
les brases que quedaven després dels incendis naturals o la
caiguda de rajos. Però el problema més gran era mantindre el rotació d’una punta de pal sobre una fusta seca.
foc encés.
Uns dels primers mètodes per aconseguir el foc va ser la rotació 4 Marca vertader (V) o fals (F). V F
d’una punta de pal sobre una fusta seca.
El foc va suposar canvis molt importants en la vida dels nostres – Amb el foc es cremaven els aliments. X
avantpassats: – Amb el foc es van poder coure els aliments. X
– La cocció dels aliments va significar un avenç important per-
què permetia fer digeribles algunes parts dels animals
– El foc va proporcionar fred a l’interior de les coves. X
que caçaven. – El foc va servir perquè els animals localitzaren els humans. X
– El manteniment de les fogueres els proporciona- – El foc va servir de protecció contra els animals perillosos. X
va calor a l’interior de les coves en els freds

hiverns. – El foc va facilitar les primeres converses. X
– També es va convertir en un mecanisme de
protecció contra els animals perillosos.
– El manteniment d’una foguera encesa
va significar tindre llum. Artificial-
ment, els humans havien allargat la
duració del dia i això va permetre
Quin dels avenços pel descobriment del foc consideres que és més important per a l’ésser
humà? Raona la resposta.
les relacions socials entre els mem-
bres de la comunitat. El foc va facili- Resposta oberta.
tar les primeres converses i l’intercanvi d’experiències.
58 59
68
LLENGUA CL11
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 En quins d’aquests països viuen els óssos polars?
Colòmbia Holanda
X Canadà X Rússia
d’activitats.
Camerun Alemania
X Dinamarca X Noruega
L’ós polar en perill d’extinció 2 Per què, segons els científics, el culpable que cada vegada hi haja menys óssos polars
és l’escalfament del planeta?
Els óssos polars són l’espècie més gran d’ós, i, com el seu nom indica,
només viuen per sobre del Cercle Polar Àrtic, en països com el Canadà, Perquè fa que en augmentar la temperatura es desfaça el
Noruega i Rússia o a Grenlàndia (Dinamarca). Els últims estudis demos-
tren que cada vegada n’hi ha menys: en deu anys, el nombre s’ha reduït
gel del Cercle Polar Àrtic.
un 14%, o siga que, si fa deu anys hi havia, per exemple, cent óssos
polars, ara n’hi ha huitanta-sis. 3 Què produïx l’escalfament? La contaminació que causen els cotxes,
Segons els científics, el culpable d’això és l’escalfament del planeta, que els camions o algunes fàbriques.
fa que el gel de l’Àrtic s’estiga desfent. Aquest escalfament està provocat
per la contaminació que causen els cotxes, els camions o algunes fàbri-
4 Quin és, segons el text, el país que més contamina? Els Estats Units.
ques. I els Estats Units són el país que més contamina. Per això, Greenpe-
ace, el Centre per a la Diversitat Biològica i l’Associació de Defensa dels
Recursos Naturals volen que els óssos polars, a més d’estar inclosos en la és l’aliment principal dels óssos polars? Les foques, amb les
5 Quin
llista d’animals en perill d’extinció, figuren també com animals amena-
çats pels Estats Units.
quals compartixen el territori.
Un estudi de la NASA i la Universitat de Colorado ha demostrat que la
6 Marca la resposta correcta.
capa de gel de l’Àrtic ha disminuït un 20% des de l’any 1979. Els estudis,
fets per més de tres-cents científics americans, preveuen que les tempe- Els óssos han desaparegut de molts llocs on eren habituals per què...
ratures en aquella part del planeta poden pujar tant que a final d’aquest
segle s’haurà desfet tot el gel de l’Àrtic. X … a mesura que es desfà el gel tenen menys espai on trobar menjar.
Els óssos polars necessiten el gel per a caçar. A mesura que es desfà, … han preferit marxar d’allà perquè feia massa fred.
tenen menys espais on trobar menjar, i per això ja han anat desaparei-
xent de molts llocs on abans eren habituals, com la badia de Hudson,
•
al Canadà. El seu aliment principal són les foques, que també viuen en
aquest mateix hàbitat.
Pensa un poc més
En general, però, tots podem ajudar perquè hi haja menys contaminació,
ja que a aquest ritme els óssos polars es poden extingir i aleshores potser Explica quins altres efectes pot tindre que el gel dels pols es desfaça.
només els podrem veure als zoos.
Adaptat de <http://www.tvcatalunya.com/>
Resposta model. A més del fet que molts animals es queda-
rien sense llocs per viure i sense alimentació, augmentaria el
60
nivell del mar i, per tant, hi hauria zones del planeta, que61
s’inundarien o se submergirien.
LLENGUA CL12
CL
Nom i cognoms: .........................................................................................................................

Curs: ........................................................... Data: ................................................................. 1 Explica què és un mapa.
Un mapa és una representació gràfica de la superfície de

llegir el text lentament per a respondre, sense mirar-lo, les preguntes de la pàgina la Terra, siga de tota o d’una part.
d’activitats.
2 Quina forma té el nostre planeta? Quina forma tenen els mapes?
El nostre planeta té una forma quasi esfèrica, però es

Els mapes
Un mapa és una representació gràfica de la superfície de la Terra, siga
representa en els mapes en una superfície plana.
de tota o d’una part. Normalment es fa sobre una superfície plana, mal-
grat que el nostre planeta té una forma quasi esfèrica. 3 Relaciona cada tipus de mapa amb allò que s’hi representa.
Mapamundi • • un continent
Quins tipus de mapa hi ha?
De mapes n’hi ha de molts tipus, i n’emprarem uns o altres segons allò Climàtic • • les activitats econòmiques d’un lloc
que hi vulguem representar. Continental • • la totalitat de la Terra
– Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra. Econòmic • • els climes de la Terra o d’un lloc concret
– Mapes continentals, on s’hi representa un continent.
– Mapes estatals, que representen un estat. 4 Quin altre nom reben els mapamundis? Planisferis.
– Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d’aquestes.
– Mapes a gran escala, que servixen per representar àrees metropolita- 5 Anota el tipus de mapa que faries servir per a representar el que s’indica en cada cas.
nes o urbanes, municipis, barris.
Segons el tema dels mapes podem distingir entre d’altres: – Les llengües que es parlen a l’Estat espanyol.
– Mapes físics, que representen els accidents geogràfics principals
(muntanyes, rius, llacs...).
Mapa lingüístic.
– Mapes climàtics, on es poden veure els diferents climes de la Terra o – Les carreteres de la Comunitat Valenciana.
d’alguna part concreta.

– Mapes botànics, amb la vegetació d’un lloc. Mapa de comunicacions.
– Mapes geològics, que presenten els tipus de roques i l’època de for-
•
mació.
– Mapes edafològics, amb els diversos tipus de sòls.
Pensa un poc més
– Mapes econòmics, on podem trobar les activitats econòmiques d’un
territori. Quina diferència creus que hi ha en la manera en què es realitzaven els mapes físics en
l’antiguitat i la manera en què es fan actualment?
– Mapes de comunicacions, que indiquen les carreteres, les autopistes,
els ferrocarrils...
– Mapes de població, que indiquen la densitat de població. En l’antiguitat calia recórrer una zona per anar dibuixant-ne
– Mapes lingüístics, que representen les llengües parlades en un territori.
el relleu. Actualment es poden fer des de la distància gràcies a
Adaptat de <http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/>
les imatges que envien els satèl·lits.
62 63
69

Comprenssio Lectora

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comprenssio Lectora

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Comprensió lectora

Entendre bé el que es llegeix és un requeriment bàsic en

1 Per què els humans construïxen ponts des de fa segles?

3 En el cas dels ponts de fusta, podien passar vehicles? Raona la resposta.

5 Relaciona les columnes.

aqüeducte • • es construïx sobre autopistes.

•Pensa un poc més

1 On vivien les plantes primitives?

2 Quina grandària tenien aquestes plantes?

3 Què és el que permet classificar-les com a plantes?

4 Què va permetre créixer les plantes?

5 Quin arbre gegant s’anomena en la lectura?

6 D’on són aquests arbres?

7 Escriu el nom d’alguns arbres que conegues.

•Pensa un poc més

Menorca. Vent de ponent

1 En la lectura es descriuen dos paisatges. A quines illes pertanyen?

2 Quines altres tres illes pertanyen a les Balears? Encercla-les.

Formentera Cabrera Tenerife

3 Quin d’aquests vents bufa a Menorca segons el text?

Gregal Tramuntana Ponent

4 On està situada cala Blanca?

Costa formada per roques de gran altura.

6 A quina serra pertany el Puig Major?

7 Quin poble es descriu a l’illa de Mallorca?

•Pensa un poc més

2 Quan van començar a recollir la mel els humans?

3 Quins altres pobles, a més d’Hipócrates, usaven la mel com a medicina?

4 Quins tipus de mel hi ha?

5 Explica com es produïx la mel de flors.

6 T’agrada la mel? Si la resposta és afirmativa explica com la fas servir.

7 Marca vertader o fals, segons corresponga. V F

– La mel es fa malbé de seguida.

•Pensa un poc més

1 Quina classe d’animal són els dofins?

2 Explica breument com és el dofí.

3 Quantes dents tenen els dofins?

4 Relaciona el nom de cada aleta amb la seua característica.

dorsal • • és la més grossa

5 De què s’alimenten els dofins?

6 Quines classes de dofins hi ha?

7 Quines amenaces patixen els dofins?

•Pensa un poc més

Els instruments musicals

Els instruments i l’orquestra

1 Com se solen agrupar els instruments musicals?

2 Marca vertader (V) o fals (F). V F

– En els instruments de corda el so es produïx per la vibració

3 Escriu el nom de tres instruments que conegues de cada classe.

4 Has anat mai a un concert? Quins instruments recordes haver escoltat?

5 Saps quines són les notes de l’escala musical? Escriu-ne el nom.

•Pensa un poc més

Són plantes molt menudes, mai no despassen els 10 centímetres d’altura

Fa molts milers d’anys, la superfície de la Terra estava coberta de bos-

1 De quin dos tipus de plantes parla la lectura?

2 Marca les respostes correctes.

Les molses són plantes molt menudes.

3 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar molses.

4 Quins tipus de boscos cobrien la terra fa milers d’anys?

5 Quants metres d’alçària podien arribar a tindre?

6 Escriu el nom d’alguns llocs on es poden trobar falgueres.

7 Escriu el nom d’altres plantes que tu conegues.

•Pensa un poc més

– En els instruments de corda el so es produïx per la vibració