Escola Jardí

2018-2019
3 ESO b
Gerard Mattis
Lucía Torrecillas
INDEX
 Apunts inicials.....................................................................................1
 Ponts..................................................................................................5
 Estructures.......................................................................................23
 Màquines i mecanismes..................................................................36
 Conclusió.........................................................................................98
APUNTS INICIALS

1
2
3
4
PONTS

5
PROJECTE MANUAL

6
7
RESULTAT DEL PONT (PONT ESTRELLA)

8
9
RESULTAT DE LES PROVES DELS PONTS SUPORTANT CÀRREGA

10
BRIDGE BUILDER
Nivell 7

 El pont

 El preu ($14800)

11
 Comprovació de que ha aguantat

12
13
SIMULADOR BRIDGE IT
Easy 1

14
Easy 2

15
Medium 1

16
Medium 2

17
Hard 1

18
Dissenyem un pont

Utilitzant el software que ens proporciona l'academia de West Point, intentarem dissenyar un
pont que compleixi uns certs criteris d'una forma òptima.

1. Per això, abans de res, heu de començar a superar unes primeres proves. Ves al Bridge
Builder, i supera els nivells del joc del 2000. Tindrà UN PUNT EXTRA a la nota del proper examen
aquell que arribi a fer un pont a l'últim nivell amb la menor quantitat de diners. Caldrà enviar
"pantallazos" amb el pont, el preu i la comprovació que realment ha aguantat. Necessites
connexió, ja que és un joc online.

2. Un cop hem tingut una primera aproximació a la construcció de ponts, haurem d'instal·lar el
software en el nostre ordinador.

Aquí tens l'enllaç.

Problema a solucionar

Hem de connectar dos extrems d'un riu per poder transportar persones i mercaderies entre dos
pobles veïns. Sense aquest pont, es triga al voltant d'una hora i mitja. Si fem la construcció,
només trigaran cinc minuts.

19
Per fer-ho heu d'escollir el pont que creieu més convenient. És molt important que proveu
diferents tipus de ponts. Tot això es determina al principi del programa:

Un cop hem obert el programa de West Point Bridge, hem de posar les especificacions en la
tercera pantalla.

Primer de tot, escollim l'alçada.

Després, fem que sigui un pont amb o sense arcs.

Escollim si tindrà pilars.

I el tipus d'enclavament.

20
 La vista prèvia s'actualitza al costat.

La següent pantalla la deixem amb els valors per defecte.

Després, escollim el disseny de pont que creiem millor en el punt 5.

Al final, ja podeu construir el pont i imprimir els costos. Penseu que heu d'aconseguir un
pont fiable amb el pressupost més baix. Qui aconsegueixi el millor pont, tindrà un punt extra
al final de l'avaluació de tema.

Al final, haureu de lliurar tres dissenys. Penseu que el més important és fer el pont més robust
possible amb el pressupost més baix possible.
De cada disseny, heu de fer una petita memòria on expliqueu la situació de sortida i els canvis
que introduïu.

21
Aquí teniu un exemple INACABAT i BÀSIC.

ATENCIÓ: Es poden variar bàsicament tres aspectes un cop escollit el disseny. Aquests són:

 tipus de material
 tipus de barra
 mida de la barra.

Pont 1:

Hem creat una estructura per sobre del pont amb les peces buides d’hacer de carboni de 120x
120 mm.

Al principi no era capaç ni de suportar el seu propi pes i el pont es trencava pel mig. Per això
hem posat una altra estructura al centre i per sota del pont per reforçar la part central. Encara
i així, les peces buides no eren capaces de suportar els esforços i hem hagut d’augmentar el
gruix de les peces amb mides diferents per minimitzar el cost i, alhora, permetre el pas del
camió. Després ens hem adonat que podíem prescindir de tres peces que formaven dos creus,
deixant una sola peça a l’estructura principal i deixant per sota el pont el quadrat central buit.
Finalment, hem eliminat les unions del començament del pont i del final, ja no eren
necessàries.

Pont 2:

Hem creat una estructura de triangles per sota del pont amb totes les peces sòlides fetes amb
el mateix material que el pont anterior i amb un gruix de 140x 140 mm.

Havia peces que no suportaven les forces de tensió i compressió a les quals estaven sotmeses
i per solucionar-ho hem augmentat el gruix d’aquestes peces. Per optimitzar costos hem
augmentat el gruix just que necessita cada peça per suportar els esforços. Per a que ens sortís
més a compte hem posat totes les peces buides tornant a augmentar el seu gruix el que
calgués i així ens ha sortit més barat la construcció del pont.

Pont 3:

Hem creat una altra estructura diferent per sobre del pont en forma d’arc, formant quadrats i
triangles amb les peces d’acer de carboni buides.

El camió no podia circular i com en els ponts anteriors hem augmentat el gruix de les peces.
Desprès hem tret els quadrats deixant només els triangles ja que no feien falta. Per millorar el
pont, finalment, hem reduït la seva altura.

22
ESTRUCTURES

23
Definición:
Son conjuntos de elementos colocados de tal manera que
permanecen sin deformarse ni desplomarse soportando las
fuerzas o pesos por los que han sido proyectados.
Utilidad:
Con la evolución de los seres humanos, han surgido una
serie de problemas que se deben ir resolviendo con la construcción de múltiples tipos
de estructuras- Básicamente las estructuras se construyen por:
o Llegar a alturas en el espacio: torres, antenas, etc.
o Proporcionar apoyar y protección a los otros elementos de un conjunto:
armaduras, chasis, etc.
o Almacenar materiales: puestos por el grano, depósitos de
gas, envases de cartón, etc.
o Mantener y proporcionar forma: nuestro esqueleto, tubos de
una tienda de campaña, etc.
o Crear espacios vacíos resistiendo fuerzas externas: presas,
canales, piscinas, etc.
o Cubrir espacios: marquesinas, techos, cúpulas, etc.
o Generar superficies utilizables: carreteras, aeropuertos, túneles, etc.

TIPOS

Según su origen:
− Naturales
− Artificiales
Según su movilidad:
− Móviles
− Fijas

24
 Estructuras Entramadas: se
utilizan en nuestros edificios de
hoy en día. Están constituidas
por barras de hormigón armado
o acero unidas entre sí de
manera rígida.

Estructuras Colgantes: se emplean

cables de los que cuelgan parte de la
estructura. Los cables se llaman
tirantes y suelen tender a estirarse.
Los tirantes llevan en sus extremos

unos tensores para tensar el

cable o destensarlo a la hora de
colocarlo.
Estructuras laminadas:
formadas por láminas.
Estructuras Masivas: se
construyen acumulando material,
sin dejar apenas hueco entre él.
Estructuras Abovedadas: tienen
arcos y bóvedas. Los arcos permiten aumentar los huecos en la
estructura y las bóvedas son arcos uno a continuación del otro.
Estructuras Trianguladas: formadas por barras unidas entre sí en
forma de triángulo.
Estructuras Neumáticas: estructuras hinchables fabricadas con
materiales plásticos.
Estructuras geodésicas: derivan de las Estructuras de Generación
Poliédrica, generadas mediante la subdivisión geométrica de un poliedro
o porción de éste.
https://www.youtube.com/watch?v=_ADLBntFuuE

25
ESFUERZOS:
Cuando te tiras de un dedo de la mano hacia fuera (fuerza externa), notas una tensión
en su interior. Los elementos de una estructura (una viga, por ejemplo), cuando están
sometidos a una fuerza externa, también soportan en su interior unas tensiones
internas o esfuerzos que no somos capaces de verlos al igual que las del dedo de la
mano. A estas tensiones internas es a lo que se le llama esfuerzos.
Tipos de esfuerzos:
- De Tracción: las fuerzas que actúan tienden a estirar el elemento. Un ejemplo sería
el cable de una grúa. Tiende a estirarlo, pero una estructura no debe conseguirlo
nunca, por lo menos de forma visual
- De Compresión: las fuerzas que actúan sobre él, tienden a comprimirlo (juntarlo).
Ejemplo: las patas de una silla.
- De Flexión: las fuerzas que actúan sobre él, tienden a curvarlo. Un ejemplo es la tabla
de una mesa.
- De Torsión: las fuerzas que actúan sobre él, tienden a retorcerlo. Ejemplo: una llave
abriendo una cerradura.
- De Cizalla: las fuerzas que actúan sobre él, tienden a cortarlo o rasgarlo. Ejemplo:
trampolín en la parte de su unión con la torre.

https://www.youtube.com/watch?v=awx1lI6U-EQ

EVOLUCIÓN HISTÓRICA:
Egipto:
Estructuras realizadas con piedra, madera y argamasa. Las estructuras más habituales
eran columnas con dinteles en templos y pirámides

Roma:

26
Se utilizaba la piedra, madera, ladrillo y argamasa. Las construcciones más habituales
eran teatros y acueductos, realizados con arcos, bóvedas y piedras

Prehistoria:
Estructuras realizadas con maderas y piedras. Típicas construcciones eran las cabañas.

Edad Media (Románico):

Materiales utilizados eran la piedra, madera y ladrillos. Realizándose Iglesias y
fortalezas, principalmente, predominando muros de carga y arcos de medio punto.

Edad Media (Gótico):

Predomina la utilización de piedra, madera y ladrillos, realizándose estructuras en
Iglesias y palacios, la utilización de arcos ojivales permitía amplios espacios para
colocar vidrieras.
https://prezi.com/mr_91zfzaox8/evolucion-de-las-estructuras-a-lo-largo-del-tiempo/

27
EXERCICIS (21/120)

1. ¿Cómo se llama el remate piramidal o cónico de un contrafuerte,

característico de la arquitectura gótica que cumple funciones estética y
estructural, sirviendo como contrapeso al empuje transversal del arbotante,
aumentando la estabilidad del contrafuerte?

Chapitel

2. ¿Qué nombre recibe el elemento arquitectónico de la fotografía de la

derecha?

Pináculo

Bóveda

Viga

Zapata

Cúpula

3. ¿Qué elemento estructural aparece representado en la figura?

Cúpula

Pilar

Arco

Bóveda

28
4. ¿Qué tipo de estructura se muestra en la figura?

natural

artificial

5. El centro de gravedad es

Un punto virtual del objeto (no existe en la realidad), donde

consideramos concentrada toda su masa

El punto del objeto que contiene toda su masa.

El centro geométrico de un objeto

El centro de un objeto

6. ¿Qué elemento estructural aparece representado en la figura?

Cúpula

Bóveda

Pilar

Arco

7. ¿Qué elemento estructural aparece en la imagen de la derecha?

29
 Cercha

Bóveda

Dovela

Zapata

Dintel

8. ¿Qué tipo de arco se muestra en la fotografía de la derecha?

Lobulado

Ojival o apuntado

Herradura

Medio punto

9. Una viga maciza que se apoya horizontalmente sobre dos soportes verticales
y que cierra huecos tales como ventanas y puertas recibe el nombre de...

Vigueta

10. ¿Cómo se llama a los elementos horizontales que trabajan a flexión, y van
colocados entre dos pilares en una estructura entramada?

viga

11. ¿Qué tipo de estructura se muestra en la figura?

30
 natural

artificial

12. ¿Cómo se llama al conjunto de elementos destinados a soportar las fuerzas

que actúan sobre él?

cargas

componente

fuerza

estructura

esfuerzos

13. ¿Qué tipo de estructura aparece en la fotografía?

Masiva y adintelada

Laminada

Entramada

Colgante

Triangulada

Abovedada

14. El engrosamiento de un muro usado para transmitir las cargas transversales

a la cimentación se denomina...

31
 Contrafuerte

15. ¿Cómo se denomina el elemento estructural con forma de barra que se

coloca horizontalmente y se apoya sobre las columnas y pilares?

Viga

16. El elemento estructural en forma de barra que se apoya verticalmente, y

cuya función es la de soportar el peso de otras partes de la estructura y
transmitirla a la cimentación recibe el nombre de...

Pilar

17. A los elementos que sirven para tensar los tirantes se

les conoce como.....

tensores

18. ¿Qué tipo de arco se muestra en la fotografía de la derecha?

Lobulado

Herradura

Ojival o apuntado

Medio punto

19. ¿Qué tipo de estructura aparece en la fotografía?

32
 Triangulada

Laminada

Masiva y adintelada

Colgante

Abovedada

Entramada

20. ¿Qué tipo de arco aparece en la figura?

Herradura

Medio punto

Ojival

Lobulado

21. ¿Cómo se denominan las piezas, normalmente de piedra, en forma de cuña

que componen un arco que se caracterizan por su disposición radial?

Dovela

33
34
35
MÀQUINES I
MECANISMES

36
5 INVENTS DE LEONARDO DA VINCI
1. Anemòmetre

Igualment, l'anemòmetre l'hi devem a ell en part. Aquest home obsessionat amb volar
inventar l'aparell que mesura la velocitat del vent, tan important per a qualsevol objecte
que solqui cel terrestres. Encara que en realitat, simplement va afegir variacions a la
creació de Lleó Battista, millorant la seva dispositiu definitiu.

2. Ornitóptero

37
I, no obstant això, no va ser l'hèlix l'únic que va sorgir de la genial ment de Da Vinci.
Les seves ganes de volar el van portar a inventar una curiosa màquina voladora
anomenada ornitóptero, basada en el vol dels animals aeris.

3. Triple canyó
A més, com a enginyer militar, també va planejar un morter de triple canó, de gran
mobilitat per la seva lleugeresa minuts i fins a un colós.

38
4. El tanc

El tanc de Leonardo da Vinci va ser dissenyat mentre estava sota el patrocini de

Ludovico Sforza en 1487. Va ser dissenyat per a ser conduït directament a un camp de
batalla i delmar a l'enemic amb els seus canons de 360 graus.

El tanc es basa en la closca d'una tortuga. Leonardo s'inspira sovint de la naturalesa

per les seves invencions.

5. Màquines textils
Les màquines tèxtils de Leonardo estan entre les seves peces menys conegudes,
però, va mostrar una gran previsió en aquesta àrea i va dissenyar màquines de

retallada, eixos automàtics, cisalles i dues màquines de torsió de cordes que apareixen
en el Codex Atlanticus. El més complicat d'aquests bastidors és un quinze brins
simultànies.

39
APUNTS

40
41
EXERCICIS (8/17)

42
43
44
45
46
47
EXERCICI 1

M’agradaria explicar-li que he arribat a la xifra de 269,58 m (part de sota de la rampa) a partir
de moltes proves per poder trobar un número molt aproximat.

EXERCICI 2

Professor, en l’exercici 2, diu que el gravat està en escala, però si estiguessi en escala les
mesures del braç motriu i el braç de resistència estarien al revés. Per això he fet el problema
de les 2 formes ja que no sabia si fer-ho per el que diu l’exercici o per la conclusió en la que he
arribat.

Com ho diu l’exercici:

48
A la conclusió en la que he arribat:

49
EXERCICI: EXPLICACIÓ DE MECANISMES

EXPLICACIÓ

Primerament la pilota de bitlles de l’esquerra cau a sobre d’un ratolí (que està dins d’una gàbia
amb una roda) que fa que comenci a corre dins de la roda provocant un moviment en sentit de
les agulles del rellotge, per part de la roda, produint un moviment circular que va a una cinta, a
través d’una corretja (que va en sentit antihorari) i 2 politges (la primera politja funciona en
sentit horari i la segona també fent que la cinta funcioni en sentit horari), amb una altra pilota
de bitlles que torna a caure a sobre d’un altre ratolí, que torna a activar amb una corretja una

50
altre cinta amb una pilota de bàsquet que es mouria cap a la dreta per, finalment, s’encesta en
una cistella.

EXPLICACIÓ:

Aquest mecanisme (el de l’esquerra) està format per una pilota de bàsquet que caurà a sobre
d’una gàbia amb una roda i un ratolí dins. Aquest ratolí començarà a córrer en el sentit de les
agulles del rellotge accionant la roda en la qual esta dins que mourà un tren de politges en el
sentit horari que accionarà una cinta en sentit de les agulles del rellotge amb una pilota a
sobre, , que en mourà cap a la dret, i caurà en una cistella feta per tubs. El mateix passarà en el
mecanisme de la dreta però amb els sentits contraris dels que he mencionat anteriorment.

51
 1

EXPLICACIÓ:

El mecanisme número 1 està format per una pilota petita que cau a sobre una gàbia amb una
roda i un ratolí dins. Aquest ratolí començarà a córrer fent que la roda giri en sentit de les
agulles del rellotge activant, a partir d’una corretja que va en sentit horari, un engranatge en
sentit de les agulles del rellotge. A la vegada una pilota de bàsquet caurà a sobre d’una manxa
que mourà el globus cap a l’esquerra i xocarà contra l’engranatge que s’està movent provocant
l’explosió del globus.

El mecanisme número 2 farà que un altre globus exploti a causa d’una pilota, que caurà a
sobre d’una manxa fent que el globus es mogui en direcció est i xoqui contra unes tisores (2
palanques de primer grau) i exploti.

52
El mecanisme número 3 farà el mateix que el número 2 però en el sentit contrari dels
anomenats.

53
1. ¿Cuántos tipos de palancas conoces? Pon al menos dos ejemplos de cada tipo.

PRIMER GRADO O GÉNERO

El punto de apoyo se encuentra entre la fuerza aplicada y la resistencia. Dependiendo de la
colocación del punto de apoyo, la fuerza a aplicar puede ser menor o mayor que la resistencia.
Ejemplos: Balancín, balanza, tijeras (hay 2), alicates (hay 2), martillo (en sacar un clavo), remo
de una barca, pinzas de colgar ropa ....
SEGUNDO GRADO O GÉNERO
La resistencia se encuentra entre la fuerza aplicada y el punto de apoyo.
La fuerza que hay que aplicar siempre es menor que la resistencia. Ejemplos: Carro,
cascanueces, fuelle, abridor de botellas ...
TERCER GRADO O GÉNERO
La resistencia se encuentra entre la fuerza aplicada y el punto de apoyo. La fuerza a aplicar es
siempre mayor que la resistencia.
Ejemplos: caña de pescar, pinzas de depilar (hay 2), pinzas de hielo (hay 2), escoba (a barrer),
remo de una canoa, banderas, pala de arena
2. ¿A qué distancia del punto de apoyo deberá colocarse Ana para equilibrar
el balancín con su hermano Javier?

P= massa · gravetat (9,81)

60·9,81=588,6

20·9,81=196,2

F·dm=R·dr

196,2·x=588,6·1 ; x=588,6 :196,2= 3m

Debería colocarse a 3 metros del punto de apoyo.

3. ¿A qué distancia del punto de apoyo deberá colocarse María (25 kg)
para equilibrar el balancín con su hermano Álvaro (50 kg)?

54
P= massa · gravetat (9,81)

50·9,81= 490,332

25·9,81= 245,166

F·dm=R·dr

245,166·x=490,332·1 ; x=490,332:245,166= 2m

Debería colocarse a 2 metros del punto de apoyo.

4. En este balancín el punto de apoyo no está en el centro. En el brazo más corto

se sienta un chico que pesa 45 kg. ¿Cuánto deberá pesar la chica para levantarlo?

P= massa · gravetat
(9,81)

45·9,81= 441,45

F·dm=R·dr

441,45·0,5=x·1; x=
El chico está sentado a 0,5 m del punto de apoyo, y la chica a 220,73
1 m.

M= P :gravetat (9,81)
5. Dibuja, siguiendo el esquema, los dos grupos de palancas que faltan y di
220,73:9,81= 22,5 Kg
sus nombres.
Para levantarlo deberá
pesar 22,5Kg o más

55
 6. Clasifica los diferentes tipos de palancas según su grado:

1 2
1
1

2 2

3
3 1

56
 1 1 1 1

1 1

3 2

57
18. Si tenemos un motor que gira a 1000 r.p.m. con una polea de 20 cm acoplada
en su eje, unida mediante correa a una polea conducida de 60 cm.

a. Representa el sistema de poleas en dos dimensiones, indicando cuál

es la polea motriz y la conducida, y los sentidos de giro mediante
flechas

El sentido del giro dependerá de a que sentido vaya el motor, es decir,

si el motor funciona en sentido horario las poleas irían en el mismo
sentido, y lo mismo pasaría si fuera en el sentido contrario de las agujas
del reloj.

b. Cuál es la relación de transmisión i

333,33/ 1000= 20/60 I= 0,3

c. ¿Qué velocidad adquiere la polea CONDUCIDA en este montaje?

Adquiere una velocidad de 333,33 r. p. m. ya que si es el triple de grande de la

polea acoplada al eje del motor irá 3 veces más lenta que la otra.

d. ¿Se trata de un mecanismo reductor o multiplicador de la velocidad?

Se trata de un mecanismo reductor ya que al ser una polea más grande que la
conductora va más despacio.

19. Si tenemos un motor que gira a 1000 r.p.m. con una polea de 50 cm, acoplada
en su eje, unida mediante correa a una polea conducida de 10 cm.

a. Representa el sistema de poleas en dos dimensiones, indicando

cuál es la polea motriz y la conducida, y los sentidos de giro
mediante flechas

El sentido del giro dependerá de a que sentido vaya el motor, es decir,

si el motor funciona en sentido horario las poleas irían en el mismo

58
 sentido, y lo mismo pasaría si fuera en el sentido contrario de las agujas
del reloj.

b. Cuál es la relación de transmisión i

5000/1000= 50/10 I= 5

c. ¿Qué velocidad adquiere la polea CONDUCIDA en este montaje?

La polea conducida adquiere una velocidad de 5000 r. p. m. ya que si esta es 5

veces más pequeña hará 5 veces 5 más rápido.

d. ¿Se trata de un mecanismo reductor o multiplicador de la velocidad?

Multiplica la velocidad ya que al ser la polea conductora más pequeña hace que vaya
más rápido.

20. Si tenemos un motor que gira a 1000 r.p.m. con una polea de 40 cm, acoplada en su eje,
unida mediante correa a una polea conducida de 40 cm.

a. Representa el sistema de poleas en dos dimensiones, indicando cuál es la

polea motriz y la conducida, y los sentidos de giro mediante flechas

El sentido del giro dependerá de a que sentido vaya el motor, es decir, si el

motor funciona en sentido horario las poleas irían en el mismo sentido, y
lo mismo pasaría si fuera en el sentido contrario de las agujas del reloj.

b. Cuál es la relación de transmisión i

1000/1000= 40/40 I=1

c. ¿Qué velocidad adquiere la polea CONDUCIDA en este montaje?

Adquiere la misma velocidad (1000 r. p. m.) ya que son iguales

d. ¿Se trata de un mecanismo reductor o multiplicador de la velocidad?

Ni reduce ni multiplica la velocidad ya que las poleas son iguales

59
60
61
_______________________________________________________________________

62
BLOC I. ACTIVITATS DE MECANISMES DE TRANSMISSIÓ

1. Anomena dos o tres mecanismes que coneguis i explica quina és la

seva funció.
 La palanca: És una màquina simple que s'utilitza amb finalitats molt
diverses. Està formada per una barra rígida que pot oscil·lar al
voltant d'una peça fixa, anomenada fulcre
 Polispast: És una màquina simple que s'utilitza per aixecar càrregues
molt pesants a una certa alçada. Està format per un bloc de politges
fix al sostre, i un altre bloc de politges mòbil, acoblat al primer bloc
mitjançant una corda.
 Politja: És una màquina simple que s'utilitza per aixecar càrregues a
una certa alçada. La corriola està formada per una politja fixa al
sostre, sobre la qual pot lliscar una corda.

2. Segur que alguna vegada has sentit que un cotxe va a 4000

revolucions per minut. Saps què significa això ?
Una revolució per minut és una unitat de freqüència que s'usa també
per expressar velocitat angular. En aquest context, s'indica el
nombre de rotacions completades cada minut per un cos que gira al
voltant d'un eix.

3. En una transmissió de politges la motriu gira a n1 = 20 s–1 i la conduïda

a n2 = 100 s–1. Quina és la relació de la transmissió? (i= n2/n1)
Que la roda conduïda va 5 vegades més lenta que la motriu.

4. En l'activitat anterior si la conduïda girés a n2 = 75 s–1, quina hauria

de ser la velocitat de rotació n1 de la motriu?
75/5= 15 s-1

5. En els següents dibuixos indica amb una fletxa cap a on gira la segona
politja, i indica també quina de les dues girarà més de pressa en cada
apartat

a)
La petita gira més ràpid

63
 b)

Les dos giren igual

La petita gira més ràpid

c)

La petita gira més ràpid

d)

Les dos giren igual

La petita gira més ràpid

6. En una transmissió per politges, la motriu té 250 mm de Ø i la

conduïda 750. Si la motriu gira a 900 min–1, quina serà la freqüència
de rotació de la conduïda?
i= n2/n1
750/250= 3
Multiplicar per la relació de transmissió.
900x3= 2700min-1
R) La rotació de la politja conduïda es de 2700min-1

7. Per accionar una màquina es col·loca una politja de 100 mm de

diàmetre (Ø) a un motor elèctric. Aquesta politja s’enllaça amb una
corretja a una altra politja, que té un Ø de 150 mm. Si el motor gira a
1500 min-1, quina serà la velocitat de gir de l’eix de la màquina? Quina
serà la relació de transmissió del mecanisme?
I= n2/n1
150/100= 1,5
Dividir la velocitat de la politja motriu entre i
1500/1,5= 1000
R) La velocitat de la politja conduïda es de 1000 min-1
La relació de transmissió es de 1,5

64
8. Un con de politges és format per tres politges de 150, 250 i 350 mm
de Ø , que enllacen amb un con idèntic però invertit. Determineu les
tres relacions de transmissió següents: 150 i 350, 250 i 250, 350 i
150
Les dividim entre elles
150/350= 0,43
250/250= 1
350/150=2,33
R) La relació de transmissió entre 150 i 350 es
de 0,43. La relació de transmissió entre 250 i
250 es de 1 i la relació de transmissió entre 350 i 150 es de 2,33.

9. Quina relació hi ha entre les màquines i els mecanismes?

Jo crec que la relació entre elles es que les màquines estan formades
per mecanismes.

10. Quina és la funció bàsica dels mecanismes?

Els mecanismes son conjunts de peces que transformen forces en
moviments.

11. Anomena 2 avantatges i 2 inconvenients de la transmissió per

politges.
Avantatges:
Si la conduïda es més petita farà que la conduïda funcioni més ràpid
És un sistema flexible i molt apropiat per a la transmissió del
moviment a llarga distància que permet variar fàcilment la relació de
transmissió i també el sentit de gir.
Inconvenients:
Si està mullat rellisca i no funciona
Si la politja motriu és de menor diàmetre que la politja conduïda,
s’obté un sistema reductor
12. Tenint el següent mecanisme de transmissió per politges, coneixem
les següents dades: n1= 2000 rpm, D1= 24 mm, D2= 48 mm. Troba n2.
És un sistema multiplicador o reductor?

65
 d1/d2= i
24/48= 0,5
Multiplicar 2000 per la relació de
transmissió
2000x0,5= 1000 rpm
R) N2 es 2000 rpm
És un sistema reductor ja que
quan la politja conduïda es més gran que la conductora, per deducció
farà menys velocitat.

13. La politja del motor d’una rentadora fa 8cm de Ø, i el volant acoblat

al tambor fa 40 cm.
a) Calcula la relació de transmissió del sistema
D1/d2= i (d= diàmetre)
8/40= 0,2
R)
b) Analitza el valor obtingut i justifica si es tracta d’un
sistema multiplicador o reductor
Aquest sistema es reductor ja que la politja conductora es
més petita que la conduïda.
c) Determina el nombre de voltes que farà el tambor de la
rentadora si el motor gira a 300 rpm
Multiplicar 300 per la relació de transmissió
300x0,2= 60 rpm
R) El tambor farà 60 voltes per minut (rpm)

d) Calcula la velocitat del motor en el programa de

centrifugació si sabem que el tambor gira a 1000 rpm
Dividir 1000 entre la relació de transmissió
1000/0,2= 5000
R) El motor tindrà una velocitat de 5000 rpm

66
14. Dibuixa, de manera proporcionada, un sistema de politges amb
inversió del sentit de gir. Una de les politges ha de tenir 5cm de
diàmetre i l’altra 12cm.

5 cm

12 cm

67
a) Calcula la relació de transmissió quan la politja de 5 cm de
Ø actua com a motriu.
D1/d2= i
5/12= 0,42
R) La relació de transmissió es de 0,42
b) Ara calcula la velocitat de gir de la politja conduïda, si la
motriu gira a 300rpm. És un sistema multiplicador o
reductor? Per què?
Multiplicar 300 per la relació de transmissió
300x0,42=126 rpm
R) És un sistema reductor ja que la politja conduïda es més
gran que la conductora.

68
EXERCICIS DEL RELATRAN + 10 EXPLICACIONS

69
70
EXERCICIS: 1. EN aquest exercici he multiplicat la massa de la carrega per 9.81 N (així podem
passar de kg a newtons) i com que la força aplicada es la mateixa he posat el que m’ha donat
l’operació anterior.

2. En aquest exercici l’únic que feia falta era saber que el desplaçament es el mateix en les dos
forces.

71
3. En aquest exercici l’únic que he hagut de fer es: dividir la força entre 9.81 N (per passar de
newtons a kg)

72
4. En aquest exercici he hagut d’aïllar la força resistent per poder trobar-la, es a dir, he
multiplicat la força motriu per el braç motriu i després he dividit el braç resistent.

5. Per trobar el braç motriu he multiplica’t la força i el braç resistent per després dividir-ho
entre la força aplicada/ motriu (aïllar el braç motriu)

73
6. En aquest exercici he dividit la força resistent entre la força aplicada

7. En aquest exercici primerament he passat de kg a newtons la massa de la càrrega. Després

he aïllat la longitud/ desplaçament de la carrega (multiplicar la força aplicada per el braç
aplicat y després dividir-ho entre la força de la carrega).

74
8. Per poder fer aquest exercici he passat de kg a newtons la massa de la càrrega. Desprès he
aïllat el desplaçament de la força aplicada multiplicant el pes de la càrrega i dividint la força
aplicada.

9. Per poder fer aquest exercici he passat de kg a newtons la massa de la càrrega. Desprès he
aïllat la força aplicada (he multiplicat el pes de la càrrega per l’augment d’alçada i he dividit el
desplaçament).

75
10. Per poder esbrinar la resposta he passat de kg a newtons la massa de la càrrega, o sigui, he
calculat el pes. Desprès he dividit el pes de la carrega per la força aplicada.

76
MÀQUINES TÉRMIQUES DE COMBUSTIÓ

77
78
79
80
 Motor 2t otto
 Com funciona?
El motor de 2 temps és un motor de combustió interna amb
un cicle de quatre fases d'admissió, compressió, combustió i
escapament però realitzades totes elles en només 2 temps,
és a dir , en dos moviments del pistó.
 Quines parts son diferents al d’un motor de 4t?
Un motor 2 temps és més senzill i lleuger que un de 4
temps ja que està compost per menys peces.
La lubricació d'un motor de 2 temps va inclosa en la barreja
i al costat de la gasolina i l'aire s'afegeix oli, d'aquí que en
ser cremat sigui molt menys respectuós amb el medi
ambient. Així doncs el càrter del cigonyal està segellat ja
que alberga l'entrada de la barreja i les dues cares del pistó
entren en acció, la superior per comprimir la barreja i la
inferior per provocar la seva admissió al càrter.

 Què fa a cada temps?

TEMPS 1: FASE D’ADMISSIÓ I FASE DE COMPRESSIÓ
En el temps 1 el pistó va de baix a dalt, és a dir, des del
càrter cap a la culata. En el seu desplaçament succiona la
barreja de gasolina, aire i oli a la part inferior, mentre que,

81
 simultàniament, s'encarrega de comprimir al màxim la
barreja de gasolina, aire i oli, el que fa xocar les seves
molècules més ràpidament i augmentar considerablement la
temperatura de la mescla.
TEMPS 2: FASE D’EXPANSIÓ I FASE D’ESCAMPAMENT
És en aquest moment quan la bugia genera una guspira
provoca la combustió de la barreja, es a dir, una explosió.
Aquesta explosió fa moure violentament el pistó cap avall,
transmetent el moviment al cigonyal a través de la biela, i,
amb aquest moviment, deixa obert la fuita per on són
alliberats els gasos recentment cremats.
Però hi ha més, en aquest moviment descendent el pistó
empeny la barreja nova que havia entrat en la seva anterior
pujada, i al baixar transfereix la barreja del càrter a la
cambra de combustió, començant de nou el primer temps
anteriorment descrit.
 Insereix un vídeo al document explicant com funciona

82
83
MOTOR WANKEL
En aquest motor hi ha un rotor triangular el qual divideix l’espai en 3 cambres
rotatòries en les quals es fan els 4 temps a la vegada, NO EL MATEIX. Quan entra la
barreja, aquesta comença a girar, desprès es comprimeix just en la part on hi ha la
bugia i explota. Gracies a la fase d’expansió mou el rotor fins sortir.
*Una volta del rotor equival a 3 voltes de cigonyal.

84
M. T. C. I. ROTATORIA
TURBOREACTOR- TURBOJET

L'aire entra per les hèlix

d'un compressor. A la
cambra de combustió
l'oxigen de l'aire
reacciona amb el
combustible. Els gasos a
una temperatura molt
alta s'expandeixen i això
fa que surtin per la part
posterior amb molta velocitat, això fa girar una turbina que a la vegada fa girar el
compressor de vent que això es el que deixa passar l'aire de l'exterior.
TURBOHÈLIX

És molt semblant al
turboreactor, la diferencia
entre els dos es que la turbina
que té a la posterior no nomes
fa girar el compressor, també
fa girar l'hèlix davanter
exterior. La propulsió la
causen els gasos que surten
per la part posterior i el gir de
les hèlix
TURBOVENTILADOR- TURBOFAN

El ventilador es dins d'un tub, el

ventilador fa dos funcions. El ventilador
refrigera el turboreactor i per altre part
el pas del aire és més gran. El moviment
de l'avió es gracies als gasos i al
moviment del ventilador.

*Una de les avantatges d'aquest motor

és que no fa tant soroll.

ESTATOREACTOR

Consisteix en un tub obert pels

dos extrems. L'oxigen de l'aire
entra per la part davantera a
altes velocitats, i reacciona
amb el combustible. Els gasos
s'expandeixen a causa de
l'enorme calor generada en la combustió que ha provocat la guspira de la bugia, i d'aquesta

85
manera surten per la part posterior a gran velocitat, per la qual cosa el motor és empès cap
endavant.

*El principal inconvenient és que si la velocitat de vol no és gaire alta, els gasos de l'explosió no
es poden expandir bé i retrocedeixen cap a l'entrada.

EXERCICI AMB PROGRAMA HOT POTATOES (ÚLTIMA

VERSIÓ): CREAR UN QÜESTIONARI

86
87
88
89
90
91
92
93
MAPA MENTAL

94
CONCLUSIÓ
En aquest curs, els temes treballats a classe han estat gaire interesants. Haig de dir
que el que més m’ha agradat ha sigut fer el pont que vàrem fer manualment ja que
aquesta activitat a sigut de les més lúdiques que hem fet i, amb el meu grup, m’ho
vaig passar molt bé fent-ho. Una altra de les coses que més m’ha agradat a sigut
aprendre la teoria de les màquines simples i dels motors a la pissarra perquè la
manera en la qual ho explica el professor en molt entenedora i fa que no se’t oblidi
res.
El que, sincerament, no ha sigut una de les coses que més m’han agradat han sigut
els exercicis fets en una taula pel simple fet que eren molt “repetitius” (fer la taula,
apuntar els títols, escriure tot el que hi posa al anunciat, etc) encara que t’ajuda a
dividir idees i saber els teus errors més ràpid.
Com ja ha comprovat, a mi el que més m’agrada son els treballs en grup i els treballs
més lúdics. Amb aquets aprenem més i són menys pesants que altres així que la
meva proposta de millorar es que hi hagin més treballs manuals però amb teoria,
òbviament perquè sinó no entenem el que estem fent.

95
96