Unitat 3 – Estructures i

esforços mecànics
TECNOLOGIA 3R ESO
MIQUEL EXPÓSITO
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

ÍNDEX
1. LA FORÇA 3
1.1. Pes d’un cos 5
2. ESFORÇOS 6
2.1. Tracció 6
2.2. Compressió 8
2.3. Vinclament 8
2.4. Flexió 9
2.5. Torsió 10
2.6. Tallant o Cisallament 10
3. LES PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS 11
3.1. Resistència 11
3.2. Tenacitat i Fragilitat 12
3.3. Elasticitat 13
3.4. Plasticitat 13
3.5. Duresa 14
4. ESTRUCTURES 16
4.1. Elements de les estructures 17
4.1.1 Fonaments 17
4.1.2 Elements verticals 17
4.1.3 Elements horitzontals 17
4.1.4 Tirants 17
4.1.5 Perfils 17
4.1.6. Arcs, voltes i cúpules 17
4.2 Tipus d’estructures 18
4.2.1. Estructura d'armadura 18
4.2.1.1 Estructures Tramades 19
4.2.1.2. Estructures Triangulades 19
4.2.1.3. Estructures Penjants 20
4.2.2. Estructura Laminar o de Carcassa 21
4.2.3. Estructures Massives 22
4.2.4. Altres tipus d’estructures 22
4.2.4.1. Gelosies 22

1
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4.2.4.2. Unions Rígides i Articulades 23

5. DISSENY D’ESTRUCTURES 24
5.1. Materials 24
5.2. Forma 24
5.3. Estabilitat 25
6. SIMULACIÓ DIGITAL D’ESTRUCTURES 26

2
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

1. LA FORÇA

Diem que fem força quan aguantem o aixequem un cos, l'empenyem per
desplaçar-lo o bé quan intentem deformar-lo.

Per moure el cotxet, cal fer força.

Les forces no es poden veure, però sí que podem observar o notar-ne els
efectes. Normalment, aquests efectes es produeixen per contacte entre dos
cossos, però també es poden originar a distància, com passa amb els imants o
amb el pes d'un objecte, que es deu a la força de la gravetat.

Per deformar la plastilina, li apliquem una força. L'imant fa una força d'atracció sobre el clau.

Segons com actuïn les forces, els efectes que provoquen poden ser molt
diferents. Per exemple, no és el mateix aplicar una força a una taula per sobre
que per sota o pel costat. Si la hi apliquem per sobre i el valor de la força és prou
gran, la taula es podrà aixafar o trencar; si hi apliquem la mateixa força per sota,
l'aixecarem; i si hi apliquem la força lateralment, la desplaçarem.

3
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

Una força és una acció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de

moviment d'un cos o de produir-hi deformacions. La unitat de força, en el sistema
internacional de mesura és el newton (N).
Una altra unitat de força en el Sistema Tècnic d’unitats és el quilopond (kp) ; 1kp
= 9.81 Newtons
Indiquem com actua una força sobre un cos mitjançant vectors. La longitud del
segment ens mostra el valor de la força (gran, petita, mitjana...); el mateix
segment ens indica la direcció amb què actua i la fletxa n'assenyala el sentit. Les
magnituds que representem amb vectors s’anomenen magnituds vectorials com
la força, la velocitat, l’acceleració...
A és més petita que B B actua en sentit contrari B és més petita que A,
aA actua en una direcció
diferent

Per mesurar forces s'utilitzen els dinamòmetres, que consisteixen

essencialment en una molla deformable. La deformació ens dóna la força que
s'hi aplica

4
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

1.1. Pes d’un cos

El pes d'un cos qualsevol és una força. Representa la força amb què la Terra
l'atrau fins al seu centre, a causa de la gravetat. Es calcula p = mg ; p = pes del
cos en Newtons; m = massa en Kg; g = acceleració de la gravetat = 9,81 m/s2 .
El mateix nombre que ens indica el pes d’un cos en kp, ens indica la seva massa
en Kg. Així per exemple, si la massa és 100 kg, el seu pes serà 100 kp
100 kp. 9,81N/1 kp = 981 N ; també p = m · g = 100 · 9,81 = 981 N

𝑚
Sabem que ρ = 𝑉 per tant, m = Vρ i llavors p = m · g = V · ρ · g = Abase L ρ g (N)
ja que V = Abase L , en barres, perfils laminats, cables...

V = volum del cos en m3 L= longitud en m

ρ= densitat del cos en Kg/m3 Abase= Area o secció del cos en m2

m= massa del cos en Kg g = aceleració de la gravetat = 9,81 m/s2

EXERCICI RESOLT

La densitat de l’acer és ρ= 7800 Kg/m3. Quin és el pes d’una barra d’acer de secció
quadrada de 10 mm de costat i 1.2 m de llargaria?

Calculem el volum de la barra de secció quadrada V = Abase L = c2 L = (10.10-3)2 1,2 =

1,2. 10-4 m3

Llavors el pes, p = m · g = V · ρ · g = 1,2. 10-4 m3 · 7800 Kg /m3 · 9,81 m/s2= 9,182 N

5
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

2. ESFORÇOS
Quan apliquem una força a un cos, diem que aquest cos està sotmès a un
esforç. La resistència o capacitat d'un cos per suportar un determinat esforç
depèn:

● Del material amb què ha estat construït.

● De les dimensions.
● De la forma.
● Del tipus d'esforç, és a dir, de la manera com actuen les forces sobre
l'objecte.

Podem distingir cinc tipus d'esforç: esforç de tracció, esforç de compressió,

esforç de flexió, esforç de torsió i esforç de cisallament.

2.1. Tracció
L'esforç de tracció es produeix quan dues forces oposades (de sentit contrari)
actuen sobre un cos i tendeixen a estirar-lo o allargar-lo. És el cas, per
exemple, del cable que mou un ascensor, dels cables que subjecten un pont
penjant o dels cables que eleven la càrrega d'una grua.

Esforç de tracció i deformació del cos

Els cables de les grues treballen a tracció

En aquest cas, la resistència del cos depèn bàsicament, a més del material, de
la seva secció o gruix. La forma no hi influeix gaire. Aquest tipus d'esforç pot
arribar a provocar el trencament del cos.

Els cossos que han de ser sotmesos a tracció poden ser flexibles, però no han
de ser gaire elàstics.

6
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

Els fils, les cordes i els cables són elements resistents a la tracció, principalment
si són gruixuts i d'acer, que és un material molt resistent. Els fils, les cordes de
fibres sintètiques, com ara el niló, són també molt resistents i molt utilitzats en
nombroses aplicacions. Finalment, les fibres naturals, com ara el cotó, són
materials prou resistents, però no tant com els anteriors.

L’esforç unitari (σ) o simplement esforç, també s’anomena tensió normal, és

la relació entre la força F aplicada a un material i la secció A sobre la qual s’aplica,
es a dir, la força aplicada per unitat de secció
𝐹 𝑁
σ= ( )
𝐴 𝑚𝑚2

La secció d'un cos és la superfície o àrea (A) que resulta en tallar-lo amb un pla
perpendicular al seu eix longitudinal.

EXERCICI RESOLT

Calcula l’esforç unitari, al qual, està sotmès un cable d’acer de 15 mm de

diàmetre si ha de suportar un pes de 10000 N
𝜋𝑑 2 𝜋.152
Calculem l’àrea o secció del cable, aplicant l’àrea del cercle A= = =
4 4
176,71 mm2
𝐹 10000 𝑁
σ= = = 56,59 o (Mpa)
𝐴 176,71 𝑚𝑚2

7
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

2.2. Compressió
Les potes d'una cadira, quan ens hi asseiem, suporten un esforç de
compressió, ja que han d'aguantar el pes del nostre cos. Aquesta classe
d'esforç es produeix quan les forces que actuen sobre un objecte van en la
mateixa direcció però són oposades; en aquest cas tendeixen a aixafar-lo o a
escurçar-lo. Els pilars i les columnes dels edificis o les potes d'una taula són
també exemples d'elements sotmesos a compressió.
Les potes d’una cadira o una columna
suporten esforços de compressió

Compressió amb aixafament

Un cable, una corda o un fil, tot i que poden ser molt resistents a la tracció, no
permeten esforços de compressió, perquè, com que són flexibles, no són
capaços ni d'aguantar la força del seu pes.

Per suportar bé l'esforç de compressió cal que el cos sigui rígid i, preferentment,
ample i no gaire llarg. Una columna que hagi de suportar un esforç de compressió
important ha de ser ampla i no gaire alta. Si és prima i llarga, abans d'aixafar-se
o trencar-se es pot doblegar; llavors diem que es vincla.

2.3. Vinclament
El vinclament és la deformació que sofreixen els cossos sotmesos a compressió
quan són llargs i prims.

8
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

2.4. Flexió
Quan les forces o les càrregues que actuen sobre una peça s'apliquen contra el
seu eix longitudinal i tendeixen a corbar-la, diem que la peça suporta un esforç
de flexió. És el cas, per exemple, d'una prestatgeria plena de llibres, de les
bigues que aguanten un sostre, dels balcons, d'una passarel·la, d'una canya de
pescar o del trampolí d'una piscina.

No s'ha de confondre la curvatura produïda en un cos per un esforç de

compressió amb vinclament amb la curvatura produïda per un esforç de flexió.
Si bé en tots dos casos el cos es corba, les forces hi actuen de manera diferent.

La resistència d'un cos a la flexió, a més del material, depèn de la longitud i de

la forma de la secció. En general, com més gran és la secció del cos, més
resistent és a la flexió; però per suportar bé l'esforç de flexió cal que tingui un
bon cantell i aplicar-hi la força en la direcció de l'aresta llarga del cantell. Com
més llarg és un cos i més petit el seu cantell, menys resistència té a la flexió.

Com més llarg és el cos i més petit és el Com més curt és el cos i més gruixut el
cantell, menys resistència a la flexió cantell, més resistència a la flexió

Les bigues dels edificis treballen a flexió

Esforços de flexió

9
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

2.5. Torsió
L'efecte de l'acció de les forces que fan que un cos giri o es torci s'anomena
esforç de torsió. Quan collem un cargol, quan l'eix d'un motor fa girar una
màquina o quan girem el manillar d'una bicicleta o el volant d'un cotxe, es
produeixen esforços de torsió als seus eixos.

Com més gruixut és el cos, més resistent és a la torsió. Ara bé, com en els cossos
sotmesos a compressió, la secció no és del tot determinant, sinó que ho són les
dimensions, és a dir, la proporció entre l'amplada i la llargada: com més ample i
curt, més resistent.

Esforços de torsió

2.6. Tallant o Cisallament

Si tallem amb unes tisores paper, roba o qualsevol altre element, el que fem és
concentrar dues forces oposades en una mateixa part d'aquest element. Si les
forces són prou grans i vencen la resistència que ofereix el material, el resultat
és obvi: el tallem. L’esforç de cisallament o tallant.es produeix quan dues
forces oposades són aplicades en la mateixa zona de l’objecte intentant tallar-lo

Aquest tipus d'esforç també es dóna, per exemple, en les unions cargolades o
reblades i en les zones de suport de les bigues. Eines i aparells, com ara tisores,
alicates de tall o cisalles, utilitzen aquesta classe d'esforç per tallar materials.

10
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

3. LES PROPIETATS MECÀNIQUES DELS MATERIALS

Una de les conseqüències de l’aplicació de forces a un cos és que aquest es pot
deformar, és a dir, es pot doblegar, aixafar, estirar, arrugar i, fins i tot, si la força
és prou intensa, trencar. El que succeirà dependrà en gran part del tipus de
material de què és fet, a més de la seva forma i de la intensitat de la força
aplicada.

Les propietats mecàniques determinen el comportament dels materials quan

estan sotmesos a esforços (forces).

3.1. Resistència
Quan camines sobre un pont, t’asseus en una cadira o agafes un ganivet per
tallar, aquests objectes no es trenquen ni es deformen visiblement. Això vol dir
que són resistents.

Anomenen resistència a la capacitat que té un material de suportar esforços

sense deformar-se excessivament ni trencar-se.

Podem establir cinc tipus de resistència mecànica d’acord amb els cinc tipus
d’esforç als quals poden estar sotmesos els materials: resistència a la tracció, a
la compressió, a la flexió, a la torsió i al cisallament.

11
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

3.2. Tenacitat i Fragilitat

Un martell és una eina que serveix per donar cops, i la seva característica tècnica
més important és la seva resistència al trencament. També hi ha materials que
es dobleguen, s’aixafen... però no hi ha manera de trencar-los. Els materials que
tenen aquesta propietat s’anomenen tenaços.

La tenacitat és la propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops

sense trencar-se. És la capacitat de resistència al xoc.

La fragilitat és la propietat contrària a la tenacitat. Els materials fràgils es

trenquen fàcilment en rebre cops o xocs.

El vidre és un exemple de material fràgil (en ser colpejat es trenca fàcilment) però
bastant resistent a alguns esforços. S’utilitza, per exemple, per fabricar taules,
prestatgeries, finestres, peixeres, etc.

NOTA: No hem de confondre la residència amb la tenacitat. Un material pot ser

fràgil (o poc tenaç) però en canvi ser molt resistent a alguns esforços. De la
mateixa manera, un material tenaç pot ser poc resistent a certs esforços.

12
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

3.3. Elasticitat
L’elasticitat és la propietat que tenen els materials de recupera la seva forma
original després d’haver estat deformats per un esforç.

Tot i això, hi ha un límit de força, anomenat límit elàstic, a partir del qual la
deformació és permanent i el material pot arribar a trencar-se.

3.4. Plasticitat
La plasticitat és la capacitat d'alguns materials de deformar-se permanentment
sense trencar-se. Dins dels materials plàstics hi ha dos tipus:

-Mal·leables: És a dir, quan es deformen, ho fan en forma de làmina. Exemples

de materials mal·leables són l'or, l'acer i l'alumini.

-Dúctils: Són materials que es poden deformar en forma de fils prims. Exemples
de materials dúctils són el coure, l'estany i l'acer

L'acer està present en els dos tipus, i això és degut a que alguns materials poden
presentar les dues característiques simultàniament.

13
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

3.5. Duresa
La duresa és la resistència que té un material a ser ratllat. És molt freqüent que
els materials que són durs siguin alhora fràgils. Un exemple n'és el vidre. Els
materials durs tenen molta resistència al desgast, i s'usen en la fabricació d'eines
de tall. Per saber la quantitat de duresa que té un material, s'usa l'escala de
Mohs, en el que els materials estan classificats segons la seva duresa. Un altre
exemple de material dur és el diamant, i un exemple d'un material amb poca
duresa és el grafit.

Friedich Mohs (1773-1839)

Mohs va ser un geòleg alemany, que va estudias química, matemàtica i física.

Per classificar els minerals, va començar per les seves caracterísiques físiques,
en comptes de, com s'havia fet abans, per la seva composició química. Amb
les dades obtingudes va crear l'escala de duresa, utilitzada actualment, tot i
que coneguda com escala de Mohs.

L'escala va des del número 1 fins al 10. Com a material més dur, a la posició
número 10, tenim el diamant. El talc és el más tou, amb un 1.

Amb l'escala es pot calcular la duresa de qualsevol material. Només cal ratllar-
lo amb un dels de la llista. Si el de la llista resulta ratllat, el material serà més
dur que aquest. En canvi, si el material de l'escala ratlla a l'altre, serà aquest el
més tou.

A més, hi ha formes més ràpides per calcular-ho. Si es ratlla amb l'ungla d'un
dit és inferior a 2, i si es ratlla amb un vidre, és inferior a 5.

14
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

ESCALA DE MOHS DURESA DELS MINERALS

Duresa Mineral Equivalent quotidià

10 Diamant diamant sintètic

9 Corindó rubi

8 Topazi paper d'esmeril

7 Quars ganivet d'acer

6 Ortòclasi / Feldespat

5 Apatit vidre

4 Fluorita clau de ferro

3 Calcita moneda de bronze

2 Guix ungla del dit

1 Talc pols de talc

15
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4. ESTRUCTURES
Per construir un pont, un edifici o una màquina de grans dimensions, com ara
una grua, no és possible utilitzar un sol element que resisteixi bé les forces que
han de suportar; a més, seria difícil de construir i de transportar. Per tant, cal unir
molts elements entre ells per formar una estructura, que haurà de suportar el
pes i les càrregues addicionals de l'edificació o de la màquina, i que facilitarà de
construir-la o transportar-la.

Una estructura és un conjunt de peces o d'elements units entre si, que serveixen
de suport i d’esquelet d’alguna cosa amb la funció bàsica de suportar forces
sense deformar-se

Tota estructura, per realitzar correctament la seva funció ha de complir tres

condicions:

- Ser resistent, per suportar les càrregues a les quals està sotmesa
- Ser rígida, perquè no es deformi per l’acció d’esforços
- Ser estable, per no bolcar quan està sotmesa a forces externes.

A més, també convé que sigui tan lleugera com es pugui: pesarà menys,
estalviarem material i serà més econòmica.

El xassís d'un cotxe o d'una moto, el quadre d'una bicicleta o la carcassa d'una
rentadora són exemples d'estructures de màquines. Fins i tot el nostre cos té una
estructura –l'esquelet– que fa possible que ens mantinguem drets, que ens
moguem i que efectuem forces.

Per tant, les funcions bàsiques de tota estructura són: suportar l'acció de forces
exteriors i interiors, aguantar el propi pes i el de les càrregues que li
carreguem i mantenir l'estabilitat. Això implica que abans de construir una
estructura s'han de triar adequadament els materials, la forma i la disposició dels
seus elements.

16
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4.1. Elements de les estructures

Els elements d’una estructura són les peces que li donen resistència i suporten
els diferents esforços que hi actuen. Els més rellevants són:

4.1.1 Fonaments

En algunes estructures, com ara els edificis, és la part que està sota terra i que
serveix de base.

4.1.2 Elements verticals

Aquests elements verticals de les estructures solen suportar esforços de

compressió i, en ocasions, esforços laterals de flexió. Exemples: columnes,
pilars, potes, murs de càrrega, murs de contenció, etc.

4.1.3 Elements horitzontals

Són les peces disposades en forma horitzontal (solen ser més llargues que no
pas amples) que serveixen per suportar càrregues i que estan sotmeses a
esforços de flexió. També solen suportar esforços de cisallament. Són peces
resistents, generalment de forma prismàtica i massisses o constituïdes per un o
més perfils, que serveixen per suportar càrregues.

4.1.4 Tirants

Són cables o barres, sotmesos a esforços de tracció, que serveixen per

augmentar l’estabilitat i la resistència de les estructures. Els podem trobar als
ponts penjants, les antenes de televisió, els suports de rètols, etc.

4.1.5 Perfils

Les grans estructures metàl·liques es

construeixen bàsicament amb perfils
estructurals d’acer laminat en calent.
Tanmateix, les més petites utilitzen sovint
tubs estructurals (de secció rodona, quadrada
o rectangular). No obstant això, cada cop són
més freqüents les estructures metàl·liques
fetes amb perfils i tubs d’alumini.

4.1.6. Arcs, voltes i cúpules

Són elements arquitectònics que mitjançant l’ús de formes corbades serveixen

per cobrir espais i recintes.

17
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4.2 Tipus d’estructures

Totes les estructures compleixen les mateixes funcions, però no totes són iguals.
Observa, si no, la forma de les estructures d'un cotxe, d'un edifici, d'una grua de
construcció, d'un contenidor d'escombraries o d'un carretó de supermercat.

Antigament, la majoria d'estructures eren formades per blocs de pedra, perquè

no hi havia bigues d'acer, formigó o altres elements resistents. Els blocs de pedra
eren col·locats de manera que les forces que havien de suportar es distribuïen
entre ells i els mantenien units formant un tot resistent. Fixa't en les columnes o
les arcades fetes de blocs de pedra de les catedrals, els aqüeductes, etc.

Els diferents blocs de pedra de les arcades treballen a compressió; això els
manté units, fins al punt que sovint ni tan sols s'han d'ajuntar amb morter o
ciment. Hi ha diferents tipus d'arcs, encara que els més clàssics són els de mig
punt, l'apuntat, de ferradura i el lobulat.

Consegüentment, podem distingir diferents tipus d’estructures:

4.2.1. Estructura d'armadura

Està formada per un conjunt d'elements resistents, units o engalzats entre si, que
constitueixen l'esquelet de diversos tipus d'objectes o construccions. Les més
corrents són les estructures metàl·liques i les de formigó armat.

En són exemples les estructures d'edificis, ponts metàl·lics, grues de construcció,

gronxadors, bastides, torres d'alta tensió, cadires, taules, carretons de
supermercat, etc.

Cadires amb estructura d’armadura

Segons la disposició dels seus elements, aquest tipus d’estructures les podem
classificar en tramades, triangulades i penjants.

18
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4.2.1.1 Estructures Tramades

Són les formades per barres verticals (columnes i pilars) i barres horitzontals
(bigues) que s’uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes
tridimensionals. Els materials més utilitzats en aquest tipus d’estructures són el
formigó armat, l’acer i en menor mesura la fusta. Són les estructures utilitzades
en la construcció de cases i d’edificis.

4.2.1.2. Estructures Triangulades

Tres peces unides formant un triangle constitueix una

estructura rígida encara que les seves unions no ho
siguin. La forma més simple que proporciona rigidesa i
una resistència més gran a l'estructura és la triangular.
Gairebé totes les grans estructures metàl·liques (ponts,
cobertes de naus, grues de construcció, torres d'alta
tensió, etc.) adopten aquesta figura poligonal. Tres peces
unides formant un triangle constitueixen una estructura rígida encara que les
seves unions no ho siguin. Recorda que les unions poden ser rígides o
articulades; les primeres no permeten el moviment dels elements units entre
ells; en canvi, les segones sí. El punt on s'uneixen els elements o barres d'una
estructura s'anomena nus.

Si necessitéssim una estructura en forma de quadrilàter, hauríem de fer rígida

com a mínim una de les unions. De fet, com que hi hauria dos elements units
entre si que es comportarien com un de sol, el resultat seria com si només hi
hagués tres elements, una disposició equivalent a la triangular.

19
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

Cintra o encavallada

Es tracta d’estructures de barres normalment metàl·liques o de fusta. La

triangulació fa que l’estructura no sigui deformable i és una bona solució per a
cobertes de grans llums (llum és l’espai que queda lliure entre els suports d’una
biga o encavallada).El triangle és l’únic polígon no deformable, per la qual cosa,
s’utilitza amb molta freqüència en la construcció d’estructures.

L'encavallada és una estructura triangular

formada por barres d’acer o de fusta que
s’utilitza en la construcció de teulades i
cobertes i serveixen per sostenir les bigues
d’una teulada a dos vessants encara que
també poden utilitzar-se en estructures
verticals com per exemple en torres.

4.2.1.3. Estructures Penjants

Les estructures penjants són les que suporten el pes de la construcció per mitjà
de cables o barres (anomenats tirants) que van units a peces de suport. Són
utilitzades en ponts, envelats, etc.

Pont penjant

Ponts penjants

Basen el seu funcionament en la utilització de cables d’acer dels quals pengen

l’estructura que s’anomenen tirants. Quan aquests es poden regular estirant-los
més o menys s’anomenen tensors. Els cables només suporten esforços de
tracció però tenen l’avantatge de poder adaptar la seva forma a les càrregues
que reben en cada moment
20
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

Alguns dels ponts penjants més grans del món són:

● Akashi-Kaikyo (Japó)
● Rion-Antirion (Grecia)
● Golden-Gate (USA)

Tipus de ponts

4.2.2. Estructura Laminar o de Carcassa

Està formada per làmines o plafons units entre si i que solen envoltar l'objecte.
En són exemples la carrosseria d'un vehicle, el fuselatge d'un avió, un contenidor
d'escombraries, un bolígraf, una llauna de conserva o les carcasses de diversos
aparells –rentadora, ordinador, televisor, etc.

21
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

Estructura de carcassa d’un automòbil i d’un

telèfon mòbil

4.2.3. Estructures Massives

Són estructures molt pesants i massisses

que concentren gran quantitat de material.
Exemples: piràmides, embassaments,
cimentacions, etc.

4.2.4. Altres tipus d’estructures

A més de les estructures estudiades fins ara, hi ha altres tipus d’estructures com
ara les de voltes, les pneumàtiques i les geodèsiques.

4.2.4.1. Gelosies

Una gelosia és una forma estructural formada per la interconnexió de membres

rectilinis, sovint formant unitats triangulars. Així, s'aconsegueixen, per a unes
dimensions similars, Bigues més lleugeres que les d'ànima plena. Les gelosies
que fan funció de biga mestra s'anomenen encavallades. Segons la disposició
de diagonals i muntants, algunes gelosies han adoptat el nom propi de la persona
que les ha estudiat, introduït o patentat per primera vegada

Esquema d'una gelosia Long Esquema d'una gelosia Pratt

Esquema d'una gelosia Howe Esquema d'una gelosia Warren

22
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

4.2.4.2. Unions Rígides i Articulades

Fixa't en aquesta imatge: les dues peces

de l'esquerra no es deformaran fàcilment
perquè la seva unió és rígida; en canvi, la
de la dreta no ho és, i es podrà deformar
amb facilitat

El sistema emprat per fer les unions en els nusos depèn del material i de si cal
desmuntar l'estructura. Per exemple, les unions d'estructures metàl·liques fixes
solen ser soldades. Antigament es feien servir les unions reblades, però avui dia
tan sols s'utilitzen en casos molt determinats, com ara les estructures
metàl·liques d'alumini, ja que aquest material no es pot soldar fàcilment. Si
l'estructura ha de ser desmuntable, els seus elements s'uneixen principalment
amb cargols o passadors. També en estructures d'acer s'utilitzen molt les
unions soldades, generalment en combinació amb les cargolades. Les
estructures metàl·liques tenen diversos inconvenients. El més important és la
conservació, ja que l'acer es rovella i cal pintar-lo molt sovint. A més, en cas
d'incendi, l'acer es deforma molt, fet que provoca l'enrunament de la construcció
amb molta més facilitat. Per evitar aquests inconvenients en habitatges i en
construccions civils, actualment es fan servir estructures de formigó armat.

23
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

5. DISSENY D’ESTRUCTURES
A l'hora de dissenyar una estructura cal tenir en compte diversos factors, a fi que
pugui suportar les forces i complir la funció a què està destinada. Els factors més
importants són el material, la forma i l’estabilitat.

5.1. Materials
Les propietats mecàniques d'un material són determinants a l'hora d'escollir quin
és el més adequat per a una estructura. La característica més important d'aquest
material és la resistència, ja que els pesos o càrregues que haurà de suportar i
la capacitat del material de resistir els esforços i evitar les deformacions fan que
calgui adoptar materials resistents. És per això que les estructures es
construeixen amb materials com l'acer, l'alumini, el formigó armat, el pretesat, el
posttesat, la fusta i el plàstic, tots prou resistents

Estructura de formigó armat en uns edificis en construcció

A més, caldrà tenir en compte altres propietats, com ara la lleugeresa, el preu, la
resistència a l'oxidació (a rovellar-se), la dilatació o la disponibilitat.

5.2. Forma
Per dissenyar una estructura, no s'ha de pensar únicament que ha de poder
aguantar correctament les càrregues i els esforços a què la sotmetrem, sinó que
també s'ha de preveure la forma més adequada a la seva funció; és a dir, no és
el mateix una estructura per a una grua que per a un pont o una màquina.

24
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

5.3. Estabilitat
L'estructura també ha de tenir estabilitat, és a dir, no pot bolcar ni caure amb
facilitat. Pensa, per exemple, en una porteria de futbol sala, o en una cistella de
bàsquet. És molt important assegurar que aquestes estructures no puguin bolcar
mai, encara que algú s'hi pengi, perquè, si caiguessin, podrien causar danys molt
greus a les persones.

Bases estables per para-sols

Per incrementar l'estabilitat de l'estructura i evitar que tombi o que trabuqui,

s'utilitzen diversos sistemes:

● Fixar l'estructura a terra per mitjà de

claus, cargols, fonaments, etc.
● Augmentar la massa de la base.
● Augmentar la superfície de la base
de suport
● Col·locar-hi tirants o cables tensors
● Abaixar el centre de gravetat

25
 Unitat 3 – Estructures i esforços mecànics

6. SIMULACIÓ DIGITAL D’ESTRUCTURES

La simulació digital és la reproducció artificial d’un sistema real, basat en
l’execució d’un programa en un ordinador, per realitzar experiments i observar el
comportament davant de diferents situacions.

6.1. Avantatges
- Es pot aplicar quan no és pràctic experimentar amb l’estructura real en el
seu entorn natural, ja sigui per qüestions de dimensions, de temps, de
seguretat, etc.
- Permet analitzar les característiques de disseny de l’estructura per parts.
- Permet detectar problemes no previstos abans de construir-la.
- Es pot aplicar quan és necessari veure el comportament de l’estructura
durant un període molt llarg de temps o situacions de risc (per exemple,
impactes, moviments sísmics o huracans).
- Fa l’estructura més fiable i segura.

26