Unitat 4 – Màquines i mecanismes

TECNOLOGIA 3R ESO
MIQUEL EXPÓSITO
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

ÍNDEX
1. LES MÀQUINES .....................................................................................................................................2
1.1 Classificació de les màquines ...................................................................................................3
1.2.Parts d’una màquina ......................................................................................................................4
2. LES MÀQUINES SIMPLES ......................................................................................................................5
2.1. La palanca ......................................................................................................................................5
2.2.La roda............................................................................................................................................7
La politja i el polipast........................................................................................................................7
2.3.El pla inclinat ..................................................................................................................................9
Els cargols: una aplicació del pla inclinat ...................................................................................... 10
3. MECANISMES .................................................................................................................................... 11
3.1.Mecanismes de transmissió del moviment................................................................................. 11
Velocitat i relació de transmissió .................................................................................................. 12
Transmissió per corretges ............................................................................................................. 13
Freqüències i relacions de transmissió de les politges ................................................................. 14
Transmissió per engranatges ........................................................................................................ 15
Velocitats i relacions de transmissió dels engranatges ................................................................. 16
Transmissió per cadenes ............................................................................................................... 17
3.2.Mecanismes de transformació del moviment ............................................................................ 18
Mecanisme biela-manovella ......................................................................................................... 18
Lleva .............................................................................................................................................. 18

1
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

1. LES MÀQUINES

Segurament has sentit alguna vegada una frase com aquesta: «Estàs fet una
màquina!»; segur que sí, però quina relació pot tenir una persona amb una màquina i
per què és positiu el fet que t’hi comparin?
Exemples n’hi ha molts: un futbolista que marca quatre gols en
un partit, un atleta que corre a gran velocitat, un metge que
opera amb gran precisió, un culturista que aixeca un pes
enorme... Què tenen en comú totes aquestes persones?
Efectivament, tots fan el seu treball millor, ja sigui per la rapidesa
en fer-ho, per l’esforç emprat o per l’exactitud en l’execució.
Però, per molt bons que siguem, sempre hem tingut la necessitat
de realitzar les feines amb el mínim esforç possible. Si mirem
enrere, veurem que els nostres antecessors feien servir la força
dels animals per treballar; era l’anomenada «força de sang»
(avui en dia, encara hi ha cultures que en fan ús). Més endavant,
s’aprofitaren les energies de la natura: la força del vent i de
l’aigua. Després, es construirien màquines senzilles, com la
palanca, la roda o la politja.

Una màquina és un conjunt de mecanismes, amb moviments coordinats, que

transforma una forma d’energia en treball útil o en un altre tipus d’energia.

Les màquines són capaces de facilitar la realització de treball suplint o multiplicant

l’esforç humà. Disposem de molts tipus de màquines i, segons les transformacions
que fan, produeixen efectes diferents. En les figures següents en podem veure uns
exemples.

2
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

1.1 Classificació de les màquines

Les màquines, de les quals hi ha una gran diversitat, es poden classificar d’acord amb
diferents criteris: segons la seva finalitat, segons l’energia primària que utilitzen, etc.
Tanmateix, un criteri usual per fer-ho és en funció de la seva complexitat:
• Màquines simples: són dispositius senzills, amb un o dos elements que
només requereixen d’una força per funcionar. Les màquines simples s’utilitzen
per multiplicar forces o moviment. Exemples: palanca, roda, pla inclinat...
• Màquines complexes: transformen l’energia d’entrada, que pot provenir de la
natura (vent, aigua o foc) o d’algun combustible, en energia mecànica o altres
energies. En general, parlem de màquines motrius, com per exemple: un
automòbil, una turbina, un tractor, un coet, un robot, etc.

D’altra banda, les màquines també les podem classificar, segons l’àmbit d’aplicació al
qual pertanyen, en: domèstiques, industrials, agrícoles, etc.

3
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

1.2. Parts d’una màquina

Tot i la gran diversitat de màquines, en general en podem diferenciar quatre grans

parts: l’estructura (que és on es fixen totes les altres parts), el motor (que és la peça
fonamental encarregada de produir la transformació d’energia), els dispositius de
control i, finalment, els mecanismes (que ens permetran transmetre força i moviment).

4
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

2. LES MÀQUINES SIMPLES

Les màquines simples són dispositius senzills,

constituïdes bàsicament per un sol element, que
s’apliquen per ampliar l’efecte d’una força i són la base
per a la construcció d’altres màquines.
Arquímedes de Siracusa (287-212 aC) va ser un dels
primers a donar a conèixer la teoria del funcionament de
les màquines simples. En aquell temps, eren
anomenades les cinc grans: la roda, la palanca, el pla
inclinat, la falca i el cargol (les dues últimes es basen en
el pla inclinat).

2.1. La palanca

La palanca és, segurament, la primera màquina simple, ja usada des del paleolític,
que ens permet fer moltíssimes tasques fàcilment.

Una palanca consisteix en una barra rígida capaç de girar al voltant d’un punt de
suport o fulcre.

5
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Per tal que la palanca estigui en equilibri, cal que el producte de la força F pel seu
braç o distància al suport (d1) sigui igual al producte de la resistència pel seu braç o
distància (d2). Això es coneix com a llei de la palanca:
𝐹⋅𝑑1=𝑅⋅𝑑2

La palanca ens permet multiplicar la força que fem; com més lluny del punt de suport
estiguem, menys força haurem de fer. Segons la posició del punt de suport respecte
de les forces, podem distingir tres tipus de palanques: de primer grau, de segon grau i
de tercer grau.

EXEMPLE 1
Imagina’t que volem moure una caixa de 3 000 N de pes. Agafem una barra de 2,2 m
de longitud i la recolzem en un punt de suport situat a 0,2 m d’un extrem de la barra,
tal com mostra la fig. 2.16. Quina força caldrà aplicar a l’altre extrem de la barra per
iniciar el moviment? Quin avantatge mecànic tindrà la palanca?

Considerem que el pes de la caixa és la

resistència (R) i que d1 i d2 són els braços de
palanca de la força i de la resistència,
respectivament.

Per tant, si tenim:

𝑅 = 3000 N, 𝑑1 = 2,2−0,2 = 2 m i 𝑑2 = 0,2 m
6
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Llavors, aplicant la llei de la palanca i substituint els valors:

𝐹⋅𝑑1 = 𝑅⋅𝑑2 ; 𝐹⋅2 m =R⋅0,2 m

𝐹= 3000 N⋅0,2 m / 2 m = 300 N

Finalment, calculem l’avantatge mecànic a partir de la seva expressió matemàtica:

𝑖= 𝑅/𝐹=3000 N / 300 N = 10

Com pots observar amb el valor de l’avantatge mecànic, la força que hem d’aplicar és
10 vegades més petita que la resistència que cal vèncer. Això és a causa que el braç
de palanca de la força (2 m) és 10 vegades més gran que el braç de palanca de la
resistència (0,2 m).

2.2. La roda

Un dels invents més notables de la humanitat és la roda. Les seves aplicacions són
moltes: el transport de càrregues amb carros, la politja, la roda hidràulica, el torn, la
roda de molí, etc.

La politja i el polipast

Una manera més fàcil i còmoda per poder aixecar pesos de forma vertical és fer ús de
la politja o corriola.

Una politja o corriola és una roda que té la superfície central en forma de canal per
la qual es fa passar una corda o una corretja. El seu principi de funcionament és el
d’una palanca de primer grau.

La distància de F i R al punt de suport és la mateixa (radi de la politja). Si volem

aixecar un càrrega (R), haurem de fer una força (F) d’igual magnitud.
7
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Com es pot observar, tot i la comoditat de la corriola, no ens serveix per amplificar la
força. Ara bé, si fem que la politja sigui mòbil, podrem duplicar la força que fem.

Si encara volem incrementar més la nostra força, llavors hem de fer una combinació
de politges; és el que anomenem polipast. En funció del nombre de politges mòbils
usades, podem obtenir avantatges mecànics més grans.

Els polipasts estan formats per politges fixes i politges mòbils. L’expressió que ens
determina la força que hem de fer és aquesta:
𝐹=𝑅 / 2𝑛

𝐹 = força necessària per elevar la càrrega

𝑅 = valor de la càrrega

𝑛 = nombre de politges mòbils

Per saber la longitud de corda estirada, fem servir la llei de la palanca:

𝐹⋅l1=𝑅⋅l2
On: l1 = longitud de la corda estirada, i l2 = alçada que puja la càrrega.

8
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

EXEMPLE 2
Amb un polipast format per tres politges mòbils es pretén elevar a 10 m d’alçada una
càrrega de 1 200 N. Quina força caldrà per iniciar el moviment? Quin serà l’avantatge
mecànic del polipast? I quina serà la longitud de la corda estirada?
• Si hi ha tres politges mòbils, també hi ha tres politges fixes; per tant:
𝐹 = 𝑅 / 2𝑛 = 1200 N / 2⋅3 = 200 N

• L’avantatge mecànic del polipast és:

𝑖 = 𝑅/𝐹 = 1200 N / 200 N=6

• La longitud de corda que haurem estirat serà:

𝐹⋅𝑙1 = 𝑅⋅𝑙2 ; 200 ⋅ 𝑙1 = 1200 ⋅ 10 , per tant, 𝑙1=60 m

2.3. El pla inclinat

A part de les politges, disposem d’altres màquines simples

que ens poden ajudar a desplaçar càrregues a diferents
altures. Els egipcis feien servir el pla inclinat per a la
construcció de piràmides.

El pla inclinat és una rampa que permet elevar

càrregues, fent menys força que si ho féssim
verticalment.

9
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Per aixecar la càrrega de la fig. 2.29, des de terra fins al punt C, ho podríem fer per la
rampa (partint de A) o aixecant-la des de B. El treball final serà el mateix. Quina és la
diferència? La força que haurem de fer!
Si pugem la càrrega per la rampa, recorrerem una distància (L) més gran. En canvi,
ens costarà menys esforç (F) que si la pugéssim a pols de B a C (h) .
Si el treball és el mateix, podem dir que:
𝐹⋅𝐿=𝑅⋅ℎ

Per tant:
𝐹=𝑅⋅ℎ/𝐿

Els cargols: una aplicació del pla inclinat

Els cargols estan formats per rosques, que són plans inclinats enrotllats sobre una
superfície cilíndrica. Quan s’aplica una força i es cargola, es multiplica la força
aplicada. La rosca està formada per filets, que es van introduint en el material a roscar
amb poc esforç. El pas de rosca és la distància que avança un cargol quan gira una
volta.

10
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

EXEMPLE 3
Cal traslladar un bloc de fusta de 4500 N de pes des d’un nivell fins a un altre superior,
2 m per sobre. S’ha pensat de fer servir un pla inclinat de 10 m de longitud entre nivells.
Quina força serà necessària per remuntar el bloc?

Per determinar la força, apliquem l’expressió del pla inclinat:

𝐹 = 𝑅⋅ℎ/𝐿 = 4500 N⋅2𝑚 / 10𝑚 = 900 N

3. MECANISMES

Fins ara ens hem ocupat de les màquines simples, la principal funció de les quals és
multiplicar la força. Les màquines més complexes, a més de poder multiplicar o dividir
forces, es caracteritzen per transmetre i/o transformar moviment. Aquestes màquines
estan formades per diferents peces anomenades mecanismes.

Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que fan

funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les
forces que actuen en una màquina.

Una bicicleta, una rentadora, una màquina de cosir; tots són exemples de màquines
compostes per diferents mecanismes (pinyons, corretges, etc.).
En funció de si modifiquem o traslladem el moviment, parlem de transmissió del
moviment o transformació del moviment.

3.1. Mecanismes de transmissió del moviment

Els mecanismes de transmissió del moviment permeten passar el moviment d’un eix
a un altre, modificant la velocitat i el sentit de gir. Els més importants són:
transmissió per engranatges, per cadenes i per corretges.

11
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Velocitat i relació de transmissió

Les politges, els engranatges i els pinyons són rodes que formen part dels
mecanismes de transmissió del moviment circular. La velocitat a què giren
s’anomena freqüència de rotació (n) i s’expressa en voltes per minut o revolucions per
minut (rpm).
La transmissió de moviment d’un eix a un altre es fa mitjançant rodes. En l’eix motriu
o d’entrada hi tenim acoblada la roda motriu, i a l’eix conduït o de sortida hi tenim
la roda conduïda.

La relació de transmissió (i) indica el nombre de voltes que fa l’eix conduït (n2) per
cada volta que fa l’eix motriu (n1)

Matemàticament, la relació de transmissió s’expressa així:

𝑖 = 𝑛2 / 𝑛1

i = relació de transmissió (no té unitats)

n1 = freqüència de rotació de l’eix motriu o de la roda motriu (rpm)
n2 = freqüència de rotació de l’eix conduït o de la roda conduïda (rpm)

En funció del resultat de l’operació, podem tenir:

a. i >1: la roda conduïda gira més ràpidament; per tant, és un
sistema multiplicador de velocitat.
b. i <1: la roda conduïda gira més a poc a poc; per tant, és un sistema reductor de
velocitat.

12
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

En les transmissions de moviment, la força transmesa és inversa a la velocitat. Així,

en un sistema multiplicador de velocitat tenim un sistema reductor de força, i a
l’inrevés.

EXEMPLE 4
En una transmissió per politges, la motriu gira a n1 = 300 rpm i la conduïda gira a n2
= 600 rpm . Calcula quina és la relació de transmissió. Es tracta d’un sistema reductor
o multiplicador de velocitat?
Apliquem l’expressió de la relació de transmissió:
𝑖 = 𝑛2/𝑛1 = 600 𝑟𝑝𝑚/300 𝑟𝑝𝑚 = 2
Com que i = 2, llavors es tracta d’un sistema que multiplica per dos la
velocitat i redueix per dos la força transmesa.

Transmissió per corretges

Una de les aplicacions més importants de les politges és la transmissió d’un moviment
giratori o de rotació d’un eix a un altre paral·lel. La corretja és un sistema flexible i molt
apropiat per dur a terme aquest tipus de transmissió. La corretja més usada és la de
tipus trapezial, però també s’usen les planes i les dentades.

Les principals característiques són la facilitat i senzillesa per transmetre el moviment

a llarga distància. No necessita un gran manteniment i és un sistema silenciós. Per
contra, la corretja pot lliscar entre les politges i no és adequada per transmetre grans
forces.

13
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Freqüències i relacions de transmissió de les politges

Si anomenem n1 i n2 les freqüències de rotació de la politja motriu i conduïda,

respectivament, i D1 i D2 els seus diàmetres, la relació de transmissió (i) la podem
calcular fent servir l’expressió:
𝑖=𝑛2/𝑛1=𝐷1/𝐷2

En funció dels diàmetres i la disposició de les corretges, amb dues politges podem
tenir quatre possibles acoblaments:

14
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

EXEMPLE 5
Per accionar un trepant de sobretaula (fig. 2.48) es col·loca una politja de 150 mm de
diàmetre en un motor elèctric. Aquesta politja s’enllaça mitjançant una corretja amb
una altra politja, que té un diàmetre de 100 mm, solidària a l’eix del trepant. Si el motor
gira a 1500 rpm, quina serà la freqüència de rotació
de l’eix conduït? Quina serà la relació de transmissió
(i) del mecanisme?
Per determinar la freqüència de rotació, fem:
𝑖 = 𝑛2/𝑛1 = 𝐷1/𝐷2 ; 𝑛2 = 𝑛1⋅𝐷1/𝐷2 = 1500⋅150/100
= 2250 rpm
Per determinar la relació de transmissió:
𝑖= 𝑛2/𝑛1= 2250/1500 = 1,5
Amb aquesta relació de transmissió, significa que
per cada volta que fa el motor, el trepant en gira 1,5.

Transmissió per engranatges

Els engranatges estan constituïts per rodes dentades, de manera que les dents de
l’una s’insereixen dins de l’altra. S’usen quan els eixos entre els quals s’ha de
transmetre el moviment són molt propers. Els engranatges més comuns són:
els helicoïdals, els rectes i els cònics.

15
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Les principals característiques són: transmissió molt fiable i exacta, ja que no existeix
el lliscament entre rodes. Poden transmetre esforços elevats. No són útils per a
transmissions a distància.

Velocitats i relacions de transmissió dels engranatges

Si anomenem n1 i n2 les velocitats de rotació de l’engranatge motriu i conduït,

respectivament, i z1 i z2, el seu nombre de dents, la relació de transmissió (i) la podem
calcular d’aquesta manera:
𝑖=𝑛2/𝑛1=𝑧1/𝑧2
En aquest tipus de transmissió, les dues rodes giren sincronitzades, però en sentit
contrari. En funció del nombre de dents de les rodes, tenim sistemes
reductors o multiplicadors de velocitat.

EXEMPLE 6

En una transmissió per engranatges, determina el nombre de dents que haurà de tenir
l’engranatge motriu si s’acobla a un motor que gira a 800 rpm i l’engranatge conduït
té 80 dents i ha de girar a 1 800 rpm. Determina també la relació de transmissió (i).

16
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

Per tant, es tracta d’un mecanisme multiplicador de velocitat.

Transmissió per cadenes

Aquest sistema incorpora els avantatges de les rodes dentades quant a la fiabilitat i la
resistència de la transmissió, i el de les politges pel que fa a la distància entre eixos.
Per contra, fa més soroll.

El càlcul de la velocitat i de les relacions de transmissió s’efectua com el dels

engranatges, però les dues rodes, plat i pinyó, giren en el mateix sentit.

17
 Unitat 4 – Màquines i mecanismes

3.2. Mecanismes de transformació del moviment

Els mecanismes que hem descrit fins ara transmeten moviments

circulars. Els que estudiarem a continuació transformen el
moviment circular en rectilini alternatiu o a l’inrevés. És el cas del
mecanisme biela-manovella i les lleves.

Mecanisme biela-manovella

El mecanisme biela-manovella transforma de manera il·limitada el moviment circular

en rectilini alternatiu i viceversa.

La manovella o maneta, anomenada també cigonyal, duu acoblada, mitjançant una

articulació, la biela. En l’altre extrem de la biela es fixa una altra peça,
anomenada pistó. En girar la maneta fem que el pistó, a través de la biela, llisqui dins
una guia de dreta a esquerra alternativament. Si fem moure el pistó alternativament
aconseguirem fer girar la manovella.
La principal aplicació la trobem en els motors d’explosió (cotxes, motos, etc.). També
és molt usat en les màquines de cosir.

Lleva

Les lleves s’utilitzen bàsicament per transformar moviments circulars en rectilinis

alternatius, però no a l’inrevés, com passa amb el mecanisme biela-manovella.

18