1.- Les màquines.

2.- Les màquines simples

3.- Mecanismes
1.- Les màquines.
1.1.- Classificació de les màquines
1.2.- Parts d’una màquina
1. L’home només té la seva força (muscular o de sang) per realitzar treballs de subsistència.

2. Utilització d’animals domesticats per utilitzar la seva força.

3. També farà servir l força de les fonts d’energia Vent i Aigua.

4. S.XVIII i s.XIX → Utilitza la força del vapor d’aigua i el foc que substitueix la utilització del
vent i de l’aigua.

5. Actualment utilitzem moltes fonts d'energia: Aigua, vent, sol, petroli, gas, etc.

La necessitat d’utilitzar totes aquestes forces per realitzar treballs ha fet que l’home
construeixi màquines.

LES MÀQUINES TRANSFORMEN LA FORÇA DE LES FONTS D’ENERGIA EN ENERGIA ÚTIL.

Funcions bàsiques de les màquines:

1. Suplir, estalviar o multiplicar l’esforç humà necessari per a la realització

d’un treball.

2. Aprofitar les energies que proporciona la natura.

Perquè una màquina funcioni es necessita energia!!!

Podem concloure que:

Una màquina és un conjunt de mecanismes, amb moviments coordinats, que

transforma una forma d’energia útil en treball útil o en un altre tipus d’energia.

Energia Treball o
d’entrada Màquina Energia de
sortida
1.1 Classificació de les màquines
En funció de la seva complexitat…
Màquines simples
Dispositius senzills amb un element o
dos (palanca, roda pla inclinat...) que
només requereixen d’una força per
funcionar.
Es fan servir per multiplicar forces o
moviment.
També les podem classificar segons l’àmbit d’aplicació al qual pertanyen:
domèstiques, industrials, agrícoles, ...
Màquines complexes
Màquines amb diversos mecanismes,
que transformen energia d’entrada
que pot provenir de la natura (aigua,
vent o foc) o d’algun combustible en
energia mecànica o altres energies.
Acostumen a ser màquines motrius.
Exemples de màquines complexes
Quina és l’energia d’entrada i quina l’energia o treball de sortida?

Exemples de màquines simples

Palanca Politja Roda Pla inclinat

1.2 Parts d’una màquina

Existeixen 4 grans parts:

1. Estructura: On es fixen la resta de

parts.
2. Motor: Peça fonamental per produir la
transformació d’energia.
3. Dispositius de control.
4. Mecanismes: Permeten transmetre
força i moviment.
2. Les màquines simples.
2.1. La palanca
2.2. La roda
- La politja i el polispast
2.3. El pla inclinat
- Els cargols: Una aplicació del pla inclinat
 Màquina Simple

És un mecanisme format per un sol element que s’utilitza per

multiplicar la força i per aixecar pesos a una certa alçada.
Tipus
Segons els filòsofs grecs n’hi ha 5 màquines simples:
La palanca, la roda, el pla inclinat, la rosca i el tascó.
Avantatge mecànic
La UTILITAT PRÀCTICA d’una MS és
l’avantatge mecànic, o poder realitzar un
treball (W) amb una força (F) més petita
que si no la tinguéssim.
Energia consumida (o treball aplicat) =
Treball útil (o resistent)

És la relació que existeix entre la força que podem equilibrar, o

resistència (R) i la força que aplicarem (F). Ens indica el poder
multiplicador d’una màquina.
i=10 → Per cada unitat de força
aplicada (F) es poden equilibrar
10 unitats de resistència (R).
2. Màquines simples

Les màquines simples són dispositius senzills, generalment formats per

un sol element, que requereixen únicament l’aplicació d’una força per
poder funcionar. Normalment s’utilitzen per multiplicar forces o
moviments.

-1er Gènere

-La palanca -2n Gènere

-3r Gènere
Classificació
Màquines simples -La politja
-La roda
-El polispast

-Pla inclinat
2.1 La palanca “Doneu-me un punt de suport i mouré el món”. S.III Arquímedes

Una palanca consisteix en una barra rígida capaç de girar al voltant d’un punt
de suport o fulcre.

Punt de suport o
fulcre

Força
aplicada Resistència o
càrrega
 Llei de la palanca

El producte de la força F pel seu braç o distància al suport (d1/dF) és igual al

producte de la resistència pel seu braç o distància (d2/dR).

F · d1 = R · d2
F · dF = R · dR
Permet multiplicar la força que fem!!!
L’avantatge mecànic (i):

Relació entre la resistència (R)

i la força (F) aplicada sobre
una màquina simple.

Què, qui, com (fragment palanca)

Classificació de la palanca

Les palanques les podem classificar en: palanques de primer grau, palanques de segon grau i
palanques de tercer grau.

d1 o dF: Braç de la força d2 o dR: Braç de la resistència

Distància des d’on s’aplica la força (F) fins al Distància de d’on s’aplica la resistencia (R)
punt de suport. fins al pun de suport.

Bp=d1+d2

Bp=d1
d1 > d2

Bp=d2

d2 > d1
Imagina’t que volem moure una caixa de 3.000 N de pes. Agafem una barra de 2,2 m de longitud i la recolzem
en un punt de suport situat a 0,2 m d’un extrem de la barra, tal com mostra la figura.
A.Quina força caldrà aplicar a l’altre extrem de la barra per iniciar el moviment?
B.Quin avantatge mecànic tindrà la palanca?

Dades
F= ? - d1 = 2m
R = 3000N - d2 = 0,2m

Apliquem la llei de la palanca...

F·d1 = R· d2

F· 2m = 3000N·0,2m

Calculem l’avantatge mecànic a partir de la seva expressió matemàtica:

La força que hem d’aplicar és 10 vegades més petita que la resistència que cal vèncer, ja que
és la mateixa proporció que els braços de palanca o distàncies al punt de suport:
El braç de la força és 10 vegades més gran que el braç de la resistència.
▪ Una mica d’Història ... Quan es va inventar? I
qui?
▪ Aquesta resposta no està clara però es creu
que va aparèixer al 3000 a.C. A
Mesopotàmia.
▪ Què fa la roda? La roda és una màquina
simple que ens evita el fregament i ens
serveix per arrossegar pesos amb facilitat.
▪ La roda és un dels invents més notables. Les
seves aplicacions són infinites.
▪ La politja, el torn, la mola o roda de molí, la
roda de timó, etc.
▪ Es fa servir per elevar càrregues verticalment.
▪ Actualment, s’utilitza en moltes màquines, com, en
les grues o en els vaixells de vela.
 A. La politja i el polispast
Una politja o corriola és una roda que té la
superfície central en forma de canal per la
qual es fa passar una corda o una corretja. El
seu principi de funcionament és el d’una
palanca de primer grau.
LA CORRIOLA: Una palanca amb els braços iguals
Corriola. Roda acanalada
que pot girar pel seu eix el
qual se fixa en un suport.
És una màquina simple amb
un avantatge mecànic igual a
la unitat.
No té poder multiplicador
ni de força ni de moviment.
 El polispast o politja mòbil
És usada per elevar o aixecar pesos.
En la antiguitat es feia servir molt en: pous per treure aigua i per elevar pesos i materials.
Existeixen des d’el s.II a.C. dibuixades per Heró d’Alexandria.

Si tenim més d’una politja i les combinem, la força encara es

redueix més. La combinació de politges s’anomena polispast.

Fixes
Format per Politges
Mòbils

F = força necessària per elevar la càrrega

R= valor de la càrrega

n= nombre de politges mòbils

Si fixem una corda reduïm la força a la meitat, però cal estirar-ne el doble del cable!!!
El polispast o pilitja mòbil

El polispast està format per una politja fixe i una mòbil,

a sota, enllaçades per la mateixa corda.
Si col·loquem dues o més politges mòbils, la força per
equilibrar la resistència serà:
 # total de politges?

Politges mòbils?

Politges fixes?

Per saber la longitud de corda estirada, cal fer servir la llei de la palanca!!!

L1 = Longitud de la corda estirada

L2 = Alçada que puja la càrrega

Exemple:
Amb un polispast format per tres politges mòbils es pretén elevar a 10m d’alçada una
càrrega de 1200N. Quina força caldrà per iniciar el moviment? Quin serà l’avantatge
mecànic del polispast? I quina serà la longitud de la corda estirada?

Dades
h= 10m
R = 1200N
n= 3
F=?
i= ?
L1=?
Activitats:
2.3 El pla inclinat

Un pla inclinat consisteix en una rampa que permet elevar càrregues, fent menys
força que si ho féssim verticalment.

Per remuntar la càrrega situada a

l'inici de pla inclinat fins al seu final
cal fer un treball W1:

W1=F·L
Aquest treball és el mateix que W2,
tal com si pugessin la càrrega
directament amb una corriola per
l’extrem elevat del pla inclinat:

W2=R·h

Si : W1=W2 F·L=R·h

d’on la força que caldrà fer per remuntar la càrrega serà:

 R és el pes del cos, h és l’alçada i L és la longitud
R del pla inclinat.

Avantatge mecànic del pla inclinat

Fem menys esforç si la longitud del pla inclinat és

gran comparada amb l’alçada.

Treball útil És el que obtenim de la màquina.

El treball útil és igual al consumit sinó existeix
fregament o si el rendiment es del 100%.
Treball consumit És el que consumeix la màquina.
A. Els cargols: Una aplicació del pla inclinat

• Els cargols estan formats per rosques, que són plans inclinats enrotllats sobre una superfície
cilíndrica.
• Quan s’aplica una força i es cargola, es multiplica la força aplicada.
• La rosca està formada per filets, que es van introduint en el material a roscar amb poc esforç.
• El pas de rosca és la distància que avança un cargol quan gira una volta.

Parts d’una rosca Exemples del cargol

Exemple
Cal traslladar un bloc de pedra de 4.500 N de pes des d’un nivell fins a un altre entre
els quals hi ha 2 m. S’ha pensat de fer un pla inclinat de 10 m de longitud entre els
dos nivells. Quina força caldrà fer per remuntar el bloc de pedra?

Dades
h= 2m
R = 4500N
L=10m
F=?

Per determinar la força, apliquem l’expressió del pla inclinat:

Activitats
8. Volem desplaçar 3 blocs de pedra de 3 000 N cada un, a diferents nivells. Disposem d'un tauló
de 15 m que l'utilitzarem com a pla inclinat. Calcula la força que caldrà fer per remuntar els
blocs. El bloc A l'hem de pujar 5 m, el bloc B l'hem de pujar 9 m i el C 20 m. En quin dels tres
casos haurem d'esforçar-nos menys.

9. Per entrar una màquina de 12000N de pes en un taller s’ha construït un pendent
de 12 m de llarg que salva un desnivell de 2m. Quina força caldrà fer per
desplaçar la màquina pel pendent?
10. Quina longitud ha de tenir un pla inclinat per reduir a la meitat la força que s’ha
d’aplicar per remuntar un objecte 10 m?
11. Un tamboret de l’aula de tecnologia té un pas de rosca de 4mm. Si volem pujar-lo
6 cm, quantes voltes hauria de donar-li?
3. Mecanismes.
3.1. Mecanismes de transmissió del moviment
3.1.1. Velocitat i relació de transmissió
3.1.2. Transmissió per corretges
3.1.3. Transmissió per engranatges
3.1.4. Transmissió per cadenes
3.2. Mecanismes de transformació del moviment
3.2.1. Mecanisme biella-manovella
3.2.2. Lleva
Mecanismes

Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.).

guiatge
Fan funcions de transformació del moviment.

transmissió
3.1 Mecanismes de transmissió del moviment

Permeten passar el moviment d’un eix a un altre, modificant la velocitat i el sentit de gir.

Engranatges Cadenes Corretges

3.1 Mecanismes de transmissió del moviment.
3.1.1. Velocitat i relació de transmissió

Transmissió circular! En el SI n s’expressa en min-1

Rodes: La velocitat angular ω és una
• Politges mesura de la n, unitat rad/s
• Engranatges Velocitat de gir = Freqüència de rotació (n) 1 volta = 2π rad
• Pinyons 1 rpm= 1min-1

Eix motriu: d’entrada.

Eix conduït: De sortida.

La relació de transmissió (i) indica el nombre de voltes que fa l’eix conduït

(n2) per cada volta que fa l’eix motriu (n1)

𝑛2 i = relació de transmissió (es adimensional, no té unitats)

𝑖= n1 = freqüència de rotació de l’eix motriu o de la roda motriu (rpm)
𝑛1 n2 = freqüència de rotació de l’eix conduït o de la roda conduïda (rpm)
La maneta fa moure l’eix motriu solidari a la roda motriu (la vermella), aquest
transmet el moviment, mitjançant la cadena, a la roda conduïda (la blava) i fa
girar la busca que es troba solidària a l’eix conduït.

Transmissió per engranatges.

Transmissió per corretja.

3.1 Mecanismes de transmissió del moviment
3.1.1. Velocitat i relació de transmissió

La relació de transmissió pot resultar…

i>1: Multiplicador de velocitat i<1: Reductor de velocitat

La roda conduïda gira més ràpidament. La roda conduïda gira més a poc a poc.

Important!!! Velocitat Força

Exemple

En una transmissió per politges la motriu gira a n1=300rpm i la conduïda gira a

n2=600rpm. Calcula quina és la relació de transmissió. Es tracta d’un sistema
reductor o multiplicador de velocitat?

𝑛2 600 𝑟𝑝𝑚 i=2 per tant i>1. Es tracta d’un sistema que multiplica per dos
𝑖= = =2
𝑛1 300 𝑟𝑝𝑚 la velocitat i redueix per dos la força transmessa.
Activitats

12. Determina la freqüència de rotació de la roda motiu d’una transmissió per politges en què la roda
conduïda gira a n2 = 600 rpm i la relació de transmissió és de i = 3.
13. En l’activitat anterior, si la roda motriu girés a n1 = 300 rpm, quina seria la relació de transmissió
(i)?
3.1 Mecanismes de transmissió del moviment
3.1.2. Transmissió per corretges

Sistema de transmissió flexible.

Trapezial Plana Dentada

Característiques:
• Facilitat i senzillesa per transmetre el moviment a llarga distància.
• No necessita un gran manteniment i és silenciós.

Desavantatges:
• La corretja pot lliscar entre les politges i no és adequada per transmetre grans forces.
Freqüències i relacions de transmissió de les politges

n1 i n2 : Freqüències de rotació de la politja motriu i conduïda.

D1 i D2 : Són els seus diàmetres.
𝑛2 𝐷1
Relació de transmissió: 𝑖= =
𝑛1 𝐷2
motriu conduïda motriu conduïda

motriu conduïda
motriu conduïda
Exemple

Per accionar un trepant de sobretaula, es col·loca una politja de 150 mm de diàmetre a un

motor elèctric. Aquesta politja s’enllaça mitjançant una corretja amb una politja, que té un
diàmetre de 100 mm, solidària a l’eix del trepant. Si el motor gira a 1500 rpm, quina serà la
freqüència de rotació de l’eix conduït? Quina serà la relació de transmissió (i) del
mecanisme?

Dades 𝑛2 𝐷1 𝑛1∙𝐷1 1500 𝑟𝑝𝑚 ∙ 150𝑚𝑚

𝑖= = 𝑛2 = = = 2250 𝑟𝑝𝑚
D1= 150 mm 𝑛1 𝐷2 𝐷2 100𝑚𝑚

D2 = 100 mm 𝑛2 2250 𝑟𝑝𝑚

𝑖= = = 1,5
n1= 1500 rpm 𝑛1 1500 𝑟𝑝𝑚

n2 = ? La relació de transmissió indica que per cada volta que fa el motor, el

i= ? trepant en fa 1,5.
3.1 Mecanismes de transmissió del moviment
3.1.3. Transmissió per engranatges

Els engranatges estan constituïts per rodes dentades.

• Útils quan els eixos de transmissió del moviment són propers.
• Transmeten potències elevades, esforços elevats.
• Ttansmissió molt fiable i exacta ja que No presenten lliscament.
• No són útils per a transmissions a distància.

Helicoidal Rectes Cònics

Velocitats i relacions de transmissió dels engranatges

n1 i n2 : Velocitats de rotació dels engranatges motriu i conduïda.

z1 i z2 : Són els seu nombre de dents.
𝑛2 𝑧1
Relació de transmisssió: 𝑖= =
𝑛1 𝑧2

Es produeix una inversió en el sentit de gir!!!

 Exemple

En una transmissió per engranatges, determina el nombre de dents que haurà de

tenir l’engranatge motriu si s’acobla a un motor que gira a 800 rpm i l’engranatge
conduït té 80 dents i ha de girar a 1800 rpm. Determineu també la relació de
transmissió (i).

Dades
n1= 800 rpm
n2 = 1800 rpm
Z2= 80 dents
𝑛2 𝑍1 𝑛2∙𝑍2 1800 𝑟𝑝𝑚 ∙ 80 𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠
Z1 = ? 𝑖= = 𝑍1 = = = 180𝑑𝑒𝑛𝑡𝑠
𝑛1 𝑍2 𝑛1 800 𝑟𝑝𝑚

𝑛2 1800𝑟𝑝𝑚 Mecanisme multiplicador!

𝑖= = = 2,25
𝑛1 800𝑟𝑝𝑚
3.1 Mecanismes de transmissió del moviment
3.1.4. Transmissió per cadenes

Aquest sistema incorpora els avantatges de les rodes dentades quant a la fiabilitat i la
resistència de la transmissió i el de les politges pel que fa a la distància.
Són transmissions fiables, resistents i permeten les llargues distàncies.
Són sorolloses.

Càlcul de la velocitat i de les relacions de transmissió: idèntics als engrantges.

Ull! Les dues rodes, plat i pinyó, giren en el mateix sentit.

Activitats
14. Elabora una taula en què s’indiquin els principals avantatges i inconvenients de la transmissió per politges,
engranatges i cadenes.

15. Identifica les parts d’aquesta transmissió.

16. En la transmissió per politges de la figura següent, la motriu té un

diàmetre D1 = 100 mm i la conduïda D2 = 200 mm. Quina és la relació de
transmissió? És un sistema reductor o multiplicador de la velocitat?
17. Si sabem que la roda conduïda de l’exercici anterior gira a n2 =
1500 rpm, a quina freqüència gira la roda motriu?

18. En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre

D1=100mm, i la politja conduïda, D2=50mm. Per cada volta de la
motriu, quantes en dona la conduïda? En quin sentit (horari o
antihorari) girarà la politja conduïda?
19. Calcula la freqüència de rotació de l’engranatge 1 i la
relació de transmissió d’aquest mecanisme, si la
freqüència de rotació de l’engranatge 2 és de 250 rpm. Es
tracta d’un sistema reductor o multiplicador de velocitat?

20. Assenyala cap on es

desplaçaran les cremalleres
si l’engranatge número 1 es
mou com s’indica a la
figura.
3.2. Mecanismes de transformació del moviment

Moviment circular Moviment rectilini alternatiu

3.2.1. Mecanisme biela-manovella

Quatre mecanisme biela-manovella

treballant en el cigonyal d’un motor de
combustió interna d’un vehicle.

En girar la manovella, el pistó llisca dins de la guia de forma alternativa.

Si es fa moure el pistó, la manovella girarà.

Principal aplicación: motors d’explosió (cotxes, motos, etc), màquines de cosir.

3.2. Mecanismes de transformació del moviment

3.2.2 Lleva

Transformen moviments circulars en rectilinis alternatius.

No són bidireccionals!!!

Arbre de lleves d’un Mecanisme de lleva en

motor d’explosió l’obertura de les vàlvules
d’un motor d’explosió

Principal aplicació: Obrir i tancar les vàlvules d’entrada i sortida de gasos del
cilindre.
Pinyó-cremallera

Aquest mecanisme es compon

d’una roda dentada (pinyó) i
d’una barra també dentada
(cremallera). S’utilitza quan cal
transformar un moviment
circular en un rectilini o a
l’inrevés.