Tema9 Treball Energia Calor

Treball, energia i calor
Tema 9
Física i química 4t d’ESO
1. TREBALL I POTÈNCIA
1.1. Treball
 Considerem un cos que es desplaça una distància Dx quan actua sobre ell una força
F constant:
Dx
El treball (w) que una força constant F fa sobre un cos es defineix com el
producte de la intensitat de la força pel desplaçament del seu punt d’aplicació
en la direcció de la força.
w  F · x
2
1.1. Treball
 En general, però, la força F no tindrà la mateixa direcció del moviment, sinó que
formarà un angle a qualsevol amb aquesta.
Dx
 En aquest cas, es pot demostrar que:
El treball (w) que una força constant F fa sobre un cos es defineix com el
producte de la intensitat de la força pel desplaçament del seu punt d’aplicació i
pel cosinus de l’angle que formen la força i la direcció del desplaçament.
3
1.1. Treball
F
0º    90º  cos  0  w0
a força
motriu
Treball MOTRIU
F
  90º  cos  0  w0
a pes
normal
Treball NUL
F 90º    180º  cos  0  w0

a
fricció
Treball RESISTENT
4
1.1. Treball
 La unitat de treball en el Sistema Internacional d’unitats (SI) és el joule (J):
Un joule (1 J) és el treball realitzat per una força constant d’un newton

(1 N) quan desplaça l’objecte sobre el qual actua una distància d’un
metre (1 m) en la mateixa direcció i sentit que la força.
1 J  1 N ·1 m
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/trabajo/t
rapoenapplet1.htm
Simulacions
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/trabajo/t
rapoenapplet3.htm 5
1.2. Potència
La potència (P) es defineix com el quocient entre el treball realitzat i

el temps que triga en realitzar-se.
w
P 
t
 La potència informa sobre la rapidesa amb què es realitza un determinat

treball.
Si dues màquines fan el mateix treball, però una d’elles dedica menys temps
a fer-lo, aquesta màquina serà la més potent.
6
1.2. Potència
UNITATS DE POTÈNCIA
 Unitat de potència en el Sistema Internacional: watt (W).
Un watt (1 W) és la potència desenvolupada quan es realitza un treball

d’un joule (1 J) en un segon (1 s).
1J
1W 
1s
 Un múltiple habitual del watt és el quilowatt (kW): 1 kW = 103 W
 Unitat tradicional que cal deixar d’utilitzar: cavall de vapor (CV). 1 CV = 736 W
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/energia/potenc
ia.htm?1&2
Simulacions
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/trabajo/trapoe7
napplet9.htm
1.2. Potència
QUILOWATT-HORA
 El quilowatt-hora (kW·h) és una unitat de treball.
Un quilowatt-hora (1 kW·h) és el treball que es realitza quan es

desenvolupa una potència constant d’1 kW durant una hora (1 h).
1 kW·h  1 kW · 1 h
 Equivalència entre el quilowatt-hora (kW·h) i el joule (J):
1 kW·h  1 kW · 1 h  103 W · 3600 s  3 600 000 J  3,6·106 J
1 kW·h  3,6·106 J 8
2. APROFITAMENT DEL TREBALL
2.1. El treball i les màquines
DEFINICIÓ DE MÀQUINA
 Hi ha diferents maneres de definir què és una màquina, en funció de l’aspecte que es

vulguir remarcar. Ens seran útils les següents definicions:
Una màquina és un dispositiu que té com a funció estalviar

esforça humà en la realització d’un determinat treball.
Una màquina és un dispositiu que rep una força i la transforma

en una altra més útil.
 Normalment les màquines es fan servir per desplaçar pesos grans per mitjà de forces
petites i recorreguts grans.
9
CLASSIFICACIÓ DE LES MÀQUINES
 Hi ha molts tipus diferents de màquines. La seva classificació és complexa i pot fer-se

en base a diferents criteris.
 Estudiarem només el tipus més senzill de màquines, anomenades màquines simples.
Les màquines simples són aquelles que estan formades per un o

pocs elements i tenen un funcionament molt senzill.
Són: la palanca, el pla inclinat, la politja fixa, la politja mòbil i el polispast.
10
FORÇA APLICADA I FORÇA RESISTENT
 En les màquines simples distingim dos tipus de forces:
 Força resistent o resistència (R). És la força que es vol vèncer.

Normalment és el pes d’una càrrega.
 Força aplicada (F). És la força que s’aplica per vèncer la resistència.
 L'objectiu de les màquines simples és vèncer una força resistent tot aplicant una
força de menor intensitat.
11
2.2. La palanca
DEFINICIÓ I ELEMENTS
Una palanca és una barra rígida que pot girar al voltant del seu punt de suport o fulcre.
 La funció d'una palanca és reduir l'esforç necessari per vèncer una determinada
resistència (R), mitjançant una força aplicada de valor més petit (F).
F és la força aplicada
Fulcre R és la força resistent o resistència
R d1 és el braç de la força
d2 d1 d2 és el braç de la resistència
12
2.2. La palanca
LLEI DE LA PALANCA
F
El producte de la força pel seu braç és igual al
producte de la resistència pel seu.
Fulcre
R
F · d1 = R · d2
d2 d1
Simulació http://www.walter-fendt.de/ph11s/lever_s.htm
13
2.2. La palanca
 A partir de la llei de la palanca:
d
F · d1  R · d2  F  R· 2
d1
Per tant, com més gran sigui d1 i més petit d2 menor serà la força F necessària per
equilibrar la resistència R.
És a dir, com més lluny del punt de suport s’apliqui la força, més gran serà la
resistència que es pot equilibrar.
E
F F
X En quina d’aquestes
E palanques la força F
M necessària per equilibrar
P una mateixa resistència R d1 d1
R
L R és més petita?
14
E
2.2. La palanca
TIPUS DE PALANQUES
de primer gènere de segon gènere de tercer gènere
F F
F
R R
R
d2 d1
d2 d1 d1 d2
gronxador,
tisores, pinces,
alicates, carretó de canya de
tenalles, mà, pescar
balança trencanous 15
2.2. La palanca
x2 d2 La relació entre els braços

d1 i d2 i els desplaçaments
efectuats x1 i x2 efectuats
R x1 per les forces F i R és:
d1
d2 x
 2
d1 x1
F
Substituïm aquesta expressió en la llei de la palanca:
F d F x
F · d1  R · d2   2   2  F · x1  R · x2
R d1 R x1
16
2.2. La palanca
F · x1  R · x2
 Anomenem treball motor

x2 d2 (wm) el treball efectuat per la wm = F · x1
força aplicada F.
R x1
d1
 Anomenem treball resistent
(wr) el treball efectuat sobre w r = R · x2
F la resistència R.
Per tant: wm = wr
La palanca transforma el treball realitzat per la força aplicada (F) en treball

realitzat sobre la resistència (R).
17
2.3. El pla inclinat
Un pla inclinat o rampa és una superfície plana que forma un angle

determinat amb l’horitzontal. S’utilitza per pujar objectes pesants fins
a una certa altura.
F F és la força aplicada
R és la força resistent o resistència

L h
L és la longitud del pla inclinat
a
h és l’altura
R
 Pot demostrar-se que: F·L=R·h
18
L h
F·L=R·h
a
h
 La força aplicada F és: F ·L  R ·h  F  R·
L
Per tant, com més gran sigui L i més petit h menor serà la força F necessària per
equilibrar la resistència R.
És a dir, com més petit sigui l’angle d’inclinació a del pla, més gran serà la càrrega
que es podrà pujar. Com a contrapartida, caldrà recórrer més distància sobre el pla.
19
L h
F·L=R·h
a
F · L és el treball motor: wm = F · L
Per tant: wm = wr
R · h és el treball resistent: wr = R · h
El pla inclinat transforma el treball realitzat per la força aplicada (F) en

treball realitzat sobre la resistència (R).
20
2.4. La politja fixa
La politja fixa consisteix en una roda acanalada fixada al sostre, per la qual es fa
passar una corda. En un dels extrems de la corda hi ha la resistència R que es vol
vèncer, tot aplicant una força F en l'altre extrem.
 Pot demostrar-se que: F=R
La politja fixa només inverteix el sentit de la força aplicada:

F la força F s’aplica cap avall.
x
 La força F i la resistència R realitzen el mateix desplaçament (x):
x
F  R  F·x  R·x  wm  wr
R
21
Simulació http://www.xtec.es/~ccapell/engranatges/
2.4. La politja mòbil
Una politja mòbil està formada per dues politges: una està fixa a un suport, i la
segona és mòbil i està connectada a la primera per mitjà d’una corda.
R
 S’observa que: F 
2
x1
 Pot demostrar-se que: x2 
F
2
x1
 Els treballs motor i resistent són:
R
wm  F · x1  · 2 · x2  R · x2
2
x2
Per tant: wm = w r
wr  R · x2
22
R
2.5. El polispast
Un polispast és una combinació de politges fixes i mòbils, en nombre variable,

unides per una única corda.
 Pot demostrar-se que per a un polispast

amb n politges mòbils es compleix:
R x1
F  x2 
2n 2n
F
wm = w r
x1
x2
R
http://www.xtec.es/~ccapell/engranatges/
Simulació 23
http://www.walter-fendt.de/ph11s/pulleysystem_s.htm
2.6. Rendiment de les màquines
 Fins ara hem considerat que en una màquina el treball motor és igual al treball
resistent.
 A la pràctica, l’existència de friccions als punts de suport, a les superfícies i a les

rodes fa que una part del treball motor es perdi i no es pugui aprofitar.
Treball motor Treball útil o resistent

MÀQUINA
(wm) (wu = wr)
Treball perdut
(wp)
 En aquest cas, el treball resistent s’acostuma a anomenar treball útil

(wu).
 Es compleix: wm = w u + wp 24
2.6. Rendiment de les màquines
El rendiment (h) d’una màquina és el quocient entre el treball que s’aprofita

(útil o resistent) i el treball motor.
Treball ÚTIL wu wu
     (%)  · 100
Treball MOTOR wm wm
 El rendiment d’una màquina és sempre inferior a 1 (h < 1 o bé h < 100 %),

perquè tota màquina té pèrdues, degudes fonamentalment a la friccíó.
25
3. ENERGIA I TREBALL
3.1. Energia
L’energia és la capacitat que té un cos per realitzar treball i produir canvis.
 Quan un cos fa un treball transmet aquesta energia. El treball realitzat

constitueix una mesura de l’energia transmesa.
 L’energia es mesura en les mateixes unitats que el treball.
Manifestacions de l’energia
 L’energia pot presentar-se de diferents maneres: mecànica, química,

nuclear, elèctrica, radiant, sonora i tèrmica.
 L’energia pot transformar-se entre aquestes diferents manifestacions.
Principi de conservació de l’energia
L’energia no es pot crear ni destruir, només es pot transformar o transmetre d’uns

cossos a uns altres. 26
3.2. Energia cinètica
L’energia cinètica (Ec) és aquella forma d’energia que té un cos pel fet
d’estar en moviment.
m és la massa en kg
1 2
v és la velocitat en m/s
EC  ·m· v
2
Ec és l’energia cinètica en J
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacti
Simulació cos/trabajo/trapoenapplet4.htm
27
RELACIÓ ENTRE EL TREBALL I L’ENERGIA CINÈTICA
vo v
m F
F és la força resultant
que actua sobre el cos.
Dx
Treball fet per la força F durant el desplaçament Dx: w  F · x
v2 - v2o
on: F  m·a 2 2
v  v  2·a·x
o  x 
2·a
Substituint:
w  m· a·
v2 - v2
o 

m· v2 - v2
o  1 1
·m·v2 - ·m·v2
o  Ec - Eco  Ec
28
2· a 2 2 2
 Per tant: w  EC  EC - ECO
Teorema treball-energia o de les forces vives

El treball realitzat per la força resultant que actua sobre un cos és
igual a la variació que experimenta l’energia cinètica del cos.
Una força motriu realitza un treball positiu que

w>0  DEc > 0 augmenta l’energia cinètica (i amb ella la velocitat)
del cos sobre el qual s’aplica.
La força de fricció realitza un treball negatiu que

w<0  DEc < 0 disminueix l’energia cinètica (i amb ella la velocitat)
del cos sobre el qual s’aplica.
Si el treball net realitzat sobre el cos és zero,

w=0  DEc = 0 l’energia cinètica (i amb ella la velocitat) no es
29
modifica.
3.3. Energia potencial gravitatòria
L’energia potencial gravitatòria (Ep) és la forma d’energia que té un

cos pel fet d’estar a una certa altura.
Ep  m·g·h h és l’altura en m
g és l’acceleració de la gravetat: g = 9,8 m/s 2
Ep és l’energia potencial gravitatòria en J
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/materia_y
_energia/tipos_potencial.htm
Simulació
http://recursostic.educacion.es/newton/web/materiales_didacticos/trabajo/tra
poenapplet5.htm 30
3.3. Energia potencial gravitatòria
 L’energia potencial gravitatòria d’un cos a una altura h pot calcular-se a partir del
treball necessari per pujar el cos des del terra fins a l’altura h.
Apliquem sobre un cos de massa m una força F que equilibra el

seu pes (P) i l’elevem a velocitat constant fins a una altura h.
El valor de la força F és:
F
F  P  m·g
h
El treball fet per la força F és:

P
m
wF  F · x  mg · h  mgh
El treball fet s’acumula en forma d’energia potencial gravitatòria.

31
3.4. Energia potencial elàstica
L’energia potencial elàstica (Epe) és aquella forma d’energia que adquireixen els
cossos elàstics quan es deformen.
k és la constant elàstica en N/m

1
Epe  ·k · x2 x és la deformació en m
2
Epe és l’energia potencial elàstica en J
32
3.5. Energia mecànica
S’anomena energia mecànica (EM) la suma de les energies cinètica i

potencial d’un cos.
EM = EC + EP
33
CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
 Considerem deixem caure un cos des d’una certa altura.
Si considerem que la fricció amb l’aire

v1 = 0 Ec1 = 0 és molt petita, podem considerar que
(1) l’única força que actua damunt el cos
h1 Ep1 = mgh1 durant la caiguda és el seu pes.
Aleshores, es compleix:
v2 Ec2 = ½mv22
(2)
h2 Ep2 = mgh2 EM1 = EM2 = EM3
És a dir:
v3 Ec3 = ½mv32
(3) mgh1 = ½mv22 + mgh2 = ½mv32
h3 = 0 Ep3 = 0 34
CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
 Aquest resultat pot generalitzar-se amb el principi de conservació de l’energia

mecànica:
L’energia mecànica d’un cos es manté constant si no actua la força de fricció.
Al llarg el moviment hi ha una transformació contínua d’energia cinètica en energia

potencial i a l’inrevés, però l’energia mecànica (suma de cinètica i potencial) es
manté constant.
http://www.educaplus.org/play-128-conservaci%C3%B3n-de-la-energ%C3%ADa-en-el-
Simulacions p%C3%A9ndulo.html
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/dinamica/trabajo/muelle1/muelle1.htm#Actividades
35
DEGRADACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
 Considerem el gronxador de la imatge:
 En cada oscil·lació, l’energia potencial es transforma

en energia cinètica en anar baixant i a l’inrevés
quan es puja.
 Per mantenir el moviment la nena ha de donar

impuls en cada oscil·lació. Si no ho fa el moviment
s’acaba aturant.
Aquest fet és degut a la fricció de les cordes amb

els seus suports, que ocasiona una pèrdua
d’energia.
l’energia mecànica no es conserva si hi ha fricció. La fricció produeix sempre energia

calorífica, que es dissipa en l’aire i no es pot aprofitar.
36
DEGRADACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
 Si puguéssim calcular l’energia perduda per fricció comprovariem que l’energia

mecànica inicial és igual a la final més l’energia que s’ha perdut en forma de
calor:
Em inicial = Em final + Efricció
L’energia total es conserva, però una part s’ha convertit en energia calorífica.
 L’energia que es perd en forma de fricció ho fa en forma d’energia calorífica, que

no es pot aprofitar. Per això es diu que és una energia degradada.
Simulació http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/dinamica/trabajo/cicloide1/cicloide1.htm#Actividades
37
4. LA CALOR
4.1. Energia interna
 Encara que un cos estigui en repòs, els àtoms, molècules, … que el constitueixen es
troben constantment en moviment: la matèria té energia cinètica interna.
 Entre les partícules que formen la matèria hi ha forces d’atracció i de repulsió: la

matèria té una energia potencial interna, que depèn de la posició relativa de cada
partícula.
Anomenem energia interna d’un cos la suma d’aquestes dues energies.

Depèn de la constitució interna del cos.
Simulació http://visionlearning.com/library/flash_viewer.php?oid=1435&mid=120 38
4. LA CALOR
4.2. Temperatura
La temperatura és una mesura de l’energia interna d’un cos, que descriu

l’energia cinètica de les seves partícules.
 Com més elevada sigui la

temperatura d’un cos, més gran serà
el valor de la seva energia interna,
és a dir, més ràpidament es mouran
les seves partícules.
Simulació Energia interna i temperatura

39
4. LA CALOR
4.3. Calor
 Si posem en contacte dos cossos que tenen temperatures diferents, es transfereix

energia del que té la temperatura més alta al que la té més baixa, fins que les dues
temperatures s’igualen.
 En aquest moment els cossos estan en equilibri tèrmic i tenen una temperatura
comuna, la temperatura d’equilibri.
 L’energia transferida d’un cos a l’altre és el que s’anomena calor:
La calor és una magnitud física que mesura l’energia transmesa d’un

cos a un altre, com a conseqüència de la diferència entre les seves
temperatures.
La calor també pot anomenar-se energia tèrmica o energia calorífica.
40
4. LA CALOR
4.4. Efectes de la calor sobre els cossos
VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA
 Definició de calor específica:
La calor específica (ce) d’una substància és la quantitat d’energia

en forma de calor que hem de transferir a 1 kg de la substància per
elevar-ne la temperatura 1 K (o 1 ºC).
J
La unitat de la calor específica en el SI és el
Kg · K
Per exemple, la calor específica de l’aigua és de 4180 J/(kg·K). Això vol dir que si
volem que la temperatura d’1 kg d’aigua augmenti 1 K li hem de transferir 4180 J
d’energia en forma de calor.
La calor específica és una constant característica de cada substància.

41
4. LA CALOR
VARIACIÓ DE LA TEMPERATURA
 La quantitat de calor Q que guanya o perd un cos de massa m i calor específica ce

per canviar la temperatura des de t1 fins a t2 és:
ce és la calor específica en J/(kg·K)
Q = m · ce · (t2 – t1) t1 és la temperatura inicial en K o en ºC

t2 és la temperatura final en K o en ºC
Q és la calor transferida en J
Calor específica
Simulacions
Corba d’escalfament 42
4. LA CALOR
DILATACIÓ
La dilatació tèrmica és el fenomen pel qual gairebé totes les substàncies

augmenten el seu volum en incrementar-se la seva temperatura.
 La dilatació pot explicar-se en funció de l’augment de la mobilitat de les partícules

que constitueixen la substància en incrementar-se la temperatura.
 L’augment de volum va acompanyat per una disminució de la densitat de la

substància.
 El fenomen contrari a la dilatació és la contracció.
43
4. LA CALOR
CANVIS D’ESTAT
Sublimació
Fusió Vaporització
SÒLID LÍQUID GAS
Solidificació Condensació
Sublimació inversa
Requereixen aportació d’energia Progressius o directes
44
Alliberen energia al medi Regressius o inversos
4. LA CALOR
CANVIS D’ESTAT
 Característiques generals dels canvis d’estat:
 No canvien la naturalesa de la substància que els experimenta.
 Tenen lloc a una temperatura constant per a cada substància pura. Aquesta
temperatura s’anomena temperatura de canvi d’estat i depèn de la
pressió.
 Mentre dura el canvi d’estat, la temperatura es manté constant.
 En el canvi d’estat, la substància absorbeix o cedeix calor. La quantitat

d’energia en forma de calor absorbida o cedida per unitat de massa de la
substància s’anomena calor latent del canvi d’estat.
Temperatures de canvi d’estat

Simulacions
Calor latent de canvi d’estat 45
4. LA CALOR
4.5. Equilibri tèrmic
 Sempre que es posen en contacte dos cossos que estan a diferents temperatures, es
produeix una transferència d’energia en forma de calor, de manera que el cos que
està a una temperatura més elevada cedeix calor al que té una temperatura més
baixa.
Després del temps suficient, ambdós cossos posseeixen la mateixa temperatura,

anomenada temperatura d’equilibri i diem que estan en equilibri tèrmic.
 Una vegada aconseguit l’equilibri tèrmic, la quantitat de calor cedida pel cos de
temperatura superior és igual a la quantitat de calor absorbida pel cos de
temperatura inferior.
Equilibri tèrmic entre dues substàncies

Simulacions
Transferència de calor entre un metall i aigua
46
4. LA CALOR
4.6. Propagació de la calor
La conducció és el mecanisme propi de les

substàncies sòlides. No hi ha desplaçament
de matèria. La calor es propaga a través dels
xocs de les partícules del material.
La radiació és un tipus de
propagació de la calor que no
necessita un suport material. La
calor es propaga a través de
radiació electromagnètica
(normalment infraroja).
© Microsoft Corporation
La convecció és el mecanisme propi dels fluids
(líquids i gasos). La calor es transmet pel moviment
de les partícules en el si del material.
47

Tema9 Treball Energia Calor

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema9 Treball Energia Calor

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball, energia i calor

 En aquest cas, es pot demostrar que:

F 90º    180º  cos  0  w0

 La unitat de treball en el Sistema Internacional d’unitats (SI) és el joule (J):

Un joule (1 J) és el treball realitzat per una força constant d’un newton

La potència (P) es defineix com el quocient entre el treball realitzat i

 La potència informa sobre la rapidesa amb què es realitza un determinat

 Unitat de potència en el Sistema Internacional: watt (W).

Un watt (1 W) és la potència desenvolupada quan es realitza un treball

 Un múltiple habitual del watt és el quilowatt (kW): 1 kW = 103 W

 El quilowatt-hora (kW·h) és una unitat de treball.

Un quilowatt-hora (1 kW·h) és el treball que es realitza quan es

 Equivalència entre el quilowatt-hora (kW·h) i el joule (J):

1 kW·h  1 kW · 1 h  103 W · 3600 s  3 600 000 J  3,6·106 J

 Hi ha diferents maneres de definir què és una màquina, en funció de l’aspecte que es

Una màquina és un dispositiu que té com a funció estalviar

Una màquina és un dispositiu que rep una força i la transforma

CLASSIFICACIÓ DE LES MÀQUINES

 Hi ha molts tipus diferents de màquines. La seva classificació és complexa i pot fer-se

 Estudiarem només el tipus més senzill de màquines, anomenades màquines simples.

Les màquines simples són aquelles que estan formades per un o

Són: la palanca, el pla inclinat, la politja fixa, la politja mòbil i el polispast.

FORÇA APLICADA I FORÇA RESISTENT

 En les màquines simples distingim dos tipus de forces:

 Força resistent o resistència (R). És la força que es vol vèncer.

 Força aplicada (F). És la força que s’aplica per vèncer la resistència.

Fulcre R és la força resistent o resistència

 A partir de la llei de la palanca:

de primer gènere de segon gènere de tercer gènere

x2 d2 La relació entre els braços

Substituïm aquesta expressió en la llei de la palanca:

 Anomenem treball motor

La palanca transforma el treball realitzat per la força aplicada (F) en treball

Un pla inclinat o rampa és una superfície plana que forma un angle

R és la força resistent o resistència

 Pot demostrar-se que: F·L=R·h

El pla inclinat transforma el treball realitzat per la força aplicada (F) en

 Pot demostrar-se que: F=R

La politja fixa només inverteix el sentit de la força aplicada:

Un polispast és una combinació de politges fixes i mòbils, en nombre variable,

 Pot demostrar-se que per a un polispast

 A la pràctica, l’existència de friccions als punts de suport, a les superfícies i a les

Treball motor Treball útil o resistent

 En aquest cas, el treball resistent s’acostuma a anomenar treball útil

El rendiment (h) d’una màquina és el quocient entre el treball que s’aprofita

 El rendiment d’una màquina és sempre inferior a 1 (h < 1 o bé h < 100 %),

L’energia és la capacitat que té un cos per realitzar treball i produir canvis.

 Quan un cos fa un treball transmet aquesta energia. El treball realitzat

 L’energia pot presentar-se de diferents maneres: mecànica, química,

Principi de conservació de l’energia

L’energia no es pot crear ni destruir, només es pot transformar o transmetre d’uns

RELACIÓ ENTRE EL TREBALL I L’ENERGIA CINÈTICA

Treball fet per la força F durant el desplaçament Dx: w  F · x

 Per tant: w  EC  EC - ECO

Teorema treball-energia o de les forces vives

Una força motriu realitza un treball positiu que

La força de fricció realitza un treball negatiu que

Si el treball net realitzat sobre el cos és zero,

L’energia potencial gravitatòria (Ep) és la forma d’energia que té un

Apliquem sobre un cos de massa m una força F que equilibra el

El valor de la força F és:

El treball fet per la força F és:

El treball fet s’acumula en forma d’energia potencial gravitatòria.