Tema 5: Dinàmica.

Les forces i
el moviment
 Tipus de forces

1. PEs dels cossos (p)

El pes d’un objecte és la força amb què la Terra l’atreu

Llei de la gravitació universal

Calcular la força amb la que s'atrauen
dues masses

F = G·m1·m2 / d2 (N)

p (sempre és un vector vertical i cap avall) p = g · m (N)

 Tipus de forces

2. Força normal (N)

La normal és la força que les superfícies exerceixen sobre els
objectes que s’hi recolzen

N (sempre és un vector
perpendicular a la superfície)
 Tipus de forces

3. Tensió (T)
La tensió és la força exercida per cables o cordes que estiren
objectes

T
T (la direcció és la de la corda,
el sentit correspon al de
l’estirament que experimenta i
el punt d’aplicació està sobre
l’objecte)
 Tipus de forces

4. Forces elàstiques
Les molles generen una força recuperadora (que és igual però
de sentit oposat que la força que està provocant la deformació.

Felàstica = k · Δx
Frecuperadora= -k · Δx
 Tipus de forces

5. Força de fregament (Ffreg)

La força de fregament és la força que apareix entre un objecte
que es mou i el fluid o superfície que l’envolta.

Ffreg = μfreg · N

Coeficient de
fregament
Ffreg és paral·lela a la superfície de
contacte i té sentit oposat al
moviment
 Deduïm les lleis de Newton

Situació 1
Sovint, quan anem amb cotxe i aquest arrenca, notem que el cos se'ns envà cap
endarrere. En canvi, quan un cotxe frena de manera brusca, tendim a continuar el
moviment cap endavant.

Situació 2
Si volem moure un moble molt pesat, observarem que hem de fer molta més força
i aquest objecte es mourà molt lentament.
 Deduïm les lleis de Newton

Situació 3
Si empenyem un moble mentre estem asseguts
a una cadira de rodes, notarem que ens movem
en sentit oposat a la força que hem aplicat.
 Les lleis de la dinàmica o de Newton

1a llei o llei de la inèrcia 2a llei o llei fonamental 3a llei o llei d’acció i

Els cossos sobre els quals no
de la dinàmica reacció
actuen forces o la seva resultant
és nul·la, mantenen el seu estat En l’instant que un cos exerceix
Si la resultant de les forces que una força sobre un altre cos,
de moviment: si estan en repòs
actuen sobre un objecte no és sorgeix una força igual i oposada
seguiran en repòs; si estan en
nul·la, l’objecte experimenta una sobre el primer cos. Aquestes
moviment, el mantindran sense
acceleració que és paral·lela i del forces s’anomenen d’acció i
variar la seva velocitat.
mateix sentit que la resultant. reacció.

F=m·a F = -F
Les lleis de Newton
 Pla inclinat

Eix normal

Eix tangent
Xocs
La quantitat del moviment
 La quantitat del moviment

La quantitat de moviment/moment lineal (p)

És una magnitud vectorial que descriu el moviment d’un cos i
és igual al producte de la massa del cos per la seva velocitat

P=m·v (kg·m/s) F = Δp / Δt

Un cos experimentarà variació de la

quantitat de moviment quan les
forces resultants que actuen sobre
ell no són nul·les
Teorema de la conservació de la quantitat de moviment

Teorema de la conservació de la quantitat de moviment

Si la suma de forces exteriors d’un sistema és zero, la quantitat
del moviment total de les masses que el formen es conserva
 Xocs

XOCS:
● Un xoc suposa l’impacte de 2 o més partícules de les quals
almenys una està en moviment. Després de l’impacte, el
moviment d’aquestes partícules canvia bruscament.

● En general, per qualsevol tipus de xoc, la quantitat de

moviment que té el sistema abans, durant i després del
xoc és la mateixa, és manté constant.
 Tipus de xocs
Xocs entre partícules
subatòmiques, entre
àtoms i molècules. Majoria de
casos que
coneixem.

Cossos units
després del xoc.
 Xocs elàstics

Conservació de la quantitat de moviment

Abans xoc Després xoc
1) Abans del xoc
m1·v1+ m2·v2 = m1·v’1+ m2·v’2
2) Durant el xoc

3) Després del xoc

v1+v’1 = v2+v’2
Tipus de xocs
 Coeficient de restitució

Ens permet observar el grau de conservació de

l’energia cinètica i per tant, analitzar numèricament
quin tipus de xoc tenim.

k = - (v’1 - v’2) / v1 - v2
Si …
● k = 1 → Xoc elàstic
● k = 0 → Xoc perfectament inelàstic
● 0 < k < 1 → Xoc inelàstic