Professional Documents
Culture Documents
L’efecte d’una força sobre un cos depèn de les característiques de la força, que són:
o La longitud del vector: indica el valor (en N)
o La direcció: la línia sobre la que es troba
o El sentit: el que indica la punta de la fletxa
Les forces poden ser:
➢ Per contacte entre dos cossos: l’objecte que fa la força toca l’objecte que la pateix (forces que estiren, empenyen
o deformen).
➢ A distància: l’objecte que fa la força no toca l’objecte que la pateix (Imant, pes)
Les forces i les deformacions
Les forces poden deformar els cossos. Segons el que passa poden ser:
o Rígids: no es deformen per l’acció d’una força (una moneda)
o Elàstics: es deformen per l’acció d’una força i quan la força desapareix recupera la seva forma original (una goma) o
Plàstics: es deformen per l’acció d’una força i quan la força desapareix, no recuperen la seva forma original, sinó que
es manté la deformació (plastilina)
Que un cos sigui rígid, elàstic o plàstic depèn del material del qual està fet i de la força que se li aplica. ➢ Si apliquem un
força MOLT gran a un cos elàstic, pot ser que no recuperi la seva forma original. Es diu que el cos ha superat el LÍMIT
D’ELASTICITAT i per tant la deformació continua.
➢ Si apliquem una força MOLT gran a un cos rígid es podria trencar, llavors es diu que ha superat el LÍMIT DE RUPTURA.
Sobre un mateix cos, poden actuar més d’una força. La resultant d’aquestes forces, R, és el conjunt de totes les forces.
Les forces concurrents són aquelles que es troben en un punt.
La Intensitat de la resultant de dues forces concurrents depèn de l’angle que formen. Per tant podem
tenir: • Intensitat màxima: quan les dues forces tenen la mateixa direcció i sentit.
R = F1 + F2
• Intensitat mínima: quan les dues forces tenen la mateixa direcció però sentits contraris.
R = F1 − F2
• Si les forces concurrents són perpendiculars (angle de 90º) la intensitat es calcula mitjançant el teorema de Pitàgores.
2
R = F1 + F
2
sòlid rígid, i volem trobar la força resultant, hem d’anar
substituint cada dues forces per una (la seva resultant), així la
quantitat de forces disminueix. Aquest procés es va repetint
fins que obtenim una sola força. Utilitzem la regla del
Fr
paral·lelogram.
Quan tenim més de dues forces concurrents aplicades a un
2
➢ Cossos en equilibri
Dues forces en la mateixa línia d’acció,
amb la mateixa intensitat i de sentits
contraris es contraresten mútuament.
Un cos es troba en equilibri
quan sobre seu no actua cap
força o quan totes les que hi
actuen es contraresten, de
manera que s’anul·len els seus
efectes
→→
FF
+ (− ) = 0
Les màquines són dispositius que ens permet estalviar temps i esforç.
❖ Màquines que modifiquen forces
• La roda: Redueix el contacte amb el terra, el que fa que es disminueixi la força de fregament i disminueix la força
necessària per moure l’objecte.
• La politja: és una roda que gira al voltant d’un eix. En un extrem hi ha l’objecte que es vol pujar i des de l’altre
extrem estirem. Si a una politja fixa s’uneix una politja mòbil, es redueix la força que cal aplicar. • Pla inclinat: la
força serà més petita com menys inclinada i més llarga sigui la rampa.
• Palanca: és una màquina que transforma una força en una altra de valor diferent. Totes tenen: o
Fulcre: punt de suport
o Resistència: és la força que volem vèncer
o Potència: força que apliquem
o Braç: és la distància del fulcre a la força
➢ Palanca de primer grau: el fulcre està entre la resistència i la potència.
➢ Palanca de segon grau: la resistència està entre la potència i el fulcre.
▪ Com més gran és la força més gran és la pressió que s’exerceix sobre l’objecte.
▪ Com més gran és la superfície on s’aplica, més petita és la pressió que s’exerceix sobre l’objecte. ▪ Els gasos i els líquids
també fan pressió contra les parets del recipient que els conté. La pressió augmenta a mesura que augmenta la
profunditat. A nivell del mar la pressió és aproximadament 1 atmosfera, quan pugem una muntanya la pressió atmosfèrica
disminueix.