MC5 Física i Química 2

LES FORCES

1
Índex

1. Les forces i els seus efectes

2. 1. La mesura de les forces

1.2. Unitats de força

1.3. Les forces són magnituds físiques vectorials

1.4. Forces a distància i forces per contacte

2. Algunes forces importants

2.1.La força gravitatòria

La força pes

2.2.La força electromagnètica

2.2.1. La força elèctrica
2.2.2. La força magnètica

2.3.Les forces nuclears

2.4. Les forces per contacte

2.4.1. Les forces mecàniques
2.4.2. La força de fregament
2.4.3. La força normal

3. Suma de forces

Càlcul de la força resultant de dues o més forces

4. Equilibri de forces

2
Introducció

Les forces estan presents en tota situació quotidiana.

Quan estirem una corda, donem una empenta a un cos, deixem

caure un objecte, apropem dos imants, etc. estan actuant forces.

En aquesta part, estudiareu les forces que governen l’Univers i els

seus efectes, aprendreu a resoldre problemes de força gravitatòria i
elèctrica i a calcular la força resultant que actua sobre un cos.

3
1. Les forces i els seus efectes

El moviment dels cossos, els canvis de velocitat, el girs i les defor-

macions són provocats per l’acció de forces sobre ells.

Una força és tota acció que altera l’estat de repòs o de

moviment d’un cos o li produeix una deformació.

Les imatges següents mostren diferents efectes de les forces.

4
1.1. La mesura de les forces

La intensitat de les forces es mesura amb el dinamòme-

tre.

El dinamòmetre és un instrument que conté una molla d’acer que

s’allarga proporcionalment a la força que se li aplica.

Dinamòmetres http://fisica.unicam.it/fisica/imgmuseo/dinamometro.jpg

5
1.2. Unitats de força

En la vida quotidiana, sovint,

La unitat de força en el sistema internacional d’unitats és es fa servir com a unitat de
força el quilogram-força o
el newton. quilopond (kp), que és la
unitat de força en el sistema
tècnic.

L’equivalència entre les dues

Un newton és la força que aplicada a un cos de massa 1 kg, li pro- unitats és la següent:
1 kp = 9,8 N
dueix una acceleració de 1 m/s 2 en la mateixa direcció i sentit que la
força. El seu símbol és N.

Atenció: El pes és una força i es mesura en newtons. Per tant, dir

o escriure: “Jo peso 70 quilograms” és incorrecte, ja que el quilo-
gram és la unitat de mesura de la massa que tenim (quantitat de
matèria). El correcte seria: “La meva massa és de 70 kg” o bé “El
meu pes és de 686 N”.

1.3. Les forces són magnituds físiques vectorials

En la següent activitat veureu perquè les forces són magnituds físi-

ques vectorials.

Activitat

Si apliquem una força de 600 N a un cos que pesa 400 N, aconse -

guirem aixecar-lo?

Solució
Aquesta pregunta no té una única resposta. La resposta serà afir-
mativa o negativa segons la direcció i el sentit de la força aplicada.
Vegeu les imatges següents:

6
Situació a

Situació b

Situació c

Situació d

7
De les quatre situacions anteriors, només aconseguirem aixecar el
cos en la situació d.

En la situació a, la força de 600 N fa desplaçar el cos cap a l’esquer-

ra.
En la situació b, la força de 600 N no provoca cap moviment al cos.
En la situació c, la força de 600 N fa desplaçar el cos cap a la dreta.
En la situació d, la força de 600 N fa aixecar el cos perquè és supe -
rior al pes, que l’estira cap avall amb una intensitat de 400 N.

L’activitat anterior ens mostra que les forces són magnituds

físiques vectorials perquè l’efecte que provoquen no depèn
només de la seva intensitat, sinó també de la direcció i del
sentit en el que actuen.
Les forces, com totes les magnituds vectorials, es represen-
ten gràficament mitjançant un vector (fletxa) i queden defini-
des donant quatre característiques:
 Mòdul. És el valor de la intensitat de la força.
 Direcció. És la línia recta sobre la qual actua la força.
 Sentit. Indica cap a quin extrem de la línia es dirigeix la
força.
 Punt d’aplicació. És el punt on s’aplica la força.

Activitat
Definiu correctament la força que actua sobre el cos suposant que
cada una de les seves divisions correspon a 1N.

Mòdul Direcció Sentit Punt aplicació

3 newtons Eix x Positiu (+) Centre cos

8
1.4. Forces a distància i forces per contacte

Les forces poden actuar a distància o per contacte.

Activitat 1
Agafeu un objecte amb la mà, enlaireu-lo fins a una certa altura i, tot
seguit, deixeu-lo en llibertat. Què observeu?

Solució 1

L’objecte cau cap a terra. La Terra fa una força atractiva sobre l’ob-
jecte anomenada pes.

Activitat 2

Fregueu una pinta de plàstic amb un drap i, tot seguit, apropeu-vos-

la als cabells. Què observeu?

Solució 2

La pinta atrau els cabells. La pinta fa una força elèctrica atractiva so-
bre els cabells.

Activitat 3

Acosteu un imant a un tros de ferro. Què observeu?

Solució 3

El ferro és atret per l’imant. L’imant fa una força magnètica sobre el

ferro.

El pes, la força elèctrica i la força magnètica són forces a Les forces a distància
són les que actuen
distància. entre els cossos sense
que hi hagi contacte
entre ells.
Les forces per
contacte són aquelles
en què el cos que fa la
força està en contacte
amb el que la rep.

9
Activitat 4
1) Colpegeu una pilota amb una raqueta.

2) Empenyeu un llibre situat sobre una taula.

3) Feu una força de compressió sobre una pilota.

Què observeu?

Solució 4

La força de la raqueta modifica el moviment de la pilota. L’empenta

sobre el llibre fa que aquest es mogui, i la força de compressió de -
forma la pilota.

La força que fa la raqueta, la que empeny el llibre i la que

comprimeix la pilota són forces per contacte.

2. Algunes forces importants

2.1 La força gravitatòria

Les forces
gravitatòries que
Us heu preguntat per què la Lluna orbita al voltant de la Terra sense s’exerceixen dues
masses m1 i m2 entre
caure-hi a sobre i, en canvi, els cossos deixats en llibertat prop de la elles:
superfície de la Terra cauen cap a ella? • són forces a distància.
• són forces mútues,
atractives i d’igual
Al segle XVII, Isaac Newton cercava resposta a aquestes i altres intensitat.
qüestions. Això vol dir que la
massa m1 fa una força
atractiva sobre la m2, i
aquesta fa al mateix
temps una força
atractiva sobre la
primera. Les dues
forces tenen igual
intensitat, tot i que les
masses siguin
diferents.

La direcció de les
forces gravitatòries és
la de la recta que uneix
Isaac Newton (1642-1727), matemàtic i físic britànic les masses.

10
Newton relacionà els resultats dels seus estudis amb els de cientí-
fics anteriors i deduí la llei de la gravitació universal.
El moviment dels
La llei de la gravitació universal diu així: cossos celestes és
degut a l’acció de la
Dos cossos de masses m1 i m2 s’atrauen amb una força força gravitatòria.
(força d’atracció gravitatòria) que és directament proporci-
onal al producte de les seves masses, i inversament pro-
porcional al quadrat de la distància que els separa.
L’expressió matemàtica de la llei és la següent:
m1 . m2
F=G·
d2

En què:
F: força d’atracció gravitatòria
La unitat de força en el SI és el newton (N).
m1, m2: masses dels cossos
La unitat de massa en el SI és el quilogram (kg).
d: distància de separació dels cossos
La seva unitat en el SI és el metre (m).
G: constant de gravitació universal
El valor de G en el SI és 6,67·10 –11 N·m2/kg2

Forces d’atracció gravitatòria entre dues masses m 1 i m 2

La força gravitatòria és la causa del moviment de caigu-

da lliure dels objectes cap a la Terra (en aquest cas, la
força gravitatòria s’anomena pes), del moviment de la
Lluna al voltant de la Terra, del moviment dels planetes al
voltant del Sol, etc.
La força gravitatòria és una força feble comparada amb
altres forces de l’Univers i només es posa de manifest
quan almenys una de les masses és gran.

11
Activitat

Calculeu el valor de la força d’atracció gravitatòria entre el Sol i la

Terra, sabent que les seves masses són 2 · 10 30 kg i 5,99 · 10 24 kg
respectivament i que estan separats per una distància de
1,5 · 10 8 km. Dibuixeu aquestes forces.
G = 6,67 · 10 –11 N·m2/kg2

Solució

Dades:
m Sol = 2 · 1030 kg
m Terra = 5,99 · 1024 kg
d Sol-Terra = 1,5 · 10 8 km = 1,5 · 10 11 m
G = 6,67 · 10 -11 N·m2/kg2 (en la fórmula sempre cal substituir G per
aquest valor, siguin quines siguin les masses que s’atreguin perquè
és un valor constant en tot l’Univers).
F=?
Es tracta d’un problema de gravitació universal. Substituïm les da-
des en l’equació.

m1 ·m 2
F = G· ;
d2
–11
2 ·10 30 · 5,99 ·10 24
F = 6,67 10 · = 3,55 · 10 22 N.
11 2
( 1,5 ·10 )

Forces d’atracció gravitatòria entre el Sol i la Terra

La força d’atracció gravitatòria entre el Sol i la Terra és de 3,55 · 10 22

N.

Es tracta d’una força d’intensitat gran perquè les dues masses són
grans.

12
La força pes

El pes d’un cos que es troba a prop de la superfície de la

Terra és la força d’atracció gravitatòria amb què la Terra
l’atrau.
El pes d’un cos que es troba a prop de la superfície de la
Lluna o d’un altre planeta és la força d’atracció gravitatò-
ria amb què la Lluna o el planeta atrauen el cos.

El pes d'un cos es calcula multiplicant la massa del cos per la grave-
tat. L’expressió matemàtica és la següent:

P=m·g

En què:
P: pes del cos (N)
m: massa del cos (kg)
g: gravetat (m/s2)

La massa d’un cos és la quantitat de matèria que té. El seu valor és

independent de lloc de l’Univers on es trobi.

La gravetat en un planeta és l’acceleració de caiguda que experi-

menten els cossos que estan propers a la superfície del planeta. El
valor de la gravetat depèn de la massa del planeta.

La gravetat en un planeta també varia segons el punt on es mesuri

perquè depèn de la distància d’aquest punt al centre de la Terra. En
el cas de la Terra, s’acostuma a prendre com a valor de la gravetat a
la Terra el valor mitjà dels diferents punts: g = 9,8 m/s2.

Fixeu-vos que per tant el pes és un cas particular de la força gravita-

tòria. És a dir que:

m1 ·m 2
P = m1 · g = G ·
d2
i per tant, si per exemple estem a la superfície de la Terra, la d, serà
el radi del planeta, per tant obtenim aquest valor de 9,8 m/s 2 per a
una massa m1 de 1 kg:

m2
g (a la superfície de la Terra) = G · 2
= 9,8 m/s2
d

13
Si canviem la d i la m2 per les dades de la resta de planetes del siste-
ma solar obtenim doncs les seves respectives gravetats.

Valor de la gravetat a diferents punts de la Terra

Lloc Barcelo- Maldives Pol Nord Equa- Rio de Janeiro

(latitud) na (51o S) (90o N) dor (22o S)
(41o N) (0o)
Valor de la gra- 9,80 9,81 9,83 9,78 9,79
vetat
(m/s2)

Activitat

a) Creieu que el pes d’un astronauta és el mateix a la Terra que a la Si a la Terra fem
un salt d’un metre
Lluna? d’altura, quin salt
farem amb igual
impuls a la
b) Sabent que la gravetat a la Terra és de 9,8 m/s 2 i a la Lluna de Lluna?
A la Lluna, farem
1,6 m/s2, calculeu el pes d’un astronauta de massa 70 kg a la Terra i un salt 6 vegades
a la Lluna. Compareu els dos pesos. superior perquè la
gravetat de la
Lluna és 1/6 part
de la gravetat a la
Solució Terra. Per tant, el
salt serà de 6
metres d’altura.
a) El pes de l’astronauta es calcula així:

P=m·g

La massa de l’astronauta és la quantitat de matèria que té el seu

cos, i és independent del lloc de l’Univers on es trobi.

La gravetat, en canvi, varia segons el planeta on es troba.

El fet que la gravetat variï segons el planeta fa que el pes del cos
(P = m · g) també depengui del planeta on es trobi. Per tant, el pes a
la Terra serà diferent del pes a la Lluna.

b) Dades:
m = 70 kg
gTerra = 9,8 m/s2
gLluna = 1,6 m/s2

Apliquem l’equació del pes.

P=m·g
PTerra = 70 · 9,8 = 686 N
PLluna = 70 · 1,6 = 112 N

14
Comparant els dos resultats, veiem que un mateix cos a la Terra té
un pes sis vegades superior al que tindria si es trobés a la Lluna.
Però la massa no canvia.

2.2. La força electromagnètica

La força electromagnètica inclou la força elèctrica i la força magnèti-

ca. Per facilitar l’estudi, tractarem les dues forces per separat, però
cal tenir present que l’electricitat i el magnetisme són fenòmens molt
relacionats.

2.2.1. La força elèctrica

Les càrregues elèctriques de signe oposat es fan forces elèctriques

atractives, mentre que les del mateix signe se’n fan de repulsives.
La imatge ens mostra les forces elèctriques.

A finals del segle XVIII, Charles A. Coulomb aconseguí mesurar

aquestes forces i enuncià la llei de l’atracció i de la repulsió entre
càrregues, anomenada llei de Coulomb.

La llei de Coulomb diu així:

Dues càrregues elèctriques puntuals q 1 i q2 s’atrauen o es Les forces elèctriques

que es fan dues
repelen amb una força, força elèctrica, que és directa- càrregues q1 i q2...
 són forces a distància.
ment proporcional al producte de les càrregues i, inversa-  són forces mútues,
ment proporcional al quadrat de la distància que les sepa- atractives o repulsives i
d’igual intensitat. Això
ra. vol dir que la càrrega q1
exerceix una força sobre
la q2 i aquesta, al mateix
temps, exerceix una
L’expressió matemàtica de la llei és la següent: força sobre la primera.
q1⋅q2 Les dues forces tenen
F=k· igual intensitat, tot i que
d2 les càrregues tinguin
valors diferents.
 La direcció de la força
elèctrica és la de la
recta que uneix les
En què: càrregues.

 F: força d’atracció o de repulsió elèctrica

La unitat de força en el SI és el newton (N).
 q1, q2: càrregues puntuals
La unitat de càrrega en el SI és el coulomb (C).
 d: distància de separació de les càrregues

15
 La seva unitat en el SI és el metre (m).
 k: constant de la llei de Coulomb
El seu valor depèn del medi on es troben les càrregues. En el
buit, k = 9 • 10 9 N · m2/kg2.

Activitat
Calculeu la intensitat de les forces elèctriques que es fan dues càr-
regues puntuals de 3 mC i –4 mC respectivament, que es troben
separades per una distància d’1 km. Dibuixeu aquestes forces. Con-
sidereu que k = 9 ·10 9 N.m2/kg2.

Solució
Dades:
q1 = 3 mC = 3 · 10–3 C
q2 = – 4 mC = – 4 · 10 –3 C
d = 1 km = 1000 m = 103 m
k = 9 ·10 9 N·m2/kg2
F=?

Es tracta d’un problema de càrregues elèctriques. Substituïm les da-

des en la fórmula de la llei de Coulomb.

-3 −3
q1 · q 2 3⋅ 10 ⋅ 4⋅10
F=K· 9
; F = 9 ·10 · = 0,11 N
d2 ( 10 3 )2
La força d’atracció elèctrica entre les dues càrregues és de 0,11 N.

Fixeu-vos que, en la fórmula de la llei de Coulomb, substituïm les

càrregues pel seu valor amb signe positiu, encara que siguin negati-
ves. El resultat de la fórmula, sempre positiu, dóna el mòdul o inten-
sitat de la força, però no dóna cap informació del sentit de la força
(si és atractiva o repulsiva). El sentit es dedueix a partir dels signes
de les càrregues.

En aquest problema, la força és atractiva perquè les càrregues te-

nen signes oposats.

16
2.2.2. La força magnètica

Els imants fan forces magnètiques. No tots els cossos són sensibles
a les forces magnètiques. El ferro hi és sensible. L’alumini, en canvi,
no hi és sensible.

Tots els imants tenen dues zones que s’anomenen pol nord i pol
sud, impossibles de separar. Si un imant es trenca per la meitat,
cada un dels dos trossos continua mantenint els dos pols. Les propi-
etats magnètiques dels imants només es manifesten en els pols. La
part central de l’imant és neutra perquè no té efectes magnètics.

Les forces entre els imants i els cossos sensibles a les forces mag-
nètiques són sempre atractives.

Les forces entre imants són atractives si s’apropen pels pols oposats
i, repulsives si s’apropen pel mateix pol.

Forces magnètiques entre dos imants

2.3. Les forces nuclears

Les forces nuclears actuen en els nuclis dels àtoms. Es classifiquen

en força nuclear forta i força nuclear feble.

La força nuclear forta és la que manté unides les partí-

cules constituents del nucli dels àtoms (protons i neu-
trons) en un espai molt reduït.

La força nuclear forta contraresta l’efecte de repulsió elèctrica que

es fan els protons, tots ells molt propers i carregats positivament, i fa
que els nuclis siguin estables.

17
 La força nuclear feble intervé en alguns processos de
desintegració radioactiva (processos d’emissió de radiaci-
ons que experimenten els materials radioactius).

Procés de desintegració radioactiva

2.4. Les forces per contacte

Les forces mecàniques, la força de fregament i la força normal són

forces per contacte.

2.4.1. Les forces mecàniques

Són exemples de forces mecàniques les forces que permeten arros-

segar, aixecar o deformar els objectes.

2.4.2. La força de fregament

La força de fregament apareix entre un cos i la superfí- La força de fregament

cie sobre la qual es mou. La força de fregament
depèn de la naturalesa
de les superfícies en
contacte, i pot ser
deguda tant a les
Aquesta força té la direcció del moviment, però, sentit contrari per- rugositats com a les
què s’oposa al moviment del cos. forces atractives que hi
ha entre elles.
Les forces de fregament
fan disminuir el
rendiment de les
màquines perquè
dissipen una part
d’energia en forma de
calor.
D’altra banda però,
sense el fregament no
seria possible aguantar
18 un bolígraf amb la ma,
ni caminar, ni seure en
una cadira, ni fer moltes
altres coses que
diàriament fem.
La força de fregament d'un cos sobre una superfície apareix quan
aquest es mou o s'intenta moure. És proporcional a la força normal
de la superfície sobre la què es mou:
Ff = μ · N
a on μ és un coeficient (valor constant) que depèn de la superfície.
Fixeu-vos doncs que com que la força normal i el pes tenen el ma-
teix mòdul, quant major és la massa de l'objecte, major és el frega-
ment. De la mateixa manera, quant major és el μ de la superfície per
a un mateix objecte, també és major la Ff .

2.4.3. La força normal

La força normal és la força de contacte que fa una su-

perfície sobre els cossos que estan col·locats sobre ella.
És la reacció del la superfície de sustentació a la força
que fan sobre ella, que habitualment és el pes.

Aquesta força té direcció perpendicular a la superfície i, sentit cap al

cos que hi està en contacte.

19
3. Suma de forces

Quan sobre un cos actuen dues o més forces, cal sumar-

les per trobar la força suma, neta o força resultant (FR).

L’efecte que produeix la força resultant sobre el cos és el mateix que

produeixen juntes les diferents forces que actuen separadament so-
bre el cos, anomenades forces components.

Les forces són magnituds físiques vectorials, per això la

suma de forces també és vectorial: les forces se sumen
tenint en compte el mòdul, la direcció i el sentit.

Càlcul de la força resultant de dues o més forces si:

a) Les forces components tenen igual direcció i sentit
La força resultant té les característiques següents:
• Mòdul (la suma dels mòduls de les forces components)
• Direcció (la mateixa que les forces components)
• Sentit (el mateix que les forces components)
• Punt d’aplicació (centre del cos)

Força resultant de dues forces que tenen igual direcció i sentit

b) Les forces components tenen diferent direcció i sentit contrari

La força resultant té les característiques següents:
• Mòdul (la resta dels mòduls de les forces components)
• Direcció (la mateixa que les forces components)
• Sentit (el mateix que la força més gran)
• Punt d’aplicació (centre del cos)

20
 Força resultant de dues forces que tenen igual direcció i sentit contrari

c) Les forces components formen entre elles un angle de 90 o

La força resultant té les característiques següents:

• Mòdul. Es calcula aplicant el teorema de Pitàgores.

FR = √ ( F ) +( F )
1
2
2
2

• Direcció i sentit. Es determinen per la regla del paral·lelogram.

Es dibuixa un paral·lelogram a partir de les forces components. La

força resultant coincideix amb la diagonal del paral·lelogram. La di-
recció i el sentit de la força resultant queden indicats en el dibuix. El
punt d’aplicació és el centre del cos.

Força resultant de dues forces que formen un angle de 90 o

4. Equilibri

Un cos es troba en equilibri quan no actua cap força so-

bre ell o quan la força resultant o neta que hi actua val
zero.

21
Activitat
Calculeu la força resultant que actua sobre el cos de la imatge. Està
en equilibri aquest cos?

Solució
Sobre el cos actuen quatre forces; per saber si el cos està en equili-
bri hem de calcular la força resultant de les quatre.

Calculem la força resultant que actua sobre el cos seguint els pas-
sos següents:

1) Calculem la força resultant que actua sobre l’eix x (FRx).

FRx = 6 – 4 = 2 N
2) Calculem la força resultant que actua sobre l’eix y (FRy).
FRy = 4 – 1 = 3 N

3) Calculem la força resultant total que actua sobre el cos aplicant el

teorema de Pitàgores perquè les forces fan un angle de 90 o.
√ 2 2
√
FR = ( F Rx ) + ( F Ry ) ; FR = ( 2 )2 + ( 3 )2 ; FR = √ 13 N

El cos no està en equilibri perquè hi actua una força resultant d’

√ 13 N. La direcció i el sentit de la força resultant estan indicats en
el dibuix.

22