1.2.

LLEIS DE KEPLER*
➢ 1a Llei
Els planetes giren en òrbites el·líptiques* en les quals el Sol ocupa un
dels focus.

Una el·lipse és el lloc geomètric dels

punts del pla per als quals és constant
la suma de les distàncies a dos punts
interiors fixos denominats focus, els
quals regeixen l'excentricitat de
l'el·lipse.

➢2a Llei
El radi-vector des del Sol fins al planeta
escombra àrees iguals en temps iguals.

➢3a Llei
El quadrat del període de revolució d’un planeta és directament
proporcional al cub del semieix més gran de l’el·lipse que descriu la
seva òrbita:

T 2 = k  r3

Així doncs, el període orbital d’un

planeta depèn només de l’eix major
de l’el·lipse que descriu. Per tant, tres
planetes amb el mateix eix major
tindran el mateix període.

1.2. LLEIS DE KEPLER

 1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
Dues partícules materials experimenten una força d’atracció que és
directament proporcional al producte de les seves masses i inversament
proporcional al quadrat de la distància que les separa. El mòdul
d’aquesta força val:

m m F
F =G 1 2 2
r m1 r m2
−11 N  m2
G s’anomena constant de gravitació universal i val: G = 6, 67 10
kg 2

❑Exemple 1: 1,00·103 kg 2,00·103 kg

Calculeu la força total que 1m
actua sobre la massa de
100 kg de la figura. 1m

100 kg

Solució:

𝐹Ԧ = (4.72 · 10−6 𝑖Ԧ + 1.14 · 10−5 𝑗Ԧ )𝑁

𝐹Ԧ = 1,23 · 10−5 𝑁

1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

 LA LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL I
LES LLEIS DE KEPLER
1. En el sistema solar, la força gravitatòria que experimenta un planeta és
una força central, ja que va dirigida sempre cap al centre del sol, el qual
és el centre de forces.
1
En un camp de forces que varia segons 2 , les úniques òrbites tancades
𝑟
són les el·líptiques.

1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

3. Per tal de simplificar l’estudi, considerem un planeta de massa m que

gira amb velocitat v al voltant del Sol, de massa M, en una òrbita circular
de radi r. A partir de la segona llei de Newton i de la llei de la gravitació
universal:
𝑣2 𝑀𝑚 𝑣2
𝐹𝑛 = 𝑚 · 𝑎𝑛 = 𝑚 · 𝐺 2 =𝑚·
𝑟 𝑟 𝑟

2
2𝜋𝑟 2
𝑀𝑚 4𝜋
𝐺 2 =𝑚· 𝑇 𝑇2 = 𝑟3
𝑟 𝑟 𝐺𝑀

És la constant de la 3a
llei de Kepler

1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

❑Exemple 3:
Considerant el moviment de rotació de la Lluna al voltant de la Terra,
deduïu la 3a llei de Kepler: 𝑇 2 = 𝐾 · 𝑅3 .

4𝜋2 3 Si tenim en compte 𝑀𝑇 = 5.98 · 1024 𝑘𝑔 𝑖 𝑅𝑇𝐿 =

Solució: 𝑇 2 = 𝑅
𝐺𝑀𝑇 𝑇𝐿
3.84 · 108 𝑚 , obtenim el període orbital de la
Lluna: uns 27.4 dies.

Curiositats

Cara oculta de la Lluna?

Fases lunars

1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

❑ Alguns problemes

1. Dues masses s’atreuen amb una força d’1,00 N quan es troben a

una distància d. Quina serà la força d’atracció quan es trobin a
una distància 4d? (𝐹 = 6,25 · 10−2 𝑁)

2. Tenim una massa de 1000 kg en l’origen de coordenades i una

altra de 2000 kg en el punt (300 m, 400 m). Quin és el mòdul de
𝑁·𝑚2
la força que afecta la massa de 1000 kg? (𝐺 = 6,67 · 10−11
𝑘𝑔2
(𝐹 = 5,34 · 10−10 𝑁)

3. Suposarem que la trajectòria de la Terra al voltant del Sol és

circular i que aquests dos cossos estan aïllats de la resta de
l’univers. Calculeu el període orbital de la Terra considerant 𝑀𝑆 =
1,99 · 1030 kg i 𝑅𝑆𝑇 = 1,50 · 1011 𝑚 i 𝐺 = 6,67 · 10−11 𝑚
(T = 3,17 · 107 𝑠)

1.3. LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

 1.4. INTENSITAT DE CAMP GRAVITATORI
Donada una massa M, es defineix la intensitat de camp gravitatori en
un punt situat a una distància r com la força que fa la massa M sobre la
unitat de massa (1kg) situada en aquest punt.

g
1kg
M r

La intensitat de camp gravitatori (acceleració de la gravetat) és la força

gravitatòria que actua per unitat de massa:

F M
g= El seu mòdul és: g =G
m r2

❑Exemple 4:
Tenim quatre masses puntuals de valor m kg en els vèrtexs d’un
quadrat de costat d m. Quina és la intensitat de camp gravitatori en
els punts A (centre del quadrat) i B (punt mitjà d’un dels costats?

Solució:
A
𝑔𝐴 = 0

16𝐺𝑚
𝑔𝐵 = 𝑗Ԧ 𝑚/𝑠 2
5 5𝑑 2
B

1.4. INTENSITAT DE CAMP

GRAVITATORI
 1.5. CAMP GRAVITATORI TERRESTRE
Una distribució esfèrica i uniforme de massa es pot considerar, a
efectes de creació de camp, com una massa puntual situada al centre
de l’esfera.
Per tant, un cos de massa m que es troba sobre
la superfície terrestre queda sotmès a la força
m d’atracció gravitatòria de mòdul:
R T
MT  m
MT F =G
RT2

I la intensitat de camp gravitatori sobre la superfície terrestre és:

MT
g0 = G que val 9,81 N/kg o 9,81 m/s2
RT2
(𝑀𝑇 = 5,98 · 1024 𝑘𝑔 𝑖 𝑅𝑇 = 6,38 · 106 𝑚)

Així, la força d’atracció de la Terra sobre un cos que està sota la seva
acció gravitatòria l’anomenem pes del cos, i l’escrivim: p = m  g

MOLT IMPORTANT: g val 9,81 m/s2 només sobre la superfície de la

Terra o molt a prop.

A mesura que ens allunyem de la Terra, la intensitat del camp

gravitatori disminueix i el pes NO es pot calcular com m·9,81 !!!

m
m r
R
T

MT  m MT  m
p=G = m  9,8 p=G  m  9,8
RT2 r 2

1.5. CAMP GRAVITATORI TERRESTRE

❑ Dos exercicis

1. A quina altura sobre la superfície de la Terra pesem la meitat?

Tingueu en compte que 𝑅𝑇 = 6,38 · 106 𝑚.
(ℎ = 2,64 · 106 𝑚)

2. Quina és la intensitat de camp gravitatori en un punt situat a una

altura sobre la superfície terrestre igual al radi de la Terra?
(𝑔 = 2,45 𝑚/𝑠 2 )

Problemes PAU: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 12, 14, 15

1.5. CAMP GRAVITATORI TERRESTRE

1.6. POTENCIAL I ENERGIA POTENCIAL

Donada una massa M, creadora d’un camp gravitatori, definim el
potencial en un punt del camp com el treball, canviat de signe, realitzat
per la força gravitatòria que efectua la massa M per traslladar la unitat
de massa (1kg) des de l’infinit fins a aquest punt.
infinit
r 1kg 𝑉∞ = 0

M M
𝑉𝐴 = −𝑊∞→𝐴 V (r ) = −G
r

Si ens referim a traslladar una massa m qualsevol des de l’infinit,

aleshores el treball és:
Que és l’energia potencial
𝑀·𝑚
U (r ) = m V (r ) 𝑈 𝑟 = −𝐺 gravitatòria de la massa m
𝑟 en aquest punt del camp
creat per la massa M.
 1.7. ENERGIA POTENCIAL GRAVITATÒRIA
TERRESTRE
Calculem la diferència d’energia potencial d’un cos de massa m entre el punt
2 (a una altura h de la superfície de la Terra) i el punt 1 (sobre la superfície de
la Terra):
M m  M m 
h U 2 − U1 = −G T −  −G T 
2 RT + h  RT 
MT  m M m  1 1 
1 =G −G T = GM T m  − =
RT RT RT + h  RT RT + h 
 R + h − RT  h
= GM T m  T  = GM T m 2 =
 T T
R ( R + h )  RT + RT  h

Només si ℎ ≪ 𝑅𝑇 , l’increment d’energia potencial

h
= GM T m 2 = mg0 h d’un cos a una altura h té el valor 𝑚𝑔0 ℎ !!! En
RT qualsevol altre cas, cal calcular la diferència
si h  RT d’energia potencial com:
1 1
𝑈2 − 𝑈1 = 𝐺𝑀𝑇 𝑚 −
𝑅𝑇 𝑅𝑇 + ℎ

❑ Exercicis

1. Calculeu el potencial gravitatori en un punt situat a

a) La superfície de la Terra. (V = −6,25 · 107 𝐽/𝑘𝑔)
b) Una distància 𝑅𝑇 de la superfície de la Terra.
(V = −3,13 · 107 𝐽/𝑘𝑔)
c) Una distància 3𝑅𝑇 de la superfície de la Terra.
(V = −1,56 · 107 𝐽/𝑘𝑔)
d) L’infinit. (V = 0 𝐽/𝑘𝑔)

2. Calculeu l’energia potencial gravitatòria d’un cos de 20 kg situat en cadascun

dels punts anteriors.
a) (U = −1,25 · 109 𝐽)
b) (U = −6,25 · 108 𝐽)
c) (U = −3,13 · 108 𝐽)
d) (U = 0 𝐽)
𝑁·𝑚2
Dades: 𝐺 = 6,67 · 10−11 𝑘𝑔2
; 𝑀𝑇 = 5,98 · 1024 𝑘𝑔 ; 𝑅𝑇 = 6,38 · 106 𝑚

1.7. ENERGIA POTENCIAL GRAVITATÒRIA TERRESTRE

 1.8. LÍNIES DE CAMP I
SUPERFÍCIES EQUIPOTENCIALS
Les línies de camp són línies imaginàries que ens permeten visualitzar la
distribució de la intensitat del camp gravitatori. Són tangents en cada
punt al vector intensitat de camp i indiquen la direcció del camp en cada
punt. El seu sentit sempre va cap a la massa generadora del camp.

Línies del camp creat Línies del camp creat per

per una massa puntual dues masses puntuals.

Tots els punts en què el potencial té el mateix valor formen una

superfície equipotencial. Les línies de camp són sempre perpendiculars
a la superfície equipotencial.

En el cas del camp creat per

una massa puntual m, les Superfícies equipotencials
superfícies equipotencials creades per dues masses
són superfícies esfèriques. puntuals

En moure una massa d’un punt a un altre d’una superfície

equipotencial, no es fa cap treball.

1.8. LÍNIES DE CAMP I SUPERFÍCIES EQUIPOTENCIALS

 1.9. ENERGIA MECÀNICA D’UN COS
EN UN CAMP GRAVITATORI
L’energia mecànica total d’un cos de 1 𝑀𝑚
massa m serà la suma de la cinètica 𝐸𝑚 = 𝑚𝑣 2 − 𝐺
més la potencial: 2 𝑟

M: massa creadora del camp

m: massa situada en el camp creat per M
on
v: velocitat lineal del cos
r: distància al punt on se suposa concentrada la massa M

El camp gravitatori és conservatiu: l’energia mecànica es conserva.

El treball realitzat per la força gravitatòria per

traslladar un cos d’una posició a una altra no
depèn del camí seguit sinó únicament de les
posicions inicial i final.

Velocitat d’escapament
Quan llancem un cos enlaire, torna cap a la Terra per la força
d’atracció gravitatòria.

Amb quina velocitat s’ha de llançar un cos des de la superfície d’un

astre per tal de garantir que no torni? És com dir que l’enviem a l’infinit,
on arriba amb velocitat 0 (mínim) i on també l’energia potencial
gravitatòria és 0. O sigui que la seva energia mecànica a l’infinit és 0.

Segons el principi de conservació de l’energia 𝐸0 = 𝐸∞

Em = 0 1 2
mv = G
Mm
v=
2GM
2 r r
Velocitat d’escapament o de fugida: velocitat a la qual un cos
s’escaparia del camp gravitatori creat per la massa M i arribaria a
l’infinit amb velocitat zero.

1.9. ENERGIA MECÀNICA

 La velocitat d’escapament per 2GM T
al cas d’un cos situat a la ve = = 11200 m / s
superfície terrestre val: RT

L’energia mecànica serà positiva per velocitats superiors a

Em  0 la d’escapament. En aquest cas el cos s’escapa del camp
gravitatori.

L’energia mecànica serà negativa per a velocitats inferiors

Em 0 a la d’escapament. En aquest cas el cos no pot escapar
del camp gravitatori i existeixen dues possibilitats:

El cos arriba a una altura màxima i torna a caure sobre

la superfície.

El cos es manté orbitant al voltant d’M a una velocitat

orbital que compleixi Em<0.
1.9. ENERGIA MECÀNICA

Trajectòries segons l’energia

La trajectòria d’un objecte sotmès a un camp gravitatori és una corba

cònica

a) 𝐸𝑚 < 0: Circumferència o El·lipse. Òrbita tancada.

b) 𝐸𝑚 = 0: Paràbola. Arriba a l’infinit amb velocitat nul·la.
c) 𝐸𝑚 > 0: Hipèrbola. Arriba a l’infinit amb velocitat no nul·la.

1.9. ENERGIA MECÀNICA

 1.10. SATÈL·LITS
Hi ha satèl·lits naturals i n’hi ha d’artificials, els quals es posen en
òrbita per a diferents aplicacions.
Si un satèl·lit gira en òrbita circular de radi r al voltant d’una massa M,
verificarà

𝑀𝑚 𝑣2 De manera que la velocitat depèn absolutament del

𝐺 2 =𝑚 radi de l’òrbita i viceversa.
𝑟 𝑟
Exercici: Demostreu que l’energia mecànica d’un satèl·lit en una òrbita de
1 𝐺𝑀𝑚
radi r és 𝐸 = −
2 𝑟

1 𝑀𝑚
𝐸𝑚 = 𝐸𝑐 + 𝑈 = 𝑚𝑣 2 − 𝐺
2 𝑟
1 𝑀 𝑀𝑚 𝟏 𝑮𝑴𝒎
𝑀𝑚 𝑣2 𝑀 𝐸𝑚 = 𝑚𝐺 − 𝐺 =−
2 𝑟 𝑟 𝟐 𝒓
𝐺 =𝑚 𝑣2 = 𝐺
𝑟2 𝑟 𝑟

SATÈL·LITS GEOESTACIONARIS
Un satèl·lit geoestacionari gira en el pla equatorial
d’un planeta i està sempre sobre el mateix punt de
la seva superfície. El període de la seva òrbita
coincideix amb el període de rotació del planeta
sobre el seu propi eix.

Exercici: Calculeu a quina altura sobre la superfície de la Terra ha

d’orbitar un satèl·lit geoestacionari.
𝑁·𝑚2
Dades: 𝐺 = 6,67 · 10−11 ; 𝑀𝑇 = 5,98 · 1024 𝑘𝑔 ; 𝑅𝑇 = 6,38 · 106 𝑚
𝑘𝑔2
(h≈35900 km)

Curiositat: òrbita polar

1.10. SATÈL·LITS
❑ Problemes

1. Amb quina velocitat inicial cal llençar un cos des de la superfície de

la Terra per tal que arribi a una altura de 100 km amb velocitat
nul·la? Agafeu com a dades G, 𝑀𝑇 i 𝑅𝑇 . (1,39 km/s)

2. Un satèl·lit de 800 kg orbita a una alçada de 2000 km respecte de la

superfície de la Terra. Calculeu:
a) La velocitat orbital i el període de rotació. (6,89 km/s i 2,12 h)
b) Quina energia cal per portar el satèl·lit des de la seva òrbita a
una altra 500 km més amunt. (1,07 · 109 𝐽)
c) Quina serà la velocitat d’escapament des de l’òrbita anterior.
(9,48 km/s)

PAU Camp Gravitatori II: 1, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 19, 21, 24, 25