INS CASTELLAR

FÍSICA 1r BATXILLERAT

UD 3: FORCES I LLEIS DE NEWTON

 1. LA DINÀMICA
La dinàmica és la part de la física que estudia les causes que originen els canvis en el
moviment dels objectes de l'univers. En general, les interaccions entre dos o més
cossos s'analitzen amb el concepte de força, que és tota causa capaç d'alterar l'estat de
moviment d'un cos o de provocar-ne una deformació.

La dinàmica clàssica (segles XVII, XVIII i XIX ) és la part de la física que es fonamenta

en:
- les lleis de Newton
- la llei de gravitació universal
- les lleis de Maxwell de l'electromagnetisme.

La física moderna (finals del segle XIX), amb la teoria de la relativitat d'Einstein i amb
la mecànica quàntica com a model per als fenòmens atòmics.

No obstant això, la dinàmica clàssica continua sent molt vàlida per a la majoria de
fenòmens que tenen lloc a escala macroscòpica.
Un cos canvia el seu estat de moviment quan varia la seva velocitat, i, per tant, les
forces originen acceleracions sobre els cossos i són la magnitud dinàmica més
important

Totes les interaccions tenen el seu últim origen en les anomenades forces fonamentals, 
que són les associades als quatre tipus d'interaccions fonamentals de l'univers:
- la gravitatòria
- l'electromagnètica
- la nuclear forta,
- la nuclear dèbil.

La relació entre les forces i el moviment va ser establerta pel físic anglès Newton a
finals del segle XVII, amb les tres lleis que porten el seu nom i que estudiem tot seguit
tenint en compte les següents consideracions:

- força resultant o força neta 

- podem triar un punt arbitrari del cos com a punt d'aplicació de les forces, i
tractar els objectes com a mòbils puntuals o partícules.
 2. PRIMERA LLEI DE NEWTON O PRINCIPI D'INÈRCIA
El principi d'inèrcia estableix que, si la força resultant i Fi que actua sobre un cos
és nul·la, la seva velocitat es manté constant i el cos roman, així, en el seu estat de
repòs o de moviment rectilini uniforme (MRU):

Un objecte situat en repòs damunt d'una superfície horitzontal

Altres situacions de la vida quotidiana, però, contradiuen aparentment aquest principi

Costa trobar situacions quotidianes en què el fregament quedi bastant minvat per tal
que es pugui considerar que es verifica aproximadament la primera llei.

- patinatge sobre gel

- lliscament d'un bloc de gel sobre una superfície horitzontal mullada; -
moviment de cossos sobre superfícies horitzontals en què es crea un coixí d'aire i per a
les quals el fregament disminueix enormement
- els trens de levitació magnètica hi ha un sistema d'imants que eleven el tren per
sobre del rail.
Pàg 110
Pàg 111
3. SEGONA LLEI DE NEWTON O PRINCIPI FONAMENTAL
DE LA DINÀMICA
Segons el principi fonamental de la dinàmica, la variació de l'estat de moviment que
experimenta un cos, o acceleració, és proporcional a la força neta que actua sobre
aquest cos, i es realitza en la direcció en què actua la força (fig. 3.7). La constant de
proporcionalitat entre la força i l'acceleració és la massa del cos:

Aquest principi ens indica que la massa del cos (constant de proporcionalitat m) és
una mesura de la seva inèrcia, definida aquesta com la resistència que qualsevol
objecte presenta als canvis de velocitat

El newton (simbolitzat per N), és la força que cal fer sobre un cos d'1 kg de massa
per tal que adquireixi una acceleració d'1 m/s2
Un exemple senzill en què es verifica la segona llei de Newton quan deixem anar
lliurement un cos

La força de la gravetat exercida per la Terra;

l'origen d'aquesta força es troba en la interacció
gravitatòria entre les masses de la Terra i del
cos. Aquesta interacció sempre és atractiva i
actua a distància
Forces que actuen a distància són:

- La força gravitatòria
- La força magnètica
- La força electrostàtica

Forces que actuen per contacte.

- La força feta amb una raqueta quan s'impulsa una pilota de tennis;
- La força de tracció que fa un cavall quan mou un carro
- La força de fregament que el terra fa sobre aquest carro
-La força que fa un clau d'una paret d'on penja un quadre
-La força que fem en moure un objecte
Pàg 113
ACTIVITAT 4 PÀG 114
ACTIVITAT 5 PÀG 114
ACTIVITAT 6 PÀG 114
4. TERCERA LLEI DE NEWTON O PRINCIPI
D'ACCIÓ-REACCIÓ

Les forces d'acció-reacció mai no s'anul.len entre si perquè sempre actuen sobre cossos
diferents.
Pàg 115
Pàg 115
Pàg 116
ACTIVITAT 8 PÀG 116
Aplicant la segona i la tercera llei de Newton, calculeu l'acceleració que adquireix la
Terra en la seva interacció gravitatòria amb els objectes següents que estan a prop de
la seva superfície:
a. Un bacteri de 2 pg de massa.
b. Una persona de 75 kg que cau amb paracai­gudes.
c. Un avió de 2000 t que vola a una certa altura.
Quina conclusió en podem treure tenint en compte que la massa de la Terra és de
5,98·1024 kg?
5. FORCES DE CONTACTE BÀSIQUES: LA FORÇA
NORMAL I LA FORÇA DE TENSIÓ
A. LA FORÇA NORMAL
La força normal o, simplement, normal, N,és aquella
força de reacció que apareix sobre un objecte, com a
conseqüència del principi d'acció-reacció, quan aquest
efectua una força sobre un altre objecte a través de la
seva superfície externa. En general, les forces normals
són els components de les forces de contacte entre
dos objectes en la direcció perpendicular a la
superfície de contacte.
Pàg 117
Pàg 118
ACTIVITAT 9 PÀG 119
ACTIVITAT 10* PÀG 119
PROBLEMA 16 PÀG 140
Un cos de 25 kg de massa puja amb velocitat constant per un pla inclinat que forma un
angle de 15° amb l'horitzontal. Sobre el cos actua una força de mòdul F paral.lela al pla
inclinat. Si el fregament entre el cos i el pla és negligible, quant val F
B. LA FORÇA DE TENSIÓ

La força de tensió o, simplement, tensió, T,és aquella força de reacció que apareix

sobre un objecte, com a conseqüència del principi d'acció-reacció, quan aquest
efectua una força sobre un altre objecte a través d'un lligam.

Les forces d'acció-reacció T i T′ són les que

efectuen un cos sobre l'altre a través del lligam
i el man­tenen tensat; per aquest motiu
s'anomenen forces de tensió o, simplement,
tensió.
Pàg 119
Pàg 120
ACTIVITAT 11 PÀG 119
ACTIVITAT 12 PÀG 121
ACTIVITAT 13 PÀG 121
PROBLEMA 4 PÀG 139
Una grua que té una massa de 665 kg remolca un automòbil que està espatllat amb
una força de 245 N. Calculeu la massa de l'automòbil, tenint en compte que la grua
mou el conjunt amb una acceleració constant de 0,3 m/s2. Calculeu també la tensió de
l'enganxall entre la grua i l'automòbil.
PROBLEMA 5 PÀG 139
Una màquina de tren té una massa de 35 t i arrossega dos vagons, un de 23 t de massa
i l'altre de 18 t. Si la força que fa la màquina per tal de moure el conjunt és de
5,5·104 N, amb quina acceleració es mouen la màquina i els vagons? Quines són les
tensions dels enganxalls? Suposeu que no hi ha fregament.
PROBLEMA 7 PÀG 139
El cable d'un muntacàrregues pot suportar una tensió màxima de 2,0·104 N, de manera
que, si se sobrepassa aquest valor, es pot trencar el cable. Amb quina acceleració
màxima pot pujar el munta­càrregues, si la seva massa és de 1250 kg i porta a dintre seu
una càrrega de 340 kg?
PROBLEMA 8 PÀG 139
A l'interior d'un ascensor hi pengen dos objectes esfèrics de masses 2,3 kg i 1,6 kg. El
primer està unit al sostre mit­jançant una corda, i el segon està unit al primer també
amb una corda. Determineu la tensió de les cordes en les situacions següents:
a.L'ascensor arrenca pujant amb una acceleració constant d'1,1 m/s2.
b. L'ascensor puja a una velocitat constant de 3 m/s.
c. L'ascensor, que estava pujant, frena amb una acceleració d'1,2 m/s2 i s'atura.
PROBLEMA 13 PÀG 140
Un pèndol es construeix amb una corda de massa negligible i amb una bola de massa
525 g. El pèndol penja del sostre d'un vagó de tren, que porta un moviment rectilini
uniformement accelerat, tal com indica la figura 3.62.
a. Per què el pèndol està inclinat respecte
de la vertical?
b. Suposem que l'acceleració del vagó és
constant i val 3,2 m/s2; calculeu l'angle
que forma la corda amb la vertical.
c. Calculeu la tensió de la corda.
PROBLEMA 14 PÀG 140
Considereu el cas en què el pèndol del problema anterior es troba desviat ara cap a la
dreta, tot formant la corda un angle de 25° amb la vertical.
a. Descriviu la situació i expliqueu detalladament què és el que està passant ara.
b. Efectueu els càlculs pertinents per tal de determinar l'acceleració del vagó i la tensió
de la corda
PROBLEMA 15 PÀG 140
Un pèndol de 73 g de massa penja del sostre d'un automòbil que es mou amb un
moviment rectilini uniformement accelerat; si el pèndol forma un angle de 35° amb
l'horitzontal, trieu la resposta correcta de les proposicions següents:
A) L'acceleració de l'automòbil val:
8,94 m/s2
7,12 m/s2
13,99 m/s2
B) La tensió de la corda és de:
0,88 N
1,25 N
0,73 N
 
C. SISTEMES LLIGATS I POLITGES
PROBLEMA 9 PÀG 139
Tenim dues masses iguals (M = 5 kg) penjades dels extrems d'una corda que passa per
una politja (fig. 3.60). Les mas-ses de la corda i de la politja es poden considerar
negligibles. Inicialment les dues mas­ses estan en repòs.
a. Considereu una de les dues masses M. Feu un esquema de les forces que actuen
sobre M i indiqueu sobre quin cos estarien aplicades les forces de reacció
corresponents.
b. Sobre la massa penjada a la dreta cau un tros de plastilina de massa m = 500 g que
s'hi queda enganxat. Quina serà l'acceleració de les masses en el moviment posterior al
xoc?
c. Quins són els valors de la tensió de la corda abans i després del xoc?
PROBLEMA 12 PÀG 140
Considereu el sistema representat a la figura 3.61 (màquina d'Atwood), en què els dos
cossos de l'esquerra tenen unes masses de 385 g cada un, i el de la dreta, de 625 g.
Determineu l'acceleració del sistema i les tensions a les dues cordes.
6. LA FORÇA DE FREGAMENT
S'anomena força de fregament el component de la força de contacte que
s'exerceixen dos cossos en contacte, que té la direcció paral·lela a la superfície de
contacte.
 Força de fregament estàtic, Ffe, que podem definir com aquella que s'oposa a
qualsevol tendència al moviment del cos respecte de la superfície, i el valor de la qual
pot variar des de zero fins a un valor màxim igual al producte de la força normal per
l'anomenat coeficient de fregament estàtic (μe)

Força de fregament dinàmic, Ffd, també anomenada força de fregament

cinètic, que podem definir com aquella que s'oposa al moviment del cos respecte
de la superfície quan ja està en moviment, i que és proporcional a la força normal.
La constant de proporcionalitat és el coeficient de fregament dinàmic (μd),
o coeficient de fregament cinètic

Els coeficients de fregament depenen de la naturalesa de les superfícies en

contacte, i són magnituds adimensionals. Com que Ffd < Ffe, el coeficient dinàmic
és més petit que l'estàtic: μd < μe.
Pàg 123
Pàg 124
Pàg 125
Pàg 126
ACTIVITAT 16 PÀG 126
Un cos de 50 kg està damunt d'un pla horitzontal. Experimentalment es pot veure que
el cos es comença a moure quan la força horitzontal aplicada sobre ell val 300 N, i que,
després, si continuem aplicant la mateixa força, re­corre 4,8 m en 3,5 s. En les
proposicions següents, trieu la resposta correcta:
A) El coeficient de fregament dinàmic és de:
     a) 0,49; b) 0,53; c) 0,61
B) El coeficient de fregament estàtic val:
     a) 0,61; b) 0,49; c) 0,53
PROBLEMA 17 PÀG 140
Una caixa de 15 kg de massa descansa sobre una superfície horitzontal que presenta un
coeficient de fregament estàtic de valor 0,45 i un coeficient de fregament dinàmic de
valor 0,42. Per moure la caixa, l'estirem amb l'ajut d'una corda que forma un angle de
20° amb l'horitzontal.
a. Quina força mínima hem de fer perquè la cai­xa es comenci a moure?
b. Quina força hem de fer per moure la caixa amb velocitat constant?
c. Si la força amb què estirem la corda val 65 N, amb quina acceleració es mou la caixa?
PROBLEMA 18 PÀG 141
Un cos de massa M = 40 kg és a sobre un terra horitzontal amb el qual té una fricció no
nul.la. Apliquem una força de mòdul F = 100 N al cos que forma un angle a = 37° amb
l'horitzontal, i aquest adquireix una acceleració horitzontal d'1 m/s2 (fig. 3.63).
a. Feu un esquema amb totes les forces que ac­tuen sobre el cos. Hi ha entre aquestes
forces algun parell d'acció-reacció? Per què?
b. Quant val el mòdul de la força total que actua sobre el cos? I el de la força normal
que el terra fa sobre el cos?
c. Determineu el valor del coeficient de fricció dinàmic entre el cos i el terra.
PROBLEMA 19 PÀG 141
Premem un objecte de massa 223 g contra una paret vertical que presenta uns
coeficients de fregament estàtic i dinàmic respectius de 0,52 i 0,50, amb una força
perpendicular a la paret. Amb quina força mínima l'hem de prémer, per tal que no
caigui? Què passa si la força anterior augmenta fins al doble? I si es redueix a la meitat?
Raoneu les respostes.
PROBLEMA 21 PÀG 141
Un automòbil té una massa de 375 kg i puja per una carretera rectilínia que forma un
angle de 15° amb l'horitzontal. Si el coeficient de fregament dinàmic entre les rodes i la
carretera val 0,74, quina força ha de fer el motor de l'automòbil en les situacions
següents?
a. L'automòbil puja amb velocitat constant.
b. L'automòbil puja amb acceleració constant, de manera que recorre 50 m en 23 s.
PROBLEMA 22 PÀG 141
El cos de la figura 3.65 té una massa de 4 kg i l'angle a del pla inclinat és de 20°.
Dibuixeu un diagrama de les forces que hi actuen i calculeu:
a. El valor de la força F que s'ha d'aplicar externament per tal que el cos es mogui cap a
la part superior del pla inclinat amb velocitat constant, si el fregament es considera
negligible.
b. Si el coeficient de fregament entre el cos i el pla val 0,27, com canvia l'apartat
anterior?
PROBLEMA 23 PÀG 141
La massa m1 del sistema de la figura 3.66 val 40 kg, i la massa m2 és variable. Els
coeficients de fricció estàtic i ci­nètic entre m1 i la taula són iguals i valen m = 0,2.
a. Amb quina acceleració es mourà el sistema si m2 = 10 kg?
b. Quin és el valor màxim de m2 per al qual el sistema romandrà en repòs?
Si m2 = 6 kg, quina serà la força de fregament entre el cos i la taula? I la tensió de la
corda?
PROBLEMA 24 PÀG 141
En el sistema de la figura 3.67 tenim els valors següents: m1 = 9,3 kg, m2 = 2,4 kg, a =
54°. Calculeu l'acceleració del sistema i la tensió de la corda:
a. Suposant que no hi ha fregament.
b. Suposant que el coeficient de fregament entre el pla inclinat i la massa m1 val 0,37,
representeu en un esquema les forces que hi actuen.
PROBLEMA 26 PÀG 142
Un home estira dos trineus amb una força de 117,6 N que forma un angle de 45° amb
l'horitzontal (fig. 3.69). Si els dos trineus tenen una massa de 15 kg i el coeficient de
fregament dels trineus amb la neu és de 0,02, calculeu:
a. L'acceleració dels trineus i la tensió de la corda que els uneix.
b. El valor de la força F perquè els trineus es moguin amb velocitat constant.
PROBLEMA 28 PÀG 142
Es volen moure els dos cossos de la figura fent una força F de valor 80 N que forma un
angle b = 35° amb la super-fície horitzontal. El cos que està sobre el pla inclinat, d'in­
clinació a = 45°, té una massa de 34 kg, i el pla presenta un coeficient de fregament de
0,18. El cos que està sobre la superfície horitzontal té una massa de 41 kg, i el
coeficient de fregament que presenta aquesta superfície és de 0,21. Determineu
l'acceleració que assoleix el cos, el valor de les forces de fregament, el de les forces
normals i el de les tensions a la corda.
7. LA FORÇA ELÀSTICA

Com a reacció a la força externa que provoca l'allargament, apareix una força
interna , F , anomenada força recuperadora o elàstica
Pàg 128
Pàg 129
ACTIVITAT 17 PÀG 129
La longitud d'una molla és de 20 cm quan l'estirem amb una força de 40 N, i de 25 cm
quan la força és de 60 N. Calculeu la longitud de la molla quan no hi actua cap força, i la
seva constant elàstica.
ACTIVITAT 18 PÀG 129
Una molla de constant recuperadora k = 50 N/m i longi-tud natural l = 2 m està lligada
al sostre d'un ascensor. Si pengem de l'extrem lliure de la molla un cos de massa m = 3
kg, quina serà la longitud de la molla quan:
a. L'ascensor pugi amb una acceleració igual a 2 m/s2 en el sentit del moviment?
b. L'ascensor pugi a una velocitat constant?
PROBLEMA 29 PÀG 142
PROBLEMA 31 PÀG 142
En la situació indicada a la figura 3.72, tenim un cos de massa 250 g enganxat a una
molla, que va solidària amb un vagó de tren. Si la molla té una constant elàstica de 15
N/m, i no hi ha fregament entre el cos i la superfície del vagó, determineu l'allargament
que experimenta en les situacions següents:

a. El vagó es mou cap a l'esquerra amb

acceleració constant d'1,6 m/s2.
b. El vagó es mou cap a la dreta amb
acceleració constant de 2,8 m/s2.
c. El vagó està en repòs.
PROBLEMA 32 PÀG 143
Una molla té una constant elàstica de valor 250 N/m i està situada paral.lelament a un
pla inclinat un angle de 50°. La molla està fixada a la part superior del pla i pengem del
seu extrem inferior un cos de massa desconeguda. Si la molla s'allarga una longitud de
7,5 cm, quant val la massa del cos, si suposem que no hi ha fregament? Trieu la
resposta correcta:
a. 2,5 kg
b. 4,6 kg
c. 1,7 kg
d. 3,4 kg
PROBLEMA 33 PÀG 143
Una persona és a dins d'un ascensor al damunt d'una bàscula calibrada en newtons.
a. Si l'ascensor puja amb acceleració de 3,1 m/s2 i la bàscu-la assenyala 774 N, quina és
la massa de la persona?
b. En quina situació la bàscula indica 522 N?
c. En quina situació la bàscula indica exactament el pes de la persona?
d. En quina situació indica 0?
 8. DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR UNIFORME
si apliquem la segona llei de Newton, deduïm
que el producte ma no és nul i que, per tant,
ha d'existir una força resultant no nul·la
actuant sobre el mòbil que també ha de
verificar aquestes condicions de
perpendicularitat respecte de la trajectòria i de
sentit cap al centre de la circumferència, que
anomenem FORÇA CENTRÍPETA

A. Cos que gira lligat d'una corda

Cos que gira en una superfície horitzontal que no presenta fregament
Cos que gira en un pla vertical
Cos que gira en un pla horitzontal
B. Cos que gira quan actua el fregament
Cos que gira sobre una superfície horitzontal
C. El rotor
D.Peralt d'una corba
 A. COS QUE GIRA LLIGAT D'UNA CORDA
Cos que gira en una superfície horitzontal que no presenta fregament
Cos que gira en un pla vertical
Cos que gira en un pla horitzontal
B. COS QUE GIRA QUAN ACTUA EL FREGAMENT
Cos que gira sobre una superfície horitzontal
PROBLEMA 36 PÀG
Es fa girar en un pla vertical una pedra de 3 kg que està enganxada a un fil de 2 m de
longitud. Calculeu:
a. La tensió de la corda quan el cos passa per la part més baixa de la trajectòria amb una
velocitat de 20 m/s.
b. La mínima velocitat que pot tenir en el punt més alt, de manera que el cos pugui seguir
girant.
PROBLEMA 37 PÀG
Es fa giravoltar una pedra de 25 g en un pla vertical, mitjançant una corda de 20 cm de
longitud:
a. Quina és la tensió de la corda quan la pedra es troba en el punt més alt de la seva
trajectòria si, en aquest moment, la velocitat lineal que du és de 4 m/s?
b. Quin és el valor mínim de la velocitat perquè la corda es mantingui tibada en passar la
pedra pel punt més alt de la circumferència que descriu?
PROBLEMA 38 PÀG
Quina velocitat mínima ha de dur un ciclista per poder efectuar un ris de la mort de 10 m
de radi, tal com mostra la figura 3.73?
PROBLEMA 40 PÀG

Una bola de 25 g de massa està lligada a l'extrem d'una corda de 56 cm de llarg, i gira en
un pla vertical amb una ve­locitat angular constant de manera que efectua 5 voltes en 7 s.
Determineu l'angle que forma la corda amb la vertical, el valor de la força centrípeta que
fa girar la bola i la tensió de la corda.
C. EL ROTOR
D.PERALT D'UNA CORBA