Departament de Física i Química

PROBLEMES GASOS, DISSOLUCIONS, ESTEQUIOMETRIA, FORMULA

EMPÍRICA I MOLECULAR

Gasos

1. En un matràs de 10 litres a 25ºC de temperatura, s’introdueixen 2 g d’hidrogen, 8,4 g de nitrogen i

4,8 g de metà. Calcular:
a) La fracció molar de cada gas.
b) Les pressions parcials.
c) La pressió total de la mescla quan la temperatura sigui de 100ºC.
d) La massa molecular aparent de la mescla.
Solucions: a)  N 2  0,1875 ;  H 2  0,625 ;  CH4  0,1875 b) PN 2  0,73 atm ; PH 2  2,44 atm ;
PCH4  0,73 atm ; c) 4,89 atm, d) 9,52

2. Un recipient tancat, de volum 2 dm3, a la temperatura de 300 k, conté 0,3 g de metà i 0,6 g d’oxigen.
Calcular la pressió parcial de cada gas.
Solució: 0,23 atm.

3. Una mescla d’oxigen i nitrogen, que conté un 20% en massa d’oxigen, està sotmesa a una pressió de
104 Pa i la seva temperatura és de 300 k. Calcular:
a) La fracció molar de nitrogen
b) La pressió parcial d’oxigen
Solució: a) 0,82; b) 1,8·103 Pa

4. Una mescla de gasos a la pressió total de 104 Pa, conté un 40% en volum d’hidrogen i un 60% en
volum de nitrogen. Calcular la pressió parcial de cada gas.
Solució: 4·103 Pa i 6·103 Pa.

5. Un recipient de 2 litres conté, a 27ºC, una mescla de gasos formada per 0,8 g de monòxid de carboni,
1,6 g de diòxid de carboni i 1,4 g de metà. Calcular:
a) El nombre de mols de cada gas
b) La fracció molar de cada gas
c) La pressió total i parcial de cada gas
d) La massa molecular aparent de la mescla
Solució: a) 0,0286 mols de CO; 0,0364 mols de CO2; 0,0875 mols de CH4 b) 0.1875; 0,2387;
0,574; c) 0,352 atm; 0,448 atm; 1,077 atm; 1,876 atm; d) 24,93 g/mol

6. Una mescla de 0,200 mols de monòxid de carboni, 0,300 mols de metà i 0,400 mols de diòxid de
carboni està a 800 mm Hg de pressió. Quina pressió parcial exerceix cada gas?
Solució: 177,78 mm Hg, 266,67 mm Hg i 355,56 mm Hg

7. Les pressions parcials de quatre gasos continguts dins una botella cilíndrica de 6 litres de capacitat
són a 100,71ºC: diòxid de carboni, 63,1 atm; hidrogen, 21,1 atm; monòxid de carboni, 84,2 atm i
vapor d'aigua, 31,6 atm. Quants grams de diòxid de carboni hi ha dins la mescla?
Solució: 543,84 g

Pàg. 1 de 14
 8. Un recipient de 10 litres conté 6,011 g d’hidrogen i 8,645 g d’oxigen a una temperatura de 300ºC.
Calcula:
a) La pressió total de la mescla de gasos
b) La pressió total si la temperatura s’eleva a 400ºC
Solució: a) 15,39 atm; b) 18,08 atm

9. Una mescla gasosa de diòxid de carboni i monòxid de carboni conté un 25% en massa del primer. Si
la pressió total dins del recipient és de 10 atm, calcular la pressió parcial de cada gas.
Solució: 1,75 atm; 8,25 atm

10. En la respiració normal una persona fa unes 18 inspiracions per minut. Si en cadascuna inspira
aproximadament un volum d’aire de 0,5 litres a 745 mm Hg i 37ºC, calcula quantes molècules
d’oxigen aspira per minut. La composició en volum de l’aire és 21% O2 i 78% N2.
Solució: 4,4·1022 molècules.

11. Mesclem 2,00 dm3 d'amoníac gas, mesurat a 25oC i 2·104 Pa, amb 3,75 dm3 de clorur d'hidrogen
gas, mesurat a 25oC i 2·104 Pa i s'obté clorur d'amoni sòlid. Calcular:
a) La massa de sal que s'obté.
b) La pressió en finalitzar la reacció ( suposeu que la temperatura és la mateixa que la inicial i que el
volum és la suma dels volums dels dos recipients que contenen els gasos)
Solució: a) 0,877 g; b) 0,0577 atm

12. Un recipient de 25 dm3 conté exclusivament propà i oxigen a 298 K. Les pressions parcials són,
respectivament: 1·104 Pa i 1·105 Pa.
a) Calculeu la composició de la mescla expressada en percentatge en pes.
b) S'inicia la reacció de combustió i, una vegada finalitzada, es refreda a 298 K. Calculeu la pressió
total.
Solució: a) 12 % propà i 88 % d'oxigen; b) 0,8 atm

Dissolucions

13. Completa la taula següent, suposant que el solut és glucosa, C6H12O6, i el dissolvent, aigua:

nsolut ndient msolut mdient mdió % M m Vdió(cm3) d(g/cm3) solut dient

12 300 0,7

nsolut = mols de solut msolut = massa solut mdió = massa de dissolució

ndient = mols de dissolvent mdient = massa de dissolvent % = % en massa
M = molaritat (mols/L) m = molalitat (mols/kg) Vdió = volum de dissolució
d = densitat de la dissolució solut = fracció molar del solut dient = fracció molar del dissolvent

14. Una dissolució d'àcid nítric, HNO3, conté un 61% en massa d'aquest àcid i té una densitat d'1,38
g/mL. Calcula la molaritat d'aquesta dissolució.
Solució: 13,4 M

15. D'una dissolució d'àcid nítric, sabem: molalitat = 4m, d = 1,12 g/cm3, nsolut = 8. Calcula: ndient, msolut,
mdient, mdió, Vdió, % en massa, M, solut, dient.
Solució: 111,1 mols; 504 g; 2000 g; 2504 g; 2,23 L; 20,13%; 3,58 M; 0,067; 0,937

Pàg. 2 de 14
16. Es dissolen 45 g d'hidròxid de sodi en 355 cm3 d'aigua destil·lada. El volum resultant de la dissolució
és de 420 cm3. Calcula els mL d'aquesta dissolució necessaris per preparar 500 cm3 d'una dissolució
0,1 M. Explica com la prepararies.

17. Tenim una dissolució formada per 100 g d'hidròxid de sodi i 400 g d'aigua, de manera que la
dissolució té una densitat d'1,15 g/cm3. Volem saber:
a) la molaritat de la dissolució.
b) la quantitat, en grams, que cal dissoldre d'hidròxid de calci en aigua per formar 100 mL d'una
dissolució de la mateixa molaritat que la de l'apartat anterior.

Solució: a) 5,74 g; b) 42,53 g

18. L'aigua de mar conté com a mitjana 19 g d'ions clorur, Cl-, per cada kg d'aigua de mar. Sabent que la
densitat de l'aigua de mar és 1,03 g/mL, calcula:
a) El nombre d'ions de clorur dissolts en 1 kg d'aigua de mar.
b) la concentració (mols/L) d'ions clorur en aquesta aigua.

Solució: a) 3,22·1023 ions Cl-; b) 0,55 M

19. Determinau el percentatge en massa, la molaritat, la molalitat i la fracció molar d’una dissolució
formada a partir de 2 g de hidròxid de calci i 200 cm3 d’aigua. La densitat d’aquesta dissolució és de
1,05 g/cm3.
Solució: 0,99%; 0,14M; 0,13m; 0,0024

20. Es dissol 4,9 g d’àcid sulfúric en aigua a completar 200 cm3 de dissolució. Calcular la molaritat.
Solució: 0,25 mol/L

21. Dissolem 7 g de clorur sòdic en 43 g d’aigua. Calcular la concentració en % en massa i la molalitat.

Solució: 14%; 2,78 mol/kg

22. Calcular la quantitat d’àcid fosfòric necessària per preparar 150 cm3 de dissolució 0,067M.
Solució: 0,98 g

23. Calcular el volum de dissolució 0,2 M d’àcid sulfúric que conté 2,5 g de solut.
Solució: 0,128 L

24. En 35,5 g d’aigua es dissolen 5 g d’àcid clorhídric. La densitat de la dissolució és 1,060 g/ cm3.
Calcular la concentració de la dissolució:
a) en % en pes
b) en g/L
c) la molaritat
d) la molalitat
Solució: a) 12,34% ; b) 130,9 g/L; c) 3,6 mol/L; d) 3,86 mol/kg

25. Es dissolen 10 cm3 d’àcid sulfúric, de densitat 1,8 g/cm3, amb 250 cm3 d’aigua. Calcular la
concentració de la dissolució, expressant el resultat en:
a) g/L dissolució
b) en g/L dissolvent
Solució: 69,2 g/L; 72 g/L

Pàg. 3 de 14
26. Dissolem 150 g d’etanol de densitat 0,9 g/cm3 dins aigua fins a completar 0,5 litres de dissolució.
Calcular la molaritat i la molalitat.
Solució: 6,52 M; 10,43 m

27. Una dissolució d’àcid sulfúric és del 98% de riquesa i densitat 1,895 g/cm3. Calcular la concentració
en g/L, la molaritat, la molalitat i la fracció molar.
Solució: 1857,1 g/L; 18,95 M; 500 m; 0,9

28. Un àcid nítric concentrat de densitat 1,405 g/cm3, conté un 68,1% en pes d’àcid nítric. Calcular la
molaritat, la molalitat, la fracció molar i la concentració en g/L.
Solució: 15,19 mol/L; 33,88 mol/kg; 0,39; 956,97 g/L

29. Es vol preparar una solució 2,0 · 10-3 M de clorur de potassi a partir d'una solució 0,1 M d'aquesta
sal.
a) Calculeu els mL que necessiteu de la solució 0,1 M per preparar 250 mL de la solució més diluïda.
b) Indiqueu com ho faríeu al laboratori i l'utillatge que empraríeu.
Solució: 5 mL

30. Una dissolució d’àcid clorhídric concentrat de densitat 1,19 g/cm3 conté 37% d’àcid clorhídric.
Calcular la fracció molar, la molaritat i la molalitat.
Solució: 0,22; 12,06 M; 16,09 m

31. Un àcid sulfúric té una densitat de 1,8 g/cm3 i una riquesa en pes del 85%. Calcular quin volum
d’aquest àcid serà necessari per preparar 500 mL de dissolució 0,1M.
Solució: 3,2 mL

32. Es dissolen 6,3 g d’àcid nítric dins aigua fins a completar 1 litre de dissolució.
a) Calcular la molaritat
b) S’agafen 200 cm3 d’aquesta dissolució i li afegim més aigua fins a completar 0,5 litres,
calcular la molaritat d’aquesta nova dissolució.
Solució: a) 0,1 M; b) 0,04 M.

33. Un àcid clorhídric concentrat conté 35,20% en pes i la seva densitat és 1,175 g/cm3. Calcular el
volum d’aquest àcid que se necessita per a preparar 3 litres d’àcid 2 molar.
Solució: 529,5 mL

34. Disposam d’un àcid clorhídric de 35,2% de riquesa i densitat 1,75 g/cm3. Calcular:
a) La molaritat, la molalitat i fracció molar de solut
b) Volum d’aquest àcid que es necessita per preparar 3 litres de dissolució 3 molar
Solució: a) 16,88 M; 14,88 m; 0,21; b) 0,533 L.

35. Calcula:
a) La molaritat d’una dissolució d’àcid sulfúric al 27% en pes i densitat 1,198 g/cm3.
b) El volum de dissolució 16,2 molar d’àcid nítric necessari per preparar 3 litres de dissolució 3
molar.
Solució: a) 3,3 M; b) 0,56 L

Pàg. 4 de 14
36. S’agafen 200 mL d’un dissolució de clorur de magnesi de concentració 1M i es mesclen amb 400 mL
d’una altra, de la mateixa substància, de concentració 2,5 M. S’afegeixen finalment al conjunt 100
mL d’aigua. Quina és la molaritat resultant?
Solució: 1,7 M

37. Es mesclen un litre d’àcid nítric concentrat de densitat 1,38 g/cm3 i 62,7% amb un litre d’àcid nítric
de densitat 1,13 g/cm3 i 22,38%. Calcular la concentració molar de l’àcid resultant.
Solució: 8,85 mol/L

38. Es mesclen 50 cm3 d’una dissolució 1M d’àcid sulfúric amb 200 cm3 d’una altra dissolució 0,05M
d’aquest àcid. Calcular la molaritat de la dissolució resultant.
Solució: 0,24 mol/L

39. Agafam 13 mL d’àcid clorhídric concentrat de 1,15 g/mL de densitat i 30,14% en pes i es dilueixen
amb aigua destil·lada fins a 500 mL. Calcular la molaritat de la dissolució resultant
Solució: 0,25 M

40. Una dissolució d'àcid clorhídric té una densitat 1,15 g/cm3 i un 35% en massa d'HCl. Determina la
seva molaritat.
Solució: 11 M

41. Es dissolen 6,8 g d'amoníac en la quantitat d'aigua necessària per obtenir 500 mL de dissolució.
Calcular quin volum d'àcid sulfúric 0,10 M es necessitarà per neutralitzar 20 mL de la dissolució
anterior.
Solució: 80 mL

42. Quants mL de dissolució 3 M d'hidròxid de sodi seran necessaris per neutralitzar 5 mL d'àcid sulfúric
concentrat del 96% en massa i densitat 1,84 g/mL?
Solució:60 mL

43. Es dissolen 12,8 g de carbonat de sodi en la quantitat d'aigua suficient per a preparar 325 mL de
dissolució. Determina la concentració d'aquesta dissolució en mol/L.

44. Determinar el percentatge en massa, la molaritat, la molalitat i la fracció molar d'una dissolució
formada a partir de 2 g d'hidròxid de calci i 200 cm3 d'aigua. La densitat d'aquesta dissolució es de
1,05 g/ cm3.
Solució: 0,99%; 0,14 M; 0,13 m; 0,0024

45. Un àcid clorhídric comercial conté un 37% en massa d’àcid, amb una densitat de 1,19 g/mL. Quina
quantitat d’aigua s’ha d’afegir a 20 mL d’aquest àcid per que la dissolució resultant sigui 1 M?
Solució: 220 mL

46. Calcula el volum d’aigua que s’ha d’afegir a 500 mL d’un àcid sulfúric del 26% en massa i densitat
1,19 g/cm3, per obtenir una dissolució de concentració 1 M.
Solució: 1078,6 mL

47. Calcula la massa d’aigua que s’ha d’afegir a 100 g d’un àcid nítric concentrat, del 60% en massa, per
obtenir una dissolució al 10% en massa.
Solució: 500 g

Pàg. 5 de 14
 48. Explica què hem de fer per transformar 200 mL d’una dissolució 0,4 M de sulfat cúpric en una altra
dissolució 0,6 M?
Solució: Afegir 6,38 g de sulfat cúpric.

49. Calcula quants grams d’un àcid sulfúric del 90% en massa hem d’afegir a 2 kg d’un àcid sulfúric,
del 98% en massa, per obtenir un àcid del 95% en massa.
Solució: 1200 g

50. Quin volum d’àcid clorhídric del 39% i densitat 1,16 g/mL s’ha d’afegir a un litre de dissolució
d’àcid clorhídric 0,915 M per obtenir una dissolució de concentració 1 M.
Solució: 7,46 mL

51. L’àcid nítric concentrat conté un 65% en massa d’àcid, i té una concentració de 14 mol/L. Determina
la densitat d’una dissolució d’àcid nítric concentrat.
Solució: 1,36 g/mL

Càlculs estequiomètrics: relació massa-massa, massa-volum i volum-volum

52. Donada la següent reacció química: I 2 ( g )  H 2 ( g )  2 HI ( g ) , indica:

a) Molècules d’hidrògen necessàries per a produir 4 molècules de iodur d’hidrogen.

b) Mols de iodur d’hidrogen formats a partir d’un mol de iode.
c) Litres d’hidrogen que reaccionaran amb 3 litres de iode en condicions normals (CN).
Solució: a) 2 molècules; b) 2 mols; c) 3 litres

53. Donada la reacció de combustió del metà, calcula:

a) Molècules de diòxid de carboni formades en la combustió d’una molècula de metà.
b) Mols de vapor d’aigua formats a partir d’un mol d’oxigen.
c) Grams d’oxigen necessaris per la combustió de 2 mols de metà.
Solució: a) 1 molècula; b) 1 mol; c) 128 g

54. Tenim una dissolució formada per 100 g d'hidròxid de sodi i 400 g d'aigua, de manera que la
dissolució té una densitat d'1,15 g/cm3. Volem saber:
a) la molaritat de la dissolució.
b) la quantitat, en grams, que cal dissoldre d'hidròxid de calci en aigua per formar 100 mL d'una
dissolució de la mateixa molaritat que la de l'apartat anterior.

Solució: a) 5,74 g; b) 42,53 g

55. Un gram d'una mescla de carbonat de sodi i carbonat de potassi es tracta amb un excés d'àcid
clorhídric diluït. La solució resultant s'evapora a sequedat i es pesa. El residu obtingut pesa 1,091 g.
a) Escriviu les reaccions que tenen lloc.
b) Calculeu la composició de la mescla original.
Solució: b) 47 % carbonat de sodi i 53 % de carbonat de potassi.

56. Per combustió de sulfur de zinc s’obté òxid de zinc i es desprèn diòxid de sofre. Si es disposa de 8,5
kg de sulfur de zinc:
a) Quina quantitat d’òxid de zinc es produirà?
b) Amb quina massa d’oxigen reaccionarà?
Solució: a) 7103 g ; b) 4190 g
Pàg. 6 de 14
57. Fem reaccionar una mescla de 31,5 g de ferro i 25,92 g de sofre obtenint-se sulfur de ferro (II).
Calculeu:
a) La quantitat de sofre que cal per reaccionar amb els 31,5 g de ferro.
b) La quantitat de ferro que cal per reaccionar amb els 25,92 g de sofre.
c) Quin element està en excés i quant en sobra.
d) Quant sulfur de ferro (II) s’obtindrà.
Solució: a) 18,1 g; b) 45,1 g; c) el sofre, 7,8 g; d)49,6 g

58. Fem reaccionar una mescla de 90 g de calci i 76 g de fluor. Calculeu:

a) La quantitat de fluorur de calci que es podria obtenir a partir de 90 g de calci si hi hagués prou fluor.
b) La quantitat de fluorur de calci que es podria obtenir a partir de 76 g de fluor si hi hagués prou calci.
c) Quant fluorur de calci s’obté realment.
d) Quin element està en excés i quant en sobra.
Solució: a) 175,5 g; b) 156 g; c)156 g; d) calci, 10 g

59. L’òxid ferrós reacciona amb alumini produint-se ferro i també òxid d’alumini. Calculeu les quantitats
finals de cada substància després de fer reaccionar una mescla de 864 g d’òxid ferrós i 648 g
d’alumini:
Solució: 672 g Fe, 408 g Al2O3 i 432 g d’Al que sobren.

60. En afegir aigua al carbur càlcic (CaC2) es produeix hidròxid càlcic i etí (acetilè). Calcular els grams
d’aigua necessaris per obtenir dos litres d’etí a 27ºC i 1,01·105 Pa.
Solució: 2,9 g

61. Escalfant 5 g de carbonat de calci s'obtenen 2 g d'òxid de calci i s'allibera diòxid de carboni.
a) Escriviu l'equació de la reacció.
b) Calculeu el percentatge en pes de carbonat de calci transformat en òxid de calci.
c) Calculeu el volum de CO2 desprès a 298 K i 760 mm Hg.
Solució: b) 71,4 % ; c) 0,87 L

62. Escalfant 3 g de clorat de potassi en presència de diòxid de manganès (catalitzador) s'obtenen 1,5 g
de clorur de potassi i s'allibera oxigen.
a) Escriviu l'equació de la reacció.
b) Calculeu el percentatge en pes de clorat de potassi transformat en clorur de potassi.
c) Calculeu el volum d'oxigen desprès a 298 K i 1 atm.
Solució: b) 82 % ; c) 0,733 L

63. Determina quants litres de diòxid de carboni mesurats a 200ºC i 1,2 atm de pressió, es produeixen en
la combustió de 80 g de carboni.
Solució: 215,5 L

64. Disposam de 10,4 litres d’etí mesurats en condicions normals. Si es produeix la seva combustió
completa, calcular:
a) Quin volum d’oxigen serà necessari, mesurat en condicions normals.
b) Quin volum d’aire serà necessari, mesurat a 17ºC i 700 mm Hg, considerant que la seva
composició volumètrica és 80% de nitrogen i 20% d’oxigen.
Solució: a) 26 L; b) 150 L

65. El benzè és un líquid de densitat 880 g/L que crema fàcilment amb l’oxigen de l’aire. Calcular:

Pàg. 7 de 14
 a) Les molècules de diòxid de carboni que s’obtenen si reaccionen 100 mL de benzè.
b) El volum d’aire en condicions normals necessari per la combustió dels 100 ml de benzè.
L’aire conté un 20% en volum d’oxigen.
Solució: a) 4,08·1024 molècules; b) 947,7 L

66. Calcular quants litres d’aire en condicions normals, amb un 21% en volum d’oxigen, són necessaris
per cremar 60 g de metà.
Solució: 800 L

Càlculs estequiomètrics: reactius en dissolució

67. El clor s’obté en el laboratori segons la reacció: diòxid de manganès + àcid clorhídric  clorur de
manganès (II) + aigua + clor molecular. Calcular:
a) La quantitat de diòxid de manganès necessària per a obtenir 100 litres de clor mesurats a 15ºC
i 720 mm Hg.
b) El volum d’àcid clorhídric 2 M necessari.
Solució: a) 348 g; b) 8 L

68. Una dissolució que conté un 6% en massa d'àcid clorhídric i una densitat d'1,028 g/mL, es va utilitzar
per determinar la concentració d'una dissolució d'hidròxid de sodi. Es va trobar que 23,4 mL de la
dissolució de l'àcid varen neutralitzar 28,2 mL de la dissolució d'hidròxid de sodi. Calcula la
molaritat de la dissolució d'hidròxid de sodi i els grams d'aquesta substància presents en la dissolució.
Solució: 1,42 M, 1,6 g

69. Un pacient que pateix una úlcera duodenal pot presentar una concentració d'HCl en el seu suc gàstric
0,08 M. Suposant que el seu estómac rep 3 litres diaris de suc gàstric, quina quantitat de medicina
contenint 2,6 g d'Al(OH)3 per 100 mL ha de consumir diàriament el pacient per a neutralitzar l'àcid?

70. Calcula el volum de dissolució de fluorur de potassi 0,1 M que es necessita per produir 1 g de fluorur
de calci, mitjançant la següent reacció:

Fluorur de potassi + nitrat de calci  fluorur de calci + nitrat de potassi

Solució: 0,256 L

71. El zinc metall reacciona amb àcid clorhídric. Calcula el volum d’àcid clorhídric de 35% en massa i
densitat 1,18 g/mL que ha de reaccionar amb el zinc per alliberar 10,92 g d’hidrogen.
Solució: 4,3 mL

72. El dicromat de potassi reacciona amb l’àcid oxàlic, H2C2O4, i amb l’àcid sulfúric per donar
hidrogensulfat de potassi, sulfat de crom (III), diòxid de carboni i aigua.
a) Escriu i iguala l’equació química corresponent al procés indicat.
b) Si 450 mL de dissolució 0,2 M de dicromat de potassi reaccionen amb excés d’àcid oxàlic i àcid
sulfúric, quants mols de diòxid ce carboni es formaran?
c) Quin volum ocuparia el gas que s’ha format, si el procés tingués lloc a condicions normals?
Solució: b) 0,54 mols de CO2; c) 12 L

73. L’àcid clorhídric reacciona amb l’hidròxid de sodi. Calcula el volum d’àcid clorhídric del 36% i
densitat 1,179 g/mL que es necessita per reaccionar amb 100 mL d’una dissolució d’hidròxid de sodi.
Solució: 4,3 mL

Pàg. 8 de 14
Càlculs estequiomètrics: riquesa o puresa

74. El perclorat de potassi es descompon mitjançant l’acció de la calor en clorur de potassi i oxigen. Si
en una d’aquestes descomposicions s’obtenen 2,4 g de clorur, calcular:

a) La quantitat necessària de perclorat comercial amb un 83% de puresa.

b) El volum d’oxigen obtingut a 772 mm Hg i 16ºC
Solució: a) 5,37 g; b) 1,5 L

75. Escalfem una mostra mineral de 2 g que conté carbonat de calci i diòxid de silici fins que s'obté una
massa constant d'1,34 g. El carbonat de calci es descompon en diòxid de carboni gas i òxid de calci
sòlid. Calcular el percentatge de diòxid de silici.
Solució: 25% de SiO2

76. El clorat de potassi es descompon en clorur de potassi i oxigen. Calcula:

a) La massa de clorur de potassi i el volum d’oxigen, mesurat en condicions normals, que es

produeixen a partir de 150 g d’una substància que conté un 65% de clorat de potassi.
b) Les molècules d’oxigen es formen.
Solució: a) 59,3 g; 26,7 L; b) 7,9·1023 molècules

77. Es cremen 10 kg d’antracita, la riquesa de la qual és del 95% en carboni. Calcula:

a) El volum de diòxid de carboni produït, mesurat a 1 atm i 300ºC.

b) El volum d’aire necessari per la reacció, mesurat en condicions normals, suposant que l’aire
conté un 21% en volum d’oxigen.
Solució: a) 37197 L b) 84444 L

78. Per determinar la riquesa d’una mostra de zinc s’agafen 50 g d’aquesta mostra i es tracten amb 129
ml d’àcid clorhídric del 35,5% en pes i densitat 1,18 g/mL. Calcular el percentatge de zinc en la
mostra i la molaritat de la dissolució.
Solució: 96,7%; 11,4 M

79. Calcular la puresa d’una mostra de sulfat d’amoni si 13,162 g d’aquesta mostra reaccionen amb sosa
per donar sulfat de sodi, aigua i 3,77 litres d’amoníac mesurats a 18ºC i 742 mm Hg.
Solució: 77,2%

80. Si un mineral que conté sulfur mercúric s’escalfa en presència d’oxigen es produeix la següent
reacció:
sulfur mercúric + oxigen  mercuri + diòxid de sofre

Calcula la puresa de 50 g d’una mostra d’aquest mineral si produeixen 33 g de mercuri.

Solució: 76,52%

Càlculs estequiomètrics: reactiu limitant

81. Un recipient conté 3 g d’età i 9 g d’oxigen. Mitjançant una espurna elèctrica hi provoquem la reacció
de combustió. Calcular els grams de cada substància que hi ha dins el recipient una vegada
finalitzada la reacció de combustió.
Solució: diòxid de carboni = 7,07 g; aigua = 4,34 g; età = 0,59 g

Pàg. 9 de 14
 82. El carboni reacciona amb l’hidrogen per formar metà. Si mesclam 100 g de carboni i 30 g
d’hidrogen, calculau els gram de cada substància que hi ha dins el recipient una vegada finalitzada la
reacció.
Solució: 10 g carboni; 120 g metà

83. Quan s’escalfen la plata metàl·lica i el sofre en pols, es forma un sòlid negre de sulfur de plata. Si
s’escalfa una mostra que conté 1,73g de Ag i 0,54g de S, calcular:
a) Escriu i ajusta l’equació de la reacció que té lloc.
b) Queda algun dels reactius de partida sense reaccionar del tot, quan l’altre ja s’ha acabat?
c) De quin element es tracta i quants grams hi ha en excés?
Solució: 0,28 g en excés

84. Posam en un mateix recipient 100 g de carbonat de calci i 150 mL d'una dissolució 8 M d'àcid
clorhídric. A conseqüència de la reacció es forma clorur de calci, diòxid de carboni i aigua. Escriu i
ajusta l'equació i determina d'una manera raonada quin és el reactiu limitant.
Resultat: Limitant, HCl

85. Es fan reaccionar 36,45 g de potassi amb 150 cm3 d’una dissolució d’àcid sulfúric del 98% en massa
i densitat 1,8 g/cm3. Calcular el volum d’hidrogen obtingut, mesurat a 27ºC i 1 atm de pressió.
Solució: 11,5 L

86. 6 g d’alumini es tracten amb 50 cm3 d’àcid sulfúric 0,15 M. Calcular:

a) Volum d’hidrogen que s’obtindrà, mesurat a 20ºC i 745 mm Hg.
b) Massa de sulfat d’alumini que es produirà.
Solució: 184 mL; 0,87 g

Càlculs estequiomètrics: rendiment

87. La fermentació de la glucosa, C6 H12 O6, produeix etanol i diòxid de carboni. Quina quantitat
d’etanol es produirà a partir de 4,25 kg de glucosa si el rendiment de la reacció és del 25%?
Solució: 543 g

88. Per reacció de carbonat de sodi amb hidròxid de calci s’obté hidròxid de sodi i carbonat de calci.
Calculeu els grams de carbonat de sodi que es necessiten per obtenir 10 g d’hidròxid de sodi si el
rendiment de la reacció és del 60% i la puresa del carbonat de sodi és del 90%.
Solució: 24,5 g

89. Quant es crema una mostra de pirita, que conté un 92% de sulfur ferrós, amb aire s’obté òxid fèrric i
100 litres de diòxid de sofre mesurats en condicions normals. Calcula la massa necessària de pirita si
la reacció te un rendiment del 80%.
Solució: 533,8 g

90. El carbonat de calci es descomposa en òxid de calci i diòxid de carboni. Calcula la massa de cal viva
(òxid de calci) que es pot obtenir a partir d’una tona de pedra calcària del 90% en carbonat de calci,
si el rendiment del procés és del 75%.
Solució: 378 kg
91. Considerem la reacció de combustió del metanol. Calcula:

a) Volum d’oxigen en condicions normals per cremar 5 kg de metanol.

b) Grams de diòxid de carboni obtingutns i volum que ocupen a 2,02·105 Pa i 100ºC.

Pàg. 10 de 14
 c) Si la reacció només es produeixen 5000 g de diòxid de carboni, calcula el rendiment de la
reacció.
Solució: a) 5250 L; b) 6875 g; 2389,5 L; c) 72,72%

92. El tetraclorur de carboni, juntament amb el clorur d’hidrogen es forma en la reacció entre el metà i el
clor. En una planta industrial es van obtenir 164 tones de tetraclorur de carboni en fer reaccionar 24
tones de metà amb clor en excés. Determina el rendiment de la reacció:
Solució: 71%
Càlculs estequiomètrics: mescles de reactius

93. Una mostra de 1,02 g que conté carbonat de calci i carbonat de magnesi s’escalfa fins la
descomposició total dels carbonats en els òxids metàl·lics i diòxid de carboni. El residu sòlid que
queda després de la descomposició pesa 0,536 g. Calcular:

a) Les masses de carbonat de calci i carbonat de magnesi que componien la mostra original.
b) El volum de gas, mesurat a 15ºC i 750 mm Hg que es produeix durant el procés.
Solució: a) 0,59 g de carbonat de calci i 0,43 g de carbonat de magnesi; b) 0,26 L

94. Es fan reaccionar 30 ml d’età i etí amb 120 ml d’oxigen. Una vegada finalitzada la reacció queda un
residu de 81 mL de diòxid de carboni i oxigen. Calcular la composició de la mescla inicial.
Solució: 24 mL d’età i 6 mL d’etí.

95. Una mescla de carbonat sòdic i carbonat potàssic, de pes total 1 g, es tracta amb un excés d’àcid
clorhídric diluït. La dissolució resultant es duu a sequedat total i el residu obtingut (només mescla de
clorurs de sodi i potassi) pesa 1,091 g. Determina la composició de la mescla original.

carbonat de sodi + àcid clorhídric  clorur de sodi + diòxid de carboni + aigua

carbonat de potassi + àcid clorhídric  clorur de potassi + diòxid de carboni + aigua
Solució: 45,8% de carbonat de sodi

96. Si 1 g d’aliatge de zinc i alumini es tracten amb excés d’àcid clorhídric desprenen 0,04 mols
d’hidrogen gasós, determina la composició de la mescla inicial.
Solució: 39% de zinc

97. Una mescla que conté igual nombre de gram de carboni i sofre dóna per combustió una mescla de
diòxid de carboni i diòxid de sofre que ocupa 67,2 l en condicions normals. Calcula la massa de la
mescla inicial.
Solució: 52,3%

98. Tenim 640 g d’una mescla formada per octà i nonà. Quan es crema amb excés d’oxigen s’obté un pes
d’aigua de 904 g. Calcula el percentatge en pes de la mescla que correspon a l’octà.
Solució: 43,33%

99. 1,25 g d’una mescla de carbonat de calci i òxid de calci s’escalfa a temperatura elevada de tal forma
que tot el carbonat es descompon en òxid de calci i diòxid de carboni. El volum de diòxid de carboni
que es desprèn a 25ºC i 720 mm Hg és de 0,15 L. Determina la composició percentual de la mescla
inicial.
Solució: 53,6% d’òxid de calci

Pàg. 11 de 14
Càlculs estequiomètrics: reaccions consecutives

100. Quina quantitat de pirita (FeS2) es necessita per obtenir una tona d’àcid sulfúric, segons les següents
reaccions:

2 pirita + 11/2 oxigen  òxid fèrric + 4 diòxid de sofre

2 diòxid de sofre + oxigen  2 triòxid de sofre
triòxid de sofre + aigua  àcid sulfúric
Solució: 0,61 tones

101. A partir del sulfur de calci s’obté sulfur d’hidrogen segons l’equació química següent:
Sulfur de calci + aigua + diòxid de carboni  sulfur d’hidrogen + carbonat de calci
El sulfur d’hidrogen obtingut s’oxida per obtenir sofre:
2 sulfur d’hidrogen + oxigen  2 aigua + 2 sofre
Calcula:
a) La quantitat de sofre que es pot obtenir a partir de 500 kg d’una mostra que conté 80% de sulfur de
calci.
b) El volum d’aire, en condicions normals, necessari per oxidar el sulfur d’hidrogen procedent de la
primera reacció.
Solució: a) 178 kg; b) 296000 L

102. Les següents equacions químiques corresponen a dos de les reaccions consecutives que es
produeixen en un forn de metal·lúrgia:

carboni (s) + diòxid de carboni (g)  2 monòxid de carboni (g)

òxid fèrric (s) + 3 monòxid de carboni (g)  2 ferro (s) + 3 diòxid de carboni (g)

Calcula la massa de carboni que es necessita per reaccionar 100 kg d’òxid de ferro (III) a ferro metall.
Solució: 11278 g

Fórmula empírica i molecular

103. L’estricnina és un verí emprat com raticida. La composició en massa de l’estricnina és 75,45% de C,
6,587% d’H, 8,383% de N i 9,581% d’O. Determina la fórmula empírica.
Solució: C21H22N2O2

104. El pes atòmic aproximat d'un metall és 135. Una mostra de 0,234 g d'aquest metall s'escalfa en
presència d'oxigen fins a pes constant. El pes d'òxid que s'obté és de 0,2745g.

a) Determineu la fórmula empírica de l'òxid.

b) Calculeu el pes atòmic vertader del metall.
Solució: a) M2O3; b) 138,66 u

105. Determinar la fórmula empírica i la molecular d'un insecticida, que només conté C, H i Cl, sabent
que en la combustió de 3 g de substància es van obtenir 2,724 g de diòxid de carboni i 0,5575 g
d'aigua. La determinació experimental de la massa molecular va donar el resultat de 289 g/mol.
Solució: a) CClH; b) C6Cl6H6

106. Un compost orgànic té un 38,7% de carboni, 9,7% d’hidrogen i la resta d’oxigen. Calcula la fórmula
del compost.

Pàg. 12 de 14
 Solució: CH3O

107. La sulfadiazina, un compost que s’ha utilitzar com a antibiòtic, té la següent composició centesimal:
48,0% de C, 4,0% d’H, 22,4% de N, 12,8% sw A i 12,8% d’O. Calcula la fórmula molecular de la
sulfadiazina si sabem que la seva massa molecular és de 250 u.
Solució: C10H10N4SO2

108. La composició en massa d’un compost és 18% de carboni, 2,3% d’hidrogen i 79,7% de clor. El pes
molecular aproximat és 130 u. Determina la fórmula empírica, la fórmula molecular i el pes
molecular exacte.
Solució: C2H3Cl3; 133,5 u

109. D’un determinat compost es coneix que conté carboni, hidrogen i oxigen. Quan s’analitza s’obté la
següent composició centesimal: 38,7% de carboni, 9,7% d’hidrogen. Pel seu pes molecular es va
trobar un valor aproximat de 65 u. Calcular la fórmula més senzilla, la fórmula molecular i el pes
molecular exacte.
Solució: C2H6O2; 62 u

110. Un gram d'un compost que conté carboni, hidrogen i clor es crema en corrent d'oxigen i n'obtenim
0,888 g de diòxid de carboni i 0,363 g d'aigua. Una altra mostra d'un gram d'aquest compost en estat
gasós ocupa un volum de 226,26 cm3 en condicions normals.

a) Deduïu la fórmula empírica i la molecular.

b) Indiqueu els possibles isòmers que corresponen a aquesta fórmula molecular.
Solució: CClH2; C2Cl2H4

111. L’anàlisi de l’estrona, una hormona sexual femenina, ha donat la següent composició centesimal:
80% de carboni, 8,2% d’hidrogen i 11,8% d’oxigen. D’altra banda s’ha trobat que la seva massa
molecular és 270 u. Determina’n la seva fórmula molecular:
Solució: C18H22O2

112. Un hidrocarbur conté un 82,7% en pes de C. La densitat del gas a 25ºC i 755 mm Hg és 2,36 g/L.
Calcula la seva fórmula molecular:
Solució: C4H10

113. Una mostra de 1,65 g d’un compost format per C, H i O ocupa un volum de 629 mL a 250ºC i 750
mm Hg. La seva composició centesimal és 63,1& C i 8,7% H. Calcula la fórmula del compost.
Solució: C6H10O2

114. Un anàlisi va demostrar que un compost conté un 24,25% de carboni, un 71,7% de clor i un 4,05%
d’hidrogen. Calcula la fórmula molecular d’aquest compost sabent que la densitat del seu vapor és
3,5 vegades la densitat de l’aire en les mateixes condicions. La densitat de l’aire en condicions
normals és 1,29 g/L.
Solució: C2H4Cl2

115. La composició centesimal d’un compost gasós és 63,57% de carboni, 5,96% d’hidrogen, 9,27% de
nitrogen i 21,19% d’oxigen. Determina la seva fórmula molecular sabent que un volum d’aquest
compost té una massa 9,4375 vegades major que un volum igual de metà, mesurat en les mateixes
condicions de pressió i temperatura.
Solució: C8H9NO2

Pàg. 13 de 14
 116. En la combustió de 2 g d’un sucre (compost que conté C, H i O) s’obté 2,932 g de CO 2 i 1,249 g de
H2O. La massa molecular és de 180 g/mol. Determinar la fórmula empírica i molecular d’aquest
sucre.
Solució: CH2O; C6H12O6

117. La combustió de 0,354 g d’un compost que conté carboni, hidrogen i oxigen es produeixen 0,677 g
de diòxid de carboni i 0,415 g d’aigua. Determina la seva fórmula.
Solució: C2H6O

118. Quan es cremen 0,25 g d’un cloroalcà (compost que conté C, H i Cl) s’obtenen 0,341 g de diòxid de
carboni i 0,174 g d’aigua. Calcula la fórmula molecular d’aquest compost sabent que la densitat del
seu vapor és 2,2 vegades la densitat de l’aire en les mateixes condicions i que 2,58 g d’aire ocupen 2
L en condicions normals.
Solució: C2H5Cl

119. Determineu la fórmula empírica de la quinina, substància de gust amarg que es troba a l'aigua tònica,
sabent que quan es crema una mostra de 0,487 g de quinina i s’obtenen 1,321 g de diòxid de carboni i
0,325 g d'aigua. Aquesta mostra també conté 0,0421 g de nitrogen.
Solució: C10H12NO

Càlculs estequiomètrics sense fer ús d’equacions químiques

120. A partir d’1 kg de pirita, del 75% de riquesa en disulfur de ferro, s’ha obtingut 1 kg d’àcid sulfúric
del 98% en pes. Calcula el rendiment del procés.
Solució: 79,9%

121. Quina quantitat de pirita, del 75% de riquesa en disulfur de ferro, es necessita per obtenir 1 tona
d’àcid sulfúric pel mètode de les cambres de plom?
Solució: 815 kg

122. Calcula la puresa d’una mostra de sulfur de ferro (II) si quan es tracten 0,5 g d’aquesta mostra amb
àcid clorhídric es desprenen 100 mL de sulfur d’hidrogen mesurats a 27ºC i 760 mm Hg.
Solució: 72%

123. Calcula la quantitat d’àcid sulfúric que es pot obtenir a partir d’1 tona de pirita (disulfur de ferro) del
80% de riquesa, sabent que el rendiment del procés és del 75%.
Solució: 98,16%

124. L’àcid nítric s’obté industrialment a partir de l’amoníac. Determina la massa d’àcid nítric que es pot
obtenir a partir de 150 tones d’amoníac si el rendiment del procés és del 65%.
Solució: 631,32 tones

125. El clor molecular emprat en els sistemes de purificació de l’aigua s’obté industrialment per
descomposició electrolítica de l’aigua de la mar. Calcula la massa necessària de clorur de sodi per tal
d’obtenir 250 litres de clor molecular, mesurats a 740 mm Hg i 25ºC.
Solució: 1165,5 g

Pàg. 14 de 14