You are on page 1of 29

A2 Formulació i nomenclatura orgènica

Activitats finals
1. Un gas natural determinat és una mescla amb la composició següent: 69%
de metà, 15% de propà, 3% d’età, 1% de butà, 10% de diòxid de carboni,
1% de sulfur d’hidrogen i 1% de nitrogen. Sabries formular tots aquests
gasos?
CH4, C3H8, C2H6, C4H10, CO2, H2S i N2
2. Com es classifiquen els hidrocarburs segons el tipus d’enllaç? Posa’n un
exemple de cada tipus.
Alcans (unió simple): metà, butà...
Alquens (unió doble): etè, propè...
Alquins (unió triple): acetilè o etí, propí...
3. Completa la taula d’hidrocarburs següent:
Nombre d’àtoms

semidesenvolup
de carboni

molecular
Fórmula

Fórmula
Nom

ada

 4 butà H3C–(CH2)2–CH3 C4H10

 7 heptà H3C–(CH2)5–CH3 C7H16

 3 propà H3C–CH2–CH3 C3H8

 5 pentà H3C–(CH2)3–CH3 C5H12

 9 nonà H3C–(CH2)7–CH3 C9H20

10 decà H3C–(CH2)8–CH3 C10H22

 2 età H3C–CH3 C2H6

 6 hexà H3C–(CH2)4–CH3 C6H14

4. Formula el 2-metilheptadecà, compost que actua com a atraient sexual de la


mosca tse-tse.
(CH3)2–CH–(CH2)14–CH3
5. Anomena els compostos següents:
a)

2,4-dimetilhexà

© Mcgraw-Hill Education 1-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

b)

3,5,6-trimetilnonà
c)

3-etil-2,5,6-trimetil-4-propilheptà
d)

2,3-dimetil-4-isopropilheptà
6. Indica si són correctes o incorrectes els noms dels hidrocarburs següents:
4-propil-5-etiloctà

4-etil-5-propiloctà
2-etil-3-isopropilpentà

3-etil-2,4-dimetilhexà
2-etil-5-isopropil-2-metilheptà

3-etil-2,6,6-trimetiloctà

© Mcgraw-Hill Education 2-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

1-metilhexà

heptà
2-metil-5-propilhexà

2,5-dimetiloctà
7. Formula:
a) 3-etil-2-metilpentà

b) 3-etilhexà

c) 2,6-dimetil-4-propilnonà

d) 2,2-dimetilbutà

e) 2,6,7,8-tetrametildecà

© Mcgraw-Hill Education 3-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

8. Indica quines de les afirmacions següents són certes:


a) En un alquè hi ha com a mínim un enllaç triple entre dos àtoms de
carboni.
Fals.
b) Els alcans són hidrocarburs amb enllaços senzills.
Cert.
c) Els alquins són hidrocarburs alifàtics i insaturats.
Cert.
d) Un hidrocarbur cíclic no pot tenir enllaços dobles ni triples.
Fals.
e) Tots els alquens obeeixen a la fórmula condensada C2H2n.
Fals, ja que en una cadena pot haver-hi més d’un doble enllaç.
9. Completa la taula següent:
Nom Fórmula semidesenvolupada

etilè o etè H2C CH2

propè H2C CH–CH3

2-pentè o pent 2-è H3C–CH CH–CH2–CH3

2-butè H3C–CH CH–CH3

acetilè o etí HC;CH

1,5-dimetil-2,4-hexadiè o (CH3)2–C CH–CH C–(CH3)2


1,5-dimetilhexa-2,4.diè

1,4-pentadiè H2C CH–CH2–CH CH2

4-etil-6-metil-2-heptè

1-propenil o prop-1-enil H3C–CH CH–

1,3-butadiè o buta-1,3-diè H2C CH–CH}}CH2


3-etil-2-metil-1-hexè

etenil o vinil H2C CH–

5-metil-6-butil-2,4,7 nomatratriè

© Mcgraw-Hill Education 4-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

10. Anomena els compostos


següents:

a)

4,4-dimetil-heptadiè-1,5
b)

3-etil-hexè-1
c)

3-propil-1,4-hexandiè o 3-propilhexa-1,4-diè
d) HC CH
etí o acetilè
e) H3C–CH2–C CH
but-1-í
f)

3-etilpenta-1,4-dií
g) H2C CH–CH CH2
buta-1,3-diè
h)

4-etiloct-2-í
i)

3-metil-1-hexen-5-í
j) H2C CH–CH2–CH CH2
1,4-pentadiè

© Mcgraw-Hill Education 5-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

11. Formula els hidrocarburs


següents:
a) etè (etilè): CH2 CH2
b) 2,2,5-trimetil-3-heptí:

c) 2-butè:  H3C–CH CH–CH3


d) 3,3-dimetilbutè:

e) 4-etil-6-metil-2-heptè: 

f) 1,3,5-heptatrií: H3C–C C–C C–C CH


g) 2,3,4-octatriè: H3C–CH C C CH–CH2–CH2–CH3
h) 3-metil-3-propil-1,4-pentadií:

i) acetilè (etí): HC CH
j) 3,4-dimetil-1-pentè: 

k) 2-pentí:  H3C–C C–CH2–CH3


l) 1-octen-7-í:  H2C CH–CH2–CH2–CH2–CH2–C CH
m) 1,3-pentadií:  HC C–C C–CH3
n) 1-nonen-3,6,8-trií:  H2C CH–C C–CH2–C C–C CH
o) radical vinil:  H2C CH–
p) 1-buten-3-í:  H2C CH–C CH
q) propí:  H3C–C CH
r) 3,4-dietil-3-hexè:

© Mcgraw-Hill Education 6-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

s) 4-metil-1-pentè: 

t) 5-metil-3,6-heptadien-1-í: 

12. Formula:
a) 1,3-dimetilciclohexà

b) 1,1,2,2-tetraetilciclopropà

c) ciclopentí 

d) 1,3,5- ciclohexatriè 

e) etilciclopentà 

f) benzè 

g) 1,4- ciclohexadiè 

h) 4-etil-1,2- dimetilbenzè

i) m-dietilbenzè 

j) 4-isopropil-1-metilciclohexè

k) 3-etil-6-metilciclohexè 

© Mcgraw-Hill Education 7-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

l) 3-ciclopentilhexà 

m) 5-butil-1,3-ciclopentadiè 

n) radical fenil 

13. Formula:
a) 2,3-diclorobutà:  H3C–CHCl–CHCl–CH3
B) 1,2-dibromo-3-cloropropà:  CH2Cl–CHBr–CH2Br
c) 1-cloro-2-butè:  H3C–C CH–CH2Cl
d) 1,3-dicloropentà:  CH2Cl–CH2–CHCl–CH2–CH3
e) 2-butè:  H3C–CH CH–CH3
f) 5,6-dimetil-1-heptè: 

g) 2,4,7-nonantriè:  H3C–HC CH–CH CH–CH2–CH CH–CH3


h) 5-etil-2-metil-3,4-octadiè

i) metilciclopentà: 

j) 3,5-dimetil-1,3-ciclohexadiè: 

k) o-diclorobenzè: 

l) 3,3-dietilciclobutí: 

m) m-metilpropilbenzè: 

© Mcgraw-Hill Education 8-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

14. Relaciona les fórmules amb els


noms: naftalè, toluè, anilina, m-xilè, fenol, antracè, estirè, ciclobutà.

a) Anilina

b) Toluè

c) m-xilè

d) Estirè

e) Fenol

f) Naftalè

g) Ciclobutà

h) Antracè
15. Quina condició ha de complir un
hidrocarbur per ser insaturat?
Que tingui dobles o triples enllaços.
16. El cloroform va ser un dels
primers anestèsics emprats en medicina. En saps el nom sistemàtic? I la
fórmula?
CHCl3, triclorometà.
17. Formula:
a) 1,2-diclorobutà:  CH2Cl–CHCl–CH2–CH3
b) tetraclorur de carboni:  CCl4
c) iodoetà:  CH3–CH2I
d) 3-cloro-1-hexè:  CH2 CH–CHCl–CH2–CH2–CH3
e) triiodometà:  CHI3

© Mcgraw-Hill Education 9-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

f) 1,3-difluorociclopentà:

g) o-bromotoluè: 

h) 1-iodo-2-butí:  CH3–C C–CH2I


i) 4-cloro-2-pentè:  CH3–CH CH–CHCl–CH3

j) m-metilclorobenzè: 

18. Àcid acètic és el nom comú de


l’àcid etanoic causant del gust agre del vinagre. Sabries formular-lo?
CH3–COOH
19. Formula:
a) L’àcid oleic, àcid orgànic monoinsaturat present en l’oli d’oliva.
H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH CH–CH2–CH2–
CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–COOH
b) Els èsters d’etil que es poden aconseguir amb els sis primers àcids
carboxílics. El èsters són utilitzats en la indústria cosmètica com a
substàncies sintètiques que imiten olors naturals diverses.
H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–COO–CH2–CH3
HCOO–CH2–CH3
c) La cadaverina (1,5-pentandiamina), amina que es troba en la matèria
orgànica morta, i que es forma en la descomposició de l’aminoàcid
lisina.
CH2NH2–CH2–CH2–CH2–CH2NH2
d) El 4-metil-2-pentanol, emprat com a dissolvent de colorants i com a
antiparasitari.
H3C–CHOH–CH2–CH–CH3
|
CH3
e) El 4-etilfenol, responsable de l’olor de cuir d’alguns vins.

© Mcgraw-Hill Education 10-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

H3C–H2C– –OH

© Mcgraw-Hill Education 11-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

f) El butanol, que s’utilitza en alguns països com a biocombustible per a


cotxes, per complementar o substituir el bioetanol. Les matèries
primeres de les quals deriva són la remolatxa, la canya de sucre i el gra
de blat de moro.
H3C–CH2–CH2–CH2OH 1-butanol
H3C–CH2–CHOH–CH3 2-butanol
20. Anomena:
a) H3C–COO–(CH2)3–CH3, compost responsable de l’olor de plàtan.
Acetat de butil.
b) H3C–COO–CH2–CH3, compost responsable de l’olor d’un adhesiu per
enganxar paper.
Acetat d’etil.
c) CH2OH–CH2–CHOH–CH2OH
1,2,4-butantriol.
d) H3C–CH CH–CH2OH
2-buten-1-ol.
e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH3
Etilpropil éter.
f) H3C–CH2–CHNH2–CH2OH
2-amino-1-butanol.
21. Formula i anomena els àcids
carboxílics de menys de sis carbonis.

HCOOH àcid metanoic/àcid fòrmic

H3C–COOH àcid etanoic/àcid acètic

H3C–CH2–COOH àcid propanoic/àcid propiònic

H3C–(CH2)2–COOH àcid butanoic/àcid butíric

àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric

H3C–(CH2)3–COOH àcid pentanoic/àcid valèric

àcid 3-metilbutanoic/àcid isovalèric

22. Els aldehids són compostos que


s’obtenen mitjançant l’oxidació parcial dels alcohols. Per tant, a partir de
l’oxidació de propanol podem obtenir el propanal. Formula aquest darrer
compost.
H3C–CH2–CH0

© Mcgraw-Hill Education 12-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

23. El 29 de març de 2006 el Comitè


Mixt d’Experts en Additius Alimentaris europeu va considerar inapropiat l’ús
de l’etanamida com a substància aromatitzant, a causa dels efectes
cancerígens que presenta en rates i ratolins. Formula-la.
H3C–CONH2

24. Quan les cèl.lules del nostre


organisme recorren als greixos com a font d’energia, com a subproducte de
la reacció es produeix propanona, coneguda vulgarment amb el nom
d’acetona, que s’elimina per l’orina i pels pulmons. Formula-la.
H3C–CO–CH3
25. Anomena:
a) H3C–CH2–CH2–CH2–CONH2:  pentanamida
b) HOC–CH2–CH2–CHO:  butandial
c) H3C–COCH2–CH3:  butan-2-ona
d) NH2OC–CH2–CH3:  propanamida
e) H3C–COCH2–COCH2–CH3:  hexan–2,4-diona
f) H3C–CH2–CH2–CH2–COCH3:  hexan-2-ona
g) NH2OC–CH2–CH2–CH3:  butanamida
h) H3C–CH2–CH2–CHO:  butanal
26. Anomena:
a) H2C CHCl:  1-cloroetè
b) ICH2–CHBr–CH3:  2-bromo-1-iodopropà
c) F2CH–CH2F:  1,1,2-trifluoroetà

d) 1,2-diiodociclohexà
e) CH3–CHCl–CH2–CH CHCl:  1,4-dicloropent-1-è
f) CH3–CHBr–CH2F:  2-bromo-1-fluoropropà
g) CH C–CHCl:  3-clorobut-1-í
|
CH3

h) : o-bromotoluè

i) : 4-clorociclohexè
j) H2C CH–CH–CH2–CH2I:  5-iodo-3-metilpent-1-è
|
CH3

© Mcgraw-Hill Education 13-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

27. Les formigues contenen una


substància àcida anomenada àcid fòrmic.
a) Busca el nom sistemàtic d’aquest compost.
Àcid metanoic.
b) L’acetal d’etil és emprat en restauració per dissoldre vernis-sos vells,
grasses, resines i algunes laques. Formuleu-lo.
CH3-COO-CH2-CH3
28. Anomena els àcids i èsters
següents:
a) HOOC–COOH:  àcid etandioc/àcid oxàlic
b) H3C–CH2–COO–CH2–CH3:  propanoat d’etil

c) COOH: àcid benzoic/àcid benzencarboxílic


d) (CH3)2–CH–COOH:  àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric
e) H2C CH–COOH:  àcid propenoic/àcid acrílic
f) H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH2–CH3:  butanoat de propil
g) H3C–COO–CH2–CH2–CH2–CH3:  etanoat de butil
h) H3C–C C–CH2–CH CH–CH2–COOH:  àcid oct-3-en-6-inoic

i) COO–CH3: benzoat de metil


j) HOOC–CH2–CH2–COOH:  àcid butandioc/àcid succínic
k) HCOO–CH3:  àcid etanoic/àcid acètic
l) H3C–CH2–CH–CH2–CH2–COOH:  àcid 4-etilhept-6-enoic
|
CH2–CH CH2
m) HOOC–CH2–COOH:  àcid propandioc/àcid malònic
n) H3C–COONa:  acetat de sodi
o) CH3–CH2–CH2–COOK:  butanoat de potassi
29. Indica el nom sistemàtic de les
substàncies següents:
a) H3C–CH2–CH2–CONH2:  butanamida
b) H2NOC–CH2–CH2–CONH2:  butandiamida
c) H3C–CH CH–CONH2:  but-2-enamida
d) H2C C–CH2–CONH2:  3-metilbut-3-enamida
|
CH3
e) HCONH2:  metanamida
f) H3C–CH2–C C–CH CH–CONH2:  hept-2-en-4-inamida

g) CONH3: benzamida

© Mcgraw-Hill Education 14-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

h) H3C–CH2–C–CH2–CONH2:  3-etilbut-3-enamida
||
CH2
i) H3C–CH–CH2–CONH2:  3,4-dimetilpentanamida
|
CH
CH3  CH3
j) H2NOC–CONH2:  etandiamida
k) H3C–CH–CONH2:  2-metilpropanamida
|
CH3
l) CH3–CH2 –CClH–CONH2: 2-clorobutamida
30. Indica si són certes o falses les
afirmacions següents:
a) La funció aldehid sempre la trobarem en els àtoms de carboni
terminals.
Certa.
b) En la funció aldehid no cal indicar la posició de la funció.
Certa.
c) En la nomenclatura sistemàtica IUPAC la funció aldehid té preferència
sobre els àcids carboxílics.
Falsa.
d) En una fórmula semidesenvolupada, podem confondre la funció aldehid
amb la funció alcohol.
Falsa.
31. Justifica, si cal, el localitzador
(número) de la funció cetona en la propanona i en la butanona.
En la propanona H3C–CO–CH3 no és necessari indicar la posició, ja que la funció
cetona solament pot ocupar el carboni central.
En la butanona H3C–CO–CH2–CH3 no és necessari, perquè sempre serà 2-butanona
(és la mateixa molècula).
32. Formula:

a) fenol:  OH
b) 3-metilpent-3-en-1-ol: H3C–CH C–CH2–CH2OH
|
CH3

c) 3-metilciclopentanol: 

© Mcgraw-Hill Education 15-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

d) ciclobutan-1,3-diol: 

e) metanol: CH3OH
f) 3-clorobutan-1,2-diol:  CH2OH–CHOH–CHCl–CH3
g) Propan-1,2,3-triol (glicerina):  CH2OH–CHOH–CH2OH
h) hexan-1-ol:  CH3–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2OH
i) hex-2-en-5-in-1-ol:  HC C–CH2–CH CH–CH2OH
j) 2-hidroxibutanal:  H3C–CH2–CHOH–CHO
k) 1,2-etandiol (etilenglicol):  CH2OH–CH2OH
l) àcid 2-hidroxipropanoic:  H3C–CHOH–COOH
33. Els constituents del suc de la
canya de sucre i del suc de la fruita són, respectivament, l’àcid glicòlic (2-
hidroxietanoic) i l’àcid màlic (2-hidroxi-
butandioic). Sabries formular-los?
CH2OH–COOH  àcid glicòlic
HOOC–CHOH–CH2–COOH  àcid màlic
34. Relaciona cadascuna de les
fórmules següents amb el nom respectiu.

a) :  ciclopentanona
b) H3C–CHO:  acetaldehid
c) H3C–CO–CH3:  propanona
d) HOC–CHO:  etandial
e) CH3 :  metilpropanal
|
OHC–CH–CH3

f) CHO: benzaldehid
g) H3C–CO–CH–CO–CH3:  3-propilpentan-2,4-diona
|
H3C–CH2–CH2
h) OHC–CH2–CH CH–H2C–C C–CH2–CH3:  non-3-en-6-inal
CH 2–CH2–CH3
|
i) OHC–CH2–CH–CH–CH2–CH3:  3,4-dietilheptanal
|
CH2–CH3

© Mcgraw-Hill Education 16-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

j) OHC–C CH–CH2–CHO:  2-metil-2-pentendial


|
CH3
k) H3C–CH2–CH2–CHO:  butanal
l) H3C–CO–CH2–CO–CH2–CO–CH3:  2,4,6-heptantriona
m) H3C–CH2–CO–CH–CH3:  2-metil-3-pentanona
|
CH3
n) H3C–CO–CH2–CO–CH3:  2,4-pentandiona

o) O: ciclohexanona
35. El glutamat monosòdic és un
derivat de l’àcid glutàmic (àcid 2-aminopentandioic), aminoàcid essencial
emprat per enriquir el sabor en la preparació d’aliments. Sabries formular-
lo?
HOOC–CH–CH2–CH2–COOH
|
NH2
36. Un compost amb propietats
anestèsiques és el dietil èter. Formula’l.
CH3–CH2–O–CH2–CH3
37. Anomena els compostos
següents:
a) CH3OH:  metanol

b) NH2:  anilina, fenilamina


c) H3C–CH–CH2NH2:  2-metilbutanamina
|
CH2
|
CH3

CH3
|
d) H3C–CH–C–CONH2:  2,2,3-trimetilbutanamida
| |
CH3 CH3

CH3
|
e) H3C–CH–CHNH2–CH3:  3-metilbutan-2-amina
f) H2C CH–CH2OH:  prop-2-en-1-ol

© Mcgraw-Hill Education 17-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

g) H3C–CH–CH–CH3:  butan-2,3-diamina
| |
NH2 NH2

h) :  2,3-dietilciclohexan-1-amina
i) H3C–CH2NH2:  etanamina

j) :  1,2-ciclobutan-1,2-diamina
k) H3C–CH C–CH2–CH–CH2NH2:  2,4-dimetilhex-4-en-1-amina
| |
CH3 CH3
l) H3C–CH2–NH–CH2–CH3:  n-dietildiamina
m) H3C–N–CH3:  trimetilamina
|
CH3
n) H3C–CH–NH–CH2–CH3:  n-etilisopropilamina
|
CH3
o) CH3–CH–CHNH2: 1,2-dimetilpropan-1-amina
| |
CH3 CH3
38. Els aminoàcids són les unitats
estructurals de les proteïnes. Alguns dels aminoàcids essencials són:
a) àcid 2-aminoetanoic (glicina)
CH2(NH2)–COOH  glicina
b) àcid 2-aminopropanoic (alanina)
H3C–CH(NH2)–COOH  alanina
c) àcid 2-amino-3-metilbutanoic (valina)
(CH3)2CH–CH(NH2)–COOH  valina
d) àcid 2-amino-4-metilpentanoic (leucina)
(CH3)2CH–CH2–CH(NH2)–COOH  leucina
e) àcid 2-amino-3-metilpentanoic (isoleucina)
H3C–CH2–CH(CH3)–CH(NH2)–COOH  isoleucina
f) àcid 2,6-diaminohexanoic (lisina)
H2N–(CH2)4–CH(NH2)–COOH  lisina
g) àcid 2-aminobutandioic (àcid aspàrtic)
HOOC–CH2–CH(NH2)–COOH  àcid aspàrtic
Formula’ls.

© Mcgraw-Hill Education 18-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

39. Anomena els compostos


següents:
a) H2C CH–O–CH3:  èter metilvinílic
b) H3C–O–CH3:  èter dimetílic
c) H3C–CH2–CH2–O–CH2–CH3:  èter etilpropílic
d) H3C
CH–O–CH2–CH3:  èter etilisopropílic
H3C
e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH2–CH2–CH3:  èter etilpentílic

f) – O–CH2–CH2–CH3:  èter fenilpropílic


40. Anomena i formula cinc
substàncies inorgàniques i cinc substàncies orgàniques que es puguin trobar
habitualment en l’àmbit domèstic.
Substàncies inorgàniques: sal comuna (clorur de sodi), lleixiu (hipoclorit de sodi),
bicarbonat (hidrogencarbonat de calci), salfumant (àcid clorhídric), aigua oxigenada
(peròxid d’hidrogen).
Substàncies orgàniques: alcohol (etanol), acetona (propanona), butà, metà, vinagre
(àcid acètic).
41. Formula les substàncies següents:

1. àcid benzoic:  COOH

2. benzè: 

3. ciclopentà: 

4. formaldehid: HCOH
5. 1,2-diclorobutà: CH2Cl–CHCl–CH2–CH3
6. trimetilamina:  H3C–N–CH3
|
CH3
7. 1-butanol: H3C–CH2–CH2–CH2OH

8. toluè:  CH3

9. àcid 2-butendioic: HOOC–CH CH–COOH


10. 1,2-etandiol:  CH2OH–CH2OH
11. etanol: H3C–CH2OH
12. metanol: CH3OH
13. propanona: H3C–CO–CH3

© Mcgraw-Hill Education 19-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

14. 1,2-butandiamina: CH2NH2–CHNH2–CH2–CH3
15. 3-hexenal: H3C–CH2–HC HC–H2C–CHO
16. àcid 3-hidroxipentanoic: H3C–CH2–CHOH–CH2–COOH

17. o-etilmetilbenzè: 

18. anilina:  NH2

19. àcid 3-bromopropanoic:  CH2Br–CH2–COOH


20. 2-hexanona:  H3C–CO–CH2–CH2–CH2–CH3
21. etandiamida:  CONH2–CONH2
22. 1,2,3-propantriol:  CH2OH–CHOH–CH2OH
23. etanoat de metil:  H3C–COO–CH3
24. 3-metil-1-butí:  HC C–C–CH3
|
CH3

25. 1,4-diiodo-2-metilbenzè: 

26. p-xilè:  CH3 CH3

27. 2-penten-4-in-1-ol:  H2COH–CH CH–C CH


28. acetilè:  HC CH
29. metoxietà:  H3C–O–CH2CH3
30. butanoat de vinil:  H3C–CH2–CH2–COO–CH CH2

31. 1,1-dimetilciclopentà:  

32. àcid 2-butendioic:  HOOC–CH CH–COOH


42. Anomeneu els compostos
següents:

© Mcgraw-Hill Education 20-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

2,4-dimetilpentà 2,3-dibromo-2-butè o 2,3-dibromobut-2-è

© Mcgraw-Hill Education 21-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

43. Anomeneu els compostos


següents:
CH3
|
H3C–CH2–CH–CH–CH–C–CH3
| | | |
CH2 CH3 CH3 CH3
|
CH3
5-etil-2,2,3,4-tetrametilheptà

CH3–CH2–C C–CH–C C–CH3


| | |
CH3CH3CH3
2,3,4-trimetil-2-octen-5-í o 2,3,4-trimetiloct-2-en-5-í

H2C CH–CH C–CH CH–CH3


| |
CH2 CH2
| |
CH2 CH3
|
CH3
4-etil-3-propil-1,3,5-heptatriè o 4-etil-3-propilhepta-1,3,5-triè

HC C–CH–C C–CH–Cl
|
CH3
6-cloro-3-metil-1,4-hexadií o 6-cloro-3-metilhexa-1,4-dií

CH3
|
CH3–CH C–CH–CH3
|
CH2–CH3
3,4-dimetil-2-hexè o 3,4-dimetilhex-2-è

CH3
|
CH3–CH–CH–CH3
|
CH2–CH3

© Mcgraw-Hill Education 22-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

2,3-dimetilpentà

© Mcgraw-Hill Education 23-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

H2C CH–C C–CH2–CH2OH


5-hexen-3-in-1-ol o hex-5-en-3-in-1-ol

O
||
H3C–CH2–CH2–C–CH2–CH3
3-hexanona o hexan-3-ona

CH3– –NH2

1-amino-4-metilbenzè o p-metilanilina
H3C–CH CH–CH2–COO–CH2–CH2–CH2–CH3
3-pentenoat de butil o pent-3-enoat de butil
44. Completeu la taula següent:
Alcohol Aldehid Àc. carboxílic
1 àtom de C CH3OH HCOH HCOOH
metanol metanal àc. metanoic
3 àtoms de C CH3–CH2–CH2OH CH3–CH2–COH CH3–CH2–COOH
propan-1-ol propanal àc. propanoic
4 àtoms de C CH3–(CH2)2–CH2OH CH3–(CH2)2–COH CH3–(CH2)2–COOH
butan-1-ol butanal àc. butanoic

© Mcgraw-Hill Education 24-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

45. Completeu la taula següent:


Fórmula Nom

1,3-ciclohexadiè o ciclohexà-1,3-diè

CH3–CH2–COO–CH3 propanoat de metil


CH3–CO–CH2–CO–CH2–CH3 hexan-2,4-diona
CH3–CH2–CH2–CONH2 butanamida
CH3–CCl=CH–COH 3-clorobut-2-enal

ciclopenta-1,3-diè

àc. benzoic

HOOC–CH–CH2–CH3
I àc. 2-metilbutanoic
CH3
OHC–CH2–CH2–CH=CH–COH hex-2-endial
CH3–CH2–CH2–COO–CH2–CH3 butanoat d’etil
hexa-1,4-dií

4-etenilciclopropè

CH2–CH2–CH2–CH2–CH3
|
1-ciclohexilpentà

Cl clorociclopentà

CHCl=C–CH=CH–CH3
| 1-cloro-2-metilpenta-1,3-diè
CH3
CH3–OHCH–OHCH–CH2–CH2–CH3 hexan-2,3-diol
HOOC–CH=CH–CH2–COOH àcid pent-2-endioc
CH3–CH=CH–CH2–CH2NH2 pent-3-en-1-amina

© Mcgraw-Hill Education 25-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

46. En alguns àmbits encara s’empra


la terminologia del nom comú de molts àcids. A la taula següent hi figuren
uns quants; formuleu-los.
Nom comú Nom sistemàtic Fórmula
àcid valèric àcid pentanoic H3C–CH2–CH2–CH2–COOH
àcid palmític àcid hexadecanoic H3C–(CH2)14–COOH
àcid esteàric àcid octadecanoic H3C–(CH2)16–COOH
àcid malònic àcid propandioic HOOC–CH2–COOH
àcid succínic àcid butandioic HOOC–(CH2)2–COOH
àcid adípic àcid hexandioic HOOC–(CH2)4–COOH
àcid sebàcic àcid decandioic HOOC–(CH2)8–COOH
àcid acrílic àcid propenoic H2C=CH–COOH
H2C=C–COOH
àcid metacrílic àcid 2-metilpropenoic I
CH3
àcid maleic/fumàric àcid cis/trans-butendioic HOOC–CH=CH–COOH
àcid oleic àcid octadec-9-enoic H3C–(CH2)7–CH=CH–(CH2)7–COOH

47. Anomeneu les substàncies


següents:
a) CH3–CH2–CH CH–COOCH2–CH3
a) 2-pentenoat d’etil o pent-2-enoat d’etil
b) CH3–CO–CH–CO–CH3
|
CH3
b) 2-metilpentan-2,4-diona
CH 3
|
c) CH3–CH CH–CH CH–C–CH CH–CH3
|
CH 2–CH2–CH2–CH3
c) 6-butil-6-metilnona-2,4,7-triè. Al llibre hi ha un error: els grup metil i butil
haurien d'estar enllaçats amb el sisè carboni i no amb el setè. 

d)
d) cicloocta-1,3,5-triè

© Mcgraw-Hill Education 26-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

e)

e) p-diclorobenzè

CH3
|
f) CH2C–CH CH–COOH
f) àcid 4-metilpenta-2,4-dienoic
CH3
|
g) CH3–CH–CH–CH3
| |
OH OH
g) 2-metilbutan-1,3-diol
CH3 CH2–CH2–CH3
| |
h) CH3–CH2–CH–CH2–CH–CH–CH3
|
CH3
h) 3,5,6-trimetilnonà
i) CH3–CH–CO–CH2–CH–CH3
| |
CH3 CH2–CH3
i) 2,5-dimetilheptan-3-ona
j) CH3–CHCl–CHCl–C CH
j) 3,4-dicloro-1-pentí o 3,4-dicloropent-1-í
k) CH3CH2–CH2–CH–C CH–CH3
| |
CH2 F
|
CH3
k) 4-etil-3-fluoro-2-heptè o 4-etil-3-fluorohept-2-è
l) CH3–C CH–C CH–CH3
| |
OH CH3
l) 4-metil-2,4-hexadien-2-ol o 4-metilhexa-2,4-dien-2-ol
m) CH3–CH2–CH–CH2–CHO
|
CH
||
CH2

© Mcgraw-Hill Education 27-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

m) 3-etil-4-pentenal o 3-etilpent-4-enal
CH3
|
n) CH3–CH–C CH–CO–CH CH2
n) 5-metil-1,4-heptadien-3-ona o 5-metilhepta-1,4-dien-3-ona
o) CH3–CH2–CH2–COOK
o) butanoat de potassi
48. Formuleu les substàncies
següents:
a) 3-bromopropanoat de metil
b) butandial
c) prop-2-enat d’etil
d) pentan-3-ona
e) etilfenilèter
f) 4-etil-5-fluoro-5-metil-2,4-octandiol
g) àcid 4-cloropentanoic
a) BrCH2–CH2–COO–CH3
b) HOC–CH2–CH2–COH
c) CH2=CH–COO–CH2–CH3
d) CH3–CH2–CO–CH2–CH3
e) C6H5–O–CH2–CH3
f) F
|
CH3–CHOH–CH2–COH– C–CH2 – CH2–CH3
| |
CH2 CH3
|
CH3
g) CH3–CHCl–CH2–CH2–COOH

© Mcgraw-Hill Education 28-29


Quimica. 1r Batxillerat
A2 Formulació i nomenclatura orgènica

49. Anomena els següents compostos


on la funció amina no és la principal:

a)

b)

c)

a) Glutàmic: àcid 2-aminopentandioc


b) Lisina: àcid 2,6-diaminohexanoic
c) Alanina: àcid 2-aminopropanoic

© Mcgraw-Hill Education 29-29


Quimica. 1r Batxillerat

You might also like