88 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

j Annex 2. Formulació b) H3C–CH–CH2–CH–CH–CH3

| | |
CH2 CH3 CH2
i nomenclatura orgànica |
CH3
|
CH2
|
CH3
Activitats finals 3,5,6-trimetilnonà
1. Un gas natural determinat és una mescla amb la compo-
sició següent: 69 % de metà, 15 % de propà, 3 % d’età, CH3
|
1 % de butà, 10 % de diòxid de carboni, 1 % de sulfur d’hi- c) H3C–CH–CH–CH–CH2–CH2–CH3
| |
drogen i 1 % de nitrogen. Sabries formular tots aquests CH2 CH–CH–CH3
gasos? | | |
CH3 CH3 CH3
CH4, C3H8, C2H6, C4H10, CO2, H2S i N2
3-etil-2,5,6-trimetil-4-propilheptà
2. Com es classifiquen els hidrocarburs segons el tipus d’en-
d) H3C–CH–CH–CH–CH2–CH2–CH3
llaç? Posa’n un exemple de cada tipus. | | |
CH3 CH3 CH

|
Alcans (unió simple): metà, butà... |
H3C CH3
Alquens (unió doble): etè, propè...
2,3-dimetil-4-isopropilheptà
Alquins (unió triple): acetilè o etí, propí...
6. Indica si són correctes o incorrectes els noms dels hidro-
3. Completa la taula d’hidrocarburs següent: carburs següents:
4-propil-5-etiloctà
semidesenvolupada

H3C–CH2–CH2–CH–CH–CH2–CH2–CH3
| |
Nombre d’àtoms

CH2 CH2
| |
CH3 CH2
de carboni

|
molecular

CH3
Fórmula

Fórmula

4-etil-5-propiloctà
Nom

2-etil-3-isopropilpentà
4 butà H3C–(CH2)2–CH3 C4H10 H3C–CH2–CH–CH–CH3
| |
7 heptà H3C–(CH2)5–CH3 C7H16 CH CH2
|

| |
H3C CH3 CH3
3 propà H3C–CH2–CH3 C3H8
3-etil-2,4-dimetilhexà
5 pentà H3C–(CH2)3–CH3 C5H12
2-etil-5-isopropil-2-metilheptà
9 nonà H3C–(CH2)7–CH3 C9H20
CH3
|
10 decà H3C–(CH2)8–CH3 C10H22 H3C–C–CH2–CH2–CH–CH2–CH3
| |
CH2 CH
2 età H3C–CH3 C2H6 |
|

|
CH3 H3C CH3
6 hexà H3C–(CH2)4–CH3 C6H14
3-etil-2,6,6-trimetiloctà

4. Formula el 2-metilheptadecà, compost que actua com a 1-metilhexà

atraient sexual de la mosca tse-tse. H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2
|
(CH3)2–CH2–(CH2)14–CH3 CH3
heptà
5. Anomena els compostos següents: 2-metil-5-propilhexà
a) H3C–CH–CH2–CH–CH3 H3C–HC–H2C–H2C–CH–CH3
| |
| |
CH2 CH3 CH3 (CH2)2
|
|
CH3 CH3
2,4-dimetilhexà 2,5-dimetiloctà
 QUÍMICA 1 A2 89

7. Formula:
1,4-pentadiè H2C }} CH–CH2–CH }} CH2
a) 3-etil-2-metilpentà
4-etil-6-metil-2- H3C–CH}} CH–CH–CH2–CH–CH3
| |
H3C–CH–CH–CH2–CH3 heptè
| | CH2 CH3
|
CH3 CH2
| CH3
CH3
1-propenil H3C–CH }} CH–
b) 3-etilhexà
1,3-butadiè H2C }} CH–CH }} CH2
H3C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3
|
CH2 3-etil-2-metil-1-hexè H2C }} C – CH–CH2–CH2–CH3
| |
|
CH3 CH3 CH2
|
CH3
c) 2,6-dimetil-4-propilnonà
etenil o vinil H2C }} CH–
H3C–CH–CH2–CH–CH2–CH–CH2–CH2–CH3
| | |
5-metil-6-butil-2,4,7- H3C–CH}} CH–CH – C}} CH–CH }} CH–CH3
CH3 CH2 CH3 | |
| nonatriè (CH2)3 CH3
CH2 |
|
CH3
CH3

d) 2,2-dimetilbutà 10. Anomena els compostos següents:

CH3
|
H3C–C–CH2–CH3 CH3
| |

CH3 a) H3C–CH}
} CH–C–CH2–CH }
} CH2
|
CH3
e) 2,6,7,8-tetrametildecà
4,4-dimetil-1,5-heptadiè
H3C–CH–CH2–CH2–CH2–CH–CH–CH–CH2–CH3
| | | |
CH3 CH3 CH3 CH3 b) H3C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3
|
CH
||
8. Indica quines de les afirmacions següents són certes:
CH2
a) En un alquè hi ha com a mínim un enllaç triple entre dos
àtoms de carboni. 3-etil-1-hexè

Fals. c) H3C–CH2–CH2–CH–CH }} CH2

|

b) Els alcans són hidrocarburs amb enllaços senzills. CH } CH–CH3

}

Cert. 3-propil-1,4-hexandiè

c) Els alquins són hidrocarburs alifàtics i insaturats. d) HC;CH

Cert. etí o acetilè

d) Un hidrocarbur cíclic no pot tenir enllaços dobles ni tri- e) H3C–CH2–C;CH

ples.
1-butí
Fals.
f) HC;C–CH–C;CH
|
9. Completa la taula següent:
CH2
|

Fórmula semidesenvolupada
CH3
Nom
3-etil-1,4-pentadií
etilè o etè H2C }} CH2
propè H2C }} CH–CH3 } CH–CH }
g) H2C } } CH2
2-pentè H3C–CH }} CH–CH2–CH3 1,3-butadiè
2-butè H3C–CH}} CH–CH3
h) H3C–C;C–CH–CH2–CH3
|
acetilè o etí HC;CH CH2–CH2–CH2–CH3
1,5-dimetil-2,4-hexadiè (CH3)2–C }} CH–CH }} C–(CH3)2
4-etil-2-octí
 90 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

i) H2C }} CH–CH–CH2–C;CH t) 5-metil-3,6-heptadien-1-í: HC;C–CH}

} CH–CH–CH} CH2
}
| |
CH3 CH3
3-metil-1-hexen-5-í
12. Formula: CH3
j) H2C }} CH–CH2–CH }
} CH2 a) 1,3-dimetilciclohexà
1,4-pentadiè CH3

H3C–H2C CH2–CH3
11. Formula els hidrocarburs següents:
b) 1,1,2,2-tetraetilciclopropà
a) etè (etilè): CH2 }} CH2 CH2–CH3
CH2–CH3
b) 2,2,5-trimetil-3-heptí: CH3 c) ciclopentí
|
H3C–C–C;C–CH–CH2–CH3
| |
CH3 CH3 d) 1,3,5-ciclohexatriè

c) 2-butè: H3C–CH}} CH–CH3 CH2–CH3

e) etilciclopentà
d) 3,3-dimetilbutè: CH3
|
H2C }} CH–C–CH3 f ) benzè
|
CH3
g) 1,4-ciclohexadiè
e) 4-etil-6-metil-2-heptè: CH3–CH}} CH–CH–CH2–CH–CH3
| |
CH2 CH3 CH3
|
CH3 h) 4-etil-1,2-dimetilbenzè CH3

f) 1,3,5-heptatrií: H3C–C;C–C;C–C;CH CH2–CH3

g) 2,3,4-octatriè: H3C–CH}} C}} C}} CH–CH2–CH2–CH3 CH2–CH3

h) 3-metil-3-propil-1,4-pentadií: CH3 i) m-dietilbenzè

| CH2–CH3
CH;C–C–C;CH
| CH3
(CH2)2
|
CH3 j) 4-isopropil-1-metilciclohexè
i) acetilè (etí): HC;CH
CH3
j) 3,4-dimetil-1-pentè: H2C }} CH–CH–CH–CH3 H3C CH3
| |
CH3 CH3
H3C
k) 2-pentí: H3C–C;C–CH2–CH3 k) 3-etil-6-metilciclohexè
CH2–CH3
l) 1-octen-7-í: H2C }} CH–CH2–CH2–CH2–CH2–C;CH
l) 3-ciclopentilhexà H2C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3
|
m) 1,3-pentadií: HC;C–C;CH–CH3

n) 1-nonen-3,6,8-trií: H2C }} CH–C;C–CH2–C;C–C;CH

o) radical vinil: H2C }} CH–

m) 5-butil-1,3-ciclopentadiè (CH2)3
} CH–C;CH
p) 1-buten-3-í: H2C } CH3

q) propí: H3C–C;CH n) radical fenil

r) 3,4-dietil-3-hexè: H3C–CH2–C }} C–CH2–CH3 13. Formula:

| |
CH2 CH2
| |
a) 2,3-diclorobutà: H3C–CHCl–CHCl–CH3
CH3 CH3
b) 1,2-dibromo-3-cloropropà: CH2Cl–BrCH–CBrH2
s) 4-metil-1-pentè: H2C }} CH–CH2–CH–CH3
|
CH3 } CH–CH2Cl
c) 1-cloro-2-butè: H2CCH }
 QUÍMICA 1 A2 91

d) 1,3-dicloropentà: CH2Cl–CH2–CClH–CH2–CH3
f) Naftalè
e) 2-butè: H3C–CH}} CH–CH3

f ) 5,6-dimetil-1-heptè: H2C }} CH–CH2–CH2–CH–CH–CH3

| |
CH3 CH3
g) Ciclobutà
g) 2,4,7-nonantriè: H3C–HC }} CH–CH }} CH–CH2–CH }} CH–CH3

h) 5-etil-2-metil-3,4-octadiè
CH3–CH–CH}} C}} C–CH2–CH2–CH3 h) Antracè
| |
CH3 CH2–CH3

CH3 15. Quina condició ha de complir un hidrocarbur per ser insa-

i) metilciclopentà:
turat?
CH3 Que tingui dobles o triples enllaços.
j) 3,5-dimetil-1,3-ciclohexadiè:
CH3
16. El cloroform va ser un dels primers anestèsics emprats en
k) o-diclorobenzè: Cl medicina. En saps el nom sistemàtic? I la fórmula?
Cl CHCl3, triclorometà.

17. Formula:
l) 3,3-dietilciclobutí: H3C–CH
CH2–CH3
a) 1,2-diclorobutà: CH2CI–CHCI–CH2–CH3

CH2–CH2–CH3 b) tetraclorur de carboni: CCI4

m) m-metilpropilbenzè:
c) iodoetà: CH3–CH2I
CH3
d) 3-cloro-1-hexè: CH2 }
} CH–CHCl–CH2–CH2–CH3
14. Relaciona les fórmules amb els noms: naftalè, toluè, anili-
na, m-xilè, fenol, antracè, estirè, ciclobutà. e) triiodometà: CHI3
F

NH2 f ) 1,3-difluorociclopentà (iodoform):

a) Anilina F
CH3
Br
g) o-bromotoluè:

CH3
b) Toluè h) 1-iodo-2-butí: CH3–C;C–CH2I

i) 4-cloro-2-pentè: CH3–CH }
} CH–CHCl–CH3
CH3

j) m-metilclorobenzè:
c) m-xilè Cl
H3C CH3
18. Àcid acètic és el nom comú de l’àcid etanoic causant del
gust agre del vinagre. Sabries formular-lo?
CH }} CH3
d) Estirè CH3–COOH

19. Formula:

OH a) L’àcid oleic, àcid orgànic monoinsaturat present en l’oli

d’oliva.
e) Fenol
H 3C–CH 2–CH 2–CH 2–CH 2–CH 2–CH 2–CH 2–CH }} CH–CH 2–CH 2–
CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–COOH
 92 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

b) Els èsters d’etil que es poden aconseguir amb els sis 21. Formula i anomena els deu primers àcids carboxílics.
primers àcids carboxílics. El èsters són utilitzats en la
indústria cosmètica com a substàncies sintètiques que HCOOH àcid metanoic/àcid fòrmic
imiten olors naturals diverses.
H3C–COOH àcid etanoic/àcid acètic
H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–CH2–COOH àcid propanoic/àcid propiònic
H3C–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3
H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH3 H3C–(CH2)2–COOH àcid butanoic/àcid butíric

H3C–CH2–COO–CH2–CH3 H3C–CH–COOH àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric

|
CH3
H3C–COO–CH2–CH3
HCOO–CH2–CH3 H3C–(CH2)3–COOH àcid pentanoic/àcid valèric

H3C–CH–CH2–COOH àcid 3-metilbutanoic/àcid isovalèric

c) La cadaverina (1,5-pentandiamina), amina que es troba |

en la matèria orgànica morta, i que es forma en la des- CH3

composició de l’aminoàcid lisina.
CH2NH2–CH2–CH2–CH2–CH2NH2 22. Els aldehids són compostos que s’obtenen mitjançant l’oxi-
dació parcial dels alcohols. Per tant, a partir de l’oxidació
d) El 4-metil-2-pentanol, emprat com a dissolvent de colo- de propanol podem obtenir el propanal. Formula aquest
rants i com a antiparasitari. darrer compost.

H3C–CHOH–CH2–CH–CH3 H3C–CH2–COH
|
CH3
23. El 29 de març de 2006 el Comitè Mixt d’Experts en Addi-
e) El 4-etilfenol, responsable de l’olor de cuir d’alguns vins. tius Alimentaris europeu va considerar inapropiat l’ús de
l’etanamida com a substància aromatitzant, a causa dels
H3C–H2C– –OH efectes cancerígens que presenta en rates i ratolins. For-
mula-la.

f ) El butanol, que s’utilitza en alguns països com a biocom- H3C–CONH2

bustible per a cotxes, per complementar o substituir el
bioetanol. Les matèries primeres de les quals deriva són 24. Quan les cèl.lules del nostre organisme recorren als grei-
la remolatxa, la canya de sucre i el gra de blat de moro. xos com a font d’energia, com a subproducte de la reacció
es produeix propanona, coneguda vulgarment amb el nom
H3C–CH2–CH2–CH2OH 1-butanol d’acetona, que s’elimina per l’orina i pels pulmons. For-
H3C–CH2–CHOH–CH3 2-butanol mula-la.
H3C–CO–CH3
20. Anomena:
a) H3C–COO–(CH2)3–CH3, compost responsable de l’olor de 25. Anomena:
plàtan.
a) H3C–CH2–CH2–CH2–CONH2: pentanamida
Acetat de butil.
b) HOC–CH2–CH2–CHO: butandial
b) H3C–COO–CH2–CH3, compost responsable de l’olor d’un
adhesiu per enganxar paper. c) H3C–COCH2–CH3: 2-butanona
Acetat d’etil. d) NH2OC–CH2–CH3: propanamida
c) CHOH2–CH2–CHOH–CH2OH e) H3C–COCH2–COCH2–CH3: 2,4-hexandiona
1,2,4-butantriol.
f) H3C–CH2–CH2–CH2–COCH3: 2-hexanona
d) H3CCH }} CH–CH2OH
g) NH2OC–CH2–CH2–CH3: butanamida
2-buten-1-ol.
h) H3C–CH2–CH2–CHO: butanal
e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH3
Dietil èter. 26. Anomena:

f) H3C–CH2–CHNH2–CH2OH } CHCl: 1-cloroetè

a) H2C }

2-amino-1-butanol. b) ICH2–CHBr–CH3: 2-bromo-1-iodopropà

 QUÍMICA 1 A2 93

c) F2CH–CH2F: 1,1,2-trifluoroetà n) H3C–COONa: acetat de sodi

o) CH3–CH2–CH2–COOK: butanoat de potassi

d) I : 1,2-diiodociclohexà
I 29. Indica el nom sistemàtic de les substàncies següents:

e) CH3–CHCl–CH2–CH }} CHCl: 1,4-dicloro-1-pentè a) H3C–CH2–CH2–CONH2: butanamida

f) CH3–CHBr–CH2F: 2-bromo-1-fluoropropà b) H2NOC–CH2–CH2–CONH2: butandiamida

g) CH;C–CHCl: 3-cloro-1-butí c) H3C–CH }

} CH–CONH2: 2-butenamida
|
CH3 d) H2C }
} C–CH
|
2–CONH2: 3-metil-3-butenamida
CH3
h) CH3 : o-bromotoluè
e) HCONH2: metanamida
Br
f) H3C–CH2–C;C–CH }
} CH–CONH2: 2-hepten-4-inamida
i) : 4-clorociclohexè
g) CONH2: benzamida
Cl

j) H2C }} CH–CH–CH2–CH2I: 5-iodo-3-metil-1-pentè h) H3C–CH2–C–CH2–CONH2

: 3-etil-3-butenamida
| ||
CH3 CH2

27. Les formigues contenen una substància àcida anomenada i) H3C–CH–CH2–CONH2: 3,4-dimetilpentanamida
|
àcid fòrmic. Busca el nom sistemàtic d’aquest compost. CH
|

|
Àcid metanoic. CH3 CH3

j) H2NOC–CONH2: etandiamida
28. Anomena els àcids i èsters següents:
a) HOOC–COOH: àcid etandioc/àcid oxàlic k) H3C–CH–CONH2: 2-metilpropanamida
|
CH3
b) H3C–CH2–COO–CH2–CH3: propanoat d’etil
30. Indica si són certes o falses les afirmacions següents:

c) COOH: àcid benzoic/àcid benzencarboxílic a) La funció aldehid sempre la trobarem en els àtoms de
carboni terminals.
Certa.
d) (CH3)2–CH–COOH: àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric
b) En la funció aldehid no cal indicar la posició de la fun-
e) H2C }} CH–COOH: àcid propenoic/àcid acrílic ció.
f) H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH2–CH3: butanoat de propil Certa.

g) H3C–COO–CH2–CH2–CH2–CH3: etanoat de butil c) En la nomenclatura sistemàtica IUPAC la funció aldehid

té preferència sobre els àcids carboxílics.
h) H3C–C;C–CH2–CH}} CH–CH2–COOH: àcid 3-octen-6-inoic Falsa.

d) En una fórmula semidesenvolupada, podem confondre la

i) COO-H3 : benzoat de metil funció aldehid amb la funció alcohol.
Falsa.
j) HOOC–CH2–CH2–COOH: àcid butandioc/àcid succínic
31. Justifica, si cal, el localitzador (número) de la funció ceto-
k) HCOO–CH3: àcid etanoic/àcid acètic na en la propanona i en la butanona.

l) H3C–CH2–CH–CH2–CH2–COOH: àcid 4-etil-6-heptenoic En la propanona H3C–CO–CH3 no és necessari indicar la posició,

|
ja que la funció cetona solament pot ocupar el carboni central.
CH2–CH }} CH2
En la butanona H3C–CO–CH2–CH3 no és necessari, perquè sem-
m) HOOC–CH2–COOH: àcid propandioc/àcid malònic pre serà 2-butanona (és la mateixa molècula).
 94 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

32. Formula: h) OHC–CH2–CH}

} CH–H2C–C;C–CH2–CH3: 3-nonen-6-inal

a) fenol: OH CH2–CH2–CH3
|
i) OHC–CH2–CH–CH–CH2–CH3: 3,4-dietilheptanal
|
b) 3-metil-3-penten-1-ol: H3C–CH }} C–CH2–CH2OH CH2–CH3
|
CH3
j) OHC–C}} CH–CH2–CHO: 2-metil-2-pentendial
|
H3C
c) 3-metilciclopentanol: OH CH3

k) H3C–CH2–CH2–CHO: butanal
OH
d) 1,3-ciclobutandiol: l) H3C–CO–CH2–CO–CH2–CO–CH3: 2,4,6-heptantriona

OH m) H3C–CH2–CO–CH–CH3: 2-metil-3-pentanona
|
e) metanol: CH3OH CH3

f ) 3-cloro-1,2-butandiol: CH2OH–CHOH–CHC–CH3 n) H3C–CO–CH2–CO–CH3: 2,4-pentandiona

g) 1,2,3-propantriol: CH2OH–CHOH–CH2OH
35. El glutamat monosòdic és un derivat de l’àcid glutàmic
h) hexanol (glicerina): CH3–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2OH (àcid 2-aminopentandioic), aminoàcid essencial emprat
per enriquir el sabor en la preparació d’aliments. Sabries
i) 2-hexen-5-in-1-ol: HC;C–CH2–CH }} CH–CH2OH formular-lo?
HOOC–CH–CH2–CH2–COOH
j) 2-hidroxibutanal: H3C–CH2–CHOH–CHO |
NH2
k) etandiol (etilenglicol): CH2OH–CH2OH
36. Un compost amb propietats anestèsiques és el dietil èter.
l) àcid 2-hidroxipropanoic: H3C–CHOH–COOH Formula’l.
CH3–CH2–O–CH2–CH3
33. Els constituents del suc de la canya de sucre i del suc de la
fruita són, respectivament, l’àcid glicòlic (2-hidroxieta-
37. Anomena els compostos següents:
noic) i l’àcid màlic (2-hidroxibutandioic). Sabries formu-
lar-los? a) CH3OH: metanol
CH2OH–COOH àcid glicòlic
b) NH2: anilina
HOOC–CHOH–CH2–COOH àcid màlic

34. Relaciona cadascuna de les fórmules següents amb el nom c) H3C–CH–CH2NH2: 2-metilbutanamina
|
respectiu. CH2
|
CH3
O
||
a) : ciclopentanona CH3
|
d) H3C–CH–C–CONH2: 2,2,3-trimetilbutanamida
| |

b) H3C–CHO: acetaldehid CH3 CH3

c) H3C–CO–CH3: propanona CH3

|
e) H3C–CH–CHNH2–CH3: 3-metil-2-butanamina
d) HOC–CHO: etandial
f) H2C }
} CH–CH2OH: 2-propen-1-ol
e) CH3 : metilpropanal
|
g) H3C–CH–CH–CH3: 2,3-butandiamina
OHC–CH–CH3 | |
NH2 NH2

f) CHO : benzaldehid
NH2
h) : 2,3-dietil-1-ciclohexanamina
H3C–H2C CH2–CH3
g) H3C–CO–CH–CO–CH3: 3-propil-2,4-pentandiona
|
H3C–CH2–CH2 i) H3C–CH2NH2: etanamina
 QUÍMICA 1 A2 95

NH2 40. Anomena i formula cinc substàncies inorgàniques i cinc

j) : 1,2-ciclobutandiamina substàncies orgàniques que es puguin trobar habitualment
NH2 en l’àmbit domèstic.
Substàncies inorgàniques: sal comuna (clorur de sodi), lleixiu
k) H3C–CH}} C–CH2–CH–CH2NH2: 2,4-dimetil-4-hexen-1-amina (hipoclorit de sodi), bicarbonat (hidrogencarbonat de calci),
| |
CH3 CH3 salfumant (àcid clorhídric), aigua oxigenada (peròxid d’hidro-
gen).
l) H3C–CH2–NH–CH2–CH3: n-dietildiamina Substàncies orgàniques: alcohol (etanol), acetona (propanona),
butà, metà, vinagre (àcid acètic).
m) H3C–N–CH3: trietilamina
|
CH3 41. Formula les substàncies següents:

n) H3C–CH–NH–CH2–CH3: n-etilisopropilamina 1. àcid benzoic: COOH

|
CH3
2. benzè:
38. Els aminoàcids són les unitats estructurals de les proteï-
nes. Alguns dels aminoàcids essencials són:
3. ciclopentà:
a) àcid 2-aminoetanoic (glicina)
4. formaldehid: HCOH
CH2NH2–COOH glicina
5. 1,2-diclorobutà: CH2Cl–CHCl–CH2–CH3
b) àcid 2-aminopropanoic (alanina)
H3C–CHNH2–COOH alanina 6. trimetilamina: H3C–N–CH3
|
CH3
c) àcid 2-amino-3-metilbutanoic (valina)
7. 1-butanol: H3C–CH2–CH2–CH2OH
(CH3)2CH–CH(NH2)–COOH valina

d) àcid 2-amino-4-metilpentanoic (leucina) 8. toluè: CH3

(CH3)2CH–CH2–CH(NH2)–COOH leucina
9. àcid 2-butendioic: HOOC–CH }
} CH–COOH
e) àcid 2-amino-3-metilpentanoic (isoleucina)
10. 1,2-etandiol: CH2OH–CH2OH
H3C–CH2–CH(CH3)–CH(NH2)–COOH isoleucina
11. etanol: H3C–CH2OH
f ) àcid 2,6-diaminohexanoic (lisina)
12. metanol: CH3OH
H2N–(CH2)4–CH(NH2)–COOH lisina
13. propanona: H3C–CO–CH3
g) àcid 2-aminobutandioic (àcid aspàrtic)
HOOC–CH2–CH(NH2)–COOH àcid aspàrtic 14. 1,2-butandiamina: CH2NH2–CHNH2–CH2–CH3

Formula’ls. 15. 3-hexenal: H3C–CH2–HC }

} HC–H2C–COH

16. àcid 3-hidroxipentanoic: H3C–CH2–CHOH–CH2–CCOH

39. Anomena els compostos següents:
CH3
a) H2C }} CH–O–CH3: èter metilvinílic 17. o-etilmetilbenzè:
CH2–CH3
b) H3C–O–CH3: èter dimetílic
18. anilina: NH2
c) H3C–CH2–CH2–O–CH2–CH3: èter etilpropílic
19. àcid 3-bromopropanoic: CH2Br–CH2–COOH
d) H3C –
CH–O–CH2–CH3: èter etilisopropílic 20. 2-hexanona: H3C–CO–CH2–CH2–CH2–CH3
H C–
3

21. etandiamida: CONH2–CONH2

e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH2–CH2–CH3: èter etilpentílic
22. 1,2,3-propantriol: CH2OH–CHOH–CH2OH
f) –O–CH2–CH2–CH3: ètil fenilpropílic
23. etanoat de metil: H3C }
} COO–CH3
96 A2 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

24. 3-metil-1-butí: HC }} C–C–CH3 28. acetilè: HC;CH

|
CH3
29. metoxietà: H3C–O–CH2CH3

25. 1,4-diiodo-2-metilbenzè: I
30. butanoat de vinil: H3C–CH2–CH2–COO–CH }
} CH2
I CH3
CH3
26. p-xilè: CH3 CH3 31. 1,1-dimetilciclopentà: CH3

27. 2-penten-4-in-1-ol: H2COH–CH }} CH–C;CH } CH–COOH

32. àcid 2-butendioic: HOOC–CH }