Unitat 2 - Lleis Dels Gasos - Teoria Cineticomolecularcasals

2 | Lleis dels gasos.
Teoria cineticomolecular
Els gasos es caracteritzen pel fet que omplen total-

ment el recipient que els conté. Com s’explica
aquesta propietat? Quina és l’estructura interna dels
gasos?
Tant en l’aspecte macroscòpic com en el microscòpic,
els gasos han estat una eina de treball que ha servit per
elaborar conceptes que posteriorment s’han aplicat als
líquids i als sòlids. En aquesta unitat s’estudien fonamen-
talment les lleis dels gasos i llurs aplicacions. La teoria
cineticomolecular explica el comportament macroscò-
pic de la matèria a partir dels seus constituents
microscòpics.
2 | Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular
1 | Introducció
La matèria es pot presentar al nostre planeta en tres formes o estats:
a
sòlid, líquid i gasós. En realitat, existeix un quar t estat, el de plasma, que
és el més abundant a l’univers. (Vegeu document al final de la unitat).
A temperatura i pressió ordinàries, la majoria dels elements coneguts, tant
naturals com artificials, es troben en estat sòlid. Només es troben en estat
gasós els següents: difluor, diclor, dioxigen, dihidrogen, dinitrogen, heli,
neó, argó, criptó, xenó i radó; i en estat líquid els següents: mercuri, brom,
cesi i franci.
Les característiques principals dels tres estats són les següents:
Estat gasós
UÊ ÃÊ}>ÃÃÊÊÌiiÊvÀ>ÊÊÛÕÊ«À«Ã]Ê>ÊµÕiÊ«iÊÌÌ>iÌÊiÊ
recipient que els conté. Aquest recipient ha d’estar tancat, ja que els
gasos s’expandeixen indefinidament.
b
UÊ ÃÊ}>ÃÃÊÃÊmolt compressibles. És a dir, tenen la propietat de dismi-
nuir de volum quan la pressió que s’exerceix sobre ells augmenta.
UÊ ÕiÝiÊamb facilitat, i per això poden passar per un conducte o esca-
par-se a través d’un orifici petit.
Estat líquid
UÊ ÃÊµÕ`ÃÊÃ½>`>«ÌiÊ>Ê>ÊvÀ>ÊìÊÀiV«iÌÊµÕiÊiÃÊVÌjÊ>LÊÕ>Ê
super fície lliure horitzontal.
UÊ ÃÊµÕ`ÃÊÃÊmolt poc compressibles i, igual que els gasos, flueixen.
Així, els gasos i els líquids s’anomenen fluids.
UÊ *iÀµÕmÊÕÊµÕ`Ê«>ÃÃÊ>Ê}>Ã]ÊV>ÊVÕV>ÀÊiiÀ}>°
Estat sòlid
c UÊ ÃÊÃ¢`ÃÊÌiiÊÕ>ÊvÀ>Êìv`>]ÊÕÊÛÕÊ«À«ÊÊÃÊÀ}`Ã°Ê
UÊ ÃÊÃ¢`ÃÊÃÊmolt poc compressibles.
UÊ ÃÊÃ¢`ÃÊÊiÃÊµÕ`ÃÊÌiiÊiÊVÖÊÕ>ÊìÃÌ>ÌÊÃiL>Ì]ÊÌÊjÃÊ
gran que la de la mateixa substància en estat gasós.
UÊ *iÀµÕmÊÕÊÃ¢`Ê«>ÃÃÊ>ÊµÕ`]ÊV>ÊVÕV>ÀÊiiÀ}>°
Ens podem preguntar: per què els sòlids i els líquids són pràcticament
V«ÀiÃÃLiÃ]ÊÊ«iÀÊµÕmÊiÃÊ}>ÃÃÊÃ½iÝ«>ìÝiÊìv`>iÌ¶Ê*iÀÊ
què s’ha de comunicar energia a un sòlid per tal que es fongui i a un líquid
per tal que es vaporitzi?
Com expliquem el fet que els sòlids i els líquids tinguin una densitat
semblant, molt més gran que la de la mateixa substància en estat
1. a) Diòxid de nitrogen en estat gasós a gasós?
temperatura ordinària.
b) Mercuri en estat líquid a temperatura Les diferències que obser vem en els tres estats de presentar-se la
ordinària. matèria han de correspondre a variacions impor tants de la seva constitu-
c) Sulfat de coure en estat sòlid a
ció interior. Quina és la disposició interna de la matèria en cadascun dels
temperatura ordinària.
tres estats?
*iÀÊÀiÃ«`ÀiÊ>µÕiÃÌiÃÊ«Ài}ÕÌiÃÊ«ÀiÀÊiÃÌÕ`>ÀiÊ½iÃÌ>ÌÊ}>ÃÃÊÊLÃiÀ
varem què els succeeix als gasos en variar les condicions a què estan
sotmesos. I així, descobrirem una sèrie de regularitats en el seu comporta-
ment que expressarem en forma de lleis.
32
Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular | 2
A par tir de les lleis establirem una teoria per a l’estat gasós que doni una
explicació raonada del seu comportament real. Després procedirem d’igual
manera per a l’estat líquid i el sòlid.
2 | Variació del volum d’un gas

amb la pressió
Hem indicat que els gasos són compressibles, és a dir, disminueixen de
volum en augmentar la pressió i viceversa.
3. Robert Boyle (1627-1691). Químic
p1 = 104 Pa p2 = 2 × 104 Pa p3 = 3 × 104 Pa
irlandès. Va ser el primer que estudià
l’efecte de la pressió sobre el volum d’un
gas i va observar que tots els gasos es
comporten de manera igual en ser
sotmesos a canvis de pressió, si la
V1 = 24 dm3 temperatura roman constant.
V2 = 12 dm3
V3 = 8 dm3
p1 V1 = p2 V2 = p3 V3
2. Variació del volum d’un gas en variar la pressió a temperatura constant. Llei de Boyle i
Mariotte.
Obser va la figura 2. A l’interior del cilindre, que està proveït d’un èmbol V/dm
3
per fectament ajustat a les parets, hi ha un gas que inicialment ocupa un

6
volum V1, a la pressió p1 i a la temperatura t.
5
Experimentalment s’observa que si volem reduir el volum a la meitat, sense
variar la temperatura, hem d’exercir una pressió doble, i si pretenem 4
reduir-lo a un terç, la pressió haurà de ser triple. Aquest comportament és
igual per a tots els gasos. 3
Aquestes regularitats observades en el comportament dels gasos s’enuncia 2

en la llei següent, coneguda amb el nom de llei de Boyle i Mariotte, en 1
honor dels físics que la van donar a conèixer el 1676:
0 10 20 30 40 50 60
*iÀÊ>ÊÕ>Ê>ÃÃ>ÊìÊ}>Ã]Ê>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>ÊVÃÌ>Ì]ÊiÊ«À`ÕVÌiÊìÊ>Ê
p/kPa
pressió que exerceix el gas pel volum que ocupa és constant.
4. Representació gràfica de la llei de Boyle
i Mariotte. La temperatura de la mostra
És a dir, si V 1 és el volum ocupat per un gas a la pressió p 1, V 2 és gasosa roman constant, així com la massa
l’ocupat a la pressió p 2 , i V 3 és l’ocupat a la pressió p 3, es compleix de gas. La corba obtinguda és una
que: hipèrbola.
v
p1 V1 = p2 V2 = p3 V3 = constant
t 1t 2t3
Les pressions i els volums que apareixen en cada membre de l’anterior
igualtat han de correspondre a una mateixa massa de gas i s’han de mesu-
rar a la mateixa temperatura.
Si la llei de Boyle i Mariotte es representa gràficament a diferents temperatu- t3
res, s’obté una hipèrbola per a cada temperatura, però en cada una, el produc- t2
te de la pressió del gas pel seu volum sempre és constant. (Fig. 5). t1
Els gasos no compleixen exactament la llei de Boyle i Mariotte. En realitat
aquesta llei i les que donarem a continuació proporcionen uns valors aproxi- p
mats, però aquests valors són tant més exactes com més baixa és la pres- 5. Representació gràfica de la llei de Boyle
sió a la qual estan sotmesos. i Mariotte a diferents temperatures.
33
Un gas que se suposa que compleix totalment les lleis dels gasos es coneix
com a gas per fecte o gas ideal. Els gasos que es troben en la natura com
ara l’oxigen, el nitrogen, l’hidrogen, etc., anomenats gasos reals, només
compleixen aproximadament les lleis dels gasos.
La llei de Boyle i Mariotte permet calcular el nou volum d’una massa gasosa
quan canvia la pressió a què està sotmesa, o el nou valor de la pressió,
quan el gas passa a ocupar un nou volum, sempre que la temperatura no
variï.
3 | Variació del volum d’un gas

amb la temperatura a pressió constant
a
La dilatació dels gasos deguda a un augment de temperatura, mantenint la
pressió constant, la van estudiar Charles i Gay-Lussac (1802).
Obser va les fotografies (Fig. 6 a i b).
S’ha tancat un matràs amb un tap travessat per un tub doblegat en
angle recte, el costat horitzontal del qual conté una mica de mercuri que
actua de tanca (Fig. 6a). En escalfar suaument el matràs —amb les prò-
pies mans—, s’obser va com l’índex de mercuri es desplaça (Fig. 6b).
Això indica un augment del volum de l’aire contingut a l’interior del
matràs. Quan l’índex de mercuri queda immòbil, la pressió a l’interior
del matràs és igual en les dues situacions (a i b) i és igual a la pressió
atmosfèrica.
Quan un gas, com en aquest exemple, es dilata en escalfar-lo, sense que
la seva pressió variï, diem que es dilata a pressió constant.
b
Experimentalment, es comprova que, quan la temperatura d’una massa de
gas determinada augmenta, si la pressió es manté constant, el volum de la
massa de gas també augmenta; a més a més, tots els gasos que tenen el
mateix volum es dilaten de la mateixa manera amb un mateix augment de
temperatura.
Tots els gasos presenten el mateix coeficient de dilatació, igual a

1/273 (Llei de Charles i Gay Lussac).
Això significa que si es disposa d’un volum V 0 de gas a 0 °C i la seva

temperatura s’eleva 1 °C, a pressió constant, el volum augmenta en
1/273 del primitiu (1/273 V 0). Si la temperatura augmenta a 20 °C,
6. Dilatació d’un gas amb la temperatura a aquest augment de volum serà 20 × 1/273 V 0, etc. Si la temperatura
pressió constant. disminueix de 0 °C a –1 °C, el volum disminueix en 1/173 V 0, i així
successivament.
*iÀÊÌ>Ì]ÊÃÊV és el volum de gas a una temperatura t, V 0 el volum del
gas a 0 °C i es representa per α el coeficient de dilatació, es complirà
que:
V = V0 + V0 α t = V0 (1 + α t)
1
Essent =
273 C
A la figura 7, pots veure la representació gràfica de la variació del volum
d’un gas amb la temperatura a pressió constant.
34
3
Obser va com el volum decreix uniformement quan baixa la temperatu- V/dm
ra. La recta en traç continu uneix punts que corresponen a dades tro-
bades experimentalment i el traç discontinu és l’extrapolació a volum
V = 0.
Aquesta recta talla l’eix de temperatures a –273,15 °C (sovint s’arrodoneix
el valor 273,15 a 273). En parlar més endavant de la teoria cineticomole-
Vo
cular dels gasos, veurem que aquesta temperatura és la més baixa que pot
>ÃÃÀÊ>Ê>ÌmÀ>°Ê*iÀÊ>Ý¢]Ê>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>Êì –273 °C s’anomena zero
absolut de temperatura, ja que constitueix el veritable zero de temperatu- -300 -200 -100 100 200
t/C
ra. Les temperatures mesurades a par tir del zero absolut es denominen
-273,15
temperatures absolutes.
7. El volum d’un gas disminueix uniforme-
ment quan la temperatura baixa.
4 | Escala absoluta de temperatura
De la mateixa manera que hi ha l’escala de temperatura centígrada o 100 °C 373 K Punt d'ebullició
Celsius, hi ha una escala de temperatura absoluta. Cada grau d’aquesta de l'aigua
escala s’anomena kelvin i se simbolitza per K. El kelvin és una de les set 0 °C 273 K Punt de congelació
unitats fonamentals del SI. de l'aigua
Se simbolitza per t la temperatura en graus centígrads o Celsius i per T, la
temperatura absoluta. A la figura 8 es mostra un esquema de l’escala cen-
tígrada o Celsius i de l’escala absoluta de temperatura, i també la compa-
ració entre totes dues. –273 °C 0 K Zero absolut
Observa que entre 0 °C i 100 °C hi ha 100 divisions. Cada divisió és un grau
8. Escala centígrada i escala absoluta de
centígrad. Anàlogament, entre 273 K i 373 K hi ha 100 divisions i cada temperatura. Comparació entre els valors
`ÛÃÊjÃÊÕÊiÛ°Ê*iÀÊÌ>Ì]Ê>Õ}iÌ>ÀÊÊ`ÃÕÀÊ£Êc
ÊiµÕÛ>Ê>Ê>Õ}i de les temperatures en les dues escales.
tar o disminuir 1 K.
Atès que el zero absolut està situat a –273 °C, la temperatura absoluta
serà igual a la centígrada més 273. En general:
T/K = t/°C + 273
5 | La llei de Charles i Gay-Lussac

en temperatures absolutes 3
V/dm
Si representem gràficament la variació del volum d’una massa de gas
determinada en funció de la seva temperatura absoluta, a pressió cons- v2
tant, obtindrem una recta com la de la figura 9.
v1
D’aquesta es dedueix que:
V1 V2
= a pressió constant
T1 T2
Aquesta expressió ens indica que:

0 T1 T2
A pressió constant, els volums ocupats per una mateixa massa de gas T/K
són directament proporcionals a les seves temperatures absolutes.
9. Representació gràfica de la llei de
Charles i Gay-Lussac en temperatures
Aquesta és la forma actual d’enunciar la llei de Charles i Gay-Lussac. absolutes.
35
6 | Variació de la pressió d’un gas

amb la temperatura a volum constant
Experimentalment es troba que, quan una massa de gas determinada
s’escalfa a dins d’un recipient tancat —és a dir, a volum constant—, aug-
menta la pressió exercida pel gas damunt les parets del recipient que el
conté.
S’obser va que tots els gasos augmenten igual la pressió per a un mateix
augment de temperatura, consegüentment, tots els gasos presenten el
mateix coeficient d’augment de pressió.
Aquest coeficient, β, coincideix numèricament amb el coeficient de dilatació
dels gasos (αÊrÊ£ÉÓÇÎÊc
®°Ê*iÀÊÌ>Ì]Ê«ìÊiÃVÀÕÀi\
p = p0 (1 + β t) a volum constant β = 1/273 °C

I d’acord amb el que s’ha explicat a la pregunta anterior es dedueix que:
p1 p2
= a volum constant
T1 T2
Aquesta expressió es coneix també per llei de Charles i Gay-Lussac.

Així doncs:
A volum constant, les pressions exercides per una mateixa massa de gas
són directament proporcionals a les seves temperatures absolutes.
Recordem de nou que les lleis formulades per a l’estat gasós només són
aplicables als gasos ideals.
En resoldre problemes, considerarem els gasos reals com si fossin ideals
i els aplicarem les fórmules estudiades. Recordem també que els resultats
obtinguts són tant més aproximats a la realitat com més baixa és la pressió
a què el gas està sotmès.
Les lleis dels gasos presentades en aquest capítol es coneixen com a lleis
dels gasos ideals o gasos perfectes.
EXEMPLE
1. Un gas ocupa un volum de 20 cm3 i la seva Volum Temperatura

temperatura és de 30 °C. Calcula el volum cm3 K
del gas si es duplica la temperatura, men-
tre la pressió roman constant. Estat inicial 1 20 (273 + 30)
Com que la pressió es manté constant es Estat final 2 V2 (273 + 60)

complirà que:
V1 V2 V1 T 2
= (1) V2=
T1 T2 T1
20 cm3 × 333 K
Substituint: V2 = = 22 cm3
303 K
L’expressió (1) ens permet resoldre els problemes de gasos referents als canvis de volum-temperatura
a pressió constant.
36
7 | Llei general dels gasos perfectes

Examinem les tres equacions dels gasos estudiades fins ara:
Boyle i Mariotte:
p1V1= p2V2 = constant (a temperatura constant) (1)
Charles i Gay-Lussac:
V1 V
= 2 (a pressió constant) (2)
T1 T2
p1 p (a volum constant) (3)

= 2
T1 T2
Obser va que en cada una de les tres equacions, o bé es manté constant la

temperatura, o la pressió o el volum, i que cada equació expressa la relació
que lliga pressió i volum, volum i temperatura absoluta, i pressió i tempera-
tura absoluta, respectivament.
Sovint, el volum d’una massa de gas canvia per modificar-se simultània-

ment la pressió i la temperatura a què està sotmès. De la combinació de
les equacions de Boyle i de Gay-Lussac, es dedueix una expressió que rela-
ciona les tres magnituds, p, V i T:
p1V1 p2V2
= = … = constant (4)
T1 T2
Aquesta expressió, coneguda amb el nom de llei general dels gasos per-
fectes, indica que:
*iÀÊ>ÊÕ>Ê>ÌiÝ>Ê>ÃÃ>ÊìÊ}>Ã]ÊiÊ«À`ÕVÌiÊìÊ>Ê«ÀiÃÃÊ«iÊÃiÕÊ
volum dividit per la seva temperatura absoluta és una quantitat
constant.
L’expressió (4) inclou les tres fórmules (1), (2) i (3). En efecte:
a) Si una massa de gas passa d’un estat inicial a un altre de final, però la
temperatura roman constant, és a dir T1 = T2, l’expressió (4) es conver-
teix en:
p1 V1 = p2 V2 (Boyle-Mariotte)
b) Si una massa de gas passa d’un estat inicial a un altre, però la pressió
roman constant, és a dir p1 = p2, l’expressió (4) es converteix en:
V1 V
= 2 (Gay-Lussac)
T1 T2
c) Si un gas passa d’un estat a un altre, però el seu volum roman constant,
és a dir, V1 = V2, l’expressió (4) es conver teix en:
p1 p
= 2 (Gay-Lussac)
T1 T2
37
EXEMPLE
2. Una determinada massa de gas ocupa un volum de 3 dm3 a la pressió de 0,5 × 104 Pa i a la temperatura
ìÊÎääÊc
°Ê
>VÕ>ÊµÕÊÃiÀDÊiÊÛÕÊµÕiÊVÕ«>ÀDÊ>Ê>ÌiÝ>Ê>ÃÃ>ÊìÊ}>ÃÊÃÊiÃÊÀivÀi`>Ê>ÊqxäÊc
ÊÊ
iÃÊV«ÀiÝÊvÃÊ>ÊÕ>Ê«ÀiÃÃÊìÊÊ£]ä£ÊÊ£ä5 Pa?
Pressió Volum Temperatura

Pa dm3 K
Estat inicial 1 0,5 × 104 3 (300 + 273)
Estat final 2 1,01 × 105 V 2? (273 – 50)

p1 V1 p2 V2
Aplicant la llei general dels gasos per fectes: = .
T1 T2
0,5 × 104 *>Ê× 3 dm3 × 223 K
Aïllant V2 i substituint: V2 = = 0,058 dm3
573 K × 1,01 × 105 *>
Observa que la temperatura s’expressa en graus kelvin i que, per aplicar correctament l’equació general
dels gasos per fectes o gasos ideals, la massa de gas en l’estat inicial ha de ser la mateixa que la de
l’estat final.
8 | Condicions normals i condicions

estàndard d’un gas
Un gas es troba en condicions normals (c. n.) quan la seva temperatura

és de 273 K (0 °C) i la seva pressió és 1,013 × 105Ê*>Ê£Ê>Ì®°
Reduir un gas a condicions normals serà trobar el volum que ocuparà el gas
a 273 K i 1,013 × 105Ê*>°
iÃÊìÊ£nÓ]Ê>Ê1*
ÊÀiV>>ÊµÕiÊiÃÊv>VÊÃiÀ ÛÀÊiÊÌiÀiÊpressió estàn-
dard per designar la pressió de 105Ê*>Ê£ääÊäääÊ*>®°Ê ÊÃLÊVÀÀiÃ«
nent és pθ.
Hi ha un estat estàndard per a cada temperatura. Així, si un gas està a
t = 0 °C, significa que les seves condicions estàndard són pθ = 105Ê*>ÊÊ
t = 0 °C. Si un gas està a t = 20 °C, significa que les seves condicions
estàndard són pθ = 105Ê*>ÊÊt = 20 °C.
EXEMPLE
ÊÎ°Ê ,i`ÕiÝÊ>ÊV`VÃÊÀ>ÃÊV°Ê°®Ê£ääÊ` 3 de dihidrogen que inicialment es troba a 300 K i

10 4 Pa.
Hem de trobar el Pressió Volum Temperatura
volum ocupat per Pa dm3 K
l’hidrogen quan la
seva pressió sigui Estat inicial 1 104 100 300
de 1,013 × 105Ê*>ÊÊ Estat final 2 1,013 × 105 V 2? 273
la seva temperatu-
ra, de 273 K.
38
p1 V1 p2 V2
Aplicant la llei general dels gasos per fectes: = .
T1 T2
p1V1T2 104 *>Ê× 100 dm3 × 273 K

Aïllant V2 i substituint: V2 = = = 9 dm3
T1 p2 300 K × 1,013 × 105 *>
9 | Volum ocupat per un mol de gas:

volum molar
S’anomena volum molar el volum ocupat per un mol d’un element o
compost, sigui en estat sòlid, líquid o gasós. El volum molar se simbo-
litza per V m.
Obser va la figura 10. Cada recipient conté un mol de gas diferent.
Experimentalment, es comprova que, si els gasos es troben a la
mateixa pressió i temperatura, el volum ocupat per un mol és el mateix
en cada cas. Es pot comprovar que passa el mateix en la resta de
gasos.
En cada recipient hi ha el mateix nombre de molècules de gas, per
tant:
Volums iguals de gasos en les mateixes condicions de pressió i tempe-

ratura tenen el mateix nombre de molècules.
µÕiÃÌÊÖÌÊiÕV>ÌÊiÃÊViÝÊ>LÊiÊÊìÊ*ÀV«Ê`½Û}>`À°
En el cas particular que un gas estigui en condicions normals, el volum que
ocupa un mol de qualsevol gas és de 22,4 dm3 (Fig. 11).
En el cas par ticular que un gas estigui en condicions estàndard
(p = pθ = 105Ê*>®]Ê>Ê>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>ÊìÊäÊ°C, el volum que ocupa un mol de
qualsevol gas és de 22,7 dm3 (Fig. 12).
Vm Vm
22,4 dm3 22,4 dm3 22,7 dm3 22,7 dm3
1 mol de CO2 1 mol de O2 1 mol de H2 1 mol de N2 1 mol de H2 1 mol de N2
1 mol conté 6,02 × 1023 molècules 1 mol conté 6,02 × 1023 molècules 1 mol conté 6,02 × 1023 molècules
10. En cadascun dels recipients hi ha un 11. En cadascun d’aquests recipients hi ha 12. En cadascun dels recipients hi ha un
mol de gas a la mateixa pressió i tempera- un mol de gas en condicions normals, mol de gas a pressió estàndard
tura. t = 0 °C i p = 1,013 × 105 Pa (1 atm). pθ = 105 Pa, i t = 0 °C.
39
EXEMPLE
4. Es tenen separadament 2,0 dm3 de H2 i 2,0 dm3 de CO2 a 0 °C i en condicions estàndard.

Calcula:
>®Ê +Õ>ÌÃÊÃÊÊµÕ>ÌiÃÊmVÕiÃÊVÌjÊV>`>Ê}>Ã°
L®Ê >Ê>ÃÃ>ÊìÊV>`>Ê}>Ã°
a) Els dos volums gasosos, en ser iguals i trobar-se en les mateixes condicions de pressió i tempe-
ratura, contenen el mateix nombre de mols i de molècules.
n
22,7
molècules
N mVÕiÃ
b) La massa de cada gas és:
Obser va que el nombre de molècules de gas és el mateix en cada recipient, però la massa és
diferent.
10 | Equació general dels gasos perfectes

p1
La llei general dels gasos per fectes:
a
p1 V1 p2 V2
= = … = constant
T1 T2
1 mol de gas
es pot transformar en una altra en què inter venen el nombre de mols de
gas.
Estat 1 Suposem que dins d’un recipient proveït d’un èmbol hi ha un mol de gas i
que inicialment es troba en condicions estàndard a 0 °C (Fig. 13a). Si es
p2 modifica la pressió i la temperatura, el mol de gas ocuparà un altre volum
b diferent de 22,7 dm3 (Fig. 13b).
Aplicant l’equació de la llei dels gasos per fectes al cas par ticular que
estem considerant:
p1 Vm p V
= 2 m2 = … = constant
1 mol de gas T1 T2
Estat 2 Si inicialment el gas es troba en condicions estàndard a 0 °C, es complirà

que:
13. a) p1 = 105 Pa, T1 = 273 K,
Vm = 22,7 x 10–3 m3/mol.
p2 Vm2
b) La pressió és p2, la temperatura és T2,
El volum molar és Vm2. T2
40
Efectuant operacions, i recordant que 1 N/m2ÊrÊ£Ê*>ÊÊµÕiÊ£Ê Ê× 1 m = 1 J, resul-

ta:
pV
T
*iÀÊÌ>Ì]ÊiÊ«À`ÕVÌiÊìÊ>Ê«ÀiÃÃÊìÊ}>ÃÊÕÌ«V>ÌÊ«iÊÛÕÊ>ÀÊÊ`Û
dit per la temperatura absoluta és igual a 8,31 J/K mol, qualsevol que sigui
el gas.
El valor constant p Vm/T s’anomena constant dels gasos i es designa

amb la lletra R. El seu valor és de 8,31 J/K mol, quan la pressió, el
volum i la temperatura estan expressats en unitats del SI.
Així doncs, podem escriure la llei general dels gasos per fectes aplicada a
un mol de gas de la manera següent:
pV pV T
T
La constant dels gasos, podem ex-
Si la quantitat de gas continguda en un recipient, en lloc de ser d’un mol és pressar-la en altres unitats.
de n mols, tindrem:
Així, per exemple, si la pressió es
P Vm n = n R T mesura en atmosferes i el volum
en litres, tindrem:
*iÀ¢ÊiÊÛÕÊVÕ«>ÌÊ«iÀÊÕÊÊìÊ}>ÃÊÕÌ«V>ÌÊ«iÊLÀiÊìÊÃÊjÃÊ pV
el volum total de gas, V°Ê*iÀÊÌ>Ì\
T
PV=nRT
Aquesta equació s’anomena equació general dels gasos perfectes.
EXEMPLE
5. Calcula:
>® La quantitat de dihidrogen continguda en un recipient tancat de 10 dm3 que es troba a la tempe-
ratura de 27 °C i a la pressió de 10 kPa.
L®Ê +Õ>ÊjÃÊ>Ê>ÃÃ>ÊìÊ``À}iÊVÌ}Õ`>ÊiÊiÊÀiV«iÌ¶
a) La quantitat de dihidrogen, n (H2), la trobarem a par tir de:

pV
pV n T i n
T
Substituint i expressant totes les magnituds en unitats del SI, tindrem:
b) La massa de dihidrogen és:
41
EXEMPLE
È°Ê
>VÕ>ÊiÊLÀiÊ`¿DÌÃÊµÕiÊvÀiÊiÃÊmVÕiÃÊìÊLÕÌD]Ê
4H£ä}®, continguts en un recipient de
100 cm3 a la pressió de 1 010 hPa i a la temperatura de 127 °C.
La quantitat de butà (nombre de mols) continguda en el recipient és:
pV 101äääÊ*> × 100 × 10–6 m3
n (C4H10) = =
RT 8,31 J K-1 mol-1 × 400 K
Sabem que un mol de butà conté 6,02 × 1023 molècules i que una molècula d’aquest gas està formada
per 14 àtoms.
Ê Ê *iÀÊÌ>Ì]ÊiÊLÀiÊ`½DÌÃ]ÊN, és:
101 000 × 100 × 10–6 6,02 × 1023 molècules C4H10 14 àtoms
N= mol C4H10 × × =
8,31 × 400 1 mol C4H10 1 molècula C4H10
= 2,56 × 10 22 àtoms
11 | Aplicacions de l’equació general

dels gasos perfectes
| Determinació de masses moleculars de gasos
*ìÊiÃVÀÕÀiÊ½iµÕ>VÊp V = n R T de la forma següent:
massa de gas m
pV RT RT
M M
En què M és la massa d’un mol de gas (massa molar). Aquesta equació ens
permet calcular la massa molar d’un gas i, per tant, la seva massa molecu-
lar, si experimentalment es determinen n p, V, m i T.
Els valors trobats no són del tot | Determinació de la densitat d’un gas
exactes, ja que apliquem als gasos
reals les lleis dels gasos perfec- De l’equació p V = n R T passem a:
tes. Com ja hem explicat, les des- massa de gas
viacions són menors com més pV RT
M
baixa és la pressió i més alta la
temperatura. Aïllem p:
massa de gas
p T
VM
Sabem que:
massa de gas
densitat del gas
volum del gas
*iÀÊÌ>Ì\Ê
pM
p RT i
M RT
42
Aquesta equació ens permet trobar la densitat d’un gas determinat a

diferents pressions i temperatures, i inversament, coneixent la densitat
d’un gas a una determinada pressió i temperatura, podem trobar la
massa molar M.
| Densitats relatives
La densitat d’un gas A respecte d’un altre B s’anomena densitat relativa,
ρr, i ens indica les vegades que el gas A és més dens que el gas B, mesu-
rats ambdós en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
Donats els gasos A i B (mesurats a la mateixa p i T), podem escriure,
segons l’equació trobada en l’apar tat anterior:
M i
RT RT
Dividint membre a membre, tindrem:
M
M
*iÀ¢ÊÊρA/ρB és la densitat relativa, ρr del gas A respecte del gas B.
M
M
Així doncs:
La densitat relativa d’un gas respecte d’un altre és igual al quocient de
les seves masses molars.
Aquesta expressió ens permet trobar la massa molecular d'un gas A, si

coneixem la massa molecular del gas B i la densitat relativa.
EXEMPLE
7. Calcula la massa molecular, Mr]Ê`¿ÕÊ}>ÃÊ>Ê«>ÀÌÀÊìÊiÃÊ`>ìÃÊiÝ«iÀiÌ>ÃÊÃi}ØiÌÃ\

Massa de gas, m = 1,3 g.
Volum ocupat pel gas, V = 2,1 dm3.
Temperatura, T = 314 K.
Ê Ê *ÀiÃÃÊiÝiÀV`>Ê«iÊ}>Ã]Ê«ÊrÊ£]ä£ÊÊ£ä5 Pa.
Si:
mRT 1,3 × 10 –3 kg × 8,31 J K –1 mol –1 × 314 K

M= = = 16 × 10 –3 kg/mol
pV 1,01 × 10 Ê*> × 2,1 × 10 m
5 –3 3
Ê Ê *iÀÊÌ>Ì\ÊMr = 16
43
EXEMPLES
8. Calcula la densitat del dihidrogen:

>®Ê ÊÓääÊc
ÊÊ£ä5 Pa.
L®Ê ÊV°Ê°
Ê Ê Ý«ÀiÃÃ>ÊiÃÊÀiÃÕÌ>ÌÃÊiÊiÊ-°
a) Apliquem:
pM
ρ= (1)
RT
Si expressem totes les dades en unitats del SI, la densitat ens vindrà expressada en kg/m3.
Sabem que:
2g
M (H 2) = = 2 × 10 –3 kg mol –1
mol
substituint a (1):
105Ê*> × 2 × 10 –3 kg mol –1
= 0,05 kg/m 3
8,31 J K –1 mol –1 × 473 K
b) El fet que el gas estigui en c. n. simplifica el problema. En general:

massa de gas massa molar
(gas) = =
volum volum molar
Ê *iÀ¢ÊiÊV°Ê°ÊiÊÛÕÊ>ÀÊjÃÊìÊÓÓ]{Ê`3 = 22,4 x 10-3 m3.
Ê *iÀÊÌ>Ì]Ê>ÊìÃÌ>ÌÊìÊ``À}iÊiÊV°Ê°ÊjÃ\
2 × 10 –3 kg
2® = = 0,09 kg/m 3
22,4 × 10 –3 m3
9. La densitat d’un gas en c. n. és 1,43 kg/m3. Calcula la densitat d’aquest gas a 300 K i 104 Pa.
Anomenem ρ1 la densitat del gas en c. n. i ρ2 la densitat del gas a 300 K i 104Ê*>°

p1 M p2 M
ρ1 = ρ2 =
R T1 R T2
Si dividim membre a membre ambdues expressions:
1 p1 T 2
=
2 p2 T 1
Ê Ê *iÀÊÌ>Ì\
4
1 p2 T 1 1,43 kg m –3 × 10 *> × 273 K
2
= = = 0,13 kg/m 3
p1 T 2 1,013 × 10 *> × 300 K
5
44
12 | Mescla de gasos. Llei de Dalton

de les pressions parcials
Les lleis dels gasos ideals s’apliquen tant a gasos individuals, com a £äÊ*> ÎäÊ*>
mescles de gasos. En efecte: la pressió exercida per un gas depèn de la
temperatura, del volum i del nombre de par tícules de gas, però no de la
classe de gas.
En una mescla de gasos, cada gas exerceix la seva pròpia pressió, que és
independent de la pressió exercida per la resta de gasos que constitueixen
la mescla. Si es coneix la pressió exercida per cada gas, podem sumar les
pressions individuals i tindrem la pressió total.
Gas A Gas B
S’anomena pressió parcial d’un gas B en una mescla de gasos, la
pressió que exerciria el gas B si ell sol ocupés tot el volum de la mes-
ÓäÊ*> ÈäÊ*>
cla, a la mateixa temperatura. Se simbolitza per pB.
La pressió total exercida per una mescla de gasos és igual a la suma

de les pressions parcials de tots els seus components (llei de Dalton
de les pressions parcials).
ptotal = pA+ pB+ pC …

Gas C Mescla dels gasos
De la definició de pressió parcial es dedueix que, en una mescla de gasos A, B i C
A, B i C, la pressió parcial del gas A és:
14. La pressió total de la mescla de gasos
és de 60 kPa. La pressió parcial del gas B
pA V = nA R T
en la mescla de gasos és de 30 kPa, que
és la mateixa pressió que exerciria si ell
En què V és el volum ocupat per tota la mescla. sol ocupés tot el volum de la mescla, a la
Anàlogament: mateixa temperatura.
pB V = nB R T pC V = nC R T
-Õ>ÌÊiLÀiÊ>ÊiLÀiÊiÃÊÌÀiÃÊÖÌiÃÊiµÕ>VÃ]ÊÌ`Ài\
(pA + pB + pC) V = (nA + nB + nC) R T
i, per tant:
pt V = nt R T
On pt = pressió total, nt = nombre total de mols gasosos.
De les equacions:
pB V = nB R T i pt V = nt R T
en dividir-les membre a membre, s’obté:
pB nB nB
= pB = pt
pt nt nt
El quocient nB/nt s’anomena fracció molar del gas B en la mescla gasosa

i se sol representar per χB. Així:
La pressió parcial d’un gas B, en una mescla de gasos, és igual a la

pressió total multiplicada per la fracció molar del gas B.
La fracció molar és un nombre abstracte, més petit que la unitat, ja que significa
el nombre de mols que hi ha d’un component en un mol de mescla.
45
EXEMPLES
Ê£ä°Ê 1>ÊiÃV>ÊìÊ`Ý}iÊÊ`ÌÀ}i]ÊµÕiÊVÌjÊÕÊÓäÊ¯ÊiÊ>ÃÃ>ÊìÊ`Ý}i]ÊiÃÌDÊÃÌiÃ>Ê>ÊÕ>Ê
pressió de 104 Pa i la temperatura és de 300 K. Calcula:
>®Ê >ÊvÀ>VVÊ>ÀÊìÊ`ÌÀ}i°
L®Ê >Ê«ÀiÃÃÊ«>ÀV>ÊìÊ`Ý}i°
n
a) La fracció molar χA d’un gas A, en una mescla de gasos, és:
n
Ê Ê£ääÊ}ÊìÊ>ÊiÃV>Ê}>ÃÃ>ÊÊ>ÊÓäÊ}ÊìÊ`Ý}iÊÊnäÊ}ÊìÊ`ÌÀ}i°Ê*iÀÊÌ>Ì]ÊiÊ£ääÊ}ÊìÊ
mescla hi ha:
La fracció molar del dinitrogen és:
b) L’expressió de la pressió parcial d’un gas A, en una mescla de gasos, en funció de la pressió total
i de la fracció molar de gas A, és:
nA
p A= p t = pt A
nt
0,63 mol de O2
p O2 = 104Ê*>Ê× = 1,8 × 103 Pa
(0,63 + 2,9) mols totals
11. Un recipient tancat, de volum 2,0 dm3, a la temperatura de 300 K, conté 0,30 g de metà i 0,60 g de
`Ý}i°Ê
>VÕ>Ê>Ê«ÀiÃÃÊ«>ÀV>ÊìÊV>`>Ê}>Ã°
pA V = nA R T V = volum total ocupat per la mescla gasosa
n(CH4) R T (0,30/16) mol × 8,31 J K–1 mol–1 × 300 K
p
H4® = = 3
= 2,3 × 104 Pa
V 2,0 × 10 m
–3
n(O2) R T (0,60/32) mol × 8,31 J K–1 mol–1 × 300 K

p"2® = = = 2,3 × 104 Pa
V 2,0 × 10–3 m3
12. Una mescla de gasos a la pressió total de 104Ê*>ÊVÌjÊÕÊ{äÊ¯ÊiÊÛÕÊìÊ2 i un ÈäÊ¯ÊiÊÛÕÊìÊ

N2. Calcula la pressió parcial de cada gas.
Imaginem que, inicialment, es té:
Ambdós gasos
40 dm3 de H2 60 dm3 de N2
a igual temperatura, T,
p = 104Ê*> p = 104Ê*> i igual pressió, p = 104Ê*>°
En treure la paret separadora, els gasos es difonen l’un en l’altre i ocupen tot el volum del recipient. La
«ÀiÃÃÊÌÌ>Ê>Êv>ÊjÃÊ>Ê>ÌiÝ>ÊµÕiÊ>ÊV>ÊìÊV>`>Ê}>Ã°Ê*iÀÊÌ>Ì]ÊÌ`Ài\
46
100 dm3 de mescla gasosa a la temperatura T.

pt = 104Ê*>
Diem que la mescla obtinguda conté un 40 % en volum de H2 i un 60 % en volum de N2, i la pressió total
exercida pels dos gasos és 104Ê*>°
Com que els volums ocupats per dos gasos a igual p i T són directament proporcionals al nombre de mols
de gas, >Ê V«ÃVÊ `½Õ>Ê iÃV>Ê ìÊ }>ÃÃ]Ê iÝ«ÀiÃÃ>`>Ê iÊ ¯Ê iÊ ÛÕ]Ê jÃÊ >Ê >ÌiÝ>Ê µÕiÊ
¿iÝ«ÀiÃÃ>`>ÊiÊ¯ÊiÊÃ.
n(H2) n(N2)
p = p(t) i p(N2) = p(t)
H2
n(t) n(t)
Substituint:
40 mols de H2
p2® = 104Ê*> = 4,0 × 103 Pa
100 mols de mescla
60 mols de N2
p 2®
= 104Ê*> = 6,0 × 103 Pa
100 mols de mescla
£Î°Ê Ê iÃÊ V>«iÃÊ L>ÝiÃÊ ìÊ ½>ÌÃviÀ>]Ê ½>ÀiÊ ÃiVÊ ÌjÊ >LÊ Û>À>VÃÊ
iÃ®Ê >Ê V«ÃVÊ Ãi}ØiÌ]Ê iÝ«ÀiÃÃ>`>Ê iÊ «iÀViÌ>Ì}iÊ iÊ Gas ¯ÊiÊÛÕ
volum:
N2 78,084
Ê Ê ÊiÃÊÌjÊiÊV«ÌiÊiÊä]ääÓÊ¯ÊVÀÀiÃ«iÌÊ>Ê>ÌÀiÃÊ}>ÃÃÊLiÃ°®
Troba, amb aquestes dades, la massa molecular mitjana de l’aire. O2 20,946
La composició de l’aire, expressada en tant per cent en volum és la mateixa Ar 0,934

µÕiÊ¿iÝ«ÀiÃÃ>`>ÊiÊÌ>ÌÊ«iÀÊViÌÊiÊÃÊVÃÕÌ>Ê½iÝi«iÊ>ÌiÀÀ®°Ê*iÀÊ
CO2 0,033
tant, en 100 mols de la mescla gasosa (aire) hi ha:
78,084 mol de N2 M (N2) = 28,0 g mol-1
20,946 mol de O2 M (O2) = 32,0 g mol-1
0,934 mol de Ar M (Ar) = 40,0 g mol-1
0,033 mol de CO2 M (CO2) = 44,0 g mol-1
La massa total, m, d’aquests 100 mols de mescla és:
m = 78,084 x 28,0 g N2 + 20,946 x 32,0 g O2 + 0,934 x 40,0 g Ar + 0,033 x 44,0 g CO2 =
= 2 895,4 g de mescla gasosa
⎯ 2 895,4 g
Si M = massa molar mitjana de l’aire, tindrem: M = = 28,9 g/mol mescla
100 mols de mescla
El numerador de la fracció és la massa, en grams, de 100 mols de mescla gasosa. En dividir per 100
mols de mescla s’obté la massa mitjana d’un mol.
⎯
La massa molecular mitjana de l’aire, és, doncs, M r = 28,9.
Aquesta dada significa que, si l’aire estigués format per un sol gas, la seva massa molecular (o pes
molecular) seria 28,9.
Els gasos menys densos que l’aire són els que la seva massa molecular és inferior a 28,9 i els més
densos són els que la tenen superior. Els gasos de menor densitat tendeixen a ascendir a l’atmosfera,
mentre que els més densos tendeixen a ocupar les capes més baixes de l’atmosfera abans de difon-
dre-s’hi.
47
13 | Teoria cineticomolecular dels gasos

El fet que el compor tament de tots els gasos sigui el mateix davant les
variacions de temperatura i pressió, és a dir, que tots els gasos com-
pleixin les lleis de Boyle i Mariotte i de Charles i Gay-Lussac, suggereix
que l’estructura o la constitució interior ha de ser essencialment la
mateixa.
Ja al segle XVIII es va proposar un model per explicar-ne el compor tament.

Aquest model s’anomena teoria cineticomolecular dels gasos i va ser pro-
posada per primera vegada per Bernouille el 1738. Més tard, fou ampliada
al segle XIX per Clausius i Maxwell.

>«Ê>ÌÀiÊì]Êì>ÌÊ«ÃÌiÀÀiÌÊ«iÀÊ>ÊVmV>]Ê>ÊiÃÌ>ÌÊjÃÊÖÌÊµÕiÊ
15. Les molècules d’un gas es desplacen la teoria cineticomolecular dels gasos per estimular l’experimentació
constantment xocant entre elles i amb les crítica.
parets del recipient que les conté.
Aquesta teoria consta d’una sèrie de postulats que actualment consti-
tueixen realitats indiscutibles:
UÊ ÃÊ}>ÃÃÊiÃÌ>ÊVÃÌÌÕÌÃÊ«iÀÊÕÊLÀiÊÌÊ}À>ÊìÊmVÕiÃÊµÕiÊ
estan en moviment ràpid i incessant.
UÊ iÃÊmVÕiÃÊÝµÕiÊiÌÀiÊiiÃÊÊ>LÊiÃÊ«>ÀiÌÃÊìÊÀiV«iÌÊµÕiÊiÃÊ
conté, i es mouen en ziga-zaga, sense direccions privilegiades i a veloci-
tats diferents.
Així, per exemple, les molècules de l’aire (dioxigen i dinitrogen, fonamen-

talment) es mouen al voltant nostre a velocitats de l’ordre dels 400 m/s.
*iÀ¢ÊÊÌÌiÃÊiÃÊmVÕiÃÊiÃÊÕiÊ>Ê>Ê>ÌiÝ>ÊÛiVÌ>ÌÆÊiÃÊÕiÃÊÊ
fan més a poc a poc, i les altres més de pressa. En el seu desplaçament
veloç una molècula de l’aire experimenta de quatre mil milions a cinc mil
16. La trajectòria que segueix una
molècula en el seu moviment constant és milions de xocs per segon.
semblant a la que apareix a la figura. Cada
canvi de direcció correspon a un xoc amb UÊ >Ê«ÀiÃÃÊiÝiÀV`>Ê«iÊ}>ÃÊVÌÀ>ÊiÃÊ«>ÀiÌÃÊìÊÀiV«iÌÊµÕiÊiÊVÌjÊ
una altra partícula o amb les parets del és conseqüència del xoc de les molècules.
recipient, si el gas està tancat.
UÊ ÃÊÝVÃÊìÊiÃÊmVÕiÃÊiÌÀiÊiiÃÊÊ>LÊiÃÊ«>ÀiÌÃÊìÊÀiV«iÌÊµÕiÊ
les conté són per fectament elàstics. Això significa que, en cada xoc, no
es perd energia cinètica.
UÊ iÃÊmVÕiÃÊÃÊ«iÌÌÃÃiÃÊÊiÃÌ>ÊÌÊÃi«>À>ìÃÊiÃÊÕiÃÊìÊiÃÊ
altres: es troben a distàncies enormes en relació amb la seva grandària.
ÊÃiÕÊÛÕÊjÃÊi}}LiÊV«>À>ÌÊ>LÊiÊÛÕÊÌÌ>ÊìÊÀiV«iÌ°Ê*iÀÊ
això, les forces d’atracció entre les molècules dels gasos són molt peti-
tes; nul·les en la hipòtesi dels gasos ideals.
UÊ >ÊÛiVÌ>ÌÊìÊiÃÊ«>À ÌVÕiÃÊ]Ê«iÀÊÌ>Ì]Ê>ÊÃiÛ>ÊiiÀ}>ÊVmÌV>ÊÌ>>Ê
de translació depèn de la temperatura del gas. Com més alta és la tem-
peratura, més ràpidament es desplacen les partícules. ½iiÀ}>ÊVmÌ
17. Les molècules del gas són ca mitjana de les partícules és directament proporcional a la tempera-
petitíssimes i estan molt tura absoluta del gas.
separades. El seu volum és
negligible respecte al volum total UÊ +Õ>Ê`ÃÊ}>ÃÃÊÌiiÊ>Ê>ÌiÝ>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>Ê>LÃÕÌ>]ÊiÃÊÃiÛiÃÊm
del recipient. cules tenen la mateixa energia cinètica mitjana.
48
14 | >ÊÌiÀ>ÊViÌViVÕ>ÀÊiÝ«V>ÊÊ
les propietats dels gasos
La hipòtesi que iÃÊÝVÃÊÃÊiDÃÌVÃ concorda amb les propietats reals
dels gasos. Efectivament, les par tícules dels gasos no se sedimenten,
cosa que passaria si a cada xoc es perdés energia cinètica. Si el xoc no fos
elàstic, les molècules anirien cada vegada més lentes, fins a romandre en
repòs dipositades al fons del recipient.
Observa, a més, que la pressió d’un gas tancat en un recipient roman cons-
tant mentre no es modifiquin el volum o la temperatura.
La hipòtesi que iÃÊvÀViÃÊ`½>ÌÀ>VVÊiÌÀiÊiÃÊmVÕiÃÊvÀViÃÊÌiÀ
iVÕ>ÀÃ®ÊÃÊÌÊviLiÃ concorda amb les propietats reals dels gasos.
Efectivament, les molècules dels gasos, en moure’s constantment en totes
direccions, es van separant cada vegada més les unes de les altres mentre
ÊÌÀLÊÕÊLÃÌ>ViÊµÕiÊiÃÊÊ«iìÝ°Ê*iÀÊ>Ý¢]ÊÕÊ}>ÃÊÃi«ÀiÊ«iÊ 18. Matràs que conté gas diclor. Els gasos
del tot el recipient que el conté o s’expandeix indefinidament. no se sedimenten. Cal acceptar que els
xocs entre les molècules són elàstics:
Aquest transpor t de matèria produït pel moviment a l’atzar de les molècu- l’energia cinètica del conjunt no es
les del gas es denomina difusió molecular. La difusió és la millor evidència modifica.
que les par tícules de gas estan en constant moviment.
La hipòtesi que el ÛÕÊVÕ«>ÌÊ«iÀÊiÃÊmVÕiÃÊìÊ}>ÃÊjÃÊi}}LiÊ
respecte al volum total del recipient concorda amb les propietats
reals dels gasos, donat que els gasos són extraordinàriament
compressibles.
Si el volum del recipient que conté el gas disminueix, sense variar la tem-
peratura, els xocs de les molècules contra les parets augmenten i, per tant,
ha d’augmentar la pressió a dins del recipient (llei de Boyle).
Si augmenta la temperatura d’un gas, l’energia cinètica mitjana de les seves
molècules augmenta, xoquen més vegades per segon contra les parets i els
xocs són més forts. Aquesta és l’explicació del fet que la pressió d’un gas
tancat en un recipient augmenta amb la temperatura (Charles i Gay-Lussac).
Si interessa que la pressió romangui constant, s’haurà d’augmentar el 19. Exemple de xoc no elàstic. La pilota, en
volum en augmentar la temperatura (Charles i Gay-Lussac). xocar contra el sòl, perd energia a cada xoc,
i aviat queda parada. Si el xoc fos elàstic,
En cursos més avançats estudiarem una justificació quantitativa de les lleis en cada rebot la pilota assoliria l’altura
dels gasos des del punt de vista cineticomolecular. inicial.
20. El gas de color terrós, obtingut en la 21. Els gasos són molt compressibles.
reacció entre l’àcid nítric i el coure, L’heli d’una bombona pot omplir milers de
s’expandeix indefinidament. globus.
49
15 | Gasos reals
Hem dit que els gasos reals només compleixen les lleis de Boyle i Charles
En escalfar un tub d’assaig tapat Gay-Lussac a pressions molt baixes. En augmentar la pressió, els gasos es
amb un tap de suro, la pressió de desvien del compliment de les lleis dels gasos ideals. Quina és la causa
l’aire tancat a l’interior del tub d’aquesta desviació?
augmenta fins a l’extrem que pot
fer saltar el tap. Com ho expli- Segons la teoria cineticomolecular, les molècules dels gasos ideals es
quem d’acord amb la teoria ÕiÊÕÀiiÌÊÊiÃÊvÀViÃÊÌiÀiVÕ>ÀÃÊÃÊÕ±iÃ°Ê*iÀ¢]ÊiÊÀi>Ì>Ì]Ê
cineticomolecular? les molècules exerceixen entre elles una petita atracció, que creix en aug-
mentar la pressió i estar les par tícules més juntes. Aquesta atracció mole-
cular frena les molècules, en xocar contra les parets del recipient que les
conté. Com a conseqüència d’això, la pressió realment exercida és menor
que el valor calculat, suposant el gas ideal. Solament a pressions baixíssi-
mes —molècules molt separades— aquesta força d’atracció és negligible.
*iÀÊ>Ý¢]ÊÕÊ}>ÃÊÀi>ÊV«iÝÊiÃÊiÃÊìÃÊ}>ÃÃÊì>ÃÊjÃÊ>Ê«ÀiÃÃÃÊ
extremadament baixes.
*iÀÊ>ÌÀ>ÊL>`>]Ê>Ê>ÊÀi>Ì>ÌÊiÃÊmVÕiÃÊVÕ«iÊÕÊViÀ ÌÊÛÕ°Ê Ê>Õ}
mentar la pressió sobre la massa de gas, es fa disminuir solament l’espai
lliure entre les molècules i no el volum total, ja que l’espai ocupat per les
molècules és incompressible.
EXPERIÈNCIA
Velocitat de difusió
D’acord amb la teoria cineticomolecular, l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas és directa-
iÌÊ«À«ÀV>Ê>Ê>ÊÃiÛ>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>Ê>LÃÕÌ>°Ê*iÀÊÌ>Ì]Ê>ÊÕ>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>Ê`>`>]ÊVÊjÃÊ}À>Ê
sigui la massa de les molècules d’un gas, més lenta és la seva velocitat i també la velocitat de difusió del
gas, ja que ½ m v 2 = constant.
Obser va la fotografia. Hem acostat les boques dels dos

recipients. L’un conté àcid clorhídric concentrat i l’altre,
amoníac concentrat.
ÊÖÛÊL>VÊµÕiÊ>«>ÀiÝÊiÃÌDÊvÀ>ÌÊ«iÀÊ«iÌÌiÃÊ«>À ÌVÕ
les sòlides de clorur d’amoni, NH4Cl, obtingut per reacció
del clorur d’hidrogen gas (HCl) i amoníac gas, (NH3).
Aquests gasos es desprenen de les solucions concentra-
des dels flascons:
Ý«iÀmV>ÊwÊ>`>ÊiÊiÊ

NH3(g) + HCl(g) → NH4Cl(s)

µÕiÃÌ>ÊÀi>VVÊiÃÊ«ÌÊÃiÀ ÛÀÊ«iÀÊV«ÀÛ>ÀÊ>Ê>ÀÊÊiÀÊÛiVÌ>ÌÊìÊ`vÕÃÊìÃÊ}>ÃÃ°Ê*iÀÊÊviÀ]Ê
munta aquest senzill aparell (Fig. a).
Treu els taps del tub –amb les varetes i cotons respectius– i mulla un cotó amb àcid clorhídric concentrat i
l’altre amb amoníac concentrat. Col·loca’ls de nou, alhora, al tub (Fig. b).
Al cap de poc temps, podràs observar la 1

vÀ>VÊ`½ÕÊÖÛÊÊ>ÕÀm>ÊVÀVÕ>ÀÊìÊ
VÀÊL>VÊ>Ê½ÌiÀÀÊìÊÌÕL°ÊµÕiÃÌÊÖÛÊ 3 a
2
és més a prop del cotó impregnat amb àcid
4 5
VÀ`ÀV°Ê*iÀÊµÕm¶
b
ÊV>«Ê`½ÕÊiÌ]ÊÕÊÖÛÊL>µÕÃÊ
omple tot el tub. Raona aquest segon 1: Tap de goma. 2: Vareta de vidre. 3: Cotó fluix. 4: Àcid concentrat.
fet. 5: Amoníac concentrat.
50
16 | Ampliació de la teoria cineticomolecular

als estats líquid i sòlid
L’experiència ens demostra que els gasos suficientment refredats passen
>ÊµÕ`ÃÊÊµÕi]ÊÀivÀi`>ÌÊÕÊµÕ`]ÊÃiÊÃ`vV>°Ê*ìÊ>«V>ÀÊ>ÊÌiÀ>Ê
cineticomolecular a l’estat líquid i sòlid? Vegem-ho.
| Estat líquid
Quan un gas es refreda, disminueix progressivament l’energia cinètica
mitjana de les seves molècules. Arriba un moment en què les molècules,
en passar a prop de les que les envolten, són captades per les forces
d’atracció del conjunt: El gas passa a líquid: es condensa.
22. Les molècules dels líquids es mouen
Les propietats essencials dels líquids d’adoptar la forma del recipient que desordenadament, però les forces
els conté, posseir volum propi, ser poc compressibles, fluir amb facilitat i d’atracció entre les seves partícules són
tenir més densitat que el gas corresponent, queden perfectament explicades molt més grans que en els gasos, ja que la
si admetem que iÃÊmVÕiÃÊìÃÊµÕ`ÃÊiÃÊÕiÊìÃÀì>`>iÌ i distància entre molècules veïnes és molt
més petita.
amb independència les unes de les altres, però les forces d’atracció entre
les seves partícules són molt més grans que en els gasos.
Les distàncies entre les molècules del líquid són molt més petites que en el gas
i, per això, la densitat d’un líquid és més gran que la del gas corresponent.
En els líquids també té lloc la difusió molecular, encara que experimental-
ment s’observa que és més lenta que en els gasos. Això posa en evidència
que les partícules dels líquids es mouen més lentament que les dels gasos.
La difusió, malgrat que sigui un procés lent, constitueix el principal mecanis-
me utilitzat pel nostre organisme per a l’absorció i la distribució de les subs-
tàncies que les cèl·lules necessiten per viure.
DOCUMENT
Tensió superficial dels líquids

Les forces intermoleculars són les responsables del comportament espe-
cial de la super fície lliure dels líquids.
S’anomena tensió super ficial el fenomen pel qual la super fície d’un líquid
es compor ta com si fos una membrana elàstica.
A nivell microscòpic, una molècula de l’interior d’un líquid està rodejada
completament d’altres molècules i sotmesa a forces d’atracció en totes
direccions i de la mateixa intensitat. En canvi, la resultant de les forces
que actuen sobre una molècula situada a la super fície, està dirigida cap a
l’interior del líquid. Aquesta força tendeix a por tar la molècula super ficial
dins el líquid i com a conseqüència, a reduir al mínim la super fície del
líquid que es compor ta com si fos una membrana elàstica.
Aquesta tensió superficial és la causa de la resistència que ofereixen els
líquids al trencament de la seva super fície, i permet que alguns insectes
com el sabater caminin sobre la super fície de l’aigua sense enfonsar-se.
La tendència dels líquids de disminuir tant com sigui possible la seva
super fície, també explica el perquè les gotes d’aigua, en caure, tenen
forma quasi esfèrica. (L’esfera és el cos geomètric que per a un volum
determinat té la menor super fície).
51
| Estat sòlid
A mesura que un líquid es refreda, l’energia cinètica mitjana de les seves
partícules disminueix, i el seu moviment es fa més lent.
A una determinada temperatura, característica de cada substància, les par-
tícules queden captades per les forces d’atracció de les seves veïnes imme-
diates. Com a conseqüència, els àtoms, molècules o ions que constitueixen
la matèria queden disposats ordenadament ocupant posicions fixes: el líquid
ha solidificat. S’ha format un sòlid cristal·lí.
La posició de cada partícula constitueix un nus de la xarxa cristal·lina
23. En l’estat sòlid, les partícules estan (Fig. 23).
ordenades i constitueixen una xarxa
cristal·lina. En un sòlid, les partícules no queden totalment immòbils sinó que oscil·len
–vibren– al voltant de les seves posicions fixes. Aquestes vibracions són més
petites com més baixa és la temperatura.
*ìÊ«iÃ>ÀÊµÕiÊÊ>ÊÕ>ÊÌi«iÀ>ÌÕÀ>]ÊiÝÌÀi>`>iÌÊL>Ý>]ÊiÊµÕmÊiÃÊ
L’estat ordenat o cristal·lí partícules tenen velocitat zero. Aquesta temperatura existeix i correspon a
s’aconsegueix refredant un líquid.
–273 °C (exactament, –273,15 °C) i s’anomena zero absolut de
Això no obstant, pot passar que, en
temperatura.
disminuir la temperatura del líquid,
les partícules perdin la seva mobili- En el zero absolut, segons la teoria cineticomolecular, tota la matèria
tat abans d’aconseguir una ordena- està en estat sòlid i els àtoms, molècules o ions que la constitueixen no
ció geomètrica regular. Llavors tenen energia cinètica de translació, sinó que resten totalment immò-
s’obté un sòlid format per partícu-
bils. El zero absolut és la temperatura més baixa a la qual es pot
les situades irregularment: són els
arribar.
sòlids amorfs. El vidre és un exem-
ple de sòlid amorf. En cursos superiors s'amplia l'estudi de la teoria cineticomolecular, ja que
L’estat amorf és molt poc habitual moltes característiques físiques i químiques dels estats sòlid i líquid poden
a la natura. Per això, quan parlem deduir-se a partir de l'estudi de les propietats dels gasos.
de sòlids, se sobreentén que són
cristal·lins.
EXPERIÈNCIA
Col·loca tres o quatre cristalls de permanganat de potassi (sòlid de color violeta) en un vas d’aigua. Deixa’l en
repòs.
Obser va com el sòlid es va dissolent a poc a poc, al mateix temps que el color violeta que adquireix la
dissolució en contacte amb el permanganat de potassi es va estenent lentament, encara que no l’agitem.
Al cap d’unes hores, tota la dissolució ha pres un color violeta pàl·lid. Com podem interpretar aquest
procés d’acord amb el model cinètic?
*iÀÊµÕmÊ>Ê>ÊvÌ}À>v>Êb el color viole-
a b ta és més intens a prop del fons del
recipient que a prop de la super fície
del líquid?
52
17 | Ý«V>VÊVmÌV>ÊìÊ>ÊvÕÃ]ÊÊ
l’evaporació i l’ebullició
| La fusió t/C
Quan escalfem un sòlid pur, l’energia que se li comunica fa augmentar el
id
moviment de vibració de les par tícules situades als nusos de la xarxa
qu
Lí
t Sòlid + líquid
cristal·lina. La temperatura del sòlid augmenta gradualment. A partir d’una fusió
d
temperatura determinada, anomenada temperatura de fusió, les partícules S òli
adquireixen prou energia cinètica per alliberar-se de les forces d’atracció
de les seves veïnes, i presenten més mobilitat i desordre. L’estructura
cristal·lina es disgrega i el sòlid es comença a fondre. Temps d'escalfament
L’experiència ens ensenya que, mentre dura la fusió, és a dir, mentre 24. Mentre un sòlid es fon, tota l’energia
que se li subministra s’empra per passar
coexisteixen sòlid i líquid, la temperatura es manté invariable. Com ho
les molècules de l’estat sòlid al líquid. Per
podem explicar? això, mentre dura la fusió, la temperatura
es manté constant.
D’acord amb la teoria cineticomolecular, això és conseqüència que, mentre
un sòlid pur es fon, tota l’energia que se li subministra s’utilitza per passar
les molècules de l’estat sòlid a l’estat líquid.
Anomenem calor de fusió l’energia que hem de subministrar a la unitat

Si en lloc d’un kg de sòlid en tenim
de massa d’un sòlid pur que es troba a la temperatura de fusió, per
un mol, la calor de fusió s’anomena
conver tir-lo en líquid a la mateixa temperatura.
calor molar de fusió.
Així, per exemple, la calor de fusió de l’aigua (gel) és de 334,4 kJ/kg.

Aquesta dada ens indica que si tenim un kg de gel a 0 °C i volem convertir-lo
en aigua a 0 °C, li hem de subministrar 334,3 kJ.
Tots els líquids suficientment refredats acaben per solidificar-se, i ho fan a La temperatura de fusió és caracte-
rística de cada substància i pot ser-
la mateixa temperatura a la qual es fonen.
vir per identificar-la.
Quan un líquid se solidifica i mentre dura la solidificació, la temperatura
es manté constant i s’allibera energia en forma de calor. La quantitat
d’energia despresa en la solidificació és la mateixa que l’absorbida en la
fusió.
| L’evaporació
Experimentalment, es pot obser var que la velocitat amb què s’evapora un
líquid augmenta amb la temperatura. La raó és que, quan la temperatura Un líquid s’evapora a qualsevol tem-
d’un líquid augmenta, l’energia cinètica mitjana de les seves molècules peratura, però la velocitat d’evapo-
creix i, com a conseqüència, augmenta el nombre de les que es poden ració augmenta en escalfar-lo.
escapar i passar a gas.
Tot líquid bull a una temperatura
fixa anomenada temperatura
Les molècules més ràpides són les que, en passar a prop de la super fície
d’ebullició. Aquesta temperatura
lliure, es podran escapar, vencent les forces d’atracció de la resta i consti-
és característica de cada substàn-
tuint una fase gasosa en contacte amb el líquid. cia i pot servir per identificar-la.
A la mateixa temperatura, els líquids presenten tendències diverses a pas-
sar a l’estat gasós; aleshores diem que són més o menys volàtils.
Els líquids que tenen molècules que s’atrauen dèbilment són els més volàtils.
53
t/C
| L’ebullició
A mesura que escalfem un líquid en un recipient ober t, n’augmenta la tem-
peratura i l’evaporació es produeix més de pressa, fins a arribar a una
s
Ga
Líquid + Gas
t eb temperatura anomenada temperatura d’ebullició, en la qual el líquid bull,
és a dir, el pas de l’estat líquid al gasós es produeix no tan sols a la super-
uid fície, sinó en tots els punts de la massa líquida. Això ho obser vem per les
Líq
bombolles que pugen fins a la super fície des de diversos punts de l’interior
del líquid.
Temps d'escalfament
L’experiència ens ensenya que, mentre un líquid pur bull, la temperatura es
25. Mentre un líquid bull, tota l’energia
que se li subministra s’empra per passar manté constant. Com ho podem explicar?
les molècules de l’estat líquid al gasós.
D’acord amb la teoria cineticomolecular, mentre un líquid pur bull tota
Per això, mentre dura l’ebullició, la
temperatura es manté constant. l’energia subministrada en forma de calor és utilitzada perquè les molècu-
les passin de l’estat líquid al gasós.
S’anomena calor de vaporització l’energia que hem de subministrar a la
Si en lloc d’un kg de líquid en tenim unitat de massa d’un líquid pur per conver tir-la totalment en gas (a pressió
un mol, la calor de vaporització s’ano- constant), sense modificar-ne la temperatura.
mena calor molar de vaporització.
Així, per exemple, la calor de vaporització de l’aigua a 100 °C és 2 255 kJ/kg.
Aquesta dada ens indica que, si tenim un kg d’aigua líquida a 100 °C i volem
convertir-la en vapor d’aigua a 100 °C, li haurem de subministrar 2 255 kJ.
Per a una mateixa massa d’aigua, per
què la calor de vaporització és molt Quan un gas es condensa, allibera energia en forma de calor. La quantitat
més gran que la calor de fusió? d’energia que desprèn en la condensació és la mateixa que la que absor-
beix quan es vaporitza.
DOCUMENT
Estat de plasma
Amés dels tres estats, sòlid, líquid i gasós, es con- planeta no hi ha materials capaços de contenir-lo.
sidera un quart estat: l’estat de plasma. És l’estat Tots els materials es fonen molt abans d’assolir
d’agregació més abundant a l’univers. aquestes temperatures. És per això que es recorre
*ÀiiÊVÊ>ÊiÝi«iÊiÊ``À}i]Ê2, per expli- a camps magnètics per aconseguir el confinament
car en què consisteix el plasma. i l’estabilitat del plasma.
A temperatura ambient el dihidrogen és un gas El plasma més estudiat és el format per electrons i
format per molècules diatòmiques. Si el gas nuclis d’àtoms d’elements lleugers, com els
s’escalfa fins a assolir temperatures de l’ordre d’hidrogen i els de deuteri.
de 5 000 °C, les molècules es dissocien –es
trenquen– en àtoms. A més temperatura, de
prop de 10 6 °C, el nucli i l’electró se separen, i
formen un conjunt elèctricament neutre. Les
par tícules tenen llavors gran energia cinètica.
L’estat en què la matèria està formada per partícu-
les amb càrregues lliures positives i negatives en
moviment continu i desordenat rep el nom d’estat
de plasma.
El fet que hi hagi càrregues positives i negatives en
moviment produeix una forta interacció entre elles,
cosa que comunica a aquest estat propietats dife-
rents dels altres tres.
A causa de les elevadíssimes temperatures neces- Nebulosa d’Orió. Pràcticament la totalitat de la matèria dels
sàries per a l’existència d’un plasma, al nostre estels està en estat de plasma.
54
Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular| 2
mV>]ÊÌmVV>ÊÊÃViÌ>Ì
Aplicacions del dinitrogen, el dioxigen

i l'argó, els gasos més abundants de l’aire
L a composició de l’atmosfera terrestre, i els punts
d’ebullició dels seus components, figuren en la taula
adjunta.
Gasos Composició
¯ÊiÊÛÕ
Punt d’ebullició
°C
La liquació industrial de l'aire, per obtenir el que O2 20,99 –182,8

s’anomena «aire líquid», que s’aconsegueix per sota de
–190 °C, la va aconseguir per primera vegada Carl R. von N2 78,03 –195,7
Linde el 1895, a Alemanya, a través d’una sèrie de com- He 0,0004 –268,8
pressions, expansions i refredaments de l’aire.
Per destil·lació fraccionada de l’aire líquid, és possible Ne 0,0016 –245,7
obtenir separadament els seus tres principals compo-
nents: nitrogen, oxigen i argó a preus relativament Ar 0,9327 –185,5
baixos.
Kr 0,0001 –151,5
Observa a la taula adjunta els punts d’ebullició del
dihidrogen, l’heli i el neó. En liquar l’aire, aquests gasos Xe 0,000008 –108,9
continuen en estat gasós. El diòxid de carboni, en canvi,
ha solidificat. H2 0,011 –252,6
Els gasos dinitrogen, dioxigen i argó, tenen moltes
aplicacions pràctiques en camps molt diversos com ara la *CO2 0,035 –78,6
indústria, la medicina i l’anàlisi química. El tant per cent de vapor d’aigua a l’atmosfera és
variable.
*El diòxid de carboni passa de gas a sòlid (sublima) a
t = –78,6 ° C i p = 1 013 hPa (1 atm).
Propietats i aplicacions del dinitrogen

El dinitrogen, N2, és un gas incolor, inodor i insípid. És
molt poc soluble en aigua, no és tòxic ni corrosiu. Aquest
gas es comporta com un gas químicament inert a tempe-
ratura ambient. Això és degut al fet que els dos àtoms
que formen cada una de les seves molècules estan forta-
ment units i cal molta energia per trencar aquesta unió.
El nitrogen és un gas molt important per a la indús-
tria. La seva aplicació principal és l’obtenció industrial de
l’amoníac, NH3 (gas), per reacció del dinitrogen amb el
dihidrogen a temperatures i pressions elevades.
La producció d’amoníac ha augmentat molt en els
darrers anys i segueix creixent. El 70 % de la producció
es destina a obtenir adobs nitrogenats com el nitrat
d’amoni, NH 4NO3, i el sulfat d’amoni, (NH 4)2SO4.
Per les seves propietats de gas inert, el dinitrogen és
usat per confinar gasos corrosius i contaminants, perquè
al voltant seu crea una atmosfera inerta protectora. Així,
per exemple, en l’obtenció de resines sintètiques o en la
cocció d’olis secants que, a la temperatura del procés,
podrien inflamar-se en reaccionar amb el dioxigen de
l’aire, s’utilitza dinitrogen per mantenir separada la massa
líquida calenta de l’aire circumdant.
55

En la indústria alimentària, el dinitrogen és útil per a la El «nitrogen líquid» (que bull a –195,7 °C) amplia
conservació de productes envasats com el cafè, les espècies, encara més les aplicacions del nitrogen. Així, per exem-
els formatges, els fruits secs, els embotits i un llarg etcètera ple, es fa servir en la congelació ultraràpida d’aliments, la
que inclou les fruites, les verdures i les flors. qual cosa permet conservar-ne l’estructura sense alterar
El dinitrogen es pot obtenir amb un grau de puresa les aromes, els sabors i les vitamines. A més, impedeix que
del 99,9999 %. Això permet la seva utilització analítica en hi creixin fongs i bacteris.
els cromatògrafs de gasos. En medicina es fa servir per congelar teixits, bancs de
Se subministra comprimit a pressió elevada en bom- semen i òrgans sencers, i per conservar plasma sanguini
bones d’acer. durant un temps il·limitat.
Propietats i aplicacions del dioxigen

El dioxigen és un gas incolor, inodor i insípid. En estat El dioxigen també s’ha utilitzat com a oxidant en la
líquid presenta un lleuger color blau. És molt poc soluble propulsió de coets espacials.
en aigua. Moltes indústries l’utilitzen per accelerar processos de
Constitueix el component actiu de l’aire que es carac- combustió, tal com passa en la fabricació de l’acer i en la
teritza per tenir propietats oxidants. torrefacció i fusió de minerals.
Industrialment, més del 99 % del dioxigen s’obté per També s’usa per obtenir diòxid de titani, TiO2 (pig-
destil·lació fraccionada de l’aire líquid. En petita escala, ment blanc emprat en pintures).
s’obté per electròlisi de l’aigua. El dioxigen té aplicacions ambientals com la depura-
El dioxigen té, igual que el dinitrogen, importants ció d’aigua, la regeneració de rius i a les piscifactories per
aplicacions industrials. oxigenar l’aigua circulant. En el transport de peixos vius,
Es fa servir en grans quantitats per aconseguir tem- incloent-hi els alevins, l’oxigenació de l’aigua resulta
peratures elevades per mitjà de la reacció química amb imprescindible perquè els peixos puguin respirar. Aquesta
el dihidrogen en l’anomenat bufador oxhídric, o bé per oxigenació s’aconsegueix emprant contenidors amb
reacció amb l’acetilè, C2H2 (gas), en el bufador dioxigen a pressió o amb dioxigen líquid acoblats al
oxiacetilènic. mateix transport.
Totes dues són combustions que alliberen molta ener-
gia en forma de llum, però essencialment en forma de
calor. Són reaccions fortament exotèrmiques:
2 H2(g) + O2(g) → 2 H2O(g)
2 C2H2(g) + 5 O2(g) → 4 CO2(g) + 2 H2O(g)
La flama obtinguda en el bufador oxiacetilènic asso-
leix una temperatura de 3 100 °C, i és utilitzada per tallar
i soldar metalls, fins i tot sota l’aigua.
Actualment, la necessitat de dioxigen als hospitals, sia

sol, sia barrejat amb dinitrogen (aire sintètic) és tan gran
que, generalment, disposen d’una instal·lació central
(normalment, un tanc amb dioxigen líquid), del qual
parteixen canalitzacions per tot l’edifici i amb tantes sor-
tides com calgui. El dioxigen per a casos mèdics compleix
una normativa molt estricta, i els tancs amb aquest gas
porten una creu vermella.
56
Propietats i aplicacions de l’argó

L’argó és un gas incolor, inodor i no tòxic. És el més
abundant dels gasos nobles. S’obté –com ja hem indicat–
per destil·lació fraccionada de l’aire líquid. El seu punt
d’ebullició és molt proper al del dioxigen.
L’argó, igual que tots els gasos nobles, és un ele-
ment monoatòmic químicament inert. Per això fa la
competència al dinitrogen que també ho és. Tanmateix,
és més car que el dinitrogen, ja que cal molt més aire
per obtenir un volum equivalent d’argó.
Se subministra en bombones d’acer a pressió elevada
i amb una puresa del 99,99 % o més, segons l’ús a què va
destinat.
Les seves propietats físiques i, sobretot, la seva inèr-
cia química fan que la seva aplicació més important
sigui la de fer de gas de protecció en la soldadura de
metalls i aliatges.
S’utilitza per omplir bombetes d’incandescència, sol

o barrejat amb dinitrogen. Per emplenar altra mena de
bombetes, com per exemple les halògenes, l’argó es
barreja amb criptó i derivats halogenats de metà.
L’argó barrejat amb metà s’utilitza en la indústria
nuclear i en l’anàlisi química.
57
RESUM
Llei de Boyle i Mariotte iÕV>`>ÊiÊ£ÈÇÈ°Ê*iÀÊ>Ê La densitat relativa d’un gas A respecte d’un altre B
una massa de gas a temperatura constant, el pro- es igual al quocient de les seves masses molars:
ducte de la pressió que exerceix el gas pel volum
que ocupa és constant. M
M
p1 V1 = P2 V2 = P3 V3 = constant
a temperatura constant La pressió parcial d’un gas A en una mescla de
A pressió constant, els volums ocupats per una gasos és la pressió que exerciria el gas A si ell sol
mateixa massa de gas són directament proporcio- ocupés tot el volum de la mescla a la mateixa
nals a les seves temperatures absolutes (Llei de temperatura:
Charles i Gay-Lussac): pA V = nA R T
V1 V2 Llei de Dalton de les pressions parcials: la pressió
= total exercida per una mescla de gasos és igual a
T1 T2
la suma de les pressions parcials de tots els seus
A volum constant, les pressions exercides per una components:
mateixa massa de gas són directament proporcio- pt = pA + pB + pC . . .
nals a les seves temperatures absolutes.
p1 p2 La pressió parcial d’un gas A en una mescla de
= gasos, es igual a la pressió total multiplicada per la
T1 T2
fracció molar del gas A:
Llei general dels gasos perfectes\Ê*iÀÊÕ>Ê>ÌiÝ>Ê nA
massa de gas, el producte de la pressió pel seu pA = pt
volum dividit per la seva temperatura absoluta es nt
una quantitat constant.
La teoria cineticomolecular és el model a partir del
p1V1 p2V2 qual s’expliquen les propietats i les lleis dels
= = constant
T1 T2 gasos. Segons aquest model:
Un gas perfecte o ideal és el que compleix perfecta- UÊ ÃÊ}>ÃÃÊiÃÌ>ÊVÃÌÌÕÌÃÊ«iÀÊÕÊLÀiÊÌÊ
ment les lleis dels gasos. Un gas real només les gran de molècules que estan en moviment ràpid
compleix aproximadament. Els gasos reals només i incessant.
compleixen aquestes lleis a pressions molt baixes. UÊ iÃÊ mVÕiÃÊ ÝµÕiÊ iÌÀiÊ iiÃÊ Ê >LÊ iÃÊ
La temperatura de –273 °C s'anomena zero abso- parets del recipient que les conté i es mouen en
lut i és la temperatura més baixa que pot existir. ziga-zaga sense direccions privilegiades i a velo-
Les temperatures absolutes són les mesurades a citats diferents.
par tir del zero absolut. T/K = t /°C + 273. UÊ >Ê«ÀiÃÃÊiÝiÀV`>Ê«iÊ}>ÃÊVÌÀ>ÊiÃÊ«>ÀiÌÃÊìÊ
recipient que les conté és conseqüència del xoc
Un gas es troba a V`VÃÊÀ>ÃÊV°Ê°®Êquan
de les molècules.
la seva temperatura és 273 K (0 °C) i la seva pres-
sió és 1,013 × 105Ê*>°Ê UÊ iÃÊ mVÕiÃÊ ÃÊ ÌÊ «iÌÌiÃÊ Ê iÃÊ ÌÀLiÊ >Ê
distancies molt grans amb relació amb la seva
El volum que ocupa un mol de gas en c. n. és de grandària.
22,4 dm3. El volum que ocupa un mol de gas a
105Ê*>]Ê«ÀiÃÃÊiÃÌD`>À`]ÊÊäÊ°C és de 22,7 dm3. UÊ ½iiÀ}>ÊVmÌV>ÊìÊiÃÊmVÕiÃÊjÃÊ`ÀiVÌ>iÌÊ
proporcional a la temperatura absoluta del gas.
Volums iguals de gasos en les mateixes condicions
UÊ >ÊvÀX>Ê`½>ÌÀ>VVÊiÌÀiÊiÃÊmVÕiÃÊ`½ÕÊ}>ÃÊ
de pressió i temperatura tenen el mateix nombre de
es molt petita.
molèculesÊ*ÀV«Ê`½Û}>`À®°
ÕÃ: Mentre un sòlid pur es fon, la temperatura es
Equació general dels gasos perfectes: p V = n R T manté constant. Tota l’energia que se li subminis-
R = 8,31 J/Kmol = 0,082 atm L/Kmol. tra s’utilitza per passar les molècules de l’estat
sòlid a l’estat líquid.
De l'equació p V = n R T es dedueix:
m Ebullició: mentre un líquid bull, la temperatura es
pV = R T (M = massa d’un mol de gas) manté constant. Tota l’energia que se li subminis-
M
tra s’utilitza per passar les molècules de l’estat
i p RT = densitat del gas líquid al gasós.
58
Ì}ÕÌÊLDÃVÊìÊ>ÊÕÌ>ÌÊiÊvÀ>ÌÊ«iÀm`>]ÊiÊiÊ
°
A C T I V I TAT S
Lleis dels gasos 11 Un recipient és capaç de resistir, com a
DÝ]ÊÕ>Ê«ÀiÃÃÊìÊ£Êä£ÎÊ*>°Ê-½«iÊ
1 Utilitzant factors de conversió, expressa en ìÊ `Ý}iÊ >Ê äÊc
Ê Ê xÊäxäÊ *>Ê Ê iÃÊ Ì>V>°Ê
pascal les pressions següents: Resistiran les parets del recipient si el gas
a) 1 atmosfera. s’escalfa fins a 180 °C?
b) 750 mm de Hg.
12 El recipient A, de 4 dm 3, conté dioxigen i
Ê V®ÊxäÊ*>°
en el recipient B, d’1 dm 3, s’hi ha fet el
d) 1 013 mb.
buit. El manòmetre col·locat a A marca
2 Explica què entenem per gas ideal o gas £ÈäÊ *>°Ê -Ê LÀÊ >Ê V>ÕÊ ìÊ «>ÃÊ µÕiÊ
per fecte. comunica els dos recipients, què marcarà
el manòmetre una vegada el gas s’hagi
3 Els líquids i gasos es coneixen conjunta-
difós uniformement? (Suposa que la tem-
iÌÊ>LÊiÊÊìÊvÕ`Ã°Ê*iÀÊµÕm¶
peratura del gas no varia durant
4 «Els gasos són molt compressibles». Explica l’experiment).
el significat d’aquesta frase.
5 Ê *iÀÊ µÕmÊ >Ê Ìi«iÀ>ÌÕÀ>Ê ìÊ ÓÇÎ]£xÊ°C sota

zero es denomina zero absolut de
temperatura?
6 A Sibèria i durant l’hivern s’assoleixen

temperatures de prop de 50 °C sota zero. C
*`À>Ê ÕÌÌâ>ÀÃiÊ ÌiÀ¢iÌÀiÃ]Ê iÊ µÕ`Ê A B
termomètric dels quals sigui mercuri per
mesurar aquestes temperatures?
Ê Ê >`>\Ê*ÕÌÊìÊvÕÃÊìÊiÀVÕÀ\ÊÓÎ{Ê®
7 Recentment s’ha descober t un nou tipus de

materials que té resistència elèctrica igual a 13 Es disposa d'1 m3 de diòxid de carboni en c. n.
zero (superconductors) a la temperatura de Calcula quina pressió s’ha d’exercir sobre el
125 K. Expressa aquesta temperatura en gas perquè el seu volum es redueixi a la meitat
graus centígrads. si la temperatura augmenta 20 °C.
8 Una cer ta massa de gas ocupa un volum 14 S’han mesurat 5 dm3 de dioxigen a 105Ê*>ÊÊ
de 200 dm 3 a la pressió de 10 2Ê*>°Ê+Õ>Ê 0 °C. Quin volum ocuparà la mateixa massa
serà la pressió necessària per reduir el de gas a 373 K i 104Ê*>¶
volum a 50 dm 3 sense variar la
temperatura? 15 S’han mesurat 100 cm3 d’heli a 150 °C i
1,00 × 104Ê*>°Ê
>VÕ>ÊµÕÊÃiÀDÊiÊÛÕÊµÕiÊ
9 Un recipient tancat de 10 m 3 conté dinitro- ocuparà aquest gas a la pressió estàndard i 0 °C.
gen a la pressió de 10 5Ê*>ÊÊ>Ê>ÊÌi«iÀ>
tura de 20 °C. Calcula la pressió a 16 Un recipient conté 2,1 m3 de gas a 20 °C i a
l’interior del recipient quan el gas la pressió de 14 atmosferes. El gas es tras-
s’escalfa fins a assolir la temperatura de llada a un altre recipient a 15 °C i 10 atmos-
280 °C. feres de pressió. Quin és el volum d’aquest
nou recipient?
10 Una cer ta massa de gas ocupa un volum de
500 cm3 i la seva temperatura és de –20 °C. 17 En posar-se en contacte dos gasos, inicial-
Calcula el volum del gas si la seva tempera- ment separats, formen, al cap de poc
tura s’augmenta fins a 100 °C i la pressió temps, una mescla homogènia. Com t’ho
roman constant. expliques? Ajuda’t d’un esquema.
59
Equació general dels gasos perfectes 26 Es té separadament:

a) 0,5 dm3 de dinitrogen en c. n.
18 Calcula el volum que ocupen 100 g de dini- b) 1020 molècules de diòxid de carboni.
trogen mesurat a pθ = 105Ê*>ÊÊÓÇÎÊ° c) 0,01 mols de diiode.
d) 0,6 dm3 de monòxid de nitrogen mesurat
19 Es disposa de 10 dm3 de CO2 mesurats en
a 27 °C i 105Ê*>°
c. n. Calcula:
Calcula quin dels quatre té la massa més gran.
a) La quantitat (nombre de mols) de CO2.
b) El nombre de molècules. 27 Si pel tub d’escapament d’un cotxe sur ten
c) La seva massa. cada minut 600 dm3 de diòxid de carboni
mesurats en c. n., quantes molècules de
20 Un dipòsit tancat de 100 dm3 conté diòxid de carboni passen a l’atmosfera cada
60 g d’heli a la temperatura de 300 K. dècima de segon?
Calcula la pressió exercida pel gas a l'interior
del recipient.
21 a) Calcula el nombre de molècules d’aigua

que hi ha en 1 cm3 d’aigua a 4 °C.
b) Si aquest cm3 d’aigua es conver teix en
vapor a 100 °
ÊÊ«ÀiÃÃÊ£ä£Ê*>]ÊV>VÕ>Ê
el nou volum.
c) Si comparem ambdós volums, es pot afir-
mar que els espais entre les molècules
de vapor han de ser molt més grans que
els espais entre les molècules d’aigua
líquida? Raona-ho.
28 La massa molecular d’un gas és 32. Troba la
22 El cos humà expel·leix una mitjana de 40 g densitat d’aquest gas en c. n. Expressa el
de diòxid de carboni cada hora. Calcula el resultat en unitats del SI.
volum de diòxid de carboni, mesurat a 27 °C
Ê£ä£Ê*>]ÊµÕiÊiÝ«i±iÝÊÕ>Ê«iÀÃ>Ê`ÕÀ>ÌÊ 29 El propà, C3H8, és un gas a temperatura i
un dia. pressió ordinàries. Calcula la seva densitat:
a) A la pressió estàndard i 0 °C.
23 S’introdueixen masses iguals d’heli i neó en b) A 100 °C i 104Ê*>°
recipients separats i tancats. Ambdós reci- Expressa el resultat en unitats del SI.
pients tenen el mateix volum i la mateixa
temperatura. 30 Calcula el nombre de molècules que hi ha en
1 cm3 d’un gas.
a) Quin dels dos recipients conté més
àtoms? a) En c. n.
b) Si un manòmetre connectat al recipient b) A la pressió de 102Ê*>ÊÊ£ÊäääÊ°C.
que conté l’heli marca 105Ê*>]ÊµÕmÊ>ÀV> 31 Es tenen separadament:
ria col·locat en l’altre recipient? a) 10 dm3 de metà, CH4, a pθ = 105Ê *>Ê Ê
273 K.
24 Calcula quin volum ocuparan 1020 molècules
b) 1020 molècules d’alcohol, C2H5OH, a 4 °C.
de dihidrogen:
c) 1/2 mol d’aigua a 4 °C.
a) A 0 °C i 105 *>°
Indica, després de fer els càlculs necessaris, on
b) A 100 °
ÊÊ£Êä£ÎÊ*>° hi ha més àtoms d’hidrogen.
25 Calcula el volum del recipient que conté 32 A 21 °

ÊÊnÊ*>]Êä]xnÎÊ}Ê`½ÕÊ}>ÃÊVÕ«iÊ
160 g de O2 a la temperatura de 500 K, i un volum de 203 cm3.
pressió de 103Ê*>° a) Calcula la massa molecular del gas.
60
b) Si el gas té un color groc verdós, de quin 40 Troba el volum d’un dipòsit que conté 10 g
gas es tracta? de dioxigen i 5 g de diòxid de carboni a 20 °C
i 104Ê*>°
33 La densitat d’un gas en c. n. és d'1,43 kg/m3.
Calcula la densitat d’aquest gas a 300 K i 41 L'aire conté, aproximadament, un 20,8 % en
104Ê*>° en volum de dioxigen i un 79,2 % en volum de
dinitrogen. Calcula la pressió parcial de cada
34 Calcula la massa molecular, Mr, d’un gas si
gas en un dia que el baròmetre marca
experimentalment s’han trobat les dades
£ä£ÎÊ*>°
següents:
massa del gas: m = 1,45 g. 42 En una habitació tancada de 4 × 5 × 3,5 m3,
volum ocupat pel gas: V = 1,20 dm3. a la temperatura de 20 °C, es vessa
temperatura del gas: T = 300 K. 10,0 cm 3 d’èter (CH 3–CH 2–O–CH 2–CH 3)
pressió exercida pel gas: p = 1,00 × 105Ê*>° que, immediatament, s’evapora. Una vega-
da el gas s’ha difós per tota l’habitació,
35 Calcula la massa molecular d’un gas en c. n. la
calcula:
densitat del qual és: ρ = 2,59 g/dm3.
a) El nombre de molècules d’èter per cm3.
36 Quina és la densitat relativa del N2 respecte b) La pressió parcial de l’èter.
del H2, si ambdós gasos estan mesurats a la (Dada: Densitat de l’èter líquid:
mateixa pressió i temperatura? ρ = 700 kg/m 3.)
37 Suposa que en una cuina hi ha una petita 43 Un matràs de 500 cm3, a 300 K, conté
fuita de gas natural, el component principal 2,00 × 10-4 mol de dioxigen, 0,02 g d’argó i
ìÊµÕ>ÊjÃÊiÊiÌD°Ê*iÀÊÊÃÀ ÌÀDÊ«ÀiÀ]Ê 0,10 g de metà. Calcula la pressió total de
per les reixetes de ventilació situades a la mescla i la pressió parcial de cada
prop del terra o les situades a prop del sos- component.
tre? I si la fuita és de butà? Raona’n les
respostes. 44 En un recipient de 5,0 dm3 que conté He a
105Ê*>ÊÊÓÇÎÊ]ÊÃ½ÌÀ`ÕiÝiÊÓ]äÊ`3 de
38 A 500 °C, la densitat del vapor de sofre res- dinitrogen a 2,0 × 105Ê*>ÊÊÎääÊ°Ê ÊÀiV
pecte de l’aire és 6,55. Calcula quants pient, tancat, s’escalfa després fins a la
àtoms de sofre conté cada molècula de temperatura de 330 K. Calcula:
sofre, si aquest element es troba a 500 °C
a) La pressió a l’interior del recipient, quan
en forma gasosa.
la temperatura és de 330 K.
(Dada: massa molecular mitjana de l’aire,
Mr = 28,9.) b) La temperatura a què cal refredar la mescla
gasosa perquè la pressió a l’interior del reci-
pient sigui d' 1,5 × 105Ê*>°
Mescla de gasos
45 Tenim un recipient amb dos gasos separats
3
per una paret, inicialment amb aquests
39 Dos recipients, A i B, de 5,0 i 8,0 dm de
valors:
volum respectivament contenen dinitrogen.
El recipient A conté 20,0 g de gas i el B,
28,0 g. La temperatura d’ambdós és de 1,0 g de H2 0,22 g de CO2
20 °C. Si es posen en comunicació tots dos V = 5,0 dm3 V = 2,0 dm3
recipients, calcula, una vegada s’hagin
T = 285 K T = 285 K
difós:
a) La pressió final.
b) La massa de dinitrogen que haurà passat Si es treu la paret separadora, quina serà la
d’un recipient a l’altre. pressió total, si la temperatura de la mescla
(Nota: S’ha de suposar que la temperatura no es gasosa final no s'ha modificat?
modifica.)
61
46 Ê 1>ÊiÃV>Ê}>ÃÃ>Ê>Ê>Ê«ÀiÃÃÊìÊ£ääÊ*>Ê 50 D’acord amb la teoria cineticomolecular,

conté un 20 % en volum de dioxigen, un 30 % explica què els passa a les molècules d’un
en volum de dinitrogen i la resta d’argó. sòlid quan la seva temperatura disminueix
Calcula la pressió parcial de cada gas i la fins a –273 °C.
fracció molar de l’argó.
51 Enuncia les lleis dels gasos i justifica-les
47 Una mescla de dioxigen i de dihidrogen, que qualitativament mitjançant la teoria
conté un 20 % (en massa) de dihidrogen, cineticomolecular.
està sotmesa a la pressió d'1,0 × 104Ê*>ÊÊ>Ê
la temperatura de 300 K. Calcula la pressió 52 En quines condicions un gas real s’acosta
parcial de cada gas. jÃÊ>ÊÕÊ}>ÃÊ«iÀ viVÌi¶Ê*iÀÊµÕm¶
53 Repassa quins són els factors que influeixen en

Teoria cineticomolecular la velocitat d’evaporació d’un líquid. Justifica’ls
d’acord amb la teoria cineticomolecular.
48 Explica, d’acord amb la teoria cineticomole-
cular, què els passa a les molècules d’un
gas quan la seva temperatura augmenta i Investiga
per què la pressió d’un gas, tancat en un
recipient, augmenta quan la temperatura 54 Investiga què hi ha dins d’una botella de
també augmenta. submarinisme, a quina pressió, quanta auto-
49 Explica, d’acord amb la teoria cineticomole- nomia permet a sota l’aigua i el perquè de
cular, els fets experimentals següents: tot plegat.
a) Els líquids són difícilment compressibles.
55 Investiga sobre la presència de metà a Mar t
b) La densitat d’un líquid és molt més gran
i a Tità.
que la del gas corresponent.
c) La densitat d’un sòlid és, en la major part
dels casos, una mica superior a la densi-
tat del líquid corresponent. A www.ecasals.net trobaràs una llista de pàgines
d) Els líquids i els gasos flueixen amb web que t’ajudaran a iniciar la teva investigació. No
facilitat. oblidis consultar també enciclopèdies i llibres
e) Els gasos s’expandeixen indefinidament. especialitzats.
62

Unitat 2 - Lleis Dels Gasos - Teoria Cineticomolecularcasals

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Unitat 2 - Lleis Dels Gasos - Teoria Cineticomolecularcasals

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2 | Lleis dels gasos.

Els gasos es caracteritzen pel fet que omplen total-

2 | Variació del volum d’un gas

per fectament ajustat a les parets, hi ha un gas que inicialment ocupa un

Aquestes regularitats observades en el comportament dels gasos s’enuncia 2

3 | Variació del volum d’un gas

Tots els gasos presenten el mateix coeficient de dilatació, igual a

Això significa que si es disposa d’un volum V 0 de gas a 0 °C i la seva

T/K = t/°C + 273

5 | La llei de Charles i Gay-Lussac

Aquesta expressió ens indica que:

6 | Variació de la pressió d’un gas

p = p0 (1 + β t) a volum constant β = 1/273 °C

Aquesta expressió es coneix també per llei de Charles i Gay-Lussac.

1. Un gas ocupa un volum de 20 cm3 i la seva Volum Temperatura

Com que la pressió es manté constant es Estat ﬁnal 2 V2 (273 + 60)

7 | Llei general dels gasos perfectes

p1 p (a volum constant) (3)

Obser va que en cada una de les tres equacions, o bé es manté constant la

Sovint, el volum d’una massa de gas canvia per modificar-se simultània-

Pressió Volum Temperatura

Estat ﬁnal 2 1,01 × 105 V 2? (273 – 50)

8 | Condicions normals i condicions

Un gas es troba en condicions normals (c. n.) quan la seva temperatura

ÊÎ°Ê ,i`ÕiÝÊ>ÊV`VÃÊÀ>ÃÊ­V°Ê°®Ê£ääÊ` 3 de dihidrogen que inicialment es troba a 300 K i

p1V1T2 104 *>Ê× 100 dm3 × 273 K

9 | Volum ocupat per un mol de gas:

Volums iguals de gasos en les mateixes condicions de pressió i tempe-

1 mol de CO2 1 mol de O2 1 mol de H2 1 mol de N2 1 mol de H2 1 mol de N2

4. Es tenen separadament 2,0 dm3 de H2 i 2,0 dm3 de CO2 a 0 °C i en condicions estàndard.

b) La massa de cada gas és:

10 | Equació general dels gasos perfectes

Estat 2 Si inicialment el gas es troba en condicions estàndard a 0 °C, es complirà

Efectuant operacions, i recordant que 1 N/m2ÊrÊ£Ê*>ÊÊµÕiÊ£Ê Ê× 1 m = 1 J, resul-

El valor constant p Vm/T s’anomena constant dels gasos i es designa

Aquesta equació s’anomena equació general dels gasos perfectes.

a) La quantitat de dihidrogen, n (H2), la trobarem a par tir de:

b) La massa de dihidrogen és:

11 | Aplicacions de l’equació general

Aquesta equació ens permet trobar la densitat d’un gas determinat a

Dividint membre a membre, tindrem:

*iÀ¢ÊÊρA/ρB és la densitat relativa, ρr del gas A respecte del gas B.

Aquesta expressió ens permet trobar la massa molecular d'un gas A, si

7. Calcula la massa molecular, Mr]Ê`¿ÕÊ}>ÃÊ>Ê«>ÀÌÀÊ`iÊiÃÊ`>`iÃÊiÝ«iÀiÌ>ÃÊÃi}ØiÌÃ\

mRT 1,3 × 10 –3 kg × 8,31 J K –1 mol –1 × 314 K

8. Calcula la densitat del dihidrogen:

b) El fet que el gas estigui en c. n. simplifica el problema. En general:

Anomenem ρ1 la densitat del gas en c. n. i ρ2 la densitat del gas a 300 K i 104Ê*>°

Si dividim membre a membre ambdues expressions:

12 | Mescla de gasos. Llei de Dalton

La pressió total exercida per una mescla de gasos és igual a la suma

ptotal = pA+ pB+ pC …

El quocient nB/nt s’anomena fracció molar del gas B en la mescla gasosa

La pressió parcial d’un gas B, en una mescla de gasos, és igual a la

La fracció molar del dinitrogen és:

n(O2) R T (0,60/32) mol × 8,31 J K–1 mol–1 × 300 K

12. Una mescla de gasos a la pressió total de 104Ê*>ÊVÌjÊÕÊ{äÊ¯ÊiÊÛÕÊ`iÊ2 i un ÈäÊ¯ÊiÊÛÕÊ`iÊ

100 dm3 de mescla gasosa a la temperatura T.

La composició de l’aire, expressada en tant per cent en volum és la mateixa Ar 0,934

13 | Teoria cineticomolecular dels gasos

Ja al segle XVIII es va proposar un model per explicar-ne el compor tament.

Així, per exemple, les molècules de l’aire (dioxigen i dinitrogen, fonamen-

Obser va la fotografia. Hem acostat les boques dels dos

ÊÎ°Ê ,i`ÕiÝÊ>ÊV`VÃÊÀ>ÃÊV°Ê°®Ê£ääÊ` 3 de dihidrogen que inicialment es troba a 300 K i

Efectuant operacions, i recordant que 1 N/m2ÊrÊ£Ê*>ÊÊµÕiÊ£Ê Ê× 1 m = 1 J, resul-

7. Calcula la massa molecular, Mr]Ê`¿ÕÊ}>ÃÊ>Ê«>ÀÌÀÊ`iÊiÃÊ`>`iÃÊiÝ«iÀiÌ>ÃÊÃi}ØiÌÃ\

12. Una mescla de gasos a la pressió total de 104Ê*>ÊVÌjÊÕÊ{äÊ¯ÊiÊÛÕÊ`iÊ2 i un ÈäÊ¯ÊiÊÛÕÊ`iÊ

5 Ê *iÀÊ µÕmÊ >Ê Ìi«iÀ>ÌÕÀ>Ê `iÊ ÓÇÎ]£xÊ°C sota

46 Ê 1>ÊiÃV>Ê}>ÃÃ>Ê>Ê>Ê«ÀiÃÃÊ`iÊ£ääÊ*>Ê 50 D’acord amb la teoria cineticomolecular,