ESCULTURA SEGLE IV a.

C:

Praxíteles: 

-D’origen atenenc i fill d’un escultor anomenat Kephisodot ( Cefisòdot el Vell)

-Va treballar preferentment el marbre ja que aquest material li permitia ttreballar més
l’aspecte “humà” de l’escultura.
-Va tornar a posar de “moda” aquest material en detriment del bronze que havien
treballat altres autors com Políclet
-Les seves obres van tenir molta acceptació especialment a època romana i per això
es van fer moltes còpies
-Gràcies a aquest fet coneixem moltes de les seves obres
-Les seves obres es caracteritzen per una gran humanitat que intenta expressar a
través de recursos tècnics com la corba Praxitèlica.
-Moltes de les seves obres són atribucions

Obres de Praxíteles:

-Va destacar per les seves representacions de la deessa Venus

-Trets de les obres més representatives de l’autor són l’Hermes amb Dionís infant. el
Sàtir en repòs i L’afrodita de Cnidos.

-Es esecial la seva manera de representar als personatges divins: els representants
amb actituds humanes.

- Una dels recursos (innovacions) que trobem repetits dins l’obra de Praxíteles és la
corba Praxitélica que és una wxageració del contraposto que havia iniciat Policlet al
seu Dorífor o al Diadumen.

-També veurem la constant representació d’elements tèxtils  com túniques que taparan
estratègicament els punt de recolçament de les escultures per donar equilibri i reforçar
l’estabilitat de les talles de marbre i amagar “màrtirs”

Hermes amb Dionis infant

 Hermes amb Dionis infant

 Praxiteles
 exempt i dempeus
 marbre
 talla
 2,13m 
 originalment al temple d’Hera d’Olímpia, actualment al Museu
Arqueològic d'Olímpia
 monocrom
 Tema: ens mostra Hermes dempeus amb Dionis infant damunt el seu
braç esquerre. Sembla que s’estan mirant i mantenen una conversa, per
això parlem de grup escultòric

Descripció visual
Iconografía:
Veiem Hermes (missatger dels deus que porta Dionis nen: Déu del vi, la festa i
les orgies) damunt el seu braç esquerre
Sembla que tots dos mostren una actitud juganera, s’estan mirant i existeix
entre ells una relació humanitzada.
Hermes mira el seu germanastre Dionís, que sembla que li està explicant
alguna cosa, i li ofereix un gotim de raïm amb la seva mà dreta (avui dia
perduda)
El gotim serà l’atribut (element identificatiu) del Deu del vi.

Composició
L’obra presenta dues meitats ben marcades: 
1. El cos d’Hermes mostra una sinuositat important: corba de Praxíteles
2. L’altra meitat de l’escultura mostra un eix vertical força clar que contrasta
i equilibra la sinuositat del cos d’Hermes

Volums, acabats … 
 Els contorns de les dues figures que formen el conjunt són suaus i força
naturalistes
 El treball del contorn de les figures accentua la sinuositat de l’obra i fa
més patent la compensació del pes del cos a través de la corba
praxitèlica que veiem a l’Hermes
 Els volums dels cossos són tous i arrodonits i la musculatura, tot i que
està insinuada és més discreta
 Acabats força ben polimentats que ajuden  a ressaltar les formes i
volums tous

Contextualització, significat, funció:

 Pel que fa la funcionalitat, l’escultura es va fer en commemoració de la
pau que es va signar entre les polis d’Èlida (patró Dionis) i Arcàdia (patró
Hermes)
 Praxiteles tria per representar un moment de la mitologia on Zeus
ordena a Hermes que porti al seu germanastre a les Nimfes del Mont
Nisa per tal que s’encarreguin de criar-lo durant la seva segona
infantesa (Zeus el torna a convertir en nen)
 Es contextualitza en el segle IV on s’estan trencant del tot els estereotip
de representació masculina atlètica amb un clar eix important
 També fer referència a d’altres obres de l’autor així com d’altres autors i
les seves obres: Lisip i el seu Apoxiòmenos mostren influències de les
formes toves treballades per Praxíteles
 Fer referència al fet que l’inici de l’expressivitat entre els dos
personatges pot ser entesa com a un antecedent de “pathos” que es
veurà a època hel·lenistica

Lisip:

 Manté certes similituds amb la obra de Policlet

 Treballa amb bronze
 Va tractar quasi exclusivament el tema dels cossos d’atleta masculins i
nus
  A diferència de Policlet (més proper a Miró) va intentar representar el
moviment
 La seva obra més important va ser Apoxiòmenos, que dins la seva
producció escultòrica tindria el mateix paper que el Dorífor dins l’obra de
Policlet

Escopes es un dels autors del segle IV aC que fa que el moviment sigui més
exagerat

ESCOPES:

-Natural de Paros
-Va ser contemporani de Praxíteles
-La seva màxima obsessió va ser representar en marbre els diferents estats de
l’ànima humana i per això se’l considera l’antecedent més directe del Pathos
d’época hel.lenística
-Ho aconsegueix bàsicament per la torsió violenta dels cossos dels seus
personatges i el tractament acurat i expressiu dels ulls.

OBRA D’ESCOPES:

-Se li atribueixen els relleus del Mausoleu d’Halixarnàs (avui en día

desaparegut), però ens queda una petita del relleu del fris (Amazonormàtica) al
Museu Britànic.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

-Es trencarà definitivament amb l’equilibri i la serenor que havíem vist a

época clàssica.
-Haurà temes poc habituals fins ara. Temes anecdòtics i quotidians que fins
ara no havíem servit de model per als escultors: Espinari o Nen de l’espina.
-Les escultures estaran plenes de moviment i tensió. Els eicos compositius
verticlas es veuran substituits per línies diagonals i formes triangulars.
-Les escultures mostraran clarament el Phatos: les figures mostraran
clarament els seus sentiments
-Hi haurà força presència de grups escultòrics.
ÈPOCA HELENÍSTICA 
Característiques generals 

Es trencarà definitivament amb l’equilibri i la serenor que havíem vist a

època clàssica 

Hi haurà temes poc habituals fins ara. Temes anecdòtics i quotidians que fins
ara no havíem servit de model per als escultors Espinari o Nen de l’espina

Les escultures estaran plenes de moviment i tensió, els eixos compositius

verticals es veuran substituïts per línies diagonals i formes triangulars

Les escultures mostraran clarament el Pathos: les figures mostraran clarament

els seus sentiments

Hi haurà força presència de grups escultòrics.

Autors 

Així com a l’època anterior parlàvem de personatges importants que treballaven

de forma autònoma de l’estil Policlet o Fídies, ara parlarem de treball de tallers
escultòrics (o escoles) com el de Rodes o Pèrgam.

-Destacaran alguns autors dins aquests tallers com Agesandre o els seus fills
Atenodor i Polidor pel que fa el taller de Rodes o Epígon del taller de Pèrgam.

El Laocont i els seus fills

·Nom: Laocoont i els seus fills

·Autor: Agesandre, Atenodor i Polidor
Datació: s. I a.C (original possible s. II a.C
Forma i tipologia: grup escultòric exempt
Tècnica: l’actual mostra talla i parts trepanades
Material: Actualment marbre. L’original segurament de bronze
Mesures: 2,42m
Ubicació:

Trobada l’any 1506 al palau de Titus de Roma i actualment als Museus

Vaticants
Aspecte: monocrom
Tema: Ens mostra Laocont i els seus fills que estan éssent atacats per dues
serps gegantines.

Composició:

Forma triangular o piramidal que accentua el moviment i la tensió del conjunt.

Forta diagonal que travessa tot el grup 

El grup està concebut per a ser vista des d’un punt de vista frontal. Si el mirem
d’un altre punt de vista l’escultura perd força i no s’aprecien bé tots els
elements de la mateixa.

Les serps no son només un element de la història, si no que agafen

protagonisme dins la composició de, grup escultòric ja que serveixen per a unir
els diferents personatges i mantenir la tensió dels cossos.

El tractament del rostre accentua el sentiment de desesperació del pare.

S’utilitza la tècnica del trepanat als rínxols de la barba i els cabells i es mostra
la boca entreoberta.

La musculatura del braç, el tors i la cama del Laocoont mostren un interès per
l'anatomia i la voluntat de naturalisme per part dels autors.

El tors del fill gran mostra un trencament semblant al del pare: musculatura
força marcada i volums arrodonits i ben treballats.

El cos del fill petit està tractat d’una forma més suau, amb formes més toves i
menys exagerades que els altres dos.

Relació amb els relleus de l’altar de Zeus a Pèrgam

El Laocoont es comparable al Barroc, posterior al classicisme renaixentista,
quan es representaren els cossos plens de tensió i dinamisme, com és el cas
de Bernini (segle XVII)

*El greco- quadre amb visió de Laocoont, representació d’aquest mite.

Funció: expositiva, per que sigui observat

Contextualització:

Escultura grega, època helenística,es coneix com época de les monarquies

helleniques, vol dir que hi ha reis que es fan càrrec de diferents parts del
territori. Aquest governants sovint encarregen obres per demostrar el seu poder
en el territori, això farà que les construccions que es facin en aquell moment es
converteixen en construccions de tipus colossals ( quan més gros sigui millor). 
Per primer avegada apareixen els tallers escultòrics, parlarem de treballs
artìstics col·lectius.

Altar de Zeus a Pèrgam

Part que es conserva  planta de l’edifici (originalment)

Feta pel taller de pèrgam (es un altar, no un temple)

-Nou tipus de construcció que presenta unes grans dimensions: es trenca amb
l'escala humana tìpica de les construccions d’èpoques passades.

-Basada en un podi de 7m d’alçada on hi trobem una escala monumental que

serveix per a accedir-hi i salvar el desnivell.

-Presència de murs de càrrega que aguanten la plataforma sobre la qual hi ha

columnata jònica en forma de U.

-Entaulament amb coberta plana arquitravada. 

-No es conserva l’edifici de l’altar. Només tenim part de la columnata a Berlín.

-La planta era quasi quadrada.

-Columnata donava accés a pati tancat on hi havia altar per a sacrificis.

Els relleus de l’altar

La decoració escultòrica està situada al fris exterior que trobem a les parets del
pòdium (podi)

L’obra és un alt relleu de grans dimensions que fa uns 100m d’altitud de

longitud i 2’5m d’amplada.

·Sembla que en aquest fris hi van col·laborar més de 40 escultors

·Alguns d’ells van signar les plaques de relleu amb els seus noms: Dionisíades,
Menècrates o Melanip entre d’altres. 

*Escultura grega,representada en 3 grans temes

Gigantomaquia
Centauromaquia
Amazonomaquia
·El fris ens  mostra el tema de la Gigantomàquia, la lluita entre gegants i déus

Els relleus sobresurten del panell d’una manera exagerada 

La posició dels cossos representats al relleu és molt lliure (no hi ha adaptació a
l’espai del fris com passava amb el Partenó)

Les figures es mostren des de diversos anglès i punts de vista: no hi ha

frontalitat a les representacions 

Totes estan tractades amb força dramatisme “pathos”

PLANTA DE CREU GREGA………..