Docsity Solucionari Fisica 1rbatx 1

solucionari fisica 1rbatx
Física
68 pag.
Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

Downloaded by: sara-estrada-jimenez-1 (saraestradaj@rubioiors.com)
Bloc 2. Dinàmica.
3 Forces i lleis de Newton
Física quotidiana
1. Consulteu l‘adreça web anterior i complementeu la informació sobre els
experiments. Si teniu l’oportunitat de portar a terme una investigació en
ingravidesa, quin experiment proposaríeu vosaltres?
Resposta oberta. Cal que l’alumnat visiti l’adreça web indicada i faci un resum dels
quatre experiments que es van fer en aquesta segona fase de la campanya del 2016
de l’ESA de vols parabòlics. També cal que els i les alumnes pensin algun possible
experiment que es podria portar a terme en un d’aquests vols; es poden proposar
exemples similars als de campanyes d’altres anys, consultant l’adreça web
esmentada.
2. Durant els 22 segons que dura l’estat de microgravetat, en quines
condicions ens trobem, en les de la primera llei de Newton o bé en les de la
segona? Raoneu la resposta.
Ens trobem en les condicions de la segona llei de Newton, ja que els passatgers de
l’avió estan experimentant una caiguda lliure d’acceleració aproximadament igual a
la de la gravetat, g. El que passa és que els passatgers tenen la impressió que estan
en un estat de gravetat zero (noten com si no pesessin) i que es troben en les
condicions de la primera llei de Newton; però en estar aïllats a l’interior de l’avió i,
tenint en compte, com hem dit, que l’avió cau amb acceleració aproximada g, en
realitat estan en les condicions de la segona llei de Newton.
3. En els mateixos 22 segons els passatges de l’A300 noten que no pesen.
Això és conseqüència del fet que no hi ha gravetat, o bé s’explica per
alguna altra raó? Justifiqueu les respostes.
Aquest fet es deu a que el pes dels passatgers no està compensat amb la força
normal efectuada per la superfície sobre la qual, normalment, estem recolzats; els
passatgers estan en caiguda lliure, com hem dit a la qüestió anterior, i no hi ha cap
força normal que es compensi amb el pes. Hem de pensar que nosaltres tenim
consciència del nostre pes precisament per la força normal que, contínuament i quan
estem en situacions normals de la nostra vida quotidiana, que són la immensa
majoria de situacions, està actuant sobre nosaltres.
Activitats
1. Comenteu en grup els següents fets i redacteu un petit informe en què es
raonin detalladament els fets segons si es donen les condicions del principi
d’inèrcia o no, i si es contradiu aquest principi.
a) Una persona que està movent un moble a velocitat constant ha
d’efectuar contínuament una força.
Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia perquè la força que fa l’home un cop
el moble s’està movent és una força oposada a la força de fregament que fa el
terra sobre l’home i que actua en sentit contrari al del desplaçament. Les dues
forces es compensen i el moble manté la seva velocitat.
b) Un ciclista ha de pedalejar contínuament encara que vagi a velocitat
constant per una carretera plana.
© McGraw-Hill Education 1-68

Física. 1r Batxillerat

Bloc 2. Dinàmica.
Com que hi ha fregament entre les rodes i el terra, la bicicleta es va frenant; per
contrarestar aquesta disminució de velocitat el ciclista ha de pedalejar
constantment, tot fent una força en sentit contrari al fregament. Per tant, no es
contradiu el principi d’inèrcia, i el ciclista es mou amb moviment rectilini
uniforme si la força que efectua és igual en mòdul a la força de fregament.
Per frenar un vehicle que es mou a una determinada velocitat cal comunicar-li
una acceleració que només depèn d’aquesta velocitat i de l’interval de temps en
el qual es vulgui assolir la nova velocitat. Ara bé, per proporcionar aquesta
acceleració al vehicle, cal comunicar-li una força que és directament
proporcional a la seva massa. Tant el camió com la bicicleta tendeixen a seguir
un MRU; per tant, per modificar aquesta situació, cal aplicar una força que, en el
cas del camió, serà més gran perquè la massa del camió és més gran que la de
la bicicleta. Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia, sinó tot el contrari: cal
aplicar una força per modificar la inèrcia del vehicle.
c) Anem en un vehicle a velocitat constant, i, quan aquest gira
sobtadament cap a l’esquerra, notem una tendència a anar-nos-en cap
a la dreta com si algun agent realitzés una força sobre nosaltres,
responsable d’aquesta tendència.
El vehicle modifica la direcció de la seva velocitat perquè aplica una acceleració.
Aquesta acceleració no es transmet instantàniament als passatgers mitjançant
els lligams (fregament amb els seients i superfícies de contacte amb el vehicle).
Així, els passatgers tendeixen a mantenir la seva velocitat inicial, pel principi
d’inèrcia. No hi ha cap força real responsable d’aquesta tendència a mantenir el
MRU. Ara bé, si es vol explicar el fet des d’un sistema de referència no inercial,
on no són vàlides les lleis de Newton, aleshores perquè aquestes es mantinguin
cal introduir unes forces fictícies anomenades forces d’inèrcia.
2. Indiqueu quatre situacions de la vida quotidiana on es posi en evidència el
principi d’inèrcia i expliqueu com es verifica.
 Quan anem en un automòbil en moviment hem de portar el cinturó de seguretat
posat, ja que, en cas d’impacte i d’acord amb el principi d’inèrcia, tindrem
tendència a continuar amb la velocitat que portàvem: el cinturó ho impedeix i ens
frena juntament amb l’automòbil.
 Suposem que un camió està carregat amb caixes apilades; si deixem la porta de
darrere oberta, i el camió arrenca sobtadament, pot caure la seva càrrega cap
enfora si no es lliga convenientment, d’acord amb el principi d’inèrcia: el camió es
posa en marxa, però les caixes tenen tendència a continuar en repòs i a romandre
al lloc on es trobaven inicialment.
 Quan estem a l’interior d’un vehicle i fem un revolt, sentim com una força que ens
impulsa cap enfora de l’automòbil; de nou, és una conseqüència del principi
d’inèrcia: tenim tendència a continuar amb MRU, mentre que l’automòbil segueix
un moviment circular.
 Quan estem a l’interior d’un ascensor sentim augments o disminucions aparents
del nostre pes quan l’ascensor es posa en marxa o quan frena. El primer cas ja
l’hem comentat a la qüestió anterior. Quan l’ascensor frena, com que nosaltres
tenim tendència a continuar amb la velocitat que portàvem juntament amb
l’ascensor, sentirem com un augment de pes quan l’ascensor freni tot baixant,
mentre que sentirem com una disminució de pes quan l’ascensor freni tot pujant,
d’acord amb el principi d’inèrcia.


Bloc 2. Dinàmica.
3. Comenteu en grup els següents fets i redacteu un petit informe en què es

responguin les qüestions plantejades de manera raonada d’acord amb el
principi fonamental de la dinàmica.
a) Sobre un cos s’aplica una única força. És possible que el cos estigui en
equilibri?
Si sobre un cos actua una única força, adquireix una acceleració d’acord amb la
segona llei de Newton; per tant, és impossible que sobre un cos actuï una única
força i estigui en equilibri.
b) Dos cossos diferents experimenten la mateixa acceleració. Quina és la
relació entre les forces netes aplicades sobre ells si un té una massa
m
cinc vegades més petita que l’altre? m1 = 2
5
Si m1 i m2 són les masses dels cossos:
Segons l’enunciat, les acceleracions dels dos cossos tenen el mateix valor:
a1 = a2 = a
Si F1 i F2 són les forces netes aplicades sobre els cossos de masses respectives
m1 i m2, l’expressió de la segona llei de Newton per a un cos de massa constant
és, per a cada un dels dos cossos:
F1 = m1 a1 = m1 a
F2 = m2 a2 = m2 a
Introduint en aquestes expressions la relació entre les masses dels dos cossos,
trobem la relació entre les forces netes aplicades sobre ells:
És a dir, la força neta sobre el cos de més massa és cinc vegades més gran que
la força neta sobre el cos de massa menor.
c) Per què costa més frenar un automòbil que una bicicleta?
Per frenar un vehicle que es mou a una determinada velocitat cal comunicar-li
una acceleració que només depèn d’aquesta velocitat i de l’interval de temps en
el qual es vulgui assolir la nova velocitat. Ara bé, per proporcionar aquesta
acceleració al vehicle, cal comunicar-li una força que és directament
proporcional a la seva massa. Tant el camió com la bicicleta tendeixen a seguir
un MRU; per tant, per modificar aquesta situació, cal aplicar una força que, en el
cas del camió, serà més gran perquè la massa del camió és més gran que la de
la bicicleta. Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia, sinó tot el contrari: cal
aplicar una força per modificar la inèrcia del vehicle.


Bloc 2. Dinàmica.
d) Si apliquem una mateixa força F a dos cossos, quina és la relació entre

les seves masses si un experimenta una acceleració que és el triple
que la de l’altre?
Aplicant la segona llei de Newton als dos cossos, i tenint en compte que la força
aplicada és la mateixa:
F = m1 a (primer cos)
F Fm = am2 (3 a) (segon
m cos)
= 1
® 1 = 1 ® m1 =3m2
Dividim ambdues equacions:
F m2 (3a) 3m2
4. En quina de les situacions següents està actuant una força neta sobre el
cos considerat? Trieu la resposta correcta i raoneu el perquè de la tria.
a) Un automòbil que està pujant un pendent a velocitat constant.
b) Un satèl.lit artificial que està girant al voltant de la Terra.
c) Una caixa en repòs al terra.
d) Un pèndol que penja del sostre d’un ascensor que baixa a velocitat
constant.
Només actua una força neta en les situacions on hi hagi una acceleració no
nul.la, o bé una deformació. L’única opció que compleix aquesta condició és:
b) Un satèl.lit artificial que està girant al voltant de la Terra. Perquè el satèl .lit
giri cal modificar la direcció de la seva velocitat, és a dir, proporcionar-li
una acceleració. En la resta de situacions no hi ha acceleració ja que, o bé
el cos està en repòs permanent (opció c) o bé es mou a velocitat constant
(opcions a i d) tant en mòdul com en direcció.
5. Calculeu la força resultant que s’efectua sobre un cos de 34 kg de massa,
que està situat sobre una superfície horitzontal que no presenta fregament,
en les situacions següents, i efectueu-ne un diagrama representatiu:
m = 34 kg
a) El cos es mou cap a la dreta, amb velocitat constant de 2,5 m/s.
a =0 ® å F =ma =0
b) El cos es mou cap a la dreta amb acceleració constant de 0,85 m/s2.
å F =ma =34 ×0,85 =28, 9 N


Bloc 2. Dinàmica.
c) El cos es mou cap a l’esquerra amb acceleració constant de 4,8 m/s 2.
å F =ma =34 ×4, 8 =163,2 N
6. Volem moure una caixa de 25 kg que està inicialment en repòs damunt

d’una superfície horitzontal. Si li apliquem una força de 100 N paral .lela a la
superfície, quin temps tarda a adquirir una velocitat de 72 km/h, suposant
que no hi ha fregament entre la caixa i el pla?
m = 25 kg
v0 = 0
F = 100 N
v = 72 km/h = 20 m/s F 100
F =ma ® a = = =4 m/ s2
m 25
Apliquem la segona llei de Newton i l'expressió de la velocitat del MRUA per tal de
v 20
calcular el temps: v =v0 + aDt ® Dt = = =5 s
a 4
7. Indiqueu tres exemples de la vida quotidiana que posin en evidència el

principi d’acció-reacció i expliqueu com es verifica.
Quan disparem amb un fusell sentim una força que empeny el fusell cap enrere;
aquest fenòmen és una conseqüència del principi d’acció-reacció: el fusell efectua
una força sobre la bala que la impulsa cap endavant; en contrapartida, la bala
efectua la mateixa força sobre el fusell, però en sentit contrari.
Quan volem saltar fem una força sobre el terra verticalment cap a baix; d’acord amb
el principi d’acció-reacció, el terra fa la mateixa força sobre nosaltres, però en sentit
contrari, i així ens impulsa verticalment cap amunt.
Quan estem a dintre d’una piscina, ens podem impulsar tot efectuant una força sobre
una de les parets verticals de la piscina: la paret ens impulsa en sentit contrari.
8. Aplicant la segona i la tercera llei de Newton, calculeu l’acceleració que
adquireix la Terra en la seva interacció gravitatòria amb els objectes
següents que estan a prop de la seva superfície:
mg 2 ×10- 15 ×9,8
å F =ma ® p =MT aT ® aT = ® aT = =
a) Un bacteri de 2 pg de massa. MT 5,98 ×1024
m = 2 pg = 2 · 10–12 g = 2 · 10–15 kg
=3,28 ×10- 39 m/s2


Bloc 2. Dinàmica.
75 ×9,8
m =75 kg ® aT = =1,23 ×10- 22 m/ s2
b) Una persona de 75 kg que cau amb
5,98 paracaigudes.
×1024
c) Un avió de 2000 t que vola a una certa altura.

2 ×106
×9,8 Quina conclusió en podem
- 18
m =2000
treure tenint t =2 ×que
en compte 106 kg ® aT = de la Terra
la massa =3,28
és ×
de10
5,98·10m/s224
kg?
5,98 ×1024
La conclusió que n’extraiem és que, en tots els casos, l’acceleració que

adquireix la Terra és pràcticament nul .la i, per tant, el moviment de la Terra no
es veu afectat.
9. Considereu la següent seqüència d’accions que realitzem sobre un objecte:
primer el premem contra una paret o contra qualsevol altra superfície
vertical, amb una força suficientment elevada perquè es mantingui en
repòs; a continuació, deixem de fer la força . Discutiu en grup quina és la
força normal que actua sobre l’objecte en cada cas i redacteu un petit
informe amb les vostres conclusions tot justificant la resposta.
Quan premem el cos contra la paret, i tenint en compte la tercera llei de Newton, la
força normal coincideix amb la força que efectuem nosaltres sobre el cos: = ;
per demostrar- o, es pot fer servir el mateix raonament que vam utilitzar quan vam
definir la força normal sobre un cos que descansa sobre una superfície horitzontal,
amb la diferència que ara la força normal és horitzontal.
Quan deixem de fer la força , la força normal es fa nul·la, = 0, només actua el
pes de l’objecte, i aquest cau lliurement.
10. Un esquiador té una massa de 72 kg. Amb quina acceleració
baixa per una pista que té una inclinació de 12°, suposant que no hi ha
fregament entre els esquís i la neu? Quant tarda a baixar per la pista, si
aquesta té una longitud total de 136 m, i si ell està inicialment en repòs?
Amb quina velocitat arriba a la base de la pista?
Diagrama de forces:


Bloc 2. Dinàmica.
Apliquem la segona llei de Newton:
11. Amb l’ajut d’una corda apliquem verticalment una força sobre un
cos de massa 7,5 kg. Comenteu en grup, primer de manera qualitativa, i,
després, justificant les vostres conclusions amb càlculs, quina ha de ser la
força que hem de fer, comparada amb el pes de l’objecte, en les següents
situacions: a) El cos puja a velocitat constant. b) El cos puja amb
acceleració constant de 2,9 m/s2. c) El cos baixa amb una acceleració
constant de 5,6 m/s2?
a) V = constant ® a = 0 ®
F = m(0 + g) = m g = 7,5 × 9,8 = 73,5 N
b) a = 2,9 m/s2
F = m(a + g) = 7,5 × (2,9 + 9,8) = 95,3 N
c) a = 5,6 m/s2 ®
ü
m1 =8t
® F =8 ×103× kg
= 7,5 (–5,6 + 9,8)
ï = 31,5 N
ï
12. m2 =5,5t =5,5 ×10 kgté una massa de 8 t i arrossega un remolc de 5,5 t. Si el
3
Un camió ï
conjunt
v0 =0 està inicialment ý en repòs, quina força mitjana ha de fer el camió
per adquirir una velocitatï de 31 km/h en un recorregut de 104 m? Quina és
v =31 km/h =8,61 m/s ï
la tensió a què està sotmès l’enganxall entre el camió i el remolc?
ï
Dx =104 m þ


Bloc 2. Dinàmica.
Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa:
La tensió T també es pot determinar amb l’equació per a m1, F – T = m1a ® T =

= F – m1a = 4 812,7 – 8 · 103 · 0,356 = 1 965 N si bé aquest últim resultat difereix
lleugerament del que hem obtingut amb l’equació per a m2; ara bé, això passa
perquè no s’han tingut en compte tots els decimals a l’hora de substituir l’acceleració
en ambdues equacions, i es pot concloure que ambdós resultats corresponen, en
realitat, al mateix valor.
13. Un llum, de massa 1,35 kg, penja del sostre d’una habitació
mitjançant dues cadenetes que formen uns angles i amb l’horitzontal (fig.
3.29). Calculeu les tensions de les cadenetes en les situacions següents:
A la figura hem descompost les tensions de les cadenetes segons les direccions X i Y.
Negligim les masses de les cadenes i, per tant, no considerem els pesos respectius.
El pes de la làmpada de massa m el designem amb p.
Designem amb i les tensions de les cadenes que formen els angles respectius
i amb el sostre. Els valors dels components de les tensions en funció dels angles
són:


Bloc 2. Dinàmica.
T1x = –T1 cos T2x = T2 cos

T1y = T1 sin T2y = T2 sin
Apliquem la condició d’equilibri (acceleració nul .la) de forces per a cada direcció:
a) Els angles i són iguals i de valor 60º.
b) Els angles i valen, respectivament, 55º i 35º.
Considereu g = 10 m/s2 i descomponeu les tensions en components

horitzontals i verticals.
14. Indiqueu les forces de contacte amb el terra i la paret que actuen
sobre una escala que es manté en equilibri recolzada a la paret i formant un
cert angle amb l’horitzontal. Dibuixeu també la força pes i apliqueu en la
direcció verti-
cal i en l’horitzontal la condició d’equilibri:
La paret i el terra exerceixen forces de contacte sobre la superfície de l’escala que es
recolza en ells. Aquestes forces de contacte les podem descompondre en
components perpendiculars a les superfícies en contacte (forces normals) i
components tangents a les superfícies en contacte (forces de fregament). A la figura
següent representem l’escala vista de perfil i indiquem les forces de contacte i la
força pes (p) que actua sobre l’escala. Les forces que fa el terra sobre l’escala les
designem amb Nterra i Ff terra.
Anàlogament, les forces que fa la paret sobre l’escala les designem amb Nparet i
Ff paret.


Bloc 2. Dinàmica.
Una escala recolzada de la forma indicada tendeix a lliscar de manera que l’extrem
superior es mou en el sentit negatiu de l’eix Y i l’inferior, en el sentit positiu de l’eix X.
Les forces de fregament s’oposen al moviment relatiu de les superfícies en contacte.
Per aquesta raó, la Ff paret té el sentit positiu de l’eix Y i la Ff terra té el sentit negatiu de
l’eix X.
La condició d’equilibri de forces és:
En la direcció X:
En la direcció Y:
15. Indiqueu i expliqueu:

a) Tres situacions en què és necessari que hi hagi un fregament
relativament elevat.
És necessari que hi hagi fregament quan caminem, ja que s’ha d’impedir que el
peu es mogui respecte al terra quan s’hi recolza.
Per la mateixa raó, cal un fregament alt entre les rodes d’un automòbil i el terra,
de manera que no es mogui el punt de contacte entre la roda i el terra.
També cal un fregament alt quan interessa que dues peces en contacte no es
moguin una respecte de l’altra; per exemple, la corretja de transmissió d’un
cotxe es fabrica amb un material que presenta un alt coeficient de fregament, ja
que s’ha de moure solidàriament amb una certa roda que gira.
b) Tres situacions en què és desitjable que hi hagi un fregament petit o
nul.
Per contra, cal un fregament molt petit quan interessa no dificultar el moviment
relatiu de dues peces en contacte, com per exemple l’èmbol i el cilindre d’un
motor d’explosió; així, en algunes ocasions, i per facilitar el moviment relatiu
entre dos cossos que estan en contacte, podem disminuir el fregament
apreciablement tot lubrificant les superfícies dels cossos que han d’estar en
contacte, com l’èmbol i el cilindre d’aquest exemple.
Una altra situació en què cal un fregament baix es dóna quan volem moure amb
facilitat un cos situat sobre una superfície; així, alguns vaixells es mouen sobre
la superfície de l’aigua amb un coixí d’aire que fa disminuir bastant el
fregament.
També, quan estem esquiant i volem agafar velocitat, és desitjable un fregament
petit, i per això utilitzem els esquís: el fregament entre aquests i la neu és
relativament petit (a no ser que fem «cunya»: en aquest cas, augmenta bastant
el fregament i aconseguim frenar).


Bloc 2. Dinàmica.
16. Un cos de 50 kg està damunt d’un pla horitzontal.

Experimentalment es pot veure que el cos es comença a moure quan la
força horitzontal aplicada sobre ell val 300 N i que, després, si continuem
aplicant la mateixa força, recorre 4,8 m en 3,5 s. De les proposicions
següents, trieu la resposta correcta:
A) El coeficient de fregament dinàmic és de:
a) 0,49 ; b) 0,53 ; c) 0,61
L’opció correcta és la b) d = 0,53
B) El coeficient de fregament estàtic val:
a) 0,61 ; b) 0,49 ; c) 0,53
L’opció correcta és la a) e = 0,61
Recordem que el coeficient de fregament dinàmic sempre és menor o igual que
el coeficient de fregament estàtic. Calculem-los en aquest problema particular:
Diagrama de forces:
Apliquem la llei de Newton:
Inicialment, la força de fregament que actua és l’estàtica, i el cos tot just

comença a moure’s (a = 0). Per tant:
Una vegada el cos ja es mou, actua la força de fregament dinàmic. Calculem

l’acceleració:


Bloc 2. Dinàmica.
17. La longitud d’una molla és de 20 cm quan l’estirem amb una força

de 40 N, i de 25 cm quan la força és de 60 N. Calculeu la longitud de la
molla, quan no hi actua cap força, i la seva constant elàstica.
Dividim les dues equacions:
Calculem k:
18. Una molla de constant recuperadora k 5 50 N/m i longitud natural

l = 2 m està lligada al sostre d’un ascensor. Si pengem de l’extrem lliure de
la molla un cos de massa m = 3 kg, quina serà la longitud de la molla quan:
Es calculen els resultats imposant que la suma de forces és igual al producte de la

massa per l’acceleració i tenint en compte que la força elàstica és igual a k (l – l0):
a) L’ascensor pugi amb una acceleració igual a 2 m/s 2 en el sentit del
moviment?
b) L’ascensor pugi a una velocitat constant?


Bloc 2. Dinàmica.
19. Per determinar la constant elàstica d’una molla, de longitud

natural
14,3 cm, s’han penjat diferents masses, i se n’han mesurat les longituds.
Amb els valors següents (taula 3.1):
m(g) 10 15 20 25 30 35
y(cm) 16,6 17,8 19,0 20,1 21,3 22,5
a) Representeu gràficament la deformació experimentada per la molla en

abscisses i la força elàstica en ordenades. Aquesta molla verifica la llei
de Hooke? Raoneu la resposta.
y0 = 0,143 m
m (kg) y (m) y = y – y0 F (N)
0,010 0,166 0,023 0,098
0,015 0,178 0,035 0,147
0,020 0,190 0,047 0,196
0,025 0,201 0,058 0,245
0,030 0,213 0,070 0,294
0,035 0,225 0,082 0,343
La representació gràfica és una recta. La molla, per tant, verifica la llei de Hooke.
b) Determineu la constant elàstica de la molla. Doneu el resultat amb tres
xifres significatives i l’error corresponent.
Per tal de determinar la constant elàstica farem ús de la fórmula de Hooke:


Bloc 2. Dinàmica.
y – y0 (m) p (N) k (N/m)
0,023 0,098 4,261
0,035 0,147 4,200
0,047 0,196 4,170
0,058 0,245 4,224
0,070 0,294 4,200
0,082 0,343 4,183
El valor amb què ens quedarem serà la mitjana entre els valors de la constant
calculats.
c) Quina longitud assoleix la molla quan hi pengem una massa de 18 g?

Quina massa hi hem de penjar per assolir un allargament de 5 cm?
20. En una exhibició aèria, una avioneta vola a 310 km/h i fa un ris,
de manera que descriu una circumferència en un pla vertical. Quin radi ha
de tenir el ris, si la força que fa el pilot contra el seient és set vegades el
seu pes en passar pel punt més baix?
Tenim que v = 310 km/h = 86,11 m/s.
La força que fa el pilot sobre el seient és 7 vegades el seu pes. Per tant, la força que
fa el seient sobre el pilot (normal N) també val 7 p; apliquem la segona llei de
Newton sobre el pilot:
El resultat que surt al llibre, 108 m, és erroni; el correcte és el que es dona en

aquesta solució: 126 m.


Bloc 2. Dinàmica.
21. Un automòbil circula per una carretera horitzontal amb una

velocitat constant de 80 km/h. Calculeu la força que exerceix el seient de
l’automòbil sobre el conductor de 75 kg de massa en els casos següents:
a) L’automòbil circula per un tram recte.
b) L’automòbil es troba en el punt més alt d’un canvi de rasant que té un

radi de curvatura de 80 m.
c) L’automòbil es troba en el punt més baix d’un gual que té un radi de

curvatura de 80 m.


Bloc 2. Dinàmica.
22. Una atracció de fira consisteix en una rotllana horitzontal de 2,5

m de radi d’on pengen uns gronxadors de 3 m de longitud (fig. 3.58). Si en
un dels gronxadors, de 2 kg de massa, s’hi asseu un noi de 70 kg, calculeu
la velocitat angular amb què ha de girar la rotllana per aconseguir que els
gronxadors formin un angle de 30° amb la vertical.
r1
sin 30° = ® r1 =l sin 30° =3 ×sin 30° =1,5 m
l
R =1,5 + 2,5 =4 m
Tx =mw 2R üï T sin 30° =mw 2R üï
m= ý ý
T = p70 kg ï T cos 30° =mg ïþ
y
m = 2 kg
þ
e
w 2R
tg 30° =
g
g tg 30° 9, 8 ×tg 30°
w= = =1,19 rad/ s
R 4
23. Un motociclista es manté en tot moment perpendicularment

respecte del terra mentre circula per un revolt peraltat de radi 635 m a una
velocitat constant de 80 km/h. Quin és l’angle de peralt del revolt?
Dades: R = 635 m; v = 80 km/h = 22,22 m/s
æ v2 ö æ 22,222 ö
Apliquem l’expressió obtinguda =arctg
a =arctg ç per÷ a  per ÷ =4,54
ç al cas del
0
peralt d’una corba (pàgina
136): è Rg ø è 635 ×9,8 ø


Bloc 2. Dinàmica.
Activitats finals
Qüestions
1. Expliqueu les sensacions que sentim en les situacions següents i
relacioneu-les amb el principi d’inèrcia.
a) Ens trobem dins d’un vehicle en repòs que arrenca sobtadament.
Sentim una força que ens empeny cap enrere, és a dir, en sentit contrari al
moviment del vehicle; en realitat no existeix aquesta força, sinó que és una
conseqüència de la nostra tendència a estar en repòs, d’acord amb el principi
d’inèrcia.
b) Ens trobem dins d’un vehicle que va a velocitat constant i que frena
sobtadament.
Sentim una força que ens empeny cap endavant, és a dir, en sentit contrari al
de l’acceleració del vehicle. En realitat no existeix aquesta força, sinó que el que
notem és la nostra tendència a moure’ns segons un MRU, d’acord amb el
principi d’inèrcia.
c) Ens trobem dins d’un ascensor en repòs que es posa en marxa
sobtadament i comença a pujar.
Sentim un augment del nostre pes, ja que augmenta la força que efectuem amb
els nostres peus sobre el terra de l’ascensor; aquest augment de pes no és real,
sinó que és una conseqüència del principi d’inèrcia: tenim tendència a romandre
en repòs, mentre que l’ascensor accelera en sentit contrari al nostre pes.
d) Ens trobem dins d’un ascensor en repòs que es posa en marxa
sobtadament i comença a baixar.
Sentim una disminució del nostre pes; com en el cas anterior, també és una
conseqüència del principi d’inèrcia, però ara l’ascensor s’accelera en el mateix
sentit que el nostre pes.
e) Ens trobem dins d’un ascensor que es mou amb velocitat constant.
No sentim cap força fictícia, ja que ens movem amb la mateixa velocitat
constant que l’ascensor.
2. El pèndol de la figura 3.60 està penjat del sostre d’un vehicle que es mou
d’esquerra a dreta. Raoneu si el vehicle està frenant, accelerant o es mou a
velocitat constant. Quina seria la resposta a la pregunta anterior si la
posició observada del pèndol fos vertical en relació amb el vehicle?
El vehicle està accelerant, ja que la tensió del pèndol té un component horitzontal

dirigit cap a la part davantera del vehicle i comunica l’acceleració del vehicle al pèndol.
Pel que fa al component vertical de la tensió, aquest és contrarestat pel pes del
pèndol.


Bloc 2. Dinàmica.
Si el fil del pèndol no formés cap angle en respecte la vertical, es tindria una situació
d’acceleració nul.la en la direcció X. Per tant, el vehicle estaria movent-se a velocitat
constant o bé estaria en repòs.
3. Quan un cavall estira un carro, la força que efectua és exactament igual, en
mòdul, però en sentit contrari, a la que efectua el carro sobre el cavall. Com
és que hi pot haver moviment, si són forces oposades? Raoneu la resposta.
Penseu que aquestes forces, encara que siguin iguals, estan aplicades sobre cossos
diferents, i, considerant totes les forces que actuen sobre cada cos, és possible el
moviment tal i com estableix la segona llei de Newton.
4. Poseu exemples de forces que:
a) Actuen a distància.
La força gravitatòria entre dues masses, la força elèctrica entre dues càrregues,
la força magnètica entre dos imants, etc.
b) Actuen per contacte.
La força de fregament entre dos cossos en contacte, la força de tracció que
efectua un cavall quan tira d’un carro, etc.
5. Com variarà la força que indica una balança situada dins d’un ascensor amb
una persona al damunt, quan:
En qualsevol cas, si F és la força que indica la balança (pes aparent), tenim que:
F – p = ma ® F = ma + mg ® F = m (g + a). Per tant:
a) L’ascensor puja frenant.
La balança indicarà un pes aparent més petit, ja que a < 0.
b) L’ascensor puja accelerant.
La balança indicarà un pes aparent més gran, ja que a > 0.
c) L’ascensor baixa frenant.
Com en el segon cas, la balança indicarà un pes aparent més gran, ja que a > 0.
d) L’ascensor baixa accelerant.
Com en el primer cas, la balança indicarà un pes aparent més petit, ja que
a < 0.
e) L’ascensor puja a velocitat constant.
La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a = 0.
f) L’ascensor baixa a velocitat constant.
La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a = 0.
6. Poseu tres exemples de cossos en els quals es verifiqui la llei de Hooke i
expliqueu com es verifica.
La llei de Hooke es verifica en el cas d’una molla, tal com s’ha comentat en l’apartat
corresponent d’aquesta unitat.
Un altre cas en què es verifica la llei de Hooke el tenim quan estirem una goma: en
aquesta situació, si apliquem una força sobre la goma, aquesta s’estira proporcio-
nalment a la força aplicada, d’acord amb la llei de Hooke. La goma també té una
determinada constant elàstica.


Bloc 2. Dinàmica.
Finalment, també es verifica la llei de Hooke en el cas d’un pèndol de torsió, construït
amb un fil metàl.lic i un cos que en penja; en aquest cas, si girem el cos que penja un
cert angle petit per acció d’un parell de forces de valor , es pot comprovar que
l’angle girat és directament proporcional a la força aplicada: F = k .
7. Determinem la massa d’un cos petit de dues maneres diferents: amb un

dinamòmetre calibrat en grams, i amb una balança de braços iguals. Si
poguéssim fer la determinació a la Lluna, n’obtindríem els mateixos valors?
Quan mesurem la massa amb un dinamòmetre calibrat en grams, obtenim
l’equivalent en grams de la força pes que provoca l’allargament del dinamòmetre
(l’altre extrem ha d’estar subjecte a un suport). A la Lluna, el pes d’un cos varia,
mentre que la seva massa és la mateixa que a la Terra. Per tant, obtindrem una
lectura de la massa diferent, perquè el dinamòmetre ha estat calibrat a la Terra.
Si, en canvi, utilitzem una balança de braços iguals, tot i que el pes dels cossos a la
Terra i a la Lluna és diferent, el valor obtingut per a la massa serà el mateix. La causa
d’aquest fet és que a la Lluna haurem d’utilitzar les mateixes masses per equilibrar
l’altre platet de la balança que si féssim la mesura a la Terra. El pes del cos i de les
masses que l’equilibren varien de la mateixa manera a la Lluna.
8. Per què un cargol agafat a la paret pot suportar forces relativament grans
com, per exemple, el pes de cossos que s’hi poden penjar? Raoneu la
resposta.
Quan el cargol està agafat a la paret, la força de fregament entre aquests dos cossos
és molt gran, i, per això, pot contrarestar l’efecte d’altres forces que es poden
efectuar sobre el cargol, com, per exemple, el pes d’un objecte que s’hi penja.
9. En la situació de la figura següent (fig. 3.61), quina relació han de tenir les
masses m1 i m2 perquè aquestes no es moguin, si el coeficient de fregament
estàtic entre la primera massa i el pla horitzontal és me?
Les forces que actuen sobre els cossos estan representades a la figura de sota.
Aplicant la segona llei de Newton a cada cos, i tenint en compte que els cossos no es
mouen (a = 0), tenim:


Bloc 2. Dinàmica.
3 Forces i lleis de üNewton
T - FF1 =0 ï
ý ® FF1 = p2 ® m1g =m2 g ® m2 =m1
T - p2 =0 ï
þ
10. Suposeu que deixem caure una bola per un pla inclinat, que no
presenta fregament. Si a continuació hi ha un altre pla inclinat que tampoc
no presenta fregament, quina distància puja sobre aquest segon pla? Si
disminuïm la inclinació del segon pla, quina distància puja la bola? Si el
segon pla és horitzontal, quina distància recorre la bola? Raoneu les
respostes.
Sigui quina sigui la inclinació del segon pla, la bola sempre recorrerà la distància
necessària per assolir la mateixa altura des que l’hem deixat anar; per tant, si el
segon pla és horitzontal, la bola no pararà mai i es mourà amb MRU, ja que mai
arribarà a assolir la mateixa altura. Aquest raonament va ser utilitzat per Galileu per
demostrar el principi d’inèrcia.
11. És possible que un cos sobre el qual actua una única força de mòdul
constant que forma un angle  0 amb la seva velocitat segueixi una
trajectòria rectilínia? Raoneu la resposta.
No és possible, ja que la projecció de la força segons la perpendicular a la trajectòria
és diferent de zero, això implica que hi haurà una força normal que farà variar la
direcció del moviment, per tant, l’acceleració normal no és nul .la, i la trajectòria no
pot ser rectilínia.
12. Si augmentem el coeficient de fregament al doble, com varia la
velocitat mínima de gir d’un rotor de fira?
gR
= és:
La velocitat mínima de gir d’un rotor dev fira

En augmentar el doble el coeficient de fregament,

gR la velocitat mínima v’ és:
v¢ =
2
v
v¢ =
2
D’on tenim que


Bloc 2. Dinàmica.
13. Per què un motorista s’inclina quan descriu un revolt sense peralt?
Quan el motorista s’inclina a la corba, la força normal i el pes deixen d’estar sobre la
mateixa recta vertical, i, tot i que continuen sent iguals en mòdul i de sentits
contraris, formen un parell de forces l’efecte net del qual és similar a la del peralt
d’una corba en què l’angle de peralt fos igual a l’angle d’inclinació respecte de la
vertical (la demostració matemàtica depassa els estudis de 1r de batxillerat).
14. Considereu un cos que gira lligat d’una corda de longitud l en un
pla vertical, de manera que la seva velocitat es manté constant en tot
moment, i sabem que en el punt més baix de la trajectòria la tensió de la
corda és quatre vegades més gran que el pes del cos.
a) Com s’expressa la velocitat?
b) Quina relació hi ha entre la tensió de la corda en el punt més alt i la
tensió de la corda en el puntv 2 més baix en v 2 aquestesvcondicions?
2
c) T - p =m ® 4p
Si la velocitat anterior es duplica, - p =m ® 3p =m ®
quina lserà llavorsl aquesta relació?
l
a) Si la tensió en el punt més baixv és 4 vegades més petita que el pes, i
2
apliquem la segona llei3de g = m tenim:

m Newton, ® v = 3l g
l
v2 ( 3 l g)2
® T ¢ =m
T ¢ + p =m - p®
l l
b) En el punt més Talt, i si la
¢ =m3 g -velocitat
m g ® Tés la m
¢ =2 mateixa,
g =2p tenim:
Veiem que la tensió ven

¢2 el punt més (2v)
alt,2 T’ = 2 p, és 4v
la 2meitat que en el
T ¢ + p =m ® T ¢ - p
punt més baix, T = 4 pl (apartat a).=m ® T ¢ - p =m
l l
Si la velocitat en el
4( punt més
3 l g) 2 alt v’ es duplica respecte a la velocitat v en el
T ¢ =m
punt més baix, v’ = 2 v, tenim: = p =m 12 g - m g =11 mg =11p
l
¢ el
Ara la relació entre la tensióTen 11p
punt11
més alt, T’ = 11 p, i la tensió en el
= =
punt més baix, T’ = 4 p, és: T 4p 4


Bloc 2. Dinàmica.
Problemes
1. Una massa de 5 kg està penjada d’un fil vertical, inextensible i de massa
negligible. Si la tensió del fil té un valor de 60 N, raoneu quina de les
propostes següents és correcta:
a) La massa puja a velocitat constant.
b) La massa té una acceleració cap amunt de 2 m/s2.
c) La massa es troba en repòs.
Considereu g =10 m/s2.
Les dades són:
m = 5 kg
åF i
=ma ® T - p =ma ® ma =T - mg ®
T = 60 N i
T 60
a= - g=
Apliquem la 2a llei de Newton: - 9,8 =2,2 m/s2 @2 m/ s2
m 5
Per tant, la resposta correcta és la b).

2. Aixequem de terra un cos de 10 kg de massa mitjançant un fil. Si la tensió
de ruptura del fil és de 200 N, quina és la màxima acceleració amb què es
pot aixecar el cos sense que es trenqui el fil?
T - m el màxim valor possible. Per
L’acceleració màxima es tindrà quan la tensió tingui
tant: T - mg =ma ® a =
m
3. Dos blocs estan en contacte damunt d’una superfície horitzontal que no

presenta fregament, i s’efectua una força de 21,5 N sobre un d’ells, tal com
indica la figura. Quina és l’acceleració que assoleixen els blocs? Quines
forces mútues s’efectuen entre ells? Dades: les masses dels blocs són
m1 24 kg, m2 31 kg.
Esquema i dades:
F = 21,5 N
m1 = 24 kg
m2 = 31 kg


Bloc 2. Dinàmica.
m1 :F21 Fés- F
A l’esquema, =m1a que
la12 força F - F12 =m1a el cos 1 sobre el cos 2, i F12, la força que
efectua
efectua el cos 2 sobre el cos 1; per tant, d’acord amb la tercera llei de Newton,
F =m1a + m2a ®
m2 : F21 =m2a F12 =m2a }
substituïm F21 per F12 a la segona equació, ® a=
}
; en mòdul, F12 = F21. Apliquem la segona llei de Newton a cada massa,
F
les sumem
21,5
= i aïllem =0,391 m/s2 a:
l’acceleració
m1 + m2 24 + 35
Ara calculem F12 amb l’equació per a m1, i F21 tenint en compte que F21 = F12:
F – F12 = m1 a ® F12 = F – m1 a = 21,5 – 24 · 0,39 = 12,14 N
F21 = F12 = 12,14 N
Si tenim en compte que el vector té sentit cap a l’esquerra, el seu component x
és:
F12 = –12,14 N
Les forces F12 i F21 també es poden determinar amb l’equació per a m2,
F21 = m2 a = 31 · 0,391 = 12,12 N
si bé aquest últim resultat difereix lleugerament del que hem obtingut amb l’equació
per a m1; ara bé, això passa perquè no s’han tingut en compte tots els decimals a
l’hora de substituir l’acceleració en ambdues equacions, i es pot concloure que
ambdós resultats corresponen, en realitat, al mateix valor.
4. Una grua que té una massa de 665 kg remolca un automòbil que està
ambü una força de 245 N. Calculeu la massa de l’automòbil, tenint
m1 =665 kg
espatllat
en compte que ï la grua mou el conjunt amb una acceleració constant de 0,3
F =245 N ý
m/s2. Calculeu
2 ï
també la tensió de l’enganxall entre la grua i l’automòbil.
a =0,3 m/ s þ
F =(m1 + m2 )a ® 245 =(665 + m2 ) ×0,3 ®

245
m2 =
- 665 ® m2 =152 kg
0,3
El diagrama de forces i l'aplicació de la segona llei de Newton són iguals que els de
T =m2a =152 ×0,3 =45,5 N
l'exemple 10 de la pàgina 120 del llibre de text (també, com els de l'activitat 12 de la
pàgina 121, vegeu la solució d'aquesta activitat 12.
Com en exercicis anteriors, la tensió també es pot determinar amb l'equació per a
m1, amb la consideració també comentada que els resultats obtinguts difereixen
lleugerament perquè a l'hora de substituir l'acceleració en ambdues equacions no
s'han tingut en compte tots els decimals, però que cal concloure que ambdós
resultats corresponen, en realitat, al mateix valor.
5. Una màquina de tren té una massa de 35 t i arrossega dos vagons, un de


Bloc 2. Dinàmica.
m1 =35t =3,5 ×104 kg ü
ï
23
m2t=23t
de massa kg ïï de 18 t. Si
=2,3 ×10i4 l’altre la força que fa la màquina per tal de
moure el conjunt és ý de 5,5 · 10 4
N, amb quina acceleració es mouen la
m3 =18t =1,
màquina 8 ×10
i els
4
kg ï Quines són les tensions dels enganxalls? Suposeu
vagons?
que no hi ï
F =5,5 ×10ha
4
Nfregament. ïþ
Diagrama de forces:
F - T1 =m1a ü
ïï
T1 - T2 =m2a ý F =(m1 + m2 + m3)a ®
ï
T2 =m3a ïþ
F 5,5 ×104
® a= = =0,72 m/ s2
Segonamllei+ de +Newton:
m m 3,5 ×10 4
+ 2,3 ×10 4
+ 1, 8 ×10 4
1 2 3
T2 =m3a =1,8 ×104 ×0,72 =1,3 ×104 N

T1 =m2a + T2 =2,3 ×104 ×0,72 +1,3 ×104 =3,0 ×104 N
6. Del sostre d’un ascensor pengem una bola d’1,55 kg de massa amb l’ajut
d’una corda. Calculeu la tensió de la corda en les situacions següents:
a) L’ascensor baixa amb una acceleració constant de 2 m/s2.


Bloc 2. Dinàmica.
a = –2 m/s2 ® T = 1,55 · (–2 + 9,8) = 12,09 N

b) L’ascensor puja a una velocitat constant de 5 m/s.
v = 5 m/s ® a = 0 ®
T = m (0 + g) = mg = 1,55 · 9,8 = 15,19 N
c) L’ascensor puja amb una acceleració constant de 0,9 m/s2.
a = 0,9 m/s2 ® T = 1,55 · (0,9 + 9,8) = 16,58 N
d) Es trenquen els cables de l’ascensor.
g = –9,8 m/s2 ® T = 1,55 · (–9,8 + 9,8) = 0 N
7. El cable d’un muntacàrregues pot suportar una tensió màxima de 2,0·104 N,
de manera que, si se sobrepassa aquest valor, es pot trencar el cable. Amb
quina acceleració màxima pot pujar el muntacàrregues, si la seva massa és
de 1250 kg i porta a dintre seu una càrrega de 340 kg?
å F =ma ® T - p =ma
T =2,0 ×104 N
m1 =1250 kg üï
ý m =m1 + m2 =1250 + 340 =1590 kg
m2 =340 kg ï
þ
T - mg 2 ×104 - 1590 ×9,8
® a= = =2, 8 m/s2
m 1590
8. A l’interior d’un ascensor hi pengen dos objectes esfèrics de masses 2,3 kg

i 1,6 kg. El primer està unit al sostre mitjançant una corda, i el segon està
unit al primer també amb una corda. Determineu la tensió de les cordes en
les situacions següents:
Diagrama de forces:
Segona llei de Newton:


Bloc 2. Dinàmica.
3 T1 - T2 - p1 =m1 ×a üï
Forces i lleis de NewtonT1 =(m1 + m2 ) ×(a + g) ü
ï
ýÞ ý
T2 - p2 =ma ×a ïþ T2 =m2 ×(a + g) ïþ
a) L’ascensor arrenca pujant amb una acceleració constant d’1,1 m/s 2.

a = 1,1 m/s2
T1 = 3,9 · (1,1 + 9,8) = 42,51 N
T2 = 1,6 · (1,1 = 9,8) = 17,44 N
b) L’ascensor puja a una velocitat constant de 3 m/s.
a=0
T1 = 3,9 · (9,8) = 38,22 N
T2 = 1,6 · (9,8) = 15,68 N
c) L’ascensor, que estava pujant, frena amb una acceleració d’1,2 m/s 2 i
s’atura.
a = –1,2 m/s2
T1 = 3,9 · (–1,2 + 9,8) = 33,54 N
T2 = 1,6 · (–1,2 + 9,8) = 13,76 N
9. Tenim dues masses iguals (M = 5 kg) penjades dels extrems d’una corda
que passa per una politja (fig. 3.63). Les masses de la corda i de la politja
es poden considerar negligibles. Inicialment les dues masses estan en
repòs.
a) Considereu una de les dues masses M. Feu un esquema de les forces

que actuen sobre M i indiqueu sobre quin cos estarien aplicades les
forces de reacció corresponents.
La força de reacció a la tensió T està aplicada sobre la corda i és una força igual
en mòdul i direcció però de sentit contrari. La força de reacció al pes p està
aplicada sobre la Terra i també és de sentit contrari a la força d’acció.


Bloc 2. Dinàmica.
b) Sobre la massa penjada a la dreta cau un tros de plastilina de massa

m = 500 g que s’hi queda enganxat. Quina serà l’acceleració de les
masses en el moviment posterior al xoc?
Representem les forces que actuen sobre els dos blocs. Com que en la direcció
horitzontal no actuen forces, el problema esdevé unidimensional.
Com que la massa de la corda és menyspreable, les tensions aplicades a cada

bloc coincideixen: T1 = T2 = T. Apliquem ara la segona llei de Newton a cada
bloc:
Bloc 1: T – M g = M a1
Bloc 2: T – (M + m) g = (M + m) a2
Tenint
T - Mgen üï
compte que la corda
=Ma és inextensible, la relació entre les acceleracions
és: a1 = –a2 = a. ý
T - (M + m)g =- (M + m)a þï
Per tant, el sistema d’equacions queda així:
T =M(a + g) ® M(a + g) - (M + m)g =- (M + m)a
mg 0,5 ×9, 8
a= = =0, 467 m/s2
Per tant: 2M + m 2 ×5 + 0,5
c) Quins són els valors de la tensió de la corda abans i després del xoc?
Abans del xoc hi ha equilibri
T - Mg entre forces i, per tant, no hi ha acceleració. En
conseqüència: =0 ® T =Mg =5 ×9,8 =49 N
M
A aquesta condició també s’hi pot arribar imposant m = 0 en les equacions de

l’apartat a). S’obté:
Bloc 1: T – Mg = Ma1
Bloc 2: T – Mg = Ma2
És a dir: a1 = a2. I com que perquè les masses es puguin moure lligades per la
corda inextensible s’ha de complir que a1 = –a2, l’única possibilitat és que a1 =
= a2 = 0.


Bloc 2. Dinàmica.
Després del xoc podem obtenir el valor de la tensió a partir del valor de
l’acceleració calculat a l’apartat a):
T = M (a + g) = 5 (0,47 + 9,8) = 51,33 N
10. Del sostre d’un ascensor pengen dues boles de masses 650 g i 820 g, la
primera enganxada del sostre de l’ascensor mitjançant una corda, i la
segona enganxada de la primera mitjançant una altra corda. Determineu les
tensions de les dues cordes durant les següents seqüències d’accions de
l’ascensor:
a) L’ascensor està inicialment està en repòs.
b) De sobte, l’ascensor es posa en marxa i puja de manera que assoleix
una velocitat d’1,4 m/s en un temps de 2 s.
c) A continuació l’ascensor continua pujant amb la velocitat constant
anterior durant 5 s.
d) Finalment, l’ascensor frena de sobte de manera que s’atura en un
temps de 3 s.
Diagrama de forces:
T1 - T2 - p1 =m1 ×a üï T =(m1 + m2 ) ×(a + g) ü

ï
ý Þ 1 ý
Segona llei de
T2 - p2 =m ×aNewton: T2 =m2 ×(a + g)
2 ïþ ïþ
a) L’ascensor està en repòs; per tant, a = 0, i així:

T1 = (m1 + m2) · (a + g) = (0,65 + 0,82) · (0 + 9,8) = 14,41 N
T2= m2 · (a + g) = 0,82 · (0 + 9,8) = 8,04 N
Dv 1, 4
b) Calculema = l’acceleració,
= =0,7tenint
m/s2 en compte que v = 0, v = 1,4 m/s, t = 2
Dt 0,2 0 1
s,
T1 =(m
i la substituïm
+ m2 ) ×(a + g) =(0,65
a 1les expressions
+ 0,82) ×(0,7 + 9,8) =15, 44 N
de T1 i T2:
T2 =m2 ×(a + g) =0,82 ×(0,7 + 9, 8) =8,61 N
Els resultats que surten al llibre, 16,17 N i 9,02 N, són erronis; els correctes
són els que es donen en aquesta solució: 15,44 N i 8,61 N.


Bloc 2. Dinàmica.
c) L’acceleració torna a ser nul·la, en moure’s a velocitat constant en

aquest interval de temps, i els resultats són iguals que a l’apartat a):
T1 = (m1 + m2) · (a + g) = (0,65 + 0,82) · (0 + 9,8) = 14,41 N
T2 = m2 · (a + g) = 0,82 · (0 + 9,8) = 8,04 N
d) Calculem l’acceleració, Dvtenint1,en
4 compte que v1 = 1,4, v2 = 0 m/s, ∆t = 3
a= = de
s, i la substituïm a les expressions =0,
T147
i T2m/s
:
2
Dt 3
T1 = (m1 + m2) · (a + g) = (0,65 + 0,82) · (0,47 + 9,8) = 13,72 N

T2 = m2 · (a + g) = 0,82 · (0,47 + 9,8) = 7,65 N
Els resultats que surten al llibre, 13,23 N i 7,38 N, són erronis; els correctes
són els que es donen en aquesta solució: 13,72 N i 7,65 N.
11. Determineu l’acceleració i les tensions en la corda d’una màquina d’Atwood
en les següents situacions:
a) m 23 g, m 15 g.
1 2
b) m 5,6 kg, m 7,9 kg.

1 2
Diagrama de forces:
a) - T de
m1 : m1gllei
Apliquem la segona a üï
=mNewton a cada massa, sumem les equacions
1
g -tensió
obtingudes, i aïllem l’acceleracióýami1la m2 g =m
T: 1a + m2a ®
m2 : T - m2 g =m2a ï
þ
m1 - m2 0,023 - 0,015
a= g= ×9, 8 =2,06 m/ s2
m1 + m2 0,023 + 0,015
T = m2 (a + g) = 0,015 · (2,06 + 9,8) = 0,18 N

b) Efectuem el mateix procediment que a l’apartat a) tenint en compte
que ara el sentit del moviment és el contrari (cap a la massa m2):


Bloc 2. Dinàmica.
3 Forces
m : T i- m
lleis de
g =m a ü Newton
ï
ý m2 g - m1g =m1a + m2a ®
1 1 1
m2 : m2 g - T =m2 a ï
þ
m2 - m1 7,9 - 5,6
a= g= ×9,8 =1,67 m/ s2
m1 + m2 7,9 + 5,6
T = m1 (a + g) = 5,6 · (1,67 + 9,8) = 0,18 N

Com en exercicis anteriors, en ambdós apartats la tensió també es pot
determinar amb l’equació per a l’altre cos, amb la consideració també
comentada que els resultats obtinguts difereixen lleugerament perquè a l’hora
de substituir l’acceleració en ambdues equacions no s’han tingut en compte tots
els decimals, però que cal concloure que ambdós resultats corresponen, en
realitat, al mateix valor.
12. Considereu el sistema representat a la figura 3.61 (màquina d’Atwood), en
què els dos cossos de l’esquerra tenen unes masses de 385 g cada un, i el
de la dreta, de 625 g. Determineu l’acceleració del sistema i les tensions a
les dues cordes.
Diagrama de forces:
m1 m1g - T1 =m1a ü
ïï
m2 m2 g + T1 - T2 =m2 a ý m1g + m2 g - m3 g =m1a + m2a + m3a
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa, sumem les equacions obtingudes, i
ï
aïllem T2 - m3 g =ma3ai les tensions
m3 : l’acceleració ïþ T1 i T2:
m1 + m2 - m3 0,385 + 0,385 + 0,625

a= g= ×9,8 =1,02 m/s2
m1 + m2 + m3 0,385 + 0,385 + 0,625
T1 = m1 (g – a) = 0,385 · (9,8 – 1, 02) = 3,38 N

T2 = m3 (a + g) = 0,385 · (1,02 + 9,8) = 6,76 N


Bloc 2. Dinàmica.
Com en exercicis anteriors, les tensions T1 i T2 també es poden determinar amb

l’equació per a m2, amb la consideració també comentada que els resultats obtinguts
difereixen lleugerament perquè a l’hora de substituir l’acceleració en aquesta
equació no s’han tingut en compte tots els decimals, però que cal concloure que
ambdós resultats corresponen, en realitat, al mateix valor.
13. Un pèndol es construeix amb una corda de massa negligible i amb una bola
de massa 525 g. El pèndol penja del sostre d’un vagó de tren, que porta un
moviment rectilini uniformement accelerat, tal com indica la figura 3.64.
a) Per què el pèndol està inclinat respecte de la vertical?

El pèndol està inclinat perquè la força neta que actua sobre ell no és nul .la, i,
per tant, hi actua una acceleració que fa que el pèndol s’inclini.
b) Suposem que l’acceleració del vagó és constant i val 3,2 m/s 2, calculeu
l’angle que forma la corda amb la vertical.
La tensió de la corda es pot calcular amb l'equació per a X i per a Y; amb la primera:
a = 3,2 m/s2
Com que l’acceleració només actua en l’eix horitzontal (no hi ha acceleració

vertical), la força neta en l’eix vertical és nul .la, mentre que la força neta en
l’eix horitzontal és el producte de la massa per l’acceleració.
Dividim aquestes dues últimes equacions:
Es pot comprovar que s'obté el mateix valor per a la tensió calculant-la amb
l'equació per a Y.


Bloc 2. Dinàmica.
c) Calculeu la tensió de la corda.
14. Considereu el cas en què el pèndol del problema anterior es troba desviat
ara cap a la dreta, tot formant la corda un angle de 25° amb la vertical.
a) Descriviu la situació i expliqueu detalladament què és el que està
passant ara.
b) Efectueu els càlculs pertinents per tal de determinar l’acceleració del
vagó i la tensió de la corda.
a) Aquesta situació és la contraria a l’anterior; per tant, el vagó de tren es
mou ara cap a l’esquerra, amb una acceleració negativa perquè el pèndol
està inclinat cap a la dreta.
b) Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, dividim una equació per
l’altra, i aïllem l’acceleració a:
El signe negatiu indica que el vagó de tren es mou ara cap a l’esquerra, amb
una acceleració negativa, com s’ha indicat a l’apartat a).
La tensió de la corda es pot calcular amb l’equació per a X i per a Y; amb la
primera, en què prenem el valor absolut de a perquè estem calculant el mòdul
de T:
Es pot comprovar que s’obté el mateix valor per a la tensió calculant-la amb
l’equació per a Y.


Bloc 2. Dinàmica.
15. Un pèndol de 73 g de massa penja del sostre d’un automòbil que es mou
amb un moviment rectilini uniformement accelerat; si el pèndol forma un
angle de 35º amb l’horitzontal, trieu la resposta correcta de les
proposicions següents:
A) L’acceleració de l’automòbil val:
a) 8,94 m/s2
b) 7,12 m/s2
c) 13,99 m/s2
L’opció correcta és la c) 13,99 m/s2.
En efecte, de la figura obtenim les relacions següents:
Les relacions entre les forces en les direccions X i Y són:

T cos = m g
T sin = m a
D’aquí es dedueix que tg = a/g.
L’angle és el complementari de l’angle :
= 90° – ® = 90° – 35° = 55°
Per tant: a = g tg = 9,8 tg 55° = 13,99 m/s2
B) La tensió de la corda és de:
a) 0,88 N
b) 1,25 N
c) 0,73 N
L’opció correcta és la b) 1,25 N.
En efecte, amb el valor de l’acceleració i els valors de la massa i el sinus d’ ,
trobem el valor de la tensió:


Bloc 2. Dinàmica.
16. Un cos de 25 kg de massa puja amb velocitat constant per un pla inclinat
que forma un angle de 15° amb l’horitzontal. Sobre el cos actua una força
de mòdul F paral·lela al pla inclinat. Si el fregament entre el cos i el pla és
negligible, quant val F?
Per determinar F apliquem la segona llei de Newton a l’eix paral·lel al pla inclinat,
tenint en compte que v = constant (a = 0):
17. Una caixa de 15 kg de massa descansa sobre una superfície horitzontal que
presenta un coeficient de fregament estàtic de valor 0,45 i un coeficient de
fregament dinàmic de valor de 0,42. Per moure la caixa, l’estirem amb l’ajut
d’una corda que forma un angle de 20° amb l’horitzontal.
Diagrama de forces:
m = 15 kg
= 20°
e = 0,45
d = 0,42
Si suposem que la caixa es mou en la direcció horitzontal, tenim que:
a) Quina força mínima hem de fer perquè la caixa es comenci a moure?

Inicialment, la força de fregament que hi actua és la força de fregament estàtic,
i el cos tot just comença a moure’s (a = 0).


Bloc 2. Dinàmica.
b) Quina força hem de fer per moure la caixa amb velocitat constant?
Quan la caixa es mou amb velocitat constant, l’acceleració continua sent nul .la,
però la força de fregament que actua és la dinàmica; per tant:
c) Si la força amb què estirem la corda val 65 N, amb quina acceleració es

mou la caixa?
Ara hi ha acceleració, i F = 65 N:
18. Un cos de massa M = 40 kg és a sobre un terra horitzontal amb el qual té

una fricció no nul .la. Apliquem una força de mòdul F = 100 N al cos que
forma un angle = 37º amb l’horitzontal, i aquest adquireix una acceleració
horitzontal d’1 m/s2 (fig. 3.67).
a) Feu un esquema amb totes les forces que actuen sobre el cos. Hi ha
entre aquestes forces algun parell d’acció-reacció? Per què?
L’esquema de les forces que actuen sobre la massa M és aquest:
Les forces que actuen sobre M són el pes (p), la normal (N), la força de
fregament (Ff) i la força aplicada (F). Entre aquestes, no hi ha cap parell d’acció-
reacció perquè totes elles actuen sobre el mateix cos, i els parells de forces
d’acció-reacció són forces oposades que actuen sempre sobre cossos diferents.
b) Quant val el mòdul de la força total que actua sobre el cos? I el de la
força normal que el terra fa sobre el cos?
Sabem que en la direcció X té una acceleració d’1 m/s 2, mentre que en la
direcció Y no hi ha acceleració. El mòdul de la força neta que actua sobre el cos
és, segons la segona llei de Newton, igual al producte de la massa per
l’acceleració neta. Per tant:
Per trobar el valor de la força normal, apliquem la segona llei de Newton en la

direcció Y:


Bloc 2. Dinàmica.
N + F sin – M g = 0 ®
N = 40 · 9,8 – 100 sin 37° = 331,82 N 332 N
c) Determineu el valor del coeficient de fricció dinàmic entre el cos i el
terra.
Trobem el coeficient de fricció dinàmic aplicant la segona llei de Newton en la
direcció X i utilitzant el valor de la força normal:
19. Premem un objecte de massa 223 g contra una paret vertical que presenta
uns coeficients de fregament estàtic i dinàmic respectius de 0,52 i 0,50,
amb una força perpendicular a la paret. Amb quina força mínima l’hem de
prémer, per tal que no caigui? Què passa si la força anterior augmenta fins
al doble? I si es redueix a la meitat? Raoneu les respostes.
Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, tenint en compte que el cos està en
repòs i no cau (a = 0) perquè en fer la força F mínima necessària, N també és la força
mínima per tal que la força de fregament iguali el pes del cos:
Si la força anterior s’incrementa al doble, la força normal també augmenta al doble, i

s’incrementa així, la força de fregament estàtica, que continua impedint que el cos
caigui, i que val ara:
Si la força F es redueix a la meitat respecte del valor mínim, no es pot equilibrar amb
el pes, i el cos cau amb una certa acceleració, menor que 9,8 m/s 2; ara actua el
coeficient de fregament dinàmic:


Bloc 2. Dinàmica.
El signe negatiu de l’acceleració indica que el cos cau, com s’ha comentat.
20. Volem moure un cos de massa 7,5 kg que està situat damunt d’un pla
horitzontal, amb l’ajut d’una força F de valor 25 N que forma un angle 15°
amb l’horitzontal, tal com indica la figura. Determineu l’acceleració que
assoleix el cos, el valor de la força de fregament i el valor de la força
normal si el coeficient de fregament dinàmic entre el cos i la superfície és
de 0,11.
Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, tenint en compte que la restricció
imposada per la superfície implica que només hi ha moviment en l’eix X, és a dir,
ax = a ≠ 0, ay= 0):
Amb la segona equació podem calcular N, i, després, Ff:
Amb l’equació per a X calculem l’acceleració:


Bloc 2. Dinàmica.
21. Un automòbil té una massa de 375 kg i puja per una carretera rectilínia que
forma un angle de 15° amb l’horitzontal. Si el coeficient de fregament
dinàmic entre les rodes i la carretera val 0,74, quina força ha de fer el
motor de l’automòbil en les situacions següents?
Diagrama de forces:
m = 375 kg Segona llei de Newton:

= 15° F – px – Ff = ma ® F = ma + px + Ff
= 0,74
a) L’automòbil puja amb velocitat constant.
v = constant Þ a = 0 Þ F = px + Ff ®
® F = mg sin + mg cos = mg(sin + cos ) ®
® F = 375 · 9,8 (sin 15° + 0,74 cos 15°) = 3578 N
b) L’automòbil puja amb acceleració constant, de manera que recorre 50
m en 23 s.


Bloc 2. Dinàmica.
22. El cos de la figura 3.71 té una massa de 4 kg i l’angle del pla inclinat és de
20°. Dibuixeu un diagrama de les forces que hi actuen i calculeu:
Diagrama de forces:
Com que la caixa es mou en la direcció paral .lela al pla, tenim que:
a) El valor de la força que s’ha d’aplicar externament per tal que el cos
es mogui cap a la part superior del pla inclinat amb velocitat constant,
si el fregament es considera negligible.
Com que v = constant, a = 0; a més, Ff = 0. Per tant:
b) Si el coeficient de fregament entre el cos i el pla val 0,27, com canvia

l’apartat anterior?


Bloc 2. Dinàmica.
23. La massa m1 del sistema de la figura 3.68 val 40 kg, i la massa m2 és

variable. Els coeficients de fricció estàtic i cinètic entre m1 i la taula són
iguals i valen = 0,2.
a) Amb quina acceleració es mourà el sistema si m2 = 10 kg?

Apliquem la segona llei de Newton al sistema:
b) Quin és el valor màxim de m2 per al qual el sistema romandrà en repòs?

Si el sistema està en repòs s’ha de complir, òbviament, que a = 0.
Per tant:
m2 g =  m1 g ® m2 =  m1 = 0,2 · 40 = 8 kg
c) Si m2 = 6 kg, quina serà la força de fregament entre el cos i la taula? I
la tensió de la corda?
Com que la massa és inferior a 8 kg, el sistema està en repòs, aleshores:
T = m2 g = 6 · 9,8 = 58,8 N
I la força de fregament valdrà:
Ff = T = m2 g = 6 · 9,8 = 58,8 N
Fixeu-vos que la força de fregament no assoleix el valor màxim sinó just el
necessari per oposar-se al moviment d’m1 sobre la superfície horitzontal.
24. En el sistema de la figura 3.69 tenim els valors següents: m1 = 9,3 kg,
m2 = 2,4 kg, = 54°. Calculeu l’acceleració del sistema i la tensió de la
corda:


Bloc 2. Dinàmica.
Diagrama de forces:
= 54°
m1 = 9,3 kg
m2 = 2,4 kg
Determinem en primer lloc en quin sentit es mouen les masses:
px1 = m1g sin = 9,3 · 9,8 · sin 54° = 73,73 N
p2 = m2g = 2,4 · 9,8 = 23,52 N
Com que px1 > p2, el sistema es mou en el sentit indicat a la figura.
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa seguint el mateix criteri que al
problema anterior.
a) Suposant que no hi ha fregament.

Si no hi ha fregament, Ff = 0. Per tant:
b) Suposant que el coeficient de fregament entre el pla inclinat i la massa

m1 val 0,37. Representeu en un esquema les forces que hi actuen.


Bloc 2. Dinàmica.
25. En el sistema de la figura 3.70 tenim els valors següents: m1 = 450 g,

m2 = 790 g, = 38°, = 29°. Calculeu l’acceleració del sistema i la tensió de
la corda:
Diagrama de forces:
Determinem el sentit del moviment:

px1 = m1g sin = 0,45 · 9,8 · sin 38° = 2,72 N
px2 = m2g sin = 0,79 · 9,8 · sin 29° = 3,75 N
Com que px2  px1, el sentit de moviment és l’indicat a la figura.
m1 = 450 g = 0,45 g
m2 = 790 g = 0,79 kg
= 38°
= 29°
Apliquem la segona llei de Newton seguint el mateix criteri que als exercicis
anteriors:
m1: T – px1 – Ff1 = m1a
m2: px2 – T – Ff2 = m2a


Bloc 2. Dinàmica.
a) Suposant que no hi ha fregament.

Si no hi ha fregament, Ff1 = Ff2 = 0. Per tant:
b) Suposant que el coeficient de fregament entre els plans inclinats i les

masses val 0,08.
26. Un home tira de dos trineus amb una força de 117,6 N que forma un angle
de 45° amb l’horitzontal (fig. 3.72). Si els dos trineus tenen una massa de
15 kg i el coeficient de fregament dels trineus amb la neu és de 0,02,
calculeu:


Bloc 2. Dinàmica.
a) L’acceleració dels trineus i la tensió de la corda que els uneix.

Cos 1
F cos 45° – T – Ff1 = m1a
p1 – N1 – F sin 45° = 0
F cos 45° – T – N1 = m1a
N1 = p1 – F sin 45° =
= 15 · 9,8 – 117,6 sin 45° = 63,84 N
117,6 cos 45° – T – 0,02 · 63,84 = 15a
81,88 – T = 15a
Cos 2
b) El valor de la força perquè els trineus es moguin amb velocitat

constant.
Cos 1
Cos 2


Bloc 2. Dinàmica.
27. En el sistema de la figura, m1 3,8 kg, m2 5,2 kg, i els coeficients de

fregament estàtic i dinàmic entre les masses m1 i m2 i el pla horitzontal
valen 0,28 i 0,23, respectivament. Determineu:
a) El valor mínim de la massa del cos que penja, m3, per tal que el sistema
comenci a moure’s, Quin és el valor de les tensions en les cordes en
aquest cas?
b) L’acceleració del sistema i el valor de les tensions en les cordes, una
vegada iniciat el moviment.
Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa, en l’eix X, per a m1 i m2, i en l’eix Y,
per a m3, i sumem les tres equacions:
a) Tot just quan el cos comença a moure’s, a = 0, = e:
Nota: Els resultats que surten al llibre, 3,51 kg, 14,52 N i 34,40 N, són
erronis; els correctes són els que es donen en aquesta solució: 2,52 kg,
10,43 N i 24,70 N.
b) Aïllem a i calculem T1 i T2 tenint en compte que ara = d = 0,23:
Nota: Els resultats que surten al llibre, 0,35 m/s 2, 13,99 N i 33,17 N, són erronis;
els correctes són els que es donen en aquesta solució: 0,38 m/s 2, 10,01 N i
23,73 N.


Bloc 2. Dinàmica.
28. Es volen moure els dos cossos de la figura fent una força F de valor 80 N
que forma un angle 35° amb la superfície horitzontal. El cos que està
sobre el pla inclinat, d’inclinació 45°, té una massa de 34 kg, i el pla
presenta un coeficient de fregament de 0,18. El cos que està sobre la
superfície horitzontal té una massa de 41 kg, i el coeficient de fregament
que presenta aquesta superfície és de 0,21. Determineu l’acceleració que
assoleix el cos, el valor de les forces de fregament, el de les forces normals
i el de les tensions a la corda.
Diagrama de forces:
Determinem el sentit del moviment:

px1 = m1 g sin = 34 · 9,8 · sin 450 = 235, 61 N
Fx = F cos = 80 · cos 350 = 65,53 N
Com que px1 > Fx , el sentit del moviment és l’indicat a la figura.
Calculem les normals N1 i N2 aplicant la segona llei de Newton a cada massa en els
eixos Y respectius:
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa en els eixos X respectius, sumem
les equacions, i calculem a i T:


Bloc 2. Dinàmica.
29. Hem penjat diferents masses d’una molla, n’hem mesurat les longituds i
hem obtingut els resultats següents (taula 3.2):
m(g) 0 10 20 30 40
y(cm) 5,5 7,8 10,1 12,4 14,7
a) Quina és la constant de la molla?

La longitud y0 de la molla és 5,5 cm = 0,055 m, ja que és la longitud quan no hi
penja cap massa (m = 0).
Calculem k amb els quatre parells de valors restants, expressant els valors en
unitats del SI:
En tots els casos, k = 4,3 N/m.

b) Quina és la longitud de la molla quan hi pengem una massa de 17 g?
m = 17 g = 0,017 kg ® mg = k(y – y0) ®
® 0,017 · 9,8 = 4,3 · (y = 0,055) ®
c) Quina massa hi pengem quan l’allargament experimentat per la molla

és de 5,1 cm?
L’allargament és Dy = y – y0 = 5,1 cm = 0,051 m.
Per tant, mg = k Dy ® m · 9,8 = 4,3 · 0,051 ®


Bloc 2. Dinàmica.
30. Es vol construir un dinamòmetre amb un cilindre que té una longitud total
de 19,2 cm, i una molla de longitud natural 8,8 cm. Si el dinamòmetre ha de
quedar calibrat per a una mesura màxima de 2,5 N, quina constant elàstica
ha de tenir la molla? Quina longitud total assoleix la molla si s’aplica una
força d’1,2 N?
Dades:
y0 = 8,8 cm = 0,088 m
y = 19,2 cm = 0,192 m
F = 2,5 N
Apliquem la llei de Hooke i aïllem k:
La longitud total y’ quan s’aplica una força F’ d’1,2 N és:
31. En la situació indicada a la figura 3.66, tenim un cos de massa 250 g

enganxat a una molla, que va solidària amb un vagó de tren. Si la molla té
una constant elàstica de 15 N/m, i no hi ha fregament entre el cos i la
superfície del vagó, determineu l’allargament que experimenta en les
situacions següents:
Dibuixem el diagrama de forces:


Bloc 2. Dinàmica.
a) El vagó es mou cap a l’esquerra amb acceleració constant d’1,6 m/s 2.

a = –1,6 m/s2 ® L’acceleració és negativa perquè el vagó es mou cap a
l’esquerra. Per tant:
La molla s’estira 2,7 cm.

b) El vagó es mou cap a la dreta amb acceleració constant de 2,8 m/s 2.
a = 2,8 m/s2 ® Ara l’acceleració és positiva (el vagó es mou cap a la dreta). Per
tant:
La molla es comprimeix 4,7 cm.

c) El vagó està en repòs.
a = 0 ® El vagó està en repòs. Per tant:
La molla roman amb la seva longitud en repòs.

32. Una molla té una constant elàstica de valor 250 N/m i està situada
paral.lelament a un pla inclinat un angle de 50°. La molla està fixada a la
part superior del pla i pengem del seu extrem inferior un cos de massa
desconeguda. Si la molla s’allarga una longitud de 7,5 cm, quant val la
massa del cos, si suposem que no hi ha fregament? Trieu la resposta
correcta:
a) 2,5 kg b) 4,6 kg c) 1,7 kg d) 3,4 kg
L’opció correcta és la a) 2,5 kg.
Comprovem-ho:
Diagrama de forces:


Bloc 2. Dinàmica.
33. Una persona és a dins d’un ascensor al damunt d’una bàscula calibrada en
newtons.
La força que indica la balança és la força normal, N. Si apliquem la segona llei de

Newton, tenim:
a) Si l’ascensor puja amb acceleració de 3,1 m/s 2 i la bàscula assenyala

774 N, quina és la massa de la persona?
b) En quina situació la bàscula indica 522 N?
És a dir, quan l’ascensor baixa amb una acceleració de –1,1 m/s2.

c) En quina situació la bàscula indica exactament el pes de la persona?
N = p = mg = 60 · 9,8 = 588 N
588 = 60 (9,8 + a) ® a = 0
Quan l’ascensor puja o baixa a velocitat constant. O quan l'ascensor està quiet.
d) En quina situació indica 0?
N = 0 ® g + a = 0 ® a = –g = –9,8 m/s2
Quan l’ascensor cau lliurement.


Bloc 2. Dinàmica.
34. Un bloc de 2 kg de massa està lligat a l’extrem d’un fil de 20 cm i es troba

damunt d’una taula horitzontal sense fregament; l’altre extrem del fil està
fixat a la taula. Calculeu la tensió del fil si el fem girar a 5 rpm.
Com que no hi ha fregament, la tensió és igual a la força centrípeta:
35. Una massa d’1 kg situada sobre una taula que no presenta fregament
s’uneix a una altra massa de 4 kg mitjançant una corda que passa per un
forat fet al mig de la taula. El cos de 4 kg està en repòs, mentre que el d’1
kg descriu un moviment circular uniforme amb un radi de 0,1 m.
a) Feu un esquema de les forces que actuen sobre cada cos i
especifiqueu-hi les relacions que hi ha entre elles.
b) Calculeu la velocitat amb què es mou el primer cos.
c) Indiqueu quines són les acceleracions tangencial i normal del primer

cos.
36. Es fa girar en un pla vertical una pedra de 3 kg que està enganxada a un fil
de 2 m de longitud. Calculeu:
a) La tensió de la corda quan el cos passa per la part més baixa de la
trajectòria amb una velocitat de 20 m/s.
A la part més baixa tant la tensió com el pes tenen la direcció de l’eix Y:


Bloc 2. Dinàmica.
b) La mínima velocitat que pot tenir en el punt més alt, de manera que el
cos pugui seguir girant.
La velocitat mínima correspon a l’acceleració centrípeta mínima, és a dir, a una
tensió nul.la:
37. Es fa giravoltar una pedra de 25 g en un pla vertical, mitjançant una corda

de 20 cm de longitud:
m = 25 kg
r = 20 cm
a) Quina és la tensió de la corda quan la pedra es troba en el punt més alt
de la seva trajectòria si, en aquest moment, la velocitat lineal que du
és de 4 m/s?
b) Quin és el valor mínim de la velocitat perquè la corda es mantingui

tibada en passar la pedra pel punt més alt de la circumferència que
descriu?


Bloc 2. Dinàmica.
38. Quina velocitat mínima ha de dur un ciclista per poder efectuar un ris de la
mort de 10 m de radi, tal com mostra la figura 3.74?
39. En un parc d’atraccions hi ha un rotor de radi 5 m, dins del qual se situen

cinc persones que es recolzen a la paret interior. Quan el cilindre gira al
voltant del seu eix, les persones que són a dintre queden encastades a la
paret, que presenta un coeficient de fregament d’1:
a) Quina és la velocitat angular mínima del cilindre perquè pugui girar en
un pla vertical sense que ningú se separi de la paret?
b) En el supòsit anterior, quina força exerceix el cilindre sobre les cinc

persones que hi van a dins, si cada una d’elles té una massa de 55 kg?
N = m 2R = 5 · 55 · 1,42 · 5 = 2695 N


Bloc 2. Dinàmica.
40. Una bola de 25 g de massa està lligada a l’extrem d’una corda de 56 cm de

llarg, i gira en un pla vertical amb una velocitat angular constant de manera
que efectua 5 voltes en 7 s. Determineu l’angle que forma la corda amb la
vertical, el valor de la força centrípeta que fa girar la bola i la tensió de la
corda.
Diagrama de forces:
Dades:
m = 25 g = 0,025 kg
r = 56 cm = 0,56 m
f = 5 voltes/7 s = 0,714 Hz
Calculem la velocitat angular amb què gira la bola a partir del valor de f:
= 2 f = 2 · · 0,714 = 4,49 rad/s
Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, dividim les equacions i aïllem a:
La força centrípeta Fc que fa girar la bola és:

2
Fc = m r = 0,025 · 4,49 · 0,56 = 0,28 N
Calculem la tensió T amb l’equació per a Y:
(La tensió T també es pot calcular amb l’equació per a X.)


Bloc 2. Dinàmica.
41. El muntatge d’una atracció de fira consisteix en una anella horitzontal de

3 m de radi, de la qual pengen cordes de 4 m de longitud i massa
negligible. A l’extrem de cada corda hi ha una cadireta de 2 kg de massa.
L’anella gira a velocitat angular constant, al voltant d’un eix vertical que
passa pel seu centre (fig. 3.75).
a) Calculeu la velocitat angular de l’anella quan la corda d’una cadireta

buida forma un angle de 37º amb la vertical.
b) En les condicions anteriors, calculeu la tensió de la corda.
c) Si la tensió màxima que poden suportar les cordes sense trencar-se és

de 796 N i l’atracció gira a la velocitat adequada perquè la corda
continuï formant un angle de 37º amb la vertical, quin és el pes màxim
que pot tenir un usuari de l’atracció sense que es trenqui la corda? A
quina massa (en kg) correspon aquest pes màxim? Considereu
g = 9,81 m/s2
T’ cos  – (m + M) g = 0 ® M g = T’ cos  – mg ®
® M g = 616,1 N
M = 62,8 kg


Bloc 2. Dinàmica.
42. Un automòbil de massa 1 400 kg circula per una carretera horitzontal i de

sobte descriu una corba de radi en 70 m de radi a una velocitat constant de
60 km/h. El coeficient de fregament estàtic entre els pneumàtics i el terra
val 0,5.
a) Quina és la força de fregament necessària perquè l’automòbil pugui
prendre la corba a la velocitat indicada?
b) L’automòbil, pot prendre la corba sense derrapar?
Diagrama de forces:
Dades:
m = 1 400 kg
r = 170 m
v = 60 km/h = 16,667 m/s
Apliquem la segona llei de Newton a l’eix X:
La força de fregament màxima és:
Com que Ffmàx > Fc, l’automòbil pot donar la corba sense derrapar.
43. Un automòbil entra en un revolt de 120 m de radi a 90 km/h. Calculeu el
mínim peralt que ha de tenir la corba si no hi considerem el fregament.


Bloc 2. Dinàmica.
44. Els blocs 1, 2 i 3 de la figura tenen unes masses respectives de 2 kg, 3 kg i

4 kg, i es mouen per efecte d’una força de 17 N efectuada sobre el bloc 1,
com indica la figura. Determineu l’acceleració que assoleixen els blocs i les
forces de contacte que s’efectuen entre si, en els dos casos següents:
a) La força de fregament entre la superfície horitzontal i els blocs és
nul·la.
b) El coeficient de fregament entre la superfície horitzontal i els blocs és
de 0,17.
Esquema i dades
F = 17 N
m1 = 2 kg
m2 = 3 kg
m3 = 4 kg
F21 és la força que efectua el cos 1 sobre el cos 2, i F12, la força que efectua el
cos 2 sobre el cos 1; d’acord amb la tercera llei de Newton, , en mòdul,
F12 = F21.
De la mateixa manera, F32 és la força que efectua el cos 2 sobre el cos 3, i F23,
la força que efectua el cos 3 sobre el cos 1, i tenim que , en mòdul,
F12 = F21.
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa, substituïm F21 per F12 a la
segona equació i F32 per F23 a la tercera equació, les sumem, i aïllem
l’acceleració a:
a) Si m = 0:
F12 = F21 = F – m1 a = 17 – 2 · 1,89 = 13,22 N (equació per a m1)

F23 = F32 = m3 a = 4 · 1,89 = 7,56 N (equació per a m3)


Bloc 2. Dinàmica.
b) Si m = 0,17:
F12 = F21 = F – Ff1 – m1 a = 17 – 0,17 · 2 · 9,8 - 2 · 1,89 = 13,23 N

F23 = F32 = Ff3 + m3 a = 0,17 · 4 · 9,8 – 4 · 0,22 = 7,54 N
45. Considereu una situació com la plantejada a la figura 3.76, en què un cos
de massa m1 es troba sobre un pla d'inclinació a, i està lligat a un altre de
massa m2 mitjançant una corda i una politja que tenen una massa molt més
petita que la dels cossos. Discutiu i calculeu:
Diagrama de forces:
a) Quin ha de ser l'angle d'inclinació del pla, si m1 29 kg, m2 17 kg, i el

conjunt es mou a velocitat constant, si es considera no hi ha
fregaments.
17 · 9,8 – 29 · 9,8 · sin = 0 ®  · 36°


Bloc 2. Dinàmica.
b) Quina ha de ser la relació entre les masses perquè el conjunt es mogui

a velocitat constant, si l'angle val 30°, si es considera no hi ha
fregaments.
c) Com canvia l’apartat b) anterior, quan el pla inclinat presenta un

coeficient de fregament dinàmic de 0,25?
En aquest cas, la segona llei de Newton aplicada a cada cos es considera en les
dues següents situacions, en què a = 0,  = 0,25 = 1/4.
 Hi ha un valor màxim de la massa m2 que si se sobrepassa fa que el sistema
es mogui cap a la massa m2, i llavors:
Per a aquest valor màxim, a = 0, v = constant:

m2g – m1g sin  – m1g cos  = 0 ®
 Hi ha un valor mínim de la massa m2 que quan es fa més petit fa que el

sistema es mogui cap a la massa m1, i llavors:
Per a aquest valor mínim, a = 0, v = constant:

m1g sin  – m1 g cos  – m2g = 0 ®
Entre aquests dos valors de m2, el sistema no es mou.


Bloc 2. Dinàmica.
46. En el sistema representat en la figura 3.73, les masses valen mA = 1 kg,

mB = 2 kg, mC = 5 kg, mD = 0,5 kg. El coeficient de fregament entre els
cossos i la superfície és de 0,2. Calculeu:
a) L’acceleració del sistema.

Cos A
Cos B
Cos C
b) Les tensions de les cordes.

T1 = 6,86 + 1,96 = 8,82 N
T2 = 53,9 – 5,5 · 6,86 = 16,17 N
c) La força que fa la massa D sobre la massa C.
pD – N = mDA ® N = pD – mDa =
= 0,5 · 9,8 – 0,5 · 6,86 = 1,47 N


Bloc 2. Dinàmica.
47. Considereu la situació en què un vehicle es mou durant un cert interval de

temps amb moviment uniformement accelerat sobre un pla horitzontal i hi
ha un cos de massa m que es posa en contacte amb la cara interna de la
seva paret posterior vertical.
a) Discutiu i comenteu quina ha de ser l’acceleració mínima que ha de
tenir el vehicle, per tal que el cos es mantingui enganxat a la paret i no
caigui, si els coeficients de fregament estàtic i dinàmic per lliscament
entre el cos i la paret són e i d, respectivament.
b) Què passa si l’acceleració del vehicle és la tercera part que l’anterior?
c) Què passa si l’acceleració és el doble que la de l’apartat a)?
d) Redacteu un petit informe en què s’expliquin les tres situacions plante-
jades anteriorment, i apliqueu-les al cas en què la massa de l’objecte
és de 125 g, i els coeficients de fregament respectius, de 0,35 i 0,30.
Diagrama de forces:
a) Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, tenint en compte que el cos
no cau verticalment (ay = 0) perquè en tenir el vehicle l’acceleració a
mínima necessària, N també és la força normal mínima per tal que la força
de fregament iguali al pes del cos:
Substituïm la primera equació en la segona:
Tant el cos com el vehicle es mouen amb moviment rectilini uniformement

accelerat amb aquesta mateixa acceleració amín.
b) Si l’acceleració del vehicle disminueix a la tercera part respecte del
valor amín, a’ = amín/3, llavors la força normal també disminueix a la tercera
part; la força de fregament estàtica disminueix al seu torn a la tercera part,
no s’iguala al pes, sinó que és més petita que aquest, i el cos, a més de
moure’s amb la mateixa acceleració horitzontal a’ que el vehicle, també
cau amb una certa acceleració vertical ay ≠ 0. L’acceleració total sobre el
cos és:


Bloc 2. Dinàmica.
c) Si l’acceleració del vehicle augmenta al doble respecte del valor amín,

a’’ = 2 amín, aleshores la força normal també augmenta al doble, i la força
de fregament estàtica continua igualant-se al pes del cos i aquest no cau
verticalment, tal com passa en la situació plantejada a l’apartat a).
d) Dades:
m = 125 g = 0,125 kg
e = 0,35
d = 0,30
 Càlcul de a = amín:
 Si , el cos cau amb una certa acceleració
vertical, com hem dit a l’apartat b), i la segona llei de Newton queda:
L’acceleració total sobre el cos és:
 Si a’’ = 2 amín (l’acceleració augmenta al doble respecte del valor

mínim), la força normal també augmenta al doble, tal com hem dit a
l’apartat c), i la força de fregament estàtica continua igualant-se al pes
del cos i aquest no cau verticalment, tal com passa en la situació
plantejada a l’apartat a). L’acceleració del cos és la mateixa que la del
vehicle:
a’’ = 2 amín = 2 · 28 = 56 m/s2


Bloc 2. Dinàmica.
48. A l’apartat 3.4 de la unitat s’ha plantejat la situació en què un cos que és
damunt d’una superfície inclinada es mou per efecte d’una força paral·lela
a la superfície (exemple 15). Però, què passa si la força que efectuem no és
paral·lela a la superfície, sinó que forma un cert angle amb ella?
a) Redacteu un informe en què s’expliqui què és el que passa en aquest
cas, amb l’ajut d’un esquema, i resoleu de nou l’exemple 15, suposant
que la força F es realitza formant un angle de 15° amb el pla inclinat.
b) Quin ha de ser el valor mínim de la força F que inicia el moviment de la
caixa, si el coeficient de fregament estàtic val 0,45?
Diagrama de forces i dades:
m = 11,5 kg
= 600
= 0,42
F = 125 N
= 150
a) Apliquem la segona llei de Newton a cada eix, aïllem N en l’equació per a
Y, i ho substituïm a l’equació per a X:
b) Si e = 0,45, el valor mínim de F és tal que a = 0, i, així:


Bloc 2. Dinàmica.
49. En el sistema de la figura, en què les dades són m 5,2 kg, m 7,8 kg, 1 2
 24°,  52°,  0,11, determineu:

a) El valor de la massa m per tal que el sistema es mogui a velocitat
3
constant, i les tensions a les cordes en aquest cas.

b) L’acceleració del sistema i les tensions a les cordes quan m 6,8 kg. 3
Diagrama de forces i dades:
m1 = 5,2 kg
m2 = 7,8 kg
= 240
= 520
= 0,11
Apliquem la segona llei de Newton a cada cos:
a) Si el sistema es mou a velocitat constant, l’acceleració és nul·la, a = 0, i,

per tant:


Bloc 2. Dinàmica.
El resultat que surt al llibre a l’apartat a) per a T2, 48 N, és erroni: el

correcte és el que es dona en aquesta solució: 44,47 N.
b) Si m3 = 6,8 kg:
Nota: Els resultats que surten al llibre a l’apartat b), 0,19 m/s2, 6,57 N i
46,74, són erronis: els correctes són els que es donen en aquesta solució:
0,35 m/s2, 7,43 N i 45,72 N.
50. Una molla de longitud natural està lligada al sostre d’un ascensor i del seu
extrem inferior penja un cos de massa 275 g. Determineu la constant
elàstica de la molla, i assigneu un error absolut i un error relatiu per al seu
valor, tenint en compte les seves longituds durant les següents seqüències
d’accions de l’ascensor:
a) L’ascensor està inicialment està en repòs, i la longitud de la molla és
de 17,4 cm.
b) De sobte, l’ascensor es posa en marxa tot pujant de manera que
assoleix una velocitat d’2,4 m/s en un temps de 1,5 s; la longitud de la
molla és ara de 17,9 cm.
c) Continua pujant amb velocitat constant durant 8 s.
d) Finalment, frena i s’atura en un temps de 2 s, i la longitud de la molla
és de 17,0 cm.
a) Dades:
m = 275 g = 0,275 kg
y0 = 14,2 cm = 0,142 m
y = 17,4 cm = 0,174 m
Apliquem la llei de Hooke i aïllem k:


Bloc 2. Dinàmica.
b) L’acceleració de l’ascensor és:
y = 17,9 cm = 0,179 m
F – p = m a ® F = m g + m a ® k(y – y0) = m(g + a)
c) Ara a = 0, de manera que el valor de k obtingut és el mateix que a

l’apartat a).
d) L’acceleració de l’ascensor ara és:
y = 17,0 cm = 0,170 m
La mitjana de les k és:
Els errors de mesura absolut i relatiu són:
El valor de k amb el seu error és:

k = (84,47 ± 0,26) N/m = 84,47 N/m ± 0,3%


Bloc 2. Dinàmica.
51. En aquesta unitat hem considerat situacions en què la força centrípeta és la

força de fregament, i situacions en què ho és la força normal (cas d’una
corba peraltada); però, en aquesta última, s’ha estudiat només el cas en
què la corba no presenta fregament. Considereu ara la situació en què la
corba està peraltada i, a més, presenta fregament.
a) Discutiu i determineu la velocitat màxima a la qual un ciclista pot
donar una corba de radi R en una pista circular de peralt que
presenta un coeficient de fregament estàtic e.
b) Determineu la velocitat anterior per al cas considerat a l’exemple
24 d’aquesta unitat (  25°, R 50 m), però suposant ara que
e 0,45.
c) Per què cal considerar el coeficient de fregament estàtic en aquesta

situació, i no el coeficient dinàmic?
a) Diagrama de forces:
Apliquem la segona llei de Newton a cada eix:
Dividim una equació entre l’altra, simplifiquem m i N, i aïllem v:


Bloc 2. Dinàmica.
b) Substituïm les dades a l’equació per la v obtinguda a l’apartat anterior:

 = 250
R = 50 m
e = 0,45
c) Cal considerar el coeficient de fregament estàtic perquè, a diferència

de les situacions que hem resolt en què hi havia cossos que baixaven per
plans inclinats, i es considerava llavors el coeficient de fregament dinàmic,
ara tenim que el cos no cau per un pla inclinat indicat pel peralt, sinó que
es mou amb moviment circular uniforme mantenint-se sempre a la
mateixa vertical sense caure cap a baix del peralt. Així doncs, si la
velocitat que porta el ciclista és la que hem calculat anteriorment, no es
mou en el sentit indicat pel peralt, si bé la seva tendència és a seguir
aquest sentit i, per tant, cal considerar el coeficient de fregament estàtic.



Docsity Solucionari Fisica 1rbatx 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Docsity Solucionari Fisica 1rbatx 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

solucionari fisica 1rbatx

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

© McGraw-Hill Education 1-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

© McGraw-Hill Education 2-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

3. Comenteu en grup els següents fets i redacteu un petit informe en què es

© McGraw-Hill Education 3-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

d) Si apliquem una mateixa força F a dos cossos, quina és la relació entre

b) El cos es mou cap a la dreta amb acceleració constant de 0,85 m/s2.

å F =ma =34 ×0,85 =28, 9 N

© McGraw-Hill Education 4-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

c) El cos es mou cap a l’esquerra amb acceleració constant de 4,8 m/s 2.

å F =ma =34 ×4, 8 =163,2 N

6. Volem moure una caixa de 25 kg que està inicialment en repòs damunt

7. Indiqueu tres exemples de la vida quotidiana que posin en evidència el

© McGraw-Hill Education 5-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

c) Un avió de 2000 t que vola a una certa altura.

La conclusió que n’extraiem és que, en tots els casos, l’acceleració que

© McGraw-Hill Education 6-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

Apliquem la segona llei de Newton:

© McGraw-Hill Education 7-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

Apliquem la segona llei de Newton a cada massa:

La tensió T també es pot determinar amb l’equació per a m1, F – T = m1a ® T =

© McGraw-Hill Education 8-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

T1x = –T1 cos T2x = T2 cos

a) Els angles i són iguals i de valor 60º.

b) Els angles i valen, respectivament, 55º i 35º.

Considereu g = 10 m/s2 i descomponeu les tensions en components

© McGraw-Hill Education 9-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

15. Indiqueu i expliqueu:

© McGraw-Hill Education 10-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

16. Un cos de 50 kg està damunt d’un pla horitzontal.

Apliquem la llei de Newton:

Inicialment, la força de fregament que actua és l’estàtica, i el cos tot just

Una vegada el cos ja es mou, actua la força de fregament dinàmic. Calculem

© McGraw-Hill Education 11-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

17. La longitud d’una molla és de 20 cm quan l’estirem amb una força

Dividim les dues equacions:

18. Una molla de constant recuperadora k 5 50 N/m i longitud natural

Es calculen els resultats imposant que la suma de forces és igual al producte de la

b) L’ascensor pugi a una velocitat constant?

© McGraw-Hill Education 12-68

Document shared on https://www.docsity.com/es/solucionari-fisica-1rbatx-1/8927274/

19. Per determinar la constant elàstica d’una molla, de longitud

y(cm) 16,6 17,8 19,0 20,1 21,3 22,5

a) Representeu gràficament la deformació experimentada per la molla en

0,010 0,166 0,023 0,098

0,015 0,178 0,035 0,147

0,020 0,190 0,047 0,196

0,025 0,201 0,058 0,245

0,030 0,213 0,070 0,294

0,035 0,225 0,082 0,343

© McGraw-Hill Education 13-68