Unitat 11:

UN COLP A LA DEMOCRÀCIA: LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

  La Guerra Civil fou el fet més important i tràgic de la història d’Espanya al segle XX.
 Es van concentrar molts dels problemes que la societat espanyola arrossegava des
del segle XIX.
 La insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser el resultat de l’oposició dels
sectors conservadors espanyols a la democratització política i al reformisme social de
la Segona República.
 La Guerra Civil també va ser el resultat de les tensions sorgides a Europa: difícil
conjuntura econòmica de la dècada del 1930 com el creixement del feixisme a Itàlia i
del nazisme a Alemanya.
SUMARI

 Els militars que es van revoltar contra la República havien planejat un cop ràpid i
efectiu, però no la possibilitat de provocar una llarga guerra civil. Les autoritats i els
partits republicans tampoc havien comptat amb aquest fet.

FRACÀS DE LA
INSURRECCIÓ DIVISIÓ DEL PAÍS
GUERRA
MILITAR

Gran enfrontament Dimensió Ajuts Exteriors

entre el feixisme i la internacional
democràcia.
CRONOLOGIA
 Les causes de la Guerra Civil

Causes internes Causes externes

• Situació socioeconòmica (economia
agrària subdesenvolupada, condicions
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

de treball precàries...) agreujada per

la crisis mundial. • Revolució rusa i por a l’extensió
• Malestar en l’exèrcit i tradició del comunisme.
d’aquest d’intervenció en la política • Creixement del feixisme.
espanyola. • Tensió europea per les
• Tensions per l’organització territorial reivindicacions nazis.
de l’estat: centralisme front als
nacionalismes perifèrics.
• Estructura social polaritzada.
• Violència al carrer.

Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i

d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat
orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular, elegit
democràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra
sagnant d'àmplies conseqüències.
 A la dècada de 1930, la democràcies europees es trobaven en crisi, exceptuant aquelles ja
consolidades com la Gran Bretanya o França:
- Les repúbliques que es van fundar després de la Primera Guerra Mundial van anar
caient arran de colps d’estat autoritaris, revoltes contrarevolucionàries o moviments
feixistes.
- La República espanyola també va sofrir un colp militar el juliol del 1936.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

1.1 Reacció conservadora i radicalització social

La victòria del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936 va suposar la represa
de les reformes:

 Va estimular la reacció conservadora contra el Govern.

 Mentre que sectors de l’obrerisme i una part de les esquerres es radicalitzaven i
exigien canvis més profunds.

 Va créixer la conflictivitat social.

 La violència es va intensificar, amb atemptats i enfrontaments directes entre forces
contràries (feixistes, tradicionalistes i monàrquics enfronts de socialistes,
comunistes i anarquistes).

El Govern republicà va aconseguir mantenir el control de l’ordre tot i que amb

dificultats i, de vegades, amb mitjans molt expeditius.
 1.2. La rebel·lió militar trenca l’ordre constitucional

 Des de l’inici de l’any 1936, un grup de militars dirigits pel general Mola va planejar un colp
d’Estat contra la República.
 Tenien el suport d’una part dels oficials de l’exèrcit, de l’UME (associació clandestina de
militars antirepublicans) i de forces polítiques extremistes (falangistes, carlins...)
 El general Sanjurjo, exiliat a Lisboa, va ser designat cap del projecte colpista contra la
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

República.
 El 17 de juliol de 1936, es va iniciar el pronunciament a las casernes de Melilla (coronel
Yagüe, cap de la Legió, a Melilla). El dia 18 hi va arribar el general Franco des de Canàries i va
agafar el comandament de l’exèrcit d’Àfrica.
El mateix dia 18, el Alzamiento Nacional, s'estén ràpidament a la península, on es van
revoltar altres caps militars: Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla, Goded a Mallorca i
Cabanellas a Saragossa.
 Van aconseguir implicar destacaments militars, forces militars afins i grups civils armats
(falangistes, requestés...).
  La insurrecció...

Va triomfar en: Va fracassar en:

• Castella i Lleó (Castilla la vella). • Catalunya.
• Navarra. • Comunitat Valenciana.
• Part occidental d’Aragó. • Regió de Múrcia.
• Galicia. • Franja cantàbrica.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

• Balears. • Extremadura.
• Canàries. • Gran part d’Andalusia.
• Algunes ciutats andaluses. •Madrid.
•València.
(Zones agràries amb predomini dels
grans propietaris o de xicotets (Zones més industrialitzades)
propietaris molt conservadors).

La República va mantenir part del territori gràcies a la

mobilització de:
- Les organitzacions obreres i republicanes.
- Les forces policials republicanes.
- Militars fidels a la legalitat vigent i al govern.
Aquesta resistència va frustrar les expectatives rebels.
El país va quedar dividit en dos bàndols.
 1.3. De l’alçament a la Guerra Civil

La rebel·lió va quedar momentàniament paralitzada.

La República va preservar:
 Els centres de poder central i autonòmic.
 Les reserves d’or del Banc d’Espanya.
 Dominava més de la meitat de les províncies.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

 La major part de la flota i de l’aviació.

Però no havia sufocat plenament la revolta.
Els revoltats...
Les institucions republicanes... • Necessitaven traslladar a la península l’exèrcit
• Es van veure desbordades pel poder d’Àfrica: la Legió i les Forces Regulars
adquirit per les forces antifeixistes que indígenes formades per mercenaris
havien derrotat la revolta. marroquins i alguns espanyols que formaven
• El govern va perdre el control dels el sector més aguerrit de l'exèrcit .
carrers i dels mecanismes de coerció.

Les potències feixistes van ajudar als revoltats:

La República es va veure afectada per la
passivitat de les democràcies europees.
Al principi només va comptar amb
columnes de milicians voluntaris, poc
disciplinats i escassament preparats.
 Des del final de juliol, avions italians i
alemanys van traslladar les tropes africanes
mitjançant un pont aeri entre Tetuan i Sevilla.
 També els van proporcionar armes, soldats,
tècnics, diners, etc.

S’INICIA LA GUERRA
 1.4. Espanya dividida en dues
 L’Espanya revoltada incloïa la zona agrària tradicional i algunes ciutats.
 Els que li donaven suport els definien com a “nacionals” (per la seva defensa de la unitat
d’Espanya).
 El seu nexe d’unió era l’oposició radical a la República.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

• Militars conservadors. Els seus objectius eren dispars:

• Falangistes.
• Carlins (Tradicionalistes).
• Part de la Jerarquia eclesiàstica.
• Grups catòlics i monàrquics.
• Sectors econòmics contraris a les
reformes (grans i mitjans
propietaris de terres, industrials,
financers...)
Els organitzadors van manifestar que la
seua intenció era “restablir l’ordre” amb
una dictadura militar i permetre, al cap
d’un temps, la tornada d’un poder civil
fora monarquia o república.
Els monàrquics i la CEDA volien també la
posterior tornada de la monarquia
alfonsina.
Els falangistes pretenien imposar un
règim feixista a la italiana.
Els carlins volien la instauració de la
monarquia tradicionalista.

Alguns militars implicats: Franco (Canàries), Queipo de Llano

(Sevilla), el General Mola (Navarra), Goded (Catalunya), el
General Sanjurjo.
  L’Espanya republicana s'estenia pels centres industrials i les zones d’agricultura
d’exportació.
 Anomenats com a “rojos” per la dreta. Tenia el suport de:

Classes populars:
En general estaven influïts per les
• Obrers.
organitzacions socialistes, comunistes i
• Empleats.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA

anarcosindicalistes.
• Llauradors sense terra.

• Classes mitjanes urbanes. En general donaven suport als diferents

• Intel·lectuals i artistes. partits republicans que formaven el Front
Popular.

F. Garcia Lorca E. Hemingway visiten el

(1898-1936) front republicà.

Tots defensaven la legitimitat republicana i donaven suport al Front Popular, però tenien
interessos diversos:
Sectors simplement reformistes.
Fins a grups revolucionaris socialistes o anarquistes.
 La internacionalització de la Guerra Civil

La revolta no va aconseguir els objectius immediats que pretenia, però la reacció de la

Què va significar la internalització del conflicte?

República tampoc va aconseguir posar-hi fi.

En aquestes condicions l’ajuda estrangera va ser decisiva:

Ràpid suport de les potències feixistes als revoltats.
Abandonament de les democràcies a la República.

Moviment antifeixista de solidaritat internacional per fer costat a la República: les

Brigades Internacionals.
I l’entrada de l’URSS en el conflicte.

 La confrontació ideològica, política, religiosa i de classe va adquirir dimensions

internacionals.
 La Guerra d’Espanya, va ser un esdeveniment que va apassionar i dividir els governants, els
mitjans de comunicació, l’opinió pública i els intel·lectuals:

FORCES DEMOCRÀTIQUES RÈGIMS FEIXISTES

+ en expansió
SOCIALISTES I COMUNISTES (Alemanya/Itàlia).
 L’ajuda exterior
Què va significar la internalització del conflicte?

 Els dos bàndols van rebre ajuda de l’exterior.

INSURRECTES:
1. Ajuda alemanya i italiana en armes (avions, tancs, artilleria, fusells, municions).
2. Alemanya va enviar la Legió Còndor que va fer servir Espanya com a camp de proves (es va
cobrar la seva ajuda en minerals i altres productes necessaris per Alemanya durant la 2a
Guerra Mundial).
3. L’enviament de tropes italià va consistir en una gran unitat, el Corpo Truppe Volontaire de
més de 70.000 militars.
4. També contigents de voluntaris portuguesos, irlandesos i d’altres nacionalitats.
  La República va demanar suport militar a França, però Gran Bretanya la va amenaçar amb no
ajudar-la davant l’amenaça de Hitler.
 França impulsà la creació d’un Comité de No-Intervenció (agost de 1936) amb seu a Londres amb
Què va significar la internalització del conflicte?

l’objectiu de verificar l’acompliment del Pacte de No Intervenció subscrit per 27 països.

 La política de no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la República Espanyola i una
de les causes que fora derrotada, atés que negava a un estat sobirà i legítim el seu dret a adquirir
armes per tal de defensar-se d’una insurrecció.

LA REPÚBLICA
1. Va comprar armaments i productes energètics allà on va poder i com va poder.
2. A la tardor del 1936 la Unión Soviètica va decidir abandonar la seua política de neutralitat i
enviar ajuda militar al govern de la República. Aquesta ajuda es va pagar amb les reserves d’or
del Banc d’Espanya.
3. Tropes de voluntaris de les Brigades Internacionals, més de 60.000 voluntaris d’Europa i
d’Amèrica. En la seva articulació van tenir un paper important les organitzacions comunistes
internacionals.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937
2.1. L’esclat revolucionari

 El govern de la República va tardar a reaccionar a la insurrecció. Ni el president Azaña, ni el

cap del govern, Casares Quiroga, van prendre mesures el dies 17 i 18 de juliol, i es va perdre un
temps vital per a la defensa de la República.
 El 19 de juliol , Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar a José Giral cap de govern.

José Giral...
1. Decideix dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos
policials.
2. Va lliurar armes a les milícies dels sindicats
(anarquistes...) i dels partits del Front Popular
(republicans, socialistes i comunistes).
3. Per combatre les forces revoltades es van crear
columnes de milicians i milicianes en substitució de
l’exèrcit tradicional.

 Les milícies dels sindicats i partits del Front Popular, el sector de l’exèrcit fidel a la
República i la Guàrdia d’Assalt, van ser els que van plantar cara als colpistes i van impedir
l’èxit de colp militar en alguns territoris.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937
Procés revolucionari

Entre l’estiu i la tardor del 1936, el poder de l’Estat va ser substituït per organismes
revolucionaris populars disposats a imposar un nou ordre revolucionari:
Bona part dels homes i dones armats que havien lluitat al carrer per a frenar als colpistes
pensaven que aquest triomf suposava l’emergència d’un nou ordre social i d’un nou poder.
Es van formar comités i organismes diversos amb l’objectiu de dur a terme la revolució social.

- Consell Sobirà d’Asturies, d’Aragó...

- Comité Central de Milicies Antifeixistes de Catalunya.
- Comité executiu Popular a València.
- Nacional del Front Popular (Madrid).

El govern, desbordat, passava a un segon pla en aquest nou escenari dirigit per anarquistes,
socialistes i comunistes.

Les forces revolucionàries van procedir a:

• Persecució dels partidaris de la rebel·lió i d’aquells que representaven el “vell ordre”
capitalista i conservador: empresaris, grans propietaris, religiosos i polítics de dretes.
• Saqueig i incendis d’esglésies i assalt de propietats.
• Col·lectivització de terres, empreses (en part abandonades pels seus propietaris),
transports i serveis.
• Formació de columnes de milicians i milicianes, en substitució de l’exèrcit
tradicional, per combatre les forces revoltades.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937
2.2. El govern de Francisco Largo Caballero (setembre de 1936-maig 1937)

 Al final d’agost del 1936, era evident que les milícies no

aconseguien frenar l’avanç de l’exèrcit rebel.
 D’altra banda, calia posar fi a la violència a la rereguarda
republicans i la dispersió de poders.
 El govern Giral, format exclusivament per republicans, no tenia
capacitat per fer-ho, ja que no representava el conjunt de forces
antifeixistes mobilitzades el 18 de juliol.

Es va optar per formar un govern de coalició dirigit pel líder de la UGT, Francisco Largo
Caballero, integrat per republicans, socialistes, comunistes i un nacionalista basc.

Pel novembre, s’hi incorporen

quatre ministres de la CNT, entre
ells una dona, Frederica Montseny.

L’entrada d’anarquistes a un govern

era un fet extraordinari, que es
produïa com a mesura d’emergència
quan els revoltats es trobaven a les
portes de Madrid.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937
El nou govern va avançar en la recuperació de l’autoritat de l’Estat, per la qual cosa va
impulsar:

 La centralització del poder.

 La supressió d’algunes juntes i comités.
 Es va esforçar a posar límit a la violència.
 Va canalitzar la revolució a traves de les institucions i la justícia per mitjà de tribunals
populars.

També va canviar l’estratègia bèl·lica:

Creació de l’exèrcit Popular, a partir de la mobilització
obligatòria de la població masculina, la incorporació de les
columnes de milicians i els comandaments militars.
Formació de les brigades mixtes (incorporaven
comandaments professionals i tropes procedents de les
milícies).
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937 2.3. La crisi de maig del 1937

Com hem vist, Largo Caballero era partidari de:

1. Posar ordre a la rereguarda.
2. Organitzar exèrcit potent.
3. Controlar col·lectivitzacions.
4. Reforçar vincles classes mitjanes.
5. Reconstruir un Estat fort i centrat en l’esforç bèl·lic.

Aquests canvis van evidenciar tensions dins de les forces antifeixistes:

UN SECTOR SOCIALISTA (Indalecio Prieto) ANARQUISTES

COMUNISTES GRUPS RADICALS (Com el POUM)

Van qüestionar l’eficàcia de Largo  Volien avançar en la revolució i

Caballero per dirigir la guerra. continuar amb les col·lectivitzacions.
Consideraven necessària la unificació del  S’oposaven a la integració de les
comandament en detriment de les milícies en l’exèrcit regular.
organitzacions sindicals i revolucionàries.

Aquestes tensions van derivar en un enfrontament obert en Barcelona (maig 1937)

  EL 3 DE MAIG DEL 1937:
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937

 Les tensions esclaten violentament a BARCELONA quan forces de

la Generalitat procedeixen a desallotjar els anarquistes de la
Telefònica, que havien ocupat i des d’on controlaven les
comunicacions del govern català.
 Es produeix un enfrontament entre els que feien costat al govern
(republicans, socialistes i comunistes) i militants de la CNT i del
POUM.
 S'estén arreu de la ciutat. Formació de barricades durant gairebé
més d’una setmana. El govern central va enviar forces a Catalunya
per controlar l’ordre.
 Balanç: més de 200 morts; derrota dels anarquistes més radicals i
del POUM i una profunda crisi de govern.

Aquests fets van comportar:

1. La pèrdua d’influència de la CNT.
2. La liquidació del POUM.
3. Una crisi política entre els governs central i
autonòmic.
4. La caiguda del govern de Largo Caballero.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937 2.4. L’evolució dels fronts des de juliol del 1936 fins a març del 1937

L’esclat de la Guerra 17 de juliol – Alçament militar de l’exèrcit al Marroc

17-19 de juliol de 18 de juliol – Extensió de la rebel·lió militar a moltes
1936 guarnicions de la Península
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937

La Batalla de Madrid El primer objectiu dels insurrectes era la presa de Madrid,

Juliol del 36 – Març del 37 capital i símbol de la República.

Agost de 1936 – Unificació de la

zona nacional. Després de travessar
l’estret, les tropes d’Àfrica,
comandades pel general Yagüe, van
aconseguir enllaçar amb la zona
insurrecta del nord, després
d’eliminar la resistència de Badajoz.
Setembre del 36 – Franco,
nomenat cap de l’exèrcit sublevat
després de la mort de Sanjurjo en
accident d’aviació. Va ocupar Toledo.
Al final d’octubre, Franco es
trobava a les portes de Madrid.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937
Davant aquesta amenaça, el govern de la
República va decretar la mobilització general per
a salvar Madrid (“No passaran”, “Madrid, tomba
del feixisme”).
Poc després es produeix “la saca” (excarceració
de presos per afusellar-los), que va suposar
l’assassinat de més de 2000 detinguts, com les de
Paracuellos del Jarama.
Novembre del 36 - El govern republicà es va
traslladar a València. La capital queda en mans
d’una junta dirigida pel general Miaja, mentre que
l’estratègia de defensa estava dirigida pel
comandant Rojo, que va impulsar la creació de les
Brigades Mixtes.
Madrid va resistir l’atac frontal i de l’aviació,
defensada per les milícies, les Brigades
Internacionals i una columna anarcosindicalista
arribada des de Barcelona (Durruti).
Franco va quedar encallat.
2. La República en guerra: de la revolució del 1936 a maig del 1937 Fracassat l’intent d’entrar a la capital, els
insurrectes van:
- Continuar amb la conquesta d’Andalusia.
- Decideixen aïllar Madrid.
Franco va decidir continuar amb l’ocupació
d’Andalusia (Gener – Març del 37):
 Ocupació de Màlaga. Assaig de “guerra llampec”
per part de les forces italianes, que van perseguir
de manera despietada els ciutadans que fugien per
la carretera Màlaga-Almeria.

Gairebé en paral·lel va impulsar un nou atac sobre

Madrid, amb dues maniobres que pretenien aïllar-
la i tallar-ne les comunicacions amb València.
Batalla del Jarama, febrer de 1936.
Els insurrectes van aconseguir travessar el riu però
van ser detinguts pels republicans i no van
aconseguir aïllar Madrid.
Batalla de Guadalajara, març 1937.
Les tropes feixistes italianes, aliades de Franco, van
ser derrotades per l’Exèrcit Popular de la República.
Va ser la primera victòria republicana de ressò.

En aquest punt, Franco va canviar d’estratègia. Va renunciar a la conquesta immediata de la

capital i va optar per una guerra de desgast que li permetera:
“Netejar la rereguarda” (aniquilar l’enemic).
Consolidar el seu poder com a “Caudillo”.
Amb aquesta pretensió va orientar el seu objectiu cap al nord.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.1 El govern de Juan Negrín (maig 1937-març 1939)

 L’evolució de la guerra i els fets de maig van precipitar la crisi de govern.

 Largo Caballero va dimitir i Manuel Azaña va encarregar la formació d’un nou govern al
socialista Juan Negrín integrat pels partits polítics, sense els sindicats.
 Per tant, els anarquistes perden influència i s’enforteixen posicions dels comunistes, per la
seua vinculació amb l’URSS, gairebé l’única ajuda a la República.
El nou govern es va comprometre amb l’ordre i es va oposar a la deriva revolucionària :

Va centralitzar el poder.

Va disciplinar la rereguarda.
Va assumir les competències d’ordre públic a Catalunya.
Va reorganitzar l’exèrcit i va procedir a la repressió dels anarquistes i del POUM.

El POUM, acusat de trotskista va ser

il·legalitzat i perseguit. El seu líder
Andreu Nin va ser assassinat pels serveis
secrets soviètics.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 El nou govern va propugnar una política de resistència per mostrar una República sòlida que
convencera les democràcies a abandonar la no-intervenció.
Per això va presentar un Programa de Tretze Punts (abril del 1938), que presentava la
República com una democràcia liberal, eliminava tota ingerència estrangera i proclamava una
amnistia.

1. Garantir la independència d’Espanya.

2. Expulsió de totes les tropes estrangeres d’Espanya.
3. Garantia d’una República democràtica amb un govern de plena autoritat.
4. Referèndum per determinar la forma jurídica i social que havia de tenir Espanya.
5. Llibertat de les regions sense perjudici de la unitat d’Espanya.
6. Llibertat de consciència dels ciutadans garantida per l’Estat.
7. Garantia de la propietat legítima i de l’activitat productiva.
8. Garantia de democràcia per als pagesos i liquidació de la propietat “feudal”.
9. Legislació social que garanteixi els drets dels treballadors.
10. Millora cultural, física i moral de la raça.
11. Exèrcit al servei de la Nació, lliure de tendències i d’influències dels partits.
12. Renúncia a la guerra com a instrument de política nacional.
13. Àmplia amnistia per a tots els espanyols que vulguin reconstruir i engrandir Espanya .

Franco va rebutjar la proposta i va proclamar que “només acceptaria una rendició sense
condicions”.
D’altra banda, el desfavorable desenvolupament de la guerra va empitjorar les tensions internes:
 Negrín, partidari de la política de resistència, només comptava amb el suport dels comunistes.
 Un sector del PSOE i els republicans (inclòs Azaña), consideraven perduda la guerra i volien un
acord amb Franco al preu que fora.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.2. Resistir és vèncer

Des del 1938,

 L’escassetat d’aliments i productes bàsics generava un
malestar creixent.
 Els bombardejos provocaven moltes víctimes i un pànic
terrible.
 El deteriorament de les condicions de vida era alarmant i el
cansament per la guerra s’estenia entre la població.

Negrín tenia l’esperança que la situació internacional

precipitaria Europa cap a la guerra i, que l’enfrontament entre
feixisme i antifeixisme salvaria la República:
 Perquè facilitaria l’ajuda exterior.
 Provocaria la marxa d’alemanys i italians d’Espanya.
D’ací el seu lema “resistir és vèncer”.

 El setembre de 1938, es signa el Pacte de ´Munic.

Gran Bretanya i França reconeixien l’ocupació dels Aquests fets van ser un
Sudets duta a terme per Hitler i claudicaven. cop a les expectatives de
resistència de Negrín.
 Derrota republicana a la Batalla de l’Ebre.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.3. L’evolució bèl·lica (març 1937- juliol 1938)

La Batalla del Nord

Març – Octubre del 1937
 Març- atac a Biscaia (Mola).
Franco va decidir canviar l’estratègia de la guerra:
va abandonar l’atac a Madrid i va traslladar la  L’aviació italiana va bombardejar Durango.
lluita al Nord, a la franja cantàbrica.  Abril del 37 – La legió Còndor, per ordre
de Franco, va destruir Guernika, on van
morir unes 2000 persones, i altres
poblacions de Biscaia.
 Maig del 37 – Fets de Maig a Barcelona
(explicats a l’apartat anterior).
Juny del 37 – Ocupació de Bilbao
Estiu del 37 – Contraofensiva republicana
com intent de distreure la pressió al front del
nord: batalles de Brunete (Madrid) i de
Belchite (Aragó).
Agost del 37 – Ocupació de Cantabria.
Octubre del 37 – Ocupació d’Astúries.
 Amb aquestes conquestes, Franco
aconseguia el control de les indústries
bàsiques de guerra d’aquests territoris.
 Títol: Guernika Estil: cubisme, expressionisme, surrealisme
Autor: Pablo Picasso (1881-1973) Técnica: oli
Cronologia: 1937 Suport: tela: 3,51 x 7.82 m

Localització original: Pavelló Español de l’Exposició Internacional de París de l’any 1937.

Localización actual: Museo Nacional Centro de Arte reina Sofía.
BELCHITE
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939
Ofensiva republicana contra Terol
Hivern 37 – estiu del 38
 El nou exèrcit republicà, amb l’intenció de
prendre la iniciativa, va desencadenar diverses
ofensives.
 Batalla de Terol, hivern 1937-1938. Ocupació
republicana de la ciutat que es va mantindre
fins a febrer de 1938.
 Els republicans no van poder mantindré Terol
per la contraofensiva franquista.
 Aquesta contraofensiva va continuar per terres
d’Aragó, i, a través del Maestrat, van arribar
fins al Mediterrani. Van entrar a Vinaròs el mes
d’abril.
 El territori republicà va quedar dividit en dues
zones. Franco, en conter de atacar Catalunya,
va preferir continuar cap al sud i ocupar
Castelló i València (capital de la República).
 Almassora es bombardejada els dies 14 i 15 de
juny (moren unes 40 persones). El dia 15 de
juny entren les primeres tropes nacionals.
 Construcció de la línia XYZ de trinxeres
republicanes per a la defensa de València.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.4. La batalla de l’Ebre (juliol –novembre 1938)
La Batalla de l’Ebre
25 de juliol-14 de novembre del 38
Última fase de la guerra.
 El general republicà Vicente Rojo va plantejar la
Batalla de l’Ebre amb un triple objectiu: mostrar una
república capaç de resistir, frenar l’ofensiva franquista
contra València i restablir la unitat del territori republicà.
 Va començar el 25 de juliol amb l’atac republicà que
va travessar el riu Ebre i van arribar a Gandesa, on les
tropes van quedar estancades.
 Franco va enviar grans reforços, incloses les aviacions
alemanya i italiana, i va aconseguir parar l’atac.
 Els combats van ser especialment durs, es van
prolongar durant tres mesos, fins que les tropes de
Franco van fer retrocedir als republicans fins el punt de
partida.
 29 de setembre de 1938 – Pacte de Munic. S’esvaeixen
les esperances d’ajut de les democràcies a la República
Espanyola
 El que quedava de l’exèrcit republicà va travessar de
nou el riu Ebre el novembre del 1938.
 Va ser la batalla més dura de la guerra. Entre 7500 i
15000 morts al bàndol republicà; i entre 6500 i 1000 al
bàndol franquista.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.5. La derrota republicana

Ocupació de Catalunya  Després de la Batalla de l’Ebre, l’exèrcit republicà va

Gener – febrer del 39 quedar molt danyat i sense capacitat per defensar
Catalunya.
 Les tropes de Franco van entrar a Barcelona el gener
del 1939 sense gairebé trobar-hi resistència.
 Milers de persones, incloent-hi el govern de la
República i de la Generalitat van marxar cap a l’exili,
perseguits per l’exèrcit rebel i sotmesos a l’atac de
l’aviació italiana.

Foto: Robert Capa

 El 10 de febrer, els nacionals van arribar a la frontera

francesa i la van tancar.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939
Zona Centre  Febrer de 1939 – La República no disposava de
Gener – Març del 39 cap més territori que l’anomenada zona Centre
(Madrid, Conca, Albacete, Ciudad Real i la regió
mediterrània des de València fins a Almeria).
 Malgrat que Negrín volia resistir i continuar la
guerra, no va haver cap batalla important.
 Març de 1939 – França i el Regne Unit
reconeixen el govern del general Franco.
 Pocs dies després Azaña presenta a París la seua
dimissió com a President de la República.
 Març del 39 – El coronel Casado, cap de la
defensa de Madrid, va impulsar un colp d’estat
contra Negrín. Pretenia negociar la rendició amb
Franco.
 Això va provocar un enfrontament intern i va
facilitar l’ocupació de Madrid.
 Franco no va acceptar cap condició per a la
rendició.
 29 de març – Ocupació de Madrid sense
resistència.
 30 de març – Ocupació de València i Alacant.
 1 d’abril – FINAL DE LA GUERRA.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939

EN EL DIA DE HOY, CAUTIVO Y DESARMADO EL EJÉRCITO ROJO, HAN ALCANZADO

LAS TROPAS NACIONALES SUS ÚLTIMOS OBJECTIVOS MILITARES.
LA GUERRA HA TERMINADO.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 3.6. Les conseqüències immediates de la guerra

Mort, carestia i destrucció

Les conseqüències de la guerra van ser terribles:

 En nombre de víctimes: mes de 600 000 morts.
• Més de 100 000 a causa de la violència dels revoltats.
• Més de 55000 en la violència de la rereguarda republicana.
• Més d’11000 morts a les ciutats per l’aviació franquista, italiana i alemanya.
• I més de 1000 per l’aviació soviètica i republicana.
 Ferits, mutilats i desapareguts.
 La fam i la manca de productes bàsics. La desnutrició va provocar malalties i, fins i tot,
morts.
 Pèrdues materials:
• Destrucció de part de les infraestructures i comunicacions.
• Milers d’habitatges afectats pels bombardejos.
• Camps de conreu i ramaderia devastats.
 Fort endeutament per l’ajuda militar prestada per Hitler i Mussolini.
 La guerra va destruir el sistema democràtic de la Segona República, que va ser substituït per
una dictadura de llarga durada.
3. La República en guerra: des de maig del 1937 a la derrota del 1939 La població desplaçada: refugiats i exiliats
 Durant la guerra, prop de 13.000 xiquets i xiquetes, van ser
embarcats amb destinació a països europeus i americans i a la
Unió Soviètica.
 Cap al final de la guerra, persones de tota Espanya i milers de
soldats en retirada es van concentrar a Catalunya per passar la
frontera francesa. Més de 470 000 persones van partir cam a
l’exili.
 Van passar a ser desplaçats o refugiats, amb les condicions de
misèria i inseguretat que això generava.

 Alguns va ser reclosos en camps de refugiats improvisats a les platges properes a Argelers i
Sant Cebrià.
 Els problemes d’alimentació, allotjament, escolarització, sanitat, higiene, etc. Van suposar una
tasca organitzativa per tal d’acollir i atendre una població formada majoritàriament per
dones, nens i ancians.
 La violència i la repressió van assolir dimensions extraordinàries a les rereguardes, no només pel
seu volum sinó també per les seues característiques.
A la zona republicana la persecució no va ser tant un fet institucional com obra de grups
autònoms i incontrolats que van actuar fins que el govern va poder recompondre la seua
autoritat.
 Van tenir lloc assassinats, els anomenats “paseos” i detencions il·legals a les txeques (presons
LA VIOLÈNCIA A LES RERAGUARDES

clandestines).
 Esdeveniments més greus: assassinats a la presó Model de Barcelona i a Paracuellos del
Jarama (Madrid).
A la zona rebel (“nacional”) la repressió i el terror formaven part de la política institucional del
nou règim totalitari.
Eren un instrument indispensable per fer-se amb el poder, destruir la República i implementar
un tipus de societat en la que no tenien cabuda els “enemics” de l’Espanya nacional.
 Es va procedir de manera sistemàtica a l’eliminació física dels enemics.
 Va ser una repressió d’Estat que va perdurar en el temps.
 En la zona nacional, durant la guerra, es va anar construint un nou estat. En acabar la contesa ja
s’havien establert les bases de la dictadura.
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

4.1. Un nou poder: Franco, “caudillo” únic

 A la “zona nacional”, els militars revoltats van proclamar l’estat de guerra i van assumir plens
poders mentre esperaven que el general Sanjurjo, exiliat a Portugal, n’agafara el comandament.
 El 20 de juliol de 1936, la mort del general Sanjurjo, que era considerat el cap del moviment
colpista i el fet que el fracàs de la insurrecció fos l’inici de la guerra va plantejar un problema de
lideratge.
 El 24 de juliol es crea a Burgos la Junta de Defensa Nacional, formada per militars: Mola,
Franco i Queipo de Llano i presidida per Miguel Cabanellas (que era el general més antic).

La Junta de Defensa Nacional es crea com a òrgan de govern i

direcció.
• No tenia atribucions militars.
• Governava el territori ocupat.
• Va prohibir l’activitat de tots els partits polítics del Front Popular.
• Va suspendre la Constitució.
 Per a la direcció de la guerra, durant els primers mesos el
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

general Francisco Franco va anar guanyant partidaris i va

consolidar el seu lideratge:
 Va alliberar l’alcàsser de Toledo.
 Hitler i Mussolini el van reconèixer com a interlocutor
únic per negociar el suport a la insurrecció.
Poc després es procedia a unificar el comandament polític
i militar i Franco comença a concentrar els poders de
l’Estat:
 El 30 de setembre el triaren com a cap de l’Alzamiento.
 L’1 d’octubre del 1936, es publicà el decret que el nomenava Cap d’Estat i Generalísim
dels Exèrcits espanyols i va traslladar el seu quarter general a Salamanca.
 La Junta de Defensa és substituïda per una Junta Tècnica, amb seu a Valladolid i Burgos, i
es va organitzar en comissions (Hisenda, Justícia...), les decisions de la qual, en última
instància havien de ser aprovades per Franco.
 En 1937 és nombrat cap del partit únic.
 En 1938, president del govern.
 Va adquirir la condició de “Caudillo” (seguint els exemples del Führer o el Duce).
 4.2. El sistema repressiu
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

L’extermini de l’enemic va ser la premissa que va caracteritzar l’ocupació dels territoris.

L’estat de guerra es va estendre a tot el territori nacional,
Es va implantar la justícia militar per castigar a tots aquells que s’oposaren a l’alçament:
• Els detinguts s’havien de jutjar en consell de guerra.
• Eren judicis ràpids i sense garanties jurídiques.
• Aquells que defensaven la República enfront de l’alçament, se’ls aplicava el delicte de
rebel·lió militar o sedició, amb penes molt elevades que podien arribar a la pena de mort.
 Mentrestant es promovia una violència directa contra els republicans, que va provocar milers
de morts, de cadàvers a les cunetes, o que van ser enterrats en foses comunes.

Des de l’agost del 1936, i a mesura que avançava la guerra,

les autoritats nacionals van anar creant camps de
concentració per als presoners de guerra. Fins al 1947 hi van
arribar a passar uns 700000 captius:
 Els presoners es classificaven per la seua adscripció
ideològica:
• Els “afectes” al règim eixien en llibertat.
• Els “desafectes lleus” eren obligats a treballs forçosos en
batallons de treballadors.
• Els “desafectes” eren traslladats a la presó per a ser
jutjats per tribunals de guerra.
 A la província de Castelló va haver almenys 12 camps de
concentració:
 Alguns provisionals com: Azuébar, Borriana-Nules Xilxes,
Moncofa (+ de 3500 presoners), El Toro-Barracas, Pina de
Moltalgrao, Segorb, Soneja (+ de 12300 presoners), Sot de Ferrer
(+ de 12100 presoners) i la Vall d’Uixò (1500 presoners).
 Almenara: Camp estable. Situat primer inicialment en el camp de
futbol i després en un terreny envoltat de filat, habilitat als afores
de la localitat, molt prop de l'estació de ferrocarril. Va congregar
a més de 3.000 presoners. Va operar, almenys, entre el 8 d'abril i
juny de 1939.
 Castelló: Camp estable situat en la caserna de San Francisco que
va tindre, com a mínim durant els tres primers mesos del seu
funcionament, un important apèndix en la plaça de bous. Va
operar des de juny de 1938 fins a, almenys, setembre de 1939. Es
conserva la plaça de bous i un dels edificis de l'antiga caserna.

Fitxa classificatòria d’un presoner del camp de concentració de Borriana.

Caserna de San Francesc que va funcionar com a camp de

Presoners en un camp de concentració del franquisme. Biblioteca Nacional. concentració a Castelló. Col·lecció. J.Prades.
 4.3. La imposició de l’Espanya única
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

La imposició d’una Espanya única i uniforme, basada en els valors de la tradició i de

l’imperi, va suposar la fi de la descentralització d’Espanya i dels sistemes autonòmics
aprovats per les Corts republicanes.

Derogació dels concerts econòmics de Biscaia i de

Guipúscoa com a càstig per no haver-se sumat a la revolta.
L’ocupació del País Basc
(1937)
Manteniment del concert econòmic d’Àlaba i el Conveni de
Navarra per ser províncies “leials”.

Abolició de l’Estatut de Catalunya. Això va comportar:

L’ocupació de Catalunya - La supressió de les institucions (Generalitat...).
(març 1938) - La repressió de qualsevol expressió diferencial: parlar la
llengua catalana en l’esfera pública i cultural i dels
símbols de la catalanitat.
 4.4. La guerra, una croada
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

Els insurrectes van rebre el suport de: els sectors conservadors catòlics, d’una part dels
clergues i de la majoria de la jerarquia eclesiàstica.
Des del 1931, havien demostrat la seua desconfiança en la República, la seua oposició a la
legislació laica i la seua defensa dels privilegis de la institució.

 La mobilització religiosa va ser inmediata

després del 18 de juliol i va comportar una
participació activa en la defensa de la
Espanya tradicional.
 Paral·lelament, la forta violència anticlerical
que va esclatar a la rereguarda republicana
va potenciar aquesta adhesió a l’alçament.

 Es va construir la visió de la guerra com a “croada” que va quedar oficialment establerta el

juliol de 1937 en la Carta Pastoral Col·lectiva dels Bisbes espanyols en suport dels revoltats,
que va tenir un important ressò internacional.
 Hi defensaven que l’alçament havia impedit el triomf d’una revolució comunista a Espanya
i presentaven l’Església com a víctima.

EXEPCIONS: sacerdots bascos, democratacristians..., que van pagar la seua vida la seua
fidelitat a la República.
 4.5. El partit únic: el decret d’unificació
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

• Els insurrectes havien prohibit tots els partits que formaven part del Front Popular i tots
els sindicats de classe.
• Només eren legals: Falange Española y de las JONS (el cap del partit, Jose Antonio
Primo de Rivera, havia estat executats pels republicans) i la Comunión Tradicionalista
(carlins). Es toleraven la CEDA i els monàrquics.
• Tenien projectes diferents i la seus participació en l’alçament era diversa, la qual cosa
potenciava les tensions entre les forces polítiques que donaven suport a la revolta militar.
• Per posar fi a aquesta situació, Franco, inspirant-se en el model de Estat feixista italià i
alemany, de partit únic i un cap amb plens poders, va promulgar el Decret d’Unificació
(19 d’abril de 1937).
• Franco = Cap Nacional.
FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS JONS
• Uniforme: camisa blava
(fusionava falangistes i carlins en un partit únic, i en el qual
de la Falange, boina roja
havien d’integrar-se totes les altres forces polítiques).
dels carlins i salutació
feixista amb el braç alçat.
Serà la gran estructura política i social del règim.

Els carlins o falangistes que es van oposar a la unificació

van ser silenciats mitjançant el desterrament o la presó.
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI 4.6. El govern de Burgos

El procés d’institucionalització del nou Estat franquista culminà el gener del 1938, amb la
formació del Primer Govern de la zona nacional.

Cap de l’Estat
FRANCO CAUDILLO
Cap del Govern D’ESPANYA

 Hi va incorporar membres de les diferents tendències i sectors: militars, falangistes,

tradicionalistes, catòlics...
 Va procedir a desenvolupar un marc legal per a la repressió amb tres disposicions:
• La Llei de premsa: control de l’Estat sobre les publicacions i censura prèvia.
• La Llei de depuració de funcionaris públics: permetia l’expulsió del seu lloc de treball a
aquells que no estigueren compromesos ideològicament amb el nou règim.
• La Llei de responsabilitats polítiques: prohibia partits, sindicats i associacions, i imposava
multes econòmiques a persones denunciades per simpaties i militància republicanes des
del 1934.
També es va emprendre l’organització nacionalsindicalista de l’Estat amb el Fuero del Trabajo
(març de 1938), la primera de les lleis fonamentals del nou Estat, inspirada en el feixisme italià:
• Prohibia els sindicats de classe (UGT, CNT...), les vagues i les reivindicacions obreres.
• Establia un sindicat únic que integrava empresaris i treballadors, sota el control de la
Falange.
 4.7. La victòria
4. L´ESPANYA REVOLTADA: LA CONSTRUCCIÓ D´UN ESTAT TOTALITARI

L’1 d’abril del 1939 Franco va proclamar la

“Victòria”.
La pau no va comportar la reconciliació.
Va continuar la divisió entre vencedors i
vençuts i l’exclusió social dels segons.

El nou Estat:
Desfilada de les tropes franquistes a València, 31 de març de 1939.
S’inspirava en el feixisme.
Defensava un model social basat en el conservadorisme, la tradició i el catolicisme.
La “zona nacional” s’havia convertit en un estat totalitari.

La “zona nacional” havia esdevingut un Estat totalitari.

Totalitarisme és el sistema polític en el qual totes les activitats, tots els aspectes de la vida, (tant
d’ordre social, com polític, econòmic, intel·lectual, cultural o espiritual) estan subordinats als
interessos i ideologia dels governants. En aquest règim no es reconeixen drets i llibertats.
Qualsevol mena d'oposició o crítica a l'Estat i a la ideologia dels governants és reprimida i titllada
de traïció. Els totalitarismes menyspreen i s'oposen a les concepcions liberals i democràtiques de
la vida política. És el líder i el partit qui organitza directament tant la vida privada com la vida
pública. Tota la societat està subjecta a una organització jeràrquica en la qual, fins i tot els
membres del partit i del govern, estan sotmesos a la imprevisible «voluntat del líder». .
 LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA ,1936-1939. (Elaborat per Marcel Duran).
Causes remotes La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l’exèrcit i l’endarreriment ideològic i econòmic.

1. Les Causes
Causes pròximes L’equilibri d’incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes).

Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta i

Què és?
2. Alguns l’exèrcit contra el govern del Front Popular d’esquerres
aspectes Les primeres 48 hores. elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i que
va donar lloc a una guerra sagnant.
importants
Els dos bàndols
A favor En contra

3. La • Règims democràtics i progressistes •

Règim feixista italià
Internacionalització Comitè de No-intervenció • Organitzacions obreres • L’alemanya nazi
• Unió Soviètica • El catolicisme més tradicional
del conflicte • Brigades Internacionals • El règim dictatorial de Portugal

4. Fases a)Primers mesos. b)La segona fase. c)Tercera fase. d) Quarta fase. e) Abril 39
militars de la Juliol 36-març 37 Abril 37 - oct37 Nov37-juny 38 Jul 38-febrer 39
Final de la
Ocupació de
guerra.
La lluita per Ocupació del Arribada al
Madrid. nord Catalunya Guerra.
mediterrani

5. Zona La revolució social Els fets de maig del 37 Govern de Negrín

•
republicana
Milícies populars
• Les col·lectivitzacions • Enfrontament i divisió • Centralització política i militar
• Anticlericalisme entre forces republicanes. • Exèrcit Popular
• Repressió contra burgesos i • Programa dels Tretze Punts.
classes benestants.
6. Zona
Nacional
Construcció d’un nou estat totalitari
Un balanç • Junta de Defensa Nacional
•
7. Epíleg Exili, pobresa i mort.
•
Decret d’unificació-Partit únic (FET-JONS)
Fuero del Trabajo (Lleis fonamentals)
Cap a la dictadura del general
• Violència extrema
Franco, el franquisme.