Solucionaria Bioooologiaa

BIOLOGIA 1 Modalitat
de Ciències
i Tecnologia
GUIA DIDÀCTICA
MATILDE ARIAS, JORDI BARRACHINA,

M. CARME CLOSAS I RAMON FERRER
9 788498 045703
Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Direcció editorial: Dolors Rius

Coordinació de l'àrea: Isaac Camps
Edició: Laura Domínguez

Correcció lingüística: Marta Campo
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell i Morales, S.L.
Disseny gràfic interior: Imma Hernández i Maria Partegàs
Maquetació: Antoni Muñoz i Carolina Madern
Fotografia coberta: Getty Images (H Sing-CMSP)
Primera edició: septiembre de 2008

ISBN: 978-84-9804-570-3
Dipòsit legal: xxxxxxx
Impressió: xxxxxxx
© Matlde Arias, Jordi Barrachina, M. Carme Closas i Ramon Ferrer, 2008, pels textos
© Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic
ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció),
sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap
reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecològic i 100 % reciclable
Índex
PROJECTE
PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
PROGRAMACIONS
PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
PROGRAMACIÓ D’AULA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
n Orientacions didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
n Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
AVALUACIONS
AVALUACIÓ CONTÍNUA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
n Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
n Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
n Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
n Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
n Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
n Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
n Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
n Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
n Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
n Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
n Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
n Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
AVALUACIÓ CONTÍNUA. SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Biologia 1 BATXILLERAT 3
GUIA DIDÀCTICA
PROJECTE
1. PRESENTACIÓ
La biologia és l’estudi dels éssers vius amb una perspectiva i metodologia característiques de les cièn-
cies esperimentals. Per això, els alumnes han d’adquirir tot un seguit d’habilitats pràctiques i un mè-
tode de recerca i de raonament. Han de saber observar, plantejar-se interrogants i poder dur a terme
tota una experimentació a fi de provar les hipòtesis sota condicions controlades i extreure’n conclusi-
ons; han de saber utilitzar els seus coneixements per resoldre nous problemes i fer servir, a més, una
documentació variada. Sens dubte, els continguts d’una programació són importants i, en biologia,
hem de procurar també integrar-hi les adquisicions més recents, tant en extensió com en profunditat,
sense perdre de vista que no hi ha cap programació que es pugui considerar estable. L’essencial serà
donar a l’alumne ocasions de recerca i de descobriment, ja que és a través de l’experiència personal
que podrà arribar a comprendre el mètode científic. Això és el més important.
A l’hora d’elaborar el programa d’aquest manual de biologia, el primer que ens vam plantejar va ser
com calia estructurar-lo perquè fos entenedor i permetés assolir els coneixements desitjats de manera
efectiva i sense salts bruscos.
Per aquesta raó, en comptes de seguir els nivells d’organització, vam optar per una visió cíclica de la
matèria. Així, el conjunt del programa gira entorn de dos eixos: unitat i diversitat, que es desenvolupen
en espiral, de tal forma que en el segon curs de l’ESO retrobem el que hem iniciat a primer.
Comencem amb una visió global de la biologia com a ciència, dels signes de la vida i dels éssers vius.
Aquest primer contacte amb el tema s’ampliarà quan parlem de l’ecologia, a segon.
Continuem amb la bioquímica, que completarem en el curs següent, en què els nois i noies tenen un
bagatge de coneixements més gran, tot reprenent-ne alguns aspectes que ens permetran introduir-
nos en la fisiologia cel·lular.
Seguidament estudiarem la cèl·lula eucariota, però abans farem un petit esbós de la teoria cel·lular i
dels mètodes d’estudi de la cèl·lula, parant especial atenció a la microscòpia. Pel que fa a l’estudi de
la cèl·lula pròpiament dit, viatjarem dels embolcalls cel·lulars al citoplasma i els seus orgànuls, fins a
arribar al nucli. En aquest punt, veurem amb una mica més de detall un tipus de cèl·lula especial: la
neurona.
Un cop analitzada la cèl·lula, en coneixerem a fons els mecanismes de reproducció i els diferents
cicles biològics que existeixen.
En la unitat sobre la genètica mendeliana hem seguit el procés històric del desenvolupament d’aques-
ta disciplina, però, quan ha calgut, hem introduït conceptes més moderns que hem definit en el
moment adequat. Al final hi ha una llista amb les definicions dels termes més significatius per tal de
facilitar-ne l’estudi als alumnes.
Pel que fa a les unitats de genètica molecular i genètica del segle XXI, expliquem els fenòmens de
l’herència des de la seva base, així com els principals aspectes d’enginyeria genètica i les seves apli-
cacions, el clonatge d’éssers vius, les cèl·lules mare, el genoma humà, etc. En tots els apartats hem
intentat donar una idea de la importància que té el seu estudi per a la ciència, la tècnica i la societat,
a fi de ressaltar-ne la utilitat.
6 Biologia 1 BATXILLERAT
Al llarg del text de cadascuna de les unitats hem inclòs activitats, tant teòriques com procedimentals
o de laboratori, que n’afavoriran una millor comprensió. A més, al final s’hi inclou un petit vocabulari,
una lectura relacionada amb els temes treballats, un resum dels continguts principals i un conjunt
d’activitats d’autoavaluació perquè el docent pugui comprovar si els alumnes n’han assolit els conei-
xements necessaris.
Esperem que sigui una bona eina de treball i donem les gràcies a tots els qui han fet possible el
llibre la seva col·laboració, i a tots els companys i alumnes, els suggeriments que ens facin arribar per
millorar-lo.
Els autors i autores
2. ELS MATERIALS
2.1 Llibre de l’alumne

Els continguts de la matèria s’han distribuït en 12 unitats didàctiques.
El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.
Índex de continguts
del CD de l’alumne
GZXjghdhY^\^iVah
eZgVaÉVajbcZ
8?EBE=?7'
Modalitat
de Ciències
i Tecnologia
Esquemes de les unitats
Unitats digitals
Galeria d’imatges
Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.
3.2 Recursos per al professorat

La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per
facilitar la planificació que cada docent fa de la matèria. Conté
les programacions, les orientacions didàctiques, les avaluaci-
ons i el solucionari.
Projecte
PROJECTE
Inclou una presentació i els materials.
GUIA DIDÀCTICA
PROJECTE
Programacions
En la programació de matèria s’inclou el
PROGRAMACIONS
currículum oficial. En les programacions
d’aula es despleguen els objectius, contin-
guts, criteris d’avaluació i competències.
Orientacions i solucionari
ORIENTACIONS
S’hi recopilen les solucions de totes

les activitats.
SOLUCIONARI
Avaluacions
S’hi ofereixen orientacions sobre la manera
de dur a terme l’avaluació de la matèria.
Altres recursos
ALTRES RECURSOS
Aquest apartat conté alguns recursos com-

plementaris per al docent.
Egd\gVbVX^dch
eZgVaegd[Zhhdg
8?EBE=?7'
Modalitat
de Ciències
i Tecnologia
Programacions
de matèria i aula
<j^VY^Y|Xi^XV
^gZXjghdhY^\^iVah 8?EBE=?7'
eZgVaegd[Zhhdg
Modalitat
de Ciències
i Tecnologia
Guia didàctica
Esquemes d’unitat
Unitats digitals
GUIA DIDÀCTICA
PROGRAMACIONS
Programació de matèria
Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat.
Generalitat de Catalunya
INTRODUCCIÓ
El coneixement de la naturalesa dels organismes i del fenomen de la vida ha progressat en les últimes
dècades de forma accelerada i les fronteres de la investigació biològica s’han ampliant notablement.
Del coneixement dels éssers vius com a individus s’ha passat a una millor comprensió dels nivells cel-
lulars i moleculars, intentant interpretar els fenòmens vitals en funció de les interaccions de les subs-
tàncies que els componen. Els continguts de biologia de batxillerat es tractaran des d’aquests nivells
fins als fins als nivells dels organismes i sistemes. La combinació d’aquests dos punts de vista, analític i
global, és la que ha de permetre trobar explicacions als fenòmens estudiats i el seu significat biològic.
Com les altres disciplines científiques, la biologia constitueix un element bàsic de la cultura del nostre
temps; en aquest sentit té un caràcter formatiu general de coneixement científic que ha de permetre
a l’alumnat entendre les relacions entre biologia, tecnologia, medi ambient i societat, i a més a més
valorar l’abast dels coneixements científics i les seves aplicacions. Pel que fa al seu caràcter propedèu-
tic el currículum de biologia inclou tots aquells continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals
que han de permetre abordar amb èxit estudis posteriors, donat que la biologia és una matèria que
forma part d’estudis universitaris de caire científic i és necessària per un ampli nombre de famílies
professionals que estan presents en la formació professional de grau superior.
El currículum de biologia ha de donar una visió àmplia i profunda sobre els mecanismes bàsics que
regeixen el món viu, i ha de promoure una actitud investigadora basada en l’anàlisi i la pràctica de les
tècniques i procediments que han permès l’avenç d’aquesta ciència, considerant els diferents models
presents en el seu desenvolupament. A més, ha de proporcionar eines per interpretar els fenòmens
biològics de manera que l’alumnat sigui capaç d’aplicar els coneixements d’aquesta matèria en situa-
cions diferents a les estudiades a classe i en contextos diferents de l’acadèmic.
Aquesta matèria considerarà tots aquells aspectes que fan de la ciència una activitat sotmesa a contí-
nua revisió, amb grans possibilitats d’aplicació i en directa relació amb la vida quotidiana. Tot això ha
de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes informats i, per això, crítics, amb capacitat de valorar les
diferents informacions relacionades amb la biologia i les seves aplicacions i prendre decisions.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Tot i què totes les disciplines de batxillerat desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències
comuns, la biologia amb la seva particlar forma de mirar el món, ofereix la possibilitat de desenvolupar unes
competències específiques: la competència en indagació i experimentació, la competència en la comprensió
de la naturalesa de la ciència i la competència en comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic.
La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una inves-

tigació en el context de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries, tals com: identificar
problemes; generar qüestions susceptibles de ser investigades; dissenyar i realitzar investigacions;
enregistrar i analitzar dades; treure conclusions; elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i
explicacions; fer prediccions a partir dels models; examinar les limitacions de les explicacions científi-
ques; i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals.
La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica el desenvolupament

alhora d’una comprensió epistemològica de la naturalesa de la ciència i de la construcció del conei-
xement científic. És important que l’alumnat arribi a comprendre que la ciència es distingeix d’altres
formes de coneixement per l’elaboració de models, per l’ús de mètodes empírics, d’arguments lògics
i de l’escepticisme com actitud, per contrastar les hipòtesis i validar les teories i models proposats.
Amb aquesta metodologia els científics s’esforcen en arribar a les millors explicacions possibles sobre
el món real. Donat que l’acceptació de les idees científiques depèn de la contrastació experimental
i observacional, i de la coherència amb altres idees que constitueixen les teories acceptades, el co-
neixement científic és, en principi, susceptible de ser revisat i canviat si es troben noves evidències
que no encaixen en les teories vigents. Cal considerar també els processos socials i els contextos que
condicionen la manera en què s’obté el coneixement científic, es comunica, representa i argumenta
en la comunitat científica i es divulga a la societat. Aquesta comprensió és molt important perquè els
estudiants puguin discernir entre el que és i el que no ho és ciència.
La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic implica apropiar-se

dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la ciència no només per utilitzar-los en
explicacions argumentades, en prediccions o per donar compte dels fets observats, sinó per prendre
decisions informades de com fer ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi, hàbits de
vida saludables i un consum racional i responsable i comprendre el paper que la ciència pot tenir en
el desenvolupament més equilibrat de les diferents regions del món.
CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL

BATXILLERAT
La formació de l’alumnat en els continguts de la matèria de biologia contribueix a l’assoliment de les
competències generals del batxillerat. Pel que fa a la competència comunicativa, aprendre a comuni-
car ciència significa descriure fets i fenòmens, explicar-los i exposar-los, justificar-los i argumentar-los,
i definir-los utilitzant diferents tipologies de llenguatge i formes de comunicació, com el matemàtic, el
visual, l’accional i donar conclusions amb eficàcia i esperit crític. La biologia contribueix a aquesta com-
petència aportant el coneixement del llenguatge de la ciència en general i de la biologia en particular,
que és indissociable al del propi coneixement científic. A més, la biologia ofereix un marc idoni per al
debat i la defensa de les pròpies idees en camps com el de la ètica científica.
Assolir la competència en recerca implica saber analitzar situacions complexes, identificar problemes
i actuar per a solucionar-los. La recerca és part intrínseca de qualsevol matèria científica, de la seva
construcció, dels seus avenços i desenvolupament i ha de ser-ho del seu aprenentatge. La capacitat
creativa i imaginativa pròpies de la recerca contribueixen a augmentar l’autonomia. La biologia con-
tribueix a l’assoliment d’aquesta competència, a través de la utilització dels mètodes i tècniques que
li són propis, com la identificació de preguntes i problemes que es poden respondre a partir de la
investigació científica, la formulació de preguntes i hipòtesis sobre un fenomen susceptible de produir-
se o de ser produït, el disseny i la realització d’experiments per a obtenir la resposta a problemes que
es plantegin, l’anàlisi dels resultats experimentals i el contrast amb els teòrics, i la comunicació dels
resultats basant-se en les evidències i les teories.
Adquirir la competència en gestió i el tractament de la informació es refereix a la capacitat d’analitzar

i sintetitzar informació científica obtinguda a partir de diferents fonts i formats. Des de la matèria de
biologia es pot contribuir a capacitar l’alumnat per a seleccionar i analitzar aquesta informació amb
criteris de qualitat incloent els propis de la biologia, recollir dades, transformar-les en gràfics o taules,
així com comunicar les idees de manera convincent, concisa, unívoca, utilitzant tot tipus de suports. La
competència digital està molt relacionada amb l’anterior pel que fa a la necessitat de cercar, avaluar,
seleccionar i sintetitzar informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements adquirits a
través de la biologia. Així, la matèria dóna la capacitació tècnica sobre el funcionament de programes
i eines digitals, com sensors de captació de dades i microscòpia digital, així com alguns programes de
simulació de fenòmens i processos.
La competència personal i interpersonal fa referència a la capacitat de gestió i organització del temps

personal; d’autoregulació del propi aprenentatge; i de sentir satisfacció en aplicar els mètodes i mo-
dels científics per explicar el món. Des de la biologia es contribueix a assolir aquestes competències
utilitzant la informació procedent de diverses fonts per formar-se una opinió crítica sobre els proble-
mes actuals de la societat, com són la salut, el medi ambient o la biotecnologia, mostrant una actitud
oberta i crítica; sentir-se lliures per valorar críticament el treball propi i aliè; adquirir un bagatge en
epistemologia, ètica, història, sociologia i psicologia de les ciències, per tal d’afavorir una posició crítica
i reflexiva basada en coneixements que tenen com a objecte la ciència i el seu desenvolupament; i
comprendre la naturalesa de la ciència com activitat humana que té un paper clau en la societat actual.
Adquirir la competència en el coneixement i interacció amb el món físic significa tenir una visió i
una possible explicació global dels fenòmens naturals per aplicar-les a situacions reals i quotidianes.
L’apropiació dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la biologia poden contribuir
a avaluar i opinar reflexivament sobre les accions de millora de les condicions de vida de les perso-
nes i de tots els altres éssers vius, fent ús responsable dels recursos naturals, tenint cura del medi i
adquirir hàbits de vida saludables, així com un consum racional i responsable. La biologia també pot
contribuir a la comprensió del paper que la ciència pot tenir en el desenvolupament més equilibrat
de les diferents regions del món.
ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

Els continguts de la matèria s’estructuren en cinc grans apartats: els dos primers corresponen a pri-
mer de batxillerat i els tres darrers a segon. Cada un d’ells té correspondència a un gran àmbit de la
biologia, d’interès per als estudiants de batxillerat com a ciutadans del segle XXI i també com a futurs
estudiants de ciències. L’extensió de cada un dels apartats no és la mateixa, especialment en el cas
dels apartats del segon curs, ja que el tercer és considerablement més ampli, pel que fa als continguts
que s’hi tracten. Els apartats que es presenten són: Del genotip al fenotip; D’una cèl·lula a un orga-
nisme; Intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn; Bacteris i virus en acció;
i Biodiversitat.
En del genotip al fenotip es desenvolupen continguts de genètica. Es tracta de construir les nocions
fonamentals de l’expressió dels gens i la forma en la qual intervenen sobre el fenotip. L’estudi del
model d’herència aplicat a situacions concretes, amb la resolució de problemes, permetrà una visió
a nivell d’individu i l’estudi de les molècules implicades, àcids nucleics i proteïnes, ho farà a nivell
molecular.
En d’una cèl·lula a un organisme s’estudia la cèl·lula eucariota i el seu origen endosimbiòtic. Es fa

èmfasi en el treball pràctic amb el microscopi tenint en compte les característiques del treball científic.
S’estudia el cicle cel·lular així com el seu control i relació amb el càncer.
En intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn es presenten els orga-
nismes com sistemes oberts que intercanvien matèria i energia amb l’entorn. S’estudia el metabolis-
me i s’aprofundeix en el coneixement de les biomolècules energètiques: glúcids i lípids.
En bacteris i virus en acció s’aborda el coneixement de bacteris i virus i la resposta defensiva tant a
nivell cel·lular i molecular com d’organisme. S’inclouen també aquí les principals aplicacions industrials
dels microorganismes i la seva intervenció en cicles naturals.
En biodiversitat es reflexiona sobre la visió explicativa que ofereix l’evolució a la biodiversitat. S’abor-
da aquí el tractament conjunt de l’evolució i l’ecologia.
Els continguts de la matèria es presenten d’acord amb uns objectius que hauran de permetre a l’alum-
nat ser competent en aplicar els coneixements de biologia a diferents contextos i realitats. El primer
apartat presenta continguts de genètica, però no tots els continguts relatius a la genètica estan aquí,
així en el segon apartat de primer curs cal recórrer a la genètica per a poder explicar la diferenciació
cel·lular. També, l’estudi de la transgènesi i dels cicles vitals dels virus a segon de batxillerat, proporcio-
narà l’oportunitat de revisar els continguts de genètica molecular que s’hauran treballat a primer curs.
Aquesta transversalitat de la genètica ha de facilitar la construcció del model.
L’estudi de les biomolècules s’aborda en relació a l’estudi de les seves funcions biològiques; així, àcids
nucleics i proteïnes es treballen en el context de l’expressió dels gens, i glúcids i lípids en relació al
metabolisme energètic. Es fa èmfasi en els aspectes més biològics de l’estructura-funció de les bio-
molècules. El fet d’estudiarles durant els dos cursos, permetrà anar augmentant el detall bioquímic de
forma paral·lela al progrés dels alumnes en la matèria de química.
La major part dels orgànuls cel·lulars es descriuen al mateix apartat, però mitocondris i cloroplasts, es
tracten en d’altres, en relació a les seves funcions. El procés de la fotosíntesi s’aborda amb posterioritat
a la respiració cel·lular, fet que permet tornar a incidir sobre processos d’oxidoreducció en diferents
moments, ajudant així a la consolidació del model funcional.
Es tracta, en resum, d’anar construint els coneixements biològics en espiral, tornant una i altra vegada
a la mateixa qüestió o a d’altres relacionades, a fi i efecte d’anar sumant significats. S’inclouen de
manera explícita dins dels diferents blocs, continguts associats a les activitats pràctiques, a l’ús de les
noves tecnologies i a les competències comunicatives.
CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

Les ciències per al món contemporani, la química, la física i les ciències de la terra i del medi ambient
comparteixen bona part del llenguatge, la metodologia i alguns conceptes amb la biologia. La matèria
de biologia manté unes connexions estretes amb la química, donat l’origen químic de la vida i, per
tant, la naturalesa dels seus constituents bàsics, les molècules de la vida. A més a més, els processos
cel·lulars, nutrició, relació i reproducció, tenen en la seva base reaccions bioquímiques, enllaços i mo-
lècules que es comporten com a tals, tot seguint les lleis de la termodinàmica.
Els processos biològics segueixen els principis i lleis de la física, impregnant especialment aquells
continguts relacionats amb el metabolisme energètic.
Amb les matemàtiques la biologia comparteix el reconeixement de funcions lineals bàsiques, l’apli-
cació de la combinatòria i la probabilitat; l’ús d’unitats de mesura i canvis d’unitat; i l’ús i interpretació
de representacions gràfiques. La utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en
la cerca i captura de dades i interpretació de fenòmens és bàsica en l’ensenyament d’una biologia,
gràcies a les aportacions didàctiques tant d’animacions i simulacions com de la pròpia informació que,
procedent de la xarxa, ajuda a l’actualització dels continguts de la biologia.
L’ús de tots els tipus de llenguatge, oral i escrit, d’esquemes i dibuixos, programes de presentació i
d’altres mitjans per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit formen la base del que
coneixem com a “parlar ciència”. La comprensió de la ciència com activitat humana que influeix en la
societat i els contextos històrics en l’evolució científica ens apropa a la història i a la filosofia i ciutada-
nia. Finalment, l’aplicació dels coneixements per viure saludablement i el reconeixement de la relació
entre l’alimentació, l’exercici físic sobre la salut permet establir relacions amb l’educació física.
CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

Organitzar el currículum d’una matèria al voltant d’un ensenyament- aprenentatge competencial, és
a dir, en el desenvolupament i assoliment de les competències implica la percepció de la utilitat dels
continguts per part del que aprèn, així com la capacitat de transferir-los i aplicar-los a diferents contex-
tos i situacions rellevants. En aquest sentit, és aconsellable estructurar els continguts de les matèries
a partir de situacions problema, de contextos simulats i/o reals, a partir dels quals els diferents con-
tinguts s’aniran desgranant en la mesura que siguin necessaris per a la comprensió del problema. Cal
situar l’alumnat en un paper actiu davant del seu propi aprenentatge, per la qual cosa cal preveure
situacions d’aprenentatge i activitats diverses pel que fa a la forma i continguts. A més d’afavorir del
coneixement, aquestes activitats han d’ajudar a l’alumnat a aprendre com aplicar-lo en un context de
realitat. Una biologia amb sentit per als estudiants ha de mostrar-se vinculada des d’un principi a les
seves possibles aplicacions i en relació amb els problemes que ajuda a resoldre.
La realització d’un nombre significatiu d’activitats pràctiques en el desenvolupament de la matèria

és essencial i obligat per tal de lligar teoria i pràctica i per contextualitzar els aprenentatges i perquè
l’alumnat assoleixi capacitats com ara: identificar problemes, formular una hipòtesi sobre un fenomen
susceptible de produir-se o de ser produït, dissenyar i realitzar experiments per a obtenir la resposta a
problemes plantejats, analitzar-ne els resultats de forma qualitativa o quantitativa, confrontar-los amb
les teories o possibles explicacions fonamentades en les evidencies experimentals i comunicar-ne els
resultats d’una manera coherent i amb claredat en diferents suports. Cal facilitar i promoure el treball
individual i en grup entre l’alumnat i emfasitzar aquells aspectes que requereixin la discussió i el debat
argumentats per resoldre valorar problemes o prendre posicions davant de situacions controvertides
de caire científic amb rellevància social.
És bàsic que l’alumnat adquireixi la competència en l’ús de les tecnologies de la informació i la co-
municació, tant per a la recerca d’informació contrastada com també per a la comunicació de les
recerques realitzades. A més a més aquests nous recursos tecnològics també es posen a disposició
del professorat i alumnat proporcionant instruments per a la captació de tota mena de dades i per a
l’exploració microscòpica, que avui ja són utilitzats pels científics de manera sistemàtica.
També cal recórrer a la discussió i el debat argumentat a partir de les informacions contrastades o les
evidències experimentals o, de forma més general, a partir dels resultats obtinguts en el treball experi-
mental propi i d’altres, utilitzant els models científics disponibles i tot presentant les dades mitjançant
taules, gràfics, imatges, esquemes i presentacions de tota mena.
Els alumnes han de ser igualment capaços d’identificar preguntes que es puguin respondre a través
de la recerca científica, distingir explicacions científiques d’aquelles que no ho són, la qual cosa reque-
reix un coneixement sobre la natura de les ciències, a més de coneixements científics sobre els temes
tractats i la consciència del poder i les limitacions del coneixement científic.
Pel que fa a l’avaluació, cal implementar-la com a forma de regular o autoregular el procés d’aprenen-
tatge de l’alumnat. S’ha d’utilitzar tota mena d’activitats que reprodueixin la complexitat que tenen les
activitats de l’aula, doncs els alumnes aprenen fonamentalment d’acord a com se’ls avalua.
OBJECTIUS
La matèria de biologia del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de els següents objectius:
1. Conèixer i aplicar en diferents contexts els principals conceptes de la biologia i la seva articulació
en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la naturalesa.
Valorar en el seu desenvolupament com a ciència els canvis produïts al llarg del temps i la influèn-
cia del context històric, percebent el treball científic com una activitat en constant construcció, així
com el seu caràcter temptatiu i creatiu.
2. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot valorant
els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous descobri-
ments i la seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives cap a la ciència i la tecnologia.
3. Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre
els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta da-
vant diverses opinions contrastades, i ser capaç de debatre i argumentar les idees pròpies i d’altri.
Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.
4. Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació
d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny i muntatges expe-
rimentals, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens
que s’estudien.
5. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència, interpretar els desco-
briments de la genètica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les seves implicacions
ètiques i socials.
6. Descriure les característiques químiques i les propietats de les biomolècules bàsiques que confi-
guren l’estructura cel·lular per interpretar la seva funció en els processos biològics.
7. Interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, diferenciar els
seus diferents models d’organització i la complexitat de les funcions cel·lulars, i identificar estruc-
tures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies.
8 Analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l’entorn.
9 Analitzar les característiques dels microorganismes i la seva intervenció en nombrosos processos
naturals i industrials. Explicar l’origen infecciós de nombroses malalties provocades per microor-
ganismes i virus i els principals mecanismes de la resposta immunitària.
10 Analitzar la biodiversitat en totes les seves dimensions. Interpretar els diversos models d’organització
dels éssers vius, relacionant la seva estructura i funcionament com a resultat de l’evolució.
11 Comprendre la visió explicativa que ofereix la selecció natural i l’evolució a la diversitat dels és-
sers vius. Analitzar els problemes ambientals de diferent natura en el context del debat científic
actual.
PRIMER CURS
CONTINGUTS
Del genotip al fenotip
• Anàlisi de la relació entre genotip i fenotip i definició del concepte de gen. Estudi de les proteïnes.
Descripció de l’estructura dels aminoàcids i la seva relació amb el medi aquós. Identificació de
la unió dels aminoàcids: formació de l’enllaç peptídic. Diferenciació i significat dels nivells estruc-
turals de les proteïnes. Desnaturalització experimental de proteïnes i la seva significació. Relació
entre estructura i funció dels enzims. Anàlisi dels mecanismes d’acció i control de l’activitat enzi-
màtica. Estudi experimental de l’acció enzimàtica en funció de diferents variables.
• Reconeixement dels àcids nucleics com a portadors de les característiques hereditàries. Anàlisi
de la composició i estructura dels àcids nucleics. Descripció de la morfologia dels cromosomes
i anàlisi de cariotips. Explicació i localització dels processos de duplicació de l’ADN, transcripció i
traducció. Utilització d’animacions i simulacions per ordinador i resolució de problemes en l’estudi
d’aquests processos. Evidenciació de la universalitat i significat del codi genètic. Aplicació del mo-
del d’herència d’un sol caràcter i resolució de problemes d’herència d’un sol caràcter. Significació
de les mutacions gèniques, cromosòmiques i genòmiques.
• Valoració argumentada d’algunes aportacions de la genètica a la salut humana: dilemes ètics en

relació a la detecció precoç de malalties genètiques i la teràpia gènica.
D’una cèl·lula a un organisme
• Caracterització de la teoria cel·lular. Diferenciació de la cèl·lula eucariota i procariota. Explicació de

l’origen endosimbiòtic de la cèl·lula eucariota. Reconeixement de l’estructura i funció dels orgà-
nuls cel·lulars. Concreció d’alguns mètodes d’estudi de la cèl·lula. Identificació d’algunes d’estruc-
tures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. Càlcul de la mida de diferents
estructures cel·lulars a partir d’escales o augments.
• Descripció de l’estructura i la funció d’algunes cèl·lules especialitzades: secretores, musculars,

nervioses. Comunicació entre cèl·lules i missatgers químics, secreció i excreció cel·lular. Descrip-
ció i anàlisi dels diversos sistemes de transport a través de la membrana cel·lular. Experimentació
d’alguns processos de transport.
• Identificació de les fases del cicle cel·lular. Descripció dels mecanismes que controlen el cicle
cel·lular i la disfunció en les cèl·lules canceroses. Identificació de les fases de la mitosi en pre-
paracions microscòpiques i/o microfotografies i animacions. Diferenciació cel·lular: totipotència i
especialització. Anàlisi del procés de diferenciació de les cèl·lules: expressió gènica diferencial al
llarg del desenvolupament embrionari. Caracterització del procés d’apoptosi
• Comparació del tipus de reproducció dels organismes a partir d’exemples de reproducció ase-
xual i sexual. Descripció de l’estructura i funció dels gàmetes. Explicació de la meiosi i justificació
de les seves conseqüències biològiques. Reconeixement de les diferents fases en preparacions
microscòpiques, microfotografies i/o esquemes i animacions. Identificació i localització de mitosi
i meiosi en els diversos tipus de cicles biològics. Diferenciació del diferents mecanismes de de-
terminació del sexe. Resolució de problemes d’herència lligada al sexe.
• Aplicació de les cèl·lules mare en biomedicina. Distinció entre cèl·lules mare embrionàries i adul-
tes. Valoració crítica de les implicacions socials i ètiques del seu ús. Significat i aplicacions de la
clonació.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Química
- Reconeixement de l’estructura de les proteïnes i els àcids nucleics.

- Catàlisi enzimàtica.
- Estudi experimental dels factors que modifiquen l’activitat enzimàtica.
Física
- Utilització del microscopi.

- Transformació d’unitats de mesura.
Matemàtiques
- Càlcul de mides reals de cèl·lules i estructures cel·lulars a partir d’augments o d’escales gràfi-
ques.
- Aproximacions, errors i notació científica.
- Combinatòria: genètica molecular i reproducció cel·lular.
- Probabilitat: genètica.
Educació física
- Hàbits saludables.
Filosofia i ciutadania
- Valoració de les implicacions socials de la genètica.
Llengües
- Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat.
- Valorar i argumentar críticament sobre el binomi salut-malaltia així com sobre algunes de les im-
plicacions socials de la genètica.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca d’informació, la capa-
citat crítica, l’interès per la verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud
oberta a noves idees, el treball en equip, i l’aplicació i comunicació dels coneixements.
2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

3. Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament

del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències i anàlisi,
discussió i comunicació de resultats.
4. Valorar les aplicacions actuals de la genètica en l’obtenció de recursos i les seves aplicacions als és-
sers humans. Escriure textos argumentatius tot valorant críticament les aplicacions de la genètica.
5. Analitzar les bases moleculars de l’herència i de l’expressió dels gens i descriure els mecanismes
de transmissió dels caràcters hereditaris d’acord amb el model d’herència, aplicant-ho a la reso-
lució de problemes de monohibridisme i herència lligada al sexe.
6. Reconèixer la composició i l’estructura dels àcids nucleics i de les proteïnes (fent èmfasi en els
enzims) i relacionar-los amb les seves funcions biològiques. Aplicar els coneixements de genètica
molecular a la resolució de problemes sobre la síntesi de proteïnes.
7. Realitzar experiències de laboratori tot quantificant la influència de diversos factors sobre l’activitat
enzimàtica. Elaborar i interpretar els gràfics resultants de l’experiència.
8. Considerar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, diferenciar entre
els diferents models d’organització cel·lular. Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i des-
criure la seva funció. Interpretar els mecanismes responsables de la transformació de cèl·lula toti-
potent a cèl·lules especialitzades que tenen lloc durant la formació d’un nou organisme. Aplicar el
model de cèl·lula per interpretar estructura i funció en diferents cèl·lules especialitzades. Analitzar
els processos de comunicació intercel·lular.
9. Explicar les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i citoplasma,
comparar i justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges i
inconvenients de la reproducció sexual i asexual. Identificar les diferents fases de la mitosi i meiosi
en preparacions microscòpiques, microfotografies i/o esquemes i animacions.
SEGON CURS
CONTINGUTS
L’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn
• Caracterització dels organismes com a sistemes oberts que intercanvien matèria i energia amb
l’entorn i identificació dels tipus metabòlics dels éssers vius. Càlcul del balanç energètic a nivell
d’organisme.
• Reconeixement de l’estructura dels principals monosacàrids i formació de l’enllaç glucosídic; di-

sacàrids i polisacàrids i de l’estructura dels principals lípids. Interpretació de la relació estructura-
funció dels principals glúcids i lípids. Identificació experimental de la presència de glúcids i lípids
als aliments. Valoració de les aplicacions de la biotecnologia alimentaria: aliments funcionals i
transgènics.
• Reconeixement general de les rutes metabòliques. Comparació entre l’anabolisme i el catabo-

lisme. Anàlisi del significat biològic, a nivell molecular i cel·lular de les principals rutes catabòli-
ques. Diferenciació de les fases de la respiració cel·lular i relació amb l’estructura del mitocondri.
Identificació del paper de l’oxigen en la respiració aeròbica. Anàlisi de les fermentacions com a
degradacions parcials de les biomolècules i la seva aplicació en l’obtenció d’aliments. Recerca
experimental d’alguns factors que intervenen en el procés de la fermentació. Anàlisi del procés
de regulació de les vies metabòliques.
Els bacteris i virus en acció
• Caracterització dels virus com estructures acel·lulars. Descripció de la composició, morfologia i

estructura dels virus. Descripció de cicles vírics. Caracterització del procés de retrotranscripció en
comparació amb els processos generals de transcripció i traducció. Relació del procés d’infecció
víric amb la salut humana: exemples de malalties víriques. Valoració d’algunes de les implicacions
socials de malalties víriques.
• Descripció de la composició, morfologia i estructura bacteriana. Relació de la diversitat bacteriana

amb la seva ubiqüitat, taxa de creixement i capacitats metabòliques. Anàlisi, significació i compa-
ració dels mecanismes d’autoduplicació i parasexualitat bacteriana Anàlisi i valoració del rol dels
bacteris en el cicle de la matèria. Reconeixement de la presència dels bacteris en la vida quotidiana
i les seves aplicacions. Utilització dels microorganismes en processos industrials: agricultura, far-
màcia, alimentació, i bioremediació. Caracterització del procés de transgènesi. Valoració de la seva
importància social i econòmica. Caracterització dels antibiòtics i dels problemes de resistència.
• Caracterització del binomi salut - malaltia. Descripció de les barreres de defensa de l’organisme.
Anàlisi dels tipus de resposta immunitària. Explicació i contextualització de la reacció antigen i an-
ticòs. Interpretació de l’acció del sistema immune pel que fa a les vacunes, als processos al·lèrgics
i al càncer.
• Reconeixement dels avenços de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valo-

ració crítica de l’accés a aquests recursos.
La biodiversitat
• Consideració de la biodiversitat a nivell: individual, poblacional i d’ecosistemes. Definició del con-

cepte d’espècie. Classificació i caracterització dels cinc regnes. Construcció de claus dicotòmiques
i identificació pràctica d’espècies. Anàlisi compartiu de les característiques morfoanatòmiques i
fisiològiques dels cinc regnes.
• Plantejament i debat de l’evolució com un fet. Revisió dels antecedents històrics: lamarckisme i
darwinisme. Identificació i anàlisi de les fonts de la variabilitat genètica: mutacions i recombinació
genètica. Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme, interpretació de la recom-
binació. Identificació i anàlisi dels mecanismes d’evolució: selecció natural, flux gènic i deriva i
aplicació dels mateixos a la interpretació dels diversos mecanismes d’especiació. Interpretació
de l’evolució com un canvi en la freqüència gènica , tot resolent problemes senzills de genètica
quantitativa.
• Anàlisi de la diversitat ecològica en el context dels diversos ecosistemes. Interpretació de la se-

lecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosis. Anàlisi
del flux d’energia com a motor dels ecosistemes i interpretació de la seva complexitat en termes
de producció. Representació esquemàtica i discussió de xarxes tròfiques dels principals biomes.
Reconeixement de la importància dels productors en el manteniment dels ecosistemes i de la
vida a la Terra. Anàlisi i significació de la fotosíntesi. Revisió de l’estructura dels cloroplasts. Expe-
rimentació i/o simulació del procés fotosintètic i indagació sobre els factors que hi intervenen.
Contrastació de la fotosíntesi amb altres formes de producció; significació de la quimiosíntesi.
• Valoració de la importància del manteniment de la biodiversitat. Recerca d’informació d’espècies

en perill d’extinció i accions per a la seva conservació. Reflexió i debat t d’algun problema ambi-
ental global.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

Química:
- Reconeixement general de les rutes metabòliques.

- Càlcul del balanç energètic a nivell d’organisme.
- Reconeixement de l’estructura dels principals glúcids i lípids.
- Experimentació i/o simulació del procés fotosintètic i indagació sobre els factors que hi interve-
nen.
Física:
- Caracterització dels organismes com a sistemes oberts que intercanvien matèria i energia amb
l’entorn.
- Anàlisi del flux d’energia com a motor dels ecosistemes i interpretació de la seva complexitat en
termes de producció.
Ciències de la Terra:
- Anàlisi de la diversitat ecològica en el context dels diversos ecosistemes.

- Reconeixement de la importància dels productors en el manteniment dels ecosistemes i de la
vida a la Terra.
- Utilització dels microorganismes en processos industrials: agricultura i bioremediació.
- Valoració de la importància del manteniment de la biodiversitat.
- Reflexió i debat t d’algun problema ambiental global.
Educació física:
- Caracterització del binomi salut - malaltia.
Historia i filosofia:
- Reconeixement dels avenços de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valo-

ració crítica de l’accés a aquests recursos.
- Valoració d’algunes de les implicacions socials de malalties víriques.
- Plantejament i debat de l’evolució com un fet i dels models explicatius dels mecanismes que la
produeixen. Revisió dels antecedents històrics: lamarckisme i darwinisme.
Matemàtiques:
- Aproximacions, errors i notació científica.

- Funció exponencial: creixements de població.
- Taxes de variació: taxa de creixement d’una població.
- Combinatòria: genètica molecular i reproducció cel·lular.
- Probabilitat: genètica.
- Estadística: Evolució.
Llengües:
- Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

- Valorar i argumentar críticament sobre el binomi salut-malaltia així com sobre alguns dels proble-
mes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Mostrar actituds associades al treball científic, com la recerca d’informació, la capacitat crítica, la
necessitat de verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud oberta a
noves idees, el treball en equip, l’aplicació i comunicació dels coneixements, amb l’ajut de tec-
nologies de la informació i la comunicació, en relació a la salut i la malaltia així com a l’origen i el
manteniment de la biodiversitat.
2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

3. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte les característiques del treball científic: plan-
tejament precís del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experi-
ències i anàlisi i comunicació de resultats.
4. Valorar i argumentar críticament sobre el binomi salut-malaltia així com sobre alguns dels proble-
mes ambientals en les seves causes, processos i conseqüències.
5. Identificar els diferents tipus de glúcids i lípids, i reconèixer la seva funció energètica, de reserva
i estructural, tot relacionant-la amb la seva estructura. Valorar la relació entre salut, alimentació
i l’activitat física. Analitzar els resultats obtinguts en les experiències en relació a la localització i
identificació de biomolècules en diversos aliments.
6. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, el destí dels seus substrats i el paper de l’oxigen
en el procés respiratori aeròbic i localitzar les estructures cel·lulars on es desenvolupen les diferents
rutes metabòliques. Resoldre problemes sobre catabolisme, anabolisme i balanç energètic.
7. Explicar les característiques que defineixen els microorganismes, destacant-ne el paper en els
cicles biogeoquímics, en la indústria alimentària, farmacèutica i en la millora del medi ambient, i
analitzar el poder patogen que poden tenir en els éssers vius.
8. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant la presència d’un
antigen, deduint a partir d’aquests coneixements com es pot incidir per a reforçar i estimular
les defenses naturals. Conèixer els processos desencadenants de les malalties infeccioses més
freqüents i que produeixen taxes elevades de mortalitat en la societat actual, així com valorar la
prevenció com a pauta de conducta eficaç davant la propagació de la malaltia.
9. Comprendre la visió explicativa de la biodiversitat que ofereix el procés d’evolució dels éssers
vius. Aplicar els mecanismes d’evolució per explicar situacions concretes i resoldre problemes
aplicant el model d’herència (dihibridisme), interpretant la recombinació genètica.
10.Caracteritzar les fases de la fotosíntesi i considerar la seva importància per la vida a la Terra. Cercar
informació sobre formes la vida en ecosistemes afòtics. Relacionar i comparar la complexitat de
les xarxes tròfiques amb l’estabilitat i maduresa de diversos ecosistemes i valorar l’impacte dels
seus desequilibris.
Programació d’aula
UNITAT 1
INTRODUCCIÓ A LA BIOLOGIA
Objectius
n Conèixer i aplicar en diferents contexts els principals conceptes de la biologia i la seva articu-
lació en lleis, teories i models, apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la
naturalesa.
n Valorar el desenvolupament de la ciència biològica al llarg del temps i la influència del context
històric, percebent el treball científic com una activitat en constant construcció, així com el seu
caràcter temptatiu i creatiu.
n Fer una anàlisi i valoració crítica dels coneixements biològics i ser conscient dels seus límits i
dels canvis continus a què estan sotmesos els coneixements científics
n Conèixer les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació

d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny i muntatges ex-
perimentals, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenò-
mens que s’estudien.
n Situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència i tècnica, i en la perspectiva

dels problemes que té plantejats la humanitat.
n Establir les diferències i les semblances entre els diversos nivells d’organització cel·lular.
Continguts
n El mètode científic
n La ciència de la biologia
n Els signes de la vida
n Lectura: La vida, patrimoni de la Terra?
Competències específiques
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic, assolint la comprensió de la
naturalesa de la ciència i la seva diferència d’altres formes de coneixement mitjançant l’elabo-
ració de models, l’ús de mètodes empírics i de l’escepticisme com actitud per contrastar les
hipòtesis i validar les teories i models proposats.
n Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència mitjançant la lectura de textos

històrics que permeten desenvolupar alhora una comprensió epistemològica de la ciència
biològica i de la construcció del coneixement científic.
n Competència en recerca, ja que es desenvolupa la capacitat de portar a terme una investigació

en el context de la ciència escolar, aprenent a utilitzar els mètodes i tècniques propis de la
biologia.
n Competència en gestió i el tractament de la informació, capacitant l’alumnat per seleccionar,

analitzar i sintetitzar informació la científica obtinguda a partir de diferents fonts.
Criteris d’avaluació
n Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca d’informació, la
capacitat crítica, l’interès per la verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi
i l’actitud oberta a noves idees, el treball en equip, i l’aplicació i comunicació dels coneixe-
ments.
n Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte les característiques del treball científic:
plantejament precís del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització
d’experiències i anàlisi i comunicació de resultats.
n Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la

i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat.
Temporització
Durada aproximada per a aquesta unitat: 6 hores.
UNITAT 2
MÈTODES D’ANÀLISI I BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES
Objectius
n Diferenciar qulitativament i quantitativament els elements químics de la cèl·lula.
n Conèixer el maneig i la terminologia dels aparells científics, en particular els relacionats amb
les ciències biològiques, per utilitzar-los en les activitats pràctiques.
n Realitzar observacions biològiques sistemàtiques, qualitatives i quantitatives, i treure’n conclu-

sions
n Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre
els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta
davant diverses opinions contrastades, i ser capaç de debatre i argumentar les idees pròpies i
d’altri.
n Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.
Continguts
n La composició química de la cèl·lula: mètodes d’anàlisi
- Preparacions de fraccions cel·lulars
- Mètodes basats en les propietats químiques
- Mètodes basats en les propietats físiques
n Els elements químics, els bioelements i les biomolècules

- Els bioelements
- Les biomolècules
n Les biomolècules inorgàniques

- L’aigua
- Les sals minerals
n Lectura: La matèria viva
n Competència en recerca a través de la formulació de preguntes i hipòtesis sobre un fenomen
bioqímic, el disseny i la realització d’experiments per a obtenir una resposta, l’anàlisi dels re-
sultats experimentals i el contrast amb els teòrics, i la comunicació dels resultats basant-se en
les evidències i les teories.
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic amb la realització d’activitats que
permeten a l’alumne apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels models i dels principis de
la biologia dominant en un cert grau els mètodes i tècniques propis de la matèria per utilitzar-
los en explicacions argumentades, en prediccions i per prendre decisions informades.
n Competència digital ja que la matèria dóna la capacitació tècnica sobre el funcionament de

programes i eines digitals, com sensors de captació de dades i microscòpia digital, així com
alguns programes de simulació de fenòmens i processos.
n Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament
del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, anàlisi i
discussió dels resultats.
n Realitzar experiències de laboratori tot quantificant els diversos elements químics de la cèl-
lules.
n Elaborar i interpretar les dades i els gràfics obtinguts de l’experiència, així com comunicar cor-
rectement els resultats en terminologia científica.
Temporització
UNITAT 3
BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES
Objectius
n Descriure les característiques químiques i les propietats de les biomolècules orgàniques que
configuren l’estructura cel·lular per interpretar la seva funció en els processos biològics.
n Saber identificar i interpretar les principals estructures de les biomolècules descrivint-ne la

funció i reconeixent el caràcter específic que algunes d’aquestes tenen en l’ésser viu.
n Identificar experimentalment algunes de les biomolècules en mostres animals i vegetals.
n Analitzar i relacionar l’absència d’algunes biomolècules amb les deficiències i els trastorns que
aquest fet pot comportar.
Continguts
n Els glúcids
- Monosacàrids o oses
- Òsids
- Funcions biològiques dels glúcids
n Els lípids
- Àcids grassos
- Lípids saponificables
- Lípids insaponificables
- Funcions biològiques dels lípids
n Les proteïnes
- Aminoàcids
- Pèptids
- Estructura de les proteïnes
- Propietats de les proteïnes
- Classificació de les proteïnes
- Funcions biològiques de les proteïnes
n Els àcids nucleics

- Tipus d’àcids nucleics
- Estructura de l’ADN
- Tipus d’ADN
- Tipus d’ARN
- Funcions dels àcids nucleics
n Lectura: L’arquitectura de les molècules vivents
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic mitjançant l’apropiació d’alguns
dels conceptes fonamentals de la bioquímica per poder opinar reflexivament sobre l’ús res-
ponsable dels recursos naturals i l’adquisició d’hàbits de vida saludables, així com un consum
racional i responsable.
n Competència personal i interpersonal utilitzant la informació procedent de diverses fonts per

formar-se una opinió crítica sobre problemes actuals de la societat relacionats amb l’àmbit de
la bioquímica.
n Competència en gestió i el tractament de la informació referida a la capacitat de l’alumnat per

a seleccionar i analitzar aquesta informació amb criteris de qualitat incloent els propis de la
biologia, utilitzant diferents tipus de suports.
n Competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una investi-

gació en el context de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries.
n Identificar els diferents tipus de glúcids i lípids, i reconèixer la seva funció energètica, de reserva
i estructural, tot relacionant-la amb la seva estructura.
n Reconèixer la composició i l’estructura dels àcids nucleics i de les proteïnes i relacionar-los

amb les seves funcions biològiques.
n Dissenyar i dur a terme d’experiències de laboratori per estudiar les biomolècules orgàniques
i aprendre a manipular correctament els estris i instruments utilitzats.
n Elaborar i interpretar la informació i els gràfics resultants de l’experiència.
n Analitzar els resultats obtinguts en les experiències en relació a la localització i identificació de

biomolècules en diversos aliments.
Temporització
UNITAT 4
L’ESTUDI DE LA CÈL·LULA I LA TEORIA CEL·LULAR
Objectius
n Reconèixer l’estructura bàsica i universal de la cèl·lula en els diferents tipus de cèl·lules que hi
ha.
n Interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, diferenciar
els seus diferents models d’organització i la complexitat de les funcions cel·lulars, i identificar
estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies.
n Valorar el desenvolupament de les tècniques de microscòpia, en l’àmbit de la biologia, al llarg

del temps i la influència del context històric.
n Enumerar i diferenciar les diverses tècniques que s’utilitzen en l’estudi de la cèl·lula, dedicant
especial atenció a l’ús del microscopi òptic.
n Analitzar i relacionar les imatges de la cèl·lula obtingudes a partir de diversos mètodes d’obser-
vació, amb la seva estructura tridimensional.
n Realitzar observacions de diferents cèl·lules i organismes unicel·lulars amb tècniques de micros-

còpia òptica, calculant-ne la grandària real, descrivint-ne la forma i observant-hi algunes de les
seves estructures.
Continguts
n Història de la microscòpia òptica
n Preparació de les mostres

- Preparacions per al microscopi òptic
- Preparacions per al microscopi electrònic
n Els tipus de microscopis

- Microscopis que treballen amb llum visible
- Microscòpia electrònica
- Microscopis que funcionen amb altres tipus d’ones
n La teoria cel·lular: una visió històrica
n Els tipus de cèl·lules
n Forma i grandària cel·lulars
n Lectura: Laboratori científic
n Competència en recerca que implica la capacitat de portar a terme una investigació en el con-
text de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries en la utilització dels mètodes i
tècniques pròpies de la microscòpia i la preparació de mostres.

dels conceptes fonamentals de la biologia cel·lular i l’ús de mètodes empírics i de l’escepticis-
me com actitud per contrastar les hipòtesis i validar les teories i models proposats.
n Competència digital mitjançant l’aprenentatge de les tècniques relacionades amb l’àmbit de la

microscòpia digital.
n Competència comunicativa a partir de la descripció detallada de fets i fenòmens que capaciten

l’alumne per formular hipòtesis sobre fenomens susceptibles de produir-se o de ser produïts,
i per explicar, exposar, justificar i argumentar els models científics que hi donen explicació.
n Considerar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius, diferenciar
entre els diferents models d’organització cel·lular.
n Aplicar el model de cèl·lula per interpretar estructura i funció en diferents cèl·lules especialitza-
des.
n Mostrar actituds associades al treball científic, com la recerca d’informació, la capacitat crítica,
la necessitat de verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud oberta
a noves idees, el treball en equip, l’aplicació i comunicació dels coneixements, amb l’ajut de
tecnologies de la informació i la comunicació.
n Assolir una bona capacitat d’observació, la correcta manipulació dels estris i instruments utilit-
zats en el laboratori, així com l’ordre i la netedat en el treball de laboratori.
Temporització
UNITAT 5
EMBOLCALLS CEL·LULARS
Objectius
n Reconèixer l’estructura bàsica i universal de la cèl·lula i, en especial, dels seus embolcalls.
n Descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals dels embolcalls cel·lulars,

explicant-ne la funció.
n Analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l’entorn.
n Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d’hi-

pòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució, disseny i muntatges experi-
mentals, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens
que s’estudien.
Continguts
n La membrana cel·lular
- Estructura i composició
- Funcions de la membrana
- Especialitzacions de la membrana
- Unions cel·lulars
n Les membranes de secreció

- Glicocàlix
- Paret cel·lular
n La matriu extracel·lular
- Composició i estructura de la matriu extracel·lular
- Funcions de la matriu extracel·lular
n Lectura: L’aparició de les membranes?
n Competència en indagació i experimentació mitjançant la proposta d’activitats que inciten a

l’alumne a identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades i disse-
nyar i realitzar experiments per a obtenir la resposta a problemes que es plantegen traient-ne
conclusions a partir de les evidències empíriques.
n Competència en recerca a través de la utilització dels mètodes i tècniques propis de la biologia

cel·lular, desenvolupant la capacitat creativa i imaginativa dels alumnes per identificar pregun-
tes i problemes que es poden respondre a partir de la investigació.
n Identificar els embolcalls de la cèl·lula i descriure la seva funció. Aplicar el model de cèl·lula per
interpretar l’estructura i la funció en diferents cèl·lules especialitzades. Analitzar els processos
de comunicació intercel·lular.
n Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament

del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències i anàlisi,
discussió i comunicació de resultats.
Temporització
UNITAT 6
CITOPLASMA
Objectius
estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies.
n Establir les diferències i les semblances entre els diversos nivells d’organització cel·lular i descriu-
re els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula, explicant-ne la funció.
n Realitzar observacions de diferents cèl·lules i organismes unicel·lulars amb tècniques de micro-

scòpia òptica, calculant-ne la grandària real, descrivint-ne la forma i observant-hi algunes de les
seves estructures.
Continguts
n El citosol
- Citosquelet
n Les membranes internes

- Reticle endoplasmàtic
- Aparell de Golgi
- Vesícules d’origen endomembranós
n Els orgànuls de doble membrana

- Els mitocondris
- Els plasts
n Lectura: Els colors de les flors
n Competència comunicativa a partir de la descripció detallada de fets i fenòmens cel·lulars que

capaciten l’alumne per interpretar la realitat, formular hipòtesis sobre fenòmens, i per explicar,
exposar, justificar i argumentar els models científics que hi donen explicació.
n Competència en recerca a través de la utilització dels mètodes i tècniques propis de la biologia

cel·lular, desenvolupant la capacitat creativa i imaginativa dels alumnes per identificar pregun-
tes i problemes que es poden respondre a partir de la investigació.
n Competència digital ja que la matèria dóna la capacitació tècnica sobre el funcionament de

programes i eines digitals, especialment de microscòpia òptica, així com algunes tècniques de
preparació de mostres.
n Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i descriure la seva funció. Interpretar els meca-
nismes responsables de la transformació de cèl·lula totipotent a cèl·lules especialitzades que
tenen lloc durant la formació d’un nou organisme.

i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat. Fer un ús correcte de la terminologia
científica.
Temporització
UNITAT 7
NUCLI, CICLE CEL·LULAR I MITOSI
Objectius
el nucli en preparacions microscòpiques i microfotografies.
n Coneixer detalladament i saber descriure el procés de divisió cel·lular per mitosi i reconèixer el
paper que desenvolupa en el creixement dels organismes.
n Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d’hi-
que s’estudien.
n Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre
els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia.
Continguts
n El nucli cel·lular
- Nucli interfàsic
- El nucli en divisió
n El cicle cel·lular: interfase i mitosi

- Interfase
- Mitosi
n La citocinesi
n Lectura: Funcions del nucli
n Competència en gestió i el tractament de la informació referida a la capacitat d’analitzar i sin-
tetitzar informació científica obtinguda a partir de diferents fonts i formats, així com comunicar
les idees de manera convincent, concisa, unívoca, utilitzant tot tipus de suports.
n Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic amb la presentació

d’activitats i lectures que permeten a l’alumne apropiar-se dels conceptes fonamentals, dels
models i dels principis de la biologia cel·lular.
n Competència personal i interpersonal amb la necessitat de posar en pràctica un pensament

divergent i creatiu i d’assumir que l’error forma part de l’aprenentatge, mantenint l’autoestima,
la autoexigència i la perseverança davant de les dificultats.
n Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència mitjançant l’observació de mi-

crofotografies i esquemes que permeten desenvolupar alhora una comprensió epistemològica
de la naturalesa de la ciència i de la construcció del coneixement científic.
n Explicar les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i citoplasma,
comparar i justificar la importància biològica de la mitosi.
n Identificar les diferents fases de la mitosi en preparacions microscòpiques, microfotografies i/o

esquemes i animacions.
n Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, incloent la documentació

bibliogràfica, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat.
Temporització
UNITAT 8
LA NEURONA
Objectius
n Reconèixer l’estructura bàsica del teixit nerviós i de les estructures i diferents tipus de cèl·lules
que el formen.
n Conèixer i saber interpretar la neurona com la cèl·lula especialitzada a rebre estímuls i a trans-
metre’ls en forma d’impulsos nerviosos.
n Saber identificar l’estructura, forma i mida de les neurones, així com els diferents tipus que
n’existeixen.
n Coneixer detalladament i saber descriure el procés de transmissió de l’impuls nerviós i la si-

napsi.
n Conèixer els efectes que tenen diferents substàncies (medicaments i drogues) sobre el cor-
recte funcionament del sistema nerviós i valorar el risc que suposo el seu consum.
Continguts
n El teixit nerviós i la neurona
- Les cèl·lules glials o neuròglia
- Els nervis
- Forma, grandària i estructura de la neurona
n Tipus de neurones
- Els receptors nerviosos
n L’impuls nerviós
n La sinapsi
n Lectura: Complicacions derivades del consum de cocaïna
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic mitjançant l’apropiació dels con-
ceptes de la biologia cel·lular ja estudiats i l’aplicació d’aquests en el cas concert de les cèl·lules
nervioses.
n Competència en recerca que implica la capacitat de portar a terme una investigació en el con-
text de la ciència escolar, tot adquirint les habilitats necessàries en la utilització dels mètodes i
tècniques pròpies de la biologia cel·lular.
n Competència digital mitjançant l’ús de la xarxa d’Internet per ampliar els coneixements amb
informacions específiques en l’àmbit del funcionament del sistema nerviós.
n Competència comunicativa a partir de la descripció detallada de fets i fenòmens que capaciten

l’alumne per formular hipòtesis sobre fenomens susceptibles de produir-se o de ser produïts,
i per explicar, exposar, justificar i argumentar els models científics que hi donen explicació.
n Considerar la neurona com la cèl·lula especialitzada del sistema nerviós, i saber-ne diferenciar
les parts i els tipus.
n Aplicar el model de cèl·lula per interpretar estructura i funció en diferents cèl·lules especialitza-
des, prenent com a mostra la neurona.
n Mostrar actituds associades al treball científic, com la recerca d’informació, la capacitat crítica,
la necessitat de verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi i l’actitud oberta
a noves idees, el treball en equip, l’aplicació i comunicació dels coneixements, amb l’ajut de
tecnologies de la informació i la comunicació.

i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat. Fer un ús correcte de la terminologia
científica.
Temporització
UNITAT 9
REPRODUCCIÓ, CICLES BIOLÒGICS I MEIOSI
Objectius
n Comparar i interpretar els processos de mitosi i meiosi, situant-los en el cicle cel·lular i en els
organismes, així com el seu significat biològic.
n Caracteritzar els processos de reproducció asexual i sexual, i els seus respectius avantatges i
inconvenients. Diferenciar, fent servir exemples il·lustratius, la reproducció de la sexualitat.
n Explicar el concepte de cicle biològic en relació amb la meiosi a partir d’exemples característics
de cicles d’animals i vegetals.
n Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana com per
exemple l’esterilitat, tot valorant els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics
relacionats amb els nous descobriments i la seves aplicacions.
Continguts
n Els cicles biològics
- Cicle haplont
- Cicle diplont
- Cicle diplohaplont
n La meiosi
n La reproducció
n Conceptes de reproducció i sexualitat. La funció de la sexualitat
n La reproducció asexual
- Models de reproducció asexual
- Avantatges i inconvenients de la reproducció asexual
n La reproducció sexual
- Gametogènesi
- Fecundació
- Espècies hermafrodites i espècies unisexuals
- Partenogènesi
- Avantatges i inconvenients de la reproducció sexual
n Esterilitat i reproducció assistida en l’espècie humana
n Lectura: Cicle menstrual (en la dona)
d’esquemes gràfics, activitats pràctiques i lectures que permeten a l’alumne apropiar-se dels
conceptes fonamentals, dels models i dels principis de la biologia reproductiva.
n Competència en la gestió i el tractament de la informació referida a la capacitat d’analitzar i sin-

tetitzar informació científica obtinguda a partir de diferents fonts i formats, així com comunicar
les idees de manera convincent, concisa, unívoca, utilitzant tot tipus de suports.

n Competència comunicativa a partir de la descripció detallada de fets i fenòmens en esquemes

i activitats exercicis que capaciten l’alumne per formular hipòtesis sobre fenòmens suscepti-
bles de produir-se o de ser produïts, i per explicar, exposar, justificar i argumentar els models
científics que hi donen explicació.
n Explicar les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i citoplasma,
comparar i justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, descriure els avantatges
i inconvenients de la reproducció sexual i asexual. Identificar les diferents fases de la mitosi i
meiosi en preparacions microscòpiques, microfotografies i/o esquemes i animacions.
n Reconèixer la incidència i l’aplicació de la ciència a la vida quotidiana i les seves implicacions

eticosocials, com per exemple en el cas de les tècniques de reproducció assistida.
n Valorar la relació que s’estableix entre avenç tecnològic i nous descobriments científics i assolir
l’actitud de manifestar opinions i coneixements en aspectes de ciència, tècnica i societat.
Temporització
UNITAT 10
GENÈTICA MENDELIANA
Objectius
n Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència, interpretar els
descobriments de la genètica i les seves aplicacions en diferents camps, i valorar les seves
implicacions ètiques i socials.
n Descriure els experiments de Mendel i enunciar les lleis que se’n dedueixen i algunes ampli-
acions posteriors més significatives.
n Interpretar exemples dels caràcters hereditaris que en la seva manifestació segueixen les lleis
de Mendel, o bé el patró dels caràcters regulats per gens lligats al sexe.
n Definir, tot relacionant-los, alguns dels conceptes fonamentals de genètica: caràcter hereditari,
cromosoma, locus (loci), cariotip, fenotip, genotip, gen al·lel, homozigot, heterozigot, híbrid,
entre altres.
Continguts
n L’herència
n Naixement de la genètica actual: els estudis de Mendel

- Panorama històric
- El mètode de Mendel
- Les experiències de Mendel
n Ampliació de les lleis de Mendel

- Genotip i fenotip
- Interaccions entre al·lels
- Retroencreuament (o encreuament prova)
- Al·lelomorfi sme múltiple
- Interaccions entre gens
- Expressivitat i penetració
n Teoria cromosòmica de l’herència

- Lligament
n Determinació del sexe

- Sistemes de determinació del sexe
- Compensació gènica
n Herència lligada al sexe

- Herència lligada al cromosoma X
- Herència lligada al cromosoma Y (herència holàndrica)
- Caràcters influïts pel sexe
n Herència extranuclear o citoplasmàtica
n Lectura: Els híbrids
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic mitjançant la presentació de
situacions pràctiques i la realització d’activitats que permeten a l’alumne apropiar-se dels con-
ceptes fonamentals, dels models i dels principis de la genètica dominant en un cert grau els
mètodes i tècniques propis de la matèria.

n Competència comunicativa a partir de la descripció detallada de fets i fenòmens en activitats

pràctiques que capaciten l’alumne per formular hipòtesis sobre fenòmens reals, i per explicar,
exposar, justificar i argumentar els models científics que hi donen explicació.
n Valorar les aplicacions actuals de la genètica en l’obtenció de recursos i les seves aplicacions
als éssers humans. Escriure textos argumentatius tot valorant críticament les aplicacions de la
genètica.
n Saber dissenyar i planificació experiències de l’àmbit de la genètica, tenir una bona capacitat
d’observació i d’interpretació de les dades i els resultats obtinguts i saber-los expressar correc-
tament de manera oral i escrita.
n Reconèixer i saber explicar i aplicar en exemples les experiències de Mendel, les lleis que se’n
deriven i les ampliacions que s’hi han fet posteriorment.
Temporització
UNITAT 11
GENÈTICA MOLECULAR
Objectius
n Conèixer la naturalesa i la localització del material genètic així com la seva codificació, conser-
vació i expressió.
n Explicar el dogma fonamental de la biologia molecular i els seus passos: la replicació, la trans-
cripció i la traducció.
n Analitzar el paper de les mutacions gèniques en l’evolució, així com les conseqüències de les
mutacions cromosòmiques en l’espècie humana.
Continguts
n La informació genètica
n L’ADN com a material hereditari

- El codi genètic
- Caracterítiques del codi genètic
- Replicació de l’ADN
n L'expressió gènica
- Transcripció
- Traducció
- Regulació de l'expressió gènica
n Les mutacions
- Tipus de mutacions
n Lectura: És prematur l’assaig genètic?
n Competència en el coneixement i interacció amb el món físic mitjançant la presentació de
situacions pràctiques que condueixen a l’apropiació del coneixement integrat dels models i
procediments de la biologia i possibiliten l’aplicació a situacions concretes.
n Competència en gestió i el tractament de la informació ja que es capacita l’alumnat per a

seleccionar i analitzar la informació científica amb criteris de qualitat incloent els propis de la
biologia, recollir dades, transformar-les en gràfics o taules, així com comunicar les idees de
manera convincent, concisa, unívoca, utilitzant tot tipus de suports.
n Competència en indagació i experimentació mitjançant la proposta d’activitats que inciten a

l’alumne a identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades i disse-
nyar i realitzar experiments per a obtenir la resposta a problemes que es plantegen traient-ne
conclusions a partir de les evidències empíriques.
n Analitzar les bases moleculars de l’herència i de l’expressió dels gens i descriure els mecanis-
mes de transmissió dels caràcters hereditaris d’acord amb el model d’herència, aplicant-ho a
la resolució de problemes.
n Reconèixer la composició i l’estructura dels àcids nucleics i de les proteïnes, relacionar-los amb
les seves funcions biològiques i aplicar els coneixements de genètica molecular a la resolució
de problemes sobre la síntesi de proteïnes.
genètica.

i utilitzar-la en el plantejament d’un problema o debat.
Temporització
UNITAT 12
GENÈTICA DEL SEGLE XXI
Objectius
n Apreciar les aportacions de la genètica actual per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot
valorant els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous
descobriments i la seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives cap a la ciència i la
tecnologia.
n Reconèixer i saber interpretar correctament les principals tècniques actual de genètica mole-
cular, tals com la reacció en cadena per la polimerasa, els transgènics, el clonatge i les cèl·lules
mare, entre altres.
n Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d’hi-

que s’estudien.
Continguts
n Tecnologia de l’ADN recombinant
- Clonatge de gens
- Reacció en cadena per la polimerasa (PCR)
n Aplicacions de l’enginyeria genètica

- Proteïnes d’interès mèdic
- Ús en agricultura
- Animals transgènics
- Microorganismes modifi cats genèticament
- Diagnosi de malalties hereditàries
- Teràpia gènica
- Substitució de gens defectuosos
n Clonatge d’éssers vius
n Cèl·lules mare i aplicacions

- Tipus de cèl·lules mare
- Obtenció de cèl·lules mare
- Aplicacions de les cèl·lules mare en biomedicina
n Genoma humà
n Implicacions socials
n Lectura: Fàrmacs transgènics
n Competència en recerca, que implica saber analitzar situacions complexes, identificar proble-
mes i actuar per a solucionar-los. En aquest cas, aquesta competència s’assoleix a través de la
utilització dels mètodes i tècniques propis de la biologia, i de la genètica en particular, com la
identificació de preguntes i problemes que es poden respondre a partir de la investigació cien-
tífica, la formulació de preguntes i hipòtesis, el disseny i la realització d’experiments, l’anàlisi
dels resultats experimentals i el contrast amb els teòrics, i la comunicació dels resultats.

d’exercicis i lectures, i la realització d’activitats que permeten a l’alumne apropiar-se dels con-
ceptes fonamentals, dels models i dels principis de la genètica actual dominant en un cert grau
els mètodes i tècniques propis de la matèria.
n Competència personal i interpersonal mitjançant la utilització d’informació procedent de di-

verses fonts per formar-se una opinió crítica sobre els problemes actuals de la societat, com
són la salut, el medi ambient o la biotecnologia, mostrant una actitud oberta i crítica; sentir-se
lliures per valorar críticament el treball propi i aliè.
genètica.
n Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca d’informació, la

capacitat crítica, l’interès per la verificació dels fets, el qüestionament d’allò que sembla obvi
i l’actitud oberta a noves idees, el treball en equip, i l’aplicació i comunicació dels coneixe-
ments.
n Comprendre i saber relacionar la pràctica de nous avenços en el camp de les biotecnologies,

i en especial de l’enginyeria genètica, amb les implicacions eticosocials.
Temporització
GUIA DIDÀCTICA
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Orientacions didàctiques
A continuació presentem les orientacions didàctiques agrupades per blocs d’unitats referents a un
mateix tema, per tal que es puguin enfocar conjuntament.
UNITATS 1, 2 i 3 (Introducció i bioquímica)

L’estudi de la introducció a la biologia no necessita cap recomanació particular.
Es pot remarcar –mitjançant una pluja de idees, per exemple– quins són els trets més característics
que fan possible l’existència dels organismes al planeta i quin són els principals signes de la vida. En
aquest context, poden ser d’interès les referències als problemes que amenacen la biodiversitat, tant
en sentit qualitatiu com quantitatiu.
Diverses experiències permetran introduir els alumnes en la composició qualitativa i quantitativa de

les cèl·lules i els organismes. Es pot demostrar la presència d’aigua i sals minerals amb fets de la vida
quotidiana reproduïbles al laboratori. Els altres principis immediats s’evidenciaran en un registre ampli
de mostres.
Aquestes activitats o pràctiques són també adequades per ampliar el coneixement del material de la-
boratori, per ressaltar les normes de prudència i seguretat i per garantir la cura del material i la previsió
i pulcritud a l’hora de manipular-lo.
L’alumnat ha de ser conscient que els elements químics que formen part dels organismes es troben
també en la matèria inerta, encara que en proporcions diferents.
Cal caracteritzar els bioelements i les biomolècules, i reconèixer aquestes en la seva formulació més
senzilla, però sense exercicis de memorització innecessaris. Conceptes com ara monòmer, polímer i
polimerització s’han d’introduir en diferents contextos.
UNITATS 4, 5, 6, 7 i 8 (Citologia)
És aconsellable presentar l’estudi de la cèl·lula a partir d’imatges reals de diversa naturalesa, forma
i grandària, i observades a diferents augments. Cal evitar les imatges convencionals abstractes de
cèl·lules «rodones o circulars».
Observar aquestes imatges i establir-hi similituds i diferències permet un aprenentatge més significatiu
que no pas estudiar la citologia de forma lineal i seqüencial, a partir d’una o dues cèl·lules producte
de la generalització i l’abstracció.
Cal insistir en el fet que les imatges anteriors s’han obtingut per mitjà de diverses manipulacions de
la cèl·lula tridimensional i és així com cal interpretar-les.
A partir d’una seqüència seriada d’imatges –des de la «cèl·lula» de Hooke fins a les obtingudes amb el
microscopi electrònic– es pot relacionar la qualitat de les imatges amb els avenços tecnològics i amb
la manipulació de les mostres.
També cal que l’alumnat estableixi diferències entre les imatges reals i els diagrames i esquemes de
la cèl·lula.
En aquest sentit és interessant considerar i valorar l’aparició de possibles artefactes en tot tipus de pre-
paracions. S’ha d’aclarir l’ús convencional de la coloració i l’origen en les tècniques de tinció, i deixar
ben clar que les imatges de les cèl·lules obtingudes al microscopi electrònic no són acolorides.
La formulació de la teoria cel·lular, feta a partir dels esdeveniments de la història de la ciència que la
van determinar, facilita l’aprenentatge significatiu de la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de
l’ésser viu.
S’han de poder situar correctament, entre els organismes i en el temps (cicle vital), imatges i concep-
tes com ara cèl·lula interfàsica, animal, vegetal, haploide, diploide, procariota, eucariota, etc.
El microscopi òptic, amb totes les seves possibilitats, s’ha d’emprar per visualitzar diferents cèl·lules i
calcular-ne la grandària real, a més d’examinar-ne la forma. S’ha d’afavorir l’ús de totes aquelles mà-
quines que ens permetin observar directament estructures i òrgans cel·lulars.
El salt del microscopi òptic al microscopi electrònic s’ha d’explicar de manera quantitativa fent servir
les unitats i els factors de conversió corresponents. Els alumnes han de comprendre que les imatges
no són fruit de la casualitat o de troballes arbitràries, i que una bona observació va acompanyada de
diversos paràmetres que cal controlar (lluminositat, poder de definició…).
UNITAT 9 (Reproducció)
És important destacar les relacions entre la mitosi i la meiosi, i explicar el sentit evolutiu de la repro-
ducció i la sexualitat i les reproduccions asexual i sexual.
Els diversos tipus de reproducció asexual i sexual s’han de situar en organismes concrets i comentar-
ne els avantatges i inconvenients que els poden representar. Pel que fa a la reproducció sexual, es pot
exemplificar en molts trets de l’espècie humana.
Aquesta unitat és adequada per introduir el concepte de reproducció humana assistida. I, també,
per verificar el fet que, molt sovint, els avenços cientificotècnics van al davant de les discussions i els
debats ètics, les normatives o les lleis jurídiques, i que la pràctica de determinats descobriments pot
originar situacions conflictives o paradoxals.
Atesa la dificultat d’analitzar els fenòmens reproductius en els organismes superiors, es pot recórrer a
l’ús d’audiovisuals.
UNITATS 10, 11 i 12 (Genètica)

En aquest conjunt d’unitats és obligat fer una referència a abans i després de Mendel. És imprescin-
dible fer els aclariments terminològics necessaris a l’inici del bloc, per tal d’observar l’aparició dels
diferents termes genètics al llarg del temps i adonar-se que el desconeixement de l’existència dels
cromosomes i els gens no va impedir al cèlebre botànic dur a terme les seves experiències ni formular
les seves lleis.
Cal presentar les experiències de Mendel com un bon exemple de metodologia científica i ressaltar-ne
alguns dels encerts que va tenir, com ara la utilització d’una espècie autògama, l’elecció de caràcters
qualitatius fàcilment observables, la consideració de l’herència d’un únic caràcter, etc.
Les lleis de Mendel i les seves ampliacions s’han de verificar i mostrar mitjançant la resolució de pro-
blemes de dificultat creixent sobre organismes animals i vegetals; sempre que sigui possible, s’utilitza-
rà l’espècie humana per exemplificar casos com els de l’herència del sexe i l’herència lligada al sexe.
La biologia molecular es pot presentar amb la bioquímica, però també és adequat relacionar-la
amb la genètica. El dogma central de la biologia molecular i les successives aplicacions s’han de
comentar a grans trets, tot recalcant les diferents implicacions en l’àmbit estructural i sobretot en
els organismes.
És important explicar el significat del codi genètic i, també, la síntesi de les proteïnes per part dels
organismes i tots els processos que hi tenen lloc.
Cal relacionar els nous avenços en el camp de les biotecnologies amb les seves implicacions eticoso-
cials.
L’alumnat ha de començar a relacionar la variabilitat genètica amb el procés d’evolució i el caràcter

preadaptatiu de les mutacions, així com el seu caràcter independent respecte del valor selectiu.
Unitat 1 Solucionari
ACTIVITATS
1. Ordre dels enunciats segons esl nivells de l’esquema: 5, 1, 3, 2, 3 i 6.
2. La hipòtesi de treball és comprovar si els escarabats de la farina responen d’una manera
o una altra als estímuls lluminosos. Per comprovar-ho hem de dissenyar un experiment
en què totes les possibles variables (temperatura, distribució de l’aliment, etc.) es man-
tinguin constants i iguals en tota l’àrea d’experimentació, llevat de la llum. Això ho po-
dem fer amb una capsa d’unes dimensions que ens permetin tenir punts amb diferent
il·luminació, i on els escarabats es puguin desplaçar lliurement.
3. Bioquímica: és la part de la biologia que estudia la química dels éssers vius.
Histologia: és la part de la biologia que estudia els teixits cel·lulars.
Anatomia: és la part de la biologia que estudia l’estructura dels organismes.
Fisiologia: és la part de la biologia que estudia el funcionament dels organismes i els
mecanismes que el determinen.
Genètica: és la part de la biologia que estudia els principis i processos mitjançant els
quals es transmeten les característiques específiques d’una generació a una altra.
Ecologia: és l’estudi de les relacions que s’estableixen entre els organismes i el medi en
què es desenvolupen.
Evolució: disciplina de la biologia que tracta d’establir l’origen de la vida i les diferents
formes que aquesta ha adoptat fins a arribar a les espècies actuals.
Zoologia: branca de la biologia que estudia els animals.
També són objecte del seu estudi els protozous.
Botànica: especialitat de la biologia que estudia les plantes, els fongs i les algues.
Paleontologia: part de la biologia que estudia les espècies antigues de les quals s’han
trobat restes fossilitzades.
Etologia: part de la biologia que estudia el comportament animal.
Biogeografia: és l’estudi de la distribució dels organismes i les seves causes.
4. En aquesta experiència l’alumnat comprovarà que, contràriament al que es podia supo-
sar, si acceptem l’enunciat anterior com a cert el cor de la Daphnia batega cada cop més
lentament, fins que s’atura.
AUTOAVALUACIÓ
1. Aquells que es poden percebre amb els sentits o amb aparells que permetin superar les
limitacions dels anteriors.
2. Bios, que significa «vida»; i logia, que significa «coneixement» o «estudi».
3. Estructurals o descriptives: anatomia, biogeografia i ecologia.
Funcionals: fisiologia animal i vegetal, genètica, ecologia, etologia.
Evolutives: biogeografia, genètica, ecologia i etologia.
4. Els organismes vius les presenten totes tres. En canvi, la matèria inerta únicament pot
presentar les dues primeres.
5. Observació d’un fet; formulació de dubtes; recerca d’informació que les expliqui; respos-
ta; enunciació d’una hipòtesi; comprovació experimental.
6. Les hipòtesis i les teories de la ciència són immutables. (F)

ls éssers vius estan especialitzats a transformar l’energia. (V)
No totes les espècies d’éssers vius tenen la capacitat de multiplicar-se. (F)
L’únic objecte d’estudi de la fisiologia són els animals.(F)
7. Resposta oberta. Es tracta que els alumnes relacionin, mitjançant un exemple concret, la
biologia amb alguna altra branca del coneixement humà, com per exemple la química, la
geologia ol a física.
ACTIVITATS
1.
Mètode d’estudi Processos
Preparacions de fraccions cel·lulars Homogeneïtzació i ultracentrifugació
Mètodes basats Mètodes bioquímics d’anàlisi i titulació
en les propietats químiques Mètodes citoquímics de la localització
Mètodes espectrofotomètrics
Mètodes basats
Mètodes basats en les propietats de fluorescència
en les propietats físiques
Mètodes que usen elements radioactius
2. Resposta oberta.
3. a) Per causa de les hemorràgies menstruals.
b) L’exosquelet dels mol·luscs sempre conté calci i en el dels artròpodes no sempre és
així (insectes, aràcnids).
4. El 8% del pes és aigua circulant, el 15% aigua intersticial i el 40% és aigua intracel·lular.
5. Per realitzar aquesta pràctica és convenient no agafar-ne mostres gaire gruixudes per
evitar carbonitzar-les abans de deshidratar-les, i ens hem d’assegurar que els tubs siguin
secs.
El càlcul del percentatge serà:
(Pes fresc-pes sec) / pes fresc i el resultat multiplicat per cent.
Al final de la pràctica convé fer una posada en comú i discutir la raó dels diferents resul-
tats que es poden donar entre l’alumnat, que seran derivats lògicament dels processos
de manipulació.
6. A causa del fet que els carbonats es comporten com un parell conjugat d’àcid-base (sis-
tema tampó, amortidor o buffer), poden donar o acceptar protons segons els ions que hi
entrin.
a) Els glòbuls vermells augmentarien de volum i es trencarien per l’entrada d’aigua, ja que
el medi és intracel·lular hipertònic.
b) En aquest cas disminuirien de volum, la qual cosa també suposaria la mort cel·lular,
perquè el medi intracel·lular és hipotònic i perdria aigua.
c) han de ser isotòniques respecte al medi intracel·lular.
d) Perquè entra aigua de l’exterior cap a l’interior de les cèl·lules i no es lisen per l’exis-
tència de la paret cel·lular.
7. En aquesta pràctica, si les parets del forat són molt gruixudes, no podem apreciar l’efecte
de la pressió osmòtica fins al cap d’unes hores, ja que l’aigua ha de superar la resistència
que ofereixen els teixits. Tard o d’hora, però, es veurà que la columna d’aigua puja per la
pipeta.
8. Resposta oberta que s’ha de valorar a criteri de la professora o el professor.
AUTOAVALUACIÓ
1. En el text hi ha comentats els mètodes basats en extractes cel·lulars, els basats en les
propietats químiques i els basats en les propietats físiques.
2. El C plàstic i el Ca esquelètic i catalític poden ser dos exemples.
3. Els bioelements són tots els elements que formen part dels éssers vius i que són es-
sencials per a ells, mentre que els oligoelements són els bioelements que es troben en
proporció més petita al 0,02%.
4. No, perquè, com que la vida ha evolucionat en el medi aquós, aquesta s’hi ha adaptat de
tal manera que qualsevol procés fisiològic necessita un mínim d’aigua.
5. Mapa conceptual a criteri de la professora o el professor.
6. Formen esquelets, regulen els processos d’osmosi i també poden tenir una missió tam-
pó. A més a més, els ions poden participar en processos fisiològics específics (el Ca en la
contracció i en la coagulació, el Na i K en la transmissió nerviosa…).
7. Són els que, en combinar-se, donen lloc a la matèria orgànica.
8. Són els oligoelements de les plantes, sovint formen part de coenzims i, per tant, són
fonamentals en el metabolisme. El magnesi, que forma part de la molècula de clorofil·la,
i el ferro, que forma part dels citocroms.
9. Les sals minerals només tenen una missió estructural. (F)
Els ponts d’hidrogen poden ser enllaços intermoleculars. (V)
En el fenomen d’osmosi, l’aigua passa de la solució hipertònica a la hipotònica fins a
arribar a la isotonia. (F)
L’aigua es considera el dissolvent universal. (V)
Les sals minerals no serveixen per formar l’esquelet dels éssers vius. (F)
El ferro forma part de l’hemoglobina. (V)
ACTIVITATS
1. a) Reacciona el tub que conté glucosa ja que és reductora, a diferència dels altres. Pot
servir per detectar la presència de substàncies reductores.
b) Ens serveix de control.
2. Procediment A: Reacciona positivament el midó, atès que el lugol tenyeix les cadenes
d’amilosa (blau) i amilopectina (vermell).
Procediment B: Observarem una coloració semblant a la del midó amb lugol.
Procediment C: Observarem els amiloplasts tenyits.
Procediment D: Veurem que la quantitat de fècula que conté és més gran com més baix
és el preu del pernil dolç.
Qüestions:
a) Presència de midó; b) Indica la presència de midó i glicogen; c) Amiloplasts; d) No
és probable perquè el midó que es forma en els cloroplasts es mobilitza ràpidament en
forma de glucosa cap als òrgans de reserva.
Procediment E: Fer la prova del lugol a les diferents mostres (el glicogen dóna un color
vermell.
3. Procediment A: En aquesta prova podrem determinar les afinitats de solubilitat que tenen
els productes de l’experiència.
Procediment B: En aquesta altra determinarem la presència de lípids gràcies a la taca
característica que deixen al paper.
Procediment C: En el primer tub es forma una emulsió transitòria i, en el segon, una de
permanent, ja que el detergent es col·loca entre l’aigua i el lípid. Les salses batudes com
les maioneses són emulsions.
Procediment D: El Sudan III és un colorant específic de lípids.
Procediment E: a) Reacció de saponificació. b) Glicerina.
4. a) Se’n poden construir molts més que dos (410), ja que totes les possibles combina-
cions que es puguin fer repetint aquests aminoàcids fins a tenir-ne deu seran pèptids
diferents.
b) Per exemple: Ala-Ala-Ala … Ala (10 Ala), el mateix podem fer amb qualsevol dels
altres tres, o bé combinant-los com ens sembli.
5. Experiència de la reacció del Biuret.
6. a) És un fragment d’ADN, ja que no hi ha uracil i, en canvi, hi ha timina.
b) …TAAGCCGGTAATTCT…
AUTOAVALUACIÓ
1. Energètica. La presència en els primers d’àcids grassos saturats.
2. Que tenen grups hidròfils i lipòfils. Formen part de les membranes biològiques i pro-
dueixen bicapes que orienten els grups polars cap enfora i els hidròfobs cap endins.
3. Els lípids són les substàncies que es poden extreure amb dissolvents orgànics, mentre
que els greixos són una mena de lípids formats per èsters dels àcids grassos i la glicerina.
Els holòsids estan formats per oses i els heteròsids contenen una o diverses molècules
d’una altra naturalesa. Els acilglicèrids són èsters d’àcids grassos amb la glicerina i, en
canvi, les ceres són èsters entre un àcid gras i un alcohol de llarga cadena.
4. Només el terròs de sucre (sacarosa) i la patata (bàsicament midó). La sacarosa es dige-
rirà amb més facilitat perquè és una mòlecula més senzilla.
5. Missió estructural: cel·lulosa, ceratina, col·lagen…
Missió energètica: midó, glicogen, triacilglicèrids.
Missió reguladora: vitamines A, D…, hormones (insulina, testosterona…).
Missió defensiva: els anticossos són proteïnes.
Missió de reserva: lactoalbúmina, ovoalbúmina, gluten.
6. Que cada espècie es caracteritza per un conjunt de proteïnes i d’àcids nucleics propis.
7. Que es poden comportar com a àcids o com a bases segons si s’ionitza el grup, l’àcid o
l’amino, respectivament.
8. Estructura primària: és la seqüència d’aa, el tipus d’enllaç és covalent (enllaç peptídic).
Estructura secundària: és el resultat de les interaccions entre els diversos radicals de la
seqüència. Estabilitzat per enllaços per pont d’hidrogen i de Van der Waals.
Estructura terciària: acomodació de l’estructura secundària al medi aquós amb un pH
determinat. Estabilitzat per enllaços iònics, interaccions hidrofòbiques i altres.
9. a) Holoproteïna formada sols per aa. En canvi, en les heteroproteïnes participen altres
tipus de molècules.
b) El nucleòsid està format per una pentosa i una base nitrogenada, i el nucleòtid té a
més a més un grup fosfòric com a mínim.
c) L’estructura secundària d’una proteïna és la conformació tridimensional de les cadenes
d’aminoàcids causada per interaccions entre diverses zones de la cadena. Poden ser en
forma d’hèlix a o làmina b. L’estructura secundària de l’ADN es considera la disposició
de doble hèlix que és mantinguda per ponts d’hidrogen entre les bases nitrogenades.
d) Els lípids simples només estan formats per C, O i H, mentre que els lípids complexos,
a més, també tenen N, P o un glúcid.
10. Està formada per dues cadenes de nucleòtids complementàries i antiparal·leles disposa-
des de forma helicoïdal, que ens recorda una escala de cargol en què les bases serien
els graons i les pentoses i els grups fosfats formarien la barana, dextrogira (el sentit
d’avançament és cap a la dreta), amb una amplada de 20 Å i una distància de graó a graó
de 3,4 Å, i dóna un gir complet cada 34 Å.
11. Composició: ADN (desoxiribosa, T, A, G, C) i ARN (ribosa, U, A, C, G).
Estructura: ADN (bicatenària i en forma d’escala de cargol) i ARN (monocatenari i formes
diverses segons el tipus).
Funció: l’ADN codifica i transmet la informació d’una generació a l’altra, l’ARN transcriu i
participa en la traducció de la informació.
Tot el que hem dit és vàlid per als eucariotes i procariotes. En els virus hi ha més varietat,
tal com veurem en el tema corresponent.
12. Perquè en alterar la seva estructura s’afecten els centres actius o bé aquella disposició
que la feia adequada per al seu paper biològic.
13. És la part no proteica d’una heteroproteïna.

El grup porfirínic amb el ferro de l’hemoglobina és el que es combina amb l’oxigen, el Cu
de l’hemocianina també determina el transport de l’oxigen, el Fe del grup porfirínic dels
citocroms determina el transport d’electrons.
14. Perquè es desnaturalitzen i se’n destrueix el centre actiu.
15. a) Aminoàcids.
b) Vint.
c) Poden ser-hi tots.
16. a) Glúcids de reserva energètica.
b) Fosfolípids.
c) Proteïnes.
d) Àcids nucleics.
1 7. a) Nom general per a qualsevol molècula composta formada per una cadena d’unitats
que es repeteixen: polímer.
b) Un dels grans grups de biomolècules al qual pertany l’ADN: àcids nucleics.
c) Tipus de lípid al qual pertany el colesterol: esteroide.
d) Grup de biomolècules que inclou el sucre de taula i la cel·lulosa: glúcids.
e) Monòmers dels àcids nucleics: nucleòtids.
f) Els polímers de sucres pertanyen al tipus de molècules anomenades: polisacàrids o
òsids.
g) Molècula constituïda per un grup de fosfat, un sucre i una base nitrogenada: nucleòtid.
18. El midó és el principal glúcid de reserva dels animals. (F)
L’ésser humà no pot digerir la cel·lulosa a causa del tipus d’enllaç que hi ha entre els
monòmers d’aquesta. (V)
La classificació dels lípids es basa en la seva composició química. (V)
Totes les proteïnes són enzims. (F)
Tots els enzims són proteïnes. (F)
Els àcids nucleics són polímers de nucleòsids. (F)
La sacarosa és un oligosacàrid. (V)
ACTIVITATS
1.
Construcció del primer
1611 Kepler
microscopi compost.
1655 R. Hooke Observació de cèl·lules de suro.
A. Van Leeuwenhoek Construeix microscopis
(contemporani de R. Hooke) de perla de vidre (lupes).
Fins al segle XIX, aberració
cromàtica en tots els microscopis.
segle XIX Ernst Abbe Construcció de l’objectiu apocromàtic.
1833 Brown Descripció detallada del nucli cel·lular.
4. Els passos que cal seguir per obtenir una preparació permanent –ordenats cronològi-
cament– són: fixació, inclusió en parafina, secció, tinció de la mostra i muntatge amb
bàlsam del Canadà.
5. Per a l’observació d’una tija de julivert al microscopi òptic caldria fer els passos següents:
1) Fixar la mostra en etanol de 90° o en formol al 6%. La fixació, de fet, és opcional. 2)
Incloure la tija en pastanaga o en medul·la de saüc. 3) Secció a mà alçada amb una nava-
lla histològica o bé amb micròtom de mà, per obtenir talls fins. [La navalla, el micròtom de
mà i el material s’han de mullar amb alcohol de 70°.] 4) Es pot fer un muntatge temporal
amb aigua o bé un muntatge permanent amb glicerina.
Si es vol tenyir la preparació es pot fer de la següent manera:
a) Tinció per a una preparació temporal: es tenyeix la preparació durant 10 min amb
cloriodur de zinc i, aleshores, es fa el muntatge amb una gota del mateix colorant o bé
amb una gota d’aigua destil·lada. Amb aquesta tinció s’observa la cel·lulosa de color
violeta, la lignina de color groc i el midó de color blau fosc.
b) Tinció per a una preparació permanent: tinció amb blau de metilè-picrofucsina. El pro-
cés per a la tinció és el següent: 1) 5 min en blau de metilè a l’1%; 2) diversos rentats
amb aigua destil·lada fins que deixi de tenir color; 3) 10 min en picrofucsina; 4) rentat
amb alcohol de 90° o 98°, fins que deixi de tenir color; 5) 5-10 min en alcohol ab-
solut; 6) 10-15 min en essència d’eucaliptus, llorer i creosota; 7) 5 min en xilè; 8) es
munta amb una gota de bàlsam del Canadà. Amb aquesta tinció la cel·lulosa apareix
de color blau, la lignina de color verd i els nuclis i cloroplasts de color vermell.
La preparació de les dissolucions és: a) cloroiodur de zinc (líquid de Schultze): clorur de
zinc (30 g), iodur potàssic (5 g), iode (1 g), aigua destil·lada (15 cc); b) blau de metilè:
blau de metilè (1 g), aigua destil·lada (100 cc); c) picrofucsina: fucsina àcida a l’1% amb
aigua destil·lada (10 cc), àcid pícric en solució aquosa saturada (100 cc). La picrofucsina
no es conserva il·limitadament, sinó que sol durar de 8 a 10 mesos.
A part d’aquestes tincions, se’n poden fer d’altres segons les disponibilitats de temps i
colorants.
6. Els microscopis més adequats per observar cada tipus d’estructura són:
a) un àtom d’urani: microscopi de força atòmica.
b) una proteïna: microscopi de força atòmica que permet observar topogràficament la

superfície.
c) el moviment de cilis: microscopi de contrast de fases, ja que permet l’observació de
preparacions vitals i d’estructures poc contrastades.
d) un protozou tenyit amb fluorocroms: microscopi de fluorescència.
e) una diatomea: microscopi electrònic de scanning, perquè permet l’observació detalla-
da dels dibuixos de les dues teques.
7. Cada professor ha d’adaptar aquesta activitat segons els microscopis de què diposi al
centre.
8.
Cèl·lula procariota Cèl·lula eucariota
Nucli no diferenciat. Nucli diferenciat.
Citoplasma no compartimentat. Citoplasma compartimentat amb orgànuls.
Ribosomes. Ribosomes diferents dels de la cèl·lula procariota.
Cèl·lula constituent dels éssers
Només en éssers del regne monera.
dels regnes protoctists, fongs, plantes i animal.
9. Els especialistes diuen que podem arribar a distingir fins a 200 tipus cel·lulars en el cos
humà. Els principals teixits animals, els podem agrupar en: a) teixits epitelials que poden
provenir embriològicament de l’ectoderma, el mesoderma o l’endoderma; b) teixits con-
juntius que provenen del mesoderma; c) teixits musculars provinents del mesoderma; i
d) teixit nerviós que té un origen ectodèrmic.
Per resoldre aquesta activitat recomanem consultar llibres d’histologia (per exemple: a) P.
R. Wheater [et al.]. Histología funcional. Barcelona: Editorial Jims, 1987. b) W. Kühnel. Atlas
de citología y anatomía microscópica. 1982) i seria bo també que disposéssiu de llibres
de text de tercer de BUP, com a material de suport per a l’alumnat.
10.
Animal Vegetal
membrana de secreció no sí (cel·lulosa)
membrana citoplasmàtica sí sí
plasts no sí
vacúols sí sí (grossos)
forma geomètrica no sí
glúcid de reserva glicogen midó
regne animal /alguns protists vegetal / alguns protists
AUTOAVALUACIÓ
1. La fixació del material per poder-lo observar al microscopi té per finalitat mantenir i pre-
servar al màxim les estructures cel·lulars que se sotmetran a diferents manipulacions
durant el procés de preparació de la mostra.
2. El primer a descriure organismes unicel·lulars va ser Antoine Van Leeuwenhoek.
3. Les mostres han de ser transparents a les radiacions lluminoses per poder ser observades
al microscopi òptic.
4. Per al microscopi electrònic primer la mostra s’ha de fixar amb un agent que estabilitzi
bàsicament les proteïnes i els lípids. Quan la mostra està col·locada sobre el portaobjec-
tes cal cobrir-la amb un metall pesant (or, plom o urani) per augmentar el contrast als
electrons. La principal diferència en les preparacions per als dos tipus de microscopis
electrònics és que per al de transmissió la mostra s’ha de seccionar en talls ultrafins
(d’entre 50 i 100 nm de gruix) i, en canvi, pel de rastreig no cal.
5. La diferència més destacada és que el microscopi electrònic de transmissió permet una
major resolució (per això s’han de fer talls molt fins de la mostra) i dóna imatges planes.
En canvi, el microscopi electrònic de rastreig té menys poder de resolució i dóna imatges
tridimensionals de les mostres.
6. La teoria cel·lular, completada per estudis més recents, diu que la cèl·lula és la unitat
estructural, funcional i genètica de tots els éssers vius.
7. La forma cel·lular més freqüent és l’esfèrica. (F)
Totes les cèl·lules tenen membrana nuclear diferenciada. (F)
Les cèl·lules eucariotes sempre són més grosses que les procariotes. (F)
Tots els fongs estan formats per cèl·lules. (V)
El microscopi electrònic de transmissió i el microscopi electrònic de rastreig fan servir el
flux d’electrons per tal d’obtenir imatges. (V)
El regne de les moneres té una organització procariota. (V)
Les cèl·lules eucariotes i procariotes tenen material genètic. (V)
La congelació de les mostres serveix de mètode d’inclusió i de fixació. (V)
El microsocopi de fluorescència té un poder de resolució més alt que el microscopi elec-
trònic. (F)
La cèl·lula eucariota vegetal té membrana citoplasmàtica i paret cel·lular. (V)
ACTIVITATS
1. El mapa conceptual ha de mostrar les relacions següents: lípids (fosfolípids, colesterol i
glicolípids); proteïnes (extrínseques i intrínseques); glúcids (paret cel·lular, glicocàlix, ma-
triu extracel·lular).
2. Els principals components de la membrana plasmàtica són:
- Lípids de membrana: fosfolípids, colesterol i glicolípids. Els principals glicolípids són els
glicoesfingolípids que trobem a les membranes de les cèl·lules animals.
- Proteïnes de membrana. Les proteïnes que constitueixen la membrana poden ser ex-
trínseques –si les podem extreure de la membrana per procediments suaus– o bé
intrínseques –si cal destruir totalment la membrana per poder-les extreure.
3. La incorporació de les següents molècules a l’interior de la cèl·lula suposa, respectivament:
Substància que s’incorpora a la cèl·lula tipus de transport Tipus de transport
Entrada d’aigua en un medi hipotònic. actiu
Entrada de K i sortida de Na per restablir el potencial
+ +
actiu
de repòs de la membrana plasmàtica.
Entrada d’ions a causa de diferències de potencial
passiu
a banda i banda de la membrana plasmàtica.
Fagocitosi d’un bacteri per un macròfag. actiu
Sortida de CO2 de la cèl·lula. passiu
Entrada d’O2 a la cèl·lula. passiu
Sortida d’un cos residual producte de la digestió cel·lular. actiu
Entrada de colesterol a la cèl·lula. actiu
4.
Cèl·lules animals Cèl·lules vegetals Cèl·lules de fongs
Comp. Estr. Comp. Estr. Comp. Estr.

Nom Nom Nom
química i gruix química i gruix química i gruix
Proteïnes, Bicapa Membrana Proteïnes, Bicapa lipídica Membrana Proteïnes, Bicapa Membrana
lípids, glúcids. lipídica plasmàtica. lípids i envoltada plasmàtica. lípids lipídica i plasmàtica.
Membr.
i proteica glúcids. de proteïnes. i glúcids. proteica.
plasm.
de 5-10 Gruix de Gruix de
nm. 5-10 nm. 5-10 nm.
Glicolípids Gruix Glicocàlix. Cel·lulosa. Les molècules Paret Quitina. Gruix Paret
i polisacàrids, d’uns de cel·lulosa cel·lular. variable cel·lular.
glicoproteïnes, 20 nm. estan unides però
i proteoglicans. formant visible al
fibril·les i microscopi
relacionades òptic.
Membr.
per mitjà
de secr.
d’altres
substàncies.
Gruix variable
però visible
al microscopi
òptic
5. Aquesta pràctica està pensada per poder observar la turgència en les cèl·lules. S’ha de po-
der veure que les cèl·lules de la mucosa bucal augmenten de volum quan afegim aigua
destil·lada a la preparació i, fins i tot, que poden arribar a trencar-se. En canvi, les cèl·lules
d’Elodea creixen fins al límit que els permet la paret de cel·lulosa.
6. Pràctica dels ossos. Aquesta pràctica pretén posar en evidència l’existència de matriu
extracel·lular, que té un component mineral i un component orgànic. L’àcid clorhídric
reacciona amb la matèria inorgànica de l’os i, per tant, desapareix de l’estructura, mentre
que la part proteica no es destrueix, així l’os es transforma en una estructura flexible i fàcil
de doblegar. En cremar l’os, el component orgànic en bona part es volatilitza, al contrari
del que passa al component mineral.
7. Els components de la matriu extracel·lular tenen diverses missions: a) les proteïnes or-
ganitzades en fibres, com ara els col·làgens, donen resistència a la matriu i l’elastina
proporciona elasticitat; b) les substàncies fonamentals gelatinoses (glucosaminoglicans i
proteoglicans) són les responsables de la turgència i viscosistat de la matriu. Permeten la
difusió de moltes molècules gràcies al fet que presenten molta hidratació, i també poden
actuar d’amortidores de les tensions mecàniques. També són importants en processos
de migració cel·lular) les proteïnes d’adhesió, que fan d’elements de connexió i unió
entre les diverses cèl·lules.
AUTOAVALUACIÓ
1. Les característiques físiques de la membrana plasmàtica són: tenir permeabilitat selec-
tiva (no deixa passar qualsevol substància), és asimètrica quant a la composició, la part
central de la membrana és osmiòfoba (no es pot tenyir amb tetròxid d’osmi) i les dues
franges externes que delimiten la part central són osmiòfiles.
2. La seva lipofília les fa afins a la membrana plasmàtica, cosa que els permet travessar-la
amb facilitat.
3. El colesterol actua d’estabilitzador i permet la fluïdesa de la membrana.
4. La fluïdesa de la membrana és possible gràcies al colesterol i, sobretot, a la presència
d’àcids grassos insaturats de la bicapa lipídica.
5. El moviment de flip-flop és el propi de lípids de membrana, i consisteix en l’intercanvi de
molècules entre les dues capes lipídiques.
6. El criteri per diferenciar les proteïnes perifèriques de les proteïnes integrals és la facilitat
d’extracció de la membrana. Les perifèriques es poden extreure amb facilitat, mentre que
per extreure les integrals cal destruir la membrana.
7. La diferència essencial entre transport passiu i transport actiu és que el primer no suposa
cap tipus de despesa energètica per a la cèl·lula i, en canvi, el segon tipus implica una
despesa metabòlica.
8. Les especialitzacions que augmenten la velocitat de transport de la membrana són les
microvellositats i les invaginacions.
9. Els desmosomes són abundants en teixits sotmesos a tensions mecàniques, com per
exemple el múscul cardíac, l’epiteli cutani, el coll de l’úter…
10. El suro es forma per impregnació de suberina sobre les capes de la paret cel·lular
cel·lulòsica. La suberina és una substància lipídica derivada d’àcids grassos.
11. La m. p. només és visible al ME. (V)
El glicocàlix només és observable al ME, i la paret cel·lular ho és al microscopi òptic. (V)
Totes les cèl·lules eucariotes tenen membranes de secreció. (V)
Les membranes de secreció segreguen la m. p. (F)

Únicament l’escorça de les alzines sureres presenta les cèl·lules amb la paret cel·lular
suberificada. (F)
Les molècules petites travessen la membrana sempre mitjançant transport passiu. (F)
Totes les transformacions posteriors de la paret cel·lular impliquen la mort de la cèl·lula. (F)
La matriu extracel·lular es forma a partir de secrecions de la mateixa cèl·lula. (V)
ACTIVITATS
1. Anomenem citoplasma tot el conjunt de dissolucions i orgànuls englobats per la mem-
brana cel·lular, mentre que el citosol constitueix les dissolucions citoplasmàtiques i el
citosquelet, format per un conjunt de proteïnes que travessen el citosol.
2. a) Les funcions del citosquelet són donar forma i proporcionar moviment a la cèl·lula, ja
sigui moviment intra-cel·lular (desplaçament d’orgànuls, repartiment cromosòmic…)
o bé moviment sobre el substrat (moviment ameboide, ciliar o flagel·lar). La forma i el
moviment cel·lular s’aconsegueixen gràcies a la interacció de diversos components del
citosquelet: a) microtúbuls, que formen els centríols, l’axonema i el fus mitòtic; b) els
microfilaments, i c) els filaments intermedis.
b) Les semblances entre els filaments d’actina, els filaments intermedis i els microtúbuls
es basen en el fet que tots tres són de naturalesa proteica, tenen estructura filamen-
tosa, intervenen en els diferents moviments cel·lulars i constitueixen l’anomenat citos-
quelet de la cèl·lula.
Les principals diferències són: 1) Els microtúbuls són les estructures de diàmetre més
gran (aprox. 25 nm), els filaments d’actina tenen el diàmetre més petit (aprox. 3 nm) i els
filaments intermedis tenen un diàmetre aproximat de 8-10 nm; 2) Els microtúbuls estan
constituïts sobretot per proteïna tubulina, els filaments d’actina estan formats per actina
i els filaments intermedis estan constituïts per quatre tipus de polipèptids fibrosos; 3) La
funció dels microtúbuls és formar els centríols, l’axonema i el fus mitòtic, mentre que els
filaments d’actina intervenen en la contracció de les cèl·lules musculars, així com en la
formació de l’escorça cel·lular i els filaments intermedis donen consistència mecànica a la
cèl·lula i al nucli, formen la làmina nuclear.
3. a) Les funcions de les estructures següents són: Els ribosomes intervenen en la síntesi de
proteïnes a partir de l’ARNm procedent del nucli.
El RE desenvolupa diverses funcions dins la cèl·lula. Les principals són: assegurar el trans-
port de substàncies per l’interior de la cèl·lula i fins al medi extracel·lular; intervenir en la
síntesi de diverses substàncies, sobretot lípids i proteïnes; emmagatzemar substàncies
d’origen extracel·lular o bé substàncies elaborades per la cèl·lula; intervenir en la síntesi
de membranes, ja que les proteïnes i els lípids que constitueixen la membrana s’acoplen
al RE.
Les vesícules i el aparell de Golgi tenen per funcions principals intervenir en processos de
secreció de substàncies, en la glicosilació de proteïnes i lípids que ja havia començat al
RER, en la formació dels lisosomes, el reciclatge de la membrana cel·lular, la formació de
l’acrosoma, de polisacàrids extra-cel·lulars i la producció de l’envà telofàsic.
b) Les proteïnes sintetitzades en els ribosomes s’incorporen a l’espai luminal del RER. El
mateix RE sintetitza els lípids de membrana que s’acoplaran a les proteïnes. Les prote-
ïnes i els lípids de membrana són introduïts als dictiosomes de l’aparell de Golgi, des
d’on seran expulsats per mitjà de les vesícules de secreció. Cada vesícula de secreció
transportarà el seu contingut fins a la membrana cel·lular, on per exocitosi incorporarà
la membrana de nova creació.
4.
Tipus de plasts Pigment On es troba
cloroplast clorofil·la plantes superiors verdes
feoplast carotenoide algues brunes
rodoplast carotenoide algues
leucoplast sense pigment plantes superiors
amiloplast sense pigment tubercles
5. Amiloplasts de diverses plantes. El que observem realment al microscopi són els grans
de midó, que tenen formes diferents segons les espècies vegetals. Els diversos tipus de
midó corresponen als dibuixos adjunts.
6. Observació de cloroplasts. Fotos dels diferents cloroplasts.
7. A la primera edició del llibre, a la il·lustració de la pàgina 272, cal fer córrer tots els nú-
meros ja que hi ha una ratlla més que no pas xifres. Cal posar els noms al dibuix de les
cèl·lules.
1. citosol 13. membrana plasmàtica
2, 6, 26. ribosoma 14. R.E. llis
3. porus nuclear 15. cloroplast
4. nucli/membrana nuclear 16. microfilament
5, 17. peroxisoma/lisosoma 18. cloroplast
7. dictiosoma/Aparell Golgi 20. mitocondri
8, 19. vacúols/leucoplast 22. cristalls
9, 21. microtúbul 23. vacúol
10, 25. puntejadura/plasmadesma 24. tonoplast
11. lisosoma microcòs 27. R.E. rugós
12. paret cel·lulòsica
AUTOAVALUACIÓ
1. Ribosomes, aparell de Golgi, reticle endoplasmàtic, plasts, mi-to-condris…
2. Els orgànuls implicats en la secreció de substàncies són: aparell de Golgi i reticle endo-
plasmàtic. Els orgànuls implicats en la digestió són: lisosomes i peroxisomes.
3. Les estructures cel·lulars relacionades amb el moviment són: microtúbuls, microfilaments
i filaments intermedis. Els orgànuls relacionats amb la producció d’energia són els cloro-
plasts i els mitocondris.
4. a) tubulina; b) ATP; c) clorofil·la; d) centrosoma.
5. L’aparell de Golgi està més desenvolupat en una cèl·lula glandular que en una cèl·lula epi-
telial pavimentosa, perquè una de les missions d’aquest aparell és secretar substàncies i
la funció d’una cèl·lula glandular és, precisament, elaborar substàncies perquè es puguin
expulsar de la mateixa cèl·lula.
6. La cèl·lula vegetal presenta plasts i la cèl·lula animal, no. Els dictiosomes que constitueixen
l’aparell de Golgi es troben a prop del nucli en una cèl·lula animal i interconnectats, men-
tre que en una cèl·lula vegetal no són necessàriament prop del nucli. La cèl·lula animal
sol presentar centríols i la vegetal, no.
7. En els ribosomes se sintetitzen els glúcids. (F)

Els mitocondris són orgànuls responsables del moviment. (F)
El centríol és una estructura cel·lular formada per microtúbuls. (V)
El citocentre és el mateix que el centrosoma. (V)
El corpuscle basal no és el cinetosoma. (F)
El RE assegura el transport de substàncies per la cèl·lula. (V)
El REL no té ribosomes. (V)
Els vacúols digestius són uns lisosomes secundaris. (V)
Les cèl·lules animals no tenen peroxisomes. (F)
Els tilacoides constitueixen els grana. (V)
Les substàncies tòxiques que entren a la cèl·lula es metabolitzen en els ribosomes. (F)
ACTIVITATS
1. Cariotip humà. El dibuix representa un cariotip humà amb un sol cromosoma homòleg
de cada parella, llevat dels heterocromosomes, que hi són tots dos.
2. Estructura filamentosa de l’ADN.
3. Observació de cariocinesi en meristemes de ceba. De vegades hi ha problemes amb
l’orceïna i no són visibles les figures de mitosi.
4. a) Dibuix d’una cèl·lula de 2n = 4 en metafase mitòtica.
b) Hi ha vuit cromàtides i quatre centròmers.
5. a) La imatge 1 es troba en anafase i la imatge 2 en profase.
b) La imatge 3 es troba en metafase i la imatge 4 es troba en telofase.
c) Perquè són cèl·lules en continu procés de divisió, ja que és el lloc per on està creixent
l’arrel de la ceba.
6. a) Es tracta de l’anafase d’una divisió mitòtica.
b) Durant l’anafase mitòtica hi ha un escurçament dels filaments del fus acromàtic i cada
cromosoma queda separat en les dues cromàtides, de manera que cadascuna va a
un pol oposat de la cèl·lula arrossegada pel corresponent filament del fus. Cap al final
de l’anafase ja pot començar el procés de citocinesi.
c) La fase següent és la telofase, i es caracteritza per la desepiralització de les cromàtides,
la formació de la paret nuclear de cada cèl·lula filla i la separació del citoplasma en
dues cèl·lules filles seguint el procés anomenat citocinesi. La citocinesi és diferent si es
tracta d’una cèl·lula vegetal o bé si és una cèl·lula animal.
d) Les cèl·lules d’aquest invertebrat tenen 2n = 4 cromosomes.
e) Cèl·lula en metafase mitòtica.
7. L’ordre correcte és: C, E, B, D, A. La fase E correspon a la metafase i la principal caracte-
rística és que els cromosomes, dividits en les seves cromàtides, es col·loquen a l’equador
de les cèl·lules units al fus acromàtic pel seu centròmer. La fase B correspon a l’anafase,
on s’aprecia que els filaments del fus acromàtic es retreuen i cada cromàtide dels cromo-
somes se’n va a un pol de la cèl·lula.
8. a) metafase
b) telofase
c) profase molt avançada
AUTOAVALUACIÓ
1. La diferència entre mitosi i citocinesi és que anomenem mitosi el procés de divisió del
nucli d’una cèl·lula i citocinesi el procés de divisió del citoplasma.
El nucli és l’orgànul cel·lular que controla tot el funcionament cel·lular i està envoltat per
una doble membrana, mentre que el nuclèol és un component del nucli format bàsica-
ment per ARN.
Un cromosoma metafàsic és un cromosoma amb el material genètic duplicat. Una cro-
màtide, en canvi, és cadascuna de les dues parts en què podem dividir un cromosoma
metafàsic.
L’heterocromatina és el tipus de cromatina que apareix condensada fins i tot en la interfa-
se cel·lular, i l’eucromatina és aquell tipus de cromatina que constitueix els cromosomes

i que, per tant, durant la interfase està desespiralitzada.
2. La funció de la mitosi és obtenir dues cèl·lules filles amb el mateix nombre de cromos-
mes que la cèl·lula mare.
3. Els diferents graus d’empaquetament de l’ADN fins a arribar a constituir el cromosoma
metafàsic són:
a) Doble hèlix d’ADN.
b) Estructura de nucleosomes.
c) Filaments de nucleosomes (10 nm).
d) Fibra cromatínica de 30 nm.
e) Espiralització i condensació de la fibra cromatínica fins a formar el cromosoma meta-
fàsic (loops i microcònvules).
4. La funció del nuclèol és dur a terme la biosíntesi d’ARN ribosòmic i fer l’acoblament de
les diferents unitats preribosòmiques que després seran exportades al citoplasma.
La funció del fus mitòtic és orientar els cromosomes en la seva disposició equatorial i po-
der distribuir posteriorment les cromàtides germanes a cadascun dels dos pols cel·lulars.
La funció del cinetòcor és ser un centre organitzador de microtúbuls en el cromosoma
metafàsic i, per tant, és el lloc del centròmer on s’uneixen els microtúbuls del fus.
La funció de la làmina nuclear és ajudar a organitzar els cromosomes durant el procés de
meiosi, mantenir l’estructura del porus de l’embolcall nuclear i la configuració del mateix
embolcall nuclear.
5. La citocinesi d’una cèl·lula vegetal és diferent de la d’una cèl-lu-la animal. En la cèl·lula
animal el citoplasma experimenta un estrangulament que ja sol començar al final de
l’anafase o durant la telofase, i que conduirà a la segmentació del citoplasma. Aquest
estrangulament es fa de manera perpendicular a l’eix del fus acromàtic. En les cèl·lules
vegetals, el procés consisteix en el dipòsit de paret cel·lular entre els dos nuclis fills, sense
que hi hagi estrangulament del citoplasma. Els components de la nova paret cel·lular
estan formats per vesícules de l’aparell de Golgi cap a l’equador de la cèl·lula, seguint els
microtúbuls del fragmoplast.
6. Perquè les dues cèl·lules s’han format a partir de successives divisions mitòtiques del
zigot.
7. Les fases de la mitosi són: profase, metafase, anafase i telofase. En la profase la mem-
brana nuclear desapareix, es comencen a espiralitzar els cromosomes i els centríols es
disposen a cada pol de la cèl·lula, i es forma el fus mitòtic. Durant la metafase els cromo-
somes es col·loquen en els filaments del fus acromàtic, de manera que cada cromosoma
s’uneix pel centròmer respectiu a un filament del fus, i es forma l’anomenada placa me-
tafàsica. Cada cromosoma metafàsic apareix dividit en les seves dues cromàtides. Durant
l’anafase, els filaments del fus es contreuen i arrosseguen una cromàtide de cada cromo-
soma cap als pols cel·lulars. La telofase consisteix en la reorganització de cada nucli fill, de
manera que els cromosomes es tornen a desespiralitzar, es fa visible la paret nuclear de
cada nucli fill i normalment hi ha citocinesi.
8. La membrana nuclear externa continua amb la del reticle en-do-plasmàtic rugós. (V)
Els porus del nucli interfàsic permeten només el pas de molècules entre 5.000 i 60.000
daltons. (V)
La interfase és el moment del cicle de la cèl·lula en què aquesta no realitza cap activitat
metabòlica. (F)
Les cèl·lules haploides no poden realitzar la mitosi, ja que per poder repartir el material
hereditari fa falta que la cèl·lula sigui diploide. (F)
La fase G1 és un període de la metafase de la mitosi. (F)
Els corpuscles de Barr estan formats per l’ARN dels nuclèols. (F)
L’eix proteic que manté l’estructura cromosòmica està fet de proteïnes no històniques. (V)
El contingut en ADN de cada cromàtide del cromosoma metafàsic és la meitat de la del
cromosoma anafàsic. (F)
ACTIVITATS
1. En funció de la despesa energètica podem diferenciar entre transport passiu i transport
actiu.
- El transport passiu no suposa cap despesa energètica per a la cèl·lula i incloem com
a mecanismes de transport passiu, la difusió i la òsmosi. A la vegada la difusió pot ser
difusió simple o bé difusió facilitada.
- El transport actiu suposa una despesa energètica per part de la cèl·lula i com a me-
canismes podem diferenciar: la bomba de Na-K, la exocitosi i la endocitosi que inclou
pinocitosi i fagocitosi.
En esquema seria:
n Transport passiu
n Osmosi
n Difusió
n Simple
n facilitada
n Transport actiu
n Endocitosi
n Pinocitosi
n fagocitosi
n Exocitosi
n Bomba de Na-K
2.
Funcions Cèl·lules glials
Eliminació substàncies de rebuig Micròglia
Nutrició Astròcits
Defensa Micròglia
Oligodendròglies
Mielinització de la neurona
i cèl·lules de Schwann
3. Hi ha treball cel·lular en el moment del potencial de repòs, ja que hi ha un intercanvi
constant de ions entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula, amb la conseqüent despesa ener-
gètica.
4. El paral·lelisme que podem establir entre la sinapsi i la coordinació que fan les glàndules
endocrines és que en ambdós casos la transmissió de la informació es fa per mitjà d’un
senyal químic i que les cèl·lules que reben la informació han de tenir receptors de mem-
brana.
5.
Neurotransmissors Processos implicats
Sinapsis simpàtica-parasimpàtica, transmissió neuromuscular,
Acetilcolina
neurones de l’àrea de la consciencia i memòria.
Adrenalina-epinefrina Augmenta el batec cardíac, expandeix bronquis.
Dopamina Responsable de les sensacions de plaeer. Processos de memòria.
Serotonina Influeix en l’estat anímic. Evita la depressió. Cicles de vigilia i son.
GABA Efecte reductor del dolor i tranquilitzador.
Glicina Actua com GABA però en interneurones de la medul·la espinal.
Substància_P Transmissió estímuls de dolor.
Endorfines Augmenta l’efecte de la dopamina, disminueix el dolor.
Anandamida Intervé en processos de memòria, equilibri i coordinació.
6.
Efectes Drogues
Asfixia Heroïna i alcohol
Pèrdua de memòria Èxtasi, alcohol i cannabis
Accidents cardiovasculars Cocaïna i speed
Esquizofrènia Speed, cocaïna i cànnabis
Danys en axons Èxtasi, cocaïna i alcohol
Descoordinació motora Alcohol i cànnabis
Insensibilitat al dolor Heroïna i alcohol
Heroïna, cocaïna, speed,
Gran dependència
alcohol, nicotina, cànnabis
7. La dopamina es considera una substància fonamental en la supervivència de l’espècie
per què genera sensacions de plaer, per tant és una recompensa a la satisfacció de les
necessitats vitals (obtenció d’aliment, reproducció...).
8. Cal consultar la pàgina web.
9. La sinapsi es considera una vàlvula per què nomès permet la transmissió de l’impuls ner-
viós en una sola direcció (d’axó a dendrita) i a la vegada un fre en la transmissió sinàptica
per què es fa per mitjà de neurotransmissors (molècules) que s’han de sintetitzar, o sigui
que la transmissió passa a ser nomès química.
10. Consulta informàtica.
AUTOAVALUACIÓ
1. El dibuix està a la pàgina 140 del llibre de l’alumne. El tipus de cèl·lules nervioses són:
neurones i cèl·lules glials. Els diferents tipus de cèl·lules glials són: astròctis, micròglia,
oligodendròcits, cèl·lules ependimàries i cèl·lules de Scwann.
2. Els ganglis nerviosos es formen per unions de cossos neuronals. Cal buscar, de totes
maneres més informació a internet.
3. Els axons poden arribar a una llargària tan considerable per què es tracta de reduir el
nombre de sinapsis, ja que cada sinapsi retarda la transmissió de l’impuls i per tant com
més sinapsi més s’enlenteix la transmissió de la informació.
4. Atenent a la morfologia segons el nombre de prolongacions podem distingir els següents
tipus de neurones: Multipolar, bipolar i unipolar. Segons la morfologia del cos neuronal
podem parlar de cèl·lules piramidals, estrellades, esfèriques, polièdriques i fusiformes.
5. Els tipus de receptors són:
- Mecanoreceptors o receptors d’estímuls mecànics (moviment, tacte, so i pressió).
- Termoreceptors o receptors de les variacins de temperatura
- Nociceptors o receptors de dolor ja que són sensibles als canvis intensos d’energia
mecànica, química, o calorífica
- Fotoreceptors o receptors d’energia lluminosa
- Quimireceptors o receptors de diverses substàncies químiques i a les variacins de les
seves concentracions.
6. Per passar del potencial de repòs al potencial d’acció cal alterar la permeabilitat dela
membrana
El potencial de repòs es restableix amb la bomba de Na-K
Quan els neurotransmissors no són eliminats de l’espai sinàptic l’excitació perdura i oca-
siona fatiga neuronal i possibles danys
7. Les endorfines i la anadamida són neurotransmissors que actuen de forma semblant a
les drogues.
8. Els efectes de la dopamina són: generar sensacions de plaer en la satisfacció de les ne-
cessitats vitals.
Els efectes de l’alcohol són: produir sensació d’eufòria iniical, provocant posterior somno-
lència, alenteix la resposta als estímuls i pèrdua de coordinació , augmenta el llindar del
dolor i porvoca uan addició elevada entre d’altres efectes.
Els efectes de l’èxtasi són: produeix eufòria, provoca pèrdues de memòria i destrueix els
terminals dels àxons
9. El circuit neuronal de l’arc reflex es produeix de la manera següent: Els receptors nervio-
sos reben un estímul i el transmeten a una neurona sensitiva que l’envia a una neurona
d’associació, situada a la medul·la espinal. La neurona d’associació connecta amb els cen-
tres superiors i també amb una neurona motora que alhora comunica amb l’efector, el
qual executa la resposta. Per tant, els elements bàsics en l’activitat nerviosa són el recep-
tor sensorial, la neurona sensitiva, la neurona d’associació, la neurona motora i l’efector
(pàgina 142 del llibre de text).
10. El consum de cocaïna pot ocasionar, entre d’altres, les següents complicacions mèdi-
ques:
- Complicacions cardiovasculars com ara: hemorràgies, risc d’infart de miocardi i angina
de pit.
- Complicacions neurològiques: cefalees, crisis convulsives.
11. Resposta oberta.
ACTIVITATS
1. a) El gametòfit és l’individu que no pot prescindir de l’aigua ja que, en la reproducció, els
anterozoides han de poder nedar fins a l’ovocèl·lula. b) Per tant, és l’esporòfit (que es
reprodueix per espores) el més preparat per colonitzar el medi terrestre.
2. a) Cicles diplohaplont. El primer representa un briòfit i el segon, un pteridòfit.
b) Cicle briòfits: 1. gametòfit; 2. esporòfit; 3. filament; 4. càpsula; 5. fil·loide; 6. cauloide; 7.
rizoide; 8. càpsula; 9. caliptra; 10. espores; 11. protonema; 12. anteridi; 13. arquegoni;
14. ante-rozoide; 15. ovocèl·lula; 16. zigot.
Cicle del pteridòfit: 1. rizoide; 2. rizoma; 3. fronda de l’esporòfit; 4. sorus; 5. esporangi; 6.
espora; 7. anteridi; 8. arquegoni; 9. gametòfit; 10. esporòfit.
c) La fase de l’esporòfit, en els pteridòfits, està molt més desenvolupada que en els
briòfits, al contrari del que passa en la fase del gametòfit com a conseqüència de la
seva major independència respecte de l’aigua. Per observar les estructures equivalents,
vegeu l’apartat a).
3. Com s’ha insinuat en l’activitat anterior, a conseqüència d’una més gran adaptació al medi
terrestre el gametòfit va perdent importància respecte a l’esporòfit (que cada vegada
evoluciona més fins a arribar a l’estructura de corm).
4. La posició amfitèlica és la que presenten els cinetocors de les cromàtides germanes quan
miren cadascun el pol contrari, a fi que es puguin separar les cromàtides esmentades.
5. a) La meiosi només poden dur-la a terme les cèl·lules diploides, mentre que la mitosi és
pròpia tant de les cèl·lu-les diploides com de les haploides.
b) En la mitosi només hi ha una divisió cel·lular, mentre que en la meiosi n’hi ha dues:
l’una reduccional i l’altra equacional.
c) En la mitosi es produeixen dues cèl·lules filles, mentre que en la meiosi se’n produei-
xen quatre.
d) En la mitosi, les cèl·lules filles tenen el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula
mare, mentre que en la meiosi només n’hi ha la meitat.
e) En la meiosi hi ha una divisió reduccional i una altra d’equacional que permeten,
respectivament, reduir el nombre de cromosomes a la meitat i que aquests siguin
senzills.
6. a) a: Anafase I de la meiosi; b: Anafase d’una mitosi; c: Anafase II de la meiosi.
b) Les cèl·lules somàtiques tenen 2n = 6 cromosomes.
7. Les estrelles de mar poden reproduir-se per regeneració, de manera que cada tros
d’estrella en pot formar una de nova, amb la qual cosa se’n facilita la proliferació.
8. a) Obtenir patates Escissió
b) Plantar un roser Regeneració
c) Obtenir nous bolets Esporulació
(malgrat que aquesta pot formar part d’un cicle més complicat)
d) Obtenir dos cucs Regeneració
e) Plantar un gra d’all Escissió
9. Resposta oberta.
10. Ha de quedar clar el que significa espècie monoica (plantes amb individus hermafrodites,
però que tenen flors masculines i flors femenines al mateix peu). Però és possible que hi
hagi, per exemple, plantes hermafrodites que tinguin flors també hermafrodites. Aquestes
plantes no serien monoiques.
11. Podria ser, ja que la mare biològica seria la que proporcionaria l’òvul. Si aquest òvul fos
fecundat in vitro i implantat a una segona dona que portés a terme la gestació, aquesta
seria la mare uterina. Finalment, podria ser també que el criés (l’alletés) una altra mare.
14. Consulta informàtica.
15. Resposta oberta.
AUTOAVALUACIÓ
1. Perquè l’única manera d’intercanviar material genètic és en la formació de la primera
cèl·lula d’un individu, que és el zigot (no es pot intercanviar material genètic entre totes
les cèl·lules de dos individus pluricel·lulars).
2. a) Perquè es fa la unió de dues cèl·lules, els gàmetes, per originar el zigot. Per tant, per
conservar constant el nombre de cromosomes, en algun moment hi ha d’haver una
meiosi que els redueixi a la meitat. En cas contrari, en cada generació es duplicaria el
nombre de cromosomes.
b) El motiu és que després de la primera divisió meiòtica, si bé hi ha només n cromoso-
mes, cadascun té encara dues cromàtides. La segona divisió és necessària a fi d’obte-
nir n cromosomes senzills.
3. a) En la profase de la mitosi la membrana nuclear desapareix i es comencen a observar
els cromosomes. En la profase I de la meiosi (la fase més llarga), abans de la desapa-
rició de la membrana nuclear, ocorren tota una sèrie de fenòmens que condueixen
a l’aparellament dels cromosomes homòlegs (sinapsi) i es formen les tètrades. En
aquest moment es produeix l’entrecreuament de cromàtides germanes i l’intercanvi
de part del seu ADN. Quan més tard les cromàtides germanes es van separant, que-
den unides pels quiasmes (regions on hi ha l’entrecreuament).
La diferència fonamental és, doncs, que en la profase I de la meiosi hi ha intercanvi de
material genètic.
4.
n 2n
Epitelials ⫻
Ovòcit de prmer ordre ⫻
Espermatogònia ⫻
Limfòcit ⫻
Òvul ⫻
Hepatòcit ⫻ (o més)
Ovòcit de segon ordre ⫻
5. En la unió de cromàtides germanes durant la profase I de la meiosi hi ha, llavors, inter-

canvi de material genètic entre elles. L’efecte biològic és l’augment de la variabilitat.
6. a) La gemmació en els organismes pluricel·lulars fa referència a la producció d’un in-

dividu fill a partir d’una protuberància amb cèl·lules embrionàries que més tard es
desenvolupen fins a originar un nou organisme, mentre que l’escissió consisteix en la
fragmentació del progenitor en dos o més trossos, cadascun dels quals regenerarà el
que necessiti fins a donar un organisme fill.
b) En el cicle diplohaplont el gametòfit és l’individu haploide que es reproduirà sexual-
ment, mentre que l’esporòfit és diploide i es reproduirà per espores.
c) En la isogàmia els dos gàmetes que intervenen en la formació del zigot són iguals i
mòbils. En canvi, en l’oogàmia el gàmeta femení és gran i immòbil, mentre que el
masculí és petit i mòbil.
d) L’òvul en els animals és una sola cèl·lula haploide i és el gàmeta femení, mentre que
l’òvul dels vegetals superiors és una estructura complexa pluricel·lular que no equival
al gàmeta femení. En l’òvul dels espermatòfits, el gàmeta femení cor-respon a l’ovocèl-
lula (o ovocèl·lules), aquestes sí haploides, del sac embrionari contingut en l’òvul
(vegeu text).
e) Les mitòspores són espores produïdes per mitosi. Per tant, la informació genètica és
la mateixa que la de la cèl·lula que les ha produït, mentre que les meiòspores s’origi-
nen a partir de la meiosi (així, doncs, hi haurà hagut recombinació genètica) i no són
genèticament iguals a la cèl·lula que les ha produït. Les meiòspores sempre estan en
relació amb cicles biològics on es dóna, en algun moment, reproducció sexual.
7. La meiosi es dóna sempre just abans de la fabricació dels gàmetes. (F)
En les espècies hermafrodites produeixen fills tots els individus perquè els gàmetes mas-
culins fecunden els propis gàmetes femenins. (F)
Una espècie és unisexual quan té dos tipus d’individus, els que produeixen gàmetes
masculins i els que produeixen gàmetes femenins. (V)
Els quiasmes són els llocs d’unió de les cromàtides germanes per intercanviar material
hereditari. (V)
ACTIVITATS
1. Per tal de trobar el nombre d’heterozigots per als dos caràcters, cal fer primer l’encreuament
entre els dos individus.
AB Ab aB ab
AB AABB AABb AaBB AaBb
Ab AABb AAbb AaBb Aabb
aB AaBB AaBb aaBB aaBb
ab AaBb Aabb aaBb aabb
La proporció d’heterozigòtics per als dos caràcters és d’1/4.
2. La uniformitat de la F1 consisteix en el fet que tots els individus de la F1 són idèntics entre
ells quant a genotip (tenen els mateixos al·lels) i quant a fenotip (presenten les mateixes
característiques), ja que els progenitors tenen un genotip homozigòtic.
3. La proporció 9:3:3:1 és una proporció de fenotips perquè ens dóna les proporcions de
les diferents característiques que presenten els individus, no dels seus genotips.
La proporció de genotips de la F2 serà:
1/16 AABB 2/16 Aabb
2/16 AABb 1/16 aaBB
4/16 AaBb 2/16 aaBb
2/16 AaBB 1/16 aabb
1/16 AAbb
4. Genotip d’una planta de pèsol:
tija alta TT
tija baixa tt
T T
t Tt Tt
t Tt Tt
La F1 tindrà un genotip Tt amb probabilitat del 100%.
La F2 , l’obtenim a partir de l’encreuament entre dos individus de la F1 :
T t
T TT Tt
t Tt tt
La probabilitat de fenotips en la F2 serà d’un 75% de tija alta i d’un 25% de tija baixa, ja
que la tija alta domina sobre la tija baixa.
5. a) L’anomalia de la fenilcetonúria s’hereta segons un caràcter recessiu. És un caràcter
recessiu perquè si fos dominant l’hauria de presentar forçosament algun dels seus
pares.
b) Segur que són heterozigòtiques: I1, I2, II1 i II2.
6. a) III1 x III 3: aa x aa
No hi haurà cap probabilitat de tenir un descendent amb taques a les orelles.
b) III 2 x III 3: Aa x aa
La probabilitat de tenir descendència amb taques a les orelles és del 50%.
c) III 3 x III 4: aa x aa
No hi ha cap probabilitat de tenir fills amb taques a les orelles.
d) III 1 x III 5: aa x Aa
e) III 2 x III 5: Aa x Aa
7. La probabilitat que el fill fenotípicament normal sigui heterozigòtic és de 2/3, ja que si
fem l’encreuament tenim:
A a
A AA Aa
a Aa aa
La filla sordmuda seria la de genotip aa.
El fill amb el gen de la sordesa-mudesa és Aa, i, per tant, la probabilitat és de 2/3 (ja
que sabem segur que no és sordmud i podem desestimar la probabilitat que sigui aa).
8. Fem l’encreuament AArr x aaRR.
La F2 serà:
AR Ar aR ar
AR AARR AARr AaRR AaRr
Ar AARr AArr AaRr Aarr
aR AaRR AaRr aaRR aaRr
ar AaRr Aarr aaRr aarr
a) De la F2 podem esperar les classes fenotípiques següents:
3/16 A-RR: amb el caràcter A dominant i amb el caràcter R.
6/16 A-Rr: amb el caràcter A dominant i amb el caràcter Rr amb fenotip intermedi entre
R i r.
1/16 aaRR: amb el caràcter a recessiu i el caràcter R.
2/16 aaRr: amb el caràcter a recessiu i el caràcter Rr de fenotip intermedi entre R i r.
3/16 A-rr: amb el caràcter A dominant i el caràcter r de fe-notip recessiu.
1/16 aarr: amb el caràcter a recessiu i el caràcter rr.
b) La probabilitat d’obtenir un individu de la F2 amb genotip aaRR és d’1/16.
c) La proporció d’homozigòtics per als dos gens en la F2 és de 4/16.
9. Com més gran és la mostra, els resultats s’aproparan més als esperats estadísticament.
Quan el nombre de descendents és petit, l’atzar pot fer que tots siguin del mateix fenotip.
10. Sí que n’hi hauria prou, ja que si després de l’autofecundació obtinguéssim individus amb
el caràcter recessiu i amb el caràcter dominant, voldria dir que la planta és híbrida pel ca-
ràcter determinat; en canvi, si no obtinguéssim cap descendent amb el caràcter recessiu,
voldria dir que la planta segur que és homozigòtica.
El cas de l’autofecundació no és el mateix que fer un retroencreuament, ja que en el cas
de l’autofecundació la proporció esperada d’homozigots recessius és 1/4, mentre que en
el retroencreuament és 1/2.
11. L’avantatge és que es coneix el genotip d’un progenitor a partir del fenotip, i tal com s’ha
dit en la pregunta anterior, el nombre de descendents homozigots recessius és més elevat.
12. Si encreuem la gallina negra amb un gall de color blanc i observem els descendents tro-
barem que:
a) Si els fills són tots de color negre, sabrem que la gallina negra és homozigòtica, ja que
en fecundar-se l’òvul (amb el genotip negre) amb l’espermatozoide (amb el genotip
blanc), els descendents sempre tindran el plomatge negre.

b) Si algun dels descendents té el plomatge blanc voldrà dir que l’espermatozoide (amb
genotip de color blanc) s’ha fecundat amb algun òvul que també té l’al·lel blanc, i si té
l’al·lel blanc és que la gallina és heterozigòtica.
Això seria d’aquesta manera si el nombre de descendents fos estadísticament significa-
tiu.
13. El grup sanguini dels nens és: 0, A, B i AB.
Les parelles són de grup sanguini:
a) AB x 0
b) A x 0
c) A x AB
d) 0 x 0
a) El fill de la primera parella pot ser el de grup sanguini A o B, perquè el genotip dels
pares és:
IA IB x II
b) El fill de la segona parella pot ser el de grup sanguini A o 0, perquè el genotip dels
pares és: IAIA x II, o bé IAI x II.
c) El fill de la tercera parella pot ser de grup sanguini A, B, o bé AB, perquè el genotip dels
pares pot ser:
IAIA x IAIB, o bé IAi x IAIB
d) El fill de la quarta parella només pot ser 0, perquè els seus pares tenen de genotip ii
x ii. Com que només hi ha quatre nens procedirem per exclusió:
– La parella d només pot tenir fills de grup sanguini 0, per tant el nen 0 és el seu (cap
altre no ho podria ser).
– La parella b només pot tenir nens de grup sanguini A o 0, per tant el nen corresponent
serà el de grup sanguini A (el nen de grup sanguini 0 pertany a la parella d).
– La parella a pot tenir nens de grup sanguini A o B, per tant el seu fill és de grup san-
guini B (el nen de grup sanguini A és de la parella b).
– La parella c té per fill el nen de grup sanguini AB, ja que és la única parella que pot
tenir un fill d’aquestes característiques.
14. a) Els genotips dels tres individus són:
pare: IBi
mare: IAi
nen: ii
b) La probabilitat que el fill següent sigui de grup sanguini 0 és del 25%, perquè cada
nova fecundació és un fet independent de les anteriors, i per tant es tornen a fer tots
els tipus d’òvuls possibles per part de la mare i tots els tipus d’espermatozoides pos-
sibles per part del pare.
c) La probabilitat que dos fills de la parella siguin de grup sanguini AB és de:
– Probabilitat que un fill sigui de grup sanguini AB = 1/4.
– La probabilitat que un següent fill sigui de grup sanguini AB és d’1/4, per tant la
probabilitat conjunta és de 1/4 x x 1/4 = 1/16.
15. Família Puig Família Pérez

mare: AB mare: A
pare: 0 pare: 0
nen Y: A nen Y: 0
a) La família Puig no té raó; el nen Z no pot ser mai seu, ja que el genotip de la mare és
IAIB i el genotip del pare és ii. Si es fa l’encreuament, s’observa que els fills poden ser
de grup sanguini A o bé de grup sanguini B, però mai de grup sanguini 0.
El nen Y sí que podria ser de la família Puig, tal com hem explicat anteriorment.
b) La família Puig pot tenir nens de grup sanguini A i B.
La família Pérez pot tenir fills de grup sanguini A i 0 (suposant que la mare és hetero-
zigòtica; si fos homozigòtica, els descendents només podrien ser del grup A).
1 6. fenotips dels descendents negre sèpia crema albí
fenotips dels progenitors
a) negre x negre 22 0 0 7
b) negre x albí 10 9 0 0
c) crema x crema 0 0 34 11
d) sèpia x crema 0 24 11 12
Els genotips de cada encreuament són:
a) cn ca x cn ca
b) cn cs x ca ca
c) cc ca x cc ca
d) cs ca x cc ca
1 7. Gall de 1.100 grams i gallina de 650 grams.
Genotip del gall: A1A1A2A2
Genotip de la gallina: A1a1a2a2
A1a2 a1a2
A1A2 A1A1A2a2 A1a1A2a2
Genotips de la descendència: A1A1A2a2 i A1a1A2a2 amb la proporció del 50% cadascun.
Fenotips de la descendència: descendents de 800 grams i descendents de 950 grams
en una proporció del 50%.
18. Els fenotips corresponents als genotips següents són:
a) RRAA, pèl vermell
b) RrAa, pèl vermell
c) RRAa, pèl vermell
d) RrAA, pèl vermell
e) rraa, pèl blanc
f) rrAa, pèl arena
g) rrAA, pèl arena
h) RRaa, pèl arena
19. a) Sí, és possible, ja que el Sr. Sabater només pot haver heretat l’únic cromosoma X de
la seva mare, i aquesta podia haver heretat el cromosoma X tant del pare com de la
mare.
b) Sí, és possible, segur que l’ha heretat del seu avi patern, ja que del seu pare només
pot haver rebut el cromosoma Y, i aquest al seu torn l’ha heretat del seu pare, per tant
l’avi patern del Sr. Sabatet.
c) No, és impossible que hagi heretat el cromosoma Y del seu avi matern, ja que de la
seva mare només pot haver heretat el cromosoma X, perquè la seva mare només té
dos cromosomes X i cap de Y.
20. En el cas de les papallones Abraxas s’ha de tenir present que el sexe masculí és determi-
nat pels cromosomes ZZ i el sexe femení, pels cromosomes ZW.
a) Si fem l’encreuament entre mascles d’ales fosques i femelles d’ales clares, com que
el color fosc és dominant sobre el color clar, podem representar els genotips de la
manera següent:
mascle d’ales fosques: Z+Z+ o bé Z+Z
femella d’ales clares: ZW
En fer l’encreuament s’obté que la descendència pot ser: Z+Z, Z+W, Z+Z, Z+W, o bé Z+Z,
Z+W, ZZ, ZW. En aquest cas, s’obté una descendència formada per tots els individus
amb les ales fosques, o bé el 50% dels individus amb ales fosques i el 50% amb les
ales clares.
b) Si fem l’encreuament entre mascles d’ales clares i femelles d’ales fosques, el resultat és:
mascle d’ales clares: ZZ
femella d’ales fosques: Z+W
La descendència obtinguda és de: ZZ+, ZW, ZZ+, ZW; és a dir, els mascles tenen les ales
fosques, i les femelles, les ales clares.
21 a) L’encreuament es realitza entre una femella homozigòtica d’ulls blancs i ales normals
amb un mascle d’ulls vermells i ales vestigials.
Els genotips dels progenitors seran:
femella: XwXw vg+vg+
mascle: Xw+ Yvgvg
En fer l’encreuament s’obté la F1 següent:
Xw+vg Yvg
X vg
w +
X X vg vg
w w+ +
XwY vg+vg
Fenotip de la F1 : totes les femelles tenen ulls de color vermell i ales normals, ja que
són totes heterozigòtiques per als dos caràcters, i tots els mascles tenen ulls de color
blanc (perquè només poden heretar el cromosoma X de la mare) i ales normals pel
mateix motiu que les seves germanes.
b) En fer l’encreuament dels mascles i les femelles de la F1, obtenim la F2 següent:
Yvg+ Yvg
Xw+vg+ Xw+Yvg+vg+ Xw+Yvg+vg
X vg
w+
X Yvg vg
w+ +
Xw+Yvgvg
Xwvg+ XwYvg+vg+ XwYvg+vg
Xwvg XwYvg+vg XwYvgvg
Els mascles de la F2 tindran les proporcions fenotípiques següents:
3/8 ulls de color vermell i ales normals; són els de genotip XW+Y vg+ –.
1/8 ulls de color vermell i ales vestigials; són els de genotip XW+Y vgvg.
3/8 ulls blancs i ales normals; són els de genotip XWY vg+–.
1/8 ulls blancs i ales vestigials; són els de genotip XWY vgvg.
22. a) El que resulta estrany d’aquestes dades és que hi hagi pràcticament el doble de feme-
lles que de mascles, quan el que es podria esperar és una proporció del 50%.
b) Com que la proporció s’apropa a 2:1 i les femelles són les més nombroses, podem
suposar que es tracta d’un gen letal recessiu lligat al cromosoma X.
c) Una possible comprovació consistiria a encreuar mascles i femelles de la F1, i veure
que realment hi continua havent més femelles que mascles.
23. Diem que les dones XD Xd en són portadores perquè no manifesten la malaltia del dal-
tonisme, però en canvi sí que la poden transmetre a la descendència per mitjà del cro-
mosoma Xd. El daltonisme és una malaltia recessiva lligada al sexe i com que la dona
presenta un dels dos cromosomes amb el gen normal, aquest gen domina sobre el gen
del daltonisme.
En canvi, no podem dir que l’home n’és portador, ja que quan en el cromosoma X té el
gen amb l’al·lel del daltonisme, aquesta anomalia es manifesta fenotípicament, perquè
en el cromosoma Y no hi ha cap al·lel que pugui compensar l’anomalia.
24. Aquesta frase no és del tot correcta perquè només és certa en el cas de la dona; en el
cas de l’home l’al·lel d no es pot presentar en homozigosi, ja que el gen per a la visió dels
colors és en el seu únic cromosoma X.
25. a) Sí, ja que si l’àvia de la noia era daltoniana (per tant, homozigòtica per al daltonisme
XdXd ), només podia transmetre als seus descendents cromosomes amb l’anomalia.
Per tant, la mare de la noia era heterozigòtica (portadora, però fenotípicament nor-
mal).
b) L’oncle daltonià era el fill biològic dels avis de la noia, ja que si la seva àvia era daltonia-
na, vol dir que els dos cromosomes X presentaven el gen del daltonisme; per tant, tots
els fills mascles d’aquesta parella havien de ser daltonians (tots hereten el cromosoma
Xd de la mare).
c) Si la noia hagués tingut un germà, podia haver estat daltonià amb una probabilitat del
50%, ja que podria haver heretat XD o Xd de la seva mare, que és heterozigòtica.
d) La noia té una probabilitat del 50% de ser-ne portadora, per la mateixa raó que els
seus germans són daltonians.
26. Genotip de l’home normal: XHY
Genotip de la dona portadora: XHXh
De l’encreuament s’obté:
XH Y
XH
XXH H
XHY
Xh X H Xh XhY
Els fills tenen la probabilitat del 50% de ser hemofílics.
Les filles no tenen cap probabilitat de ser hemofíliques.
2 7. a) L’encreuament es fa entre un home que presenta anomalia i una dona normal.
Genotip de l’home: XRY
Genotip de la dona: XrXr
Si es fa l’encreuament, s’obté:
XR Y
X r
XXR r
XrY
Fenotips dels descendents: les noies presentaran l’anomalia de l’esquelet i els nois, no.
b) L’encreuament es fa entre una dona amb l’anomalia (però el seu pare era normal) i
un home normal.
Genotip de l’home: XRY
Genotip de la dona: XRXr.
Fent l’encreuament, s’obté:
XR Y
XR X RX R XRY
Xr XRXr XrY
Fenotips dels descendents: les noies presentaran l’anomalia en un 50% (les que
heretin el cromosoma XR de la mare), i el 50% dels nois també. L’altre 50%, tant
dels nois com de les noies, serà de genotip i fenotip normal (hauran heretat Xr de la
mare).
28. L’encreuament es realitza entre un home calb (el pare del qual no ho era ) i una dona
normal (la mare de la qual era calba).
Genotip de l’home: Cc XY
Genotip de la dona: CcXX
En fer l’encreuament, s’obté:
CX CY cX cY
CX CCXX CCXY CcXX CcXY
cX CcXX CcXY ccXX ccXY
Fenotips de la descendència:
Del total de filles, el 75% no són calbes, i el 25% sí que ho són.
Del total de fills, el 75% són calbs, i el 25% no ho són.
AUTOAVALUACIÓ
1. L’encreuament es fa entre un home albí i no daltonià, i una dona fosca de mare albina i
pare daltonià.
Genotip de l’home albí i no daltonià: aa XDY
Genotip de la dona fosca: Aa XDXd
Si es fa l’encreuament, s’obté:
aXD aY
AX D
AaX X
D D
AaXDY
AXd AaXDXd AaXdY
AXD aaXDXD aaXDY
aX d
aaX X
D d
aaXdY
La descendència obtinguda serà:
a) Del total de noies, la meitat són fosques i no daltonianes, i l’altra meitat són albines i
no daltonianes.
b) Del total de nois, 1/4 són foscos i no daltonians, 1/4 són foscos i daltonians, 1/4 són
albins i no daltonians i 1/4 són albins i daltonians.
2. Un home de grup sanguini A (fill d’un home 0 i una dona A) es casa amb una dona de
grup sanguini B (filla de pares AB).
Genotip de l’home: IAi, ja que ha heretat l’al·lel IA de la mare i l’al·lel i del pare.
Genotip de la dona: IB IB, ja que ha heretat l’al·lel IB del pare i l’al·lel IB de la mare.
Genotip del pares de l’home:
pare: ii
mare: IAIA, o bé la mare podia ser també IAi.
Genotip dels pares de la dona:
pare: IAIB
mare: IAIB
Els descendents de la parella són:
IA i
I B
II
A B
IBi
Els genotips dels fills poden ser: IAIB o IBi, i els fenotips, respectivament, AB o B en un
50%.
3. a) L’oncle daltonià deu ser germà de la mare, ja que aquest oncle té de genotip XdY, i
aquest noi, que és daltonià, ha hagut de rebre el cromosoma afectat per part de la
mare, ja que diu que el seu pare és normal; per tant, l’àvia materna n’era portadora.
L’oncle també podria ser germà del pare en l’hipotètic cas que l’àvia paterna en fos tam-
bé portadora, però és poc probable que les dues famílies presentessin el mateix cas.
El genotip dels pares, del noi i de l’oncle són:
pare: XDY
mare: XDXd
noi: XdY
oncle: XdY
b) El resultat de l’encreuament és el següent:
Y
X XDY
D
Xd XdY
El fill que espera té el 50% de probabilitats de ser daltonià.
4. Genotip dels progenitors: IiNn
De l’encreuament s’obté:
IN In iN in
IN IINN IINn IiNN IiNn
In IINn IInn IiNn Iinn
iN IiNN IiNn iiNN iiNn
in IiNn Iinn iiNn iinn
Fenotips de la descendència:
12/16 blanc (I–N– ; I– nn)
3/16 negre (ii N– )
1/16 cafè (iinn)
Genotip de totes les persones:
I 1: XAXa
I 2: XAY
II 1: XAY
II 2: XaY
II 3: XAXa
II 4: XAY
III 1: XaY
5. L’herència dels grups sanguinis és un exemple d’al·lelomorfisme múltiple, perquè en el
conjunt de la població humana hi ha tres al·lels implicats en la determinació del grup san-
guini: IA, IB, i, mentre que cada persona només té en els seus cromosomes dos d’aquests
al·lels.
6. No es compleix la llei de la independència dels gens en els casos de gens lligats, o sigui
de gens que estiguin situats en el mateix cromosoma. Tots els gens lligats s’heretaran
junts si no hi ha entrecreuament entre cromàtides germanes en la meiosi.
7. La diferència que hi ha entre epístasi i dominància és que en l’epístasi els gens que inte-
raccionen no són al·lels, i en el cas de dominància sí que ho són.
8. Vol dir que la freqüència de recombinació entre aquests dos gens és del 10%.
ACTIVITATS
1. La seqüència de bases d’ADN Determina la seqüència primària d’aminoàcids d’una pro-
teïna, és a dir, l’estructura primària. El canvi en una base pot fer que un aminoàcid sigui
substituït per un altre de característiques molt diferents que faci que la proteïna tingui una
conformació (estructures secundària i terciària) molt diferent, de manera que la funció
de la proteïna en qüestió no es pugui dur a terme o que es doni d’una manera molt
deficient. Això és especialment significatiu en els enzims.
D’altra banda, pot ser que el canvi en una base no alteri en absolut la proteïna perquè el
seu triplet resultant codifiqui el mateix aminoàcid o un altre de característiques semblants
que no afecti el plegament posterior de la proteïna.
2. Com que cada aminoàcid és codificat per un triplet de parells de nucleòtids, si la insulina
pancreàtica té 51 aminoàcids necessitarem com a mínim 51 · 3 = 153 triplets, o sigui
153 · 3 = 459 parells de nucleòtids (sense tenir en compte triplets d’iniciació, stop, in-
trons, etc.).
3. a) La seqüència inicial d’aminoàcids és ala-ala-ala-ala, ja que tots els triplets codifiquen el
mateix aminoàcid.
b) Si perdem la primera G, la seqüència serà:
5’ CUGCCGCAGCG 3’
Suposant que la mare de lectura hagi corregut una base cap a la dreta, el pèptid cor-
responent seria: arg-pro-glu.
4. a) ATTACGCAC
La cadena complementària serà: TAATGCGTG
No hi figura el sentit perquè només es tracta de posar les bases complementàries.
b) L’ADN de les cèl·lules filles serà igual al de les progenitores (tret del cas d’una mutació),
ja que la replicació de l’ADN és semiconservativa i cadascuna de les cadenes parentals
farà de motlle de la seva complementària.
5. Replicació d’eucariotes:
– ADN-polimerases característiques i almenys cinc, una de les quals és en els mitocon-
dris.
– Factors de replicació en més quantitat.
– Molts ulls de replicació. Molts replicons.
– Segments d’Okazaki més petits que en procariotes.
Replicació de procariotes:
– ADN-polimerases pròpies dels procariotes; n’hi ha tres.
– Menys factors de replicació que en els eucariotes.
– Un sol ull de replicació. Un sol replicó.
– Segments d’Okazaki més grans.
6. Com que els ARN procariòtics poden començar a ser traduïts (per l’extrem 5’) abans que
acabi la seva transcripció, el fet que comenci la degradació pel mateix lloc que la traducció
fa que sigui possible que acabi la transcripció en tots els casos.
7. La seqüència de bases corresponent és: UUAUUU
8. a) una molècula motlle d’ADN

b) nucleòtids d’ARN
c) un enzim ARN-sintetasa
9. En el nucli de les cèl·lules eucariotes (i en els mitocondris i plasts) i en el citoplasma
(zona del nucleoide) dels procariotes.
Síntesi de l’ARN en procariotes:
– Els ARN són policistrònics.
– Els gens transcrits són continus.
– Els ARN no necessiten processament posterior.
– Els ARNm poden començar a ser traduïts abans d’acabar la seva síntesi.
– La vida mitjana dels ARNm és d’uns dos minuts.
– Hi ha un sol tipus d’ARN-polimerasa.
– No hi ha gens intensificadors (enhancers).
– Les ARN-polimerases no necessiten factors de reconeixement dels promotors.
Síntesi d’ARN en eucariotes:
– Els ARN són monocistrònics.
– Els gens transcrits són discontinus, tenen introns i exons.
– Hi ha un transcrit primari, en els ARNm, que sofreix una maduració posterior.
– Els ARNm no es tradueixen fins que han estat processats i han sortit del nucli.
– La vida mitjana dels ARNm és d’hores o dies.
– Hi ha tres tipus d’ARN-polimerases.
– Hi ha gens intensificadors (enhancers).
– Es necessiten factors de transcripció perquè les ARN-polimerases reconeguin els pro-
motors.
10. La maduració d’aquest transcrit és necessària perquè els gens són discontinus i s’han
d’eliminar els introns per unir els exons, que són els segments que porten informació. A
aquest procés, anomenat splicing, s’hi ha d’afegir una cua de poliA.
11. Si el codó és 5’ AAG 3’, la seqüència de bases de l’anticodó serà complementària i
antiparal·lela: 3’ UUC 5’
1 2. A T G TGT GTT TAA ADN
TAC ACA CAA ATT ADN
AUG UGU GUU UAA ARNm
UAC ACA CAA AUU anticodó ARNt
Met cys val stop aminoàcid
13. No, cada aminoàcid no reconeix directament el seu codó, sinó que cada aminoàcid està
carregat en un ARNt (activació de l’aminoàcid) que és el que, gràcies a un triplet, ano-
menat anticodó (complementari del codó), actua d’adaptador entre l’ARNm i l’aminoàcid
corresponent.
14. Els gens estructurals són els que codifiquen proteïnes, mentre que els reguladors codifi-
quen un ARN o una proteïna que controlarà l’expressió d’altres gens.
D’altra banda, l’operador és el gen que controla directament els gens estructurals i que
hi és adjacent.
15. La nova cadena serà:

TCG CGT CGT CG
AGC GCA GCA GC
UCG CGU CGU CG
ser - arg - arg-
El pèptid haurà canviat dues serines per arginina en aquesta seqüència.
16. Si té síndrome de Turner és XO. Si la no-disjunció hagués estat en la meiosi de la mare,
el descendent hauria estat un mascle amb un cromosoma X supernumerari (síndrome
de Klinefelter), o bé una femella XXX.
La filla, per tant, va heretar el cromosoma X de la mare (el que tenia l’al·lel per al daltonis-
me) i cap cromosoma sexual del pare, per això presenta les dues malalties:
a) Síndrome de Turner, per falta d’un cromosoma X.
b) Daltonisme, perquè l’únic cromosoma X que posseeix té l’al·lel del daltonisme, el qual
es manifesta per aquest fet (no pot ser compensat).
AUTOAVALUACIÓ
1. (a) ADN c. doble
(b) ADN c. doble
(c) ADN c. senzilla
(d) ARN c. doble
(e) ARN c. senzilla
(f) ADN c. senzilla
(g) ADN c. doble
2. El lloc A és el lloc on es van col·locant els successius tRNA. El lloc P és on hi ha els ARNt
units a la cadena peptídica (excepte en la iniciació, ja que és en el lloc P on es posa el
ARNt carregat amb metionina o formilmetionina).
3. Els eucariotes tenen més d’un punt de replicació perquè hi ha més quantitat d’ADN, i a
més està distribuït en cromosomes; per això hi ha d’haver almenys un replicó per cromo-
soma, però com que amb només un la replicació seria molt lenta, a cada cromosoma hi
ha molts replicons.
4. La causa és que la ADN-polimerasa només fa la síntesi en el sentit 5’ 3’, per tant un dels
filaments és en sentit contrari i es va sintetitzant de manera discontínua en sentit 5’ 3’ per
poder avançar en sentit 3’ 5’ (vegeu segments d’Okazaki).
5. Que els nucleòtids s’uneixen del carboni 5’ a l’extrem 3’ de la cadena de polinucleòtids.
6. – L’ADN-polimerasa polimeritza ADN-nucleòtids, mentre que l’ARN-polimerasa polimerit-
za els ARN-nucleòtids.
– La transcripció és la síntesi d’ARN que pren com a motlle una cadena d’ADN, i la tra-
ducció és la síntesi d’una cadena polipeptídica a partir de la informació continguda en
l’ARNm.
– L’intró és un segment d’ADN que no codifica, i l’exó és un segment d’ADN codificant.
– L’operó és una unitat d’expressió i de regulació gèniques en els bacteris que comprèn
gens estructurals i gens reguladors i l’operador és una seqüència d’ADN que forma
part de l’operó. El codó és un triplet que codifica un aminoàcid o bé un senyal d’stop i

es troba en l’ARNm; l’anticodó és un triplet de l’ARNt complementari d’un determinat
codó.
7. Té dues etapes: el pas de ADN a ARN, anomenat transcripció, i la síntesi de proteïnes a
partir de la informació continguda en l’ARNm, anomenada traducció.
8. – ARN missatger; ARNm, que porta el codi.
– ARN de transferència; ARNt, que porta els aminoàcids.
– ARN ribosòmic; ARNr, que forma part dels ribosomes.
9. S’explica perquè el codi genètic és degenerat, és a dir, un aminoàcid pot venir codificat
per més d’un codó.
10. El reconeixement entre un codó i un anticodó es fa per aparellament de bases comple-
mentàries i en sentit antiparal·lel.
11. És el gen on es fixa l’ARN-polimerasa i que determina la transcripció dels gens estructurals
adjacents.
1 2. Cadena d’ADN que es transcriu 3’ CGT ACC ACT
ARNm 5’ GCA UGG UGA
Anticodó de ARNt 3’ CGU ACC ACU
Aminoàcid incorporat ala trp stop
13. El pas d’ADN a ARNm s’anomena transcripció. (V)
El pas d’ARNm a proteïna s’anomena traducció. (V)
La replicació es pot fer de manera conservadora, semiconservadora i dispersiva. (F)
Tots els gens són promotors. (F)
L’operó del triptòfan és un exemple de control positiu. (F)
Tot l’ADN eucariota es transcriu. (F)
Tots els amfibis tenen més ADN que les persones. (F)
Si un fragment de cromosoma es troba en posició invertida, és una mutació estructural. (V)
Les delecions són mutacions genòmiques. (V)
Els al·lopoliploides són poliploides els cromosomes dels quals pertanyen a diferents es-
pècies. (V)
ACTIVITATS
1. Els principals pasos de la reacció en cadena de la polimerasa són:
a) Desnaturalització dels fragments d’ADN que es volen copiar.
b) Afegir petits fragments d’ADN (encebadors) per iniciar la replicació de l’ADN.
c) Afegir l’enzim ADN-polimerasa per tal de sintetitzar la cadena d’ADN complementària.
d) Repetir el cicle de replicació n vegades fins a obtenir la quantitat d’ADN desitjada.
2. L’insecticida utilitzat per controlar les plagues d’insectes pot ser tòxic per a les plantes.
Les plantes transgèniques estan preparades per aguantar les dosis d’insecticides a que
estan sotmeses. Si no hi ha mutacions o canvis en la dosi d’insecticida, les plantes han
de poder ser sempre resisitents.
3. Debat a classe
AUTOAVALUACIÓ
1. No és el mateix un animal transgènic que un animal clonat. Un animal transgènic té el
seu genoma modificat afegint gens d’una altra espècie. Un animal clonat és una rèplica
exacte de la mateixa espècie.
2. Podem dir que el clonatge és un tipus de reproducció asexual per què l’individu clonat
conté exactament el mateix genoma del seu progenitor tal com succeeix en una repro-
ducció asexual. No hi ha recombinació genètica.
3. La diferència que hi ha entre:
a) clonatge reproductiu i clonatge terapèutic és que la finalitat del primer és obtenir indi-
vidus fills genèticament idèntics al seu progenitor i la finalitat del clonatge terapèutic és
obtenir cèl·lules mare per a la obtenció de teixits diferenciats. Obtenir teixits.
b) cèl·lula mare embrionària i cèl·lula mare adulta és que la primera prové d’un embrió i
la cèl·lula mare adulta prové d’un teixit d’un individu adult.
4. Resposta oberta. Les utilitats dels animals transgènics poden ser diverses, però en el text
es cita l’obtenció de proteïnes farmacològicament importants per a l’ús humà, com per
exemple la proteïna del factor IX de la coagulació de la sang.
5. - Enzim de restricció. Tipus d’enzim que permet tallar una seqüència d’ADN per un lloc
específic.
- Biblioteca genòmica: Dipòsit de fragments d’ADN o ARN a l’interior de bacteris, agrupats
en colònies, de tal manera que cada colònia conté un sol fragment d’àcid nucleic.
- Genoma humà: Conjunt complet de la seqüència de gens continguda en tots els cro-
mosomes humans.
- Cèl·lula totipotent: Tipus de cèl·lula que té la capacitat de formar qualsevol tipus cel-
lular.
6. a) A partir del nucli d’una cèl·lula muscular es pot generar una cèl·lula pancreàtica per
què qualsevol nucli somàtic té tota la informació genètica de l’individu, en aquest cas
la cèl·lula muscular conté tota la informació genètica necessària per poder esdevenir
qualsevol tipus cel·lular.
b) El material genètic que no pertany a la pacient prové de l’ADN mitocondrial de la dona
donadora de l’oòcit.
GUIA DIDÀCTICA
AVALUACIONS
Avaluació contínua
Centre:
Curs: Data:
Nom de l’alumne/a:
Unitat 1: Introducció a la biologia

1. Explica:
a) Què vol dir que els organismes són homeostàtics? Per què cal que ho siguin?
b) Què vol dir que els éssers vius responen als estímuls?
2. Uns alumnes tenen un aquari amb capgrossos i discuteixen si la temperatura influeix o no en el

seu desenvolupament. Formuleu una hipòtesi d’experimentació i dissenyeu una experiència per
comprovar-la.
3. Digues a quin nivell d’organització corresponen els elements següents:

element nivell d’organització
aigua d’un ésser viu
mitocondri
membrana plasmàtica
cor
pardals d’un jardí
cabra
4. Recorda els diferents passos del mètode científic:

a) Observació del fet.
b) Formulació del dubte.
c) Recerca d’informació.
d) Resposta convincent o no.
e) Enunciat de la hipòtesi.
f) Comprovació experimental.
g) Confirmació de la hipòtesi.
Mira d’establir la correspondència de cada pas amb els que es detallen a continuació sobre una
experiència pràctica.
1. Si el glaç flota, deu ser perquè és menys dens que l’aigua. Per tant, en glaçar-se ha d’augmen-
tar de volum. Per això s’ha trencat l’ampolla.
2. La referència que trobo més pròxima al meu problema és una aventura en què el Capità, Cris-
pin i Goliat, es desplacen per l’aigua utilitzant un tros d’iceberg com si fos una barca.
3. Per què s’ha trencat?
4. Consulto la biblioteca, on només trobo volums d’El Capitán Trueno.
5. He trobat l’ampolla d’aigua trencada dins el congelador, per sort l’aigua era glaçada i no s’ha
vessat.
6. Posaré un glaçó en una proveta amb aigua i anotaré el volum que ocupa, a continuació es-
peraré que es fongui i tornaré a anotar-ne el volum. Si la meva hipòtesi és certa, la diferència
entre el primer volum i el segon ha de ser positiva.
7. Els resultats són els previstos; per tant, la hipòtesi és vàlida.
Centre:
Curs: Data:
Unitat 2: Mètodes d’anàlisi i biomolècules inorgàniques

1. Digues en què s’assemblen i en què es diferencien els enllaços iònics i els ponts d’hidrogen.
2. Què és el pH d’una solució? Tenim dues solucions, una de pH 2 i l’altra de pH 6. Són àcides o
bàsiques? Quina ho és més? Quantes vegades més?
3. Què vol dir que l’aigua té una calor específica elevada? A què és degut que tingui una calor es-
pecífica tan elevada? Quina importància té aquest fet per als éssers vius?
4. Per què els sabaters es poden desplaçar per l’aigua?
Centre:
Curs: Data:
Unitat 3: Biomolècules orgàniques

1. Contesta raonadament:
a) Per què es poden arrissar els cabells i, si convé, tornar-los a deixar llisos?
b) Què vol dir que les proteïnes són molècules específiques?
c) És el mateix hidrolitzar que desnaturalitzar una proteïna? Per què? Posa un exemple de cada
tipus de reacció.
d) És lògic que la prova del lugol doni positiva en un tros de pernil dolç? Per què?
2. Explica breument:
a) Les propietats dels lípids.
b) Què és una cera?
c) Un triglicèrid està format per...
d) Un lípid insaponificable és...
e) Què és un fosfolípid?
3. Per a cada polímer biològic indiqueu quins monòmers el formen, l’enllaç que els uneix, un exem-
ple i quina és la seva funció principal.
polímer monòmer enllaç exemple funció de l’exemple
4. A què correspon la molècula següent?
O
CH3 – CH2 –CH2– ... ... CH2 – CH2 – C – O – CH2
O
CH3 – CH2 – ... ... CH CH – ... ... CH2 – C – O – CH
O
CH2 – O – P – O4
O4
Àcids grassos Glicerina Àcid fosfòric
5. Completa la taula següent:
nom tipus de biomolècula funció exemple de localització
Centre:
Curs: Data:
Unitat 4: L’estudi de la cèl·lula i la teoria cel·lular

1. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F) i, en aquest segon cas, corregeix-
les:
a) La cèl·lula eucariota vegetal no té membrana cel·lular, només té paret cel·lular.
b) La tinció cel·lular serveix per augmentar el contrast per a l’observació al microscopi òptic.
c) Les cèl·lules procariotes són més petites que les cèl·lules eucariotes.
d) Les cèl·lules procariotes no tenen material genètic.
2. a) Com es calcula l’augment total d’un microscopi òptic?
b) Fes una taula en què es mostrin els augments que pots obtenir amb un ocular de 10 x i amb
un joc d’objectius de 4, 10, 40 i 100x.
3. Quines són les diferències essencials entre la imatge que proporciona un microscopi òptic i un
d’electrònic?
4. Què vol dir que la cèl·lula és la unitat estructural, la unitat funcional i la unitat genètica dels éssers
vius?
Centre:
Curs: Data:
Unitat 5: Embolcalls cel·lulars

1. Relaciona les substàncies o partícules (columna de l’esquerra) amb els mecanismes de transport
(columna de la dreta) mitjançant els quals poden entrar en una cèl·lula intacta, que no ha estat
tractada amb cap agent químic.
gotes de líquid extracel·lulars difusió facilitada

oxigen transport actiu
potassi fagocitosi
glucosa pinocitosi
partícules sòlides de mida gran difusió
estructura funció
glicocàlix
invaginacions
desmosoma
3. a) Fes un dibuix esquemàtic de la membrana cel·lular, posa nom als seus components i digues
quines forces la mantenen.
b) Com es classifiquen les proteïnes de membrana segons la seva disposició? Indica-ho a l’es-
quema anterior.
4. Digues les membranes de secreció que poden presentar les cèl·lules eucariotes i les diferències
que presenten entre elles pel que fa a composició i gruix.
Centre:
Curs: Data:
Unitat 6: Citoplasma
1. Com interactuen els lisosomes, l’aparell de Golgi i el reticle endoplasmàtic en la síntesi i el trans-
port del material de membrana i en l’exportació de proteïnes cel·lulars? Quines cèl·lules tenen
l’aparell de Golgi més desenvolupat? Per què? Posa exemples de cèl·lules que tingui un aparell
de Golgi molt desenvolupat.

orgànul/ estructura cel·lular estructura funció
lisosomes Digestió cel·lular.
mitocondris Respiració cel·lular.
RER Sistema de membranes que Síntesi, emmagatzemament i
delimiten cavitats i en la seva glicosilació de proteïnes.
cara hialoplasmàtica presenten
ribosomes.
Xarxa d’estructures filamentoses Forma i moviment cel·lular.
que s’estén per tot el citoplas-
ma.
flagel i cilis Moviment.
3. a) Comenta la següent microfotografia electrònica.
b) Explica breument la funció d’aquest orgànul.
4. Digues les semblances entre els cloroplasts i els mitocondris pel que fa al seu origen i la seva
estructura.
Centre:
Curs: Data:
5. Relaciona les diferents funcions amb els orgànuls o estructures cel·lulars que les realitzen.
Funcions:
Moviment cel·lular
Respiració cel·lular
Síntesi de proteïnes
Digestió cel·lular
Aïllament de l’exterior
Reconeixement de missatgers químics
Síntesi de lípids
Destoxicació
Contracció muscular
Glicosilació de proteïnes i lípids
Difusió facilitada de substàncies de l’exterior a l’interior
Magatzem de substàncies
Pinocitosi
Recepció de la informació del medi extern
Forma cel·lular
Orgànuls o estructures cel·lulars:

citoesquelet
REL
mitocondri
membranes del RER
ribosomes
lisosomes
miofilaments
REL
membranes de secreció
aparell de Golgi i cavitats del reticle endoplasmàtic
vacúols i aparell de Golgi

Centre:
Curs: Data:
Unitat 7: Nucli, cicle cel·lular i mitosi

1. a) Explica els diferents graus d’empaquetament que pot arribar a assolir la molècula d’ADN.
b) Fes un dibuix d’un cromosoma, amb totes les seves parts, tal com es veuria en una metafase
mitòtica.
2. Quines són les diferències entre el nucli interfàsic i el mitòtic?
3. En quin període del cicle cel·lular es produeix la duplicació de l’ADN? En quin període té més
informació: el G1 o el G2? En qui dels dos té més ADN?
4. Digues a quines fases de la mitosi pertany cada una de les figures representades en l’esquema
següent:
Cèl·lula en repòs Profase Prometafase Metafase vista

Metafase des d’un pol cel·lular Anafase Anafase Telofase Cèl·lules filles

Centre:
Curs: Data:
Unitat 8: La neurona
1. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i, en aquest segon cas, corre-
geix-les:
a) Totes les cèl·lules del sistema nerviós transmeten l’impuls nerviós.
b) Hi ha sinapsis inhibidores i hi ha sinapsis excitadores.
c) Totes les neurones tenen la mateixa forma.
d) Cada neurona estableix una sola sinapsi.
e) Els neurotransmissors de l’espai sinàptic, són destruïts per les proteïnes MAO o bé són reab-
sorbits.
f) Els fotoreceptors humans són neurones especialitzades situades en la retina de l’ull humà.
2. Identifica el tipus de receptor, l’efector i l’estímul en el següent exemple: Imagina’t que arribes a
cas i olores els macarrons que hi ha per dinar. Agafes una cullera i tastes si estan bé sal.
3. Digues la funció principal d’aquests elements del teixit nerviós.

element funció
4. a) Quin paper tenen les dendrites i l’axó en la transmissió nerviosa?
b) Com pot salvar la informació la fenedura sinàptica? A quin nivell actuen les drogues en aquest
mecanisme?

Centre:
Curs: Data:
Unitat 9: Reproducció, cicles biològics i meiosi

1. Explica les diferències que hi ha entre aquests elements:
a) Oòcit primari i oòcit secundari.
b) Organisme partenogenètic i organisme hermafrodita.
c) Estoló i rizoma.
d) Organisme vivípar i ovípar.
2. Quin sentit biològic té la meiosi? Compareu la profase de la mitosi amb la profase I de la meio-
si.
3. En quin moment de cada cicle biològic és produeix la meiosi?
4. a) Completa la taula següent amb el nombre de cromosomes i cadenes d’ADN que corresponen
a cada casella tenint en compte el tipus de cicle i la fase.
organisme o cèl·lula fase G1 fase G2 profase I profase II final telofase II

haplont amb
5 cromosomes
diplont amb
8 cromosomes
esporòfit de
12 cromosomes
5. Quina fase de la meiosi representa cada figura?
1) 2) 3) 4)
5) 6) 7) 8)

Centre:
Curs: Data:
Unitat 10: Genètica mendeliana

1. A l’arbre genealògic següent es representa l’herència d’una anomalia molt rara (poc freqüent)
determinada per un gen amb dos al·lels. Els quadrats negres representen mascles afectats; els
blancs, mascles normals. Els cercles negres representen femelles afectades; els blancs, femelles
normals.
Indiqueu quin dels models d’herència (autosòmica dominant, autosòmica recessiva, lligada al
sexe dominant o lligada al sexe recessiva) és més probable que es doni en aquest arbre. Quins
d’aquests models no es poden donar? Justifiqueu les respostes.
2. a) Una planta heterozigòtica respecte a dos gens independents (AaBb) s’autofecunda. En quina
proporció trobarem els genotips següents?
AaBb, Aabb, AABb i el fenotip A-B-
b) En una població humana hem detectat dos al·lels d’un gen autosòmic; per tant, hi haurà tres
genotips possibles (dos homozigots i un heterozigot). Quants genotips possibles hi haurà en
el cas d’un gen lligat al sexe pel qual hem detectat que hi ha dos al·lels en la població?
3. Suposem que observem tres caràcters hereditaris qualssevol en un individu i que sabem que els
gens que els determinen es troben en cromosomes diferents. El genotip de l’individu per aquests
tres caràcters és AABbcc.
a) Indica si l’individu és heterozigòtic o homozigòtic per a cadascun d’aquests caràcters.
b) Indica si es tracta d’un individu haplont o diplont. Raona la resposta.
c) Quants cromosomes estan implicats en la formació d’aquests caràcters?
d) Com es denominen els gens que ocupen el mateix locus?
e) Indica la combinació genètica dels possibles gàmetes resultants.
f) Podríem obtenir la mateixa proporció de gàmetes si els gens estiguessin en el mateix cromo-
soma? Raona la resposta.

Centre:
Curs: Data:
4. Els ratolins amb un cromosoma X i cap cromosoma Y són femelles fèrtils. Si cal que un ratolí
tingui almenys un cromosoma X per sobreviure, es demana:
a) Quins cromosomes sexuals tindran els gàmetes produïts per la femella X0? I els produïts per
un mascle XY?
b) Quina serà la proporció de sexes en la descendència de l’encreuament d’una femella X0 amb

un mascle XY?
5. Una malaltia està determinada per un gen dominant lligat al sexe. Quines de les afirmacions
següents són vertaderes (V) i quines són falses (F) i, en aquest segon cas, explica per què:
a) Els pares mascles afectats tenen el 100 % dels seus fills mascles afectats.
b) Les mares afectades tenen el 100 % de les seves filles afectades.
c) Els pares mascles afectats tenen el 100 % de les seves filles afectades.
d) Les mares afectades tenen el 100 % dels seus fills mascles afectats.

Centre:
Curs: Data:
Unitat 11: Genètica molecular

1. Contesta raonadament:
a) Per què en la replicació de l’ADN es formen els fragments d’Okazaki?
b) Quina funció tenen els diferents llocs del ribosoma en la síntesi de proteïnes?
c) Què vol dir que el codi genètic és degenerat? I universal?
d) Quina diferència hi ha entre exó i intró?
e) Què entenem per retrotranscripció?
f) Què és un operó?
2. Completa els espais en blanc amb l’ajut de la taula del codi genètic:
ADN ___ ___ ___ T ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___
ADN ___ ___ ___ ___ ___ __ C A A __ ___ __
ARNm ___ ___ ___ ___ G U ___ ___ U ___ ___ ___
ARNt ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ A U U
aminoàcid Met _______ ______ _______
3. a) Quin experiment va demostrar per primera vegada la naturalesa química de l’ADN?
b) En quines experiències es van basar Watson i Crick per proposar el seu model d’estructura
secundària de l’ADN?
4. A partir del següent fragment d’ADN sense sentit (o no codificant)

5’ A-T-A-T-A-C-C-G-C-T-A-C-C-A-C 3’
a) Determineu el fragment de l’ADN codificant corresponent, els anticodons dels diferents ARNt,
de l’ARNm i la seqüència d’aminoàcids. Heu d’indicar els extrems 5’ i 3’.
b) Quins canvis es donarien si es perd el primer nucleòtid de l’extrem 5’ durant la transcripció?
c) Quins canvis es donarien si hi hagués una transició en el tercer nucleòtid del filament sense
sentit? I si es produís una transversió?
d) En quins compartiments cel·lulars es donen els processos que formen les diferents seqüènci-
es de monòmers? Quin nom reben aquests processos?
5. Digues les principals diferències entre els procariotes i els eucariotes pel que fa a l’expressió gè-
nica.

Centre:
Curs: Data:
Unitat 12: Genètica del segle XXI

1. Quines són les principals tècniques per a l’estudi i l’obtenció d’ADN recombinant?
2. Quina finalitat pot tenir l’ús de l’enginyeria genètica en l’agricultura?
3. Digues quins tipus de cèl·lules mare existeixen tenint en compte la seva localització.
4. Anomena algunes aplicacions mèdiques de les cèl·lules mare.
5. En la natura, es dóna el clonatge de manera espontània? Justifica la resposta.

Solucionari
Unitat 1: Introducció a la biologia

1. a) Vol dir que mantenen estable el seu medi intern. Perquè, com que són homeostàtics (siste-
mes homeostàtics), poden compensar les variacions del medi extern.
b) Que els éssers vius responen als estímuls vol dir que són capaços de fer una acció (moviment
o secreció de substàncies) quan es produeix un canvi en el seu medi extern o intern (estí-
mul).
2. Resposta oberta. La hipòtesi podria ser, per exemple, que els capgrossos es desenvolupen millor
a temperatures al voltant dels 20 ºC.
Posaríem una sèrie d’aquaris a franges de temperatura diferents (per exemple, de 5 a 10 ºC, de
10 a 15 ºC, etc.).
Observaríem el que passa i en trauríem conclusions.
(En aquest tema es pot aprofitar per explicar a fons el mètode científic i per parlar de les variables
independent i dependent, de rèpliques i de control.
3. element nivell d’organització

aigua d’un ésser viu abiòtic/molecular
mitocondri abiòtic/infracel·lular
membrana plasmàtica abiòtic/infracel·lular
cor biòtic/orgànic
pardals d’un jardí biòtic/població
cabra biòtic/organisme
4. 1e
2d
3b
4c
5a
6f
7g
Unitat 2: Mètodes d’anàlisi i biomolècules inorgàniques

1. Tant un com l’altre són forces electrostàtiques, però mentre en l’enllaç iònic hi ha ions (per tant,
càrregues + o –) i la seva acció elèctrica es nota en totes direccions, en els ponts d’hidrogen
només hi ha zones amb més càrrega positiva o negativa (no ions) i la seva acció és direccional i
més dèbil.
2. El pH d’una solució és el logaritme de la concentració de ions H+ canviat de signe. Ens indica la

quantitat de ions hidrogen en la solució i, per tant, el seu grau d’acidesa. Les dues solucions pro-
posades són àcides (el seu pH està per sota de 7). Es més àcida la de pH 2, i ho és 104 vegades
(és una escala logarítmica de base 10).

Solucionari
3. Vol dir que li costa molt d’escalfar-se i de refredar-se. Això és molt important per als éssers vius
que, com que contenen un alt percentatge d’aigua, els pot fer de tampó tèrmic. A més, en deter-
minats ambients (aquàtics o propers a l’aigua) es manté la temperatura de l’aigua (i de l’entorn)
en unes condicions que permeten que la vida s’hi desenvolupi millor.
4. Els sabaters es desplacen per damunt l’aigua perquè l’aigua té una tensió superficial elevada
superior a la tensió que hi exerceix el sabater.
Unitat 3: Biomolècules orgàniques

1. a) Els cabells es poden arrissar i, si convé, tornar-los a deixar llisos perquè són proteïnes. Per tant
tenen la propietat de poder-se desnaturalitzar i, de vegades, renaturalitzar-se com en aquest
cas.
b) Que les proteïnes són molècules específiques vol dir que cada ésser viu fabrica les seves
proteïnes i que cada individu d’una mateixa espècie sintetitza proteïnes exclusives.
c) No és el mateix hidrolitzar una proteïna que desnaturalitzar-la. Hidrolitzar vol dir trencar l’enllaç
peptídic que uneix els aminoàcids i desnaturalitzar vol dir modificar la conformació nativa de
la proteïna sense trencar els enllaços peptídics. En ambdós casos es perd l’activitat biològica
de la proteïna.
d) No és lògic que la prova del lugol doni positiva en un tros de pernil dolç, ja que aquest fet
suposa la presència de midó en el pernil i el midó és un polisacàrid de reserva exclusiu de les
cèl·lules vegetals.
2. a) Els lípids es caracteritzen per les seves propietats físiques i no per la seva composició quími-
ca homogènia. Les característiques físiques dels lípids són: insolubles en aigua, solubles en
dissolvents orgànics, resulten més o menys untuosos al tacte i fan taques translúcides en el
paper.
b) Una cera és un lípid simple format per l’esterificació d’un alcohol de cadena llarga amb un àcid
gras. Són molècules apolars i per això són insolubles en aigua.
c) Un triglicèrid està format per una molècula de glicerina i tres àcids grassos.
d) Un lípid insaponificable és un lípid del qual no podem obtenir sabó ja que els àcids grassos
no formen part de la seva composició.
e) Un fosfolípid és un lípid constituït per glicerina, dos àcids grassos i un àcid fosfòric.
3.
polímer monòmer enllaç exemple funció de l’exemple
polisacàrids monosacàrids O-glicosídic midó reserva glucídica vegetal
proteïnes aminoàcids peptídic col·lagen estructural
àcids nucleics nucleòtids fosfodièster ADN emmagatzemar el missatge
genètic
4. Una molècula de glicerol, dos àcids grassos i una d’àcid fosfòric.

Solucionari
nom tipus de biomolècula funció exemple de localització

glicogen polisacàrid energètica fetge, múscul
oli acilglicèrid energètica llavors grasses
vitamina A terpè reguladora plantes amb carotens
hemoglobina proteïna transportadora de gasos eritròcits
ATP nucleòtid transport d’energia citoplasma, mitocondri
cel·lulosa polisacàrid estructural paret vegetal
queratina proteïna estructural cèl·lules epitelials
colesterol esteroide estructural bicapa lipídica
testosterona esteroide hormonal cèl·lules de Leydig i sang
col·lagen proteïna estructural teixit conjuntiu
Unitat 4: L’estudi de la cèl·lula i la teoria cel·lular

1. a) F. La cèl·lula eucariota vegetal té membrana cel·lular com la cèl·lula eucariota animal i, a més,
té una paret cel·lular cel·lulòsica externa a la membrana.
b) V
c) F. Encara que generalment les cèl·lules eucariotes són més grans, n’hi ha de procariotes com
ara Beggiatoa, que poden mesurar 20 µm.
d) F. Les cèl·lules procariotes tenen material genètic format per una molècula d’ADN circular.
2. a) Multiplicant l’augment de l’objectiu pel de l’ocular.

b)
objectiu ocular augment total
4x 10x 40x
10x 10x 100x
40x 10x 400x
100x 10x 1000x
3. - En el microscopi òptic, les ones estan associades als fotons. En el microscopi electrònic, estan
associades al flux d’electrons, de manera que s’aconsegueix un poder de resolució centenars
de milers superior al microscopi òptic.
- En el microscopi òptic, tots els elements que mediatitzen les ones són lents de vidre. En el
microscopi electrònic són lents electrostàtiques o electromagnètiques que generen un camp
elèctric o magnètic
- En el microscopi òptic, les ones viatgen en l’aire o en altre medi de diferent índex de refracció.
En el microscopi electrònic, els electrons viatgen en el buit.
- En el microscopi electrònic, el material sempre és mort i la preparació no porta colorants
- En el microscopi electrònic, la imatge no es veu directament sinó a través d’una pantalla.

Solucionari
4. - Estructural: tots els organismes estan formats per cèl·lules, i la cèl·lula és la mínima estructura
que pot presentar un ésser viu.
- Funcional: és la mínima estructura en què es poden donar tots els processos vitals. El funcio-
nament d’un organisme és el resultat de la integració funcional de cada una de les seves cèl-
lules.
- Genètica: tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula.
Unitat 5: Embolcalls cel·lulars

1. partícules sòlides de mida gran – fagocitosi (perquè no poden travessar la membrana a causa de
la seva mida)
gotes de líquid extracel·lulars – pinocitosi
potassi – transport actiu
glucosa – difusió facilitada
oxigen – difusió (perquè és una molècula petita sense cap càrrega elèctrica)
2.
estructura funció
glicocàlix Protegir la membrana plasmàtica en les cèl·lules animals.
Augmentar la superfície de la membrana per tal de poder transferir un nombre
invaginacions
més elevat de substàncies.
desmosoma Mantenir les cèl·lules unides en aquells teixits que cal una gran tensió mecànica.
3. a i b)
4. - Cèl·lula animal: glicocàlix, només visible al microscopi electrònic i formada per glicolípids i glico-
proteïnes.
- Cèl·lula vegetal: paret cel·lular primària formada per diferents polisacàrids (pectina, hemicel-
lulosa i cel·lulosa) i proteïnes, i paret cel·lular secundària en què la cel·lulosa suposa més del 50
% de la seva composició i la pectina arriba a desaparèixer. Aquesta membrana de secreció pot
patir diverses modificacions en la seva composició depenent de l’especialització de la cèl·lula.
Visible al microscopi òptic.
- En els fongs, la paret cel·lular està constituïda bàsicament per quitina i és visible al microscopi
òptic.

Solucionari
Unitat 6: Citoplasma
1. Les proteïnes se sintetitzen als ribosomes, es transporten i es modifiquen al reticle endoplasmà-
tic, es processen a l’aparell de Golgi i mitjançant lisosomes són transportades fins a la membrana
cel·lular. Totes les cèl·lules secretores tenen un aparell de Golgi molt desenvolupat, perquè sinte-
titzen les molècules per excretar-les.
2.
orgànul/estructura cel·lular estructura funció
lisosomes Orgànuls globulars originats a digestió cel·lular
partir de l’aparell de golgi i amb
un elevat contingut d’enzims.
mitocondris Orgànul de doble membrana respiració cel·lular
present en totes les cèl·lules
eucariotes aeròbiques.
RER Sistema de membranes que síntesi, emmagatzemament i
delimiten cavitats i en la seva glicosilació de proteïnes
cara hialoplasmàtica presenten
ribosomes.
citosquelet Xarxa d’estructures filamentoses forma i moviment cel·lular
que s’estén per tot el citoplas-
ma.
flagel i cilis Estructura formada per nou moviment
doblets de microtúbuls més un
de central.
3. a) Es tracta d’un cloroplast en què es pot apreciar el doble embolcall i l’espai intermembrana, les
membranes tilacoidals i les del grana més denses al pas dels electrons. Les lletres pg indiquen
la presència d’un plastoglòbul i els puntets més clars que es veuen distribuïts per tot l’estroma
poden ser plastoribosomes. Si ens guiem per la imatge, l’augment és 35·103 (3,5·10-2/10-6).
b) La funció és la fotosíntesi, procés pel qual les plantes sintetitzen matèria orgànica a partir de
matèria inorgànica. La font de C és el CO2, la font de H és H2O i la font d’energia és la llum
del sol. En el procés es desprèn O2. Això es produeix en les plantes i en els cianobacteris. En
alguns bacteris es fa també la fotosíntesi, però sense l’alliberament d’oxigen (fotosíntesi ano-
xigènica).
4. Tant els cloroplasts com els mitocondris provenen de cèl·lules procariotes que estan en endo-
simbiosi amb la cèl·lula eucariota. Tots dos orgànuls tenen un cromosoma circular format per un
dúplex d’ADN. Tots dos tenen ribosomes de 70 s. I tots dos tenen una doble membrana.
5. Moviment cel·lular: citoesquelet.

Respiració cel·lular: mitocondri.
Síntesi de proteïnes: membranes del RER i ribosomes.
Digestió cel·lular: lisosomes.
Aïllament de l’exterior: membrana plasmàtica, membranes de secreció.
Reconeixement de missatgers químics: membrana plasmàtica.

Solucionari
Síntesi de lípids: REL.

Destoxicació: REL.
Contracció muscular: miofilaments.
Glicosilació de proteïnes i lípids: aparell de Golgi i cavitats del reticle endoplasmàtic.
Difusió facilitada de substàncies de l’exterior a l’interior: membrana plasmàtica.
Magatzem de substàncies: vacúols i aparell de Golgi.
Pinocitosi: membrana plasmàtica.
Recepció de la informació del medi extern: membrana plasmàtica.
Forma cel·lular: citoesquelet.
Unitat 7: Nucli, cicle cel·lular i mitosi

1. a) Vegeu els models d’empaquetament dels nucleosomes a la pàgina 126 del llibre del alumne.
b) Vegeu l’esquema de les parts d’un cromosoma metafàsic a la pàgina 129 del llibre de l’alumne.
2. En el nucli interfàsic es pot apreciar la membrana nuclear, la cromatina més o menys difusa, i els
nuclèols.
En el nucli mitòtic la membrana nuclear i els nuclèols desapareixen i la cromatina es condensa al
màxim de manera que dóna lloc als cromosomes.
3. La duplicació de l’ADN es dóna en la fase S. La fase G1 i G2 tenen la mateixa informació si no

s’ha produït cap mutació durant la fase S. La fase G2 té el doble d’ADN que la fase G1.
4.
Cèl·lula en repòs Profase Prometafase
Metafase vista
Metafase des d’un pol cel·lular Anafase
Anafase Telofase Cèl·lules filles

Solucionari
Unitat 8: La neurona
1. a) F. Només el transmeten les neurones.
b) V
c) F. Vegeu el llibre de l’alumne, pàgina 142.
d) F. Per exemple, les neurones multipolars poden establir diverses sinapsis.
e) V
f) V
2. Tipus de receptor: quimioreceptors de les fosses nasals.

Efector: musculatura del braç per agafar la cullera.
Estímul: molècules gasoses que es desprenen dels macarrons.
3. element funció
astròcit sosteniment i nutrició
micròglia neteja i defensa
cèl·lula de Schwann formació beines de mielina
nervi sensitiu conducció de l’impuls nerviós des del receptor als centres nerviosos
nervi motor conducció de l’impuls nerviós des dels centres nerviosos a l’efector
cèl·lula ependimàtica recobrir cavitats internes del sistema nerviós central
4. a) A través de les dendrites, la neurona rep l’impuls d’altres neurones o del medi mitjançant els
neuroreceptors que hi ha a la membrana.
Per l’axó surt el senyal causat per la neurosecreció dels botons terminals provocada per l’im-
puls electroquímic.
b) Per la secreció dels botons terminals i mitjançant els neuroreceptors que hi ha a la membrana
de les dendrites de la següent neurona. Les drogues actuen com a neurotransmissors interfe-
rint entre els neurotransmissors dels axons i els neuroreceptors de les dendrites.
Unitat 9: Reproducció, cicles biològics i meiosi

1. a) L’oòcit primari és diploide i l’oòcit secundari és haploide.
b) Un organisme partenogenètic és aquell que pot generar descendència a partir d’òvuls no
fecundats. Un organisme hermafrodita és aquell que pot fabricar gàmetes masculins i feme-
nins.
c) Són dos tipus de tiges de creixement horitzontal, però els estolons són subaeris i els rizomes
són subterranis
d) Un organisme vivípar és aquell en què l’embrió es desenvolupa a l’interior del cos de la fe-
mella. Un organisme ovípar és aquell que neix d’un ou que ha estat dipositat a l’exterior de la
femella.

Solucionari
2. Mantenir constant el nombre de cromosomes de generació en generació i augmentar la variabi-

litat genètica.
La profase I de la meiosi és més llarga i hi ha una recombinació entre cromàtides de cromosomes
homòlegs que en la profase de la mitosi no es produeix.
3. En el cicle haplont ho fa després de la fecundació.

En el cicle diplont en la gametogènesi.
En el cicle diplohaplont en l’esporogènesi.
4.
Organisme Fase G1 Fase G2 Profase I Profase II Final
o cèl·lula Telofase II
Haplont 5 cromosomes 5 cromosomes 10 cromosomes 5 cromosomes 5 cromosomes
amb 5 senzills i 5 do- dobles i 10 do- dobles i 20 do- dobles i 10 do- senzills i 5 do-
cromosomes bles cadenes bles cadenes bles cadenes bles cadenes bles cadenes
Diplont 8 cromosomes 8 cromosomes 8 cromosomes 4 cromosomes 4 cromosomes
amb 8 senzills i 8 do- dobles i 16 do- dobles i 16 do- dobles i 8 dobles senzills i 4 do-
cromosomes bles cadenes bles cadenes bles cadenes cadenes bles cadenes
Esporòfit de 12 12 cromosomes 12 cromosomes 12 cromosomes 6 cromosomes 6 cromosomes
cromosomes senzills i 12 do- dobles i 24 do- dobles i 24 do- dobles i 12 do- senzills i 6 do-
bles cadenes bles cadenes bles cadenes bles cadenes bles cadenes
5. 1: anafase I
2: anafase II
3: profase I
4: metafase I
5: metafase II
6: telofase I
7: profase II
8: desprès de la telefase II
Unitat 10: Genètica mendeliana

1. El més probable és que sigui lligat al sexe i recessiu. No pot ser autosòmic dominant perquè la
segona generació hi hauria algun membre afectat.
És poc probable que sigui autosòmic recessiu perquè en aquest cas el mascle primer de la sego-
na generació hauria de ser portador.
No pot ser lligat al sexe i dominant perquè totes les femelles de la segona generació estarien
afectades.
2. a) AaBb: ¼; Aabb: 1/16; AABb: 1/8; A-B-: 9/16.

b) 5

Solucionari
3. a) Homozigòtic pels loci A i C i heterozigòtic pel B.

b) Diplont, ja que cada locus està representat dues vegades.
c) 6.
d) Al·lels.
e) ABc i Abc.
f) Tan sols si estiguessin prou allunyats els loci perquè es poguessin segregar independentment
durant la meiosi.
4. a) Els gàmetes són cèl·lules n. Per tant en les femelles, uns gàmetes tindran un cromosoma X
(seran realment n) i els altres no tindran cromosoma sexual (seran n–1).
En els mascles, uns gàmetes tindran un cromosoma X i els altres en tindran un de Y (tots els
gàmetes seran n).
gàmetes ® masculins X Y
↓
femenins
X XX XY
0 X0 Y0
no viable
b) La proporció de sexes esperada és la de dues femelles per cada mascle.
5. a) F. Els pares no transmeten el cromosoma X als fills mascles.

b) F. Les filles poden heretar el cromosoma X afectat o el no afectat. La probabilitat que una filla
estigui afectada és de ½.
c) V
d) F. Pel mateix motiu que l’apartat b. La probabilitat de fills afectats és de ½ de la descendèn-
cia.
Unitat 11: Genètica molecular

1. a) Perquè l’ADN polimerasa només pot sintetitzar en sentit 5’-3’ i per replicar la cadena 5’-3’ de
l’ADN de forma continuada, s’hauria de sintetitzar la nova cadena en sentit 3’-5’.
b) El lloc A serveix per a la inserció de l’ARN de transferència que porta l’aminoàcid. El lloc P té la
funció de permetre la realització de l’enllaç peptídic del nou aminoàcid amb la cadena peptí-
dica ja existent, excepte en el complex d’iniciació.
c) Un codi degenerat vol dir que hi ha més d’un triplet que codifica el mateix aminoàcid i univer-
sal vol dir que el codi genètic és el mateix per a la immensa majoria d’éssers vius.
d) L’exó és la part codificant dels gens i l’intró és la part no codificant dels gens.
e) És el procés pel qual a partir d’una molècula d’ARN podem obtenir una molècula d’ADN.
f) És una unitat d’expressió i regulació gèniques en els bacteris, que comprèn gens estructurals
relacionats funcionalment i elements de control en l’ADN que són reconeguts per un producte
o productes de gens reguladors (que no formen part de l’operó).

Solucionari
2.
ADN A T G T G T G T T T A A
ADN T A C ACA C A A A T T
ARNm A U G U G U G U U U A A
ARNt U A C A C A C A A A U U
aminoàcid Met Cys Val Stop
3. a) L’experiment en què Avery va establir com es donava el mecanisme de transformació en bac-

teris.
b) En l’anàlisi química de Chargaff i els difractogrames de Franklin i Wilkins.
4. a) Fragment codificant: 3’ T-A-T-A-T-G-G-C-G-A-T-G-G-T-G 5’.

Els triplets anticodons de l’ARNt en direcció 3’-5’ i seguint l’ordre en què seria traduït l’ARNm:
CAC, CAU, CGC, CAU, AUA.
L’ARNm: 5’ G-U-G-G-U-A-G-C-G-G-U-A-U-A-U 3’.
Seqüència d’aminoàcids: val-val-ala-val-tyr.
b) La traducció s’aturaria després d’afegir trp ja que el següent triplet seria un senyal d’estop
UAG.
c) L’últim aminoàcid del fragment peptídic seria his, en canvi, en la transversió podria ser asp o
un senyal d’estop, segons que fos substituïda per citosina o timina, respectivament.
d) La síntesi d’ADN és la replicació i es dóna al nucli.
La síntesi d’ARN és la transcripció i també es dóna al nucli.
La síntesi de la cadena polipeptídica és la traducció i es fa en el citoplasma mitjançant els
ribosomes.
5. Vegeu el llibre de l’alumne, pàgines 233 i 239.
Unitat 12: Genètica del segle XXI

1. Mètodes per obtenir fragments específics d’ADN.
Mètodes per obtenir còpies múltiples de fragments idèntics.
Hibridació d’àcids nucleics.
Seqüenciació d’ADN.
Mètodes per modificar la seqüència d’un gen i obtenir-ne noves versions.
2. Afavorir la resistència de les plantes a les variacions ambientals i les plagues per millorar-ne la
producció.
Enriquir nutricionalment les plantes que contindran més quantitat dels nutrients desitjats.
Millorar l’emmagatzematge allargant el temps de maduració.
Utilitzar les plantes com a bioreactors per a la producció de diferents matèries.

Solucionari
3. Cèl·lules mare provinents d’estructures embrionàries (zigot, mòrula, blàstula, fetals, cordó umbili-
cal).
Cèl·lules mare provinents de teixits d’un organisme adult o cèl·lules mare adultes (medul·la òssia
roja).
4. Reconstrucció d’òrgans lesionats.

Trasplantaments de teixits i òrgans.
Tractament de la leucèmia.
Tractament de cremades.
Tractament de la diabetis.
5. Sí. És el cas dels bessons procedents d’un mateix òvul i un mateix espermatozoide. El seu mate-
rial genètic és idèntic, ja que procedeixen d’un sol zigot.

Solucionaria Bioooologiaa

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionaria Bioooologiaa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIOLOGIA 1 Modalitat

MATILDE ARIAS, JORDI BARRACHINA,

Direcció editorial: Dolors Rius

Edició: Laura Domínguez

Primera edició: septiembre de 2008

Els autors i autores

2.1 Llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.

3.2 Recursos per al professorat

S’hi recopilen les solucions de totes

Aquest apartat conté alguns recursos com-

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

La competència en indagació i experimentació implica la capacitat de portar a terme una inves-

La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència implica el desenvolupament

La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic implica apropiar-se

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL

Adquirir la competència en gestió i el tractament de la informació es refereix a la capacitat d’analitzar

La competència personal i interpersonal fa referència a la capacitat de gestió i organització del temps

ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

En d’una cèl·lula a un organisme s’estudia la cèl·lula eucariota i el seu origen endosimbiòtic. Es fa

CONNEXIONS AMB D’ALTRES MATÈRIES

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

La realització d’un nombre significatiu d’activitats pràctiques en el desenvolupament de la matèria

• Valoració argumentada d’algunes aportacions de la genètica a la salut humana: dilemes ètics en

D’una cèl·lula a un organisme

• Caracterització de la teoria cel·lular. Diferenciació de la cèl·lula eucariota i procariota. Explicació de

• Descripció de l’estructura i la funció d’algunes cèl·lules especialitzades: secretores, musculars,

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

- Reconeixement de l’estructura de les proteïnes i els àcids nucleics.

- Utilització del microscopi.

- Valoració de les implicacions socials de la genètica.

- Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

3. Dissenyar i realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament

• Reconeixement de l’estructura dels principals monosacàrids i formació de l’enllaç glucosídic; di-

• Reconeixement general de les rutes metabòliques. Comparació entre l’anabolisme i el catabo-

Els bacteris i virus en acció

• Caracterització dels virus com estructures acel·lulars. Descripció de la composició, morfologia i

• Descripció de la composició, morfologia i estructura bacteriana. Relació de la diversitat bacteriana

• Reconeixement dels avenços de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valo-

• Consideració de la biodiversitat a nivell: individual, poblacional i d’ecosistemes. Definició del con-

• Anàlisi de la diversitat ecològica en el context dels diversos ecosistemes. Interpretació de la se-

• Valoració de la importància del manteniment de la biodiversitat. Recerca d’informació d’espècies

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

- Reconeixement general de les rutes metabòliques.

- Anàlisi de la diversitat ecològica en el context dels diversos ecosistemes.

- Caracterització del binomi salut - malaltia.

- Reconeixement dels avenços de la biomedicina en el tractament de malalties infeccioses, i valo-

- Aproximacions, errors i notació científica.

- Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i

n Conèixer les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació

n Situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència i tècnica, i en la perspectiva

n Els signes de la vida

n Lectura: La vida, patrimoni de la Terra?

n Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència mitjançant la lectura de textos

n Competència en recerca, ja que es desenvolupa la capacitat de portar a terme una investigació

n Competència en gestió i el tractament de la informació, capacitant l’alumnat per seleccionar,

n Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la

n Realitzar observacions biològiques sistemàtiques, qualitatives i quantitatives, i treure’n conclu-

n Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

n Els elements químics, els bioelements i les biomolècules