15

ENGINYERIA
GENTICA I
BIOTECNOLOGIA

1. Lenginyeria gentica.
1.1 Concepte
1.2 Tcniques denginyeria gentica
2. Biotecnologia. Concepte
3. Biotecnologia industrial
4. Biotecnologia en agricultural, ramaderia i
alimentaci
4.1 Biotecnologia en plantes
4.2 Biotecnologia en animals
5. Biotecnologia en medicina
5.1 Eines biotecnolgiques per al
diagnstic
5.2 Diagnstic de malalties
5.3 Aplicacions teraputiques
6. Biotecnologia en tica i dret

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 1

 1 LENGINYERIA GENTICA

1.1 CONCEPTE
Lenginyeria gentica s una tcnica que consisteix en la introducci de gens al genoma dun individu
que nest mancat.

El 1971, un article de Kathleen Danna i Daniel Nathans va marcar linici de la tecnologia de lADN
recombinant o engenyeria gentica. Larticle descrivia lallament dun enzim bacteri
endonucleasa de restricci, que s til per a tallar lADN vric en regions en seqncies
especfiques.

La tecnologia de lADN recombinant o engenyeria gentica, s un conjunt de tcniques que ens

permeten localitzar, allar, sintetitzar, manipular, recombinar i transferir a les cl.lules seqncies
especfiques dADN

Les tcniques emprades en la manipulaci gentica han obert un camp molt ampli per a lobtenci
de substncies, medicaments, per a la millora de rendiment danimals i plantes etc.

1.2 TCNIQUES DENGINYERIA GENTICA

Fragmentaci de lADN. Endonucleases de restricci.

Una de les eines ms tils en enginyeria gentica s lus dels

anomenats enzims o endonucleases de restricci que sn enzims
allats de bacteris que sn capaos de tallar lADN en uns punts
concrets i aix separar els segments que interessen.

Sn endonucleases (hidrolizen la molcula en el seu interior) que

fragmenten lADN en nombrosos trossos, sempre en seqncies
conegudes dentre 4 i 8 parell de bases, que sn els anomenat
fragments de restricci. Tallen les dues fibres deixant cues en una
sola fibra (extrems cohesius) que llavors serviran per a la uni, ja
que sn complementries.

Els fragments resultants poden separar-se per electroforesis i aix es

coneixen les diferncies entre les molcules dADN.

Shan allat ms de 800 endonucleases de resticci que reconeixen i

tallen lADN en seqncies diferents.

Separaci i visualitzaci dels fragments dADN

Desprs de la fragmentaci duna molcula dADN amb els enzims de

restricci, els fragments de restricci obtinguts es poden separar per
mitj delectroforesi en gel dagarosa.

Comparant el tamany dels fragments de restricci formats a partir duna regi gnica determinada,
desprs del seu tractament amb diverses restrictasses es pot elaborar un mapa de restricci.
Aquesta tcnica permet comparar diferents regions dADN (comparant els mapes de restricci)
sense haver de seqenciar tot lADN. Ha resultat molt til per a la localitzaci exacta de gens i
determinar la identitat o parentiu dindividus..

2 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

Localitzaci de seqncies dADN. Hibridaci.
El mtode ms emprat per localitzar una seqncia especfica dADN consisteix en la hibridaci de lADN, que
es basa en el fet que dues molcules dcids nucleics de cadena senzilla, amb seqncies complementries de
nucletids, formen un hbrid de doble cadena.

Per localitzar una seqncia especfica dADN per hibridaci, es construeixen molcules dADN o ARN amb una
seqncia de bases complementries de la seqncia del gen que volem localitzar i es marquen de manera
fluorescent o radiactiva. Aquestes molcules sutilitzen com a sondes que hibridaran de manera selectiva amb
les seqncies dADN que cercam.

Sntesi de molcules dADN recombinant

Per a obtenir una molcula dADN recombinant a partir dADN
dorganismes diferents, es tracten els ADN dels dos organismes
amb la mateixa endonucleasa de restricci. Daquesta manera,
sobtenen fragments dADN amb extrems cohesius
complementaris que es poden associar entre s.

Una vegada associats, els fragments dADN suneixen per mitj

de lenzim ADN ligasa

Producci de cpies dADN. Reacci en cadena de la polimerasa (PCR)

Per a lestudi de lestructura de lADN sen necessiten grans quantitats. En lactualitat s possible clonar
ADN sense necessitat de cel.lules vives.

El 1983 Kary Mullis va desenvolupar una nova tcnica anomenada reacci en cadena de la
polimerasa (PCR) que permet amplificar un fragment dADN milers de milions de vegades, en unes
quantes hores, en un tub dassaig i amb un mecanisme que s bsicament el mateix que lutilitzat per les
cl.lules en el procs de replicaci.

Aquesta tcnica es fonamenta amb ls de lADN polimerasa per replicar molcules monocatenries
dADN a les quals shan unit petits fragments dADN monocatenari, anomenats encebadors, que tenen
seqncies complementries dels dos extrems de la regi que volem amplificar. Aquests encebadors
serveixen perqu lADN polimerasa inici la replicaci en els punts de lADN que ens interessen.

Per poder dur a terme la PCR es necessiten els components segents:

- El fragment dADN que es vol amplificar.

- Els encebadors, amb seqncies complementries de

cada un dels extrems 3 del fragment dADN que es vol
amplificar.

- Un enzim ADN polimerasa resistent al calor, que

salla de bacteris que viuen en ambients sotmesos a
altes temperatures, entre 60 i 80 C (per exemple en
fonts termals), com ara lespcie Thermus aquaticus

- Els quatre tipus de desoxirribonucletids trifosfat i

altres cofactors de lADN polimerasa (ions monovalents i
divalents) en un amortidor adequat.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 3

Aquests reactius es mesclen en un tub dassaig que sintrodueix en
un aparell anomenat termociclador, que fa cicles de tres etapes:

1. Desnaturalitzaci, en que seleva la temperatura a 90-

100 C per separar les cadenes del fragment dADN que
es vol amplificar.

2. Hibridaci (o alineament), a una temperatura duns 50 C,

que permet la hibridaci dels encebadors amb les
seqncies complementries en cada una de les cadenes
dADN.

3. Elongaci (o extensi) , a uns 70 C, de temperatura a la

qual lADN polimerasa s activa i sintetitza les cadenes
noves dADN.

Aplicacions de la PCR

- Seqenciaci: Generaci de suficient ADN.

- Estudis dexpressi: Es pot utilitzar per a estudi dARNm. Serveix per conixer quan sexpressen gens
tumorals o vrics i, en conseqncia, si es efectiva, o no, una terpia
- Biologia evolutiva: Degut a que pot ampliar molt petites quantitats dADN permet analitzar teixits
despcies extingides (mamut, humans primitius...) i construir arbres filogentics. LADN mitocondrial ha
estat emprats per a molt estudis evolutius
- Mapes de cromosomes. Ha perms poder realitzar el mapa del genoma hum.
- Diagnstic: s el de major impacte. Tcnica ideal per a diagnstic prenatal i denfermetats hereditries
(amniocentesi etc)
- Medicina forense i proves de paternitat: Ha perms determinar la identitat duna persona
desconeguda a partir dun cabell, gota e sang, etc.

Inserci de gens. s de vectors

Per a la inserci de gens cal la utilitzaci de vectors, entre els quals els ms utilitzats sn:

El plasmidi bacteri

Un plamidi s un petit ADN circular de doble hlix del qual hi

pot haver uns quants exemplars (de 20 50) en un mateix
bacteri. Sn com minicromosomes que es dupliquen
autnomament.

Si grcies a la lisi dels bacteris queden lliures al medi, poden penetrar dins d'altres bacteris, procs
anomenat transformaci, especialment si les membranes es fan permeables a l'ADN per l'addici
de clorur clcic. Els bacteris receptors adquireixen aix les propietats dels gens que hi ha al
plasmidi.

'
Per saber quins bacteris han sofert aquesta transformaci, s'afegeixen, a ms d aquest ADN, gens
' '
que codifiquen protenes degradadores d'antibitics als plasmidis que s utilitzen com a vectors d un
ADN passatger. Aquesta circumstncia desprs permet seleccionar els bacteris que han integrat el
plasmidi, ja que sn les niques que sobreviuen en un medi amb antibitics.

4 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

Els virus

Els virus tamb s'utilitzen coma vectors. Quan un virus

infecta un bacteri i s'inicia el cicle ltic, destrueix l'ADN
. '
cel lular, es replica l ADN vric i se sintetitzen les
protenes de la cpsida.

Posteriorment, els ADN vrics s'encapsulen i es formen

nous virus. De vegades, per error, s' encapsulen
segments de l'ADN bacteri. Aquests virus defectius
poden infectar un segon bacteri, i introduir un segment
de lADN del bacteri hoste anterior, procs que
sanomena transducci.

El cosmidis

Els cosmidis sn un tipus de plasmidis que contenen els extrems complementaris del genoma del
fag els anomenats extrems COS. Aix els permet introduir-se en la cpside del fag i aix passar a
linterior dels bacteris.

Inserci de gens

Com ja sha esmentat per a possibilitar la inserci de l'ADN passatger a l'ADN vector, s convenient
tallar-los tots dos amb el mateix enzim de restricci. Aquests tallen en un punt determinat, situat en
unes seqncies (anomenades palindrmiques) que sn iguals en els dos filaments i que
presenten simetria segons la complementarietat de les bases. Daquesta manera els segments
cohesius faciliten la formaci d'ADN recombinants.

Com que en els procariotes no hi ha procs de maduraci de l' ARNm, si es vol intercalar un gen
'
eucaritic en un bacteri, no es pot introduir un segment d ADN amb introns i exons, sin que sha
'
d utilitzar un enzim d'origen vric, anomenat transcriptasa inversa o retrotranscriptasa, per produir
'
ADN a partir d un filament d' ARNm madur (molcula en la qual ja no hi ha introns).

Posteriorment s'ha de duplicar perqu es formi ADN de doble hlix anomenat ADN complementari
(ADNc), i finalment introduir-lo en un vector (un virus o un plasmidi) perqu el transporti a l' interior del
bacteri.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 5

 '
Els gens que s'han d introduir, l'anomenat ADN passatger pot provenir dels elements segents:
.
- ADN d'una cl lula que ha estat fragmentat enzims de restricci.
- ARNm allat, que s'utilitza com a motlle per fabricar un ADN (grcies a la transcriptasa
inversa)
- ADN sintetitzat artificialment. Aix permet introduir mutacions i elaborar nous enzims
(enzims disseny).

Els dos darrers processos permeten que un bacteri (organisme en el qual no hi ha maduraci de
.
lARNm) pugui fabricar protenes de cellules euariotes, els gens de les quals solen presentar
introns i exons.

Seqnciaci. Tcnica Sanger

Existeixen diverses tcniques de seqnciaci, la ms emprada s la tcnica didesoxi o tcnica
Sanger.

Com a motlle sutilitza una versi monocatenria de lADN

que sha de seqnciar. Sempra com a encebador per a
iniciar la sntesi de lADN un curt oligonucletid
complementari. La base de la tcnica est en la introducci
de didesoxinucletids (ddNTP), s a dir nucletids
modificats de manera que el grup OH del carboni 3 est
substitut per un H. Una vegada units a una cadena dADN,
aquesta ja no pot crixer ja que no t lextrem OH en
posici 3 (necessari per a laddici de nucletids), aix
doncs la incorporaci dun ddNTP implica el final de la
cadena.

Per a la realitzaci daquesta tcnica es necesiten 4 tubs

separats; cada tub cont els nucletids necessaris per a la sntesi dADN. Un dells, el que actua
dencebador, est marcat radiactivament. A ms cada tub cont un dels ddNTP per acabar la cadena.
Daquesta manera, per exemple, al tub G, hi ha ddGTP que sincorpora a les cadenes que sestan
sintetitzant, i la bloquejaran, just quan lADN moncatenari que es vulgui seqenciar hi hagi un nucletid
de citosina (complementari a G).

Posteriorment els fragments dels quatre tubs, es passen a les plaques de gel I es radiografien per a
obtenir les bandes corresponents.

Selecci de transformants amb ADN clonat. Hibridaci de colnies

La selecci de cl.lules transformades amb ADN clonat s una de les tcniques ms dificultoses ja que
es parteix dun gran mombre de fragments dADN que es clonen en bacteris formant com una biblioteca
genmica, un reservori per a lobtenci de gens.

Es fa necessari, doncs, algun sistema per a pescar el clon que volem entre la resta de la biblioteca
genmica. Per aix cal emprar una sonda que actui com a ham, especfic.

La tcnica consisteix en agafar un ARNm que codifica per a la protena que volem (per exemple insulina
del pncreas) i mitjanant la transcriptassa inversa se sintetiza lADN corrresponent. Aquest ADNc s la
sonda necessari per a extreure la seqncia o gen que interessa la biblioteca genmica.

6 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 2 BIOTECNOLOGiA. CONCEPTE

El terme biotecnologia va ser creat per l'enginyer hongars Karl Ereky en 1917 per descriure processos
en els quals es formaven productes a partir de materials crus, amb l'ajuda de l'activitat metablica
d'organismes vius.

Avui el terme biotecnologia engloba tot tipus de producci industrial de "bns i serveis" per mitj de
processos que utilitzen organismes, sistemes o processos biolgics. Els processos industrials que
utilitzen microorganismes per a l'obtenci dels seus productes constitueix la anomenada biotecnologia
microbiana

3 LA BIOTECNOLOGIA A LA INDUSTRIA

Producci daliments i begudes

La producci d'aliments i begudes per fermentaci constitueixen avui dia un sector molt important dins de
la indstria alimentria. Les fermentacions ms rellevants sn:

La fermentaci lctica, destaca l'elaboraci del iogurt (que es

fabrica fermentant llet sencera amb dos bacteris lctics,
Streptococcus thermophilus i Lactobacillus bulgaricus, i del
formatge format per bacteris que converteixen la lactosa de la llet
en cido lctico que acidifica la llet, la qual cosa provoca una
coagulaci i precipitaci de les protenes lctiques, separndose la
quallada del srum.

L'art de fabricar formatges depn de la naturalesa dels bacteris que

s'empren com *iniciadores, les quals constitueixen un dels factors
que determinen el tipus de formatge resultant. Altres factors sn la
presncia o absncia d'un flora bacteriana secundria i la temperatura de fabricaci.

La fermentaci alcohlica. Cal esmentar l'elaboraci de begudes alcohliques, tals

com el vi (fermentaci del ram per l'acci de Saccharomyces ellipsoideus), de la
cervesa (S. Cerevisiae) i de les begudes destillades.

La fermentaci actica com la produda pels bacteris del gnere Acetobacter i

Gluconobacter

Cal destacar tamb la producci d'aliments per a animals a fora de protenes

unicel.lulars o protenes microbianes, espcie de pinso elaborat amb cllules
senceres dessecades i premsades.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 7

Elaboraci de productes qumics industrials i combustibles
Els microorganismes fabriquen multitud de productes qumics d's industrial que s'empren com a
dissolvents, combustibles, lubrificants, adhesius, acidulantes, extractors, plstics, explosius, propulsors,
pesticides, colorants, cosmtics, aromatizantes, etc. Entre elles figuren, com ms importants des d'un
punt de vista econmic, les segents:

- Enzims, que s'exploten principalment com a descomponedors de grans molcules, com les proteasas
que degraden protenes i s'utilitzen com a agents de neteja en detergents i com a coadjuvants de la
digesti en pinsos per a animals. Les amilases trenquen el mid per produir glucosa.

- Compostos orgnicos alifticos com dissolvents (etanol, acetona i glicerol), cidos orgnicos
industrials (actic, ctric i lctic)

- Aminocidos. Recordam que dels 20 aminocids que formen les protenes, vuit no els sintetitza el
nostre cos; d'aquests, la lisina i la metionina es fabriquen per enriquir pinsos. Lcido glutmico (en forma
de glutamoato monosdic) s'usa com a potenciador del sabor.

Producci de frmacs
L'aplicaci de la microbiologia en la indstria farmacutica, va suposar una autntica revoluci. Els
avanos obtinguts en el coneixement dels microorganismes i en les tcniques de la seva manipulaci
gentica troben avui la seva aplicaci rutinria en la identificaci de noves substncies teraputiques.

Entre els productes d'inters per a la indstria farmacutica tenim:

- Agents antiinfecciosos (antibitics d'ampli i mig espectre, sulfonamidas, vacunes, drogues

antifngicas, etc.), Des d'una perspectiva comercial clnica, els antibitics constitueixen la base ms
importants de frmacs que s'obt dels microbis. Sn metablits secundaris, de manera que la seva
acumulaci es produeix desprs del creixement de les cllules que els sntetizan.

- Enzims, vitamines i esteroides. Una fita en la producci de frmacs per microorganismes va ser la
sntesi d'un pptid hum, la somatostatina, per una cllula bacteriana. Grcies a les tcniques de l'ADN
recombinant es va aconseguir fabricar el gen de la somatostatina coneixent la seqncia de aminocidos
que codifica. El pptid s'elabora en el hipotalamo hum per regular la sntesi de l'hormona del creixement
i de la insulina.

8 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

Altres substncies fabricades posteriorment per enginyeria gentica sn:
La insulina
L'hormona del creixement.
Linterfer que actua com a agent antitumoral i contra malalties vriques.
La vacuna contra l'hepatitis B
El factor VIII de la coagulaci de la sang, (que falta en els hemoflicos)

Aplicacions minerals
En lmbit de la mineria, s'usen microorganismes per a l'extracci de metalls pesats, metalls preciosos,
urani...

En els mtodes de recuperaci de petroleo s'afegeixen determinades substncies produdes per

microorganismes, a l'aigua en els pous de petroli, para per fer-la mes viscosa i que sigui ms fcil de
bombar.

En la mineria, els jaciments amb baixes concentracions de menes no poden explotar-se de forma
convencional pel seu alt cost us de mines de molts pasos es estan recolzant en la utilitzaci de
microorganismes que extreuen i concentren els metalls valuosos.

Aplicacions medioambientals
Els microorganismes poden servir-nos de gran ajuda davant diferents problemes mediambientals,
mitjanant diferents tcniques de biorremediaci, com per exemple:

La contaminaci de les aiges utilitzades per les indstries i als domicilis, s a dir, les aiges residuals.
Les plantes de tractament requereixen de sistemes de biorremediacin mitjanant bacteris que eliminen
metalls pesats que acumulen en el seu citoplasma (alguns Thiobacillus), urani (Pseudomonas
aeruginosa), hidrocarburs (certes Pseudomonas) i tota una de productes contaminants.

Les marees negres i els rentats dels tancs dels petroliers Per a aix sempren diferents ceps de
Pseudomonas que poden consumir diferents hidrocarburs.

Altres problemes que s'estan intentant solucionar amb l'ajuda de microorganismes sn: els residus
slids urbans (la seva part orgnica pot usar-se per obtenir compost o met), olis de cotxes usats, purins
de porcs i vaques...

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 9

 LA BIOTECNOLOGIA EN AGRICULTURA,
4 RAMADERIA I ALIMENTACI

4.1 BIOTECNOLOGIA EN PLANTES

Plantes transgniques
Les plantes transgniques sn aquelles el genoma de les quals ha estat modificat per enginyeria
gentica, per introduir-hi un o diversos gens nous o per modificar la funci dun gen propi que permeti
canviar alguna de les caracterstiques, com tamb el nou gen es transmeti a la descendncia.

En les plantes transgniques la modificaci gentica es fa de manera dirigida i afecta a un nombre redut
de gens, per aix les varietats transgniques no difereixen gaire de les no trnasgniques.

La producci duna planta transgncia es basa en dues etapes:

- La transformaci, es a dir, la inserci dun gen (transgn) en el genoma duna cl.lula de la planta.
- La regeneraci. Consisteix en lobtenci duna planta completa a partir daquesta cl.lula vegetal
transformada.

Tcniques ms emprades en biotecnologia en plantes

Tcniques de manipulaci de cultius cel.lulars

Plantes senceres, part d'elles i fins i tot cllules niques poden fer-se crixer en cultius estrils lquids,
que continguin mitjans nutritius adequats. Es coneixen diferents tcniques de cultiu:

- La micropopagaci, permet clonar en poc temps gran nombre de plantes. Es fa per exemple a partir
de cultius meristemtics, obtinguts de gemmes, o cultius de cllules allades per disgregaci.

- La manipulaci de la ploida o producci d'haploides consisteix en la producci de plantes

haploides mitjanant el cultiu d'anteres i d'ovaris.

- Les plantes haploides sn especialment tils en producci de lnies homocigticas, s a dir lnies pures
per a futurs hibridacions i per a detecci i selecci de mutants recessius.

Tcniques de modificaci gentica de cultius cel.lulars

Les cllules cultivades poden sotmetre's a tractaments que modifiquin el seu patrimoni gentic.

- La transformaci de cllules intervinguda per Agrobacterium tumefaciens.

Aquest bacteri, present en el sl, s patgena de plantes dicotilednies, a les quals els produeix un
tumor
Aquest fenomen natural s emprat per utilitzar al bacteri com a vector de gens que es desitgin introduir
en una cllula vegetal.

- La fusi de protoplasts

Un protoplast s una cllula vegetal desproveda de la seva paret cellular. La fusi de protoplastos,
que pot aconseguir-se mitjanant fusgenos, proporciona la transferncia de tot el genoma d'una
cllula vegetal a una altra cllula vegetal de diferent espcie.
10 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova
 - Una altra tcnica s la electrofusin, que consisteix a aplicar un pols elctric de curta durada amb la
qual cosa es formen porus en la membrana i es fusionen els protoplasts. Aix s'ha pogut per exemple
hibridar patata comercial amb patata silvestre molt ms resistent a l'atac de virus.

- La selecci de mutants permet obtenir plantes amb alguna caracterstica que interessi, com a
resistncia a herbicides, a plagues, o la fabricaci d'alguna substncia d'inters.

Els mutants es produeixen mitjanant el tractament amb mutagens qumics com etilmetilsulfonat (EMS),
o mutagens fsics (rajos gamma, X i ultraviolada)

- La transferncia directa de gens permet introduir un gen de qualsevol espcie de cllula vegetal,
que desprs regenerar una planta transgnica. La transferncia directa d'ADN estrany s'aconsegueix
mitjanant:

Mtodes qumics, com l's de polietilenglicol (fusgeno)

Electroporaci; la microinjecci usant pipetes d'injecci especials; i mitjanant l's de liposomes,
vescules que transporten en el seu interior un fragment d'ADN.
La transformaci biolstica o perdigonada. Aquesta tcnica es basa a bombardejar cllules
vegetals partcules de tungst o d'or (perdigons) en la superfcie dels quals van ferides molcules
d'ADN amb els gens que interessin. Aix s'han aconseguit plantes transgniques de cereals com a
blat i blat de moro.

Utilitats de les plantes transgniques

La producci de plantes transgnciques permet obtenier varietats de cultius amb noves caracterstiques
dinters, coma ara:

- Millors de processos bsics de les plantes com la fotosntesi i la fixaci de nitrogen

atmosfric.

- Fabricaci de metablits secundaris de plantes d'inters farmacutic: frmacas, essncies,

perfums, pigments i plaguicides.

- Conservaci d'espcies i varietats vegetals en perill d'extinci.

- Resistncia a herbicides, patgens i factors d'estrs (com a calor, fred, salinitat, sequera,
inundaci, etc)
Per exemple s'han clonat plantes de tabac en les quals s'ha introdut una toxina proteca d'un
bacteri (Bacillus thuringiensis) enfront del desenvolupament de larves de lepidpters i
demosquitos.

- Productes agrcoles de millor qualitat i durada per a un millor almacenamiento, millor sabor etc

Els avantatges fonamentals de les plantes transgniques sn:

- Els gens que sincorporen poden ser de qualsevol procedncia i no s necessari que es trobin
en plantes que puguin ser hibridades entres si.

- En la planta transgnica es pot introduir un nic gen nou, amb la qual cosa es preserven en la
seva descendncia els altres gens de la planta original.

- El procs es duu a terme en molt menys temps.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 11

12 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova
4.2 LA BIOTECNOLOGA EN ANIMALS

Igual que les plantes, en els animals es poden aplicar tcniques de reproducci in vitro, cultiu de
cllules i teixits cellulars i manipulaci del material gentic.

Transgnesis en animals
La transgnesis es pot definir com la introducci d'ADN en un genoma, de manera que es mantingui
estable de forma hereditria i afecti a totes les cllules en els organismes multicel.lulars.
Generalment, en animals, l'ADN estrany, anomenat transgn, s'introdueix en zigots, i els embrions
que hagin integrat l'ADN estrany en el seu genoma, prviament a la primera divisi cellular,
produiran un organisme transgnic; de manera que el transgn passs a les segents generacions a
travs de la lnia germinal (gmetes).

Les aplicacions dels animals transgnics sn mltiples:

Estudiar a nivell molecular el desenvolupament embrionari i la seva regulaci.

Manipular de forma especfica l'expressi gnica in vivo.
Estudiar la funci de gens especfics.
L's de mamfers com biorreactores per a la producci de protenes humanes.
La correcci d'errors innats de metabolisme mitjanant terpia gnica.

La transgnesis pot efectuar-se seguint dues estratgies:

- Transgnesis per microinjecci de zigots.

Des que en 1982 s'obtingus un ratol transgnic, la producci d'animals transgnics es fa cada
vegada ms quotidiana, existint ja exemplars transgnics de les segents espcies: ratol, rata,
conill, porc, vaca, cabra i ovella.

- Transgnesis per manipulaci de cllules embrionries.

Una estratgia molt ms poderosa per a la

transgnesis implica la introducci d'ADN
estrany en cllules embrionria totipotentes
(cllules S) o cllules embrionries mare
(cl EM).

Es prenen de l'interior del blastocist (blstula)

en desenvolupament i sn passades a un
mitj que cont una substncia amb activitat
inhibidora de la diferenciaci, mantenint el
seu estat embrionari

L'ADN estrany pot introduir-se en les cllules

S mitjanant diverses tcniques com
electroporaci, transfecci o microinjecci;
posteriorment, les cllules transfectadas sn
reintroducidas en un blastocisto i es
reimplanta en una femella pseudoprenada.
Amb aquesta tcnica els nounats sn
quimeres, per mitjanant l'encreuament
d'aquestes s'aconsegueixen animals
transgnics a partir d'aquelles quimeres que
hagen incorporat el transgen en el seu lnia
germinal.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 13

Clonaci d'animals
El principi de la clonaci est l'obtenci d'organismes idntics genticament, i per tant morfologicament i
fisiolgicament, com el sn dos bessons univitelins. Aconseguir clons d'animals se solen utilitzar dos
mtodes:

- Per disgregaci de cllules embrionries

Es basa en el mateix principi pel qual naixen bessons de

forma natural. Els investigadors separen les cllules d'un
embri en diferents estats de desenvolupament, des de l'estat
de 2 cllules fins a l'estat de mrula. Cada cllula separada
pot funcionar com un zigot que inicia de nou tot el procs de
diferenciaci des del principi.

- Per transferncia nuclear

Per a aix es prenen cllules

embrionries en fase de mrula o blstula
per disgregaci, es cultiven in vitro i, a
continuaci, es transfereixen a ovcits
enucleats (als quals se'ls ha retirat el seu
nucli). Es provoca la fusi de les dues
cllules animals de manera que el nucli
de la cllula embrionria diploide quedi a
l'interior de l'ovcit, podent aquest
comenar a funcionar com un zigot.

Com ms diferenciades estiguen les

cllules donants de material gentic, ms
difcil s aconseguir la reprogramaci
d'aquest material gentic, perqu puga
iniciar la diferenciaci de la cllula
receptora.

En l'actualitat s possible obtenir clons de

cllules totalment diferenciades d'un
animal adult que actuen com a donants
del seu material gentic, com va ocrrer
en el cas de l'ovella Dolly.

14 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 5 LA BIOTECNOLOGIA EN MEDICINA

5.1 EINES BIOTECNOLGIQUES PER AL DIAGNSTIC CLNIC

Els biosensors
Un biosensor s un dispositiu danlisi, sensor, que utilitza un sser viu o un producte derivat dun sser
viu, com sn els anticossos o enzims. Els ms freqents fan servir enzims, que permeten modificar de
manera especfica una substncia continguda en una mescla complexa com ara la sang o lorina.

Els sensors enzimtics ms fcils dutilitzar i els que donen resultats ms precisos contenen un enzim
directament unit a un element electrnic, per exemple, un elctrode, que mesura la intensitat de la
reacci enzimtica i, daquesta manera, determina la concentraci del compost que es vol analitzar:
sang, orina, aiges residuals, etc

Els bioxips

Un bioxip s un suport slid, generalment vidre, en el qual es dipositen milers de minscules taques de
molcules dADN de cadena senzilla. Hi ha diferents tipus de xips depenent de si utilitzen oligonucletids
o fragments dADN

La utilitat daquests xips dADN es basa en la capacitat dels cids nucleics de cadena senzilla per
reconixer altres molcules de cadena senzilla que continguin una seqncia complementria i
aparrellar-shi (hibridar). Grcies a aquesta propietat, els bioxips sutilitzen per identificar molcules
dARN o dADN contingudes en una mostra determinada, com pot ser un teixit dun tumor, per al
diagnstic clnic i ent eraputica.

A mesura que sigui possible identificar els gens implicats en les malalties o en la resposta als frmacs,
els bioxips dADN seran molt tils per identificar els individus amb un risc ms elevat de desenvolupar
una malaltia, com tamb per escollir el tractament personalitzat ms indicat.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 15

5.2 DIAGNOSIS DE MALALTIES

Diagnosis de malalties congnites

La utilitzaci de tcniques de diagnstic molecular en individus amb risc elevat de ser portadors de
malalties gentiques (per exemple, amb antecedents familiars) permet aplicar tractaments preventius o
modificar els hbits o les dietes que poden retardar el desenvolupament dalgunes patologies gentiques.

El diagnstic molecular tamb s

til per a la detecci prenatal de
malalties que afecten a pocs
nucletids ja que la detecci de
mutacions gentiques s fcil si
es tracta de grans alteracions
com delecciones o insercions
gniques, per requereix de
tcniques precises quan els
canvis afecten a pocs nucletids.

Aix, una malaltia greu com la

distrfia muscular de Duchene,
que provoca una profunda
debilitat en homes, s produda
per una deleccin de part del gen
de la distrofina situat en el
cromosoma X. Aquesta deleccin
i altres similars sn detectades en
observar l'absncia de fragments
de restricci en una anlisi
Southern d'ADN genmic, o
mitjanant la PCR.

Diagnstic i tractament del cncer

Lanatomia patolgica molecular permet detectar el cncer per les seves caracterstiques patogniques
degudes a les alteracions gentiques i bioqumiques, en lloc de fer-ho per la morfologia del tumor, tal com
ho feia lanatomia patolgica clssica.

Aquesta tcnica permet detectar i classificar el cncer de manera molt preco, la qual cosa facilita la seva
erradicaci. Ls de la PCR i de tcniques danticossos monoclonals resulten molt tils per a aquesta
finalitat.

Per altra part se sap que algunes persones presenten una predisposici congnita a desenvolupar cncer,
a causa de la mutaci de gens concrets dels seus progenitors. La seqnciaaci daquests i altres gens
relacionats amb el cncer permet determinar les alteracions i identificar les persones amb risc molt elevat a
desenvolupar cncer.

En un futur proper la biotecnologia permetr, per mitj de ls de xips dADN, determinar exactament les
alteracions gentiques i bioqumiques de les cl.lules que componen un tumor i aplicar terpies
dissenyades especialment per a a cada pacient.

16 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

5.3 APLICACIONS TERAPUTIQUES

Vacunaci y manipulaci gentica

La vacunaci contra les malalties infeccioses ha sigut un

dels grans xits de la medicina humana i veterinria.
L'exemple ms significatiu s l'eradicaci de la pigota.

Existeixen dues estratgies clssiques de vacunaci:

- Una consisteix en la vacunaci de patgens morts o amb

parts (Subunitats) d'aqueixos patgens;
- Una altra que utilitza virus o bacteris patgens vius per
atenuades (menor poder virulent), que no causen la
malaltia.

Les tendncies actuals sn les d'usar vacunes amb subunitats amb poder inmungeno i que puguen ser
produdes en gran quantitat per microorganismes o en cultius cellulars eucariotes.

La producci de noves vacunes passa per la identificaci de l'antigen potencial inmungen, la localitzaci
del gen responsable de la formaci daquest antigen, el clonat del gen i la seua transferncia mitjanant
les tcniques ADN recombinant a organismes o a cultius cellulars que siguen capaos fabricar-ho en
quantitat.

Anticossos monoclonales
Els anticossos sn produts pels limfcits B,
(ja ho estudiarem ms endavant).
Els anticossos, a ms de servir per a la nostra
defensa autnoma contra infeccions i
substncies estranyes, sn eines molt
valuoses en la curaci de malalts que no sn
capaos de produir-los i per a l'estudi de
molcules biolgiques.

La tcnica dels anticossos monoclonales va

permetre preparar quantitats illimitades
d'anticossos homogenis. Est basada en el fet
que cada limfcit B forma solament un nic i
Especfic antics

L'essncia d'aquesta tcnica consisteix a

immortalitzar les cllules madures
responsables de la producci d'anticossos
(cllules plasmticas, producte madur
obtingut per activaci de limfcits B),
aconseguint que es multipliquen
indefinidament. Aquesta immortalitat
s'aconsegueix hibridant les cllules
plasmticas i cllules tumorals, com les dels
mielomes, amb capacitat de multiplicaci
indefinida. Les cllules filles resultants es
denominen hibridomes

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 17

Terpia gnica
.
Moltes malalties de lespcie humana tenen el seu origen en defectes denzims o altres protenes
codificades per gens mutats. Un cop identificades les mutacions responsables daquestes malalties
gentiques, s possible, per mitj de tcniques de lADN, detectar-les i reparar-les.

Es creu que la terpia gnica constituir la quarta revoluci en la medicina (Desprs de les mesures de
salut pblica, l'anestsia i la introducci d'antibitics). La terpia gnica pot aplicar-se seguint dues
estratgies:

- Inserir una cpia sana d'un gen en les cllules del pacient, per a compensar l'efecte d'un gen
defectus. .

- Produir un gen especialment dissenyat perqu subministre una propietat a les cllules. Per
exemple, introduir en limfcits un que produsca un inhibidor de la replicaci del virus de la SIDA.

Fins ara la terpia gnica noms es realitza sobre cllules somticas, pels problema tics que es
plantegen en fer-ho en cllules germinals, posat les modificacions es transmetrien a la descendncia.

Tcniques

a) Terpia ex vivo (fra del cos): s'extrauen

cllules amb gens defectuosos fra del cos i
li les introdueix amb vectors adequats, cpies
normals d'aquests gens. Ara s'intenta fer en
cllules mare per a tractar problemes
sanguinis.

b) Terpia in situ (en el mateix lloc)

s'introdueixen portadors o vectors (virus,
liposomes...) de gens correctors directament
en els teixits on es necessiten els gens.

c) Terpia in vivo (dins del cos): S'injecta en

la sang vectors a manera de taxis
(generalment virus) que contenen els gens
desitjats, aquests interactuan sol en les
segelles diana i els transfereixen el seu
contingut

Encara que, en principi, moltes malalties es

podrien tractar amb aquestes terpies, el
desenvolupament de la tecnologia no s prou
avanat. Una de les principals dificultats s
introduir el gen normal i que aquest sexpressi
corectament en els pacients afectats.

Les malalties hereditries provocades per la

mancaa dun enzim o protena sn les ms
idnies per a la terpia gnica. Un exemple s
el cas de la immunodeficincia ADA (nins
bombolla) causada per la manca de lenzim
adenosina-desaminasa. La introducci del
gen funcional que codifica aquest enzim en
algunes cel.lules extretes als malalts, que
posteriorment sn reinserides, est essent
efica pel seu tractament.

18 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

Les cl.lules mare

Una cllula mare s aquella que t les segents caracterstiques:

Capacitat de dividir-se originant noves cpies de si mateixa.
Capacitat per diferenciar-se en altres tipus i llinatges cel.lulars quan se li proporcionen
determinades condicions fisiolgiques o experimentals.
-Capacitat per originar teixits i rgans.

Sanomenen cl.lules totipotents les que donen lloc a tots els teixits i rgans. Lexemple ms significatiu
s el zigot. A mesura que avana el desenvolupament embrionari i fetal, les cllules mare van perdent
les propietats inicials i reben successivament els noms de: toti-, pluri-, multi- i, finalment unipotents.

Segons el seu origen i les seves propietats, les

cl.lules mares es classifiquen en:

Cllules mare embrionries (ESC,

embryonic stem cells). Procedents
especialment de la massa cellular interna del
blstcit.

Cllules mare adultes (adult stem cells), que

procedeixen de teixits adults. Les seves
funcions sn la reparaci dels teixits danyats i
la renovaci cel.lular fisiolgica.

Altres tipus cellulars Sn les cllules fetals,

les germinals i les cllules mare procedents
del cord umbilical i actualment es treballa
en el potencial de les cllules procedents del
lquid amnitic.

Mtodes dobtenci de cl.lules mare

Clonatge teraputic, que es

limita a lobtenci dembrions, a
partir del qual sobtenen
cl.lules mare embrionries per
tractar malalties. Aquesta
tcnica suposa una lnia
esperanadora per a
leliminaci dels
transplantaments i la cura de
malalties degeneratives com
ara lAlzheimer i el Parkinson.

Reprogramaci cel.lular, s
una de les lnies actuals ms
esperanadores per a poder
evitar, juntament amb el
clonatge cel.lular, els
problemes del rebuig en els
trasplantaments.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 19

Usos potencials

Les aplicacions potencials, en vistes al futur, sn:

- Terpia cel.lular per a la regeneraci i la reparaci de teixits danyats.
- Terpia cel.lular i modificaci gentica, en qu, a ms de reconstruir un teixit danyat, per mitj
denginyeria molecular es pot millorar lexpressi dalgun factor que ajudi al pacient.

Terpia cellular

A partir de cllules mare embrionries es poden generar altres tipus cl.lulars (endotelials,
hematopotiques, musculars, etc) Tenen lavantatge que creixen ms fcilment, encara que, en models
danimals, poden generar tumors.

Les cl.lules mare adultes es poden obtenir directament dun gran nombre de teixits adults. Tanmateix el
seu cultiu in vitro s ms lent i pot originar degeneraci cromosmica. A ms, la seva plasticitat i la seva
pluripotncia sn ms restringides.

La terpia cel.lular sha emprat enb animals per curar malalties com ara el cncer, Parkinson,
cardiopaties, traumes de medul,.la espinal, tot i que encara no shan aconseguit els resultats desitjats
amb assaigs en persones ja que les patologies sn ms complexes i estan influenciades per factors com
ledat, dieta, hbits de vida...

20 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

Biotecnologia en la cincia forense
Els exmens forenses segueixen el principi que pot haver-hi una transferncia d'evidncies entre el
criminal i l'escena del crim. La comesa del bileg forense se centra en l'anlisi de mostres tals com a
sang, saliva i pls, trobats en casos de mort, violaci i altres tipus d'agressions.

Perfilat de lADN o identificaci de la petjada gentica (fingerprinting)

La tcnica del perfilat d'ADN o prova de l'ADN permet detectar la petjada gentica d'una persona
amb un grau de certesa del 99,96 %, impossible d'aconseguir amb les tcniques anteriors. Tamb
s'aplica en la identificaci de restes de persones desaparegudes, en persones amb demanda de
paternitat, etc.

En 1986, va comenar el desenvolupament d'aquesta tcnica, grcies a Alec Jeffreys, inicialment va

denominar petjades d'ADN. En el seu article descrivia region ADN no codificants denominades
minisatlits o VNTR (el nomve de la repetici en tandem) que consisteixen en moltes repeticions de
petita seqncia. EI nombre exacte de les repeticions varia en mesura en cada individu; pel que, les
longituds dels minisatlites diferents en persones diferents.

El genoma haploide hum cont

uns tres mil milions de parells de
9
bases (3 10 pb).
Aproximadament el 10 % codifica
protenes, i en les regions no
codificants es troben els
minisatlits.

El mtode que s'empra

actualment es denomina de
locus nic (SLP) per la seua
simplicitat i major sensibilitat, en
el qual s'utilitzen vries sondes
(oligonucletidos marcats
radioactivament) en srie, de
manera que cada sonda detecta
un sol minisatlit.

s molt similar a un anlisis

Southern blot i pot emprar-se
amb diversos materials biolgics,
tals com a sang (s'usen els
leuccits com a font d'ADN),
semen (els espermatozoides),
saliva deixada en un cigarret
(cllules epitelials de la mucosa
bucal), pls (cllules de les
arrels, del pl) etc.

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 21

 RISCOS I IMPLICACIONS TIQUES DE
6 LA ENGINYERIA GENTICA

Davant els avanos de lenginyeria gentica el 1974, onze bilegs van demanar l'establiment de
normes per regular els possibles perills dels treballs amb ADN recombinant i van demanar una mo-
ratria respecte d'experiments amb gens productors de cncer o substncies txiques. El 1976 es van
establir les normes per a aquest tipus d'experiments.

En una primera etapa, les qestions sobre enginyeria gentica es van centrar en la qualitat, la
seguretat i l'eficcia dels productes.

En una segona etapa, la discussi ha versat sobre qestions tiques i la relaci amb els processos
legislatius. Per donar resposta a aquestes qestions s'han creat diverses organitzacions, entre les
quals destaca el Comit Internacional de Biotica de la Unesco, constitut per uns cinquanta cientfics
d'uns 35 pasos, fundat per l'espanyol F. Mayor Zaragoza el 1993.

L'objectiu d'aquests comits de biotica s evitar aspectes del progrs que atemptin contra la dignitat
humana, que cincia no sigui identificada com a parcialment sospitosa, i que les seves possibilitats
no generin perillositat per falta de definicions tiques. Els criteris bsics establerts sn:

Lmits per motius ecolgics i de sanitat. Es considera que hi ha d'haver controls molt
estrictes en la producci d'organismes transgnics quan aquests puguin causar desastres
' '
ecolgics, com ara l extinci d'espcies naturals a causa de l increment de la competitivitat,
causar malalties en l'espcie humana (per exemple, infeccions degudes als nous virus o
nous bacteris) o causar contaminacions, sobretot de les aiges, a causa dels nous processos
metablics indesitjables.

Lmits per motius tics i morals. Es considera que moltes aplicacions que sn totalment l-
'
cites en espcies animals i vegetals no ho sn en l espcie humana a causa de la dignitat de
la persona. L's d'enginyeria gentica amb la intenci de guarir una malaltia humana (ter-
pia gnica) s moralment desitjable, sempre que es respecti la integritat de l'individu i no
l'exposi a riscos desproporcionats. En el cas dels embrions, cal el consentiment dels pares.
.
Com que la intenci curativa de l'individu no s aplicable a les cl lules reproductores (no
sn individus), no es considera ticament correcta l'aplicaci d'aquestes tcniques als
gmetes humans. Tamb es prohibeix treballar amb embrions humans amb finalitats de sim-
ple experimentaci.

Lmits per motius socials. Es considera que hi ha d'haver lmits legals, basats en el dret a
la intimitat, que impedeixin l'exigncia d'un sondeig gnic per accedir a un lloc de treball, a
' '
una plaa en un centre educatiu, a una assistncia sanitria, a la firma d una plissa
'
d assegurances, etc.

Lmits per motius poltics. Es considera que les aplicacions de l'enginyeria gentica en la
producci vegetal i animal han d'afavorir a tots els humans i no tan sols els grups que
dominen aquestes tcniques. Hi podria haver perjudicis econmics greus si, amb
'
l establiment de patents d'organismes transgnics, s'augmentessin les diferncies entre els
pasos pobres i els pasos rics.

Hi ha controvrsia entre els cientfics sobre la licitud de patentar les seqncies del genoma
hum que es vagin descobrint. Uns consideren que no s'haurien de patentar mai, sin posar-les
'
al servei de tots els pasos. D altres diuen que s lgic que els laboratoris vulguin recuperar les
inversions fetes, tal com passa en la indstria farmacutica, ja que si aquesta investigaci la
paguessin els governs, comportaria un augment dels impostos que no semblen disposats a assu-
mir; i que si no es permet obtenir beneficis, s possible que no es comuniquin els avanos per
por que es prohibeixi patentar-los.

22 IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova

 ACTIVITATS.
Tema 15: Enginyeria gentica
gentica i biotecnologia

1) Defineix bioremediaci.

2) Posa alguns exemples de microorganismes que sempren en biotecnologa industrial

3) Qu sn els organismes transgnics? Posa alguns exemples.

4) Qu sn els enzims de restricci (endonucleases)?

5) Quina funci fa la transcriptasa inversa?

6) Qu sn els plsmids recombinants?

7) Per qu en enginyeria gentica s un avantatge utlitzar com a vector de gens un plasmidi que
tingui informaci sobre resistncia a determinats antibitics?

8) Explica la tcnica de lADN recombinant.

9) Un pleontleg recull una mnima quantitat de matria orgnica de les restes dun ocell
fssil. Vol comparar aquest fragment amb una mostra dADN docells vius de la mateixa
espcie, per necessita una quantitat ms gan de la mosta dADN antic. Com la podria
aconseguir? Quins passos segueix la tcnica necessria per fer-ho?.

10) Cerca informaci de com es va clonar lovella Dolly y quins problemes varen sorgir, perqu
va morir jove?

11) Dissenya un mtode per a produir tiroxina humana mitjanant engenyeria gentica per
tal de poder curar els malalts que tenen mancana daquesta hormona.

12) Qus s un bioxip? Quines aplicacions t?

13) Explica la tcnica del Southern Blot i la seva utilitat.

14) Explica la tcnica del microarray

15) Defineix:
Cllules totipotents
Cllules mare embrionaries
Cllules mare adultes

16) Per qu s ms fcil aplicar lenginyeria gentica als peixos que als mamfers.

17) Quins perills respecte de lequilibri ecolgic i respecte de la salut humana es poden derivar de
lenginyeria gentica?

18) Creus que hi ha dhaver lmits per a determinades prctiques cientfiques? s responsable el
cientfic del mal s que posteriorment es pugui fer dels seus descobriments?

19) Creus que lelecci dembrions, la clonaci de noves espcies i la producci dorganismes
transgncis... ticament es poden dur a terme en humans?

IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova 23