TEMA 12: BIOTECNOLOGIA I ENGINYERIA GENÈTICA

1. BIOTECNOLOGIA I ELS SEUS CAMPS D’APLICACIÓ

La biotecnología és la tecnología basada en la biologia; per tant, és l’aplicació de

mecanismes per obtenir uns béns o beneficis per l’ésser humà.
A finals del segle XIX, arriba la biologia moderna i és l'edat d’or de la bacteriologia.
Al segle XX es presenten tècniques genètiques limitades. Aplicacions a diferents camps:
d'agricultura, ramaderia, ciències de la salut, ciències ambientals…
La biotecnologia moderna es basa en la modificació de l’ADN in vitro i permet modificar gens
específics i desplaçar-los entre els diferents organismes. S’aplica per la curació de malalties i
millora de plantes i animals d’interès alimentari.

2. MILLORA GENÈTICA I ENGINYERIA GENÈTICA

L’enginyeria genètica és una tècnica que consisteix en introduir gens al genoma d’un
individu que n’està mancat. Permeten localitzar, aïllar, sintetitzar, manipular, recombinar i
transferir a les cèl·lules seqüències específiques d’DNA.

2.1. Tècniques d’enginyeria genètica

Ús de vectors
Els vectors permeten la introducció del material genètic al genoma de la cèl·lula.
- Els plasmidis bacterians com a vectors: els plasmidis són ADN circular de doble
hèlix. Són com microsomes que es dupliquen (lisi) autònomament. Quan un bacteri
es trenca, el plasmidi pot travessar membranes i penetrar a altres bacteris. Aquest
procés s’anomena transformació. Per saber quins bacteris han sofert aquesta
transformació, s’afegeixen, a més d’aquests ADN, gens que codifiquen proteïnes
degradades d’antibiòtics als plasmidis que s’utilitzen com a vectors d’un ADN
passatger. Permet seleccionar els bacteris que han integrat el plasmidi, ja que són les
úniques que sobreviuen en un medi amb antibiòtics.
Els plasmidis bacterians no serveixen per introduir gens en cèl·lules eucariotes.
A les cèl·lules vegetals, el Agrobacterium tumefaciens (bacteri que provoca tumers en
plantes) presenta un plasmidi, el plasmidi Ti, que conté gens responsables del tumor. Aquest
plasmidi és utilitzat pels investigadors coma vector de clonació en plantes.

Enzims de restricció
Els enzims de restricció són enzims aïllats de bacteris que són capaços de tallar l’ADN en un
punt concret i això separar els segments que interessen.
Són endonucleasas que fragmentan el ADN en nombrosos trossos. Tallen les dues fibres
deixant cues en una sola fibra (extrem cohesiu) serviran per la unió ja que són
complementàries.
- Separació i visualització dels
fragments d’ADN: els fragments
d'ADN obtinguts es poden
separar per mitjà electroforesi
en gel d’agrossa.
Síntesi de molècules d’ADN recombinat

Producció de còpies d’ADN. Clonació.

La clonació d’un gen consisteix a inserir-lo en un vector de clonatge per poder introduir-lo en
una cèl·lula hoste, en la qual pot ser copiat i mantingut. La clonació és una molt bona
manera d’obtenir còpies del gen, ara bé, si la quantitat inicial és molt petita o impura, la
clonació no es pot fer.
Clonació d'un gen en un plasmidi bacterià. Mètode general.
• S'aïlla el DNA de la cèl·lula que conté el gen d'interès (DNA passatger)
• S'aïlla el DNA del plasmidi de les cèl·lules bacterianes (aquest plasmidi ha de contenir un
gen marcador que li doni resistència a un antibiòtic determinat)
• Es tallen ambdós mostres de DNA amb el mateix enzim de restricció.
• Es combinen els plasmidis tallats amb els fragments de DNA passatger. Alguns s'uniran per
aparellaments de bases. S'afegeix l'enzim DNAligasa per segellar les unions: s'obtenen
d'aquesta manera plasmidis recombinants o híbrids.
• S'introdueixen els plasmidis recombinants en cèl·lules bacterianes per mitjà de la
transformació.
• Es cultiven els bacteris en un medi que contingui l'antibiòtic. Només els bacteris que han
incorporat el plasmidi creixen i es reprodueixen formant una colònia. Amb la reproducció
dels bacteris s'obtenen moltes còpies del gen d'interès.

Producció de còpies d’ADN. Reacció en cadena de la Polimerasa (PCR)

Aquesta tècnica en permet que uns pocs fragments d’DNA es repliquin en milions o en
milers de milions de còpies i això permet estudiar la molècula de ADN en detall al laboratori.
Per dur a terme aquesta tècnica, es necessita:
- ADN motlle.
- ADN polimerasa resistent al calor
- Desoxiribonucleòtids fosfats
- Primers de ADN
- MgCl2
- Dissolució tampó (per regular el pH)
El procés és:

Desnaturalització: és la primera etapa del cicle de la PCR on la màquina augmenta molt

la temperatura (95ºC aproximadament) i les cadenes de l’ADN es desnaturalitzen
queden dues molècules d’ADN monocatenàries.

Hibridació: un cop les molècules d’ADN, la temperatura de la solució disminueix a 50ºC

per afavorir a la unió dels encebadors del ADN monocatenàri que habiem obtingut en el
procés anterior.

Elongació: Després, es torna a ajustar la temperatura a 70ºC perquè la ADN polimerasa

pugui actuar a partir dels encebadors (la temperatura depèn del tipus d’ADN
polimerasa). Afegeix desoxiribonucleòtids-trifosfats complamentàris a la cadena motlle,
formant una nova cadena.
Els virus com a vectors

Transducció: és un procés mitjançant el qual l’ADN és transferit d’un bacteri a un altre a

través de d’un virus que actua com a vector al tractar-se de bacteris, el virus és bacteriòfag.
La transducció pot ser: es produeix quan un fragment d’ADN bacterià és introduït a la
càpsida d’un virus per error, i especialitzada es produeix quan l’ADN introduït a la càpsida és
una barreja de l’ADN del bacteriòfag i del bacteri).

Els processos no naturals de l’enginyeria genètica

- Electroporació: la cèl·lula és sotmesa breument a un alt

voltatge originant uns orificis temporals en la membrana
plasmàtica per on entrarà el DNA extern.
 - Microinjecció: injecció del DNA a la cèl·lula per mitjà d’un capil·lar de 1.5
micròmetres.

- Tret de microbales: es disparen microbales de metall recobertes de DNA amb una

pistola

3. BIOTECNOLOGIA I SALUT

Producció massiva de proteïnes

Obtenció d’organismes transgènics
Espècies modificades genèticament, desenvolupats a partir d’una cèl·lula en la qual s’han
introduït gens estranys.
- En l’agricultura:
- Resistents a malalties i plagues.
- Tolerants a herbicides.
- Resistents condicions ambientals adverses amb major rendiment.
- En la industria:
- Fruits que tarden més a madurar.
- Augment de producció.
- Producció d’antibiòtics.
- Obtenció d’aliments amb anticossos.
- En l’alimentació:
- Produir més equilibrats i nutritius
- Aliments més gustosos.
- Tenir menor preu al mercat.
La clonació

La clonació és la millor manera d’aconseguir còpies d’un determinat segment de DNA, d’un
determinat tipus de cèl·lula o fins i tot d’organisme.

- Clonació reproductiva: l’objectiu és obtenir individus idèntics a l’organisme al que se

li ha extret la cèl·lula somàtica.
- Clonació terapèutica: té la finalitat no obtenir un individu sinó cèl·lules i teixits o fins
i tot microorgans del pacient/organisme del que se li ha tret la cèl·lula somàtica, per
tant, no s’implanta a l'òvul a cap úter sinó que es treballa a nivell de laboratori.

Teràpia gènica
És un tractament mèdic que consisteix en manipular la informació genètica de cèl·lules
malaltes per corregir un defecte genètic o per dotar a les cèl·lules d’una nova funció que els
hi permeti superar una alteració.
Amb l’ajut de vectors adequats, generament virus, s’introdueix el gen correcte al vector, i
aquest, s’integra en el ADN de la cèl·lula malalta mitjançant tècniques de recombinació
genètica.
Les cèl·lules mare
La transferència nuclear somàtica és la tècnica que va obrir la via per intentar aconseguir els
teixits o els òrgans que cada pacient necessités. No hi hauria rebuig.
L’any 2001 es va descobrir l’existència de cèl·lules mare adultes multipotents a la medul·la
òssia, és a dir, cèl·lules que poden diferenciar-se en cèl·lules d’altres teixits. Es tracta d’unes
cèl·lules indiferenciades que, segons si s’hi activa l’expressió d’uns gens o d’uns altres, poden
generar cèl·lules d’un teixit o d’una ltre completament diferent. Són les anomenades
cèl·lules mare adultes. Les cèl·lules mare en els embrions de cinc dies després de la
fecundació, són les cèl·lules mare embrionàries.
En funció de la capacitat de diferenciar-se en més o menys teixits, es distingeixen entre:
- Totipotents: si poden generar un nou individu completament organitzat i estructurat.
- Pluripotent: si poden generar tots els tipus de cèl·lules d’un organisme però no un
nou individu.
- Multipotents: si només poden generar un nombre reduït de cèl·lules de l’organisme,
com per exemple les cèl·lules hematopoètiques, que generen tots els tipus cel·lulars
de la sang i del sistema immunitari.
- Unipotents: si només poden diferenciar-se en el tipus de cèl·lula del teixit en que es
troben.
Les cèl·lules mare es poden utilitzar per guarir les malalties degudes a anomalies cel·lulars.
La tècnica consisteix a generar a partir d’elles cèl·lules diferenciades correctes i
trasplantar-les al pacient. Aquesta tècnica rep el nom de teràpia cel·lular.

- Cèl·lules mare embrionàries: preexistents generalment presenten un problema

d'histocompatibilitat amb el receptor. Per tant, normalment cal fer un embrió a partir
d’una cèl·lula somàtica del pacient. Per això, cal introduir el nucli d’una cèl·lula
somàtica del pacient en un oòcit al qual prèviament s’ha extret el nucli, o sigui, fer
una transferència nuclear somàtica. Quan l’embrió arriba al cinquè dia és quan es
poden obtenir les cèl·lules mare histocompatibles amb el pacient. Aquest procés
s’anomena clonació tarapèutica i els embrions obtinguts s’anomenen embrions
clònics.
- Les cèl·lules mare adultes: són fàcils d’aconseguir a partir d'una simple punció per
extreure-les, no presenten problemes d'histocompatibilitat si s’utilitzen per guarir
malalties del mateix individu, no originen tumors ja que tenen una taxa més baixa de
proliferació i no impliquen el problema ètic d’haver de destruir embrions. Presenten
el problema de ser multipotents, és a dir, cada tipus només pot generar un
determinat tipus, i que quan s’utilitzen les cèl·lules mare del cordó umbilical cal
mantenir-lo congelat durant tota la vida de l'individu

Les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS): són cèl·lules humanes adultes que s’han
convertit en cèl·lules mare utilitzant un retrovirus. Aquestes ofereixen la possibilitat
d’originar cèl·lules adultes de molts tipus diferents i, per tant, obren la porta a poder
generar, a partir d’una cèl·lula del pacient, tots els teixits i òrgans que necessiti.