Activitats biotecnologia

1.195

a)

El mètode d'edició genètica de CRISPR és un innovador mètode de nova invenció

que aprofita el funcionament de la proteïna Cas per a editar genèticament els
nostres gens o els de qualsevol organisme. A partir d'aquesta proteïna, trobada per
primera vegada en bacteris on feia la funció d'un sistema immunitari contra virus
tallant les seves cadenes d'ADN en una primera infecció, afegint-les a la regió
CRISPR coma espaiador entre seqüències palindròmiques repetitives i en posteriors
infeccions tallant l'ADN víric i avortament així la infecció. Aquesta proteïna
actualment es pot utilitzar, amb ajuda d'un fragment d'ARN guia que té com a
objectiu d'un gen específic, tallar qualsevol gen que vulguem amb ajuda de la
proteïna cas, sintetitzant la cadena d'ARN necessària per a guiar a Cas fins aquell
gen. A partir de la cadena tallada o bé es poden afegir nucleòtids a l'atzar deixant
que la cèl·lula faci la feina i s'utilitza el gen o bé es poden afegir cadenes d'ADN
cohesives amb el tall a gust per tal d'editar el gen de qualsevol manera imaginable.

b)

CRISPR permet editar els gens de manera ràpida i barata, cosa que passarà en les
nostres mans la capacitat de manipular el nostre genoma de manera ràpida i
senzilla. Això pot comportar molt bones aplicacions, com l'erradicació de malalties
genètiques fins ara incurables, la millora dels tractaments de càncer, el seu ús en
l'edició de bacteris per a la bioremediació, el seu ús en plantes i organismes OMG…

c)

CRISPR implica molts problemes en l'àmbit de l'ètica, ja que a més de curar

malalties i solucionar defectes genètics també pot millorar els nostres gens: crear
fills a la carta, augmentar algunes de les nostres capacitats, canviar gens que no
són perjudicials, crear armes biològiques o utilitzar aquests mètodes d'edició
genètica amb males intencions. Això pot arribar a provocar injustícies socials i
problemes ètics, en haver de determinar que es permet editar i que no, quins són els
límits de l'edició genètica i en què l'hauríem o no d'aplicar. Sens dubte, aquests
problemes ètics seran solucionats gràcies al diàleg, comitès ètics i correspon a la
branca de la bioètica.
2.195

a)

Fragment de material genètic (ADN) el qual s’utilitza per a clonar gens, tallant-lo i
inserint-hi el gen que es vol clonar. Son utilitzats per tal de transferir i clonar els
gens.

b)

Endonucleases que tallen seqüències curtes palindròmiques d’ADN trencat els

enllaços fosfodièster entre nucleòtids i deixant un tall (lloc de restricció) cohesiu o
net.

c)

Organisme que te gens que no son originals seus si no que provenen d’un altre
organisme.

3.195

Per tal de clonar un gen es necesita del genoma d’aquest gen que es vol copiar
(cadena d’ADN), vectors de clonació (en el nostre cas plasmidis), enzims de
restricció, els bacteris receptors. Així doncs, per tal de realitzar aquest procès
s’hauran de seguir els següents passos:

1. Es sotmet al genoma als enzims de restricció, que en tallen el gen objectiu

deixant extrems cohesius.
2. Es sotmeten als vectors de clonació (plasmidis) al mateix enzim de restricció,
que deixa oberts als plasmidis tallant-los amb extrems cohesius.
3. Una vegada s’uneixen els plasmidis oberts i els gens tallats la ligasa fa la
seva funció unint-los als dos i ajuntant els plasmidis oberts amb els gens
clonats.
4. Un cop s’han aconseguit els plasmidis recombinants aquests s’afegeixen en
bacteris per tal d’aconseguir una genoteca capaç d’expressar genèticament el
gen clonat.

Aquest mètode permet clonar qualsevol gen i afegir-lo en bacteris o altres

organisme,s permeten aixi aplicacions com l'obtenció de fàrmacs que fins ara era
impossible (insulina, interferó…)
4.195

a)

Aquesta tècnica consisteix en una reacció en cadena de la polimerasa. Es tracta

d'un procés cíclic de diverses temperatures (94ºC, 55ºC, 74ºC) on a
l'ADN-polimerasa sintetitza cadenes complementàries a una cadena d'ADN original,
amplificant aquest gen exponencialment i creant noves cadenes en una reacció en
cadena. Durant aquest procés s'alternen les tres temperatures per a desnaturalitzar
les dues cadenes i separar-les (94ºC), refredar per tal que els encebadors es puguin
unir a la cadena (55ºC) i finalment tornar a escalfar per tal que una polimerasa
especial (com la Taq que no es desnaturalitza i resisteix aquestes temperatures)
sintetitzi la cadena complementària. Després de repetits cicles s'aconsegueix
replicar el gen fins a assolir elevadíssimes còpies iguals.

b)

Aquest mètode és revolucionari ja que permet amplificar qualsevol gen de qualsevol

cèl·lula, virus, bacteri. Així, es permet conèixer el gen de molt millor manera, les
seves característiques i funcionament. La PCR ofereix nombroses aplicacions, com
en la detecció d'agents infecciosos o en l'amplificació de diversos patògens com el
VIH i la seva seqüenciació.

c)

L'altre procés que permet realitzar còpies de l'ADN és el de la clonació de gens en

bacteris mitjançant ADN recombinant, com esmentat en l'anterior exercici. Al contrari
que la PCR, aquest procés es realitza in vivo, clonant els gens en bacteris vius i
permetent-ne la seva expressió, això sí, presentant una taxa de replicació, una
velocitat, molt menor. Mentre que la PCR permet la replicació en massa d'un gen (in
vitro), la clonació d'ADN en bacteris permet la seva implantació en una cèl·lula viva i,
per tant, l'expressió d'aquest gen clonat.

5.195

a)

La clonació d'organismes que presenten reproducció asexual (com les plantes o els
bacteris) és relativament fàcil, ja que els descendents sempre surten amb el material
genètic que els progenitors. Sens dubte, en el cas de voler clonar organismes amb
reproducció sexual (com els animals i els humans) el procés és més complicat. Tot i
així, gràcies als avenços en la biotecnologia s'ha aconseguit realitzar el procediment
que consta dels següents passos a seguir:
 1. S’extreu un òvul de l'organisme i se li treu el nucli de la celula (organisme
donant d’òvul)
2. S’extreu el nucli d’una cèl·lula de la mamella del segon organisme, el qual
sera identic al seu descendent (organisme que sera clonat)
3. Mitjançant una descàrrega elèctrica s’uneixen en nucli de la cèl·lula de la
mamella i el òvul sense nucli, donant a lloc a una cèl·lula híbrida de totes
dues.
4. L'òvul es desenvolupa fins a ser un embrió
5. Aquest l'embrió s’implanta a un tercer organisme (organisme gestant)
6. El descendent neix i resulta ser un clon (mateix material genètic) que el
donant de la cèl·lula de la mamella.

b)

- Manipular organismes per obtenir aliments més saludables: Transformació

artificial de cèl·lules vegetals (aplicacions de la biotecnologia en la creació de
plantes OMG i plantes transgèniques per la millora del seu rendiment) - Es
pot aplicar sobretot a plantes tot i que les limitacions ètiques impedeixen
fer-ho en animals
- Manipular els gens de les cèl·lules d’un individu per curar la malaltia que
pateix: Edició genètica amb CRISPR (es pot aplicar a qualsevol celula, sols
que sol ser aplicada en humans i altres animals per a curar enfermetats
genètiques com algun tipus de ceguera)

6.195

a) Per tal de modificar les plantes i al seva productivitat en primer lloc es clona
el gen d'interès (que modificarà el comportament i productivitat de la planta)
mitjançant el procés de clonació d’ADN en bacteris ja esmentat:

1. Es sotmet al genoma amb el gen d’interès als enzims de restricció, que en

tallen el gen objectiu deixant extrems cohesius.
2. Es sotmeten als vectors de clonació (plasmidis Ti) al mateix enzim de
restricció, que deixa oberts als plasmidis tallant-los amb extrems cohesius.
3. Una vegada s’uneixen els plasmidis oberts i els gens tallats la ligasa fa la
seva funció unint-los als dos i ajuntant els plasmidis oberts amb els gens
clonats.
4. Un cop s’han aconseguit els plasmidis recombinants aquests s’afegeixen en
Agrobacterium Tumefaciens per tal d’aconseguir el bacteri amb els plasmidis
amb el gen d’interès.

Posteriorment, la aplicació d'aquests bacteris a la planta objectiu permet que els

bacteris transmeten els seus plasmidis a les plantes i així transmetin el gen d’interès
i aquest s’expressi en la modificació de la planta, la seva productivitat.
b)