Biotecnologia
Què és?
És el conjunt de tècniques i processos que fan
servir organismes vius, les cèl·lules o els seus
components, per a l’obtenció de béns i serveis.
(medecines, aliments, carburants i altres
productes útils per les persones, industries,
medi ambient).
Aplicacions
• Ciències de la salut
1. Obtenció de fàrmacs i vacunes pel
tractament i prevenció de malalties.
2. Diagnòstic de malalties
3. Ús d’animals per recerca biomèdica
4. Teràpia gènica
5. Tècniques de reproducció assistida
• Agricultura, ramaderia i alimentació
1. Obtenció d’organismes transgènics
2. Augment de la producció agrícola
3. Selecció de microorganismes per la producció
d’aliments
• Bioremediació
1. Tractament d’aigües residuals
2. Tractament de sòls contaminats
Dogma central de la Biologia Molecular
Enginyeria genètica
És la branca de la biotecnologia que s’ocupa de
la manipulació i modificació del genoma d’un
organisme de manera controlada.
Pot consistir en:
1. La modificació de gens de l’organisme
Un organisme modificat genèticament (OMG)
és qualsevol organisme el material genètic del
qual s’ha modificat d’una manera que no es
produeix de forma natural en la fertilització o
en la recombinació natural.
La modificació del material genètic pot ser:
1. Introduint o transferint gens individuals
seleccionats d’un organisme en un altre.
2. Suprimint o modificant la funcionalitat d’un
gen propi.
2. La transferència de gens entre organismes
Quan la modificació consisteix a introduir un
gen procedent d’una altra espècie, els OMG
s’anomenen organismes transgènics.
Obtenció dels microorganismes
transgènics
Per a poder realitzar la transgènesi, necessitem:
1. Obtenció dels fragments de DNA que es
volen manipular.
2. Un vector per mobilitzar el nostre gen
(plasmidi o virus).
3. Enzims de restricció per a la unió dels
fragments elegits.
4. Soca bacteriana, de llevat , animal o vegetal
on ficar el nostre gen.
Objectiu:
1. Fer moltes còpies ADN/PCR.
2. Utilitzar la gran capacitat de creixement dels
microorganismes (bacteris, sobretot, però
també llevats) per produir una proteïna
d'interès a partir del gen corresponent
(Exemple: la insulina a partir del gen humà de la
insulina). Volem un gen d’ADN per a un gen del
plasmidis per modificar-ho geneticament.
El procès • Aquest procés és complicat, i per això, per
introduir-lo, s’usen diferents suports,
anomenats vectors. Són capaços de portar ADN
d’un altre organisme i de multiplicar-se a les
cèl·lules on són introduïts.

• Aquests vectors poden ser plasmidis o virus

(en el cas de plantes mitjançant un bacteri
intermediari). A més del gen a introduir, també
porten una característica que permet
seleccionar les cèl·lules que l’han incorporat de
les que no (acostumen a ser gens que fan que la
cèl·lula esdevingui resistent a algun antibiòtic).

Obtenció del gen a introduir

Pot provenir de...

➢ DNA d’una cèl·lula que ha estat fragmentada

Les etapes del procés són:
amb enzims de restricció.
• Tallar l’ADN que es vol insertar amb un enzim
➢ ARNm aïllat (si és eucariota ha de ser l’ARNm
de restricció concret (per tant, ha de tenir
sense introns), que s’utilitza com a motlle per
aquella seqüència concreta).
fabricar un DNA de doble filament per mitjà de
Per exemple Eco RI.
l’enzim transcriptasa inversa i la DNA-
polimerasa.
• Tallar el vector amb el mateix enzim de
restricció (complementaris).
➢ DNA sintetitzat artificialment segons l’ordre
deduït de la seqüència d’aminoàcids de la
• Unir el vector i l’ ADN que es vol transferir al
proteïna que es vol fabricar. Això permet
bacteri gràcies als extrems cohesius. S’uneix tot
introduir enzims de disseny.
amb les lliages.
Tècnica de separació de ADN (l’electroforesi)

Ús d’enzims de restricció:
- Són enzims que tallen l’ADN específicament
per una seqüència concreta.
- Són endonucleases presents en procariotes els
quals els utilitzen com a sistema de defensa
contra l'entrada d'ADN estrany.
Veure imatge del procès

Eines de la biotecnologia

• ADN recombinant: ADN artificial mixt; en

últim terme serà el de l'organisme i dels gen o
gens externs introduïts.
 Selecció dels individus modificats
genèticament

• Normalment, el plasmidi incorpora un gen de

resistència a un antibiòtic (a l’exemple, la
tetraciclina). De manera que només creixeran
Vectors: Plasmidis els bacteris que hagin incorporat el plasmidi.
Molècules o fragments de DNA que es troben
fora del cromosoma de la cèl·lula procariota, de • Per diferenciar els bacteris amb plasmidi
doble cadena i normalment circulars que es “sense res” d’aquells amb el plasmidi
multipliquen amb independència del recombinant, es fa una ressembra de les
cromosoma bacterià. anteriors amb un altre antibiòtic (a l’ADN
incorporat també se li ha afegit ADN amb la
resistència a aquests altres antibiòtics:
ampicil·lina a l’exemple).

procediments biotecnologia
industrial: Producció massiva dels
microorganismes transgènics
Virus
• S’han d’estudiar les condicions físiques i
químiques que necessita un tipus de cèl·lules
concret per a créixer.

• Es busca aquelles condicions i medi òptims

amb els quals s’aconsegueixen una velocitat de
creixement màxima i la mínima mort cel·lular.

Per què s’utilitzen microorganismes (bacteris i

llevats)?

Els microorganismes tenen una gran relació

Altres mecanismes no biològics: (basats en la
superfície/ volum. Això els dona una gran
transformació)
capacitat d’intercanviar substàncies amb el
medi i per tant de creixement i producció de la
➢ L’electroporació: Consisteix a sotmetre la
biomolècula desitjada.
cèl·lula a un alt voltatge durant un període de
temps molt breu. Això origina uns orificis
Els bioreactors o fermentadors*:
temporals en la membrana plasmàtica que
transformacions químiques):
poden servir de punts d’entrada de DNA extern.
- Equip on té lloc el creixement de les cèl·lules i
➢ Biobalística: S’utilitza una pistola que dispara
que està dissenyat per maximitzar-lo.
microbales de metall (or, tungstè) recobertes de
l’ADN que es vol insertar.
• Poden tenir diferents formes, volums i
components en funció de les cèl·lules que es
➢ Microinjecció: Consisteix en la injecció
cultivin (normalment bacteris o llevats).
directa de DNA a la cèl·lula per mitjà d’un
capil·lar.

Producció de substàncies per biotecnologia
microbiana
Els primers gens humans introduïts en bacteris
per tal d’obtenir substàncies que són
necessàries per a la vida de moltes persones
han estat:
1. La insulina
2. L’hormona del creixement
3. L’interferó (IFN)
4. El factor VIII de la coagulació
5. Vacunes “recombinants”
La transgènesi en plantes
La transgènesi en plantes es fa amb un doble
sistema de vectors:
- El gen a introduir s’incorpora de la manera
usual al Plasmidi Ti.
- El Plasmidi Ti recombinant és introduït en el
bacteri Agrobacterium sp. Aquest bacteri té la
capacitat d’infectar les cèl·lules vegetals i
transferir part de l’ADN que porta a la cèl·lula
vegetal infectada. Aquesta cèl·lula esdevindrà
en planta adulta en condicions de laboratori
mitjançant els processos propis de la
reproducció asexual.
La transgènesi i la clonació (o clonatge)
L’aplicació de tecnologies de manipulació
genètica (Enginyeria genètica) dóna com a
resultat dos tipus d’organismes:
1. Organisme modificat genèticament (OMG):
ésser viu que porta gens d’altres espècies
(organisme transgènic) o al qual s’ha modificat
o inactivat un gen propi per mitjà de tècniques
d’enginyeria genètica.
2. Organisme clònic: individu genèticament
idèntic a un altre (anàleg a la reproducció
asexual en organismes en els que no és possible
com els mamífers).
A. La trangènesi
• Bacteris:
1. Producció de proteïnes recombinants i altres
productes (hormones com la insulina, vacunes,
etc).
2. Per a l’estudi de les característiques d’una
determinada proteïna al laboratori.
3. Biorremediació.
• Animals:
1. Millora de les propietats nutritives de
l’animal. (ex: salmó transgènic).
2. Produir proteïnes recombinants.
3. Utilitzar un animal com a model de recerca
biomèdica.
4. Xenotransplantaments
• Plantes:
1. Resistència a herbicides, plagues i malalties.
2. Millora de les propietats nutritives.
3. Producció de vacunes humanes
Producció d’aliments modificats genèticament
Els aliments o pinsos modificats genèticament:
Són els que contenen o estan compostos per
OMG o s’han produït a partir d’OMG)
mitjançant tècniques de biotecnologia i
enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques es
poden aconseguir aliments amb qualitats
nutricionals particulars.
Els aliments funcionals:
- Són aquells aliments que són elaborats per
complir una funció específica com pot ser
millorar la salut i reduir el risc front a malalties
concretes.
- Per això se'ls afegeixen components
biològicament actius, com minerals, vitamines,
àcids grassos, fibra alimentària o antioxidants,
etc. Podrien ser modificats genèticament o no.
Avantatges:
1. Es poden produir aliments amb més
vitamines, minerals i proteïnes, i menor
contingut en greixos.
2. Els cultius poden ser més resistents, sense
utilitzar productes químics; això suposaria un
estalvi econòmic i menors impactes al medi
ambient. (cal dir que a la pràctica aquest
objectiu s’ha deixat de banda).
3. Podrien aconseguir més temps de
conservació de fruites i verdures.
4. Millorarien la producció i disminució dels
costos de l’agricultura.
Inconvenients:
• A la pràctica, els organismes transgènics que
s’utilitzen majoritàriament són plantes que
porten resistència a un herbicida per a que sigui
la única a sobreviure amb un ús massiu de
l’herbicida que ven la mateixa empresa. (Això
implica un ús massiu d’herbicides amb un
elevat impacte sobre el medi ambient.)
• Existeix el risc que es transfereixin els gens
modificats a organismes naturals o a cultius no
modificats.
• Pot ser que els gens no desenvolupin el
caràcter de la forma esperada.
• S’està investigant sobre els efectes nocius: en
la salut humana (tenint en compte
l’epigenètica) i la pèrdua de la biodiversitat.
Possible alteració dels mecanismes epigenètics
L’epigenètica estudia com l'ambient i la història
de l'individu influeixen en l'expressió gènica
(transcripció + traducció de gens) sense
alteració de la seqüència de nucleòtids; i com
aquests canvis poden passar a la descendència.
B. La clonació o clonatge
Aquest concepte s’utilitza en dos sentits:
• Procés pel qual s’obtenen còpies idèntiques
d’una fragment d’ADN mitjançant el creixement
massiu d’un organisme al que s’ha transferit
aquest gen. És a dir, fent créixer un bacteri o
llevat amb ADN recombinant (en aquest cas
s’hauria d’utilitzar el terme “clonatge
molecular”).
• Per clonar cèl·lules d’organismes que
normalment es reprodueixen sexualment.
S’utilitzen dos tècniques:
a- Clonació per escissió embrionària: quan
l’embrió comença a multiplicar el número de
cèl·lules, si una d’aquestes es separa pot donar
lloc a un nou individu (semblant al cas dels
bessons idèntics o univitel·lins).
b- Clonació per transplantament nuclear:
s’obté un nou embrió a partir d’una cèl·lula
qualsevol d’un individu (cas de l’ovella Dolly).
Amb molts problemes: telòmers i límit de
Hayflick. L’animal resultant neix amb l’edat
biológica de la cèl·lula de la que es va extreure
el nucli. (tot i que hi ha certa controvèrsia sobre
això).

Teràpia gènica
Es tracta de la substitució de gens defectuosos
causants de malalties hereditàries per gens que
puguin fer correctament la seva funció.
Quan es disposa del mecanisme per fer arribar
el gen correcte a les cèl·lules defectuoses de
l’ésser humà, si es fa...
1. A les cèl·lules somàtiques es produeix un
canvi tant sols en determinades cèl·lules i el
canvi no és hereditari (única opció actualment)
. ➢ Risc inherent a la manipulació de les
2.A les cèl·lules germinals (òvul,
espermatozoide o zigot) totes les cèl·lules de
l’individu serien modificades i aquesta seria
hereditària (projectes de futur).
1) Terapia gènica in vivo
El material genètic s’introdueix directament en
les cèl·lules de l ‘organisme, sense extracció ni
manipulació in vitro.
Inconvenients:
- Menor grau de control sobre tot el procés de
transferència.
- L’eficiència global és menor.
- És difícil aconseguir un alt grau d’ especificitat
tissular (això implica efectes secundaris).
2) Terapia gènica ex vivo
Es treuen les cèl·lules del pacient, s’aïllen i es
fan créixer en cultiu. Se sotmeten al procés de
transferència in vitro. Se seleccionen les
cèl·lules que han estat transduïdes, es fan
créixer en cultiu i s’introdueixen de nou en el
pacient.
Avantatges:
➢ Es tria el tipus de cèl·lula a tractar.
➢ Es té control sobre tot el procés.
➢ Major eficàcia de la transducció.
Problemes:
➢ Major complexitat i elevat cost dels protocols
➢ Impossibilitat de transduir teixits que no són
susceptibles de créixer en cultiu.
cèl·lules: problemes de contaminació...
Alguns exemples d’èxit: el tractament de la
distròfia muscular de Duchenne
La Distrofia Muscular de Duchenne (DMD) és
una malaltia genètica que comença de molt
petit causant la pèrdua progressiva de la força i
volum muscular.
Apareix quan un gen en el cromosoma X deixa
de fabricar una proteïna muscular essencial
(per problemes en la maduració de l’ARNm): la
distrofina.
Tractament de l’adrenoleucodistròfia (ALD)
L’adrenoleucodistròfia (ALD)
Consisteix en una alteració d’un gen del
cromosoma X que, en no degradar
correctament els àcids grassos de cadena llarga
i acumular-se, provoca la desmielinització
cerebral, la disfunció en el transport de l’impuls
nerviós pels àxons de la medul·la espinal, entre
altres alteracions.
Un dels tractaments provats ab èxit consisteix a
extreure cèl·lules mare sanguínies i infectar-les
ex vivo amb el virus de la immunodeficiència
humana (VIH), prèviament modificat per a que
no sigui patogen i transporti la versió correcta
del gen de l’ALD. D’aquesta manera es generen
cèl·lules sanguínies capaces de produir la
proteïna ALD correcta.
Teràpia cel·lular:
A partir de cèl·lules mare d’un pacient concret
es poden generar altres tipus de cèl·lules
(musculars, neuronals, etc) sense cap problema
de rebuig perquè seran reconegudes com a
pròpies.
Les aplicacions potencials són:
1. Regeneració i reparació de teixits (muscular,
ossi, epitelial, sanguini, neuronal, ...)
2. Regeneració de teixits amb modificació
genètica (amb millora de l’expressió d’algun
gen).
Cèl·lules mare:
És aquella que reuneix tres característiques
fonamentals:
1. Capacitat de dividir-se i originar còpies de si
mateixa.
2. Capacitat de diferenciar-se en altres tipus de
cèl·lules en determinades condicions
fisiològiques o experimentals.
3. Capacitat per originar teixits i òrgans.
S’anomenen cèl·lules mare totipotents les que
poden donar lloc a tots els teixits i òrgans (per
exemple, el zigot).
A mesura que avança el desenvolupament
embrionari i fetal, les cèl·lules mare van
perdent les propietats inicials (ja no poden
donar lloc a tants tipus de cèl·lules) i reben
successivament el nom de toti-, pluri-, multi-, i
finalment unipotents.
Tipus de cèl·lules mare
Segons l’origen i les propietats, es poden
classificar en:
• Cèl·lules mare embrionàries (ESC):
procedents en principi d’un embrió en fase de
blastocist (de 5 a 7 dies després de la
fecundació).
– Pluripotents
• Cèl·lules mare adultes: estan presents als
teixits adults amb la funció de reparar els teixits
danyats i renovar les cèl·lules.
– Multipotents
Exemple: curar diabetis o leucèmia.
Mètodes d’obtenció
• Clonatge terapèutic: es limita a l’obtenció
d’embrions.
• Reprogramació cel·lular: consisteix en
“desdiferenciar” (passar de Go a G1) cèl·lules ja
diferenciades (especialitzades en una funció)
per transformar-les en cèl·lules mare
pluripotents. És a dir, similars a les que es
podrien obtenir a partir dels embrions humans.
 Altres tècniques i aplicacions
biotecnològiques
La tècnica de la PCR (reacció en cadena
de la polimerasa)
Permet obtenir gran nombre de còpies d’un
fragment d’ADN (clonació ADN) partint d’una
quantitat mínima.
- Aquesta ADN polimerasa és estable a altes
temperatures.
La tècnica de la PCR (reacció en cadena
de la polimerasa)
Els passos a seguir són:
1. Extracció de l’ADN de l’organisme.
2. Amplificació selectiva del gen diana in vitro:
• Disseny dels encebadors (per seleccionar el
fragment d’ADN).
• Unió en un tub del DNA cromosòmic, la
DNA polimerasa, els encebadors i els
nucleòtids.
• Aplicació de les temperatures adequades
en el termociclador.
(+ Tècniques d’anàlisi i identificació posteriors)
APLICACIONS DE LA PCR
1. Diagnòstic de malalties
Obtenció de suficient material genètic per a la
seva identificació.
2. Sequenciació
Obtenció de suficient quantitat d’ADN per a la
seva seqüenciació.
3. Estudis evolutius
Es poden amplificar gens d’organismes ja
extingits, com del mamut, o restes d’altres
homínids. La PCR, combinada amb la
bioinformàtica, també s’ha utilitzat per
aconseguir el mapa del genoma humà.
4. Estudis d’ecologia microbiana
Es poden amplificar fragments de genoma que
identifiquen espècies de microorganismes
directament del medi natural (sense necessitat
de cultivar-los). Tenint en compte que molts
bacteris de la natura no creixen bé en medis de
cultiu, la diversitat microbiana així obtinguda és
molt més pròxima a la real.
5. Empremptes dactilars de l ‘ADN.
Mitjançant aquesta tècnica és possible
comparar mostres diferents d’ADN per a
comprovar si pertanyen al mateix individu o no,
o si existeix parentesc entre elles.
PCR (COVID-19):
Detecta si hay material génetico del virus en la
muestra del paciente, si lo hay, como este
material genético serà escazo, la pcr lo
multiplica y multiplica para que así sea
identificado.
L’edició genètica amb CRISPR
Objectiu: modificar els nostres gens.
- Hem de saber tota la cadena d’ADN.
- Protína Crisp-9: ARN complementàri: té ARN
GUÍA.
- Hem de buscar la seqüència incorrecte que
volem canviar.
- Llavors, tallem i complementem.
Bioremediació: fitoremediació
Bacteris que degraden petroli:
- El cianobacteri Microcoleus chthonoplastes,
aïllat de mantells microbians del Delta de l’Ebre
contaminats amb petroli, forma una associació
amb altres bacteris. Aquesta associació és
capaç de créixer en presencia de petroli,
degradant diferents fraccions.
- Les erugues de l’arna Galleria mellonella, que
habitualment s’alimenten de mel i cera dels
ruscos d’abelles, són capaces de degradar
plástic, en concret polietilè, un dels materials
plàstics més resistents que existeixen (bosses,
envasos,...).