Professional Documents
Culture Documents
- Paret
Components dels bacteris - M. Plasmàtica Virió. Virus que es troba fora de la
sempre presents - DNA cèl·lula.
- Citoplasma Viroide. Molècula de RNA amb
capacitat infectiva.
Components dels bacteris no - Flagels Prió. Proteïnes amb capacitat
sempre presents - Pili d’alterar l’estructura 3D de proteïnes
- Càpsula de neurones.
FENÒMENS DE PARASEXUALITAT
✓ Transformació. Un bacteri incorpora al seu genoma fragments de DNA amb un gen de resistència presents al medi o
provinents de bacteris morts.
✓ Transducció. Un bacteriòfag transporta fragments de DNA amb un gen de resistència d’una cèl·lula bacteriana a una
altra i l’incorpora al seu material genètic.
✓ Conjugació. Un bacteri transmet els seus gens de resistència a un altre mitjançant pèls sexuals que actuen com a pont
citoplasmàtic.
Aquests fenòmens són maneres en què els bacteris obtenen resistència a més de les mutacions.
CICLE LISOGÈNIC
1. Adsorció. El virus s’adhereix a la m.p de la cèl·lula.
2. Penetració. El virus entra per endocitosi, l’endosoma
es lisa i s’allibera el virus al citoplasma.
3. Integració del DNA. Integració del material genètic
de la cèl·lula hoste.
↓
CICLE LÍTIC
1. Adsorció. El virus s’adhereix a la m.p, paret o
superfície del bacteri.
2. Penetració. Entrada del DNA a la cèl·lula.
3. Síntesi. Procés de còpia del DNA del virus i síntesi de
proteïnes víriques.
4. Maduració. Encaix dels components del virus.
5. Alliberament. Sortida de la cèl·lula hoste + mort
cèl·lula.
𝒎𝒊𝒅𝒂 𝒂𝒑𝒂𝒓𝒆𝒏𝒕
𝑨=
𝒎𝒊𝒅𝒂 𝒓𝒆𝒂𝒍
Gram+ (blau) ↓ Gram- (vermell)
1𝜇𝑚 = 10−6 𝑚 = 10−4 𝑐𝑚
Composició mureïna 1𝑛𝑚 = 10−9 𝑚 = 10−7 𝑐𝑚
NAG i NAM units amb enllaços beta (1-4). D’alguns NAM
pengen pèptids.
PARÀSITS OBLIGATS
Els virus necessiten parasitar una cèl·lula anomenada hoste per poder dur a terme el seu metabolisme ja que no tenen enzims
propis ni poden multiplicar-se sols.
EUCARIOTA PROCARIOTA
ANTIBIOGRAMES