TRASPLANTAMENT D’ÒRGANS

Trasplantar és substituir un òrgan malalt o una part d'un òrgan, un teixit o cèl·lules per un altre
que funcioni adequadament. El trasplantament constitueix una tècnica mèdica molt
desenvolupada que assoleix magnífics resultats en els receptors, aquesta tècnica necessita
l'existència de donants.

Qui pot ser donant?

El donant sol ser una persona en situació de "mort cerebral" o "mort encefàlica". El seu
cervell ha deixat de funcionar però el seu cor encara batega de manera artificial perquè
els seus òrgans es mantinguin en bon estat.Perquè una persona es consideri un possible
donant és suficient amb què hi hagi transmès als seus familiars els seus desitjos. Aquest
serà sempre respectat.En els trasplantaments de teixits renovables (pell, medul·la òssia),
una part d'un òrgan que pot regenerar-se (fetge) o un òrgan no imprescindible (ronyó 1d2)
el donant pot ser una persona viva.
Legislació espanyola (1979)
● Establiment de la mort encefàlica com a definició científica legal i ètica.
● El diagnòstic de mort realitzat per un equip independent al del trasplantament.
● El respecte a la voluntat del mort pel que fa a donar els seus òrgans o no.
● El caràcter altruista de la donació i la no comercialització dels òrgans.
● La garantia de l’anonimat del donant.
● L’aplicació de criteris mèdics per a la distribució dels òrgans disponibles entre els
malalts que esperen un.
(definició targeta de donant)

Quins problemes presenten els trasplantaments?

El rebuig immunològic:
El nostre sistema immunitari pot distingir el que és propi del cos de què és estrany, si els
glòbuls blancs detecten un element estrany, intenten destruir-lo. Aquestes defenses són
molt útils per lluitar contra bacteris o virus, però el problema és que també funcionen
contra un òrgan o teixit trasplantat.
Com més compatibles siguin el receptor i el donant menys possibilitat de rebuig hi haurà.
L'única manera d'evitar el rebuig és que el receptor i el donant siguin idèntics.Per evitar o
minimitzar el rebuig s'utilitzen immunosupressors que redueixen dràsticament la capacitat
de resposta dels glòbuls blancs, exposen l'organisme a infeccions i a mig-llarg termini són
tòxics per a la persona que els pren (al pacient se li han de subministrar de per vida).
L’escassesa d’òrgans disponibles:
Espanya és el país amb major índex de donants, +de 30 donants per milió.Els terminis
d'espera són més baixos que a altres països, però això no impedeix que entre un 10-15%
dels pacients que esperen un cor o un fetge morin abans de rebre l'òrgan.
Impossibilitat tècnica d’obtenir determinats òrgans o teixits.
Ara per ara, és impossible disposar de cèl·lules nervioses que podrien curar lesions de
medul·la espinal o malalties neurodegeneratives com el parkinson i l'alzheimer.
Les teràpies de medicina regenerativa eliminaràn el problema de l’escassesa
d’òrgans/teixits disponibles i el rebuig amb la utilització de cèl·lules mare. El seu objectiu
és regenerar qualsevol tipus de teixit malmès sense provocar danys en el malalt.

Tipus de trasplantaments
-Autotrasplantament: Donant i receptor són la mateixa persona. No hi ha rebuig
-Isotrasplantament: Donant i receptor són genèticament idèntics i no hi ha rebuig.
-Xenotrasplantament: Donant i receptor són d’espècies diferents (vàlvules porcines en
humans). Hi ha risc de rebot
-Al·lotrasplantament: Donant i receptor són de la mateixa espècie, el més comú, risc de
rebot.

CÈL·LULES MARE I MEDICINA REGENERATIVA

El zigot és una cèl·lula que té la capacitat de desenvolupar un individu complet. Aquesta
cèl·lula va dividint-se de manera que dona lloc a noves cèl·lules que van diferenciant-se i
acaben especialitzant-se adquirint una forma i una funció particulars. Quan les cèl·lules
s'especialitzen perden la capacitat de dividir-se. El terme cèl·lules mare s'utilitza per
referir-se a cèl·lules no especialitzades, es caracteritzen per:
a. Multiplicar-se durant un llarg temps i originar cèl·lules no especialitzades.

Tipus de cèl·lules mare

En funció de la capacitat d'originar les cèl·lules d'un individu es classifiquen en:
● Totipotents: Poden originar les cèl·lules d'un individu complet (zigot i blastòcits).
● Pluripotents: No poden originar un individu complet, pero si poden originar tots els
tipus cel·lulars que el componen
● Multipotents: Conserven una certa capacitat d'originar alguns tipus de cèl·lules.
● Oligopotents: Només poden originar molt pocs tipus de cèl·lules.

Medicina regenerativa
És una nova branca biomèdica que té com a objectiu fabricar un teixit o un òrgan
funcional que reemplaci un malmès.Les cèl·lules mare que teòricament es poden utilitzar
són:
➔ Cèl·lules mare embrionàries: Procedent d'embrions primerencs. Són les que tenen
més possibilitats, ja que són pluripotents i poden originar qualsevol tipus de teixit.
➔ Cèl·lules mare adultes (de teixits): Són oligopotents, exceptuant les de la medul·la
òssia i és de la sang del cordó umbilical.
➔ Cèl·lules pluripotents induïdes: Cèl·lules adultes especialitzades que s'han sotmès
a diferents tractaments i han tornat a ser cèl·lules mare embrionàries pluripotents.
La medicina regenerativa podria suposar en el futur l'alternativa als trasplantaments , però
queden molts problemes tant ètics com científics per superar.Actualment, la fem servir per
trastorns relacionats amb la sang, reparar el múscul cardíac i corregir danys en vàlvules i
artèries. Les perspectives futures per a la utilització de cèl·lules mare van des de la
producció de cèl·lules pancreàtiques per curar la diabetis, tractar malalties
neurodegeneratives (Parkinson) o reparar lesions medul·lars.

CLONATGE
És un procés mitjançant el qual s’obté una còpia idèntica des del punt de vista genètic de
qualsevol entitat viva, com una cèl·lula o un organisme.
Transferència nuclear:
1. S'obté una cèl·lula diferenciada de l'individu que es vol clonar la qual conte tot el
genoma de l'organisme.
2. S'extreu un òvul d'una femella donant i s'elimina el nucli.
3. Es transfereix el nucli de la cèl·lula diferenciada a l'òvul sense nucli.
4. Es cultiva la cèl·lula en un laboratori fins que l'embrió comença a desenvolupar-se.
5. Quan arriba a l'estat de mòrula es transfereix a l'úter d'una mare receptora.
6. Després de període de gestació neix un nou individu idèntic al que va aportar el
nucli amb la informació genètica.

Aplicacions i limitacions ètiques del clonatge

Les possibles aplicacions estan relacionades amb l'agricultura i ramaderia (animals
transgènics, aquells que tenen una característica que interessa mantenir), la investigació
(animals idèntics que serveixin com a model d'estudi), ecologia (recuperar espècies en
perill d'extinció), medicina (obtenir òrgans per trasplantaments clonant animals).
La bioètica és la branca de l'ètica que proporciona els principis de la conducta humana en
el camp biomèdic. El criteri bioètic fonamental és la dignitat de la persona.
El clonatge terapèutic permet obtenir un clon d'unes poques cèl·lules del malalt.

ENGINYERIA GENÈTICA I ELS NOUS ORGANISMES

Agrupa les tècniques utilitzades per dotar a les cèl·lules vives de noves propietats
modificant-ne el material genètic.

Organismes transgènics
Organisme modificat genèticament (OMG), s’anomenen transgènics.
● Planta transgènica:
● Animal transgènic:
● MGM (microorganisme):

Com s’obté un organisme transgènic

1. Primera etapa (transformació), cal introduir el gen desitjat en el genoma d’un
cèl·lula de l’organisme que es vol modificar
2. En la segona etapa (regeneració), cal obtenir una planta o animal a partir de la
cèl·lula i el genoma de la qual s’ha modificat. Aquesta segona etapa requereix la
utilització de tècniques de clonatge d’organismes.
Un transgen és un segment d'ADN que conté una seqüència del gen que s'ha aïllat d'un
organisme i s'ha introduit en un organisme diferent.
Aliments transgènics➙Aliments obtinguts a partir d’OMG.
Desde el 2004 els envasos dels productes transgènics han d’indicar els productes que
contenen. Aquesta informació serà necessaria si:
-Un aliment transgènic (blat de moro modificat genèticament).
-Un producte que contingui OMS (amanida amb blat transgènic).
-Un aliment produit a partir de transgènics (oli de blat de moro transgènic).
EXCEPCIONS:
-Aliments que continguin un 0,9% de transgènics.
-Productes de segona o tercera generació (ous de gallines alimentades amb menjar
transgènic.
-Aliments que utilitzen microorganismes transgènics per a la seva fermentació.

Aplicacions dels OMS

La utilització dels éssers vius o dels seus productes amb fins comercials o industrials rep
el nom de biotecnologia. Les seves aplicacions comprenen diferents àrees:
● Industria alimentaria: obtenció d’aliments amb característiques especials.
● Indústria farmacèutica: producció de fàrmacs o vacunes
● Agricultura i ramaderia: millora de caràcters agronòmics (resistencia a plagues)
● Medi ambient: biocombustibles
● Investigació mèdica: obtenció d’òrgans procedents d’animals transgènics.

Riscos de la biotecnologia
★ Pèrdua de la diversitat genètica.
★ Salt de forma accidental dels gens transferits a altres especies silvestres o als
cultius tradicionals. (mala herba resistent als pesticides).
★ Efectes perjudicial sobre la salut.

BIOTECNOLOGIA I MALALTIES GENÈTIQUES

La teràpia gènica consisteix a substituir el gen responsable d'una malaltia pel gen normal.
En els trastorns genètics un gen deixa de fer la seva funció habitual.Les malalties
genètiques hereditàries poden ser:
Cromosòmiques: Afecten cromosomes complets (sindrome de Down). Poden ser
heretades o resultat de problemes en la formació de gàmetes
Monogèniques: Es deuen a canvis en un únic gen i s’hereten (fibrosis quística).
diagnòstic prenatal➙ diagnòstic precoç dins de l’úter (amniocentesi o anàlisis de
vellositats cròniques, poden detectar anomalies cromosòmiques i fer estudis bioquímics).
teràpia gènica➙ ús de gens en el tractament de malalties.
S'extreuen cèl·lules del pacient, es modifica el vector al laboratori, s'insereix un gen en el
virus, es produeix una modificació genètica en les cèl·lules del pacient, les cèl·lules
modificades s'injecten al pacient i comencen a produir la proteïna desitjada.
DILEMES ÈTICS
● Confidencialitat (secret mèdic).
● Autonomia (com es poden comunicar els resultats i riscos d'un anàlisis genètic?)
● Informació (la informació ha de ser clara i completa, tenint en compte la pròpia
psicologia dels consultants.
● Justícia (igualtat d'oportunitats sense discriminació+discriminació genètica)
● Benefici (Qualsevol decisió ha de fer-se pensant en el benefici de l'interessat,
evitant falsos diagnòstics i no generar falses expectatives)