La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que habiten la Terra.

Els BIOELEMENTS són els elements químics (tipus d’àtoms) que formen part dels
éssers
vius.

Les BIOMOLÈCULES són les molècules que es troben als éssers vius.
Biomolècules inorgàniques. No són exclusives dels éssers vius, ja que es poden
trobar a la natura.
Biomolècules orgàniques. Són exclusives dels éssers vius i estan formades per la unió
de mólts àtoms de carboni.
Tipus de cèl·lules
Segons la complexitat poden ser:
a) Cèl·lules procariotes. NO TENEN nucli.
− Son les més senzilles i xicotetes.
− El seu material genètic (ADN) està solt en el citoplasma.
− Sols tenen un tipus d’orgànul: els ribosomes
(serveixen per a fabricar proteïnes).
− Al voltant de la membrana hi ha una altra coberta,
la paret cel·lular.
− Els bacteris són organismes unicel·lulars formats
per cèl·lules procariotes.
b) Cèl·lules eucariotes. TENEN nucli.
− Són més complexes i grans.
− Tenen molts orgànuls al citoplasma. Alguns sense membrana, com les ribosomes, i
també amb membrana, com els mitocondris (serveixen per a obtindre energia).
− Els dos tipus més importants de cèl·lules eucariotes són: eucariotes animals i
eucariotes vegetals.
• Eucariotes vegetals:
- Al voltant de la seua membrana tenen una
paret cel·lular.
- A més de tots els orgànuls normals de les
cèl·lules eucariotes, tenen cloroplasts
(serveixen per a fer la fotosíntesi).
- Es troben en les plantes i algues.
• Eucariotes animals
- No tenen ni paret cel·lular ni cloroplasts.
- Es troben en els animals i protozous.

3. LES FUNCIONS VITALS

3.1. Funció de nutrició
És l’obtenció de matèria del medi per a fabricar les seues biomolècules per al
creixement i
la reproducció i per obtindre l’energia necessària per a viure.
Hi ha 2 tipus de nutrició:
- Nutrició autòtrofa. Poden obtenir les seues biomolècules orgàniques a partir de
biomolècules inorgàniques del medi extern. Per fer açò utilitzen la fotosíntesi.
- Nutrició heteròtrofa. Necessiten biomolècules orgàniques fabricades per altres
organismes per a obtenir les seues biomolècules orgàniques. Per fer açò digereixen els
aliments, procedents d’altres éssers vius.
És pròpia d’animals, fongs, protozous i alguns bacteris.

3.2. Funció de relació

És la capacitat de percebre senyals de l’entorn i respondre-hi.
Permet als éssers vius relacionar-se amb el medi que els envolta.
3.3. Funció de reproducció
És la capacitat dels éssers vius de crear còpies més o menys semblants de si mateixos.
Hi ha 2 tipus de reproducció:
- Reproducció asexual. Sols es necessita un organisme per a reproduir-se. Tots els
descendents son còpies idèntiques del pare.
Es poden reproduir així les bactèries i algunes plantes o animals (p.e. l’estrela de mar).
- Reproducció sexual. Es necessiten dos organismes de diferent sexe per a reproduir-se.
Els descendents són pareguts entre sí i pareguts als pares.
Es poden reproduir així totes les plantes i animals.
4. EVOLUCIÓ I BIODIVERSITAT
La biodiversitat fa referència a la quantitat d’éssers vius diferents que hi ha a la Terra.
La
gran biodiversitat que trobem hui al planeta és deguda a un procés que anomenem
evolució
biològica.
Evolució biològica: Transformacions graduals que pateixen els éssers vius amb el temps
per a adaptar-se a viure en ambients molt diferents.
5. LA CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
Per a poder estudiar la gran biodiversitat del nostre planeta és necessari classificar als
éssers vius. Els científics han agrupat al éssers vius segons el seu parentesc evolutiu.
Per a fer aquesta classificació, els grups d’éssers vius amb característiques semblants
s’inclouen en un mateix grup. A continuació, els grups semblants s’inclouen en altres
més
amplis i així successivament. Cada un d’aquests grups s’anomena tàxon o categoria
taxonòmica.
6. ELS CINC REGNES
Podem classificar fàcilment als organismes en 5 regnes atenent a:
- Tipus de nutrició: Autòtrofa o heteròtrofa
- Tipus de cèlula: Procariota o eucariota
- Tipus d’organisme: Unicel·lular (estan formats per una cèl·lula) o pluricel·lulars
(están formats per moltes cèl·lules).
Moneres
Són els bacteris. Són organismes unicel·lulars amb cèl·lules
procariotes. Poden tenir nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
Protoctists
Són els protozous (que són unicel·lulars) i les algues (que poden
ser unicel·lulars o pluricel·lulars sense teixits). Els seus
organismes estan formades per cèl·lules eucariotes (animals els
protozous i vegetals les algues). Els protozous tenen nutrició
heteròtrofa i les algues tenen nutrició autòtrofa.
Fongs
Són les floridures, els llevats i els bolets. Tots són pluricel·lulars
(sense teixits) excepte els llevats (que són unicel·lulars). Els seus
organismes estan formats per cèl·lules eucariotes. Tenen nutrició
heteròtrofa.
Plantes
Són organismes pluricel·lulars amb teixits formats per cèl·lules
eucariotes vegetals. Tenen nutrició autòtrofa.
Animals
Són organismes pluricel·lulars amb teixits formats per cèl·lules
eucariotes animals. Tenen nutrició heteròtrofa.