APUNTS MICROBIOLOGIA

CLASSIFICACI DELS MICROORGANISMES.

El grup dels microorganismes s molt heterogeni (artificial); reuneix organismes de reduda mida, que precisen microscopi ptic o electrnic per la seva observaci. La cincia destudi s la microbiologia. Es caracteritzen per: 1) 2) 3) Gran relaci superfcie volum (=> Molt de contacte amb el medi). Tenir elevada taxa metablica. Elevada taxa de reproducci.

Responen a diversos models estructurals i metablics i habiten tot tipus de medis. La seva importncia biolgica i mdica s molt gran, ja que tenen un paper molt important als cicles biogeoqumics, afecten, positiva o negativament la vida dels organismes superiors, poden provocar malalties als animals domstics i lhome, sn bones eines en les investigacions de biologia molecular i sn, actualment, una pea clau en les investigacions denginyeria gentica. Els organismes superiors es protegeixen dels microorganismes, que desestabilitzen les seves funcions, elaborant respostes de resistncia (defenses), com veurem al prxim tema.

CLASSIFICACI
Tradicionalment els microorganismes shan classificat de la segent manera: 1. 2. 3. Estructura acellular. Virus, virids i prions. No sn cllules, amb la qual cosa no s del tot correcte considerar-los organismes Moneres (estructura cellular procariota): Cianofceas i Bactries. Protists (estructura cellular eucariota): Algues unicellulars i protozous, tamb podem considerar entre ells als fongs unicellulars, com Saccharomyces cereviciae.

No obstant aix, actualment aquesta classificaci no es considera correcta perqu el grup dels Monera no t gaire sentit quan sinclouen els Archaea, un grup de procariotes que viuen en condicions extremes i que presenta algunes similituds amb els organismes eucariotes. Aix els grups que shan de considerar actualment (anomenats dominis) sn, apart de les formes acellulars: Bacteria (que inclou eubacteria i cianobacteria) Archaea, un grup de procariotes que t mes aspectes en com amb els eucariotes que amb els bacteris. Eukarya, que correspon a protozoos, algues unicellulars i fongs unicellulars.

De la totalitat de grups esmentats, a aquest captol prestarem atenci especial als Bacteris i als Virus com a organismes ms representatius.

BACTERIS
FORMA I GRANDRIA
Sn Procariotes petits, de grandria que oscilla entre les 0.8 i les 12 . En quant a la forma, excepte el grup de les Espiroquetes que tan sols presenten el plasmalema, tots tenen una forma fixa per posseir cobertes rgides per sobre de la membrana que els confereix alguna de les morfologies caracterstiques de Bacil (bastonet), Cocs (esfrics), Cocobacils (intermedis entre els dos esmentats), Espirils (helicoides) i Vibrions (forma intermdia entre bacil i espiril). Els individus poden trobar-se allats o b agrupats per parelles (Diplococs), ttrades (Neiseria), filaments (Estafilococs) o rams (Estreptococs). Les espiroquetes es caracteritzen per posseir una membrana nua i una estructura filamentosa al seu interior fixada als extrems de la cllula i semi-rgida que s laxostil, el qual fan servir com element esqueltic per facilitar els moviments ondulatoris cellulars, tan caracterstics daquest grup. Sn, de bon tros, el grup que atansa mides ms grans que arriben a les 400 m de longitud, malgrat el seu dimetre sigui dunes poques micres .

ESTRUCTURA

EN GENERAL
No tenen nucli (mat. gentic limitat per membrana). Posseeixen ADN bicatenari , nu (no lligat a protenes) i cclic que constitueix el genfor. Tamb poden presentar plsmids Poden tenir sistemes de membrana senzills, per existeix poca compartimentaci cellular definida pels mesosomes Posseeixen ribosomes (70S) que garanteixen l'existncia de protenes especfiques. Les cianobactries posseeixen clorofilla A, com les plantes superiors, i uns pigments caracterstics anomenats ficobilines (ficocianina i ficoeritrina) Els components es poden dividir en obligatoris i facultatius. Sempre sn organismes unicellulars, tot i que poden associar-se en colnies.

EMBOLCALLS.
Llevat les espiroquetes, lembolcall que hom troba als bacteris pot constar de les segents capes: 1. Plasmalema: De caracterstiques estructurals idntiques a la membrana de la cllula eucariota per en quan la composici s ms rica en protenes i pobre en lpids. Al plasmalema poden trobar-se tots aquells enzims i equips enzimtics que es troben a membrana com els de les cadenes respiratries o la bacterioclorofilla i altres pigments fotosinttics.

2.

3.

4.

Paret bacteriana: Equivalent en quant la funci a la paret cellular dels vegetals per de composici diferent, s una coberta ms o menys gruixuda que es troba a tots els bacteris. Est constituda per peptigluc (filaments similars a les celluloses units entre ells per petits pptids que fan de pont transversal). En funci del gruix i estructura de la paret es classifiquen els bacteris en Grampositius (gruixuda) i Gramnegatius (prima i asociada a una segona membrana). Aquesta classificaci t importncia mdica car a la paret bacteriana radiquen moltes de les propietats antigniques dels bacteris i shi troben els llocs dactuaci de molts antibitics i els de fixaci dels virus . Microcpsula i Cpsula: Sn dos tipus de cobertes excloents entre elles i que responen a la mateixa composici i estructura. La diferncia entre els dos embolcalls ve donada pel seu gruix, nfim al cas de la microcpsula i molt important al de la cpsula (pot arribar a representar el 70 o 80% del dimetre de lindividu). Tots els bacteris posseeixen un daquestos dos embolcalls i inclusiu existeixen espcies que, segons lestat fisiolgic, presenten una coberta ms o menys gruixuda. En alguns gneres bacterians la presncia de la cpsula sassocia formes patgenes i la microcpsula a soques benignes. A la cpsula tamb resideixen propietats antigniques i est formada per glcids i protenes en proporcions variables. Llims: Alguns bacteris posseeixen una coberta ms externa que la cpsula formada pels mateixos materials per de forma ms dispersa i deliqescent, es tracta dels llims. La funci que tenen s augmentar la viscositat del medi on es troba el bacteri i facilitar aix el seu desplaament. Els bacteris productors de gran quantitat de llims sn utilitzats a les plantes depuradores daigua per la seva capacitat de fixar partcules i molcules grans que es troben en suspensi.

Com estructura fixa a les cobertes, alguns bacteris presenten un o ms flagells que els faciliten el desplaament. A diferncia del flagell eucaritic, el bacteri s ondulat i rgid, de forma fixa; el moviment es dna per la rotaci impulsada des de la base, mitjanant un mecanisme que recorda al dun motor elctric per impulsat a base de consum dATP.

A diferncia del flagel eucariota, no s flexible i el desplaament del bacteri es dna per rotaci del flagel. Tamb s habitual una altra estructura tubular i llarga anomenada pili o fmbria que serveix de conducte pel pas de material gentic dun bacteri a un altre en el procs sexual de la conjugaci.

H IALOPLASMA
Lhialoplasma dels bacteris apareix al microscopi ptic com transparent i homogeni. Absorbeix la llum ultraviolada de 2700 , com el nucli dels eucariotes, cosa que sexplica per lexistncia dun material nuclear difs (ADN) per absncia duna membrana nuclear.

P ARAPLASMA
Al citoplasma bacteri pot existir gran diversitat dinclusions no vives entre les que cal esmentar: Volutina: Un tipus de fosfat polimeritzat amb funci de reserva i que no es troba als eucariotes.

Glcids: Mid i glucgen (cal no oblidar que els bacteris no sn animals ni vegetals i, com a primitius, anteriors a que levoluci distings els anteriors regnes). Lpids: petites gotes dcids grassos i greixos. Sals: Grans de CaCO3, Sofre, Ferro i Mangans, etc. si b aquestes substncies solen acumular-se a la beina dels bacteris que les metabolitzen.

METAPLASMA
En quant al conjunt dinclusions vives sn extremadament senzilles: pot considerar-se el ribosoma com nic orgnul citoplasmtic. Als eucariotes existeixen diversos orgnuls amb funci energtica, com mitocndries, plasts, etc. Una caracterstica comuna a tots aquests orgnuls s la presncia de grans quantitats de membrana. Els bacteris supleixen labsncia daquestes estructures autnomes per zones de membrana plasmtica especialment desenvolupades per aquestes tasques. En aquest sentit apareixen orgnuls com ara els anomenats Condrioides amb funci de mitocndria (mesosomes) o Cromatfors amb funci de cloroplast. En ambds cassos es tracta de zones de plasmalema especialment replegada per augmentar la superfcie de membrana fins les extensions necessries. Els citocroms, quinones, bacterioclorofilles, etc sn molcules integrades a la matriu fosfolipdica del plasmalema bacteri.

G ENFOR
Els organismes Procariotes no posseeixen un nucli diferenciat, no obstant posseeixen els materials nuclears necessaris pel desenvolupament de les tasques dauto-perpetuaci. Aquest material est redut a un (o dos en algunes espcies) cromosomes bacterians, extremadament simples, formats per una doble hlix dADN generalment anullar. El cromosoma bacteri no est associat a protenes histniques ni pot assolir estructures dordre superior a la secundria.

METABOLISME
No pot fer-se cap generalitzaci respecte el metabolisme dels bacteris. s evident que donada la seva simplicitat i grandria un individu no pot demostrar una gran diversitat en els seus comportaments metablics, ara b, com a conjunt, no pot definir-se un medi on no en puguin existir de bacteris (se nhan trobat incls als objectius de les cmeres de televisi de cpsules espacials al retornar a la Terra) ni un comportament metablic que no pugui ser desenvolupat per alguna soca bacteriana. A grans trets acostuma a fer-se una classificaci basada en la font denergia i la font de carboni Auttrofes: 1. 2. Quimioauttrofes (obtenen lenergia de matria inorgnica) Fotoauttrofes (obtenen lenergia de la llum)

Hetertrofes: (Font denergia matria orgnica) 1. 2. Quimiohetertrofes Fotohetertrofes (fotosinttiques facultatives)

o les seves relacions amb loxigen Aerbiques amb un metabolisme que utilitza loxigen molecular com acceptor final dels electrons. Anaerbiques estrictes que utilitzen altres substncies com acceptores finals dels electrons i no poden viure amb presncia doxigen.

Anaerbiques facultatives que varien el seu metabolisme segons hagi o no oxigen en el medi.

Aix, la cllula bacteriana t, principalment, tres necessitats: a) b) c) Una font de carboni. Poder reductor. ATP.

REPRODUCCI BACTERIANA
Donada la seva senzillesa estructural i metablica, els bacteris posseeixen una elevada capacitat reproductora, demostrada per espcies que en condicions adequades poden multiplicar-se cada 5 minuts o incls amb major freqncia. El mecanisme habitual de reproducci s la bipartici: Una duplicaci de lADN seguida del creixement centrpeta de la paret bacteriana fins separar els dos individus fills. Existeixen espcies que poden generar formes de resistncia que hom anomena espores. La formaci duna espora comporta la duplicaci de lADN i envoltar la cpia de material gentic amb una membrana i un conjunt de cobertes molt ms gruixudes del que s habitual. Juntament amb lADN es reserva una petita quantitat de ribosomes i els enzims imprescindibles per en un elevat nivell de deshidrataci. Lespora pot resistir condicions molt desfavorables (Temperatures elevades, agents qumics i mecnics, radiaci ultraviolada, etc). Si germina passada lexposici a aquests agents assegura la pervivncia de lespcie.

INTERCANVI GENTIC
Tots aquests mecanismes corresponen a reproducci asexual i de fet els bacteris no poden reproduir-se sexualment, no obstant, aix no implica que no shagin descrit mecanismes de sexualitat, encara que mai lligats a la reproducci. Els procediments pels quals els bacteris poden variar el seu material gentic mitjanant recombinaci sn: Transformaci, Sexducci i Transducci. o Transformaci. s el fenomen que es coneix des de ms antic. Un bacteri pot incorporar fragments dADN del medi on creix al seu citoplasma. Desprs aquest ADN pot sser degradat (el ms com) per de vegades, sincorpora al cromosoma bacteri b afegint-se o substituint fragments de lADN propi. o Conjugaci. Per comprendre aquest procs s necessari comentar algunes caracterstiques de Escherichia Coli perqu en aquest bacteri s on es va descriure per primer cop el fenomen. E. Coli pot tenir un episoma (fragment dADN que no s imprescindible per la vida) que hom anomena factor F. Els individus sense factor F sanomenen F-, els individus que el posseeixen sn F+ si el tenen lliure al citoplasma (plsmid) o b Hfr si el plsmid

est integrat al cromosoma. Un individu Hfr pot passar a F+ per separaci de lepisoma i a linrevs. El Factor F porta, dentre altres gens, la informaci pels pili o fmbries, evaginacions filiformes tubulars, de manera que els individus F+ o Hfr en posseeixen un o ms dun, mentre els F- no en tenen (en aquest sentit hom considera els F- com para-femelles, els F+ para-mascles i els Hfr para-supermascles). A la conjugaci, quan un individu possedor del factor F entra en contacte amb un F- es produeix una duplicaci de lepisoma i el trasps de lADN duplicat al F- (de fet la duplicaci i el trasps es produeixen simultniament). Si el factor F est integrat al cromosoma, la duplicaci s del cromosoma sencer i el factor F s la darrera secci dADN que passa a la cllula receptora. El resultat de la conjugaci varia segons la situaci del factor F i el temps que ha durat: O Si la donant era F+ pot aconseguir-se, com a mxim que la receptora passi a F+. o Si la donant era Hfr, en el millor dels cassos podr passar la totalitat dun cromosoma bacteri i el factor F. Si la conjugaci sinterromp abans dacabar sols passa part del cromosoma bacteri. En ambds cassos pot haver recombinaci (sexducci), si b en el segon la cllula receptora continuar essent F-. o En ocasions, si un bacteri Hfr passa a F+, en separar-se, lepisoma semporta un fragment de cromosoma. En aquest cas, el pas del factor F pot significar sexducci. o Transducci. s un mecanisme molt similar a la sexducci, si b en aquest cas el vector de lADN no s un plsmid sin un virus. Els bacterifags provinents de la infecci i mort dun bacteri poden portar, juntament al seu cid nucleic, petits fragments dADN bacteri. A linfectar un nou bacteri inoculen aquest ADN que pot recombinar-se. La possibilitat dintroduir plsmids a linterior de bacteris i que aquests lincorporin al seu cromosoma senlactualitat aprofitat a la indstria farmacutica. Pot incorporar-se a un bacteri episomes que informin per determinats enzims o antibitics, per tal que els fabriquin en grans quantitats. Un cas curis daplicaci daquestes possibilitats ha estat el de Pseudomonas. Algunes soques daquest gnere poden metabolitzar determinats hidrocarburs grcies a episomes. Ha estat possible desenvolupar un mtode que ha perms incloure a un sol bacteri fins quatre episomes daquest tipus. Sespera amb aix poder lluitar duna manera neta contra les marees negres.

VIRUS
FORMA I GRANDRIA
Els virus sn organismes filtrables, s a dir, deguda la seva grandria (uns pocs centenars de ) poden travessar els filtres de porcellana porosa, cosa que no passa amb els bacteris.

La seva nica activitat s la reproductora i per a desenvolupar-la sn dependents del parasitisme, podria dir-se que no poden reproduir-se, mes b els reprodueix lhoste. Fora de lhoste sn completament inactius. Aix fa que el seu estudi sigui complex: per mantenir un cultiu de virus s necessari mantenir un cultiu de les cllules hoste (molt dificults en el cas dorganismes pluricellulars) o b disposar dun medi de cultiu molt similar a un citoplasma.

La seva estructura s tan senzilla que els permet, en molts cassos, deshidratar-se i conservar-se aix llargs perodes. Aquest baix nivell de complexitat fa que determinats autors els considerin els organismes ms primitius, per contra la seva dependncia del parasitisme sembla proposar que sn organismes ms evolucionats, apareguts amb posterioritat a organismes auttrofs. La morfologia dels virus s variada i, per a cada espcie poden estudiar-se dues formes, lexterior o viri (fora de la cllula hoste) i la parasitant. Aquesta ltima queda reduda normalment a un filament dcid nucleic que informa per les protenes virals. La forma lliure pot sser ms o menys complexa donat que a lcid nucleic shi afegeix un embolcall proteic (cpsida) i, de vegades, cobertes de tipus fosfolipdic. La cpsida est integrada exclusivament per subunitats proteiques que reben el nom de capsmers i que sordenen de manera especfica per donar lloc a les dues formes bsiques: el cilindre i lesfera. Las cpsides cilndriques poden estar constitudes per un sol tipus de capsmer, que sordena formant un helicoide. Una petita osca a cada capsmer diferencia una cavitat helicodal on es situa lcid nucleic. Es habitual que els virus cilndrics estiguin integrats per ms dun tipus de capsmer i, de fet, siguin cilindres dobles. Les cpsides anomenades esfriques responen a diferents morfologies polidriques, la ms comuna de les quals s la icosadrica. Les cares, arestes i vrtex del poledre venen determinats per la varietat de capsmers existents, dels quals en el cas ms senzill sn imprescindibles dos diferents de formes hexagonal (hex a les cares) i pentagonal (pent als vrtex). Existeixen virions ms complexes en qu una part de la cpsida respon al model esfric i una altra a la cilndrica. Tamb existeixen espcies vriques que sumen a les cobertes proteiques de la cpsida altres de natura membranosa. La classificaci dels virus s complexa i la nomenclatura emprada no respon al tpic binomi de Linn, aix no ser rar emprar com a nom el de la malaltia que provoca o altres nomenclatures artificials i indexades (com per exemple els virus de la srie T: T2, T3, T4...T7, etc). Poden considerar-se tres grans grups de virus en funci del tipus cellular hoste: Virus zoopatgens, Virus fitopatgens i Bacterifags. Els bacterifags sn el grup ms estudiat i aix respon a la facilitat relativa amb qu es cultiven; en particular estan ben estudiats els virus de Escherichia coli, bacteri ja esmentat amb anterioritat. El Fag T2 (emprat sovint com exemple de virus complex) posseeix una cpsida en qu es diferencien quatre zones principals: Cap, coll, cua i placa basal, a la qual shi troben uns filaments i unes ungles. A linterior del cap shi troba lADN vric, el qual es perllonga per dins la cua. Lextrem de la cua buida est obturat per una protena de tipus enzimtic. Els virus mostren una diversitat poc normal als altres grups dorganismes, pel que fa al seus cids nucleics, que poden sser de quatre tipus: ADN bicatenari (el normal a tots els altres organismes) ADN monocatenari (exclusiu dalguns virus) ARN monocatenari (destructura equivalent a lARNm) ARN bicatenari (amb estructura de doble hlix, exclusiu vric).

s evident que, en funci del tipus dcid nucleic que posseeixi el virus, el sistema de reproducci tindr alguns trets particulars que el diferenciar dels altres grups.

CICLES REPRODUCTORS DELS VIRUS

EN GENERAL

BACTERIFAGS.
Lestudi de la reproducci dels bacterifags es centrar en els dos possibles cicles ltic i lisognic, que pot presentar el virus T2, estudiat amb anterioritat per la seva morfologia.

C ICLE LTIC .
1. Fase dadsorci. El virus saproxima al bacteri (degut a turbulncies del medi, no a sistemes de locomoci) i sadhereix a la paret bacteriana primer mitjanant els filaments i desprs amb les ungles de la placa basal. 2. Fase de penetraci. Lenzim de la placa basal dissol els components de la paret bacteriana produint un forat per on penetra leix central de la cua, mentre la beina caudal es replega. LADN s inoculat aix directament a linterior del citoplasma bacteri. La cpsida buida queda adherida a la superfcie bacteriana. 3. Fase declipsi. Al llarg dun temps ms o menys llarg no es noten canvis estructurals importants a linterior del bacteri. Durant aquest temps el metabolisme bacteri es desvia en el sentit de: a) Transcriu molts cops determinades zones de lADN vric donant lloc a un determinat ARNm. b) Aquest ARNm es tradueix donant lloc a protenes.

c)

Es prossegueix amb la duplicaci de lADN viric, la seva transcripci i traducci amb el que van apareixent al citoplasma bacteri, progressivament, capsmers i altres components estructurals del viri.

4. Fase dengalzament. De manera progressiva, alguns passos espontanis i daltres mitjanats per enzims i altres factors, els capsmers es van agrupant construint la cpsida, alhora que engloben els filaments dADN vric al seu interior (en aquest procs s on es pot capturar algun petit fragment dADN bacteri i donar lloc, desprs, a transducci). Progressivament apareixen virions complets dins el bacteri. 5. Fase de lisi. Molts dels productes daquest excepcional metabolisme danyen de manera irreversible el plasmalema bacteri alhora que creen pertorbacions osmtiques. Una entrada incontrolada daigua provocar la lisi bacteriana. El bacteri, literalment, explota i llena els virions que contenia, juntament amb els restes bacterians i components vrics encara no engalzats, al medi. Aquest sobtat desplaament del viri pot aproximarlo a un altre bacteri i iniciar un altre cicle.

C ICLE LISOGNIC .
El cicle lisognic pot considerar-se una derivaci del cicle anterior. Un cop realitzades les fases dadsorci i penetraci, lADN viral pot integrar-se al cromosoma bacteri, en un lloc determinat, com si es tracts dun episoma i quedar aparentment inert: es parla de virus atenuats o prfags i de bacteris lisgens. Cada cop que el bacteri es reprodueix, procedir a la duplicaci del genoma vric i, amb aix, infectar els bacteris fills. Factors qumics o fsics (sobretot radiacions) poden induir la separaci de lADN vric del cromosoma bacteri i continuar el cicle ltic, si b aquesta desintegraci dels cromosomes pot passar tamb de manera espontnia. Cal dir tamb que els cicles lisognics tan sols poden donar-se si es reuneixen determinades soques de virus i cllules hoste. Pot considerar-se que el cicle lisognic s un resultat exits de levoluci. Mitjanant el cicle ltic poden morir tots els bacteris i desprs dells tots els virus per manca dhostes. El cicle lisognic assegura la pervivncia dambdues espcies. Daltra banda sha comprovat que els bacteris lisgens sn resistents a altres infeccions virals, cosa que conferiria un xit afegit.

VIRUS ZOOPATGENS
Els cicles reproductors dels virus zoopatgens sn molt semblants en quan a les fases en qu es poden dividir, no obstant, existeixen diferncies importants derivades dels processos de duplicaci i conservaci de la informaci gentica del virus (ARN en la major part dels cassos), per aix es comenten dos cicles reproductors de virus prou coneguts,causants de malalties a lhome.

V IRUS DE LA GRIP
Aquest organisme posseeix un viri complex on es pot diferenciar una nucleocpsida allargada i helicoide formada per protenesique cont alinteriorunfilamentdARN.Protegintla nucleocpsida hi ha una coberta proteica esfrica i una membrana fosfolipdica amb espcules i espines.

1. 2.

3. 4. 5. 6.

Ladsorci del virus a la cllula humana es realitza per fusi de les membranes (vrica i cellular) i penetra tota la cpsida a linterior de lhoste. Un cop dins se separen els capsmers i allibera lARN. Alliberat, lARN es comporta com a missatger i provoca la sntesi de les protenes vriques (entre elles una ARN-polimerasa que utilitza com a patr lARN). Uns dels components sn determinades protenes que emigren al plasmalema de lhoste i queden dipositades a lhemimembrana externa (seran les futures espines del viri). Els capsmers sassocien a les rpliques del cromosoma vric fins generar noves nucleocpsides. Les nucleocpsides senvolten de la coberta proteica i emigren al plasmalema precisament on shi troben les espines. Per evaginaci es generen els nous virions que aniran a infectar noves cllules. La sortida de grans quantitats de virions afecta greument el plasmalema i, al poc , la cllula lisa.

V IRUS DE LA SIDA
Els estadis caracterstics de l'infecci d'una cllula poden sser els segents: Adsorci especfica sobre Limfcits T4 i macrfags Penetraci per endocitosi (?) Alliberament de l'ARN de cadena simple positiva Producci de cadena doble d'ADN cclic (transcriptasa inversa) i ciclament Integraci de la cadena en l'ADN de l'hoste en el nucli cellular Producci de diversos ARNm i ARN genmic (tota la cadena +) Sntesi de capsmers i altres protenes vriques. Engalzament. Alliberament per gemaci i lisis cellular

V IRUS DE L H ERPES
s esfric i tamb posseeix una coberta membranosa del tipus plasmalema. La seva adsorci s del tipus endocitosi i queda a linterior dun vacol digestiu. Quan els lisosomes es fusionen al vacol la nucleocpsida s alliberada al citoplasma. Desprs de perdre la coberta proteica lADN es pot replicar i

traduir i pot seguir-se un cicle similar al del virus de la grip. Una diferncia important respecte daquell cicle s que lalliberament de nous virions al medi s molt lent i incls pot cessar, quedant el virus en condici de latncia. Qualsevol persona que hagi patit algun cop una infecci dherpes, un cop superada la fase aguda i incls eliminades les lesions cutnies, degut a agents externs (qumics o radiacions) pot tornar a reproduir la malaltia al mateix lloc de la pell. El virus de la SIDA (HIV) malgrat posseir ARN tamb presenta aquest tipus de comportament integrant a un cromosoma de lhoste el motlle ADN- del seu ARN, de manera que una persona pot sser portadora de la malaltia i no manifestar-ne cap smptoma.

Un cas particular de virus zoopatgens sn els anomenats virus oncgens. LARN vric provoca la sntesi duna protena anomenada antigen T. Aquest antigen impedeix la multiplicaci de lADN vric per estimula la duplicaci de lADN cellular (i el vric amb ell). Les cllules estimulades daquesta manera sn les anomenades cllules transformades que superen la inhibici de contacte i poden extendres per tot lorganisme. Els virus zoopatgens demostren zootropismes i histiotropismes variables: hi ha virus exclusius de determinades espcies per que afecten gran quantitat de teixits (lherpes tan sols parasita lhome, per pot afectar la pell, el pncreas, cervell, fetge, etc). Altres virus com el Rabdovirus (rbia) pot afectar molts animals diferents per en tots es localitza en determinats tipus de neurones del cerebel.

V IRUS FITOPATGENS .
Sn els coneguts des de ms antic (TMV: Virus del mosaic del tabac, malaltia descrita per Ivanov a principis de segle i que atribu als virus o verins filtrables). La major part dells sn de formes cilndriques i sense cobertes membranoses. El cromosoma s sempre dARN. Respecte el seu cicle reproductor pot tenir similituds amb el ltic (TMV que destrueix plantacions enteres) per tamb amb el lisognic, perqu sha demostrat que ms del 95% de les llavors vegetals posseeixen amb els seu ADN, zones corresponents a ADN- de virus, aquest s el sistema ms habitual dinfeccions vriques entre plantes. Les penetracions a vegetals no infectats van lligades sempre a ferides perqu la paret cellulsica intacta s una barrera prou consistent per impedir el pas dels virus que el vent, laigua o els insectes puguin transportar.

MICROORGANISMES PATGENS.
Les malalties infeccioses sn les causades per diversos microorganismes o microbis, sanomenen patgens i poden ser de quatre tipus, les provocades per virus, per bacteris, per fongs i per protozous. Alguns exemples de malalties infeccioses: Grup Virus Malaltia Verola Varicella Refredat Grip Sida Ttan Lepra Clera Peste Tuberculosi Sfilis ... Candidiasi Peu datleta Tinyes Malria o Palludisme Malaltia de la son Agent

Bacteri

Clostridium tetani Mycobacterium leprae Vibrio cholerae Yersinia pestis Mycobacterium tuberculosis Treponema pallidum

Fong

Protozoos

Plasmodium sp. Tripanosoma sp.

Els microorganismes es contagien per via digestiva, respiratria o cutnia (ferida), i tamb per contacte sexual. Una vegada shan installat en lorganisme, comencen a reproduir-se i causen diversos efectes, el ms habitual s la febre, que en realitat s una defensa del cos contra la infecci. Els patogen sn parsits que provoquen disfuncions metabliques, ocasionant malalties. Els microorganismes patgens sn aquells que accedeixen al medi intern i provoquen alteracions en la seva fisiologia o en els rgans de lhoste. La infecci s la proliferaci daquests microorganismes patgens. El terme patogeneicitat indica el grau en que un parsit pot produir una malaltia. Les distintes soques duna espcie poden variar mpliament en quant a la seva capacitat per danyar a lhoste, fet que es denomina virulncia. En general, la virulncia duna soca duna espcie patgena est determinada per dos factors: 1. 2. El poder invasor: capacitat de proliferar al cos de lhospedador. La seva toxigenicitat: capacitat de produir substncies qumiques, toxines, que danyen els teixits de lhoste.

Segons la teoria microbiana de les malalties infeccioses, no s la malaltia la que es transmet sin lagent, anomenant-se el procs contagi. Els microorganismes infecciosos poden arribar als seus hoste per diferents camins o vies dinfecci: 1. 2. Directe (dun a laltre a travs del cos, microgotetes, contaminaci fecal). Indirecte (per mitj dun vehicle o vector) i. Passiu (Roba, utensilis, etc.). ii. Actiu (Altres organismes, p.e. Anopheles amb Trypanosoma).

Tot i que alguns agents patgens no en produeixen (Streptoccos neumoniae p.e.), els efectes patgens sn produts essencialment per les toxines de les quals es consideren dos tipus.: a. b. Exotoxines: Anomenades aix perqu es considerava que eren alliberades per lorganisme patgen viu. sn exemples les de Corynebacterium diphteriae, Clostridium tetani i Clostridium botulinum. Endotoxines: Salliberen quan la cllula patgena mor, ja que sn components de la paret bacteriana, i no donen filtrats txics.

A les malalties infeccioses el cicle de propagaci consta de: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Transferncia del patogen a un hoste nou. Desenvolupament i establiment del germen al lloc inicial de la infecci. Invasi de lhoste i extensi del patgen a travs del cos. Establiment pel patgen dels focus dinfecci als rgans pels que t afinitat. Producci dels smptoma de la malaltia, a vegades, incls la mort. Transferncia del patgen a un altre hoste i propagaci continuada del germen a travs de la poblaci dhostes susceptibles.

INTERVENCI EN ELS ECOSISTEMES.

Els diversos passos del recanvi delements sn realitzats per diferents tipus de microorganismes. La ruptura del cicle en un punt qualsevol pot significar un perill molt alt pel manteniment de la vida. Tots els elements principals necessaris per la vida (carboni, oxigen, nitrogen, sofre i fsfor) sn transformats cclicament; aquest recanvi dels elements que componen els organismes vius constitueix els cicles de la matria. Tots els organismes participen en diferents passos daquestes conversions ccliques, per la contribuci dels microorganismes s particularment important, tant quantitativament com qualitativament.

CICLE DEL NITROGEN.

i.- Fixaci del nitrogen (N2 --> NH3) La fixaci biolgica del nitrogen es pot dur a terme: 1) Per part de bacteris de vida lliure (fixaci no simbitica del nitrogen) a) Les cianobactries com Anabaena i Nostoc. b) Bacteris aerbiques: Azotobacter; Bacillus polymyxa. c) Bacteris anaerbiques: Clostridium i bacteris fotosinttics. 2) Per part de bacteris que existeixen en associacions mutalistes amb vegetals (fixaci simbitica del nitrogen) com per exemple els Rhizobium. ii. Utilitzaci del nitrogen fixat (NH3 --> Protenes, etc)

Les algues i les plantes assimilen nitrogen, b com amonac o com nitrat. Si el nitrogen s assimilat en forma de nitrat, t que ser redut a la cllula a amonac iii. Formaci damonac

Els compostos orgnics nitrogenats sintetitzats per les algues i les plantes serveix de font de nitrogen pel regne animal. Durant la seva assimilaci pels animals, els compostos nitrogenats complexes de les plantes sn hidrolitzats, per el nitrogen queda majoritriament en forma orgnica reduda. A diferncia dels vegetals, els animals excreten una quantitat significativa de compostos nitrogenats durant el seu metabolisme. La forma en que s excretat aquest nitrogen varia dun grup danimals a un altre. Lurea i lcid

ric excretats pels animals sn rpidament mineralitzats per grups especials de microorganismes, amb formaci de CO2 i amonac. Quan les plantes o els animals moren sn immediatament atacats per microorganismes i els compostos nitrogenats sn degradats amb alliberament damonac. iv. Nitrificaci (NH3 --> NO2- --> NO3 -)

Durant totes les transformacions que sofreix el nitrogen des del moment de la seva assimilaci reductora per les plantes fins a la seva alliberaci com amonac, ltom de nitrogen queda en la forma reduda. La conversi de lamonac en nitrat (Nitrificaci) s realitzada a la natura per dos grups molt especialitzats de bacteris quimioautotrfiques aerbiques estrictes. La nitrificaci t lloc en dues fases: a. b. a.- Lamonac s oxidat a nitrit b.- El nitrit s oxidat a nitrat.

Com resultat de les activitats combinades daquests bacteris, lamonac alliberat durant la mineralitzaci de la matria orgnica s rpidament oxidat a nitrat. Per tant, el nitrat s el principal material nitrogenat que hi ha disponible al sl pel creixement dels vegetals

v. Desnitrificaci. (NO3 - --> NO2 - --> N2 ) Molts bacteris aerbics poden utilitzar nitrat en lloc doxigen com acceptor final de lhidrogen si les condicions sn danaerobiosi. Aix, sempre que la matria orgnica es descompon al sl o a laigua i sesgota loxigen com resultat de la respiraci aerbica microbiana, alguns daquests aerobis continuaran respirant la matria orgnica si hi ha nitrat present, es a dir, mitjanant respiraci anaerbica. Com conseqncia, el nitrat es redueix. Alguns bacteris tan sols poden reduir el nitrat fins a nitrit (Escherichia coli); altres poden reduir-ho fins a nitrogen gass (Pseudomonas aeruginosa). Mitjanant aquest ltim procs, anomenat Desnitrificaci, el nitrogen combinat s eliminat del sl i laigua, amb alliberament de N2 a latmosfera.

CICLE DEL SOFRE.

El sofre s abundant a lescora terrestre. Est disponible per als ssers vius principalment en forma de sulfats solubles o de compostos orgnics de sofre reduts. Cal tenir en compte aquests processos 1. 2. 3. Assimilaci del sulfat (Sulfatitzants: bacteris fotosinttics i no fotosinttics quimioauttrofs) Oxidaci del H2S i del sofre a sulfat Producci de H2S, com resultat de la descomposici de compostos que contenen sofre, de la reducci de sulfats (Desulfatitzants: p.e. Desulfobivrio) i de lactivitat volcnica, tan sols una petita part queda en forma de sulfurs insolubles, o com sofre elemental, desprs duna oxidaci espontnia amb oxigen.

PERSPECTIVES DE LA BIOTECNOLOGIA
La biotecnologia s la utilitzaci dorganismes per a obtenir productes industrials. Pot consistir en la selecci i utilitzaci de organismes obtinguts de la natura, per tamb poden sser manipulats genticament per tal de millorar el seu rendiment, veieu aqu alguns exemples 1.- Medecina

Nous i millors tractaments per les tres majors causes de mortalitat als pasos desenvolupats: malalties cardiovasculars, cncer i diabetis. Millors i ms barats antibitics per lluitar contra la proliferaci dorganismes infecciosos que han desenvolupat resistncies als antibitics usuals. Vacunes contra els agents de malalties vriques, com lhepatitis, el grip i la rbia, aprofitant, per exemple, les propietats dels interferons. i tamb contra les malalties parasitries , com la malria i la malaltia del son que afecten a milions de persones.

Lenginyeria gentica no tan sols promet oferir protecci davant les malalties que es poden curar amb les vacunes tradicionals, tamb pot oferir versions ms segures de vacunes antivriques ja existents. En aquestes vacunes no sutilitzaran virus sencers, si tan sols una de les seves protenes produdes per bacteris, amb lo qual selimina el risc de que virus vius puguin contaminar la vacuna. Anlisi rpids que permetin al metge efectuar diagnstics precisos de nombroses malalties. Mtodes millors pel trasplantament drgans. Tcniques per a corregir processos bioqumics corporals i per curar les malalties hereditries, com lhemoflia, les que afecten als allots bombolla o el sndrome de Lesch-Nyham Els microorganismes naturals i els obtinguts per enginyeria gentica es poden emprar per produir medicaments, vacunes, hormones i enzims; materials nous , com els anticossos monoclonals, poden ajudar al diagnstic i la terpia, mentre que la fusi cellular proporciona nous i potents antibitics.

2.- Agricultura - Producci daliments. Creaci de conreus que produeixin els seus propis fertilitzants amb el consegent estalvi. Plantes que puguin prosperar en sls actualment improductius b per sequedat o b pel seu excs de sals. Plantes resistents a parsits o a insectes i a tractaments amb herbicides. Plantes que produeixin fruits amb maduraci controlada o amb contingut modificat en greix o sucres. Animals productors dhormones o amb un contingut modificat de greix. Substncies capaces daccelerar el creixement dels animals de granja . Vacunes contra les malalties del ramat.

* Formes ms barates daliments per als animals, compostos per microorganismes cultivats en materials de desfet. 3.- Producci denergia Combustibles renovables, inclosos met i hidrogen, i alcohol combustible per usos domstics i industrials. Substncies elaborades per microorganismes, els quals ajudaran a extraure els combustibles del subsl.

4.- Indstria. Noves fonts de productes fonamentals per la fabricaci de plstics, pintures, fibres artificials i adhesius. Microbis que puguin extraure metalls de roques slides. Nous sistemes de control de la contaminaci.