1.

DIVERSITAT, FILOGNIA I SISTEMTICA

SISTEMTICA: Branca que sencarrega de la classificaci dels ssers vius en grups de diferent categoria (taxonomia) a
partir de la seva histria evolutiva (filognia) mitjanant anlisis filogentics i daltres criteris (morfolgics, fisiolgics,
ecolgics, embriolgics, taxonmics...).
*Filognia molecular: a travs de seqncies moleculars. Tradicional: a travs dels fenotips.
FILOGNIA (taxis=ordenaci, gennon=engendrar): Branca que estudia el desenvolupament evolutiu dels ssers vius
des del seu origen fins lactualitat, aix com les relacions evolutives entre grups dindividus diferents.
TAXONOMIA (taxis=ordenaci, nomos=norma): subdisciplina de la sistemtica que classifica mitjanant categories
jerrquiques (taxons): diferents nivells jerrquics, assignaci dun nom.
*Taxons: Domini, Regne, Filum, Classe, Ordre, Famlia, Gnere, Espcie

NOMENCLATURA BINARIA Gnere espcie

- Definici taxonmica despcie: unitat bsica de classificaci dels ssers vius
- Definici biolgica despcie: poblaci natural dindividus que es poden encreuar entre s generant
descendents frtils, per que estan allats reproductivament daltres grups afins.
- Problemes definici biolgica: No s aplicable a organismes fssils, no aplicable a organismes amb
reproducci asexual, casos dhibridaci en que la descendncia s frtil (gos-llop)

MODELS DESPECIACI
1. Alloptrica (alo=altre, ptrica=ptria): noves espcies es formen per allament geogrfic.
Ex: una sp es distribueix sobre una rea mplia. Augment del nivell del mar alla dues subpoblacions de la sp,
que sadapten a ambients diferents a cada banda de la barrera. Si al cap del temps selimina la barrera les
poblacions podran recolonitzar el territori i barrejar-se, per no es podran creuar.
2. Paraptrica (para=costat de): especiaci es dna per un baix flux gentic associat a diferncies ecolgiques
pronunciades que augmenten la diferenciaci gentica entre poblacions adjacents.
Ex: Sp es situa en una rea ecolgicament diferent per la presncia o no de metalls pesats. Individus de
lhbitat contaminat sacaben diferenciant genticament a causa de lenorme pressi selectiva de la zona.
Diferncia gentica genera diferncia en els temps de floraci impedint el flux gentic entre les dues
poblacions.
3. Simptrica (sim=uni): es dna per especialitzaci ecolgica o comportamental entre els individus duna
mateixa rea.
Ex: mosques de la fruita tenen preferncia reproductiva per lhbitat: saparellen en lespcie de fruiter on
han nascut. Originalment salimentaven i aparellaven al fruit de lAr blanc. Al s.XIX sintrodueix la pomera.
Part de la poblaci de mosques es queden a lar blanc, les altres fan un salt de nnxol i passen a les
pomeres. Unes mosques no es reprodueixen amb les altres baix flux gentic entre poblacions acumulant
profundes diferncies gentiques.

SELECCI ARTIFICIAL
Tcnica de control reproductiu utilitzada per lhome basada en lalteraci dels gens duna espcie. Preferncies
humanes determinen els trets que permeten la supervivncia, fecunditat, mida... s una evoluci DIRIGIDA.
Ex: totes les races de gossos han estat produdes artificialment.

CARCTERS EN TAXONOMIA I FILOGNIA

Carcter: atribut observable dun organisme.
Tipus: Morfolgics (s.XIX, microscopi ptic), Fisiolgics (1960-90, microscopi electrnic), Moleculars (1990, basat en
caracterstiques nuclears en gens marcadors: nuclear, plasts, mitocondris). Carcter dels tres tipus no sn
independents: morfologia i fisiologia depenen del contingut gentic especfic de cada organisme.
1. Morfolgics: Classificaci plantes amb flor (segons tipus de flor, disposici de les fulles), i artrpodes (segons
nombre de parells de potes i segments corporals).
2. Fisiolgics: Carcters estructurals (nombre de membranes dels cloroplasts variacions en la mitosis)
Carcters metablics (generalment en procariotes): tipus de respiraci i capacitat fermentativa.
3. Moleculars: Anlisis de fraccions de seqncies de DNA.
SISTEMTICA I EVOLUCI
Escoles sistemtiques existents: Fentica (basada en valors numrics, subjectiva i poc utilitzada, evolucionista i
cladista (miren levoluci a partir darbres filogentics arrel, node, branca,sp-).
1. Escola evolucionista
Considera tant les relacions de parentiu com similituds fenotpiques globals evitant els grups polifiltics.
Subjectiva. Centra la investigaci ms en les poblacions que en les espcies i les variacions daquestes poblacions.
Grups han de provenir dun mateix ancestre, per no ha dincloure forosament tots els descendents daquest
ancestre.
2. Escola cladista
Defineix les relacions evolutives entre organismes basant-se en carcters derivats i caracterstiques exclusives dun
grup dorganismes i del seu antecessor.

Grups taxonmics segons lorigen filtic

- Monofiltic: grup taxonmic on totes les espcies contingudes comparteixen un antecedent com que
forma part del grup i engloba totes les altres espcies, que en descendeixen.
- Parafiltic: Cont alguns, per no tots, els descendents dun avantpassat i aquest mateix.
- Polifiltic: Cont tots els organismes per no cont lancestre com,
Carcters en taxonomia clssica
- Carcters primitius o homlegs: presenten el mateix estat o seqncia que en lancestre com. Carcter
plesiomrfic o plesiomorfia. Plesiomorfies compartides entre diferents grups dorganismes es diuen
simplesiomorfies. No permeten diferenciar entre clades.
- Carcters derivats o anlegs: diferencien una espcie ancestral i tots els seus descendents. No sn
compartits per cap altre txon. Carcters apomrfics o apomorfies. Representen novetats evolutives.
Les apomorfies compartides entre diferents grups es diuen sinapomorfies.
Carcters sinapomorfics defineixen els grups monofiltics, que inclouen un antecedent com entre tots
els descendents. s un carcter compartit entre dos o ms txons i pel seu antecessor, per no s
present en lancestre daquest.
Simplesiomorfies i sinapomorfies
a) Columna vertebral s carcter primitiu i compartit entre tots els vertebrats, inclosos els mamfers.
b) Glndules mamries o pls sn sinapomorfies del txon dels mamfers (els defineix com a grup)
Columna s simplesiomorfia dels vertebrats en relaci a ells mateixos i una sinapomorfia en relaci a la
resta de grups no-vertebrats.
Carcters homlegs i anlegs
Estructures homlogues: estructures similars heretades del mateix ancestre (Igual origen. Funci igual o
diferent)
Estructures anlogues: estructures similars per convergncia evolutiva per hi ha arribar per camins evolutius
diferents, amb orgens diferents. (Diferent origen. Funci igual)
 2. MICROORGANISMES EUCARIOTES:

HBITAT

Aqutics: Nuston (tant al lmit superior com inferior de la superfcie de laigua), Plncton (en suspenci en aiges
continentals o marines) i Bentos (viuen al fons sobre un substrat slid)

Terrestres: dafon (comunitat de microorganismes que viuen al sl)

Aris: Aeroplancton (microorganismes i elements orgnics que estan en suspenci en laire i sn transportats pel vent)

NUTRICI

Hetertrofs: organismes que obtenen energia i sustancies orgniques que necessita per a desenvolupar-se a partir
daltres organismes: Lobose o amebes (amoeba) i ciliats (vorticella)

Auttrofs: organismes capaos de sintetitzar molcules orgniques a partir de substncies inorgniques i una font
denergia (la llum en el cas dels fotosintetitzadors): Dsmids i chlamydomonas (clorfit)

Mixotrofs: poden fer la fotosintesis i a la vegada fagocitar altres organismes: algues fagotrfiques (organismes
fotosinttics que fagociten principalment per a lobtenci daliment) i protozous fotosinttics (organismes
hetertrofs en simbiosi amb algues fotosinttiques que han fagocitat).

Saprbis: organismes hetertrofs que es desenvolupen sobre organismes morts o materia organica morta.

Parsits: organismes que es nodreixen de forma permanent o temporal de substncies produdes o ingerides per un
altre sser viu al que perjudica.

Simbiont: cadascun dels organismes duna simbiosi: estat dinterdependncia fisiologica equilibrada de dos o ms
organismes de diferents espcies en el qual no sn estimulats, de forma permanent, mecanismes de reacci
defensiva. Zooxantelles i coralls (plips)

DIFERENTS GRUPS A NIVELL FILOGENTIC

1. AMEBOZOOS (amebozoa)
- 3000-3.500 sp
- Hetertrofs
- Vida lliure (algun llinatge parsit)
- Pseudpodes
1.1 Amebes fagotrfiques (Lobosea)
Prolongacions citoplasmtiques o pseudopodis
Medis rics en materia orgnica
Majoria sense paret sobre la membrana cellular
1.2 Arqueamebes
Inclou algunes amebes flagellades i amitocondrials
Parsit de vertebrats i invertebrats
1.3 Micetozoos
Amebes que salimenten de bacteris
Capacitat dagregar-se en condicions de poc aliment: multicellularitat
Mixomicets (mycetozoa): 720 sp.
Diversos hbitats: sobre restes vegetals, fusta, fulles palla...
Saprbis. Fagotrfia de bacteris (llevats, hifes, espores, mat. Orgnica)
Fase vegetativa en forma de plasmodi: cenoctics (sense tabics) constituits per una massa de protoplasma
plurinucleada ameboide.
Mixiomiosina, protena contractil els provoca corrents interns.
Subst. De reserva: glicgen
Cicle vital curt i haplodiplontic. Estadi ameboflagellat
Masses desporangis
2. RIZARIS (rhizaria)
- Moltes sp amb esquelet mineral
- Moltes sp formen fillopodis (similars arrels=rhizos)
- Hetertrofs. Poques sp fotosinttiques
- Majoria de vida lliure. Algun llinatge parsit, daltres protozous o organismes multicel.
2.1 Foraminfers
Organismes marins que formen part del plancton o del bentos
Unicellulars. Cel, recoberta per una capa de glicoprotena calcificable
Amb porus (foramen)
Lexoesquelet forma cambres
Poden emetre pseudopodis ramificats i filiformes pels porus: fillipodis
2.2 Radiolaris
Organismes marins bentnics i algun planctnics
Unicellulars i colonials
Esquelet de slice (amb espcules) i simetria radial
Poden emetre pesudopodis: axopodis
Cpsula central perforada
2.3 Cercozoa
Tot tipus dambients, per molt freqent en el sl
Diversitat morfolgica extrema: ameboides, flagellats, esquelet intern o extern
Unicellulars i colonials
Poden emetre pseudopodis en algun moment del seu cicle

3. EXCAVATS (excavata)
- Hetertrofs i mixttrofs
- Simbionts i parsits, causants de malalties humanes
3.1 Euglenozoos
Euglenfits: De vida lliure
Mixtotrofs
Preferentment aiges continentals
Cllules mbils amb flagel
Substancia de reserva: paramil
Fotoreceptor
Parsits cinetoplastidis
Gran mitocondria i flagel
Familia triptosomes infecta vertebrats: Tryptosoma brucei (malaltia del son) i cruzi (del changas)
Leishmaniosis (gossos i humans): Leishmania canina
3.2 Metamonadins
Organismes sense mitocondris, cloroplasts o complex de golgi
Alguns patgens i habiten al sistema digestiu hum
Alguns simbintics viuen al tub digestiu dels trmits i escarabats xilfags (afavoreixen digesti cellulosa)
Baixa concentraci doxigen

4. ALVEOLATS
- Hetertrofs i auttrofs
- Simbionts i parsits, causants de malalties humanes
- Tenen alvols corticals (vescules aplanades)
4.1 Apicomplexes
Unes 4000sp
Organismes unicellulars i parsits obligats
Sense flagel
Estructura apical afavoreix infecci
Infecten cel. epitelials intest dinsectes, vertebrats marins i glbuls vermells
 4.2 Ciliats
Unes 7000sp
Unicellulars de vida lliure i algun colonial
Tots ambients aqutics i terrestres
Hetertrofs i algun simbiont dherbvors. No fotosinttics estrictes
Molts flagels molt curts amb clis vibrtils a la superfcie
Organitzaci cellular complexa amb dos tipus de nuclis
4.3 Dinoflagelats
Majoria unicel. per tamb colonials
Majoria fotosinttics (fitoplancton), tamb sp hetertrofes
De vida lliure per tamb parsits (formes nues) i simbionts (coralls, anemones, bivalves o daltres protistes:
foraminfers i radiolaris)
Embolcall celular format per plaques poligonals de cellulosa
Marees roges = blooms: proliferacions de dinoflagelats microscpics. Rpida proliferaci
Algunes sp produeixen neurotoxines (funci muscular). Neurotox es poden acumular en bivalves i afecta a
qu sen alimenta: peixos i molluscs
Endosimbionts de corall i anemones
Poden proporcionar el 90% dels requeriments energtics del corall. Corall aporta nutrients i protecci

5. CRIPTFITS
- algues unicel. petites
- Majoria auttrofs, alguns mixttrofs
- Aiges fredes i profundes i llacs daigua dola
- Invaginaci central. Dos flagels.
- Presncia de tricocists (ejectosomes)
- Presenten nucleomorf

6. HAPTFITS
- Algues unicel i colonials de gran importancia ecolgica
- Auttrofs majoritariament. Mixttrofs
- Majoria marins
- Presenten haptonema
- Coccolitoforis
- Importancia ecolgica: grans productors sediments calcris, controlen cicles biogeoqumics, increment de
lalbedo, producci de dimetilsulfits DMS (regulen clima: absorci/alliberaci CO2)

7. HETEROCONTS (Heterokonta=stramenophila)
- Algues unicel: diatomees, i algues multicel (laminarials = phaeophyceae)
- Majoria auttrofs
- 10.500sp
- Flagels desiguals en mida i forma en algun moment del seu cicle
7.1 Crisofcies (algues daurades)
Auttrofs i algun mixtrof
Unicellulars i colonials
Dos flagels de longituds diferents
Formes de resistncia (quists) de naturalesa silcica
Plncton de llacs o ligotrfics
7.2 Feofcies (algues brunes)
1.800 sp
Majoria medi mar, aiges temperades, regions fredes
Multicel: filamentoses i talloses
7.3 Diatomees
Unicel o colonials
Sobretot ambients marins
 Pigment principal: tuxocantina
Dos vlves siliciques. Fstul: paret cel silicatada formada per dues meitats teques (epi i hipo) que encaixen.
Pleures: bandes laterals
Diatomees centrals: Simetria radial (circular o triangular), immobils, plancton llacs i oceans
Diatomees pennals: Simetria bilateral (forma de bast)
Les que tenen rafe sn mbils: moviment de reptaci: rafdies
Bentniques (perfiton)
- Reproducci (asexual/sexual): quan mida filles s aprox mare, es divideixen sexualment en gmetes
haploides flagelats.
- Inters biolgic: Indicadors de la qualitat de laigua (sensibles a polluci), Indicadors dels canvis ambientals
en el passat en estudis arqueolgics, i Sedimentaci, per gravetat, dels fstuls morts i formaci de roques
sedimentaries: diatomites o moronites
- Inters comercial: terra de diatomites: fabricaci de dinamita i de pesticides i en la industria: abrasius,
allant, antilliscant, per filtrar.

8. OOMICOTS (Pseudofongs = floridures aqutiques)

- Majoria aqutiques, alguna terrestre
- Saprfits i molts parsits de plantes o altres fongs
- Nutrici per litotrfia
- Filamentoses (hifes: filaments cenoctics)
- Paret cellular amb cellulosa
- Reproducci sexual per contacte gametangial
- Miceli s diplont
- Durant la reproduccio formen espores biflagelades
9. COANOFLAGELLATS (emparentats amb animals)
- Ancestre com amb els metazous
- Vida lliure o colonial
- Ambients aqutics

10. RODFITS (emparentats amb plantes)

- Plasts contenten clorofilla a
- Paret cellular de cellulosa i capa de polmers de galactosa sulfatats
- Substancia de reserva: mid de floridees (citoplasma)
- Ms de 6000sp
- Abundants medi mar (aiges clides) i algunes aigua dola
- Majoria pluricellulars: estructures que connecten cl venes (sinapsis, pit-connection)
- Diversitat morfolgica: unicel, multicel amb tallus filamentosos, multicel amb tallus laminars. Algues
corallincies: presenten parets calcificades

11. CLOROBIONTS = VIRIDIPLANTAE (emparentats amb plantes)

- Plasts tenen clorofilla a
- Paret cellular de cellulosa
- Substancies de reserva: mid
- Mitcondries amb crestes aplanades
- 3 tipus: clorfits, carofcies, embrifits (plantes terrestres)
CLORFITS: precursors plantes, clade dels clorobionts
- 8.200sp
- Diversos ambients: aigua dola o marina, neu, roques, simbionts
- Substncia de reserva: mid
- Unicellulars (plncton llacs eutrfics, tpica coloraci verda dels llacs, volvocals i dsmids), colonials
(vlvox, ospores, cel biflagellades) i pluricellulars (caulerpa, ulva)
 3. DIVERSITAT DELS FONGS
- 7.500 sp identificades, 1.5 milions despcies dexistncia estimada
- Presents en tots els ambients i substrats
- Funci principal: descomposici matria orgnica
- Ms propers als animals que a les plantes
- Formes de nutrici: hetertrofs (no ingereixen, absorbeixen): saprobis, parsits, simbionts (micorrizes i
lquens)
- Essencials funcionament ecosistemes terrestres: reciclatge de nutrients tanca el cicle de la matria
- Essencials funcionament majoria de plantes: micorrizes
- Essencials per a lhome: fermentaci i antibitics
- Fongs parsits causants de malalties

CARACTERSTIQUES
- Immbils
- Paret cellular de quitina: polmer no ramificat de N-acetilglucosamina. Capa impermeable i fora rgida
- Acumulen lpids i glcids com a substancies de reserva

UNICELLULARS: llevats: fongs unicellulars que fermenten els glcids fins a alcohol etlic i CO2.
Hidrats de carboni a dixid de carboni, etanol i ATP. (formaci vi, cervesa, sake)

PLURICELLULARS: (la majora)

- Filamentosos (hifes i micelis)
- Alta relaci volum supercie
- Morfologia adaptada a augmentar capacitat dabsorci i exporaci del substracte
Hifa: filament fngic. Pot ser septada (porus entre cel) o no (fongs cenoctics)
Miceli: conjunt de les hifes dun fong (no teixits i rgans diferenciats)
Hifes especials: en forma danella adaptades a atrapar nematodes
Haustris: hifes que penetren el teixit de lhoste

REPRODUCCI
Asexual: gemmaci cellular, fragmentaci de les hifes, formaci despores (conidis)
Conidifor: hifa especialitzada portadora de conidis (espores produdes per multiplicaci asexual)
Sexual: cos fructfer: hifes fortament empaquetades (fal teixit) especialitzades en la formaci despores
Erol: barrets originats dun mateix miceli

SISTEMTICA
1. Quitridis (10.000 sp)
- En llacs i al sl
- Saprobis, parsits i simbionts
- Tenen espores flagellades (zoospores)
- Poden ser unicellulars o formant hifes
- Quitridiomicsi: malaltia emergent dels amfibis
2. Zigomicets (1000 sp) Floridura del pa
- Floridures: creixement rpid
- Saprobis, parsits i simbionts
- Hifes cenoctiques
- Reproducci asexual: esporangis
- Reproducci sexual: zigoesporangis
- Floridura negra del pa i blanca de la fruita
3. Glomeromicets (160 sp)
- Endomicorrizes. Hi ha micorrizes en un 90% de les plantes
4. Ascomicets (32.000 sp)
- Unicellulars: llevats
- Floridura: glauca dels formatges i verda dels ctrics
 - Fongs tuberoides (tfones), fongs de copa, lobulats o alveolats
- Hifes septades amb porus simples
- Espores sexuals (conidis i conidifors) en ascs
- Reproducci sexual: ascocarps amb ascs
5. Basidiomicets (300.000 sp) Bolets tpics
- Bolets tpics = cos fructfer
- Hifes septades amb porus complexes
- Reproducci asexual reduda
- Reproducci sexual: basidiocarp basidis i basidiospores

ECOLOGIA
1. Micorrizes: associaci simbiont entre arrel i fong (90% de les plantes vasculars)
Planta aporta hidrats de carboni. Fong augmenta contacte entre arrels i medi, capta nutrients en forma
inica i aigua, protecci contra parsits i millora lestructura del sl.
Endomicorrizes
No modifica aspecte extern de les arrels, noms morfologia interna
Plantes arbustives i herbcies, molt inters alimentari (lleguminoses, roscies, olecies, arbres
fruiters...)
Ectomicorrizes
Modifiquen arrels creant ramificacions
Freqents en arrels darbres i arbusts dinters forestal (95% pincies, 94% eucaliptus, oms bedolls...)
Ecologia i aplicacions micorrizes:
Incorporaci ms eficient delements nutritius a la major part de les plantes
Rizosfera: micorrizes enllaades i connectades
Importancia en la repoblaci forestal
Important en la producci de calcita en lmbit agrcola
cultiu de bolets
2. Parsits
Haustri: filament fngic (hifa) especialitzat per a penetrar a linterior dels teixits vius de lhoste amb finalitat
dabsorbir substancies nutritives
3. Lquens: simbiosi entre dos bionts, fong i alga.
Capacitat de colonitzar indrets on els dos bionts que formen els lquens no podrien viure per separat.
Integrants del lquen: Micobiont (component fngic, 98% sn ascomicots) Fotobiont (component
fotosintetitzador, alga verda clorofit unicel o cianobacteri)
Lalga aporta hidrats de carboni i el fong aporta protecci, aigua i minerals.
Lquens milloren lestructura del sl. Tenen un creixement molt lent i capacitat dhidratar-se i deshidratar-se.
Bioindicadors.
REPRODUCCI: Asexual i conjunta (per fragmentaci o formant propguls: isidis i soredis)
Sexual (Noms el fong cossos frutfers)
ECOLOGIA: Hi ha zones, com la tundra, on abunden molt i poden formar gespes arborescents molt
ramificades que serveixen de pastura per als animals.
 4. DIVERSITAT DE LES PLANTES

PLANTES VERDES O CLOROBIONTS (Virididplantae)

- Viridiplantae: Clorofites, Carofcies i Embrifites. Grup monofiltic.
Streptophyta: Carofcies i Embrifites.
Plantae (plantes terrestres): Embrifites.
- Presncia de cloroplasts (Doble membrana, tilacoides compactats)
- Clorofilla a i b i pigments fotosinttics
- Substncia de reserva: mid
- Paret cellular de cellulosa

COLONITZACI DEL MEDI TERRESTRE

- Carofcies: algues daigua dola i salabrosa. Exposades ocasionalment a la dessecaci. Parents ms propers a
les plantes terrestres (embrifites).
- Ambient terrestre: Avantatges (llum i CO2 abundants i absncia de competidors) Inconvenients (Obtenci
daigua i nutrients, retenci de laigua, fixaci al sl, ms radiaci UV)
Alfa verda ancestral orgen plantes terrestres fa 475 ma (ordovici) brifites (plantes no
vasculars); Origen de les plantes vasculars fa 420 ma (Siluri. Apareixen teixits vasculars, arrels i fulles,
dominncia esporfits) plantes vasculars sense llavor; origen amb llavor fa 360 ma (finals devoni
ppis carbonfer).

TRETS DERIVATS PRINCIPALS

1. Meristemes apicals: regions de divisi cellular als extrems de les tiges i arrels que permeten allargar-les i
arribar als recursos.
2. Alternana de generacions: cicle vital amb fase aploide pluricel i fase diploide pluricel.
3. Espores produdes per esporangis: gametfit esporfit esporangi espores
4. Gametangis pluricellulars: gametfits produeixen gametangis multicellulars (o gametangis).
5. Embri protegit pels teixits de la planta materna: Embrifit (embri multicellular) es desenvolupa dins
larquegoni. Embri rep una transferncia de nutrients del progenitor.
6. Presncia de cutcula: Formada per cutina (substancia cerosa) que recobreix les superfcies aries de les
plantes i evita prdues excesives daigua i protegeix contra atacs microbians.
7. Presncia de porus per a lintercanvi de gasos (heptiques i estomatfiques)
8. Sntesi de compostos secundaris: Alcaloides, terpens, tanins i fenols.
Altres fets claus: Aparici dels teixits vasculars (93% de les plantes sn vasculars) i aparici de la llavor.

CLASSIFICACI DE LES PLANTES TERRESTRES

1. Brifits
Heptiques, antocerotes i molses
Sense sistema vascular (mida petita)
Acostumen a viure en ambients humits
Generaci gametoftica es considera dominant:
- Gametfits (n): Capaos de viure de forma independent i ms grans i de vida ms llarga que els esporfits.
Es fixen als rizoides.
- Esporfits (2n): Es fixen als gametfits i depenen nutricionalment dells. A la punta t una cpsula
(epsorangi) i una cofia (caliptra)
Heptiques: 6000-1000sp
Antocerotes (Keras=banya): 100sp
2. Plantes vasculars
Teixits vasculars: Xilema (interior, cel mortes amb parets lignificades lignina: polmer que dna rigidesa a la
paret) i Floema (exterior, cellules vives)
Cormfita cos vegetatiu = corm: diferenciat en fulles, tiges i arrels
Cicles vitals amb dominncia dels esporfits: esporfit s independent. s ms gran i llarg que el gametfit.
 - PLANTES VASCULARS SENSE LLAVOR
Normalment en ambients humits. Necessiten aigua per a la reproducci.
Licfits
Molt abundants durant el Carbonfer (359-299ma). Petites plantes herbcies i arbres llenyosos
gegants. Actualment 1200 sp, molt tropicals, Licopodis, Isoetes, Selaginellines.
Pteridfits
Falgueres: >12000sp, mpliament distribudes amb major diversitat als trpics.
Cues de cavall (equisets): Dominants durant el carbonfer amb una gran diveristat. Actualment 15
espcies dun nic gnere. Ambients pantanosos o marges de riu. mpliament distributs excepte
Austrlia.
Psilfits: 12 sp de dos gneres. Epfetes tropicals. Fssils vivents
- PLANTES VASCULARS AMB LLAVOR (Espermatfites)
Dominncia de lesporfit augmenta: gametfits microscpics nutricionalment dependents.
2 tipus despores: Micrspores (grans de pollen) donen lloc als gametfits masculins, i megspores donen
lloc als femenins. Vent i animals transporten grans de pollen fins als gametfits femenins.
Gimnospermes (llavors nues)
Cicadcies: Molt abundants durant el trisic. Actualment sobreviuen 140sp. Falses palmeres
Gingkos: Noms una sp viva. Natiu de lorient de Xina. Fssil vivent
Conferes: 600sp. Sn arbres i arbusts llenyosos, la majoria amb fulles acicluars i perennes. Formen
boscos extensos en zones fredes o amb perodes de sequera.
Els rgans reproductors es troben en estrbils o cons conffera: portador de cons. Generalment sn
monoiques.
Gnetfites: 70 sp de tres gneres. Alguns tropicals i daltres propis del desert. niques gimnospermes
amb trquees.
Angiospermes (llavors amb fruit): >250.000sp (aprox 90% de totes les sp de plantes). Sn plantes amb
flor (anthos=flor; flum antophyta). Llavors dins de fruits (angion=contenidor) que sn els ovaris
madurs.
Amborella: 1 sola sp. Arbust autcton de Nova Calednia. No t vasos conductors, sol traqueides.
Nenfars: 70 sp dherbcies aqutiques
Ans estrellat: 100 sp de lianes, arbusts, arbres. Ppalment en climes clids. Usat com a espcie i contra
la grip.
Magnlides: 8000sp. Herbcies i llenyoses.
Monocotilednies i eudicotilednies: 97% de totes les plantes en flor. 70.000sp mono (ppalment
herbcies), 170.000 eudicotilednies (herbcies o llenyoses)

ESTRUCTURA DE LES PLANTES: Les plantes adapten la seva estructura a lambient i condicions en qu viuen.
1. RGANS: Les plantes tenen 3 rgans bsics: arrels, tiges i fulles; formats per diferents tipus de teixits (poden
ser simples o complexes dos o ms tipus de cel); sn agrupacions de cllules que formen una unitat
estructural i funcional.
ARREL
Funcions: ncora de la planta, absorci i transport daigua i minerals, magatzem de nutrients,
carbohidrats i daltres molcules orgniques, lloc de sntesi de molcules importants.
Arrel pivotant (eudicotilednies i gimnospermes) i arrel fibrosa (monocotilednies i vasculars sense
llavor)
Arrels modificades: de sosteniment, de recolzament, pneumatfors, fotosinttiques, estranguladores.
TIJA
Funcions: mecnica (planta erecta), suport per a les fulles, transport daigua i substncies, reserva.
Tiges modificades: bulbs, tubercles, rizomes, estolons, tiges que emmagatzemen aigua, tiges
fotosinttiques.
FULLA
Funcions: fer la fotosntesi
Nervacions paralleles (monocotilednies) i nervacions ramificades (dicotilednies)
Fulla simple, composta i composta bipinada.
Fulles modificades: circells, espines, fulles suculentes, fulles reproductores, brctees.
2. TEIXITS
SISTEMA FONAMENTAL
Parnquima: Per tot el cos dels vegetals, tipus ms com del cllula i de teixit.
Cllules parenquimtiques: Paret cellular primria prima i flexible, majoria sense paret secundria,
generlament amb un gran vacol central. Funcions (fotosntesi, emmagatzematge i secreci).
- Tipus de parnquimes: fotosinttic (clornquima), de reserva (en tiges, arrels, llavors i fruits),
aqfer (a tiges i fulles de les plantes suculentes), aernquima (angiospermes aqutiques).
Colnquima: Cllules del colnquima: Localitzaci fora extera, sovint just sota lepidermis; paret cel
primria ms gruixuda que les cel de la parnquima i sense lignina. Sense paret secundria. Teixit fort
per flexible. Funci: sosteniment de les fulles i tiges en creixement (parts joves no llenyoses)
Esclernquima: Molt ms rgides que cel de la colnquima. Parets secundries gruixudes, generalment
amb lignina. En zones de la planta on no hi ha creixement en longitud. Moltes moren en madurar.
Funcions: sosteniment i resistncia.
Cl esclereides: ms curtes que les fibres i irregulars. Distribudes en fulles, tiges, fruits i llavors.
Fibres: cl llargues i primes presents en tiges, fulles o arrels.
SISTEMA VASCULAR (en angiospermes)
Xilema: cel conductores (traqueides i trquees), cel parenquimpatiques i cel esclerenquimtiques (fibres)
Cel conductores daigua: Cl mortes i paret cel secundaria lignificada. Trquees formant un vas
conductor (diametre= 20-7000micrometres), presents en gimnospermes. Traqueides a totes les
plantes vasculars i ms primitives que les trquees (diametre= 10-50microm)
Floema: elements del tub cribs, cel acompanyants, cel parenquimtiques, cel esclerenquim (fibres)
Cel conductores de sucre: en plantes sense llavors i gimnospermes cel cribroses
En angiospermes elements del tub cribrs
Cl vives, per en madurar perden nucli, ribosomes i vacol
Localitzaci dins de la fas vascular.
SISTEMA DRMIC
Epidermis: cel poc especialitzades (excepte les dels estomes i tricomes o pls). Funcions: reducci prdua
daigua, coberta protectora, defensa contra patgens i herbvors, intercanvi de gasos (estomes).
Generalment sense cloroplasts.
Peridermis: substitueixen lepidermis a les regions ms antigues de tiges i arrels de les plantes llenyoses.
Tipus: sber (suro o felema: cel que moren en madurar, parets recobertes de suberina, funci protectora),
Fellogen (meristema secundari o cmbrium del suro), Felodermis (emmagatzematge, teixit
parenquimtic).

3. MERISTEMES: Teixit embrionari que persisteix durant tota la vida de la planta amb cel que es poden dividir
mitticament formant altres cel amb capacitat despecialitzar-se.
- Creixement de les plantes: continu al llarg de tota la seva vida i localitzat en els meristemes
- Apicals: Als extrems de tiges i arrels creixement en longitud (creixement primri)
- Laterals: responsables del creixement en gruix de tiges i arrels de plantes llenyoses (creixem. Secundari)
Es trobaen al llarg de tota la longitud de tiges i arrels (excepte extrems). Tipus: Fellgen (o cmbrium
del suro): produeix cel del suro de la felodermis (peridermis o escora externa). Cmbrium vascular:
aporta capes de teixit vascular anomenades xilema secundari (fusta) i floema secundari (escora interna)
Escora: coberta ms externa de tiges i arrels llenyoses formada pels teixits localitzats a lexterior del
cmbrium vascular (corteza interna=floema secundari=cel vives; externa=peridermis=cel mortes majori)
Arrel: Cilindre central: cont vasos (xilema) i tubc cribrosos (floema) disposats en forma de feix conductor
radial. Zona pilfera: de pls molt fins, incolors, sn els pls absorbents. Zona delongaci: estirament de
les cel s el responsable del creixement en longitud de larrel. Caliptra: massa de cel que recobreix i
protegeix lpex i larrel de creixement.
 5. FUNCIONAMENT DE LES PLANTES

TRANSPORT I NUTRICI MINERAL

1. ABSORCI I TRANSPORT DAIGUA I NUTRIENTS
Xilema i floema: conductes continus al llarg de tota la planta.
Larrel absorveix aigua, mineral i O2 i allibera CO2.El xilema transporta laigua i els minerals des de larrel (la
transporaci a les fulles estira la savia xilemtica cap a dalt. Les fulles absorebeixen llum i CO 2 i alliberen O2 i
aigua; mitjanant la fotosntesis creen sucres. El floema transporta els sucres des de les fulles.
Larrel: Taproot / fibrous. Cilindre vascular central.
- Via apoplast a travs de parets cel i espais inercel
- Via cellular passant per linterior cellular: via transmembrana (a travs de la membrana i el citosol) i
via simplast (continuament pel citosol a travs de plasmodesmes)
Transpiraci: prdua daigua en forma de vapor des de la planta cap a latmosfera (mmol aiguam -2s-1). Mobilitza
grans volums daigua. Estomes via dinercanvi de gasos entre els espais aeris interns de la fulla i latmosfera. El
vapor daigua difn des de linterior de la fulla (on est saturat o molt proxim a la saturaci) cap a lexterior (no
saturat)
Estomes: complex o aparell estomtic. (Ostol + 2 cel oclusives + 2 cel subsidiries)
- Cel oclusives (= de guarda): vlvules hidruliques controlen la mida de lostol
- Cel acompanyants (subsidiries): reservori daigua i ions
- 2 tipus: cel turgents (estoma obert) i cel flccides (estoma tancat)
- Es troben en la majoria de plantes excepte les aqutiques submergides i les heptiques.
- Abundncia depn de lespcie, posici de la fulla i condicions de creixement.
- Distribuci depn del tipus de fulles:
o Amfistomtiqiues repartits en les dues cares
o Hipostomtiques major part es troben a la caea abaxial
o Estomes noms a lanvers plantes aqutiques amb fulles flotants
El potencial hdric: moviment de laigua. Laigua es mou desde les zones on lenergia lliure de laigua per unitat
de volum s major cap a aquelles regions on s menor. Es mesura en megapascals.
Teoria de la tensi cohesi: Energia lliure s menor a les fulles i major a larrel. La transpiraci produeix tensi
(pressi negativa) i fa disminuir lenergia lliure, de forma que augmenta la diferencia denergia entre arrel i fulles.

2. TRANSPORT A TRAVS DEL FLOEMA

Cel conductores de sucres del floema: Cl vives que al madurar perden nucli, ribososmes i vacol. Solut ms
abundant en la saba del floema sn sucres (sacarosa). La saba tamb pot transportar minerals, aminocids i
hormones.
Direcci del transport de saba s variable, per els sucres es transporten sempre del lloc de producci a un lloc
de consum o emmagatzemantge (embornal).
Flux per pressi: mecanisme de translocaci de sucres a les angiospermes: entrada de sucre al tub cribrs fa
disminur lenergia lliure. Provoca lentrada daigua al tub cribrs. Es fenera una pressi positiva que impulsa el
flux de saba al llarg del tub. Quan el sucre es descarrega augmenta lenergia lliure al tub i laigua en surt fora.

3. NUTRICI MINERAL
Un element s essencial per al creixement de les plantes si s necessari per a que pugui completar el seu cicle
vital. Nhi ha 17 dessencials.
Els anions, com el nitrat, el fosfat i el sulfat, no sn retingut per les partcules del sl i es queden en soluci.
Simptomes de deficincia mineral: un element s deficient quan [teixits] s menor a la concentraci que permet
un creixement mxim. +
FOTOSNTESI
Plantes: organismes fotoauttrofs. Utilitzen llum com a font deneria per a sintentitzar substncies orgniques.
6CO2+6H2O+llum glucosa (Cc6H12O6)+6O2
1. CLOROPLASTS: Una cel mesofille tpica t entre 30 i 40 cloroplasts.
Membrana externa, espai intermembrana, membrana interna, estroma, membrana tilacoidal (clorofilla), lumen
del tilacoide i granum (pila de tilacoides).
2. FASES DE LA FOTOSNTESI
- Fase lluminosa (FOTO) > membranes tilacoidals
- Fixaci del carboni (SNTESI) > estoma
3. NATURALESA DE LA LLUM SOLAR
4. PIGMENTS FOTOSINTTICS: Els receptors de la llum
Clorofilles a i b, i carotenoides (carotens i xantofilles)
Fot impacta en la molc de clorofilla i la passa de lestat fonamental a lestat excitat (inestable) i salliberen calor
i fotons (fluorescncia)
5. LA FASE LLUMINOSA
2 possibles vies per al flux electrnic: cclic i no cclic
- Flux electrnic no cclic: via predominant on els dos
fotosistemes treballen junts de forma simultnia i contnua.
Converteix lenergia luminica en energia qumica en forma
dATP i NADPH.
- Flux electrnic cclic: noms en el fotosistema 1. No es
produeix NADPH ni sallibera oxigen. Es genera ATP. El cicle
de Calvin consumeix ms ATP que NADPH sesgota lATP
per augmenta el NADph > activa el flux cclic delectrons.
6. LA FIXACI DEL CARBONI: Cicle de Calvin

7. IMPORTNCIA DE LA FOTOSNTESI
Esquelet de carbonni bsic per a la sntesi de la
gran diversitat de molec orgniques vegetals:
G3P: sucres de sis carbonis (glucosa o fructosa)
sacarosa, mid, cellulosa; aminocids, cids
grassos, altres molcules orgniques.
Font denergia per a prcticament tots els ssers
vius
A escala global: Explica la presncia doxgen el
latmosfera, elabora 160.000 milions de tones
dhidrats de carboni per any i contribueix a reduir
el ritme de lescalfament global que sest
produnt.

CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT
1. DESENVOLUPAMENT VEGETAL = morfognesi
- Conjunt de canvis que es produeixen durant la vida duna planta en la seva mida (creixement) i en la seva
estructura i funci (diferenciaci).
- Respon a diferents factors de regulaci: Ambientals: durada del dia, precipitaci i temperatura. Interns:
expressi gnica i fitohormones.
2. FITOHORMONES = hormones vegetals
- Compostos orgnics presents en concentracions molt baixes
- Senyals qumics entre cllules
- Coordinen i regulen diversos aspectes del funcionament i del desenvolupament vegetal
2.1 Descobriment
Tropisme (tropos=girar): resposta de creixement que t com a resultat la curvatura de la planta. Es dna
per control hormonal.
3. GRUPS PRINCIPALS DE FITOHORMONES
3.1 Auxines (cid indol actic)
- Lloc de sntesi: meristemes apicals dels brots, fulles joves i llavors
- Efectes principals: lallargament cel, dominncia apical (auxina que es produeix en el meristema
apical difon cap avall i reprimeix el creixement de les gemmes axilars), formaci darrels adventcies,
desenvolupament del fruit (llavors en desenvolupament sintetitzen auxina que augmenta creixement
del fruit).
3.2 Gibberellines
- Lloc de sntesi: meristemes apicals i arrels, fulles joves, embri de les llavors.
- Efectes principals: estimula: lallargament de la tija i la floraci, el creixement del fruit i la germinaci.
3.3 Cinines
- Lloc de sntesi: arrels
- Efectes principals: estimules la divisi cellular (citocinesi), inhibeixen la dominncia apical (estimula
creixement de les gemmes axillars, contrari a lauxina) i endarrereixen lenvelliment.
3.4 Etil
- Lloc de sntesi: tiges, fruits en maduraci i teixit danyat o senescent.
- Efectes principals: participa en la caiguda de la fulla (envelliment de la fulla disminueix quantitat
auxina i les cel de la capa dabscisi augmenten etil. Produeixen enxims que digereixen les parets
cel) i la resposta a lestrs (estrs mecnic permet a la planta esquivar un objecte amb el que t
contacte. Disminueix allargament, augmenta gruix i es corba i creix horitzontalment) i estimula la
maduraci dels fruits.
3.5 cid abscsic
- Lloc de sntesi: fulles, tiges, arrels, fruits
- Efectes principals: participa en la resposta a la sequera, inhibeix la germinaci de les llavors
(afavoreix lestat latent de les llavors: assegura que la germinaci es produeix quan les condicions
ambientals sn ptimes i afavoreix la dispersi de les llavors)
.
4. REGULACI DEL DESENVOLUPAMENT PELS FACTORS AMBIENTALS
4.1 Respostes a la llum
Fotomorfognesi efectes de la llum sobre la morfologia vegetal
Les plantes poden detectar la direcci, intensitat i longitud dona de la llum
Fotoreceptors
- Fotoreceptors de llum blava
Criptocrom: inhibici de lallargament de lhipoctil quan la plntula emergeix del sl
Zeaxantina: obertura estomtica a primera hora del mat
Fototropina: planta sinclina cap a llum amb certes longituds dona
- Fitocroms
Pigments protenics verd-blaus
Fotoreceptors principalment de llum vermella
5 fitocroms: phyA, B, C D i E
Intervenen en: germinaci de les llavors fotosensbles, evitaci de lombra en les plantes de sol,
ritmes circadians, abscisi foliar, formaci de pigments en flors fruits i fulles, control de la
floraci.
Ritmes circadians
Processos vegetals que es produeixen amb una freq aproximada de 24 hores i que persisteixen sense
estmuls ambientals externs. Sn regulats per rellotges biolgics. Exemple: moviments de la son. Si
es mant la planta en foscor diversos dies els rellotges biolgics es desajusten. La llum s el factor
que ajusta el rellotge. Cronometratge de la duraci de la nit permet identificar les estacions de lany.
Fotoperiodicitat i control de la floraci
La fotoperiodicitat sn les respostes de les plantes al fotoperode (la durada de la llum en hores)
Control de la floraci: (les plantes detecten la duraci de la nit, no del dia. Fitocrom sencarrega de
mesurar la durada de la nit)
- Plantes de dia curt floreixen quan la duraci de la nit s igual o major a un valor crtic (entre 12 i
14h: floreixen a finals destiu, tardor o hivern).
 - Pantes de dia llarg floreixen si la duraci de la nit s menor al valor crtic (floreixen a finals de
primavera o principi destiu).
- Plantes de dia intermedi: floreixen quan nit i dia tenen duraci intermdia
- Plantes de dia neutre: plantes no afectades pel fotoperode
Vernalitzaci: pretractament amb fred per induir la floraci
Florgen: senyal qumic que les fulles envien a les gemmes apical per a que iniciin la floraci.
4.2 Respostes a la gravetat
- Geotropisme o gravitropisme: creixement de la planta en resposta a la gravetat (geotropisme negatiu
cao a les fulles i positiu cap a les arrels).
- Estatolits: orgnuls cellulars que contenen grans de mid
4.3 Respostes a estmuls mecnics
- Tigmomorfognesi: canvis en la forma de les plates com a conseqncia duna pertorbaci mecnica.
Senyal sensorial senyal elctricsenyal qumicmoviment rpid