Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

BOTÀNICA

Índex
1. Introducció a la botànica

2. Sistemàtica i taxonomia

3. Nivells d’organització nuclear i somàtica.

4. Reproducció i cicles biològics

5. Fongs

6. Cianòfits

7. Algues
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

1. INTRODUCCIÓ A LA BOTÀNICA
La botànica és la ciència que estudia els organismes que fan fotosíntesi i sorgeix a
partir de la mania dels humans a classificar les plantes. El primer classificador va ser
Aristòtil quan va dividir els éssers vius en animals i plantes a partir del moviment i el
color que els diferenciaven. Més tard, Linné va veure les diferències següents:

Planta o vegetal Animal

Obtenció d’energia Llum solar/ autòtrofs/ Molècules orgàniques/
clorofil·la dins els plasmidis Heteròtrofs/ no plasmidis
Mobilitat Fixos Lliures
Creixement Continuat i il·limitat, sempre Limitat, formen un
formen nous òrgans número concret d’òrgans
Superfície externa Molt gran: energia llum Petita: superfície interna
Cèl·lules Paret rígida de cel·lulosa No paret
El problema que tenia aquesta classificació és que no es tenien en compte els bacteris,
els virus ni els fongs i no sabien on classificar-les perquè sabien que eren diferents
A partir del descobriment del microscopi es van observar les cèl·lules eucariotes i
procariotes i van realitzar una nova classificació tenint en compte aquest nou paràmetre
segons l’organisme que el posseïa. A partir d’aquí, Haeckel va observar un tercer regne;
els protistes, que es componen per tots aquells organismes que no se saben classificar.
Més tard, Copeland, va observar amb el microscopi que dins del regne protista hi havien
organismes que tenien cèl·lules amb un nucli i altres que mancaven d’ell (a més a més
que l’ADN esta totalment dispers per la cèl·lula), és quan apareix el quart regne; els
moneres que estava compost pels bacteris.
Amb estudis bioquímics, Whittaker es diferencia un gran grup d’organismes que fins
aquell moment es consideraven plantes; els fongs. Margulis accepta aquells 5 regnes
però proposa una modificació del regne fong ja que observa que hi ha dos grups (fongs
mucilaginosos i pseudofongs) que no tenen les mateixes característiques que els fongs
sinó dels protistes, encara que tenien la morfologia de fong. Per tant, tenim:

1
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

En la vida, els organismes heteròtrofs (animals i plantes) depenen dels productors o

autòtrofs (moneres, protistes i plantes) per sobreviure ja que aquests produeixen
matèria orgànica via fotosíntesi mentre que els heteròtrofs l’ingereixen o l’absorbeixen.

2. SISTEMÀTICA I TAXONOMIA
La sistemàtica i la taxonomia són sinònims que estudien la diversitat dels éssers vius
tenint en compte les formes de viure i les relacions que apareixen. En funció d’aquestes
variacions els podem classificar en grups on podrem definir els diferents tipus
d’organismes que existeixen al planeta. La base de la classificació es basen en grups
diferents que anomenem taxons i es classifiquen segons els caràcters taxonòmics.
Aquests caràcters es pot classificar segons la seva:
- Morfologia (forma externa) - Anatòmica (forma interna)
- Histologia (teixits) - Citologia(cèl·lula)
- Cariologia (cromosomes) - Palinologia (forma, estructura)
- Paleobotànica (registre fòssil) - Fisiologia (forma de fotosíntesi)
- Ecologia (hàbitat) - Química (substàncies sintetitzades)
- Biologia molecular (DNA, RNA, proteïnes)
El fet de determinar els grups i classificar-los és el procés de buscar els noms de cada
grup i la unitat fonamental és l’espècie que és la relació que estableixen les categories
sistemàtiques. Aquesta espècie es pot determinar de manera intuïtiva ja que sabem
diferenciar els individus que s’assemblen entre sí (ex: diferència entre gat i gos), però hi
ha alguns organismes que morfològicament són molt semblants però internament són
molts diferents, per això Stace va postular uns caràcters que ens permeten determinar
l’espècie.
 Unitat morfològica: Els individus morfològicament s’assemblen entre sí però es
poden diferenciar d’altres espècies perquè uns estaran agrupats en un lloc
concret del planeta i altres en altres zones (discontinuïtat).
 Unitat ecològica: Cada espècie té una àrea geogràfica natural definida.
 Unitat reproductiva: Tots els individus d’una mateixa espècie poden encreuar-se
sense perdre fertilitat, en canvi, l’encreuament entre diferents espècies
comporta una pèrdua de fertilitat.
 Unitat evolutiva: Els individus d’una espècie tenen els mateix contingut genètic i
hi ha un flux genètic entre els altres.

Nomenclatura de plantes
Un cop sabem quines normes té aquella espècie l’hem de posar uns noms que els
diferenciïn entre els demés individus. El codi internacional de nomenclatura de plantes,
algues i fongs ve determinat per unes normes que determinen el nom d’una espècie que
prové del llatí, ja que abans per definir una espècie es feia una descripció de la planta

2
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

sencera en llatí. A partir de Linné la nomenclatura va canviar i va dir que per determinar
una espècie aquesta havia de constar de 3 paraules: gènere, epítet i nom de l’autor. La
normativa a seguir per descriure un taxó es basa en fer una diagnosi (descripció del
vegetal) en anglès, posar-hi un nom d’acord amb les normes, publicar-ho en una revista
científica i dipositar l’exemplar tipus herbari.
Per posar el nom es necessiten també d’unes normes que es basen en:
a) Nom genèric: Substantiu singular on la primera lletra ha d’estar en majúscula i s’ha
d’escriure en cursiva (si es a ordinador) o subratllat (si es a mà) i ha d’estar escrita
en llatí o en grec. Ex. Rosa, Ramonda
b) Epítet específic o nom de l’espècie: Sistema binominal de Linné que forma part de
la segona paraula de l’espècie i ha de ser en minúscula i subratllat o cursiva. Si el
nom genèric és el mateix però no l’epítet, es permet posar la primera lletra del nom
genèric amb un punt i seguidament l’epítet. Ex: Cistus albidus, C.monspeliensis.
c) Nom d’híbrids: Els individus que apareixen a partir de la unió d’espècies diferents.
Si això passa al nom s’ha d’afegir una creu entre el gènere i el epítet específic.
Ex: Quercus x cerroidies, Platanus x hispanica.
d) Nom de l’autor: (3a paraula) Ha de ser sencer o en sigles preestablertes seguides
d’un punt. (Ex: Nepeta cataria L.) Si darrere de l’epítet apareix una sigla entre
parèntesis seguidament d’un nom és que el primer nom va ser el descobridor però
el segon va definir millor la planta. Ex: Alnus glutinosa (L.) Gaertn.
e) Sinònims: Si dues persones classifiquen una espècie de planta en diferents
moments i els anomenen gairebé igual, el nom específic més antic serà el que
s’utilitzarà. Ex: Betula pendula Roth. , en un moment va ser B.alba L. i B.verrucosa
Ehrh.
A partir d’espècie, també poder classificar les plantes d’una altre manera, uns grups
que s’anomenaran gènere, família, ordre, classe, divisió i regne. Aquests ordre
jeràrquic torna a ser en llatí però no totes.

Categories Sufix en llatí Sufix en català Taxó

Regne Plantes
Divisió -phyta -fits Magnoliòfits (fotosintètics)
-mycota -micots Ascomicots (fongs)
Algues -pyceae -fícies Clorofícies
Classe Fongs -mycetes -micets Mixomicets
Plantes -atae/-opsida -ates/ -òpsides Magnoliates/Magnoliòpsides
amb flor
Ordre -ales -als Fagals
Família -aceae -àcies Fagàcies
Gènere Quercus
Espècie Quercus coccifera

3
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

En el grup de família hi ha alguns codi de nomenclatura que la botànica tolera com a

noms descriptius i proposa noms derivats del gènere i tipus. El nom proposat vindrà
definit per la morfologia o el gènere més freqüent.
Tots aquests grups estan inclosos en llibres de botànica i per poder buscar-los hem de
seguir la clau dicotòmica que consta preguntes que van de dos en dos i així trobar la
planta que busquem segons les classificacions.

3. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ NUCLEAR I SOMÀTICA

Els organismes es poden dividir en funció de l’estructura:
1) En els nivells d’organització nuclear trobem les cèl·lules procariotes (cèl·lules que
no tenen compartimentació) i cèl·lules eucariotes (cèl·lules amb nucli, protecció
del DNA) i dins d’aquest últim grup podem diferenciar els haploides (1 copia d’ADN
al cromosoma), diploides (2 còpies), poliploides (3 o més còpies), cenocítics
(nombrosos nuclis) i dicàrions (fongs amb dos nuclis de diferents individus).
2) En els nivells d’organització somàtica (relació de les cèl·lules i el medi ambient)
trobem éssers unicel·lulars anomenats protòfits (cèl·lules aquàtiques sense control
del potencial hídric i on les cèl·lules treballen per separat) i éssers pluricel·lulars
que poden ser tal·lòfits (organismes aquàtics sense control del potencial hídric però
amb control de les funcions de les cèl·lules) o cormòfits (organismes terrestres que
controles el contingut hídric de l’aigua i control de les funcions cel·lulars).
Dins dels nivells d’organització somàtica, els organismes es poden trobar en la natura de
moltes maneres:
a) Protòfits (regne moneres i protistes)
Cèl·lules individuals i aïllades que poden tenir flagels o no
Cèl·lules totipotents agrupades en colònies que s’ajunten en funció del seu
benefici i poden ser laminars, esfèriques, cúbiques...

Plasmodi que són cèl·lules nues on al seu interior hi ha molts nuclis i estan en
el límit dels protòfits i els tal·lòfits ja que poden tenir funcions cel·lulars
depenent dels factors ambientals.

b) Tal·lòfits (regne protista, fongs i plantes): presenten tal·lus (estructura d’alga)

Filaments de cadenes simples o ramificades
Cenocític o sifonal, grups de cèl·lules filamentoses amb molts nuclis
Falsos teixits (Pseudoparènquimes) són aquells teixits que macroscòpicament
sembla un teixit però microscòpicament són milions de filaments que
s’uneixen entre sí i dóna lloc a aquella estructura.

c) Cormòfits (plantes)  organismes terrestres que presenten teixits

veritables, controlen el contingut hídric i s’organitzen en corm (arrel, tija
i fulles).

4
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

4. REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS

 Reproducció
La reproducció és el procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició
d’elements o individus nous idèntics als progenitors. La diferència que hi ha entre
creixement i reproducció és que en la reproducció poden aparèixer divisions cel·lulars
(mitosi o meiosi) mentre que el creixement només és una multiplicació per mitosi.
Existeixen 3 tipus de reproduccions:
Multiplicació vegetativa: És la fragmentació d’un individu en dos o més porcions
que són idèntics genèticament. Principalment es produeixen en tal·lòfits. Poden
ser:
 Unicel·lulars (individus diferents)
Bipartició: A partir d’una cèl·lula mare els nuclis es separen per mitosi
i dóna lloc a dos cèl·lules filles.
 Pluripartició: La cèl·lula mare dóna lloc a dos o més cèl·lules filles
iguals. Es produeix en organismes cel·lulars agrupades en colònies.
 Gemmació: A partir d’una cèl·lula mare es crea una cèl·lula filla més
petita que la mare que es separarà formant un nou individu.
Pluricel·lulars (individus iguals)
 Fragmentació: Organisme que es fragmenta i cada fragment dóna un
individu.
 Propàguls especials: Estructures especials que els organismes creen
amb l’objectiu de multiplicar-se com ara els tubercles, gemmes,
bulbs, etc.
 Multiplicació vegetativa artificial: Nosaltres fem un tall a la planta, la
tornem a plantar i dóna un individu genèticament igual.

Reproducció asexual: Apareix quan es produeix la formació de cèl·lules

especialitzades (espores) que donarà lloc a un nou organisme. Aquesta espora
es forma per mitosis successives (per tant, s’anomena mitòspora) i donen lloc a
individus genèticament idèntics al progenitor a partir d’una germinació. Només
es dóna en organismes pluricel·lulars però les mitòspores poden ser uni. o
pluricel·lulars. [Examen: Les espores sempre germinen i mitòspora per MITOSI]
Si aquesta espora presenta flagels se l’anomenarà zoòspora mentre que si no
en té seran aplanòspores. Les espores es formen en unes estructures
anomenades esporangis que poden ser endòspores (presenten coberta que
protegeix les espores en formació) o exòspores (no presenten coberta).

Zoòspora Aplanòspora Endòspora Exòspora

5
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

Reproducció sexual: Apareix quan es produeixen cèl·lules haploides

especialitzades (gàmetes) que es fusionaran amb un altre gàmeta i donaran lloc
a un nou individu (zigot) a partir de mitosis successives amb dotació genètica
diferent encara que tenen morfologia semblant. [Examen: Els gàmetes sempre
es fusionen per MEIOSI.] Els gàmetes és formen dins de cèl·lules o òrgans
pluricel·lulars que anomenem gametangis on el procés de formació s’anomena
gametogènesi. En procés de fusió dels dos gàmetes apareix la singàmia que és
el conjunt de la plasmogàmia (fusió citoplasmàtica) i la cariogàmia (fusió dels
nuclis). Segons la implicació de gàmetes tenim dos grups:
 Amb gàmetes:
Isogàmia: Unió de dos gàmetes completament iguals.
 Anisogàmia: Unió de dos gàmetes diferents morfològicament.
 Oogàmia: Unió d’una ovocèl·lula (gàmeta gran i immòbil) i un
espermatozoide (petit i ciliat).
 Sense gàmetes:
 Gametangiogàmia: Fusió de gametangis que es produeix en els fongs
en els quals creen un filament positiu i un altre negatiu que, per
condicions químiques, s’uneixen i donen lloc a un zigot.
 Somatogàmia: Procés en el qual la plasmogàmia i la cariogàmia es
produeixen en diferents moments durant les etapes dels cicles
biològics. La fusió de citoplasmes dóna lloc a cèl·lules amb dos
nuclis mentre que la fusió de nuclis formarà un de sol que donarà
lloc a l’individu.
En funció dels sexes, els organismes poden diferenciar-se per ser:
1) Hermafrodites: Sexes junts (bisexuals) en un mateix òrgan. Ex. Flors
2) Monoic: Sexes separats en òrgans diferents però presents en un mateix organisme.
3) Dioic: Sexes separats en òrgans diferents però presents en diferents organismes,
és a dir, els òrgans masculí i femení es troben en plantes diferents.
4) Polígam: Òrgans sexuals diferents (unisexuals) i hermafrodites presents en un
mateix individu.

 Cicle biològic
El cicle biològic és la seqüència completa de les fases de creixement i desenvolupament
de qualsevol organisme des del moment de la formació del zigot fins la formació de
gàmetes. Es poden diferenciar en funció de la notació cromosòmica:
 Cicles monogenètics (1 generació*): Cicles amb un sol tipus de gens que es poden
classificar en:
» Haploide (1 còpia d’ADN): Un individu haploide produirà un gàmeta que es
fusionarà amb un altre per donar un zigot diploide que patirà una meiosi
per formar 4 nous individus haploides (espores que són meiòspores).
» Diploide (2 còpies d’ADN): Un individu diploide produirà una meiosi que
donarà lloc al gàmeta haploide per formar un zigot diploide i un individu.

*Generació: Etapa de la vida d’un organisme que comença amb un tipus de cèl·lula
6
reproductora i acaba amb la formació d’un altre tipus de cèl·lula reproductora .
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

 Cicles amb alternança de generacions: Els organismes fotosintètics que en un

moment són haploides i en altres diploides. Segons la notació cromosòmica
tenim:
» Esporòfits: Planta que forma espores que mitjançant la meiosi produeix
meiòspores. És la generació que comença amb un zigot amb moltes
mitosis i acaba en el moment que comença la meiosi. Diploide.
» Gametòfit: Planta que forma gàmetes. És la generació que comença amb
una espora amb moltes mitosis i acaba amb la formació de gàmetes.
Haploide.
Aquesta alternança de generacions poden ser cicles isomòrfics
(esporòfits=gametòfits) que formen espores isospòriques (espores iguals) o
cicles heteromòrfics (Esporòfits≠gametòfits) que formen espores
heterospòriques (espores femenines i masculines amb mida i forma diferent).
Però a més a més aquests es poden combinar entre sí (isomòrfic/heterospòric,
heteromòrfics/isospòric...) formant reproduccions sexuals o asexuals depenent
de si formen mitòspores o meiòspores.
EVOLUCIÓ
El primer individu format va ser un organisme unicel·lular procariota (sense estructura)
que va donar lloc als eucariotes i aquests a organismes fotosintètics i no fotosintètics.
Per tant, el primer individu que va aparèixer va ser un gametòfit marí (n) que en algun
moment donat van transformar-se en esporòfits terrestres (2n), però entremig van
haver-hi els briòfits (musgo) que són una combinació entre el medi aquàtic i terrestre.
Aquest canvi en l’estructura cromosòmica (n o 2n) va ser causada per les radiacions
ultraviolades ja que va causar una mutació que va afavorir la supervivència en el medi
terrestre.

5. FONGS
Els fongs poden ser:

Estructures
cel·lulars

7
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

Els fongs poden ser ameboides o pseudofongs segons el regne protista, o fongs
veritables segons el regne fong. Les característiques principals d’aquests organismes és
que són eucariotes que fan substàncies de reserva com ara el glicogen i lípids i que tenen
una nutrició heterotròfica que pot ser per absorció (degraden la matèria a l’exterior i
desprès l’absorbeixen) o per fagocitosi. Existeixen tres tipus de fongs, que són els
sapròfils, els paràsits i els simbionts.
Pseudofongs i veritables, pluricel·lulars mentre que els ameboides són unicel·lulars. Els
ameboides s’alimenten via fagocitosi on absorbeix la matèria externa i la degrada per
donar lloc al seu aliment. En canvi, pseudofong i veritables s’alimenten mitjançant la
litotròfia, segreguen enzims a l’exterior que descomponen la matèria orgànica i més
tard l’absorbeixen.

 Fongs ameboides: Organismes unicel·lulars que es troben dins del

grup anomenat mixomicets i es caracteritzen perquè enlloc de tenir
paret cel·lular tenen plasmodis que són plurinucleats (molts nuclis)
on el seu moviment es fa per reptació i la seva alimentació per
fagocitosi. Si dos mixomicets es troben pot passar tres coses:
1) Que siguin compatibles genèticament i es fusionin per augmentar el seu
volum.
2) Que siguin incompatibles genèticament on un passa per sobre de l’altre
3) Que siguin incompatibles on un pot arribar a causa la mort de l’altre per
menjar-se’l.

La seva reproducció no es fa per espores sinó per esporangis que contenen

espores a l’interior. El seu cicle biològic comença quan un plasmodi crea un
esporangi i dins d’aquests es produeix una meiosi que formarà una espora que
germina i dóna lloc a un individu haploide (mixameba). Si les condicions són poc
humides la mixameba es mourà mitjançant una massa protoplasmàtica
(semblant al plasmidi) i si són molt humides formarà flagels (mixoflagels) que
permetran el moviment flagel·lar. Si les condicions són desfavorables poden
crear estructures de resistència anomenades cists que es quedaran latents fins
que les condicions tornin a ser favorables. Quan això passi, els cists germinaran
per tornar a formar una mixameba o un mixoflagels que, en un moment donat,
poden comportar-se com un gàmeta i fusionar-se formant un zigot diploide que
donarà pas al plasmodi diploide (cicle diplohaploide).

 Pseudofongs (fongs aquàtics): Organismes pluricel·lulars que es troben dins del grup
dels oomicets i són individus filamentosos on cada filament s’anomena hifa i cada
conjunt de filaments, micelis. Es caracteritzen per no tenir envans (“tabiques”), és a
dir no tenen membranes plasmàtiques que separen les seves cèl·lules i, a més a més,
són cenocítics. Aquests individus poden ser o bé saprobis (descomponedors de
matèria orgànica) o paràsits de plantes i animals.

8
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

 Fongs veritables: Organismes pluricel·lulars que es divideixen en zigomicots,

ascomicots, basidiomicots i deuteromicots i es diferencien pel tipus de reproducció.
 Zigomicots: Són filaments cenocítics pluricel·lulars sense envà que poden ser
sapròfits o paràsits. La seva reproducció pot ser asexual, mitjançant unes
estructures anomenades esporangiòspores (estructura que conté un
esporangi) que més tard formarà l’esporangi amb les espores, o sexual,
mitjançant la gametangiogàmia (gametangis fusionats que donen un zigot)
que formarà una zigòspora. El seu cicle biològic comença amb una espora
que dó na lloc a un miceli cenocític que, en un moment donat, una de les
hifes dóna pas a la reproducció asexual per formar un esporangi i aquest a
un nou individu. Si es troben un miceli positiu i un negatiu poden produir la
fecundació via sexual i donar pas a la gametangiogàmia on dos gametangis
es fusionen per donar una zigòspora. Aquest zigot no germina per formar un
individu sinó que germina per formar un esporangi el qual formarà espores i
aquest el nou individu (cicle haploide). Ex: rhizopus o pilobolus

 Ascomicots: Poden ser sapròfits, paràsits o simbionts (líquens). No només són

organismes pluricel·lulars que formen hifes sinó que també són unicel·lulars
per formar llevats. Es caracteritzen perquè les seves espores s’anomenen
ascòspores es formen en una estructura denominada asc que es troben en
els ascocarps (el que reconeixem com a bolet). Els ascocarps els podem
trobar en l’himeni dels bolets on cada asc contindrà 8 ascòspores. Aquest
himeni pot tenir 3 morfologies d’ascocarps:
 Apoteci: Forma de copa completament obert
 Periteci: Forma de d’ampolla amb una petita obertura
Clistoteci: Forma circular totalment tancat.

Dels organismes unicel·lulars anomenats llevats destaca el Saccharomyces i

poden fer tant la reproducció asexual, per gemmació, com la sexual, on es forma
un asc amb 4 ascòspores per meiosi.
El cicle biològic dels ascomicots comença
quan un ascòspora germina per donar unes
hifes que formaran micelis. En un moment,
dos fongs de signe contrari poden fusionar-se
per reproducció sexual (gametangiogàmia) i
formar uns gametangis als extrems que es
fusionen per donar un nou filament dicariòtic que posteriorment crearà un
ascocarp en forma d’apoteci, periteci o clistoteci. En la zona de l’himeni on es
produeixen els ascs existeixen uns filaments que protegeixen els ascs anomenats
paràfisis. Ex: Pezizal, Morchella, Tuber, Phyllactinia

9
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

 Basidiomicots: Poden ser sapròfits, paràsits, o simbionts (rarament). Són

organismes pluricel·lulars que formen micelis. En la reproducció dels
basidiomicots es produeixen basidis on es desenvolupen 4
basidiòspores a l’exterior. Hi ha dos tipus de basidis: el no septat
(basidi format per una única cèl·lula on li surten unes estructures on
es troben les 4 basidiòspores) i el septat (basidis format per 4
cèl·lules on cadascuna donarà lloc a una basidiòspora). Cada
basidiòspora es troba protegit per un cistidi (el que en ascomicots són els
paràfisis).
Els basidis que són paràsits són els que formen els basidis septats i són 2:
Rovellons: Puccinia graminis, espores damunt les tiges i fulles
 Carbons: Ustilago zeae, espores damunt les flors.
Mentre que els basidis que coneixem com a bolets
formen basidis no septats. Són estructures que formen
el basidiocarp que pot estar obert (basidis a l’exterior),
tancat (basidis a l’interior) o protegit (basidis tancats
on més tard s’exposen a l’exterior).
El cicle biològic comença amb una basidiòspora
positiva i negativa que germina i dóna uns micelis
positius i negatius. Quan es troben, a diferència
dels ascomicots que formen els gametangis,
aquests es fusionen per donar un miceli dicariòtic.
Són aquests micelis els que s’enllacen entre sí per formar l’estructura
anomenada bolet (basidiocarp). En la punta dels filaments dicariòtics que
apareixen en la zona de l’himeni apareix una cèl·lula que posteriorment
tornarà a formar la cariogàmia (fusió de nuclis). En el moment que els basidis
formen una cèl·lula diploide (zigot), per meiosi, es formaran 4 basidiòspores
que migraran a l’exterior per tancar el cicle. Ex: Agaricus, amanita.

 Deuteromicots: Són fongs que no tenen reproducció sexual visualitzada i, per

tant, no es pot classificar, però sí que es poden diferenciar per la genètica.
Els deuteromicots són les floridures que apareixen en qualsevol lloc. Encara
que no se sap si fan la reproducció sexual, sí que es coneix la seva reproducció
asexual on, a l’igual que els ascomicots, es produeix a partir dels
esporangiòfors anomenats colidiòfors formant espores
anomenades conidis. Hi ha dos tipus de conidis: els formats per
una hifa que s’expandeix (Aspergillus) i les hifes que no
s’expandeixen (Penicillium).

10
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

 Líquens
Els líquens són la simbiosi entre un alga i un fong. L’alga proporciona aliment al fong a
canvi que aquest li proporcioni protecció, matèria orgànica i aigua per fer la fotosíntesi.
L’únic que es reprodueix és el fong, per tant no se sap si en realitat es simbiosi o
parasitisme. La majoria de fongs que formen aquesta unió amb l’alga són els ascomicots
o basidiomicots. Els líquens es caracteritzen per viure en qualsevol lloc de l’espai,
resisteixen la contaminació i són colonitzadors de molts territoris. Són els organismes
que van donar lloc a altres vegetals gràcies a la matèria inorgànica que genera.
Els líquens són organismes tal·lòfits (no es reconeix arrel-tronc-fulla) que creixen en
forma de làmines (tal·lus) que depenent d’on es trobi i com es distribueixin els tal·lus
poden ser:
Homòmers: Líquens on l’alga i el fong estan barrejats. Estan formats per
cianobacteris que formen una estructura gelatinosa.
Heteròmers: Líquens on l’alga i el fong estan separats. El fong es troba en la capa
superior per protegir l’alga, en la base i sota el sòl per proporcionar el substrat que
enganxarà el liquen al terra (ricines), mentre que l’alga viu entre la superfície i la
base per fer la fotosíntesi. Dins del heteròmer poder trobar diferents formes de
creixement (amb algunes combinacions):
 Crustaci: Liquen on la seva distribució és fong, alga, fong on aquest últim
esta enganxat al substrat sense ricines i mai es pot separar.
 Foliaci: Liquen que creix paral·lelament al terra semblant a una fulla que
només s’uneix en les zones on hi ha ricina i, per tant, es poden arrencar
fàcilment.
 Fruticulós: Liquen que creix perpendicular al substrat on hi ha una zona
d’unió amb ricines. Poden tenir una morfologia plana amb làmines o
cilíndriques.
En la reproducció sexual del liquen actua només el fong ascomicot que forma un
ascocarp en forma d’apoteci, però en la reproducció asexual actuen ambdós organismes
mitjançant la fragmentació (ascomicots que formen un ascocarp en forma d’apoteci) o
asexual mitjançant la fragmentació o unes estructures anomenades soredis o isidis. Els
soredis són una petita porció d’algues i hifes (barrejats) que surten del liquen per donar
lloc a un altre liquen, mentre que els isidis són estructures que creixen
perpendicularment al terra que tenen una epidermis formada pel fong però una
estructura central formada per fong i alga. Aquest isidi es trencarà i formarà un altre
individu. Ex: Collema, Cladonia

 Micorizes
Són la simbiosi entre un fong i l’arrel d’una planta amb flor. L’arrel proporciona protecció
al fong mentre que aquest proporciona aigua i sals minerals. Existeixen dos tipus de
micorizes: les endomicorizes, on les micorizes penetren en les arrels, i les ectomicorizes,
on les micorizes viuen al voltant de les arrels. Ex: Tuber, Quercus, Pinus

11
Iris Lozano Méndez Botànica 1r Ciències Ambientals

6. CIANÒFITS, CIANOBACTERIS
En les algues es diferencien dos grups depenent de si són terrestres o aquàtics. Els
cianòfits són els que pertanyen al grup aquàtic i les algues (a secas) són els terrestres.
Els cianobacteris són procariotes que pertanyen al regne monera i són organismes
fotosintètics ja que contenen clorofil·la A, carotenoides i ficobiliproteïnes. Poden ser
organismes unicel·lulars que es poden distribuir de manera aïllada o en colònies en
massa o en filaments. Una de les característiques d’aquests organismes és que la seva
paret cel·lular s’envolta d’una beina de gelatina que afavoreix el flotament i
enfonsament depenent de la necessitat de fer la fotosíntesi.
En aquests organismes no existeix la divisió del treball però comencen a aparèixer
estructures que posteriorment donaran lloc a una divisió del treball. Són els:
- Heterocists: Cèl·lula fixadora del nitrogen atmosfèric que el transformen en matèria
orgànica. Solen ser individus filamentosos que poden patir un engruiximent per fer
entrar el nitrogen a la cèl·lula el fixa i el passa a matèria orgànica.
- Acinets: Cèl·lula de resistència que, quan les condicions comencen a ser
desfavorables, es posa en fase latent fins que les condicions tornen a ser
favorables.
- Hormogonis: Filaments que tenen la funció de fragmentar-se en filaments més petits
anomenat hormogonis. La diferència entre filament i hormogonis és que aquest
són les cèl·lules dels extrems mentre que el filament és tota la resta.
- Espores: Estructures de la reproducció asexual.
Els cianòfits més importants són el Nostoc, l’Anabaena, la Rivularia i la Spirulina.
Aquests organismes són els primers organismes terrestres que van aparèixer i, per tant,
són els responsables de l’aparició de l’oxigen a l’atmosfera.
Aquests organismes van ser els estromatòlits, formada per un
conjunt de cianobacteris que tenen una estructura en forma
circular i viuen en les costes. La formació d’aquestes
estructures es deguda a que pel dia fa la fotosíntesi però a la
nit deixen de fer-la, cauen, es fusionen amb la sorra de la
platja i al dia torna a començar.

12