TRIMESTRAL ECOLOGIA

2 L’ARBRE DE LA VIDA TERRESTRE

Classificació éssers vius

1 Moneres
2 Protists / Protoctists (algues, protozous)
3 Fongs
4 Vegetals metàfits
5 Animals metazous

3 Dominis
Archea
Bacteria
Eukarya

Classificació éssers vius

Espècies → gèneres
Gèneres → famílies
Famílies → ordre
Ordre → classes
Classes → fílums/tipus
Fílums → regnes
Regnes → dominis

7 categories → tàxons

Les claus dicotòmiques →

4 ECOSISTEMES

Biocenosi

Biòtop
Factors abiòtics

MEDI: Conjunt subst constitueixen fluid envolta EV

AERI: Format zona atmosfera, organismes necessiten estructures de sustentació
→ impedeixen escalfin contra supefície per → graveat
AQUÀTIC: Constituït mars, rius, llacs, etc (70% superfície terrestre)
Segons zona habiten en medi aquàtic poden ser:
NÈUSTON: Comunitat viu superficie de l’aigua, gràcies a tensió superficial aigua →
organismes llisquen sobre superfície (ex: sabaters, larves mosquit)
PLÀNCTON: Conjunt EV molt petits mouen a deriva prop superfície (ex:
fitoplàcton, zooplàcton)
NÈCTON: Conjunt animals nedadors com peixos. Major part animals → fusiformes
→ disminuir màxim fricció amb aigua
BENTOS: Conjunt organismes habiten al fons marí

SUBSTRAT: Conjunt substàncies formen superfície per on organismes es fixen,

aguanten o desplacen (ex: sòl, aigua..)
SÒL:
Horitzó A: Terra superficial rica en humus
Horitzó B: Terra rica sals procedents del rentatge d’A
Horitzó C: Roca mare més o menys alterada

Animals presenten adaptacions anatòmiques al sòl segons tipus vida que fan:
Hipogeus: Subterranis (ex: cucs terra)
Epigeus: Recolzen damunt sòls pantanosos, potes amb membranes interdigitals

AIGUA: Substrat propi medi aquàtic, animals q viuen tenen adaptacions

especials: forma fusiforme, flotadors
COS ALTRES ÉV: Substrat organismes paràsits, estructures especials per fixar-se
al cos de l’hoste

FACTORS AMBIENTALS ABIÒTICS: Variables fisicoquímiques influeixen en vida

organismes. Més importants són: Llum, temperatura (homeoterms: manternir
temp corporal, poiquiloterms: no mantenir constant), humitat, pressió, corrents
del medi.
Límits de tolerància: Límits màxims i mínims factors ambientals q toleren els
organismes
Interval entre aquests valors → amplitud tolerància
Factor limitador → quals. factor ambiental sobrepassa amplitud de tolerància
Euri: Organisme euriterm → amplitud tolerància gran per temperatura
Esteno: Organisme estenoterm → apmplitud tolerància petit
Organismes eurioics: Viure en marges + amplis factors medi
Organismes estenoics: Viure en rang estret factors medi

Regla de Bergman (aus i mamífers) → Mida + gran, espècies regions + fredes

Animal + corpulent, forma amb + massa → conservarà amb + facilitat temperatura
interna

Regla de Allen (aus i mamífers) → Apèndixs animals (cua, orelles, potes..) tant
més curts com més fred sigui clima

Temperatura i profunditat → Medi aquàtic, temperatura varia segons profunditat

aigua

FACTORS ABIÒTICS FÍSICS:

LLUM:
Ecosistemes terrestres (estratificació): Prefereixen màxima insolació (fotofiles) o
zones amb ombra (esciòfiles)
Ecosistemes aquàtics:
-Zona fòtica: Llum condiciona fotosíntesi (100-200m)
-Zona afòtica: Fosc (+200m)
adaptacions en animals:
-coloració críptica: confont animal amb medi
-coloració aposemàtica/avís: adverteix seva perillositat
-coloració mimètica: colors semblants animals perillosos, ofensius
Bioluminiscència: llocs foscos → prodir llum/bioluminiscència → desorientar
depredadors, atraure preses, atraure individus altre sexe

energia es perd 10%

6 BIOCENOSI

Nivell tròfic

1 Productor primari Matèria orgànica comestible (plantes,

algues i bacteris)

2 Consumidors primaris Hervíbors, alimenten de productors

3 Consumidors secundaris Carnívors, depredadors

4 Superdepredadors (Àguila)

5 Descomponedors Alimenten de matèria orgànica →

restes EV

6 Transformadors Compostos inorgànics → aprofitables

productors (bacteris)

Cadena tròfica → Aliment passa d’un EV a un altre (transmeten matèria i energia)

A partir d’un primer nivell productor fotosintètic o matèria en descomposició
 Cadena tròfica Xarxa tròfica

Xarxa tròfica → Conj. cadenes alimentàries interrelacionades

Individu formar part → diferentes cadenes

piràmide tròfica → per saltar de nivell tròfic → llei del 10 % (qnt. multiplicada per 10)
Relacions intraespecífiques

Associacions gregàries Grup individus, no necessàriament

emparentats q viuen junts per ajudar-
se mútuament (elefants)

Associacions colonials Conj individus mantenen units

provenen mateix progenitor (coralls o
caravel·la portuguesa)

Associacions socials Conj individus jerarquizats amb

distribució treball. Diferències
anatòmiques i fisiològiques (rusc
abelles, formigues, termites)

Associacions familiars Grup individus emparentats,

procreació i protecció cries (pingüins)

Associacions familiars:

Parental Progenitors i descendència

Monògama Només un mascle amb una femella

Matriarcal Mare té cura cries (pare absent)

Polígama Només 1 gall al galliner, 1 és suficient

Poliàndrica Només 1 femella per a molts mascles

Relacions interespecífiques (relacions entre diferent espècie)

Mutualisme 2 individus dif espècie s’associen

beneficiar-se mútuament (+)(+)

Simbiosi Organismes no poden viure per

separat (+)(+)

Comensalisme Individu s’alimenta restes menjar altre

organisme (+)(0)

Inquilinisme Individu refugia en cos altres EV sense

perjudicar-lo (+)(0)

Parasitisme Individu (paràsit) viu a costa d’un altre

(hoste) no causa mort (+)(-)

Depredació Individu (depredador) mata un altre

(presa) (+)(-)

Competència Competeixen entre ells (-)(-)