FISIOPATOLOGIA

TEMA 2: FISIOPATOLOGIA DELS MICROORGANISMES

MICROBIOLOGIA
Ciència que estudia els organismes (microbis, microorganismes) que no es poden veure a simple vista

VIRUS – BACTERIS – FONGS – PARÀSITS (protozous, helmints, artròpodes)

DESCOBERTA DEL MON MICROBIÀ

- Microbi: qualsevol organisme amb dimensions microscòpiques
- Mon microbià: es descobreix amb Antony Van Leeuwenhoek (1632 - 1723) observació d’una gota d’aigua

Teoria de la generació espontània

Ns que escriure

KOCH: MICROORGANISMES I MALALTIES INFECCIOSES

A partir dels descobriments de Robert Koch (1878) s’accepta la relació directa entre els microorganismes i les malalties
infeccioses.

- Postulats
- Tècniques per cultivar bacteris en cultiu pur o axènic
- Introducció de l’agar com a component dels medis de cultiu
- Entre 1882 i 1900 es varen aïllar els organismes causants de les malalties bacterianes més freqüents a Europa:
o Tifus (Rickettsies), sífilis (Treponema pallidum)
o Disenteria (bacils dels gènere Shigella)
o Neumonia (Streptococcus pneumoniae, Staphilococus aureus,...)
o Tuberculosi (principalment Mycobacterius tuberculosis)
o Gonorrea (Neisseria gonorrhoeae)
Koch va establir la relació entre:

- Bacillus anthacis i el “carboncle” (carbunco o antrax)

Posteriorment:

- (Vibrio Cholerae) i el còlera

- Yersinia pestis i la pesta

- Mycobacterium tuberculosis (bacil de Koch) i la tuberculosi

TAXONOMIA
CLASSIFICACIÓ I NOMENCLATURA DELS MICROORGANISMES
- Classificació: diversa- per mides, per nivells d’organització: virus, bacteris, fongs,..
- Nomenclatura: sistema binomial de Linné inclou el gènere i l’espècie.

Ex: Bacillus thuringensis, Bacillus thuringensis, Escherichia coli

ALGUNES ESPÈCIES TENEN, PERÒ, NOMS COL·LOQUIALS.

Ex: Mycobacterium tuberculosis (bacil de Koch).

1
CONCEPTES RELATIUS A LES RELACIONS HOSTE- PARÀSIT
- La majoria d'espècies microbianes no poden viure aïllades.

Tots els éssers vius són utilitzats com a hàbitats per altres organismes.

- Dels dos éssers vius que es relacionen, l’HOSTE és el més gran.

- Totes les associacions en que una espècie viu “en” o “sobre” una altra es poden agrupar sota el terme SIMBIOSI
(“viure junts”)

SEGONS ELS GRAUS DE BENEFCI OBTINGUT PER CADA COMPONENT DE LA RELACIÓ:

PARASITISME: una espècie viu a costa de l’altra: Benefici/perjudici. (paràsit, és l’organisme més petit de l’associació
que perjudica l’altre)

El paràsit pot desenvolupar-se:

- Al exterior de l’hoste: EXTOPARASITISME

o ex: Pediculus capitis poll (piojo) humà
- Al interior de l’hoste: ENDOPARASITISME
o ex: Taenia saginata, que habita a l’intestí de l’home

COMENSALISME: una espècie es beneficia i l’altra no es veu perjudicada (parasitisme no perjudicial) (el
microorganisme seria la primera i l’home la segona)

La major part de la biota normal són microorganismes comensals. Es considera que, en conjunt, la biota si aporta
beneficis

Ex: molts bacteris que viuen a la pell humana Staphylococcus epidermidis

MUTUALISME: relació simbiòtica en la que les dues parts es beneficien i es necessiten per sobreviure

Exemple:

- Bacteris i protozous de l’estómac dels remugants ( degraden cel·lulosa)

- Bacteris del tracte digestiu de l’home (microbiota intestinal) com: Escherichia coli, sintetitza vitamina K,
algunes vitamines B12

MICROBIOTA
Conjunt de microorganismes que es troben habitualment en els individus sans (microbioma nuclear – compartit amb
95% de persones sanes)

Colonitzen cos humà i aconsegueixen una relació simbiòtica de mutualisme estable, amb l’hoste:

- L’hoste proporciona a la microbiota: nutrients i temperatura i entorn adequat

- La microbiota porporciona a l’hoste
o Nutrients
o Estimulen la immunitat innata
o Protegeixen contra altres microorganismes que poden ser patògens
- No tenim microbiota o flora arreu del cos. Apareixen en:
o Zones exposades a l’exterior o que comuniquen amb ell Regions amb determinats factors fisiològics
(temperatura, humitat, presència de nutrients,..)
o Zones estèrils.
- L’adquirim durant i després del part, i canvia al llarg de la vida (edat, nutrició, medi ambient,...)
- Si microorganismes potencialment patògens, passen a zones estèrils o bé es redueix l’eficàcia del sistema
immunitari, poden provocar malalties.

2
FLORA O BIOTA PERMANENT O RESIDENT: (bona per nosaltres)
- Variable. Adaptada totalment a les condicions del cos.
- Adherides a les superfícies

FLORA O BIOTA TRANSITÒRIA (TEMPORAL) (amb bona neteja es poden eliminar)

- Normalment innòcues
- S’eliminen amb neteja curosa

OPORTUNISTES:
- Causen malalties:
o En desequilibris del sistema immunitari
o En desequilibris de la flora resident (Ex: ús d’antibiòtic d’ampli espectre): pèrdua de diversitat i riquesa
del ecosistema intestinal
o En implantacions de catèters, peces metàl·liques, ...

Microorganismes beneficiosos

- Simbiosis amb nosaltres (flora intestinal) Protegir obtenint aliment.

Microorganismes perjudicials

- Bacteries: invadir organisme, toxines. Cocs, bacils i espirils. Poden ser destruïts amb ATB
- Virus : Infecten a les cèl·lules (a vegades específics), modifiquen el seu metabolisme i poden ser destruïts amb
ATRV
- Fongs: Infeccions cutànies i mucoses. Poden ser destruïts per antimicòtics

MICROBIOLOGIA SANITÀRIA
- Estudi dels microorganismes que produeixen malalties.
- Estudi de les interrelacions o associacions entre els homes i els microorganismes en relació amb la conservació
de la salut i del seu paper com a causants de malalties.

INFECCIÓ PER MICROORGANISMES

- Colonització: Proliferació del microorganisme
o Dependrà de adhesions
o Del propi microorganisme
o Receptors de les cèl·lules diana
o A continuació la proliferació (Si tot això falla comença la colonització)
- Infecció: Toxicitat
o Endotoxines: lipid A (febre, coagulació, lliberació d’altres factors) Gram (-) (El lípid A es troba a la
membrana del bacteri i es toxic)
o Exotoxines. Citolisis Gram (+) (el propi bacteri fabrica toxines al seu interior per ser expulsades)
- Infestació i parasitosi
o Colonització animal paràsit

3
BACTÈRIES

COCS BACILS ESPIRILS I VIBRIS

Forma arrodonida (relació superfície -
volum, mínima)
Poca relació amb l’exterior
Viuen en medis rics en nutrients
Es transmeten per l’aire
Molt resistents
Forma allargada, cilíndrica
Obtenen nutrients de manera més
eficaç
Viuen en medis pobres en nutrients
(sòls, aigües)
Menys resistents
Acostumen a ser sapròfits
Forma d’hèlix i de coma
Viuen en medis viscosos
Petit diàmetre
Travessen fàcilment les mucoses
Patògens per contactes directe o
mitjançant vectors

PROCÉS INFECCIÓS: BACTÈRIES

Segons el mecanisme d’actuació podem parlar de:

1. Patogènesi Per invasió (causarien infeccions o malalties infeccioses)

Creixen, envaeixen els teixits que els envolten. Sobreviuen a les defenses de l’hoste i lluiten amb la microflora
per aconseguir els nutrients.
Factors que contribueixen a la invasió: -
o la càpsula
o els pili
o secreció d’enzims (lesionen cèl. de l’hoste facilitant la propagació pels Teixits)…

CÀPSULA
- Exterior a la paret
- Viscosa, gelatinosa; composició variable (polisacàrids)
- En quasi tots els bacteris patògens(Gram + i -).
- Protegeix de la dessecació, de la fagocitosi pels leucòcits de l’hoste i dels atacs dels anticossos (oculta els
elements antígènics*).
- Confereix virulència. (*, capacitat d’unió a superfícies)
- En una mateixa espècie poden haver soques encapsulades i altres no.
- Ex: Streptococcus pneumoniae produeix malaltia només si té càpsula.

PILI O FÍMBRIES
- Son apèndix filamentosos proteics, buits, prims i més curts que els flagels.
- Situats a la superfície de molts bacteris Gram - i algunes Gram +
- Funció:
o l'adherència als receptors específics de la superfície de les cèl·lules de l’hoste
o l’intercanvi de fragments de ADN durant la conjugació (reproducció)
o no locomoció
- Dos tipus:
o els comuns (funció de fixació)
o els sexuals (funció conjugació).
2. Patogènesi Per producció de toxines (causarien malaltia per intoxicació)
La majoria de bacteris produeixen toxines
o Exotoxina: pèptids o proteïnes secretades (tant per Gram+ com Gram -). Molt tòxiques i normalment
sensibles al calor. Ex: Clostridium tetani, Vibrio cholerae.
o Endotoxina: lipopolisacàrids de la membrana externa dels bacteris Gram- (el component actiu és el
lípid A).
Toxicitat més baixa que les exotoxines. Resistents al calor. Produeixen febre. •Ex: Neisseria meningitidi
4
 Exotoxines Endotoxines
En Gram + i Gram– En Gram –
Són proteïnes Són lipopolisacàrids
Actuen sobre teixits Provoquen febre i efectes grals
Molt tòxiques Poc tòxiques
Sensible al calor Termoestables
Indueixen producció d'anticossos No indueixen la producció d’anticossos

PARET BACTERIANA
- Embolcall rígid, exterior a la membrana.
- Dona forma i protecció (poden viure en medi amb P. osmòtica més baixa).
- Principal component: Mureïna (heteropolímer glucopèptid).
- Presenta tots, excepte als Mycoplasmes (formes irregulars.) Mycoplasma. Pneumoniae

GRAM + (lila/ blau) GRAM – (vermell/ rosa)

Xarxa gruixuda de molècules de mureïna disposades en L’antigen 0 ( principal antígen de superfície
varias capes. El lípid A: tòxic (endotoxines)
Àcids teicoics(antígens) Porines: actuen com a filtre de molècules grans

Els bacteris gram – son menys susceptibles als antibiòtic i a les resistències naturals dels hostes

Streptococcus pneumoniae

- Bactèria gram + de 1,2-1,8 µm de longitud, amb forma

oval, es immòbil, no forma endòspores. Generalment, es
presenta en forma de diplococ.
- Casi exclusiu del esser humà causant d’un gran número de
infecciones
- Es el principal microorganisme causant de Pneumònia
adquirida en la comunitat (NAC).
- El hàbitat natural de neumococo es la nasofaringe
humana i la colonització pot donar-se en els primers
mesos de vida

Escherichia coli

- Bacil gram-, pertanyent a la família de les Enterobacteris. És capaç de créixer en mitjans aerobis i anaerobis,
preferentment a 37ºC
- Formes sense mobilitat i mòbils. No forma espores. En algun cas, càpsula.
- Hàbitat natural, els intestins de la major part dels mamífers sans. És el principal organisme anaerobi facultatiu
del sistema digestiu. En humans, colonitza el tracte gastrointestinal d'un nounat adherint-se a les mucositats
de l'intestí gros a poques hores de néixer
- És el microorganisme més abundant a l’home.
- Virulent però no a totes les soques. Principal causant infeccions tracte urinari

5
 - Via transmissió: oro-fecal

ENDOSPORES
- Formes de resistència que poden allargar-se
molt en el temps
- Activitat metabòlica reduïda a l’estat de vida latent.
- Contenen material genètic i una mica de
citoplasma dins una coberta molt resistent
- En condicions favorables fan el procés de la germinació
(germinen) i tornen a ser bacteris actius
- L’esporulació dels bacteris no és una forma de
reproducció, és forma de resistència.

Clostridium difficile

-Bacils gram positiu anaeròbic estricte. Esporulats.

-Forma part de la flora intestinal normal
-Localització: a l’intestí de moltes persones sanes, l’administració extensa d’antibiòtics alteren
l’equilibri normal de microorganismes i fa que augmenti la quantitat de C. difficile; en aquestes
condicions, fabrica una toxina i produeix la infecció. Molt important suspendre antibiòtics excepte
els anti-costridials
- Forma clínica més freqüent: DAA però també pot ocasionar colitis pseudomembranosa (procés
d’elevada mortalitat).
- Les formes esporulades poden romandre molt temps en l’ambient. Es traspassa de forma molt fàcil
per fòcids
PROCÉS INFECCIÓS: PROTOZOUS
Eucariotes. La majoria unicel·lulars microscopis.

Es coneixen més 50.000 espècies (paramecis , amebes,...)

Vida lliure o Paràsits:

- no necessàriament patògens
- molts alternen hostes diferents (concepte hostes definitius i hoste intermediari o transitori).

Vulnerables a la dessecació. Viuen en aigües dolces, salades o líquids corporals.

En condicions adverses: formes enquistades (s’anomenen “cists o quistes”).

Poden seguir cicles biològics que intercalen formes biològiques diferents

Exemples:
- Entamoeba histolytica : Disenteria amebiana
- Plasmodium falciparum, P.vivax, P.malariae, P.ovale : Paludisme o Malària
- Toxoplasma gondii : Toxoplasmosi

Les amebes: es desplacen per pseudòpodes o peus falsos i es reprodueixen per divisió en duesparts.
- Hi ha vàries espècies que són paràsits de l’home.

6
Disenteria* amebiana: causada per Entamoeba histolytica de transmissió oral-fecal: S’adquireix per via oral en la seva
forma quística i s’elimina per la femta.

- S’estableix al budell gros on pot viure com a "comensal" sense produir malaltia;
- És molt freqüent als països subdesenvolupats per falta d’higiene.
*Disenteria: malaltia infecciosa que provoca diarrea sanguinolenta. Pot ser causada per diferents organismes

MALARIA
-
La malària és una de les malalties infeccioses més importants de la humanitat.
-
Responsables: Protozous del gènere Plasmòdium. Tenen un cicle de vida complexa (intercala
generacions sexuals i assexuals).
- Espècies que infecten l’home. Ex: P. falciparum (provoca la forma més greu de malària), P. vivax, P.
malariae, i P. ovale
- El seu cicle biològic es desenvolupa entre les femelles del mosquit del gènere Anopheles (hoste
definitiu) i l’home (hoste intermediari).
- Es transmet per la picada d'aquests mosquits infectats amb Plasmodium
Mosquit (hoste definitiu)
-Quan un mosquit (femella
d’Anopheles) pica a una persona
infectada: capta les formes
sexuades del protozous que
estaven als hematies de l’home.
- Dins el mosquit infectat: Les
formes sexuades del protozou es
fecunden dins del seu tub digestiu
(fase sexual) i es formen zigots (ous
o esporozoïts).
- Els zigots d’aquest protozou
infecten el mosquit i alguns penetren en les seves glàndules salivals.
Home (hoste intermediari)
Quan el mosquit infectat pica un nou hoste, els zigots (eporozoïts):

- van per la sang del nou hoste fins al fetge on es multipliquen asexualment (merozoïts), i...
- Després envaeixen els hematies i allà segueixen reproduint-se assexualment.
- En els hematies, alguns paràsits es transformen en gametòzoïts, que són les formes sexuades de Plasmodium.
- Quan un mosquit (femella d’Anopheles) pica a una persona infectada,els gametozoïts van al seu budell i es
reinicia el cicle...
o Els hematies infectats són els responsables dels símptomes de la malària.

o Via de transmissió: vector (mosquit).

TOXOPLASMOSI
La Toxoplasmosi és una zoonosi de distribució mundial.

- Malaltia asimptomàtica en nens o adults però de conseqüències greus fetus i pacients immunodeprimits.
- Responsable: Toxoplasma gondii :
o paràsit intracel·lular obligat
o pot infectar aus i mamífers (home, porc, ovella, vaca, cabra, llebres,...).
o Hoste definitiu (fase sexual, on es produeixen ous): gat o altres felins.

7
 o Hoste intermediari: (home, porc, ovella, vaca, cabra, llebres,rates, ocells...).
Cicle biològic
GAT o altres felins (hoste definitiu)

- El gat s’infecta quan ingereix:

o Animals portadors de quists (rosegadors, aus,...)
o Vegetals contaminats amb ooquists
- Aquestes formes del paràsit passen al budell on té lloc la fase sexual i els ous s’eliminaran per les femtes
- Al cap d’uns dies aquests ous esporulen i es fan infectants.
- Aquest terra contaminat es pot convertir en font d contaminació per a l’home i altres animals.

HOME i altres animals (hostes intermediaris)

L’home i altres animals s’infecten quan ingereixen:

- ous (ooquists) madurs procedents de matèries fecals del gat o...(que es poden trobar al sòl o en vegetals
contaminats)
- quists que es troben en els teixits (carn*)d’animals infectats (sempre que ingerim aquesta carn crua** o poc
cuita).
* Quan un animal s’infecta, el paràsit passa de l’intestí a la sang i finalment a qualsevol teixit de l’organisme. Allà desenvolupa un quist
que provoca reacció immunològica amb formació d’anticossos que limiten el seu creixement. El paràsit queda en vida latent per
sempre i no produeix cap alteració a no ser que es tracti d’un hoste immunodeprimit.
**Si els ooquists s’ingereixen por sota de 4ºC o per sobre de 37ºC, no es produeix esporulació i no resulten infecciosos.

La via d’infecció en humans pots ser, a més de la font d’infecció primària (femta del gat-hoste definitiu),:

- via digestiva (la més habitual): per ingesta de vegetals crus o carn crua o poc cuita que contingui ooquists
- Via transplacentària (agent teratogènic), que pot ser mortal pel fetus
- Via parenteral (menys freqüentment): transfusions, transplantaments
- Altres.

La toxoplasmosi pot causar infeccions lleus i asimptomàtiques en adults. També pot ser greu quan afecta a nadons,
ancians i persones immunodeprimides

PROCÉS INFECCIÓS: FONGS

Organismes eucariotes

Trobem dos tipus morfològics bàsics:

- els llevat (fongs unicel·lulars) Ex: Candida

- les floridures (fongs multicel·lulars filamentosos) Ex: Aspergillus

Segons el mecanisme patogènic poden dividir-se en:

1. Al·lèrgies (al·lèrgies micògenes): Moltes espècies de fongs, a través de les espores o directament al fong,
poden produir quadres d'al·lèrgies com rinitis, asma, conjuntivitis,... Alternaria (A. alternata o A. tenuis),
Aspergillus, Cladosporium, Penicillium.
2. Intoxicacions (micotoxicosis), generalment per ingestió:
o D’aliments que contenen toxines produïdes pel fong Ex Aspergillus (aliments amb floridures)
o Directament del fong (proporció més alta)
3. Infeccions (micosis): per invasió i colonització
MICOSIS
Segons l’àrea del cos afectada es classifiquen en:

- Superficials o cutànies (dermatomicosis), que afecten a pell i annexes cutanis (cabell i ungles) (secreten
queratinases que digereixen la queratina) i les candidiasis
8
 - Subcutànies. El fong penetra (habitualment per traumatismes amb material contaminat) en el teixit subcutani.
Esporotricosis (nòduls verrucosos que sobresurten).
- Profundes o sistèmiques/oportunistes quan afecten a òrgans interns i vísceres.
o Ex: Candida (Candida albicans), és un membre innocu de la flora normal de la mucosa dels tractes
respiratori, gastrointestinal i genital femení. En pacients debilitats pot produir infeccions sistèmiques
o localitzades en la pell, boca, vagina o pulmons: (Candidiasis bucal, de bolquer, vaginal, esofàgica de
pell, a la sang..)
o Neumonia (Pneumocystis carinii) infecció habitual entre afectats del virus VIH
o Apergilosis pulmonar invasiva (Apergillus- ): important en immunosuprimits

PROCÉS INFECCIÓS: VIRUS

- Agents infecciosos acel·lulars (no són cèl·lules).
- Paràsits intracel·lulars obligats.
- Metabòlicament inerts. Poden considerar-se “complexos bioquímics inerts”.
- Per reproduir-se necessiten les estructures i molècules de la cèl·lula hoste (no es poden replicar fora d’una
cèl·lula viva).
- Tenen àcid nucleic dins d’una coberta (càpsida)

CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS
1. CÀPSIDA O CÀPSULA Coberta l’ordre dels capsòmers determina la forma, en els virus despullats (sense
embolcall)
2. GENOMA (material genètic) ADN (sencer) o ARN (sencer o fragmentat), monocatenari o bicatenari, lineal o
circular
3. EMBOLCALL Envolta la nucleocàpsida.
a. Doble capa lipídica.
b. Proteïnes i moltes vegades glucoproteïnes (celula infectada).

Segons la simetria de la CÀPSIDE (ordenació dels capsòmers):

1. simetria icosaèdrica: virus polièdrics o

esfèrics
2. simetria helicoïdal: virus cilíndric o
filamentosos
3. simetria binària o mixta: virus amb cap
icosaèdric i cua helicoidal
4. altres simetries, (simetries complexes): virus complexes

BINÀRIA
Típica dels bacteriòfags (virus que infecten bacteris).

Tenen una regió icosaèdrica (cap) on està l’àcid nucleic, i una altra helicoidal (cua) que és un eix tubular adaptat per
la injecció de l’àcid nucleic dins el bacteri.

A la cua també trobem estructures proteiques com la placa basal i les fibres caudals (unió virus-cèl hoste)

9
Tots els processos de multiplicació (replicació) dels virus comprenen tres passos:

- Entrada a la cèl·lula hoste

- Multiplicació de la partícula viral
- Alliberació d’aquestes al medi

Es poden diferenciar les fases:

1. Adsorció
2. Penetració
3. Replicació
4. Acoblament (ensamblaje) i maduració
5. Alliberació.

ADSORCIÓ

Procés de fixació a les cèl·lules sensibles gràcies a

proteïnes de la superfície del virió i als receptors virals
específics de les cèl·lules.

PENETRACIÓ

Segons el tipus de virus pot ser:

- per injecció del material genètic (bacteriòfags)

- per inclusió de tota la partícula viral dins (per fagocitosi- endocitosi) / per fusió.

Un cop dins perd la càpsula (normalment l’embolcall l’ha perdut abans)

REPLICACIÓ

Del genoma del virus i de tota la maquinària de síntesi de la cèl·lula hoste, es fabriquen nous àcids nucleics del virus i
noves proteïnes virals . Varia segons el tipus de material genètic del virus

ACOBLAMENT (ENSAMBLAJE) O MADURACIÓ

Es formen les noves nucleocàpsides: s’uneixen els capsòmers empaquetant els àcids nucleics.

ALLIBERACIÓ

Per lisi de la cèl·lula (es trenca la membrana). És el cas dels virus despullats.

Per gemmació. És el cas dels virus amb embolcall. La cèl·lula també s’acaba destruint.

VIRUS HERPES SIMPLE

Infecció primària: intraepitelial (lesions cutaniomucoses). Els virus envaeixen terminacions nervioses sensorials. Passa
de la zona de la lesió, a les neurones sensorials properes i resta la infecció latent (assentament durant tota la vida del
genoma viral en el nucli de les cèl·lules nervioses). Via de transmissió per contacte directe.

Infecció secundària: Per estímuls inespecífics els virus es reactiven, baixen pels axons dels nervis sensorials
reprodueixen lesions herpètiques (lesions vesiculars a pell i mucoses: teixit epitelial).

VIH
- Virus de la inmunodeficiencia humana
- Transmissió madre - fill, sexual i sang
- Destrucció del CD4
- Manifestació de tumor e infeccions oportunistes

10
Virus ARN amb embolcall. Poden convertir el
seu genoma en una molècula d’ADN. com a
tret característic contenen un enzim ADN
polimerasa depenent d’ARN (transcriptasa
inversa) que els permet sintetitzar una
molècula d’ADN bicatenari a partir del seu
ARN víric.. Aquest ADN s’integra en el genoma
de cèl·lula parasitada, i així es manté força
temps fins que esdevé actiu i es reprodueix
dins la cèl·lula infectada.

Quan la tenim controlada, vol dir que es indetectable, te poca capacitat d’infectar, es queda en la limfa i no infecta

EL DIAGNÒSTIC MICROBIOLÒGIC
La microbiologia mèdica treballa amb la microbiologia clínica per :

- Donar diagnòstic de malalties infeccioses (diagnòstic etiològic)

- Prevenir la disseminació entre la població sana
- Orientar la terapèutica adequada (tractament)

Les cures d’infermeria de qualitat

- Sempre utilitzarem les mesures de precaucions estàndard

o Rentat i higiene de mans (abans i després de la manipulació)
o Mascareta (per protecció i/o amb tècniques invasives)
o Bata i Protector ocular (si risc d'esquitxades)
- Extracció o recollida de mostres (sang, secrecions, ...) utilitzarem guants per protegir-nos
- La tècnica lo més asèptica possible
- Tenir en compte l’etapa de la malaltia
- Enviar al laboratori lo més aviat possible amb en medi adequat.

DETECCIÓ DE MICROORGANISMES
Els mètodes clàssics

- la microscòpia
- els cultius in vitro (hemocultius, urocultius, coprocultius, cultius de fongs,...)
- la tinció química (tinció de Gram, tinció de Giemcas i Wright, tinció argèntica,..)

11
 - les probes bioquímiques o immunològiques (ELISA, immunofluorescència directa IFD, immunofluorescència
indirecta IFI. Aquests mètodes son indirectes (no detectem el ADN o ARN del patogen) son els més utilitzats
per la caracterització morfològica i fisiològica dels agents infecciosos.

Els mètodes moleculars

- Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

MÈTODES CLÀSSICS
MICROCOSPIA
Els mètodes clàssics son els més eficients (i més econòmics) a l’hora de diagnosticar algunes patologies importants
(infeccions orinaries, del tracte digestiu, TBC, malària, …)

- El conjunt de tècniques i mètodes destinats a fer visible els microorganismes de estudi que pel seva petita
mida estan fora del rang de resolució del ull.

CULTIU IN VITRO
Dipositar asèpticament microorganisme en un medi de cultiu

1. Practicar la sembra en medis de cultius prèviament esterilitzats i adequats para la bactèria que se desitja aïllar
2. Utilitzar instruments estèrils
3. No contaminar ni destruir els microorganismes
4. Introduir els microorganismes asèpticament en los medis de cultiu
5. Esterilitzar els instruments empleats, immediatament després de cada operació.

TINCIÓ QUÍMICA
Tècnica auxiliar utilitzada en microscòpia per millorar el contrast en la imatge vista al microscopi.

- Tinció gram Una tinció de Gram observem Staphylococcus aureus (coco gram positiu) i Escherichia coli (bacil
gramnegatiu).
o La més important i més utilitzada
o Diferencia entre bacteris Grampositius i Gramnegatius
o Utilitza:
▪ Colorant (violeta)
▪ Fixador (iode)
▪ Decolorant (alcohol)
▪ Colorant (vermell)
o Resultat:
▪ Els bact Gram +: color violeta
▪ Els bact. Gram -:color vermell
- ZIEHL-NEELSEN: Visualizació de Mycobacterium tuberculosis
o Tinció àcid-alcohol resistent
o Identifica Bacils del gènere Mycobacterium
o Utilitza:
▪ S’escalfa amb el colorant vermell fucsina
▪ Decolorant (amb mescla d’àcid i alcohol) que no destenyeix l’ac. Micolic
▪ Colorant verd o blau
o Resultat:
▪ Bacteris àcid-alcohol resist.: vermells
▪ Bacteris no àc-alcohol resistents: blaus o verds

12
PROBES BIOQUÍMIQUES: ELISA (INDIRECTE)
Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay: Es una técnica serológica, determinar si un anticòs particular esta en la mostra
de sang del pacient. Procediment rutinari i senzill però tenir present selecció reactiu, Tª, volum i el temps.

Malalties detectades amb la serologia son: xarampió, rubèola, VIH, hepatitis, sífilis, VSR, toxoplasmosis,…

MÈTODES MOLECULARS
Detecció del genoma del patogen en l'organisme. Són directes i ens indiquen la presència o absència del material
genètic del patogen.

- Quan els clàssics no donen molt bons resultats, ja sigui perquè és molt difícil recrear unes condicions viables
per al microorganisme de forma artificial, perquè siguin molt perillosos i poden haver alt risc de contagi o bé
perquè no siguin molt fiables.

- Encareixen molt el diagnòstic

- Conèixer part del genoma o complet del microorganisme que es pretén detectar, ja sigui un virus, un fong o
un bacteri.

- Més important que s'utilitza avui dia es la reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

PCR
Tècnica de gran sensibilitat, mínima quantitat d'ADN per obtenir un gran nombre de còpies

Propensa a errors si es porta a terme en condicions inadequades d'esterilitat, amplificació d'ADN no corresponent a
la mostra a analitzar (precaucions per evitar la contaminació)

PATOLOGIES INFECCIOSES
LES INFECCIONS RESPIRATORIES DE VIES ALTES
Grip, rinitis, catarro comú, faringitis i laringitis

- Diagnòstic clínica del pacient, es realitzaran proves microbiològiques amb sospita de grip en pacient que
requereix ingrés o pacient de risc

- Transmissió Aérea. Aïllament contacte + gotes.

- Recollida frotis nasofaringi

- COVID

RECOLLIDA DE MOSTRES NASOFARÍNGIES

- Abans de iniciar tractament

- Netejar secrecions

- Rentar les mans

- Utilitzar equip de protecció

- Realitzar la tècnica amb escovilló flexible estèril – Introduir escovilló pel nas fins arribar a la faringe

- En cas de dificultat, per exemple pacient desorientat o nens es recolliren dos mostres una nasal i un altre
faringe (accedint per la boca)

- Enviar a mostres al laboratori lo més aviat possible, sense additius o específic i a temperatura ambient

13
 Diagnòstic ràpid mitjançant els
tests de laboratori disponibles
tenen una sensibilitat del 70-
75% i una especificitat del 90-
95% en comparació amb els
cultius del virus

LES INFECCIONS
RESPIRATORIES DE VIES
BAIXES
- Pneumònia i traquebronquitis
- El diagnòstic tant la clínica del pacient com en resultat Rx de tòrax (posteroanterior i lateral), analítica
sanguínia i cultius microbiològics de mostres respiratòries i sang.
o Transmissió aeri. Aïllament contacte + gotes (els virus)
o Recollida de mostres respiratòries abans iniciar tractament
o Mostres estèrils
▪ BAS
▪ BAL (mínim un 30% de lo introduït)
▪ Biòpsia transbronquial
▪ Biòpsia per punció transtoràcica (PAAF), pulmonar i pleural
o Mostres no estèrils
▪ Esput
▪ Nasofaríngia (VRS)

ESPUT

Els criteris d'acceptabilitat de l'esput es basen en la presència de nombroses leucòcits

i la absència de cèl·lules epitelials, per la qual cosa és molt important prendre mostra
de expectoració profunda i no saliva. Les mostres d'esput es contaminen molt
fàcilment amb flora orofaríngia al seu pas per la boca.

- Obtenció de la mostra: Esbandir la boca amb aigua o solució salina estèril (per disminuir la contaminació de l‘
tracte respiratori superior i cavitat oral). No emprar antisèptics. Després de cop de tos profund, preferentment
a primera hora del matí, recollir les secrecions purulentes en el recipient estèril.
- Conservació i transport: Enviar el més ràpidament possible a Microbiologia. Si es demora el transport,
conservar en refrigeració (de 2 a 8ºC) fins a un màxim de 24 hores.
- Observacions: Han de rebutjar els esputs compostos per saliva o secrecions postnasals.

TUBERCULOSIS (TBC)
- El diagnòstic Rx (habitualment toràcica), una proba de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com un
examen al microscopi dels bacils àcid-alcohol resistents (BAAR) i un cultiu microbiològic dels fluids corporals
com les expectoracions en medi de Löwenstein-Jesen.
- Transmissió Aérea. Aïllament aeri.
- Recollida de mostres respiratòries abans iniciar tractament
14
 o Mostres estèrils
▪ BAL
▪ BAS
o Mostres no estèrils
▪ Espu

Proba de la tuberculina cutània (intradermoreacció)

S’ utilitza com reactiu, el PPD (Derivat Proteic Purificat) Destacar que la proba de la tuberculina Mantoux solament
implica contacte, no infecció.

BACILOSCOPIA DE ESPUTO

- Consisteix en una proba seriada (tres dies consecutius) en dejú a primera hora del mati, on es pren una mostra
d'esput per veure què bacteri es troba present. Amb un cost baix i de ràpida execució, la bacil·loscòpia és una
tècnica que permet identificar el 70-80% dels casos.
- Les mostres per a estudi de micobacteris de pacients ambulants es poden conservar en refrigeració (de 2 a
8ºC) i enviar conjuntament.
- El bacteri Mycobacterium tuberculosi té una estructura de paret diferent presentar una quantitat de lípids
molt abundant, aquesta característica és la que permet la seva observació per la tinció de Ziehl Neelsen.

CULTIU

- El cultiu es pot fer en el medi de Löwenstein-Jensen, que està constituït per:

o ou (albúmina, lípids) (coagula i li dóna solidesa)
o verd de malaquita (inhibeix altres bacteris)
o glicerol (font de carboni)
o asparagines (font de nitrogen)
- Creix molt lentament (30 a 90 dies) a 37 ° C en atmosfera amb diòxid de carboni (en cultiu creixen millor tot i
ser aerobi estricte), donant colònies amb aspecte de molles de pa (o ous d'aranya), seques groguenques i
rugoses.

INFECCIONS PER VIRUS HERPES

- Com diagnosticar herpes simple → Existeixen varies proves de diagnòstic per confirmar una infecció per
herpes.
o La prova més utilitzada és la que detecta els anticossos IgM específics del VVZ a la sang. Aquests
apareixen durant el curs de herpes zòster i la varicel·la, però no es troben mentre el virus està latent.

- Prova de sang de PCR → La més efectiva, casos asimptomàtics. Buscar fragments procedents de l‘ ADN del
virus d’herpes
o En laboratoris més especialitzats, els fluids recollits d'una ampolla realitzen una PCR i comparar-les
amb un patró d'ADN del virus de la varicel·la zòster
- Cultivo de cèl·lules
o També es pot realitzar un cultiu del virus en línies cel·lulars susceptibles per aïllar les partícules víriques
i identificar-les amb un microscopi electrònic
- Proba de anticossos fluorescents
VIRUS INMUDEFICIENCIA HUMANA (VIH)
ELISA és la prova d'inmunodetecció.

- En països on la prevalença de la malaltia és baixa si positiu, no s'ha d'informar al pacient de la presència de

VIH sense haver confirmat abans la prova mitjançant un western blot. La prova diagnòstica adreçada al VIH té
una especificitat del 99% i una sensibilitat del 99%.

PCR molt alta especificitat i sensibilitat però no quantifica.

15
 - Per detectar el virus inserit en el genoma, l'ADN proviral, s'utilitza una PCR niada. Per detectar l'ARN viral,
s'usa RTPCR niada

Western Blot si ELISA positiva

- Els Ac transfereixen a una membrana les proteïnes de cèl·lules infectades pel VIH.
Incubació el sèrum. Rentat anticossos no units. Segon incubació .
L'aparició de bandes indica la presència de proteïnes contra les quals el sèrum del pacient conté anticossos,
és a dir, el pacient és seropositiu.

MENINGITIS
- El diagnòstic a partir de l'exploració física, seguida d'una punció lumbar que de ser positiva mostrarà un líquid
cefaloraquidi purulent.
- De vegades l'examen microscòpic d'aquest líquid permetrà detectar el bacteri.
- El diagnòstic és confirmat pel cultiu positiu de la sang o del líquid cefaloraquidi, les proves d'aglutinació o la
reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

Procés per diagnosticar:

1. Punció lumbar són ficat al llit (lying position) i
assegut (sitting position).
2. Metge realitza el procediment de punció lumbar.
3. És important una correcta tècnica d'extracció
mantenint les mateixes cures d'asèpsia
4. Administrar anestèsia local (lidocaïna) per
disminuir el dolor durant el procediment.
5. Recipient tub estèril amb tancament de rosca.
6. La presa de mostres mai retardarà el tractament
empíric.
7. S'obtindrà la major quantitat possible de líquid.
8. Conservació i transport. L'enviament de les mostres de LCR ha de ser IMMEDIAT si no fos possible, cultiu
bacterià es conservaran a temperatura ambient fins al seu transport, per a altres estudis microbiològics es
conservaran en refrigeració (de 2 a 8ºC)

Observació resultats:
1. La identificació microscòpica prendrà al voltant d'una a dues hores després de l'arribada de la mostra al
laboratori.
2. Cultiu 48-72h hores. Pot fallar (el que passa sovint) a causa de l'administració preventiva d'antibiòtics o al
transport inapropiat de les mostres
3. 1 setmana per a la serotipificación.
4. PCR s'utilitza cada vegada més, pot identificar ràpidament el microorganisme i funciona fins i tot després de
l'administració de antibiòtics.
MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (MTS)
Diagnòstic clínic, berrugues del Papil·loma i les proves per a diagnòstic. No hi ha cap procediment que es pugui aplicar
per detectar tots els agents infecciosos, així que és important saber per quina de les diferents MTS serveix cadascuna
de les proves.

Transmissió sexual, sang, mare-fill, lactància, contacte (sífilis amb lesió)

- Recollida de mostres abans iniciar tractament

- Per cultiu i PCR : Gonorrea, Clamídia.

16
 - Serologies : Sífilis, hepatitis i VIH. Basal, mes i tres mesos des de l’exposició. Si sospita VHC un altre als sis
mesos
- Important estudi de contactes

OBTENCIO DE MOSTRES EN DONA

CERVICITIS - VULVOVAGINITIS – VAGINOSIS -- EPI (Salpingitis, Endometritis, abscés tubaric)

- Obtenció de mostres per laparoscòpia

- Obtenció frotis ENDOCERVICAL: Utilitzar especulo sense
lubricar, retirar el moc i recollir mostra endocervical
amb escovilló amb medi tap blau (cultiu) i 1 frotis vaginal
amb escovilló amb medi tap vermell (PCR).

Transportar la mostra a laboratori tant aviat com sigui possible,

en el medi adequat i a temperatura ambient

OBSERVACIÓ EN HOME

- URETRITIS (exsudació o sense)

Obtenció urocultiu (el primer del matí o 2h de la última
micció) per PCR i Frotis uretral escovilló amb medi (recollir
secrecions uretrals, si absència introduir escovilló 2cm
després 2h de la última micció) per realitzar cultiu.
o Transportar la mostra a laboratori tant aviat com
sigui possible, en el medi adequat i a temperatura ambient

- PROSTATITIS
Obtenció 3 mostres: 1er urocultiu, 2on secreció prostàtica o semen i 3er orina post-massatge
o Transportar la mostra a laboratori tant aviat com sigui possible i a temperatura ambient

OBSERVACIÓ EN HOME I DONA

- ÚLCERES GENITALS
Obtenció de serologies (sospita de sífilis) i 3 frotis de la úlcera: 1 escovilló sense medi
tap vermell i 2 escovillons amb medi de transport: un vermell (PCR) i 1 de blau
(cultiu)
- PROCTITIS – PROCTOCOLITIS
Obtenció de frotis rectal amb dos escovillons amb medi de transport: un vermell (PCR) i
un de blau (cultiu). Introduir escovilló 2- 4cm pel canal anal(evitar contingut fecal).

- En cas de sospita de Neisseria gonorrae oral

Obtenció de frotis amigdalar amb dos escovillons amb medi de transport: 1
vermell (PCR) i 1 blau (cultiu).

Obtenció de frotis amigdalar amb dos escovillons amb medi de transport: 1 vermell (PCR) i 1 blau (cultiu).

INFECCIONS TRACTE URINARI (ITU)

17
 - Diagnòstic per la clínica del pacient,
paràmetres analítics i mostres
orinaries (sediment i urocultiu)
- Recollida de mostres abans del
tractament
- Urocultiu
o Orina espontània (orina
Media)
o Orina espontània uretral
o Punció subrapúbica
o Orina sonda permanent

HEPATITIS VIRALS
- Diagnòstic simptomatologia, sang, serologies i PCR
- Via transmissió: Sang (B , C i D), fecal-oral (A i E) i Sexual (B i C si traumàtica)
- Extracció mostra de sang
o IgG
o IgM

BACTERIÈMIES
- Diagnòstic el hemocultiu
- Sèpsia, febre d'origen desconegut, febre en pacients immunocompromesos, desenvolupament desfavorable
de quadres infecciosos, o resistència al tractament per antibiòtics.
- Abans antibiòtic, amb febre i/o signes de sèptics
- Tècnica estèril
- Com a mínim dos en dos llocs venopunció diferents

ABANS DE LA TÈCNICA

- Higiene de mans
Aigua i sabó o solució alcohòlica
- Preparar el material necessari
Desinfectar taps de goma
- Lloc de punció net (si visiblement no ho és, netejar prèviament)
Guants nets per palpació

DURANT LA TÈCNICA

- Antisèpsia pell:
Clorhexidina alcohòlica 2% moviments en espiral, des del punt de punció cap a l'exterior
18
 Deixar assecar 30’’
- Rentat de mans (preferentment solució alcohòlica)
- Col.locació guants estèril
- REALITZAR VENOPUNCIÓ QUANTITAT DE SANG:
o ADULTS: 20-30ml (10ml X FLASCÓ) Arribar fins a la línia blanca
o NENS: Segons l’edat: 2ML (nadó) 3ml (mes-2anys) 6ml (2-6anys) 10ml (5- 10anys) com adult (>10anys)

Per cada ml de mostra, l’índex de positius augmenta de 3-5%

- Si analítica de laboratori, realitzar després dels HC.

DESPRÉS DE LA TÈCNICA

- Colocar etiqueta identificativa (no per sobre del codi de barres)

- Transport mostra
o No tapar tubs
o Mantenir la mostra a temperatura ambient
o Enviar al laboratori en el menor temps possible

INFECCIONS RELACIONADES SISTEMA SANITARI (IRAS)

- Staphylococcus Aureus Resistent a meticilina (SARM o MRSA)
- Enterococcus sp Resisntent a vancomicina
- Enterobacteries productores de betalactamasa de expectre extes (BLEE)
- Pseudomona Aeruginosa Resistent a Carbapenems
- Acinetobacter Baumani MR

Estudi o detecció de portadors

Cultius de vigilància epidemiològica

ANTIBIOGRAMA
Determinar la susceptibilitat (sensibilitat o resistència) d'un bacteri a un grup d'antibiòtics.

- La instauració d'un tractament antibiòtic correcte al pacient

- el seguiment i fins i tot a la confirmació de tractaments empírics
- detectar l'augment dels nivells de resistència en els aïllaments clínics per prendre mesures correctores
(epidemiologia)
- utilitat diagnòstica perquè el perfil de resistència pot en algun cas orientar en la identificació bacteriana.
19
Microorganisme sensible: Inhibits per concentracions 4 vegades inferior dosis habituals en sang

Microorganisme resistent: No inhibits amb dosis habituals o presenten mecanismes de resistència

- Tractament amb un nivell de resistència

- Tractament de llarga duració
- Al número de bactèries
- Infeccions en cossos estranys
- Tractament tòpics

TIPUS DE RESISTÈNCIA
- Natura
- Adquirida
o Mutació genètica
o Adquisició de gens de resistència
- Intrínseca
o Inaccessibilitat
o Falta de afinitat per la diana
o Presencia d’un mecanisme de resistència

Les cures d’infermeria de qualitat per evitar mostres contaminades

- Retarda orientació diagnostica

- Augmenta estada
- Augmenta els costos

Espanya un nivell més gran de resistència que els països del nord d'Europa.

- un consum major d'antibiòtics tant d'ús veterinari com humà que altres països (SEIMC

MÈTODES DE CONTROL FÍSICS, QUÍMIC I GASOSOS DELS MICROORGANISMES

Els microorganismes són éssers vius microscòpics capaços de desenvolupar-se i multiplicar-se en un mitjà que reuneixi
les condicions adequades. Es troben a terra, en les plantes, en l'aire, en els organismes vius, en l'aigua i els aliments.

Existeixen tres tipus de infeccions:

- Comunitàries
- Relacionades amb el sistema sanitari
20
 - Nosocomials, un problema rellevant en els nostres hospitals per l'augment de la morbiditat i mortalitat

CADENA DE TRANSMISSIÓ:

PACIENT
- La immunització, estar ben vacunats, és el mètode més efectiu de protecció individual i comunitària.
- Pacient inmunodeprimit aïllament protector (exem aspergillus)
- La preparació prequirúrgica i la utilització d'antibiòtics (una o més dosis).
- Reduir les estades
- Restringir l’ús antibiòtic
- Potenciar estades domiciliaries o hospitals de dia.

EVITAR LA TRANSMISSIÓ
- Higiene de mans, especialment entre tasques, la manipulació d'aliments i en la cura de malalts.
- L'ús adequat de barreres, la utilització de guants, gorres, protecció ocular, màscares, ...
- L'aïllament de pacients colonitzats o infectats.
- Personal ben vacunat

La flora colonitza la nostres mans

La flora transitòria de les mans s'adquireix durant el contacte amb el pacient, amb objectes utilitzats en la atenció i
amb superfícies pròximes a ell

5 moments en que ens hem de rentar es mans:

1. Abans de tocar al pacient

2. Abans de realitzar una tasca neta/asèptica
3. Després del rics d’exposició a líquids corporals
4. Després de tocar el pacient
5. Després del contacte amb l’entorn del pacient

AÏLLAMENTS

Per contacte:

- Directe: superfície corporal- superfície corporal (MTS)

- Indirecte: Objecte contaminat-hoste

Per gotes: gotes >5 micres que contenen el microorganisme i es genera tossint, esternuts... (grip)

Per aire: disseminació per gotes

21
FACTORS AMBIENTALS
- CONTROL DELS ALIMENTS
▪ Bacteris: Salmonella, Shigella, Campylobacter i E. coli.
▪ Paràsits: Giardia, Trichinella.
▪ Virus: Hepatitis A, Norovirus.
Mesures de prevenció en les cures d’infermeria
o Mantenir la neteja
o Separar aliments crus i cuits
o Cuinar-los completament
o Mantindré els aliments a temperatures segures (entre 5-60ºC zona de perill)
o Utilitzar aigua i matèries primes segures
o La cuina en hospitals ha de ser en cadena del fred

- MANEIG ADEQUAT DE LES AIGÜES

o La Legionel·la és un bacil gram negatiu (BGN), ambients aquàtics (rius, llacs, fonts, etc.), naturals o
artificials. Dispersa a través de l'aigua de la xarxa de proveïment i pot multiplicar-se en les instal·lacions
actuant com a reservori. La temperatura òptima 35- 37ºC (inactiva 70ºC)
▪ Temperatura.
▪ Estancament d'aigües.
▪ Capes de biofilm que impedeixin l'acció dels biocides.
▪ Nutrients (amebes, protozous).
▪ Manca de neteja de les instal·lacions.
o Legislació de compliment obligatori
o Garantir que la temperatura
▪ Acumuladors (aigua calenta) no sigui inferior 60ºC
▪ Les aixetes i les dutxes no sigui inferior a 50 ° C en l'aigua calenta ni superior a 20 ° C en l'aigua
freda.
o Nivells residuals estiguin entre 0,2 a 0,8 ppm de clor residual lliure (aigua freda).
o Bon estat de conservació i neteja
o Neteja i desinfecció d'acumuladors : quan es posi en marxa la instal·lació per primera vegada

Mesures de prevenció en les cures d’infermeria

o Higiene bucal
o Cures sonda nasogàstrica
o Utensilis en contacte via Aérea
▪ Material reutilitzables (mascaretes VM, BIPAP, laringoscopis, broncoscopis,...) (amb silicona o
no)
▪ Material d’un sòl ús (mascaretes O2, nebulitzadors,...)
- RESIDUS SANITARIS
Residu sanitari és tot aquell generat per activitats d'atenció a la salut i que provingui de l'activitat tant
assistencial com preventiva, o de la investigació, dels quals els seus proveïdors tenen l'obligació de
desprendre.
o Categoria I: residus generals o sòlids urbans
o Categoria II són els biosanitaris assimilables a urbans
o Categoria III, els biosanitaris especials
A tenir en compte:
 Els envasos per a la recollida d'objectes punxants i tallants tancar a 3/4 parts del contingut,
per evitar punxades accidentals
 No s'ha de llençar cap objecte que punxi (agulles) o tall (bisturí) a les borses del grup I i II
 No apretar ni manipular amb la mà els residus de les bosses grup I i II.

22
  S'haurà d'evitar que es rebutgin residus sanitaris a les safates d'aliments.
o Categoria IV, els cadàvers i restes humanes d'entitat suficient
o Categoria V, els residus químics
o Categoria VI, els citotòxics
o Categoria VII, els residus radioactius
o Categoria VIII els abocaments industrials

- NETEJA I DESINFECCIÓ. Manteniment estricte de les mesures d'asèpsia (superfícies de treball, ventilació, ...)
Mitjançant detergents i desinfectants.
La transferència de microorganismes des de les superfícies ambientals als pacients es produeix sobretot a
través del contacte de les mans amb les superfícies; per això, l'apropiada neteja i desinfecció de les superfícies
és fonamental per reduir el seu potencial contribució a la incidència de les infeccions associades als centres
sanitaris.
Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina [MRSA], Pseudomonas aeruginosa, Acinetobacter baumannii,
Clostridium difficile, entre d'altres poden persistir en superfícies inanimades durant setmanes o fins i tot
mesos.
Mètodes de neteja àmbit d’actuació:
o Grau vulnerabilitat
o Area clínica on estan ingressats
o Superficies que estan implicades
▪ Poca manipulació: terres, sostres, parets, vidres, etc.
▪ Manipulació: poms, interruptors, baranes del llit, tauletes de nit, aixetes, inodors, cortines de
separació de pacients, comandaments a distància, timbres, teclats d'ordinador, etc.
Materials i productes
o Neteja de superficies (reutilitzables, d’un sól ús i contenidors)
o Neteja de paviments (microfibra, aspiradors amb filtres HEPA....)

Sistema de neteja, freqüència, minuciositat, producte i concentracions dependrà:

o Espais sense pacients (sense risc o molt baix) –
o Espais de tractament i/o ingrés de pacients (risc baix, entremig o alt)
o Espais amb risc especial (alt risc)
▪ Unitat neonatologia i pediatria
▪ Pacients inmunodeprimits o UCI
▪ Àrea quirúrgica
▪ Aïllaments
Àrea quirúrgica
o Quiròfans
▪ Neteja inicial del dia
▪ Neteja entre intervencions
▪ Al final del programa i diàriament als quiròfans d'urgències
▪ Neteja setmanal
▪ Neteja mensual

23
 o Resta bloc quirúrgic
▪ Neteja final de jornada o cada 12h (si continua)
▪ Neteja a fons (al mes)
o El personal de neteja utilitzar les mateixes mesures de protecció (EPI)
o Si taxa de C.Difficile o norovirus altes solució diluïda amb clor. Material d’un sòl ús
o Al alta si aïllament aeri sense pressió negativa ventilar 1h, sinó mascareta.
o Brot. Monitorar
Avaluació neteja
o Técnica de la bioluminescència (ATP) presencia contaminació origen biològic (oxigen i luciferasa)
o Marcadors fluorescents
o Inspecció visual
o Recompte colònies aeròbiques de la superfície
▪ Isòtop humit e inoculat en medi agar
▪ Plaques de contacte amb agar
- ESTERILITZACIÓ
o Central de esterilització
o Objectiu és aplicar el procediment adequat
a cada material que s'ha de tractar, sempre
escollint el més segur per a tots,
professionals i usuaris, garantint l'eficàcia i
l'eficiència del procés efectuat per tal de
disminuir els riscos inherents al propi
procés.
o El personal de la central es majoritàriament
auxiliar sanitari.

Varies zones segons la seva funció

o Zona bruta (recepció i primer procés de
rentat)
o Zona neta (preparació, empaquetament i accés esterilitzadors)
o Zona estèril (surten del esterilitzador i magatzem) tª, humitat i renovació d’aire.
o Zona de suport (administrativa, magatzem i area repòs)
Neteja
o 1ª acció descontaminació sense neteja no efectius la resta.
o Acció detergents, ficció, aigua i Tª (<45ºC)
o Mesures de protecció adequades
o Tipus de rentat
▪ Manual
➢ Material anestesia
➢ Tubs de goma
➢ Material cirurgia escopia
➢ Contenidor
➢ Fibres làser
➢ Material electrònic
▪ Rentadora automàtica
➢ Les rentadores actuals permeten l'elecció d'un detergent enzimàtic en el moment de
pre-rentat.
➢ Durant el rentat permeten la possibilitat de triar entre un detergent alcalí, per als
instruments d'acer, o un de neutre, per als estris d'alumini i els instruments de titani.
Tª no superior a 45ºC
➢ Ficció
24
 ➢ Esbandir aigua osmotitzada
➢ Lubricar i desinfecció tèrmica aigua a 90ºC en 1min
▪ Per ultrasons
➢ Instruments fràgils, sensibles a impacte mecànic de les rentadores automàtiques i
molt efectiu per els materials amb lúmens de difícil accés, però no és vàlid per a els
materials que contenen peces encolades.
➢ Fricció per ultrasons
➢ Detergent enzimàtic (dos enzimes)

DESINFECCIÓ ESTERILITZACIÓ
• Sempre després de la neteja. Substancies químiques o • Mètode descontaminació que inactiva qualsevol
físiques sobre estructura o metabolisme, important contaminant.
eliminació. • Agent més efectiu, econòmic, ràpid i innocu es vapor
• Personal protegit humit. No per materials termosensibles
• En les autoclaus

Empaquetament
o Esterilitat en el temps. Individual o
sets
o Penetrar esterilitzant
o Barrera
o Resistents
o Obertura fàcil
o Econòmics
o 30x30x60 cm i 6,5kg (tèxtil) / 10kg
(contenidors de sets)
o Caducitat. No esterilitzant sino empaquetat, manipulació i magatzematge. 3mesos (embolcalls simple
teixit o bossa paper), 6 mesos (embolcalls doble teixit o bossa simples mixtes i tyvek o contenidors) i
12mensos (bosses dobles mixtes i tyvek)
▪ Si embalat íntegre

- ANTISÈPTICS I DESINFECTANTS
Antisèptics d’ús hospitalari
Substàncies químiques que s'apliquen sobre la pell i les mucoses i destrueixen els microorganismes (acció
biocida) o impedeixen la seva proliferació (acció biostática).
o Àcids: Àcid acètic.
o Alcohols: Alcohol etílic.
o Colorants: Metilrosanilina
o Compostos d'amoni quaternari:
Clorur de benzalconi.
o Biguanides: Clorhexidina.
o Derivats del fenol: Triclosan.
o Derivats iodats: Povidona iodada.
o Ions metàl·lics: Compostos de plata:
Nitrat de plata.
o Oxidants: Permanganat potàssic,
Peròxid d'hidrogen.

25
 Desinfectants:
Són substàncies químiques o agents físics que inactiven la proliferació o destrueixen microorganismes en
objectes inanimats. A causa de la seva toxicitat, no són aplicables als teixits vius.
o Àcids: Àcid peracètic.
o Alcohols: Alcohol etílic.
o Aldehids: Formaldehid.
o Compostos d'amoni quaternari: Clorur de benzalconi.
o Associacions d'amoni quaternari: amonis quaternaris i amines.
o Derivats halogenats: Cloramina (= Tosilcloramida). Hipoclorit sòdic.
o Oxidants: Peròxid d'hidrogen

CONCLUSIONS
La mesura més important i de més valor per a la prevenció i control de les infeccions segueix sent la higiene de mans
rutinària abans, i després de cada contacte amb el pacient i el seu entorn.

Els tres pilars fonamentals en la prevenció de la infecció als centres sanitaris són:

- La neteja.
- La desinfecció.
- L'esterilització.

Antisèptic d’elecció a la pell clorhexidina alcohòlica

26
MALALTIES INFECCIOSES
SIGNES I SÍMPTOMES DE LA INFECCIÓ
INFECCIÓ: Resposta inflamatòria secundària a la presència de microorganismes

Produeix alteracions funcionals

Pot localitzar-se en un sol òrgan o sistema

SIGNES
INFECCIÓ – TÈTRADA DE CELSO (4 SIGNES)
- Tumefacció: Augment del líquid intersticial i formació d’edemes
- Rubor: Envermelliment degut principalment als fenòmens d’augment de pressió per vasodilatació
- Calor: Augment de la temperatura de la zona inflamada. Es deu a la vasodilatació i increment del consum local
de l’oxigen
- Dolor: Apareix com conseqüència de la alliberació de substancies que poden provocar la activació dels
nociceptors (prostaglandines)

INFECCIÓ- 5È SIGNE DE VIRCHOW

Pèrdua o disminució de la funció: 5è signe de Virchow

SEPSIS:
És la resposta sistèmica del organisme davant una agressió d’origen infecciós

HOSTE:
Organisme que alberga a un altre en el seu interior o que ho porta sobre si

PATOGENITAT:
Capacitat del microorganisme per causar malaltia en un hoste

COMPONENTS DE LA INFECCIÓ
Es requereixen 3 elements per desenvolupar la infecció

Estratègia per evitar infeccions (control via transmissió) precaucions estàndard.

1. Font (de microorganismes)

- Humans:
o Malalt amb infecció activa
o Individu en període d’incubació
o Individu portador de microorganismes (no habituals)
o Pròpia flora del pacient

- Objectes inanimats

- Altres: Aigua, aliments, medicaments, sèrum

2. Hoste (susceptible de ser infectat)

Factors contribuents

o Intrínsecs: Malaltia subjacent

Ex.: diabetis, edat extrema: prematuritat neonatal, ancians...
o Extrínsecs: Externs.

27
 Ex.: Tractament amb corticoides, immunosupressors, procediments invasius: Catèter, intervencions
quirúrgiques, etc.
3. Mitjà de transmissió (Accés al hoste)

- Vehicle comú: microorganismes que s’introdueixen en l’hoste transmesos per objectes, substàncies
contaminades, aire, aigua o aliments.
Ex: Salmonel·losi (ingestió ou contaminat)

- Vectors: quan els animals transmeten el microorganisme

Ex: Virus del Zika (Picada de mosquit tigre) Ex: Paludismes-malària (Mosquit Anopheles)

PATOGÈNIA DE LA INFECCIÓ
L’agent patogen provoca infecció: supera mecanismes de protecció del sistema immune

En l’interior del organisme ha de:

- Adherir-se
- Penetrar i reproduir-se
- Disseminar-se: via hematògena o limfàtica (localitzarse teixit)
- Lesions de teixits
- Invasió /Producció de toxines químiques

SIGNES I SÍMPTOMES D’INFECCIÓ

FEBRE: HIPERTÈRMIA

Temperatura central: És la que es dona a l’interior de l’organisme= 37ºC (arteria pulmonar, catèter)

Temperatura perifèrica: la perfusió sanguínia de la superfície corporal (Tª ambient, perfusió de la pell)

- Es mesura mitjançant termòmetre en:

o Axil·la
o Recte
o Boca

Valor de temperatura axil·lar (major de 38 C)

És una manifestació de la infecció DD amb altres: càncer, lesions cerebrals, alt. endocrines... S’associa a altres
símptomes: MEG, cefalea, miàlgia, tremolors, taquicàrdia, hipertensió, taquipnea, calfreds

- Quan una infecció dura en el temps:

o Síndrome tòxic: astènia, anorèxia, pèrdua de pes i anèmia

La regulació de la temperatura es dona en l’hipotàlem: centre regulador

- Actua com un termòstat
- Manté l’equilibri entre producció i pèrdua de calor
- Substàncies pirogèniques que l’estimulen (Prostaglandines, interleuquines)

Valors normals
- Axil·lar: 36-36,9
- Cavitat bucal 36,5-37,5
- Rectal 37-38

Hipertèrmia (elevació de la temperatura)

- Febrícula: major de 37
- Hipotèrmia: menor de 35
Temperatura oscil·la durant el dia

28
Manifestacions generals: Cefalees, artràlgies, miàlgies, adenopaties

Manifestacions locals: Dolor, tos, rinorrea, expectoració, signes meningis, nàusees, vòmits, diarrees, dolor abdominal

PAUTES DE LA FEBRE

1) Febre mantinguda o continua: Aquella amb elevacions moderades persistents

de la temperatura, i mínimes fluctuacions

2) Febre intermitent: Caracteritzada per una amplia oscil·lació en les xifres de temperatura

3) Febre remitent: similar a la intermitent però amb fluctuacions menys pronunciades

4) Febre recidivant o recurrent: Caracteritzada per períodes de febre alternants amb períodes afebrils

ADENOPATIA O ADENOMEGÀLIA

Augment de la mida dels ganglis limfàtics

Es troba en grups ganglionars per tot el cos: coll, engonals, aixelles...
Es diagnostiquen per palpació i per proves diagnòstiques (ecografia)
Quan hi ha infecció s’acostuma a inflamar la zona més pròxima a la zona.
Ex: Amigdalitis: inflamació de les amígdales

ESPLENOMEGÀLIA

És el augment de la melsa
Es diagnostiquen per palpació

ALTRES SÍMPTOMES LA INFECCIÓ

Supuració: formació de pus durant
un procés d’inflamació bacteriana.

Exsudat: líquid extravascular

inflamatori amb una densitat molt
elevada (espessa) amb molta
concentració de proteïnes i restes
cel·lulars.

Transsudats: substància líquid amb

menor densitat.

XOC SÈPTIC
- Xoc: estat caracteritzat per un fracàs agut i generalitzat del sistema circulatori, que porta a que el
subministrament de sang sigui insuficient per proporcionar l’oxigenació i nutrició normal requerida per la
cèl·lula i els teixits

- Causa: infecció incontrolada

29
SIGNES MENINGIS
a. Rigidesa de nuca (flexió del cap)
b. Signe de Kerning ( Es flexionar EEII 90º i al intentar estendre hi ha resistència)
c. Signe de Brudzinski (flexió reflexa de EEII al aproximar barbeta a tòrax)
d. Alteració estat d’alerta (consciència)

INFECCIONS NOSOCOMIALS
INFECCIÓ EXTRA-HOSPITALÀRIA: La que presenta un pacient quan ingressa en el centre hospitalari

INFECCIÓ INTRAHOSPITALÀRIA O NOSOCOMIAL: La que presenta un pacient durant-desprès de una estància en

l’hospital i que no esta present, ni en període de incubació, al ingrés.

- Infecció Endògena: el microorganisme prové del propi pacient Exemple: flora faríngia, tub digestiu
- Exògena : si prové de les fonts externes Exemple: infecció del tracte urinari amb SV permanent

INFECCIÓ ENDÈMICA: Una freqüència mantinguda Durant varis períodes continus Segons aèria geogràfica (Exemple:
malària en Àfrica)

INFECCIÓ EPIDÈMICA: Increment de la incidència de un agent microbiològic o d’una infecció Període de temps concret
respecte a la situació basal Exemple: Grip a l’hivern

INFECCIÓ NOSOCOMIAL: Infecció no present en el moment d’ingrés a l’hospital d’un usuari/a, ni en estat d’incubació,
i que es desenvolupa després de 48h d’ingrés hospitalari, o bé infecció que es produeix als tres dies següents a l’alta
hospitalària o bé si passa dins dels 30 dies de la intervenció quirúrgica. També es coneixen com infeccions relacionades
a l'assistència sanitària (IRAS). Inclou malalties que es contreuen a l’hospital i es manifesten al alta

Són una important causa de morbilitat i mortalitat Poden donar-se en qualsevol Unitat hospitalària (més probable en
Unitats d’alt risc)

Usuari Diana:

- Hospitalitzats
- Procediments invasius
- Immunosuprimits
- Us intens d'antibiòtics

Els microorganismes responsables estan presents:

- Mucosa i pell del usuari

- Altre usuari
- Personal Sanitari
- Entorn
30
Infeccions relacionades amb la Asistencia Sanitaria

Les localitzacions més freqüents d'infecció nosocomial són les urinàries, la quirúrgica, la respiratòria i les bacterièmies.

Principals microorganismes associats els multirresistens (tres o més grups antibiòtics) Important mesurar incidència
per aplicar mesures de prevenció

- Transmissió més comú: mans del personal sanitari

URINÀRIA
Patògens en l'orina per infecció de la uretra, la bufeta, el ronyó o la pròstata. Els símptomes que acompanyen una
infecció d'orina són els que componen la síndrome miccional, tenint en compte que les infeccions d'orina també poden
ser asimptomàtiques

Els microorganismes poden arribar a la bufeta per tres vies:

1) Durant la inserció del catèter (al introduir SV)

2) Per migració intraluminal del microorganismes

3) Per via extraluminal (a través de l’espai entre la mucosa uretral i la part externa del catèter)

La principal mesura de prevenció es realitzar el SV quan sigui estrictament necessari, asèpsia, SV de silicona si hi ha
de ser de llarga durada, calibre adequat, vigilar fixació…

QUIRÚRGICA
Classificació de les ferides quirúrgiques: Respecte al lloc d’afectació

1. Quan afecten a la incisió: superficial

2. Quan afecta teixit sub-adjacents: profunda
3. Quan afecta el espai o organ confrontants: O/E

Els microorganismes que causen infecció de la ferida quirúrgica poden tenir origen endogen (pròpia flora del usuari) o
exogen (mans del personal...)

RESPIRATÒRIA
Usuari de risc
La pneumònia nosocomial és més freqüent en usuaris amb ventilació mecànica o factors de risc per brocoaspiració.
Ex: demència…

Els patogens més frecuents son la Pseudomona aeuroginosa i Staphylococcus aureus resistent a meticilina (MRSA)

BACTERIÈMIA
Bacterièmia per catèter

- Rentat de mans abans de la manipulació de catèter

- Control punt inserció
- Formació personal (mesures asèpsia)
- Selecció catèter i lloc d’inserció adequat
- Seguir el controls de cura i control de catèter

La bacterièmia és la presència de bacteris en el torrent sanguini

Criteris diagnòstics de la bacterièmia relacionada amb el catèter vascular. El diagnòstic de la bacterièmia relacionada
amb catèter vascular (BRC) ha de sospitar davant d'una febre de nova aparició en pacient portador d'un catèter central
(CVC) o perifèric (CVP) sense altre focus evident d'infecció

31
Gran preocupació les resistències carbapenémiques

PATOLOGIES INFECCIOSES
TÈTANUS
- Malaltia greu del sistema nerviós
- Bactèria productora de toxines: Clostridium tetani. Espora en la terra o femta d’animals. S’activen al entrar
per una ferida.
- El període incubació 3 a 21 dies.
- Produeix contraccions musculars, mandíbula i coll, dificultat per empassar i músculs abdominals rígids
- Tractament, control de símptomes i complicacions fins desaparegui efectes de la toxina
- Prevenció la vacuna: DTaP

VIH / SIDA
- Síndrome de la immunodeficiència adquirida.
- Etapa final de la infecció por VIH.
- El sistema immunitari esta molt danyat pel virus
- No totes les persones amb VIH desenvolupen sida.

32
 VIH AGUT
Símptomes similars als de la grip
que succeeixen despres de
contraure el VIH
VIH CRÒNIC
També es coneix com l’etapa
latent o asimptomàtica; pot
durar varis anys
SIDA
Succeeix quan el recompte de cèl·lules CD4
cau per sota de 200 celules/ mm3; fa que una
persona sigui vulnerable a infeccions
oportunistes i afeccions pròpies del SIDA

GRIP
- Virus ARN monocatenari fragmentat amb embolcall.
- Tres tipus d’interès en patologia humana: Influenzavirus A, B i C.
- S’adhereixen a cèl·lules de l’epiteli respiratori i provoquen la seva
necrosi i descamació
- Sistematologia general i local: febre, mal de coll, tos, dolors musculars,...
- Glicoproteïnes antigèniques a l’embolcall. Via de transmissió aèria.
- Variabilitat antigènica, (poden evadir la resposta immune de l’hoste,
mutant i creant noves soques que causen brots epidèmics anuals).

INFLUENZAVIRUS

- Afecta a l’home i a altres espècies animals (aus, porcs, etc.).

- Té antígens a la superfície (H i N) i a l’interior (Nucleoproteïna i proteïna
M). Aquestes són específics en els tipus A, B i C i els diferencia.
- Únicamente tres H (H1, H2 i H3) i dos N (N1 i N2) s’han associat a infecció
en l’home: H2N2 grip asiàtica // H3N2 grip de Hong Kong// H1N1 grip
espanyola
- Per les seves freqüents variacions antigénicas, l’A és més virulent que els
B i C.

Només infecten a humans.

- Els B també té els antígens H i N de superfície com els A, però les característiques antigèniques són més
estables.
- Els C són els antigènicamente més estables i només provoquen infeccions lleus i esporàdiques.

33
COVID
- ARN monocatenari
- Aprox. 50 a 200 nm de diàmetre
- Es una zoonosis.
- Es desconeix quin/s animal/s podria/en estar implicats.
- Altres coronavirus (6): SARS (2002), MERS-CoV (2012), refredat comú (4).
- Brot actual s’origina a Wuhan (Hubei, Xina), 31/12/2019, en un mercat de peix, marisc i animals vius.
- Es responsable per la malaltia anomenada COVID-19 Via de transmissió gotes de secrecions infectades

MONKEYPOX (MXT) = VEROLA DEL MICO

Orthopoxvirus, ADN bicatenari

- Es una zoonosis. -1970 a la República Democràtica del Congo i des d’aleshores fins a l’any 2021, la malaltia
s’ha estès a 15 països de 4 continents diferents.
- Maig 2022 cas a regne Unit i a Portugal
- Es responsable per la malaltia anomenada anomenat MPXV (per les sigles en anglès de Monkeypox virus)
- Via de transmissió contacte directe amb lesions, fluids i objectes contaminats

PAPER DE LA INFERMERA
Infermera control d’infeccions

- Vigilància (talls de prevalença e incidència)

- Valorar i comparar resultats
- Elaborar protocols, guia, educació per millorar resultats (prevenció)
- Supervisar tècniques aïllament
- Assessorar Comitè de Control de Infecciones

FEBRE
- Avisar al metge – Probes diagnòstiques, hemocultius abans del tractament (etiologia)
- Aplicar mesures físiques per disminuir la temperatura
- Administrar antitèrmics o antipirètics (rol interdependents) Ex: Paracetamol

ACTIVITATS D’INFERMERIA

- Retirar la roba d’abric del llit (mantes)

- Desvestir al malat (pijama, bata)
- Preservar la intimitat (amb el llençol)
- Aplicar tovalloles mullades amb aigua tèbia en zones irrigades (aixelles i femorals)
- Afavorir la ingesta de líquids si no està contraindicat ( evitar la deshidratació).
- Afavorir el confort: canvi de llençols, pijama...
- Anotar en gràfica d’infermeria ctes abans i desprès del tractament (valorar efectivitat)
- Anotar les activitat realitzades i la medicació

ADENOPATIES
- Observar
- Palpar
- Avisar al metge si apareixen o evolucionen

ESPLENOMEGÀLIA
- Detectar símptomes precoç
- Avisar al metge
34
Símptomes i signes:

- Temps d’evolució, malaltia subjacent, mida del braç

- Dolor, sensació de plenitud, desconfort en l’hipocondri esquerra
- Dora sacietat deguda a la intrusió del estomac
- Dolor a l’espatlla esquerra
- Dolor pleurític, febre, hipersensibilitat hipocondri esquerra

SUPURACIÓ I EXSUDACIÓ
- Rentat amb aigua i sabó
- Presa de mostres, més asèptica possible
- Adm. Tractament ATB i/o analgèsic. Local o sistèmic.
- Aplicació d'apòsits adequats
- Control d’evolució

XOC SÈPTIC
El shock es una condició severa que succeeix quan no hi ha suficient flux de san en el cos, la qual provoca una baixada
de la pressió sanguínia, falta d’orina i dany en cèl·lules i teixits.

Realitzar l’escala de Glasgow

- Col·locar la víctima en posició de shock

- Mantenir la persona còmode i càlida
- Girar el cap de la víctima cap un costat si no hi ha signes de lesió en el coll.

INFECCIONS NOSOCOMIALS
- Aplicar mesures estàndard, realitzar correctament aïllament, educar al personal
- Mostres clíniques
- Registrar constants i adm. tractament
- Valorar signes d’alarma i evolució

INFECCIÓ ORINARIA
Mesures de prevenció

- SV (només si es necessari)
- Valorar col·lector... vs SV.
- Emprar circuits de drenatge tancat en SV
- Reduir la durada del SV
- Rentat de mans
- Rentat de genitals i la sonda un cop al dia i sempre que es contaminin amb excrements
- SV: realitzar la tècnica de forma asèptica i equip estèril
- Rentat genial amb aigua i sabó
- Desinfecció amb solució antisèptica
- Fitxar bé la sonda per evitar traumatismes de mucosa
- Mantenir la bossa per sota del nivell de la bufeta
- Evitar pinçament s de la sonda i tub de drenatge
- No desconnectar la unió entre sonda i tub col·lector

INFECCIÓ QUIRÚRGICA
Mesures de prevenció

35
 - Abans de programar IQ tractar possibles infeccions
- Minimitzar l’estada hospitalària
- No retirar el pèl de la zona operatòria: Maquineta elèctrica
- Dutxes amb sabó antisèptic prèvies a la IQ
- Profilaxis antibiòtica
- Preparació quirúrgica correcte – Asèpsia (zona quirúrgica)
- Cures de la ferida quirúrgica

INFECCIÓ RESPIRATÒRIA
Mesures de prevenció

- Fisioteràpia respiratòria: espirometria incentivada, estossegar, inspiracions profundes

- Promoure la mobilització precoç
- Llit incorporat en usuaris amb baix nivell de consciencia per evitar broncoaspiracions
- Vacunar
- Rentat de mans
- Manipulació correcte de via aèria
- Utilització correcte de material; nebulitzadors, VM...

BACTERIÈMIA
Mesures de prevenció

- Higiene de mans adequada

- Desinfecció de la pell amb clorhexidina
- Màximes barreres de precaució
- Preferència de localització subclàvia
- Retirada de CVC no necessaris
- Manteniment higiènic del catèter

TÈTANUS
- Prevenció vacunació
- Control de signes i símptomes. Explicar al pacient

VIH/SIDA
- Prevenció: PeP i PreP
- Diagnòstic precoç, enquesta
- Counselling i rastreig de MTS
- Estudi contactes
- Recolzament

36