IMMUNITAT INESPECÍFICA O INNATA

L’organisme disposa de mecanismes de protecció inespecífics per fer front a

substàncies o cossos estranys, que podrien alterar el seu funcionament i provocar
malalties. Aquests mecanismes es posen en funcionament davant de qualsevol
microorganisme o partícula estranya.

⮚Defenses externes
- Barreres físiques i químiques
⮚Defenses internes
- Nivell cel·lular
- Fagocitosi
- Inflamació
⮚Proteïnes
- Sistema complement
- Interferó

● DEFENSES EXTERNES
Barreres físiques i químiques
Representen la primera línia defensiva contra l’entrada d’agents externs i està
formada per:
- Epidermis: Impedeix l’entrada de patògens (queratinització i descamació)
- Mucus (aparell respiratori): filtre
- Flora intestinal (aparell digestiu): defensa
- Secrecions àcides: provoquen un pH àcid en el que molts microorganismes
no poden sobreviure
- Lisoenzims: presents en la saliva, llàgrimes i secrecions mucoses:
destrueixen la paret dels bacteris

● DEFENSES INTERNES
Els mecanismes per les defenses internes estan dirigits, en bona part, pels glòbuls
blancs (o leucòcits).
- Hematopoiesi: formació de cèl·lules sanguínies, a la medul·la òssia
vermella(adults).

● LEUCÒCITS AGRANULÒCITS
Tenen grànuls citoplasmàtics, però aquests no són visibles en el microscopi òptic
perquè la mida dels grànuls és petita.
➔ Limfòcits: estirb cèl. mare limfoide.
- Limfòcits T
- Limfòcits B
- Natural killer: 5-10% dels limfòcits. Es troben en melsa, ganglis
limfàtics i medul.la òssia roja.
 ➔ Monòcits: estirb cèl.mare mieloide.
- Nucli en forma de ronyó o ferradura
- Són circulants
- Diapedesi → teixits → macròfags (fixes i circulants)

● Leucòcits agranulòcits: Funcions

● Leucòcits granulòcits
Tenen grànuls citoplasmàtics que són visibles després de la tinció.
Hi ha 3 tipus:
- Neutròfils 65% GB: Són els més petits i presenten un nucli format per 2-5
lòbuls connectats.
- Eosinòfils 2-5% GB: Nucli format per 2 lòbuls connectats.
- Basòfils 0,5-1% GB.
Tots 3 provenen de la cèl·lula mare de la línea mieloide.
● Leucòcits granulòcits: funcions

● MECANISMES DE DEFENSES INTERNES

➔ Fagocitosi: Capacitat d'absorbir bacteris, cèl·lules infectades per virus i

cèl·lules canceroses. MONÒCITS, MACRÒFAGS I NEUTRÒFILS.

➔ Sistema complement: Conjunt d’unes 30 proteïnes plasmàtiques (C1, C2b,

C3a, C3b…) implicades en diferents cascades bioquímiques. → Facilita
l’eliminació de cossos estranys d’una manera ràpida. Genera una resposta
inflamatòria.
➔ Procés d’inflamació: La resposta inflamatòria és el mecanisme inespecífic
que s’activa davant la presència de qualsevol cos estrany a l’interior de
l’organisme.
S’inicia ràpidament i dura poc temps després del contacte del cos estrany
amb l'organisme.
Pot tenir lloc a qualsevol lloc del cos, però a la pell és on es fa més visible.
Produeix:
- Vasodilatació de la zona afectada
- Augment de la permeabilitat vascular a la zona afectada
- Reclutament i activació de certs leucòcits
- Febre
- Dolor
IMMUNITAT ESPECÍFICA O ADQUIRIDA
La immunitat específica o adquirida es caracteritza per:
⮚ Actuar diferent segons el patogen que entra a l’organisme, és a dir, actua
específicament. La resposta immunitària en aquests casos serà diferent si el
patogen que entra a l’organisme és un helmint, un rotavirus, l'hepatitis B o la sífilis,
per exemple.
⮚ Tenir memòria. Aquesta memòria permet activar una resposta ràpida en cas que
es repeteixi el contacte amb el mateix agent.
⮚ Ser més lenta que la immunitat específica, però pot presentar una
eficàciaméselevada.
⮚ Es posa en funcionament en cas que el patogen hagi passat les barreres de
defensa externa i després la interna de la immunitat inespecífica.

● Cèl·lula presentadora d’antigen (CPA)

La CPA és la que INICIA la resposta específica.

Què fa? Reconeixen i presenten antigens a LB i LT

Qui és? Macròfags (actuen a la resposta inmunitaria inespecífica)
___________________________________________________________________

● Molècules
 ➔ MHC: Complex principal d’histocompatibilitat
Són cadenes polipeptídiques que hi ha a la superfície de les CPA i que
presenten l'antigen.
- MHC I: qualsevol cèl·lula infectada
- MHC II: macròfags i LB
➔ Antigen
- Proteïna vírica, bacteriana, parasitària, pròpia d’altres patògens
- Proteïna d’un altre organisme
- Proteïna pròpia → malaltia autoimmune
Que el nostre organisme reconeix com a cos estrany i respon contra ella

➔ Anticossos: Proteïnes de la família de les immunoglobulines (Ig)

- Funció: reconeixen antigens, s’hi uneixen i faciliten la seva eliminació.
- Estructura:
➢ 2 cadenes lleugeres (L)
➢ 2 cadenes pesades (H)
Regió variable: Reconeixement i unió a l’antigen específic
Regió constant: Defineix tipus d’anticòs.

TIPUS D’IMMUNITAT I DE RESPOSTES

Quan els limfòcits B i els T s’activen per l’entrada d’un patogen s’activen els limfòcits
T i es desenvolupen limfòcits B de memòria que recordaran cada patogen específic i
seran capaços de respondre de forma específica i immediata si el patogen entra de
nou a l’organisme.
● Immunitat activa
- Vacunes amb organismes vius atenuats: Contenen
microorganismes cultivats sota unes condicions que anul·len la seva
capacitat patogènica. Tot i això, no es poden administrar a persones
immunodeprimides. Solen tenir una resposta de llarga durada. Ex:
febre groga i xarampió.
- Vacunes amb organismes morts (inactivades): Contenen
microorganismes morts mitjançant substàncies químiques o calor de
manera que no són infecciosos. Són vacunes més segures però
menys eficients que les anteriors i la majoria necessita una dosi de
recordatori. Ex: grip, còlera i hepatitis A.
 - Vacunes proteiques: Contenen proteïnes capaces d’activar el sistema
immunitari però no són patogèniques. Ex: hepatitis B
- Toxoides: Són toxines bacterianes inactivades amb formol o calor.
Conserven la seva capacitat antigènica però no la seva patogenicitat.
Ex: Tètanus i diftèria.

● Immunitat passiva
Transferència d’anticossos d’un individu a un altre.
➔ Hi ha un alt risc d’infecció i un temps insuficient perquè el cos desenvolupi la
seva pròpia resposta immunitària.
➔ Es vol reduir els símptomes de malalties cròniques o immunodeficients.

ARTIFICIAL
SUEROTERÀPIA: Administració intravenosa d'anticossos extrets de concentració
de sèrums humans o d'animals (cavall).
- S’immunitza l’animal de manera que aquest produeix anticossos contra el
patogen en concret o bé es seleccionen persones que hagin passat la
malaltia d'interès.
- S’extreu sang de l’animal o de la persona i es purifica i s’esterilitza el suero
amb anticossos
- S’injecta el suero a la persona que té el patogen d'interès.
Proporciona una immunització molt ràpida però sense memòria i amb risc
d'hipersensibilitat. S’utilitza en el tractament de varis tipus d’infeccions agudes o en
pacients immunodeprimits.